La consulta de Moià crida a votar 5.522 persones, però exclou part dels veïns

Residents de la urbanització de Montví i de masies disseminades queden fora del radi territorial en què els promotors del procés participatiu han acotat el cens



Terrenys del polígon del Prat, que es proposa d'ampliar, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià18 DES 2025 12:28Actualitzada 18 DES 2025 12:45


La consulta popular no referendària que Moià celebrarà el pròxim 11 de gener sobre l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs cridarà a les urnes un total de 5.522 persones, que suposen el 81,1 % dels 6.807 habitants empadronats al municipi, segons les darreres dades que consten a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El cens permetrà votar als majors de 16 anys empadronats a Moià, incloses les persones que no tinguin nacionalitat espanyola, però hi haurà limitacions territorials derivades de la Llei de consultes populars no referendàries, que en aquest cas n’exclourà residents de la urbanització de Montví de Baix i d’algunes masies.


El compte enrere per a la consulta ja ha començat després que l’alcalde, Dionís Guiteras, va signar divendres el decret per impulsar-la, i s’obrirà un procés de difusió institucional per part de l’Ajuntament, i també un període de campanya per als grups municipals i les entitats degudament acreditades que vulguin fer-ne. El què ja està clara a hores d'ara és la pregunta: «Està d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?». La resposta serà binària, de Sí o No, i el resultat no serà vinculant. «Ara s’ha fet la convocatòria, caldrà veure els resultats, i ja decidirem», apunta l’alcalde.

Un cens que no agrada al govern

El cens per al procés participatiu del dia 11 l’ha elaborat l’Ajuntament a partir del perímetre proposat per la comissió promotora de la consulta, que en el seu dia va acotar dins d’un radi de 7,2 quilòmetres a la rodona des del punt mig de la parcel·la que s’hauria de requalificar en cas que tiri endavant l’operació urbanística per ampliar el polígon del Prat i, en conseqüència, l’activitat de l’escorxador i la construcció de la planta. Això deixa fora «gran part» dels residents de la urbanització de Montví de Baix (els que viuen més al nord, en direcció a l’Estany), i també algunes masies del disseminat extern al perímetre, explica Guiteras, crític amb la solució adoptada. De fet, aquesta limitació respon al compliment d’una sentència del Tribunal Constitucional que modifica l’article 3.3 de la Llei de consultes populars no referendàries, segons la qual aquest tipus de consultes «s’adrecen a un determinat col·lectiu de persones que no pot coincidir amb la totalitat del cos electoral», i davant d’això, els promotors de la consulta van optar per l’acotació dels 7,2 quilòmetres des de la parcel·la.


Guiteras lamenta les retallades que s’han fet a la llei des del TC, però també és crític amb els promotors de la consulta, «que no han volgut negociar» els termes, com ara un possible acord sobre el cens, lamenta. I és que, més enllà de deixar fora part del municipi, «també implica que persones propietàries i treballadores de les empreses del polígon que no són de Moià, no podran decidir sobre el futur professional o dels seus negocis». El polígon no s’ha pogut recepcionar mai perquè està en una situació d’il·legalitat, i si no s’amplia, aquesta qüestió no es podrà resoldre, insisteix Guiteras.
 

Un primer acte, aquest dissabte

En els pròxims dies, l’Ajuntament haurà d’obrir un període de difusió institucional per informar dels termes de la consulta sense que en cap cas pugui influir sobre la participació o l’orientació de les respostes. En canvi, sí que podran fer pròpiament campanya a favor o en contra de la pregunta proposada les organitzacions socials o professionals que hi estiguin interessades, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia i tinguin relació amb l’objecte de la consulta. Això també inclou les formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament.

La campanya es podrà allargar fins a les 24.00 hores del divendres 9 de gener. De moment, ja s’ha anunciat un primer acte per a aquest dissabte a les 6 de la tarda a l’auditori Sant Josep, que demanarà el No sota el lema «per un Moià viu». La sol·licitud l’hauria formulat el col·lectiu ecologista El Fanal, i es tracta d’una xerrada sobre la regularització del polígon de Prat i l’ampliació de l’escorxador. Hi participaran una de les representants d’aquest mateix col·lectiu, Pilar Clapers; l’arquitecta urbanista Gemma Tomàs; la investigadora en impactes ecosocials, Montse Peiron; Dolo Catalan, del Grup de Defensa del Ter; Kemo Sarr i Aissatou Sane, com a treballadors d’un escorxador; i Eduard Gómez i Rafa Serrano, de CCOO.


Segons consta en el decret de convocatòria, la campanya també dona la possibilitat de disposar gratuïtament del local de Les Faixes, que és on es votarà. Així mateix, es podran posar pancartes i cartells als espais habilitats de l’avinguda de la Vila; als fanals d’aquesta mateixa avinguda i als de les carreteres de Manresa, Barcelona i Vic; i a les cartelleres municipals.

18 desembre 2025

Regió7

Els impulsors de la consulta de Moià exigeixen el cens que els cal per avalar-la

La comissió promotora té unes 400 firmes de suport per tirar endavant el procés, però sense el llistat que espera de l’Ajuntament no sap quantes en necessitarà




Protesta per reclamar la consulta que es va fer fa uns dies davant l'Ajuntament de Moià / Arxiu | Oscar Bayona

Jordi Escudé
Moià09 JUL 2025 6:25


La comissió promotora de la consulta que es vol fer a Moià sobre la necessitat o no d’ampliar l’activitat de l’escorxador i construir una planta de biogàs al polígon del Prat com proposa el govern d’Ara Moià, reclama a l’Ajuntament que li proporcioni, sense més dilació, el cens de les persones que podran votar. El necessita per poder donar compliment a tot el procés, tenint en compte que la llei exigeix que com a mínim un 10% d’aquest cens avali prèviament la necessitat de celebrar la consulta.

Els seus impulsors ja han començat a recollir firmes per guanyar temps, tot i que no saben quantes els en caldran, la qual cosa «ens deixa en una situació d’indefensió», lamenten en un comunicat. Es queixen de la demora que s’arrossega en aquesta qüestió, després que ja fa més d’un mes que l’Ajuntament va emetre el decret d’admissió de la consulta. Va ser el 4 de juny, «i encara no ens ha facilitat el cens oficial de les persones cridades a votar». Apel·len a la responsabilitat de l’Ajuntament, a qui demanen «que actuï amb responsabilitat institucional, i faciliti el cens sense més traves infundades ni dilacions».


En el mateix comunicat, i davant de possibles dubtes sobre la manera de procedir en l’elaboració d’aquest cens, els promotors de la consulta citen una resposta que haurien obtingut per part de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries, segons la qual «el cens l’ha d’elaborar l’Ajuntament en base als criteris definits per la sol·licitud presentada per la comissió promotora, atès que l’Ajuntament seria, en aquest cas, l’administració convocant i hauria d’assumir totes les tasques lligades a la consulta», incloent el cens, els espais de debat, o les meses de votació.

La campanya, en marxa

La Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries, fixa en 60 dies el termini per recollir aquestes firmes que han de servir d’aval. En aquest cas, s’acaba el 3 d’agost (l’endemà s’hauran de presentar a l’Ajuntament), i per això «no volem badar o se’ns tirarà el temps a sobre», apunta un dels promotors, Jaume Sesé, de manera que ja es recullen firmes.

Fa més de quinze dies que va començar la campanya, i de moment han signat «unes 400 persones», a l’Ateneu la Polseguera, a la parada que els promotors tenen al mercat dels diumenges a Moià, en alguns comerços, o a través de voluntaris que recullen firmes pel carrer. Calculen que en necessitaran entre 400 i 500, però «volem tirar llarg» perquè, en base al cens que hi acabi havent, s’hauran de validar una per una «i algunes segur que cauran», diu Sesé.

D’entrada, es va establir que votarien els majors de 16 anys i empadronats a Moià dins d’un radi de 2,7 quilòmetres des del centre de la parcel·la del polígon que es vol requalificar per poder dur a terme tota l’operació urbanística, la qual cosa deixa fora alguns veïns de la part nord de la urbanització de Montví. Tanmateix, el cens acabarà especificant qui tindrà dret o no a votar.

L'alcalde assegura que "la consulta es farà"

Per la seva banda l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (Ara Moià), vol llençar un missatge tranquil·litzador als membres de la comissió promotora, i assegura que «la consulta se celebrarà. Tenim el compromís polític i públic de fer-la, i es farà».

Tanmateix, l’alcalde retreu als mateixos impulsors del procés «que hagin tirat pel dret» sense complir el pacte a què diu que van arribar en un principi de fer una consulta a la Comissió de Control sobre la manera de procedir. Sosté que no tenien clars alguns termes de qui i de com s’havia d’elaborar el cens, i que per això es va acordar de buscar l’assessorament conjunt de la comissió experta, que fa just unes hores hauria fet arribar una resposta que l'equip de govern encara no s’ha pogut analitzar.


Davant del temor expressat pels impulsors de la consulta pel fet que vagi transcorrent el límit de temps per presentar les firmes sense que es disposi del cens, Guiteras reitera que, en aquest cas, «els tempos no importen», i insisteix que hi haurà consulta.

9 juliol 2025

Regió7

Una tempesta carregada de pedra a la Catalunya central inunda baixos a Moià, la C-59 i desploma temperatures

A la capital del Moianès, entre les 5 i les 6 de la tarda han caigut més 60 litres en una hora

Forta tempesta a Moià

Àlex Mur
Andrea Izquierdo
Núria León
David Bricollé
Ariadna Gombau
Manresa03 JUL 2025 18:36Actualitzada 03 JUL 2025 20:04


Pàrquings i baixos inundats a Moià, la C-59 intransitable i caiguda en picat de les temperatures. Aquestes són algunes de les conseqüències de l'episodi de temps violent que assota aquest dijous la Catalunya central. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha posat en avís pràcticament totes les comarques de la regió, que aniran veient com arriba aquest temporal amb el pas de les hores. Punts com la Cerdanya, el Berguedà, el Moianès i l'Alt Urgell ja han patit a primera hora de la tarda aiguats intensos, acompanyats d'una caiguda de fins a 15 graus dels termòmetres.
 

El temps violent

Les primeres tempestes fortes del dia s'han produït a les comarques del nord de la regió, concretament a punts de la Cerdanya, el Berguedà, l'Alt Urgell i el Moianès. Aquesta última ha concentrat alguns dels episodis més destacats. Entre 5 i 6 de la tarda, han caigut uns 67,6 litres, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Una de les afectacions més visibles, la inundació de la C-59. S’ha acumulat una gran quantitat de terra i fangs a l’entrada del municipi per la carretera de l’Estany, fins a la plaça de l’Ajuntament i l’avinguda de la Vila. Material que provenia majoritàriament del nucli de Montví de Baix, que queda per sobre del poble, ja que s’hi estan fent obres d’urbanització i s’hi havien començat a estendre terres i graves per a les capes base. La Policia Local de Moià ha tallat l'accés al nucli per la C-59, on operaris de les obres treballen per retirar fang, pedres i terra i així, agilitzar el restabliment de la circulació.


Inundacions a la C-59, a l'entrada de Moià Arxiu Particular

Aquest episodi ha deixat atrapats vehicles que no han tingut temps de defugir del mal temps. Alguns conductors més perspicaços han aprofitat les voreres per evitar que l'aigua acabés cobrint part dels seus vehicles, mentre que la gran majoria, han vist com una gran acumulació d'aigua els arribava a cobrir les rodes. En aquest municipi, els baixos de diversos edificis i alguns pàrquings també han patit inundacions.

L'aigua ha arrossegat la grava de les obres a Montví cap a altres punts del municipi com el carrer de la Tosca, on també s'ha prohibit durant una estona el pas de vehicles per la gran quantitat de pedres acumulades a la calçada.

A conseqüència del temporal, Moià ha experimentat un notable descens de les temperatures. El municipi ha passat dels 30,9 graus a les 3 de la tarda als 16,7 de les 6.


Grava al carrer de la Tosca de Moià / Ariadna Gombau

En altres punts com Puigcerdà, per exemple, l'aiguat acompanyat de calamarsa pels volts de les dues de la tarda ha complicat qualsevol mena d'activitat a l'aire lliure pel municipi. Seguint la línia de Moià, els mercuris també han notat l'arribada de la pluja. A la capital cerdana, els termòmetres han passat de marcar 29,1 graus a les 12 del migdia a 14,7 a les 2 de la tarda.


Tempesta a Puigcerdà, acompanyada de calamarsa Pol Trilles
 

Avisos per inundacions i petits focs

Les actuacions més destacades dels Bombers es concentren al Moianès i a la Cerdanya. Els serveis d'emergències han rebut sis alertes per inundacions en pàrquings i baixos i també per arbres caiguts. Cap a les set de la tarda, diverses dotacions treballaven per talar-ne un d'enganxat amb el cablejat elèctric a Montví.


Un arbre enganxat al cablejat elèctric desprès de la tempesta a Moià / Ariadna Gombau

A la Cerdanya, s'han registrat dues actuacions destacades dels Bombers, ambdues a Bellver. S'han hagut de mobilitzar diverses dotacions per inundacions, una en una zona d'aparcament municipal a la plaça de Sant Roc i l'altra al camí Ral.

Els Bombers també s'han activat per un llamp que ha provocat un petit incendi a Oliana sobre les sis de la tarda. S'hi han desplaçat amb tres dotacions però quan hi han arribat, la pluja ja havia apagat les flames.

L'avís per pluja intensa ha tingut en alerta tota la regió. El Bages, el Moianès i el Berguedà han estat en alerta taronja, és a dir, alta, fins a les vuit de la tarda. A la resta de comarques, el llindar de perill ha estat moderat. Tot i que de forma menys intensa que al Moianès i a la Cerdanya, els xàfecs han estat generalitzats.

3 juliol 2025

Regió7

La Generalitat inclou la C-59 en el pla d’inversions Catalunya Lidera

És una de les cinc carreteres de la xarxa que formen part d’aquest programa que, entre altres factors, pretén incidir en la «vertebració territorial»

Tram de la C-59 on s'han fet les obres que s'estan culminant / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Moià 27 FEB 2025 6:25 Actualitzada 27 FEB 2025 7:47

La C-59, un dels tres eixos principals de connexió viària del Moianès (en aquest cas cap al Vallès) és una de les cinc carreteres que la Generalitat ha inclòs dins del Pla Catalunya Lidera, que preveu mobilitzar fins a 18.500 milions d'euros en els pròxims cinc anys en diferents àmbits, entre els quals el de les infraestructures, amb el propòsit d’assolir diferents objectius, com ara «la vertebració territorial», que s’ajustaria especialment a aquest cas. D’aquesta manera, el Govern situa aquesta C-59, que en els darrers anys ha estat motiu d’una intensa campanya de reivindicació política i ciutadana, entre les vies prioritàries per millorar-ne les prestacions.

En les properes setmanes s’ha d’enllestir la redacció del projecte de millora del tram des de Moià fins a l’Eix Transversal

La seva inclusió en aquest pla la va explicitar la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, a la presidenta del Consell del Moianès, Laia Bonells, i al conseller comarcal de Mobilitat, Xavier Bach, en una trobada recent per tractar sobre les demandes de connectivitat de la comarca. Tot i que no es van especificar imports, ni tampoc per a quines actuacions concretes es destinaria, Bach posava de manifest la seva satisfacció i «grata sorpresa» pel fet que aquesta carretera estigui marcada dins d’un espai important de l’agenda del Govern.
Santa maria
La C-59 al seu pas pel Moianès ja és objecte d’un projecte de millora que s’està executant des de fa gairebé dos anys i que actualment abasta el traçat que va des de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines (uns 16 quilòmetres), amb una inversió que ha anat creixent (tenint en compte diferents demandes) fins als gairebé 8,5 milions d’euros.


El Consell Comarcal demana que no s’aturi la inversió «en un eix que és clau per a la mobilitat del Moianès»

Tanmateix, en la trobada amb Territori els representants del Consell del Moianès van fer palès que, malgrat que en aquesta part s’haurà fet una millora substancial, «quan acabin les obres la carretera encara no estarà com considerem que hauria de ser. Bàsicament, un dels problemes principals és que les amplades segueixen sent molt variables i que en alguns trams continuen sent insuficients. Per tant, insistim que ha de ser una via molt més homogènia i l’amplada que correspon a una via molt més segura».
Tram de la C-59 on s'han fet les obres que s'estan culminant / ARXIU/OSCAR BAYONA

A més a més, el mateix Govern té ja en marxa dos projectes més per a aquesta via, en diferents fases de procediment, que afecten de manera molt directa al Moianès, però en tots dos casos caldrà destinar-hi les corresponents partides pressupostàries, que caldrà veure si són en aquest Pla Catalunya Lidera. Un està plenament dins de la comarca, ja que es tracta de la millora de la part de traçat on no s’hi ha fet encara res, que és el que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal. El Govern en va adjudicar la redacció del projecte el novembre del 2023 i s’està enllestint. Abastarà un total de 15 quilòmetres i definirà quines són les actuacions necessàries per reformar i posar al dia aquest tram de via, des del punt on acaben les obres actuals fins a Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany i la urbanització moianesa de Montví.
Tram de la C-59 poc abans de la connexió amb l'Eix Transversal / ARXIU/QUERALT CASALS

Es tracta d’un recorregut molt estret i ple de revolts, que el fa per exemple molt inadequat per al pas de vehicles de gran tonatge, malgrat que és la connexió directa de la comarca amb un dels grans eixos viaris de Catalunya, situat tot just a aquesta quinzena de quilòmetres de la capital.

Variant de Sant Feliu

D’altra banda, també està en la fase final la redacció de l’estudi d’impacte ambiental per a l’aprovació del projecte de la variant de Sant Feliu de Codines. Tot i que aquesta infraestructura quedarà ja fora dels límits del Moianès, és clau per a la mobilitat dels veïns de la comarca cap al Vallès, ja que donarà sortida a aquesta C-59 per fora de la població. Actualment, tot el trànsit ha de passar per dins del nucli urbà i és un dels principals focus de retencions i d’accidentalitat.

En la trobada amb el departament de Territori, els representants del Consell del Moianès van incidir, segons ha explicat Xavier Bach, en la necessitat de no aturar la inversió en aquesta carretera i considerar-lo globalment com «tot un eix viari» que «és clau per a la mobilitat del Moianès, especialment en termes de seguretat».
 

Més carril d’avançament

Al tram on ja s’està treballant des de fa dos anys, entre Moià i Sant Feliu, es preveu enllestir els treballs aquesta primavera, ja que, com es deia, s’hi han anat afegint intervencions recollint demandes del territori. Una de les actuacions sobrevingudes més rellevants és la construcció d’un nou tram amb carril d’avançament (el que ara es coneix tècnicament com a 2+1) que s’habilita abans de l’entrada nord de Sant Feliu. També s’han fet més quilòmetres dels inicialment previstos ampliats amb cunetes trepitjables i s’han introduït més millores a les parades d’autobús. Per exemple, fent més adequats els carrils per accedir-hi.

Ara bé, no s’ha variat cap punt del traçat, malgrat que hi ha trams amb revolts pronunciats, i les principals actuacions són l’ampliació de trams, la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals en un dels punts més perillosos i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals

També s’afavoreix la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’ha construït una rotonda de 36 metres de diàmetre, i s’ha donat continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, s’habiliten carrils centrals per a les maniobres d’entrada i sortida.

27 febrer 2025

Regió7

Moià aprova una nova fase d'urbanització de Montví

El projecte permetrà modificar l’actual intersecció amb la carretera C-59 des del carrer Orriols i fer-la més segura

Situació de l'actual intersecció / Ajuntament de Moià


Redacció
Moià 24 SET 2024 16:35 Actualitzada 25 SET 2024 9:16


L’Ajuntament de Moià ha aprovat inicialment la Fase II del projecte «de rectificació de deficiències, actualització i revisió de la urbanització» del sector A-1 de Montví de Baix. Les obres serviran, segons el consistori, per «donar una solució a l’actual intersecció amb la carretera C-59 des del carrer Orriols». Fins ara, estava previst fer-hi una rotonda, però això va ser eliminat del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) a l'abril. Ara es farà un vial paral·lel a la carretera fins al carrer Apòstol Santiago, per fer-la més segura.

Actualment, «el carrer Orriols surt directament a la carretera C-59 amb una entrada i sortida complicades just en un canvi de rasant». Per millorar la seguretat viària, i vist que la opció de fer una rotonda era econòmicament molt costosa, s'ha decidit tancar l'accés actual i enllaçar-lo amb el del carrer Apòstol Santiago, que és la sortida del sector B-1 de Montví de Baix i que «permet als vehicles incorporar-se a la C-59 de forma més segura i amb més visibilitat». Per a les obres es preveu un pressupost de 582.695,21 € i una duració aproximada dels treballs de 3 mesos.


El projecte també contempla els canvis en el camí de connexió que es preveia entre el carrer Santa Elena del sector A-1 i el carrer Tarragona del sector B-1 «per la connexió de serveis de subministrament entre els sectors». Segons l'Ajuntament, aquesta construcció no afectarà ni edificacions ja construïdes ni els rasants dels edificis existents. A més, «s’ha tingut en compte mantenir uns estàndards de qualitat acceptables, el màxim sostenibles i econòmics possibles».


Aquesta fase és independent de la Fase I, que ja es va iniciar, perquè «aquesta última no es veiés afectada ni endarrerida per la modificació del planejament que s’havia de fer prèviament a l’aprovació del projecte». A més, a diferència de la fase primera, l'actual no genera problemes als habitatges, ja que la majoria de tasques es fan en zones sense edificacions. El projecte, que estarà en exposició pública fins al 15 d'octubre, es pot consultar a la web de l'Ajuntament.

24 setembre 2024

Regió7

Moià inicia la urbanització de Montví de Baix que arrossega de fa dècades

De moment, s'afrontarà la primera de les dues fases previstes, amb cost de 3,9 milions i un any de durada

Un dels carrers de la urbanització de Montví de Baix / ARXIU | AJUNTAMENT DE MOIÀ


Redacció / J.E.V.
Moià 18 MAR 2024 17:50 Actualitzada 18 MAR 2024 18:19
L'Ajuntament de Moià ha posat finalment en marxa les esperades obres d'urbanització del sector A1 de Montví de Baix, amb una primera fase dels treballs, que han començat aquest dilluns i que s'allargaran un any. D'aquesta manera, es desencalla un projecte que s'arrossegava des de feia dècades per posar ordre i dotar de serveis una urbanització que es va construir entre els anys 60 i 70.

Aquesta primera fase permetrà reurbanitzar pràcticament tot el sector afectat, que s'inclou en el Pla Especial de Reforma Interior (PERI), i només en quedarà fora la intersecció de la carretera C-59 amb el carrer Orriols, una actuació que formarà part d’una segona fase que s’executarà més endavant. Els treballs consistiran en la pavimentació de carrers i voreres amb una plataforma única a excepció del carrer principal i la connexió amb la carretera C-59. També es posarà nou enllumenat, es crearà una xarxa de clavegueram unitària i una d’aigua potable nova, s'instal·larà mobiliari urbà i es faran treballs de jardineria a les zones verdes. El cost d'adjudicació d'aquesta primera fase és de 3.960.415 euros, el que suposa una rebaixa de més de 885.000 euros respecte al preu de licitació del projecte aprovat, i serà assumit pels residents de la zona afectada a través del sistema de quotes urbanístiques.

Pel correcte desenvolupament dels treballs, en la zona verda central del Parc de Lluís Companys, es preveu un espai d’amuntegament de materials d’obra, una oficina tècnica i es considera també la creació d’aparcaments.

Els treballs, de baix cap a dalt

Les primeres actuacions se centren a l’avinguda de Lluís Companys, on es realitzarà el sanejament principal. L'obra partirà de la part inferior de la urbanització, que es troba a menor cota, i s’anirà avançant cap a la part superior.

El projecte també inclou la tala dels arbres existents a les voreres. Fonts municipals apunten que són pollancres poc adequats, de creixement ràpid, fragilitat estructural, mala resposta a la poda i gran desenvolupament, fet que ha provocat que estiguin en molt mal estat i hi hagi risc de trencament i caiguda. Així mateix, les arrels han colonitzat les xarxes de subministrament i n'han provocat la degradació i la impossibilitat de substitució. Per compensar aquesta tala es treballarà en la selecció de noves espècies més adaptades per ubicar-les en altres espais que no afectin els serveis existents.
 

Un projecte ple d'entrebancs

El sector de Montví de Baix es va desenvolupar durant els anys seixanta i setanta, i fins ara no se n'ha pogut afrontar la urbanització completa després de diversos entrebancs.

D'una banda, el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Montví de Baix, redactat l’any 1992, es va aprovar el juny de 1994, però no va ser fins al novembre de 2007 que se'n va aprovar definitivament el text refós per a la seva modificació puntual. A partir d'aquí, dos anys més tard es va poder aprovar el projecte de reparcel·lació del polígon A1 del PERI, previ al projecte d’urbanització d’aquest sector, que també es va aprovar el 2009, però presentava nombroses carències i deficiències que en van fer inviable l'execució, entre altres coses pel cost de més de 7,5 milions d'euros que preveia i que implicava un alt risc d'impagaments.

Tot plegat va mantenir el projecte aturat durant anys, amb la corresponent suspensió de llicències d’obres, i no va ser fins al 2017 que el consistori va decidir reprendre el procés d’urbanització i iniciar la revisió del projecte anterior, amb el doble objectiu d’esmenar les seves mancances i de reduir els costos d’urbanització del sector fins a un import assumible pels propietaris. Quan tot estava en marxa, l'aprovació es va demorar perquè calia tramitar una modificació puntual del planejament per modificar la intersecció del carrer Orriols amb la C-59 i eliminar del planejament la rotonda prevista d’accés a la urbanització des d’aquest punt, per la seva inviabilitat econòmica. Per tot plegat, es va optar per dividir el projecte en dos blocs, el primer dels quals no està sotmès a la modificació del planejament, i és el que es correspon amb la fase que ara s'afrontarà

Un recurs com a últim escull

El juliol passat es va adjudicar l'obra que ara ha començat a favor de l’empresa Rogasa Construcciones y Contratas per l'import de 3.960.415 euros, però va sorgir un nou entrebanc que tornaria a encallar les obres. I és que, l'empresa que havia quedat en segon lloc en la licitació va presentar un recurs especial en matèria de contractació contra l’acord d’adjudicació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. El desembre, aquest mateix tribunal va resoldre a favor de l'Ajuntament, la qual cosa va permetre aixecar la suspensió a què s'havia procedit, donant via lliure per a l'execució dels treballs a Rogasa. Un cop fets, permetran recepcionar definitivament el sector i es podrà legalitzar la urbanització del sector A-1 de Montví de Baix amb el corresponent aixecament de llicències.

18 març 2024

Regió7

Moià podrà iniciar l’obra a Montví després que un tribunal n’ha avalat l’adjudicació

El projecte estava encallat per la impugnació que va fer de la contractació una de les constructores aspirants a realitzar els treballs d’urbanització

Un carrer no urbanitzat de Montví de Baix AJUNTAMENT DE MOIÀ

Jordi Escudé
Moià | 03·01·24 | 06:25 | Actualitzat a les 08:52

L’Ajuntament de Moià preveu iniciar en les properes setmanes els treballs d’urbanització d’un dels sectors encara pendents d’executar a Montví de Baix però que es trobava aturat per la impugnació que una de les empreses aspirants va fer del procés d’adjudicació. Ara, el tribunal que estudiava el cas ha dictat a favor de l’Ajuntament, que té via lliure per desencallar el projecte.


Les obres, que havien de començar a l’estiu i tenen un any de durada, ja haurien d’estar mig fetes però mai no es van arribar a iniciar. I és que, tan bon punt es va saber que l’empresa Rogasa era l’adjudicatària, la constructora que va quedar en segona posició de les vuit que hi aspiraven, va presentar un recurs especial en matèria de contractació contra aquella resolució d’adjudicació a favor de Rogasa. Va ser el 10 d’agost davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, i a resultes d’això, l’Ajuntament va decidir suspendre l’acord de formalització del contracte a favor de Rogasa a l’espera de veure quina seria la resolució final.


Segons han explicat fonts municipals, l’empresa denunciant al·legava com a motius d’impugnació que per part de l’Ajuntament no s’havia fet publicitat de l’expedient en el moment de demanar l’aval de l’obra, i també rebutjava la manera «poc entenedora» amb què s’havia aplicat la fórmula per procedir a l’adjudicació. Dues qüestions que el tribunal va acabar desestimant el 20 de desembre després de considerar que no hi havia hagut cap irregularitat en tot aquest procés per part de l’Ajuntament, que en els propers dies aixecarà la suspensió de l’adjudicació del contracte, i l’adjudicació a Rogasa serà automàtica. Caldrà completar tots els tràmits burocràtics que havien quedat pendents, «però calculem que d’aquí a un mes o un mes i mig ja podrem començar les obres», asseguren les mateixes fonts municipals.


Els treballs afectaran el sector A-1 de Montví de Baix, on s’haurà de fer la instal·lació de les canonades d’aigua, pavimentar i posar voreres... en una urbanització que té més de mig segle. Més endavant, en una nova fase independent d’aquesta, es milloraran els enllaços, amb l’adequació de la sortida cap al sector B i la carretera C-59. Per fer-ho possible, calia primer una modificació puntual del planejament, que ja s’ha fet, si bé encara no hi ha data per a la realització d’aquesta nova fase. 

3 gener 2024

Regió7

Moià aprova una trentena d’inversions, amb el parc municipal i el carrer La Tosca com a focus principals

L’Ajuntament ha donat llum verd a un pressupost de 7,6 milions per al 2024, dels quals 664.000 per a projectes

El projecte de millora i transformació del carrer de La Tosca és una de les inversions més rellevants ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià | 16·12·23 | 06:25


La rehabilitació del parc municipal, la reurbanització del carrer de la Tosca i la millora de la climatització de la llar d’infants són els tres grans projectes que acaparen el gros de la inversió del pressupost que l’Ajuntament de Moià ha aprovat per a l’any que ve. Un pressupost que globalment ascendeix a 7,6 milions d’euros, i del qual, en l’apartat de despesa, el capítol de projectes concrets (el que és pròpiament inversió) puja a 664.121 euros. En total, aquest capítol el componen una trentena de propostes que, tret de les tres abans citades, tenen cadascuna d’elles un cost assignat per sota dels 35.000 euros.


Al Parc Municipal Francesc Viñas s’hi preveu una doble inversió. Per una banda, 60.000 euros per a la conservació i manteniment i, per l’altra, 212.000 per a una intervenció més ambiciosa de restauració i consolidació d’elements. Es tracta d’un dels espais de referència del nucli urbà de Moià, protegir des del gener del 2022 amb la declaració de Bé Cultural d'Interès Local. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té una extensió de 17.702m² en els que es distribueixen diferents elements d'interès, combinats amb camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental. El parc fou en els seus orígens el jardí de la finca particular de Josep Coma, mort el 1915, paraire de professió i home de negocis. Des del 1935 és parc municipal.


Pel que fa al projecte del carrer de la Tosca, es tracta de la reurbanització (i, amb ella, el replantejament de la funcionalitat) del que és un dels carrers principals del nucli antic de la capital del Moianès, que connecta per dins d’aquesta part del nucli urbà dues de les artèries del municipi: la carretera de Manresa amb l’avinguda de la Vila (tram urbà de la C-59). Es tracta d’un dels vials més antics i que amb el projecte que l’Ajuntament té aprovat, no només es vol posar al dia quant a serveis i estètica, sinó també convertir-lo en un pas preferent per a vianants. Les obres es preveuen executar en tres fases i inclourà la renovació del clavegueram, la substitució de la xarxa aigua i la millora de la pavimentació, eliminant l’estreta vorera que hi ha per convertir tot el vial en plataforma única.

L’objectiu general del projecte, a banda de la millora infraestructural, és la «pacificació» del vial, per potenciar els itineraris de vianants i la regulació i ordenació dels accessos als aparcaments de la zona, «reduint la flexibilitat que actualment hi ha per al vehicle privat, en benefici de la seguretat del vianant». De fet, aquest projecte, malgrat ser una actuació d’àmbit urbanístic forma part del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Moià, redactat l’any 2018, on quedaven establertes les directrius a seguir en matèria de planificació de la mobilitat al centre urbà per a aquests anys. Pla en el qual el carrer de la Tosca s’incloïa com a carrer de la xarxa amb prioritat per a vianants, formant part també dels itineraris escolars, i regulat a 20 km/h. Es proposa aixecar el paviment existent de tot l’àmbit d’actuació per habilitar-ne un de nou i únic fet de llambordes, que puguin ser trepitjades tant per vianant com per vehicles, però sense diferenciar els espais entre si.

A més, en l’annex d’inversions es recullen les que acabaran centrant l’esforç del consistori en el conjunt d’aquest mandat (fins al 2027), la major part finançades en part amb els fons europeus Next Generation. D’una banda, la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Cal Comadran, del que fa un mes se’n va aprovar el projecte definitiu perquè l’antic recinte fabril es converteixi en un nou edifici multifuncional amb espais per a la formació i l’emprenedoria. Les obres (amb un pressupost global de 3,6 milions d’euros) intervindran en una superfície de 2.267 metres quadrats i es preservaran elements patrimonials històrics com la caldera, els motors i la xemeneia.

El segon gran projecte que s’hi recull per al que resta de mandat és el de la rehabilitació i adequació d’un altre antic espai industrial, el de les Faixes, que des de fa uns anys ja té habilitat una part com a centre cultural, però del que se n’han d’adequar altres dependències.

El tercer és la construcció d’una planta de biogàs amb capacitat per produir 9 MW que distribuirà energia elèctrica i calor a tots els equipaments municipals. A més, també subministrarà energia per fer funcionar l'enllumenat públic de tot el municipi i als pous i bombes d'impulsió de la companyia d'aigües municipal. L'energia produïda per la planta de biogàs també ha de permetre canviar tota la flota de vehicles municipals per elèctrics i alimentar tots els carregadors de vehicles elèctrics públics del poble. Es preveu que la planta estigui en marxa a finals del 2025. Finalment, també s’hi inclou les obres d’urbanització d’un nou sector de Montví de Baix. 

16 desembre 2023

Regió7

Moià aprova el primer pressupost sense el control financer del deute

27 desembre 2021

el9nou paper