Moià inicia la urbanització de Montví de Baix que arrossega de fa dècades

De moment, s'afrontarà la primera de les dues fases previstes, amb cost de 3,9 milions i un any de durada

Un dels carrers de la urbanització de Montví de Baix / ARXIU | AJUNTAMENT DE MOIÀ


Redacció / J.E.V.
Moià 18 MAR 2024 17:50 Actualitzada 18 MAR 2024 18:19
L'Ajuntament de Moià ha posat finalment en marxa les esperades obres d'urbanització del sector A1 de Montví de Baix, amb una primera fase dels treballs, que han començat aquest dilluns i que s'allargaran un any. D'aquesta manera, es desencalla un projecte que s'arrossegava des de feia dècades per posar ordre i dotar de serveis una urbanització que es va construir entre els anys 60 i 70.

Aquesta primera fase permetrà reurbanitzar pràcticament tot el sector afectat, que s'inclou en el Pla Especial de Reforma Interior (PERI), i només en quedarà fora la intersecció de la carretera C-59 amb el carrer Orriols, una actuació que formarà part d’una segona fase que s’executarà més endavant. Els treballs consistiran en la pavimentació de carrers i voreres amb una plataforma única a excepció del carrer principal i la connexió amb la carretera C-59. També es posarà nou enllumenat, es crearà una xarxa de clavegueram unitària i una d’aigua potable nova, s'instal·larà mobiliari urbà i es faran treballs de jardineria a les zones verdes. El cost d'adjudicació d'aquesta primera fase és de 3.960.415 euros, el que suposa una rebaixa de més de 885.000 euros respecte al preu de licitació del projecte aprovat, i serà assumit pels residents de la zona afectada a través del sistema de quotes urbanístiques.

Pel correcte desenvolupament dels treballs, en la zona verda central del Parc de Lluís Companys, es preveu un espai d’amuntegament de materials d’obra, una oficina tècnica i es considera també la creació d’aparcaments.

Els treballs, de baix cap a dalt

Les primeres actuacions se centren a l’avinguda de Lluís Companys, on es realitzarà el sanejament principal. L'obra partirà de la part inferior de la urbanització, que es troba a menor cota, i s’anirà avançant cap a la part superior.

El projecte també inclou la tala dels arbres existents a les voreres. Fonts municipals apunten que són pollancres poc adequats, de creixement ràpid, fragilitat estructural, mala resposta a la poda i gran desenvolupament, fet que ha provocat que estiguin en molt mal estat i hi hagi risc de trencament i caiguda. Així mateix, les arrels han colonitzat les xarxes de subministrament i n'han provocat la degradació i la impossibilitat de substitució. Per compensar aquesta tala es treballarà en la selecció de noves espècies més adaptades per ubicar-les en altres espais que no afectin els serveis existents.
 

Un projecte ple d'entrebancs

El sector de Montví de Baix es va desenvolupar durant els anys seixanta i setanta, i fins ara no se n'ha pogut afrontar la urbanització completa després de diversos entrebancs.

D'una banda, el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Montví de Baix, redactat l’any 1992, es va aprovar el juny de 1994, però no va ser fins al novembre de 2007 que se'n va aprovar definitivament el text refós per a la seva modificació puntual. A partir d'aquí, dos anys més tard es va poder aprovar el projecte de reparcel·lació del polígon A1 del PERI, previ al projecte d’urbanització d’aquest sector, que també es va aprovar el 2009, però presentava nombroses carències i deficiències que en van fer inviable l'execució, entre altres coses pel cost de més de 7,5 milions d'euros que preveia i que implicava un alt risc d'impagaments.

Tot plegat va mantenir el projecte aturat durant anys, amb la corresponent suspensió de llicències d’obres, i no va ser fins al 2017 que el consistori va decidir reprendre el procés d’urbanització i iniciar la revisió del projecte anterior, amb el doble objectiu d’esmenar les seves mancances i de reduir els costos d’urbanització del sector fins a un import assumible pels propietaris. Quan tot estava en marxa, l'aprovació es va demorar perquè calia tramitar una modificació puntual del planejament per modificar la intersecció del carrer Orriols amb la C-59 i eliminar del planejament la rotonda prevista d’accés a la urbanització des d’aquest punt, per la seva inviabilitat econòmica. Per tot plegat, es va optar per dividir el projecte en dos blocs, el primer dels quals no està sotmès a la modificació del planejament, i és el que es correspon amb la fase que ara s'afrontarà

Un recurs com a últim escull

El juliol passat es va adjudicar l'obra que ara ha començat a favor de l’empresa Rogasa Construcciones y Contratas per l'import de 3.960.415 euros, però va sorgir un nou entrebanc que tornaria a encallar les obres. I és que, l'empresa que havia quedat en segon lloc en la licitació va presentar un recurs especial en matèria de contractació contra l’acord d’adjudicació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. El desembre, aquest mateix tribunal va resoldre a favor de l'Ajuntament, la qual cosa va permetre aixecar la suspensió a què s'havia procedit, donant via lliure per a l'execució dels treballs a Rogasa. Un cop fets, permetran recepcionar definitivament el sector i es podrà legalitzar la urbanització del sector A-1 de Montví de Baix amb el corresponent aixecament de llicències.

18 març 2024

Regió7

Veïns de Moià volen que es preservin les llambordes del carrer de Sant Pere

S'ha obert una petició a la plataforma digital change.org que demana que la reurbanització del vial no n'elimini la superfície actual david bricollé moià 23.04.2020 | 14:22

El carrer de Sant Pere de Moià, amb les característiques llambordes ARXIU
Veïns de Moià han fet un gest públic per demanar que es replantegi un dels aspectes més visuals del projecte de reurbanització d'un dels carrers històrics del poble, el de Sant Pere. En concret, reclamen que es preservin les llambordes que des de fa més de mig segle fan de calçada d'aquest vial, un dels pocs que queden al nucli històric amb aquest element.

El projecte -que no només ja està aprovat, sinó que les obres estaven a punt de començar però han quedat paralitzades per l'estat d'alarma actual- preveu una remodelació integral del vial, amb la renovació de les xarxa de clavegueram i de les instal·lacions d'aigua potable, i una renovació del ferm deixant-lo a un mateix nivell per substituint les llambordes per un material més llis, tot i que se'n conservaria una part «com a essència del carrer», segons constava en el mateix projecte.

Alguns veïns de Moià, però, consideren que perquè aquesta es mantingui caldria preservar el vial amb la llamborda, un cop feta la remodelació dels serveis.

Qui s'ha expressat públicament en aquest sentit és Ernest Ubasart (net del primer alcalde de Moià de l'actual etapa democràtica, Sebastià Ubasart), que ha obert una petició amb el títol «defensem les llambordes del carrer Sant Pere» a través de la plataforma digital change.org, a la que ahir s'havien adherit una quarantena de persones.

En aquesta petició, es comparteix que el carrer Sant Pere requereix una rehabilitació, com ara la renovació de serveis i l'eliminació de voreres, però no que es vulgui eliminar el paviment actual argumentant que dificulta el trànsit rodat. El que argumenta l'impulsor de la iniciativa és que aquesta idea «xoca de ple amb l'altre actual projecte urbanístic de Moià, el dels camins escolars, on precisament s'estan remodelant carrers del poble per la seguretat dels vianants. Des del meu punt de vista, en aquest projecte se li està donant prioritat als vehicles enlloc dels vianants. Al meu entendre, eliminar les històriques llambordes del Carrer Sant Pere farà més còmode la circulació als cotxes». En aquest sentit, defensa que «precisament, les llambordes fan l'efecte natural d'alentir la velocitat dels mateixos vehicles, sense necessitat d'elements reductors de velocitat artificials».

Considera que hi ha diferents alternatives per dur a terme el projecte sense haver de prescindir de les llambordes, i tot i que reconeix que «és complicat» posar-les una per una de manera anivellada, «no és impossible. I d'aquesta manera es mantindria el carrer Sant Pere com el coneixem i els cotxes podrien circular igualment, però a velocitat reduïda, com fins ara». Ubasart reitera que les llambordes, «que van ser posades per Bernat Vilajuana l'any 1958», són «un element identificador d'aquest carrer», i que pràcticament ja no en queden al poble.
Considera que s'ha optat per la solució «més fàcil i econòmica», i per tot plegat, la iniciativa oberta a change.org demana que, malgrat el projecte ja estigui aprovat, se'n faci una revisió en què es consideri aquest canvi.

23 abril 2020

Regió7