El govern de Moià aprova la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat de Moià

 




Alex Guerrero
Moià26 D’AG. 2026 23:20Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:00



El govern d’AraMoià, que té majoria absoluta, va aprovar ahir, durant el ple municipal, la nova modificació puntual urbanística que permetrà desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat de Moià. L’operació comporta un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs, d’iniciativa i propietat municipal. Tot i tirar endavant, la proposta va comptar amb els vots en contra de la CUP i Junts, i amb l’abstenció del PSC.

31 agost 2026

Regió7 

Una vintena de persones participen en el Torneig de Botifarra de la Festa Major de Moià

Les dues parelles guanyadores sostenint els vals / Aj. de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Regió7
Moià24 D’AG. 2026 14:14


Moià va acollir aquest diumenge 23 d’agost una nova edició del seu Torneig de Botifarra, en el marc del programa de la seva Festa Major. La competició, com és habitual, es va celebrar al bar del Pavelló Municipal i va comptar amb la participació d’una dotzena de parelles de Moià, Castellcir, Castellterçol, l’Estany, Olost i Barcelona.


La tarda de joc va estar marcada per un bon ambient i moments de complicitat. Les dues parelles guanyadores van rebre un obsequi en forma de val que podran gastar a la carnisseria moianesa Cal Maties.






Alguns dels participants del Torneig de Botifarra de Moià / Aj. de Moià

24 agost 2026

Regió7 

Enric Casacuberta arriba a Barcelona escortat per ciclistes abans de marxar als Estats Units

Ariadna Gombau
Barcelona21 D’AG. 2026 19:57

Enric Casacuberta, impulsor del repte solidari Ruta 66 per l’ELA, ha arribat aquest matí a Barcelona, la seva darrera aturada abans de volar cap als Estats Units. Per acomiadar-se de Catalunya, el corredor ha recorregut la ciutat escortat per un grup de ciclistes, que l’han acompanyat tot onejant les banderes dels estats que travessarà, la senyera i la de la Fundació Miquel Valls. El moianès ha fet parada al Consolat dels Estats Units, on ha estat rebut per Lia Miller; a la Diputació de Barcelona, on l’esperava Dionís Guiteras; i, finalment, a la Generalitat de Catalunya, on el conseller Espadaler li ha donat l’últim adeu.

21 agost 2026

Regió7 

El moianès Enric Casacuberta comença el repte solidari Ruta66 per l'ELA

Alex Guerrero
Moià20 D’AG. 2026 13:12


Enric Casacuberta ha començat avui el repte Ruta66 per l’ELA des de Moià, el seu poble natal. El moianès ha sortit a les deu del matí des de l’Ajuntament, on l’han acomiadat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i la presidenta del Consell Comarcal, Laia Bonells, a més del prop d’un centenar de persones que s’han concentrat a la plaça de Sant Sebastià i que han fet petit l’edifici consistorial. Abans d’abandonar el municipi, el corredor ha fet una aturada a casa de Trinidad Jiménez, veïna de Moià afectada per l’ELA que va morir el passat 2 de juliol, i també a la residència La Torre, on viu el pare de Casacuberta.

20 agost 2026

Regió7 

Moià encoratja Enric Casacuberta entre aplaudiments i orgull: comença el repte solidari Ruta 66 per l'ELA

Ariadna GombauMoià20 D’AG. 2026 18:46

Enric Casacuberta ha fet aquest matí a Moià el primer quilòmetre del que serà una aventura de 4.000 quilòmetres. El moianès ha començat el repte Ruta 66 per l’ELA des del seu poble natal, envoltat de familiars, amics i prop d’un centenar de veïns que s’han aplegat a la plaça de Sant Sebastià per donar-li l’últim impuls abans d’emprendre el camí cap als Estats Units

 

20 agost 2026

 

Regió7 

Gegants a tota velocitat: La Corredissa de Castellterçol celebrarà 30 anys amb sorpreses

La Griselda i el Tallaferro tornaran a córrer pels carrers del poble el dimarts 25 d’agost en una nit especial que la Colla de Geganters i Grallers prepara mantenint en secret part de les novetats




Integrants de la Colla de Geganters de Castellterçol amb la Griselda i el Tallaferro / GEGANTERS DE CASTELLTERÇOL
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Castellterçol19 D’AG. 2026 10:09


La Corredissa de Gegants de Castellterçol arriba enguany a la seva 30a edició i ho farà amb una celebració especial. La Griselda i el Tallaferro tornaran a sortir de nit pels carrers del poble el dimarts 25 d’agost, en una de les manifestacions més singulars de la Festa Major de Castellterçol, amb diverses novetats que la Colla de Geganters i Grallers vol mantenir en secret fins al mateix moment de la festa. La Corredissa està reconeguda en el mapa de patrimoni cultural de la Diputació com una de les activitats pròpies i singulars de la Festa Major, juntament amb altres elements tradicionals com la Dansa i el Ball del Ciri.

La Corredissa no és simplement una cercavila de gegants passada a la nit. Els gegants deixen enrere la solemnitat habitual i corren pels carrers del nucli antic de Castellterçol, en una proposta que combina tradició, espectacle i participació popular. Tres dècades després de la primera edició, aquesta manera particular de viure els gegants continua sent un dels elements més esperats de la festa major del municipi moianès.

I enguany hi haurà sorpreses. La Colla ha preparat diverses novetats especialment pensades per celebrar els 30 anys, però prefereix mantenir-les en secret fins al mateix moment de la Corredissa. La intenció és que sigui el públic qui les descobreixi a mesura que avanci la festa.

La celebració també vol reforçar un dels trets que han definit la Corredissa durant aquests 30 anys: una festa viva, participativa i en constant evolució. No es tracta només de mantenir una tradició, sinó de continuar transformant-la i incorporant-hi nous elements sense perdre l’essència que la va fer néixer.

En els darrers anys, les cercaviles nocturnes de gegants han anat guanyant presència arreu del país, sovint amb xarangues i formats més festius. Castellterçol, però, fa tres dècades que té una manera pròpia de viure els gegants de nit: la Griselda i el Tallaferro no només ballen i desfilen, sinó que corren pels carrers, drets o estirats, i poden tornar a passar diverses vegades pel mateix carrer, mentre el públic els anima i hi participa.

Els grallers també adapten el repertori, amb músiques més festives i esbojarrades que les de la cercavila tradicional de la tarda. Córrer, ballar, música i participació són els ingredients que donen a la Corredissa una personalitat pròpia.

Una idea que va néixer d’una anècdota

La història de la Corredissa es remunta al 1997. Durant una trobada de gegants a Mollet, la Griselda i el Tallaferro es van trobar amb un carrer ple de garlandes que, per la seva alçada, els impedien passar drets. Els portadors els van haver de fer passar estirats i, en aquell moment, van començar a córrer amb els gegants.

Aquella situació inesperada va acabar inspirant una nova proposta per a la Festa Major de Castellterçol. La primera Corredissa va despertar alguns dubtes i crítiques, especialment pel risc de malmetre els gegants, però la Colla va decidir continuar. La resposta del públic va anar creixent any rere any fins que aquella idea aparentment esbojarrada es va convertir en una tradició consolidada.

De fet, les primeres edicions de la Corredissa tenien lloc abans del correfoc dels Diables de Castellterçol. Els dos actes compartien aquella nit de Festa Major i formaven una mena de gran inici de la festa nocturna: primer els gegants corrent pels carrers i, després, el foc dels Diables.

Amb el pas dels anys, però, tant la Corredissa com el correfoc van créixer fins a adquirir prou entitat pròpia per acabar programant-se en dies diferents. La coincidència històrica pren enguany un significat especial, després que l’any passat els Diables de Castellterçol celebressin també els seus 30 anys.

La Corredissa també ha anat evolucionant físicament. La Griselda i el Tallaferro originals es van estrenar l’any 1954 i són considerats dels gegants més antics de Catalunya. L’any 2004 se’n van construir rèpliques, que són les que actualment protagonitzen la Corredissa.



Imatge d'un moment de la Corredissa del 1997 / GEGANTERS DE CASTELLTERÇOL

Aquesta diferència permet preservar els gegants originals i, alhora, mantenir una activitat especialment exigent per a les figures i els seus portadors. Així, mentre els gegants formen part del tradicional Ball de Gegants de la tarda, les rèpliques són les encarregades de sortir a córrer pels carrers dimarts a la nit.

El 2016, amb motiu dels 20 anys, la mateixa Colla de Geganters i Grallers definia la Corredissa com «una festa que és viva i que canvia». Deu anys després, aquesta afirmació continua descrivint perfectament l’esperit de l’acte.

Trenta anys després, una nova Corredissa

Trenta anys després de la primera edició, la Corredissa manté intacte el seu esperit: fer sortir els gegants del seu paper més habitual i convertir els carrers de Castellterçol en un espai de festa, participació i sorpresa.

El dimarts 25 d’agost, la Griselda i el Tallaferro tornaran a sortir de nit per celebrar aquesta 30a edició. Una nit especial en què la Colla de Geganters i Grallers ha preparat novetats que, de moment, només es podran descobrir durant la mateixa Corredissa.

19 agost 2026

Regió7 

Moià s'aixopluga per viure la Festa de l'Arbre Fruiter

La 121a edició, que marca el final de la Festa Major del municipi, ha hagut de fer alguns actes a les Faixes per culpa de la pluja





L'Espai Cultural les Faixes es va omplir de gom a gom / Ajuntament de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Lluc Grandia
Moià18 D’AG. 2026 9:53


Moià va tancar la festa major d'enguany amb una nova edició de la Festa de l'Arbre Fruiter, un acte històric que enguany ha arribat a la 121a edició. Per culpa de la pluja, l'acte central, que habitualment s'havia de fer al Parc Municipal, es va haver de celebrar a l'Espai Cultural Les Faixes. Això no va impedir que, un any més, la festa tornés a ser un èxit de participació.


Al matí, es va dur a terme el concurs de dibuix al Parc Municipal i l'exposició dels dibuixos participants. A la mateixa hora, també es va fer una reeixida visita guiada pel nucli antic, dirigida per Ramon Tarter. Ja al migdia, a la Glorieta del Parc, es va dur a terme una actuació musical a càrrec dels guanyadors del premi Festa de l'Arbre del concurs del Campus Musical del Moianès i també la missa solemne d'homenatge a la vellesa, a l'Església Parroquial de Santa Maria. A la una es va fer el vermut al parc per a la gent gran, amb l'actuació dels punxadiscos Plade & Vila.




Concert de violoncel a la Glorieta del Parc / Ajuntament de Moià

Ja a la tarda, es va fer la recepció de l'enguany president d'honor de la festa, el professor d'història contemporània a la UAB Francesc Vilanova Vila-Abadal. Seguidament, es va fer la plantada simbòlica de l'arbre i, posteriorment, ja a les Faixes, es va fer l'acte tradicional d'homenatge a la vellesa. Dirigit pel periodista Guillem Soler, que va entrevistar als avis homenatjats, Josep Alcantarilla i Rosa Planas. També es va dur a terme el lliurament de premis de dibuix Miquel Lerín/Maria Vilardell, el premi Francesc Viñas al civisme i els premis als millors treballs de recerca de l'IES Moianès. Finalment, va parlar el president d'honor. L'acte va estar amenitzat per l'actuació musical de Namina.

Punt final a la festa major

Com ja és habitual, aquesta tradicional celebració posa el punt final a la setmana gran de festa major. La nit anterior hi va haver l'últim concert, amb Les Femme Versions i els punxadiscos Rutxo i Nandu per acabar la festa. Unes hores abans, es va dur a terme la XV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, a la Plaça Major, amb diversos balls populars. En concret, el Ball de Veguers de Sant Joan; el Ball de les Gitanes Velles; el Ball de Bastons; el Ball de Nans; i el Ball de Rams dels Gegants, abans d'acabar amb la Sardana d’exhibició.




Moment de la Mostra de Balls Tradicionals / Ajuntament de Moià

Dins de la programació, però, encara queden quatre actes en les pròximes setmanes. Aquest dissabte, a les Faixes, es farà el darrer dels concerts del 43è Festival Internacional de Música Francesc Viñas, amb l'actuació de Polifem Consort, que representarà 'les quatre estacions' de Vivaldi. L'endemà hi haurà la darrera de les audicions de sardanes de Festa Major, amb la Cobla Lluïsos de Taradell. El 5 de setembre es duen a terme els dos últims actes: les 4 hores de Moià de BTT, amb la seva versió infantil d'una hora, i la segona jornada de la International Bat Night a Moià.

18 agost 2026

Regió7 

La paradoxa del biogàs a Moià: què és el que la veritat amaga?

El debat al voltant de la planta de biogàs projectada a Moià reflecteix la contradicció entre la transició tecnocràtica i els límits biofísics del territori. Des de la Teoria de Xarxes, podem descriure el sistema com un graf de nodes i fluxos, homòleg a les xarxes ecològiques. L’alcalde Dionís Guiteras defensa la instal·lació com un model virtuós on el municipi interconnecta cinc nodes font de residus (purins, tones d’orgànica, fangs de depuradora, xerigots lactis i fracció verda) per alimentar un node de transformació (el digestor). A través d’arestes de distribució energètica, el consistori promet generar estalvis de 700.000 euros en autoconsum, finançar un bo social i escalfar una piscina climatitzada. Una solució aparentment rodona.

Malgrat tot, sota el vel d’aquest idil·li discursiu, una anàlisi de l’arquitectura material del graf revela profundes paradoxes sistèmiques irreconciliables. S’evidencia el que el mestre Ramon Margalef definia com l’«ecologia de pala i escombra»: l’obsessió per dissenyar enginyeries que netegin les deixalles sense qüestionar mai les causes estructurals de la xarxa

La primera paradoxa és de naturalesa bioquímica i hídrica. Les darreres declaracions municipals asseguren que la dieta de la planta no dependrà de l’escorxador. Però si s’executa la memòria escrita del projecte, unes 24.000 tones estaran compostes per llots d’aquest sector privat, activant un mercat captiu real on l’escorxador esdevé el hub dominant de la xarxa. I si fos així? Si fos, el node font de purins esdevindria un simple dissolvent de l’alta càrrega de nitrogen de la gran indústria. El procés concentraria un flux massiu de nitrogen en el node de sortida (el digestat) que, per ser absorbit sense contaminar el node crític dels «Aqüífers de Moià», requeriria una aresta de connexió amb centenars d’hectàrees de conreu netes. A més, la proximitat al node urbà propagaria sulfur d’hidrogen i bioaerosols, activant el node de resistència de l’Oposició Ciutadan. Es consagra la Paradoxa de Jevons: en netejar la brossa industrial, s’elimina el seu límit ambiental, estimulant el creixement de la ramaderia intensiva.

La segona paradoxa és el bloqueig del graf si es pretengués alimentar-lo només amb fangs de depuradora urbana per esquivar el hub privat. Aquest node font concentraria PFAS («químics eterns». Com adverteixen els doctors Miquel Porta i Carme Valls-Llobet, referents en salut pública, l’exposició a aquests tòxics genera una contaminació interna crítica. En virtut del Reglament Europeu 2019/1009, la presència d’aquests tòxics trenca l’aresta de retorn agrícola: el digestat esdevé un residu perillós impossible d’aplicar als camps.

A sobre d’això, el planejament urbanístic tanca la darrera paradoxa lligant el node regulador municipal a la modificació del polígon del Prat (via 1.14). Permetre l’expansió de l’escorxador en cinc noves naus condicionada a la cessió de terrenys per la planta constitueix la «trampa evolutiva» de l’Antropocè descrita per Søgaard Jørgensen (2023). Aquest intercanvi de favors segresta la governança futura del municipi i accelera la sequera estructural pel consum hídric de les noves naus sobre els pous locals.

Aquest bloqueig institucional es referma perquè la majoria absoluta de l’equip de govern, en sinergia amb l’Estratègia Catalana del Biogàs de la Generalitat, s’alinea amb un segrest de l’economia que oblida els límits planetaris superats i la finitud de la Terra. Es fa palès el diagnòstic, però també la gran contradicció de les paraules que Guiteras recollia a Cal lligar-se bé les espardenyes: Catalunya té «massa porcs» i el sector «té la paella pel mànec». L’única sortida real és aplicar un Equilibri de Nash com a solució Win-Win: restringir immediatament el creixement industrial, no sacrificar més porcs dels permesos per aturar la matança desmesurada actual, i fer una planta molt més petita, dimensionada exclusivament per a l’autoconsum del municipi. I transparència, doncs no hi ha cap complex biomèdic (el gran projecte de l’expansió) ni a Suïssa ni als Estats Units, que integri en el seu recinte una planta de biogàs (barrera topològica insalvable). Si hi és, que l’alcalde digui a on.

18 agost 2026

Regió7 

Controlats els dos focs declarats aquest diumenge a Santa Maria d'Oló

L'incendi hauria afectat 186 m2 en un focus i 2.400 m2 a l'altre
Els Bombers de la Generalitat treballen amb vuit dotacions terrestres i un helicòpter bombarder




Incendi Santa Maria d'Oló / BOMBERS DE LA GENERALITAT
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Jordi Torres Cusidó
Manresa16 D’AG. 2026 20:02Actualitzada 17 D’AG. 2026 13:15


Els Bombers han controla els dos focs que cremaven des d'ahir a Santa Maria d'Oló. Els dos incendis estan localitzats a la zona de la Moretona, però es traca de dues ignicions independents. Només s'ha fet un únic avís al telèfon d'emergències 112, el qual s'ha fet pels volts de les 17.57 hores. Els Bombers de la Generalitat hi han desplaçat vuit dotacions terrestres i una aèria, conformada per un helicòpter bombarder, que treballen per apagar-los.

Aquest matí, els efectius desplaçats -juntament amb les ADF- revisen treballen sobre punts calents. En total, l'incendi hauria afectat 186 m2 en un focus i 2.400 m2 a l'altre.





Els dos focs de Santa Maria d'Oló cremen separats a la zona de la Moretona / BOMBERS DE LA GENERALITAT

Les flames cremen sotabosc amb entre mitjana i baixa intensitat, i no arriben a cremar les copes dels arbres. Segons fonts del cos d'emergències, els dos focs evolucionen favorablement i no s'espera que es compliqui la seva extinció.






L'Incendi de Santa Maria d'Oló crema sotabosc però sense antorxeig / BOMBERS DE LA GENERALITAT 

16 agost 2026

Regió7 

Enric Casacuberta farà parada a Barcelona abans de començar la Ruta 66 per l'ELA

El proper 21 d'agost, el moianès farà una ruta per la capital catalana on serà rebut per diverses institucions abans de volar als Estats Units

 

Enric Casacuberta, el moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA / Arxiu / Mireia Arso
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Regió7
Moià14 D’AG. 2026 9:51


El moianès Enric Casacuberta farà una parada, el pròxim 21 d'agost, a Barcelona, just abans d'enfrontar el repte de recórrer tota la Ruta 66 corrent per recaptar fons per la lluita contra l'ELA. El dia abans, el 20, farà el primer tram, des de Moià fins a la capital catalana. L'endemà, s'ha fet una crida per acompanyar-lo en el segon tram, que el conduirà per la capital catalana i el portarà a ser rebut per diverses institucions abans de marxar cap als Estats Units i començar el repte en sol americà.


El recorregut simbòlic pels carrers de la ciutat comtal començarà a les dotze del migdia, a la plaça de Sarrià, i anirà en direcció a la Generalitat de Catalunya. Pels volts de la una del migdia arribarà a la seu de la Diputació de Barcelona, on serà rebut, i a les dues està previst que arribi a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. Des de l'organització del repte es demana que la societat civil l'acompanyi en aquest darrer tram previ al repte, ja sigui corrent o en bicicleta, o bé que l'esperin per donar-li suport a l'inici o al final del recorregut o bé a la recepció que es farà a l'ens provincial.





El cartell amb el recorregut del darrer tram / Ruta66xELA

Per aquest motiu, també s'ha creat un grup de WhatsApp obert a tothom qui vulgui participar en les dues etapes en terreny Català. Fetes aquestes dues etapes, el moianès, de 61 anys -completarà l'aventura amb 62-, volarà fins a Chicago, on començarà el repte de travessar la històrica ruta 66 en l'any del seu centenari. En total, 3.940 quilòmetres en uns 150 dies, amb l'objectiu de recaptar fons que aniran destinats a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

14 agost 2026

Regió7 

A Moià: Biomedicina o blanqueig d'escorxador?

Miquel Fortuny Navarro Biòleg, micòleg i postgraduat en gestió de recursos naturals i creació de models en ecologia

14 D’AG. 2026 23:59

Ens venen un «complex biomèdic» a Moià. Paraules que sonen a futur. Però la normativa GMP (Good Manufacturing Practices), FDA (Food and Drug Administration), no sustenta el projecte.

Ho he compartit amb la Dra. Maria dels Àngels Calvo, referent internacional en salut pública, ha promogut l’enfocament “One Health”. Membre del Consell Científic Assessor del Govern d’Espanya en matèria de COVID i investigadora del CSIC.

La conclusió és clara: «Cap auditor de la FDA acceptarà un disseny on la seguretat de pacients humans depengui del fet que un filtre de carbó no se saturi amb els gasos d’una planta de biogàs veïna. El risc és inacceptable».

1. Els sacrificis sí que augmentaran: Per fer heparina d’ús humà necessites porcs SPF (Specific Pathogen Free o lliures de patògens específics). La normativa BPF (Bones Pràctiques de Fabricació) obliga a sacrificar i extreure in situ en estèril. No pots portar la mucosa en camió. Conclusió: Més porcs SPF, vol dirmés sacrificis a Moià.

2. El biogàs ho tomba tot: Un laboratori farmacèutic és una bombolla: aire HEPA (és un filtre d’aire d’alta eficiència de retenció de partícules i bacteris). Així ho exigeix l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Al complex hi ha una planta de biogàs. Bioaerosols, fongs, i camions de purins. Amb un biogàs al costat, l’auditor de la FDA tanca la planta. Cap farmacèutica comprarà l’heparina.

3. Vàlvules i còrnies: és cirurgia. Això ho fan Bancs de Teixits en sales blanques. Regulats l’Organización Nacional de Transplantes, i el Real Decreto 9/2014. Un escorxador té Salmonella, pols i sang. La seva càrrega microbiana invalida qualsevol teixit per al cor o l’ull. Quin Banc de Teixits firmarà aquí? Cap.

4. L’aigua que no tenim: Un porc SPF gasta el doble o el triple d’aigua per neteges extremes i desinfecció contínua. I necessiten aigua gairebé farmacèutica. En sequera, l’ACA (Agència Catalana de l’aigua), difícilment donarà cabals nous per això. Seria hipotecar el futur del cicle hidrològic del Moianès.

5. Una milionada sense xarxa: 7 anys per validar amb l’AEMPS, 7 anys facturant zero. Cap fons inverteix sense contractes firmats amb Edwards (Líder mundial en la ciència de les vàlvules cardíaques) o Medtronic (és una de les companyies més grans del món en tecnologia sanitària). Sense client, el projecte fa fallida abans d’arribar. Utilitzar «biomedicina» per justificar ampliar l’escorxador és manipulació.

Demanem respostes: Quants porcs SPF més? Com passaran l’auditoria amb el biogàs al costat? Qui els comprarà el producte? Si no hi ha resposta, no és ciència. És creixement pur i dur.

14 agost 2026

 Regió7

Moià s’endinsa de ple en els actes centrals de la seva festa major

La vila programa fins diumenge concerts, cultura popular, espectacles familiars i una àmplia programació amb el Parc Municipal i la Plaça Major com a principals escenaris

La cercavila de gegants, capgrossos, bastoners i el Pollo protagonitzarà la jornada de dissabte / Arxiu/Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Queralt Casals
Moià13 D’AG. 2026 6:30


Després d’un intens inici de setmana amb la tradicional Festa de la Cabra d’Or, i amb diversos actes previs, la Festa Major de Moià entra de ple en els dies centrals de la seva programació amb activitats que combinen tradició, música en directe, activitats familiars, esport, cultura popular i propostes per al públic jove. El programa ofereix una agenda farcida d’actes des del matí fins ben entrada la matinada, amb el Parc Municipal, la Plaça Major i la Plaça de Sant Sebastià com a principals escenaris.


El tradicional Sopar Jove i les actuacions de Buidant la Bota, Svetlana i DJ Lotus ja van començar a escalfar motors ahir, mentre que avui les famílies seran les protagonistes al matí amb una caminada i, a la tarda, amb l’espectacle infantil «Camelvà». Paral·lelament, el Parc Municipal acollirà una nova edició de l’Eudemonik Moianès, el festival dedicat a la música electrònica que reunirà diversos DJ del territori. També es farà la Disco Júnior.


Divendres, els joves podran participar en una jornada de paintball i refrescar-se al gran tobogan aquàtic de 75 metres. La jornada també inclourà la rebuda del Campaner d’Honor, Mn. Josep Maria Riba, seguida del tradicional repic manual de campanes, coincidint amb els actes del tricentenari del campanar de Moià. La jornada combinarà esport, cultura popular i humor. El públic podrà seguir el partit de vòlei de festa major, la cercavila de gegants i capgrossos i el monòleg «Me No Pausa». La música prendrà el relleu a la nit amb el concert Aquellos Maravillosos Años 80’s-90’s i una sessió de DJ fins a la matinada.

Seguici festiu, dissabte

Dissabte, diada principal de la festa, començarà amb l’Ofici Solemne i la gran cercavila del seguici festiu, formada pels gegants, capgrossos, bastoners i el popular Pollo Matapuces. Després del vermut popular, la tarda oferirà el tradicional concert i ball de Festa Major amb l’Orquestra Rosaleda. El gran reclam musical arribarà a la nit amb el concert d’Els Catarres, un dels plats forts d’aquesta edició. Un concert festiu que neix del procés participatiu organitzat, on el públic proposa i escull els artistes per votació popular i que ja té les entrades exhaurides. Els DJ Jolie i Arzeett tancaran la jornada al Parc Municipal.

La celebració continuarà diumenge amb una clara aposta per la participació ciutadana. El Parc Municipal acollirà el tercer Concurs d’Arrossos de la Festa Major i, a la tarda, un bingo musical obert a tothom. La cultura popular tornarà a ser protagonista amb la XV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, que reunirà diverses entitats locals, seguida d’una audició de sardanes. La música en directe tancarà la jornada amb el concert de Femme Versions i una nova sessió de DJ fins a la matinada.


Més enllà dels actes centrals, el programa també inclou la tradicional Festa de l’Arbre Fruiter, dilluns vinent, noves propostes del Festival Internacional de Música Francesc Viñas i diverses exposicions culturals.

13 agost 2026

Regió7 

Les ADF arriben als 40 anys tement pel relleu: "El voluntariat s'està perdent"

Van néixer pels focs de Montserrat de 1986 i han passat per moltes etapes, fins arribar a una entesa amb els Bombers que ha costat molt, però ara pensen quina serà la continuïtat




Jordi Tort, president de la Federació d'ADF Bages - Moianès, amb un vehicle de l'ADF / Edu Font
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Sant Cugat del Racó10 D’AG. 2026 6:25Actualitzada 10 D’AG. 2026 7:55


Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) celebren aquest estiu els 40 anys del seu naixement reivindicant un model que consideren únic al món. Coincidint amb l'aniversari, el president de la Federació d'ADF Bages - Moianès i vicepresident segon del Secretariat de Federacions d'ADF de Catalunya, Jordi Tort, defensa que aquestes quatre dècades han convertit les agrupacions en un actor imprescindible en la prevenció i la primera intervenció dels incendis forestals, però adverteix que el principal repte de futur és garantir el relleu generacional.


Les ADF van néixer arran dels devastadors incendis que van afectar Montserrat l'agost de 1986, una emergència que va evidenciar la necessitat d'organitzar la pagesia, els propietaris forestals, els ajuntaments i el voluntariat per reforçar la prevenció i la primera intervenció davant dels focs forestals. Aquella experiència va impulsar la Generalitat a crear oficialment les ADF mitjançant un decret aprovat l'octubre del mateix any a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Però cal no oblidar que ja existien els antics grups d'extinció d'incendis i auxili immediat que es varen començar a formar a principis dels anys 60 a Catalunya.


"Som una cosa molt rara que només existeix a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa, ni a Amèrica", recorda Tort, que subratlla que les ADF van néixer impulsades per la pagesia, el voluntariat i el territori. Segons explica, durant aquestes quatre dècades, les ADF han passat "d'anar amb espardenyes i una gorra" a convertir-se en un cos de voluntaris altament format, preparat per actuar en les primeres fases dels incendis i donar suport als Bombers. "Ens hem format molt bé. Ara ens entrenen els mateixos Bombers i podem fer millor la prevenció, la primera intervenció i l'ajut a l'extinció", assegura.


Les primeres agrupacions es van crear a la Catalunya central, però avui en dia n’hi ha 307 a tot Catalunya, en les que participen més de 6.700 voluntaris. Són presents a 39 comarques i a 670 municipis de Catalunya.
 

El conflicte amb els Bombers

Tort, que viu a l’Estany i és membre de l’ADF Quercus, insisteix que "nosaltres no som bombers. Som professionals d'altres coses. Hem de fer la feina que ens toca com a ADF i cadascú ha de saber quin és el seu lloc dins l'emergència", afirma.

En aquest sentit, destaca que la relació amb Bombers ha millorat notablement després d'uns anys de tensions, que van durar fins no fa massa. "Va haver-hi èpoques dures, semblava que un volia mossegar l'altre, però hem estat capaços de reconduir-ho entre tots", explica. Segons explica, el moment de més tensió va arribar fa uns tres anys, però s’ha arreglat "amb el bon fer nostre, el bon fer de Bombers i el bon fer de les administracions".

Jordi Tort atribueix aquella etapa als canvis en els protocols operatius impulsats per Bombers, que, segons diu, prioritzaven la seguretat dels equips. El dirigent de les ADF defensa que aquesta delimitació de funcions és precisament el que ha permès recuperar la confiança mútua. Com a exemple d'aquesta nova etapa, Tort destaca la coordinació durant els incendis d'aquest estiu, com els de Sant Quirze Safaja, el Pont de Cabrianes o Sant Vicenç de Castellet. "Hem estat treballant colze a colze amb ells. Si creuen que hem d'anar a un flanc o a una cua, hi anem. Nosaltres els ensenyem camins i els donem tota l'ajuda que podem. La col·laboració és fantàstica", assegura. També valora les eines de coordinació actuals, com els grups de Telegram compartits amb Bombers, Agents Rurals i Mossos d'Esquadra, que permeten mobilitzar recursos de manera immediata.






Bombers i ADF treballant conjuntament en el foc d'Artés del passat 24 de juliol / OSCAR BAYONA / Arxiu
 

El relleu generacional

Tot i aquesta evolució, el president de les ADF admet que el futur preocupa. "Falta gent jove amb aquest esperit de voluntariat que jo crec que s'està perdent", lamenta. Considera que la societat ha canviat i que cada vegada costa més trobar persones disposades a dedicar hores de manera altruista. "Hi dediquem moltes hores que no cobrem. La gent no entén que puguis fer això només per la satisfacció personal", afirma.

Per això, admet que un dels seus neguits és què passarà quan la generació actual faci un pas al costat. "Quan acabem nosaltres, que ja tenim una edat, a veure què passarà amb tot això. Esperem que hi hagi relleu, però costa", reconeix.






Jordi Tort és també vicepresident segon del secretariat d'ADF de Catalunya / Edu Font
 

La necessitat d'actualitzar el decret

Per aquest i altres motius tenen una reivindicació que fa temps que dura i que "necessitem que es facin cas", i és actualitzar la legislació que els regula. "Fa temps que la legislació vigent ha quedat desfasada i es necessita que es redacti una llei o un decret de regulació de les ADF, les Federacions i el Secretariat".

Segons el mateix secretariat exposa a la seva web, el nou decret és necessari per actualitzar els models d’estatuts, i les funcions que fan, ja sigui en tasques de primera intervenció i suport a l’extinció, com en diferents emergències com ara de suport en ventades, nevades, aiguats i altres desastres naturals quan s’activen els plans d’emergència municipals al territori. I per deixar clars altres temes com les assegurances d’accidents i responsabilitat civil, de voluntaris, coordinadors i juntes, o reconèixer el voluntariat per tal que tingui veu i vot dins les juntes de les ADF i se’ls reconegui com a membres de ple dret.

La conversa amb Jordi Tort també deixa espai per reivindicar una gestió forestal més àgil, sense l’actual burocràcia excessiva. Assegura que "si a un propietari forestal li fiques facilitats, netejarà el bosc; si li fiques problemes, no".

També es mostra molt crític amb la implantació de grans plantes fotovoltaiques en terrenys agrícoles. "Les plaques les fiques a la teulada, no les fiques als camps", afirma, tot advertint que "els camps són per menjar" i alertant que es podria repetir una situació que, segons ell, ja va perjudicar molts pagesos fa dues dècades.


Malgrat els reptes, Tort prefereix quedar-se amb una mirada optimista. "Ens formem tot l'any i hem de continuar treballant tots junts. El territori és de tots i aquí estem per sumar, no per posar-nos traves", conclou. I recorda que tenen dos projectes en marxa, que han sortit de les ADF, com són una prova pilot amb dipòsits d'aigua de 450 litres acoblables als tractors que acompanyen les recol·lectores i un sistema de botons d'avís que permet alertar de manera immediata les ADF, els Agents Rurals i la resta de serveis d'emergència. 

10 agost 2026

Regió7 

El camp de futbol de Moià comença a mostrar el canvi de superfície

Les obres de substitució de la gespa artificial ja estan força avançades, la qual cosa permet veure el canvi d’imatge




Treballs d'instal·lació de la nova gespa artificial al camp de futbol de Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià10 D’AG. 2026 14:10


El camp de futbol de Moià comença a mostrar el nou verd. És un dels que es renova aquest estiu aprofitant l’aturada de la temporada i ara ja s’hi ha començat a instal·lar la nova superfície de gespa artificial, que substitueix la primera que es va posar fa dues dècades i que ja estava molt desgastada. Una actuació que suposarà una inversió de 369.000 euros.


El projecte que s’està executant i que ja deixa veure el canvi de cara del terreny de joc de l'equipament de la capital del Moianès preveu diverses actuacions de millora, la més rellevant de les quals és aquest canvi de gespa, ja que l’Ajuntament admetia des del moment que en va aprovar el projecte que presentava un desgast que ja dificultava el correcte desenvolupament de la pràctica esportiva, i que, per tant, calia aquesta renovació per una d’alta gamma i dissenyada específicament per a la pràctica del futbol, amb l’objectiu de millorar la qualitat del joc. També es millorarà el sistema de reg, que es revisarà i es posarà a punt, amb el manteniment dels motors i la substitució dels canons de reg per models més eficients en el consum d’aigua.


L'herba que hi havia fins ara es va instal·lar el 2006 i presenta un desgast evident que afecta la pràctica esportiva. I és que es tracta d’un dels equipaments més utilitzats pels infants, els joves i les famílies de la vila, com ho constata el fet que aquesta temporada ha donat servei a 16 equips i 236 jugadors.


La Unió Europea va anunciar l’octubre de 2023 que, a partir de 2031, quedarà prohibit l’ús de cautxú com a material de reblert en la gespa artificial dels camps de futbol, ja que es tracta de «la font més gran d’alliberament de microplàstics afegits intencionadament al medi ambient». En aquest context, el projecte preveu la substitució del cautxú per sorra de sílice rodona, una solució que es considera més sostenible, neta i eficient.

Malgrat l’estat que ja presentava actualment, el consistori preveu recuperar part de la gespa retirada per donar-li una segona vida en espais amb una menor càrrega d’ús que el camp de futbol.

L’obra té una subvenció de 160.000 euros del Consell Català de l’Esport. Aquest ajut, emmarcat dins del Pla de xoc per a la modernització dels equipaments esportius de titularitat pública, implica un cofinançament municipal del 25%.

10 agost 2026

Regió7 

Miguel Pascual, alumne del Campus Musical del Moianès: «Hi ha un altíssim nivell, tant d'alumnes com de professors»

El pianista de 20 anys ha trobat en l'espai de Moià un context únic que l'ha animat a repetir l'experiència de l'any passat




Miguel Pascual estudia al Conservatori del Liceu i també el Grau en Humanitats / Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Lídia López
Moià08 D’AG. 2026 19:45


El Miguel Pascual, natural de Castelló de la Plana, és un dels participants d'aquest 2026 al Campus Musical del Moianès. El pianista de 20 anys estudia al Conservatori del Liceu de Barcelona, on és guiat i instruït per Josep Colom, i ha trobat en l'stage de Moià una oportunitat formativa de gran interès.


"Vaig venir l'any passat i, em va agradar tant, que he repetit aquest", declara el Miguel, tot afirmat que la decisió de tornar ha estat motivada per "l’altíssim nivell que hi ha, tant d'alumnes com de professors", i també per "la quantitat d'oportunitats que tenim per tocar, fer música de cambra i conèixer altres músics". "És quelcom que no he trobat a cap altre espai, ni a Catalunya ni a València", incideix, recalcant que "l'ambient que es crea aquí a Moià és molt especial".


El Miguel ha estat guardonat al Concurs del Campus, amb el tercer premi ex-aequo. Demà, en el marc del Concert en homenatge a Jacint Codina, interpretarà el primer moviment. Així culminarà una intensa participació, on també ha pogut prendre part d'audicions, recitals i altres actuacions.


Aquest tipus d'estades li permeten avançar en el seu objectiu de "continuar aprofundint l'estudi del meu instrument", que va engegar quan tenia set anys, tot i que confessa que també li crida l’atenció el món de la composició. Un vessant artístic que completa cursant el Grau en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, que segons valora, "m'ajuda molt també a obrir la ment a altres possibilitats i disciplines artístiques, més enllà de la música”.

8 agost 2026

Regió7 

Moià celebrarà a final de mes el ple suspès per un ciberatac sobre el futur del polígon

L’Ajuntament busca una nova data per a la sessió plenària que mantindrà l’ordre del dia previst, que inclou la regularització del Prat, l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la cessió del terreny per a la planta de biogàs



Protesta contra el projecte de més activitat a l'escorxador i de la planta de biogàs abans del ple que hi havia convocat per dimecres / Arxiu | Alex Guerrero



Jordi Escudé
Moià05 D’AG. 2026 6:25


El govern d’AraMoià-ERC ha previst per a final d’aquest mes d’agost, passada la Festa Major, la celebració del ple que s’havia convocat per a dimecres passat, però que a última hora va haver de suspendre pels efectes que encara s’arrossegaven del ciberatac que l’Ajuntament havia patit uns dies enrere. Fonts municipals han indicat que s’està tancant una data, que encara no s’ha concretat, per tornar a convocar una de les sessions de més transcendència del mandat perquè es decidirà el futur del polígon del Prat que hi ha al municipi.


De fet, tractant-se d’un ple que ja havia estat dictaminat i convocat, la sessió que es farà a final de mes mantindrà el mateix ordre del dia que s’havia previst, segons que han comunicat les mateixes fonts. Això inclou, entre altres, l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament urbanístic que ha de permetre ampliar l’àrea industrial del polígon del Prat. Si això prospera, el polígon es podrà regularitzar i, en conseqüència, es podrà ampliar l’activitat de l’escorxador i s’avançarà en la cessió a l’Ajuntament dels terrenys necessaris per construir una futura planta de biogàs, de titularitat municipal.


Aquest és un punt bàsic per al futur del poble i, a l’hora, controvertit per la polèmica que fa temps que arrossega, amb posicionaments contraris a la vinculació de l’ampliació del polígon amb l’escorxador i la planta de biogàs. Dimecres, abans del ple que hi havia previst i que no es va suspendre fins a l’últim moment, es va convocar una cercavila i una concentració de protesta que va reunir un centenar de persones davant de l’Ajuntament en un nou acte públic de rebuig al projecte.

Poques garanties al ple de dimecres

L’Ajuntament de Moià va patir un ciberatac informàtic el dijous 23 de juliol i, si bé des del primer moment es va treballar «colze a colze» amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat de l’estat (COCS) per poder continuar amb l’activitat habitual de l’Ajuntament i aplicar els controls per mitigar els possibles impactes, en el moment de celebrar el ple de dimecres passat encara no hi havia prou garanties que el sistema de videoacta funcionés correctament, i per això es va decidir suspendre’l, segons declaracions a aquest diari de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

Paral·lelament, l’Ajuntament va emetre un comunicat dirigit a la població en què s’assegurava que no s’havia perdut informació perquè es disposa de còpies, i que no hi havia cap evidència de filtració de dades, si bé es recomana a la ciutadania que estigui alerta davant de possibles comunicacions o sol·licituds fraudulentes de dades.

5 agost 2026

Regió7 

Moià estrena la sardana commemorativa del tricentenari del campanar

Composta pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell, ret homenatge alhora al seu avi i al símbol patrimonial i identitari de la vila

David Bricollé
Moià04 D’AG. 2026 13:02


Moià ha viscut un XXVI Aplec de la Sardana molt especial. El motiu ha estat l'estrena oficial de la sardana El Campanar de Moià, una composició creada expressament per a l'efemèride pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell. Un dels actes més destacats de la commemoració del tricentenari del campanar.


L'estrena va tenir lloc al Parc Municipal Francesc Viñas, davant prop de dues-centes persones, i va anar a càrrec de les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Lluïsos de Taradell, que van interpretar conjuntament la nova obra.


La composició, la primera sardana escrita per Sergi Renom, està dedicada, a títol pòstum, al seu avi, el compositor Just Renom, autor de sardanes tan conegudes com La Joia del Moianès o Monistrolenca. Amb aquesta obra, el compositor ret homenatge tant a la seva figura com al campanar de l'església parroquial de Santa Maria, símbol patrimonial i identitari de la vila, que enguany celebra els seus tres-cents anys d'història.



 
L'estrena va ser rebuda amb una gran emoció per part del públic assistent. A mesura que avançava la interpretació, els primers dansaires van començar a formar les tradicionals rotllanes fins a convertir la plaça en una gran ballada popular, en una mostra de la vitalitat de la sardana com a expressió de la cultura catalana i de la seva capacitat per reunir persones de totes les edats al voltant d'un patrimoni compartit.

En acabar la interpretació, l'Ajuntament de Moià i l'Associació Amics del Campanar van voler reconèixer públicament «la generositat i la implicació» de Sergi Renom, que ha compost la sardana de manera totalment altruista. El regidor de Cultura, Sebastià Ferrer, i el president de l'Associació Amics del Campanar, Àlex Mur, li van fer lliurament d'un record commemoratiu en agraïment per la seva aportació al Tricentenari.

L'estrena de El Campanar de Moià s'emmarca dins el programa d'activitats organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Moià, la Parròquia de Santa Maria i l'Associació Amics del Campanar per celebrar els tres-cents anys del campanar, una commemoració que al llarg de l'any inclou concerts, exposicions, conferències, visites guiades, repics extraordinaris de campanes i altres iniciatives destinades a posar en valor aquest element emblemàtic del patrimoni moianès.


Amb aquesta nova composició, el campanar de Moià suma una nova expressió artística al seu llegat. Tres segles després de la seva construcció, continua inspirant creadors i reunint els moianesos al voltant de la seva història, convertint el patrimoni en una realitat viva que es transmet de generació en generació. Tres-cents anys alçant la mirada.

4 agost 2026

Regió7 

Del sostre de l'escola a casa: així es repartirà l'energia solar a Calders

El municipi moianès té plaques fotovoltaiques a gairebé tots els equipaments municipals i ara ha cedit la gestió de les teulades a la cooperativa Moianès Sostenible amb l'objectiu de "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit"




Imatge del dia del ple de Calders on es va aprovar la cessió de teulades a Moianès Sostenible / Moianès Sostenible
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Calders03 D’AG. 2026 12:00


Moianès Sostenible destaca l’Ajuntament de Calders com el consistori capdavanter de la comarca en la transició energètica. El municipi té instal·lades, o en procés d’instal·lació, plaques fotovoltaiques a les cobertes de pràcticament tots els equipaments municipals i ha cedit a la cooperativa la gestió de tres sistemes: el de l’Escola Anton Busquets i Punset, ja en funcionament; el de la Fàbrica Jorba, pendent de connexió a la xarxa elèctrica, i el del Centre Cívic, actualment en fase d’instal·lació. L’objectiu, més enllà de cobrir el consum energètic dels edificis municipals, és "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit".


El president de Moianès Sostenible, Joaquín Jiménez, i el vocal Ramon Crespiera consideren que el model impulsat a Calders "connecta molt bé amb l’esperit dels fons europeus Next Generation", ja que, a més d’accelerar la descarbonització, contribueix a reforçar la resiliència del territori "davant dels nous reptes geopolítics".


L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, explica a Regió7 que el govern municipal va apostar per la transició energètica des de l’inici del mandat, l’any 2019. En aquest sentit, destaca que, aprofitant les diferents línies de subvenció, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques a tots els edificis municipals excepte al Centre Cultural, per al qual ja s’ha sol·licitat un ajut. Paral·lelament, aquests equipaments funcionen amb sistemes de biomassa o aerotèrmia, i el consistori preveu complementar-los amb bateries d’emmagatzematge.

Inicialment, el projecte tenia com a finalitat garantir l’autoconsum dels equipaments municipals. Ara, però, l’Ajuntament ha cedit la gestió d’algunes instal·lacions a la cooperativa perquè pugui distribuir entre els veïns l’energia excedentària. També està previst construir marquesines fotovoltaiques als aparcaments de l’escola i de la piscina municipal, com també instal·lar dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Els principals equipaments que generaran excedents destinats a l’autoconsum compartit seran el Centre Cívic i, sobretot, l’Escola Anton Busquets i Punset i la Fàbrica Jorba, un cop aquesta última entri en funcionament. Igualment, es preveu que el futur sistema del Centre Cultural pugui aportar energia.

La principal aportació d’energia per als veïns, però, provindrà del parc agrovoltaic de deu hectàrees, que se situarà a uns dos quilòmetres del poble i ja està aprovat. Aquest tipus d’instal·lació permet compatibilitzar la producció d’electricitat amb l’activitat agrària, mantenint el conreu i la pastura sota les plaques fotovoltaiques. "Tindrem un comptador a la zona urbana i podrem disposar d’aquesta energia", explica el batlle, que afegeix que l’empresa promotora ha acceptat integrar-se a la cooperativa energètica perquè una part de l’energia produïda reverteixi directament en la població.


A més, a Calders hi ha autoritzats dos macroparcs solars: el del Canadell i el de les Quingles, tots dos de més de 20 hectàrees i situats als terrenys contigus a la subestació elèctrica. Sànchez explica que el consistori n’ha facilitat la implantació tenint en compte les singularitats del municipi i la predisposició dels propietaris dels terrenys.

3 agost 2026

Regió7 

Petit foc al term de Santa Maria d'Oló

Bombers de la Generalitat
Santa Maria d'Oló31 JUL 2026 16:45

El foc en una pila de residu forestal, llenya i brancades, al Moianès, ha provocat aquest migdia l'alarma de tornar a veure una columna de fum. Els Bombers han activat fins a 14 dotacions que no han arribat a actuar totes. Sí que hi ha pres part un helicòpter bombarder.

31 juliol 2026

Regió7 

La informació ens fa lliures... també en el biogàs

Salvador Salat
31 JUL 2026 11:43


He llegit en aquestes pàgines, certament amb tristesa i decepció, l’article Biogàs a Moià. No m’agraden les lapidacions dogmàtiques ni tan sols la dels Monty Python a la vida de Bryan on el lapidador acaba lapidat. No tinc cap lligam amb el projecte de biogàs de Moià i, de fet, escric aquestes ratlles sense haver-hi parlat. Però ningú no es mereix que se l’acusi injustament, i encara menys aquesta iniciativa, que neix de la voluntat de la governança pública i de la corresponsabilitat col·lectiva en la gestió dels residus orgànics que generem com a societat.

L’article parla d’analfabetisme ecològic i acusa d’unes suposades emissions de metà de la planta de Moià basant-se en l’estudi de la Dra. Maria Olczak, que els recomano buscar i llegir. És un estudi fet majoritàriament sobre petites instal·lacions en granja, molt simples, que gairebé en tots els casos fan electricitat amb motors i la principal conclusió de la investigadora no és que emeten metà, sinó que és molt fàcil evitar-ho. Com? Per exemple, amb instal·lacions més grans i tecnificades... que és precisament el cas de Moià.

L’article se centra en un assenyalament contra una empresa com a motiu principal de tots els mals. Observant-ho com a enginyer, un projecte no és bo o dolent per qui el fa, simpàtic o antipàtic, sinó per si es fa bé o malament. I el que cal és assegurar que es faci bé.


L’autor ens parla d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S) que jo no he sabut trobar en el projecte. Sí que hi he trobat, en canvi, que es vol depurar el sulfur d’hidrogen del flux de biogàs i, un cop enretirat, es tractarà a part. I juga amb un ball de xifres de les ppm (parts per milió) comparant el límit de l’emissió en una xemeneia amb allò que el nas percep un cop diluït per immissió. En altres paraules, ens ve a dir que si en una piscina olímpica tirem un didal de cervesa, que té 28 g/litre, si l’aigua de la piscina ens arriba a la llengua morirem perquè 5 g/litre d’alcohol en sang provoca un coma etílic.

Finalment, l’article surt amb l’espantall de la pèrdua patrimonial demostrada per un estudi del qual no en sabem l’autoria i fet sobre dades d’origen desconegut. I em pregunto jo: no és més fàcil i més proper analitzar si això ha passat en alguna de les 72 plantes de biogàs que hi ha funcionant a Catalunya? Potser el problema és que cap d’elles ha generat aquesta «realitat» tan poc real de la pèrdua patrimonial.

Per a deixar-ho ben clar, qualsevol projecte de biogàs a Catalunya ha de passar l’examen rigorós i exigent dels millors tècnics en vint camps d’especialitat com són, entre altres, les olors, el patrimoni cultural o l’avifauna. Si en un sol d’aquests vint aspectes el projecte és inacceptable no rebrà mai l’autorització ambiental. L’Administració vetlla perquè això es compleixi i és orgull de país que sigui així. Parlar de l’incompliment d’aquestes garanties és acusar els servidors públics catalans de prevaricadors. I si d’alguna cosa els podem titllar és més aviat d’extremadament garantistes, buscant assegurar els drets de la ciutadania sempre i en tot moment, els ho ben asseguro. En definitiva, a mi qui són els promotors d’aquesta planta o les empreses amb qui treballin m’interessa relativament poc. Em preocupa la ciutadania que de bona fe llegeix arguments retallats intencionadament perquè sembli que diuen el que no diuen i això els porti a conclusions errònies.


No em facin cas tampoc a mi. Només aspiro a completar allò que els han explicat a mitges. Simplement, ponderin les afirmacions en tota la seva amplitud, amb el que els han dit i el que ara saben que els han amagat, i amb la informació complerta construeixin vostès mateixos la seva posició.



Com deia el Dr. Margalef, «una persona ben informada sempre multiplica. Mal informada, sempre resta».

31 juliol 2026

Regió7