Moià acollirà una jornada patrimonial dedicada al campanar en el marc del tricentenari

L'acte, previst per al 17 d’octubre, inclourà conferències sobre la història de la torre, una visita al campanar, un concert i la presentació del projecte de rehabilitació de l’edifici



L'Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / Arxiu/JORDI BIEL / RG7
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià07 D’OCT. 2026 14:22


El campanar de Moià celebra enguany els seus 300 anys i, amb motiu del tricentenari, s’ha organitzat un programa d’actes. Un dels actes és una jornada patrimonial dedicada a conèixer la història de la torre, el seu paper en la vida moianesa, el conjunt de campanes que conserva actualment i el projecte de rehabilitació previst per a l’edifici. La trobada tindrà lloc el dissabte 17 d’octubre i combinarà divulgació, patrimoni, música i una visita a l’edifici.


Les activitats començaran a les deu del matí a l’Auditori Sant Josep amb la benvinguda als participants. Seguidament, l’historiador de l’art, arxiver, escriptor i músic Daniel Vilarrúbias i Cuadras oferirà una conferència sobre Els campanars i les campanes a Catalunya al llarg de la història.


Després d’una pausa per esmorzar, a 2/4 de dotze, l’historiador i president de l’Associació Cultural Modilianum, Jaume Clarà i Arisa, parlarà dels 300 anys del campanar en la vida moianesa, amb una mirada centrada en la relació entre l’edifici i la història del municipi. A 1/4 d’una, agafarà el relleu el músic i campanòleg Xavier Pallàs Mariani, director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, que presentarà l’actual conjunt de campanes de la torre.

La darrera intervenció del matí serà a la una i anirà a càrrec de l’arquitecte Jordi Morros, d’Ondara Arquitectura, designat per la Parròquia de Santa Maria de Moià i el Bisbat de Vic. El professional explicarà el projecte de rehabilitació funcional de la torre, una actuació que planteja el futur de l’edifici després de tres segles d’història.

En acabar, els participants podran dinar al Restaurant Moianès, en un àpat que anirà a càrrec de cadascun dels assistents i que es pagarà directament al restaurant un cop finalitzat. La programació es reprendrà a les cinc de la tarda amb una visita al campanar, que permetrà conèixer de prop un dels elements patrimonials més emblemàtics del poble.

La jornada acabarà amb música a les set de la tarda, amb l’actuació de Polifem Consort. El conjunt oferirà Ecos, veus i ressonàncies, un programa que proposa redescobrir la música catalana barroca i contemporània, amb obres dels germans Pla. L’actuació comptarà amb Anna Urpina, al violí barroc; Martín Vera, a l’oboè; Nicola Brovelli, al violoncel, i Jordi Domènech, al clavicèmbal.El concert tindrà un preu de 10 euros per als participants inscrits a la jornada de patrimoni. L’import es podrà abonar en efectiu en el moment d’accedir al concert. Per participar en la jornada cal fer inscripció prèvia mitjançant el formulari habilitat a través del codi QR del cartell o d’aquest enllaç.

7 octubre 2026

Regió7 

Josep Rull, president del Parlament, des de Moià: "Aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat"

El polític va reivindicar ahir el valor patrimonial i simbòlic de la torre durant l’acte central del tricentenari del campanar de Moià



Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià27 SET 2026 13:40


Moià va viure ahir una jornada d’allò més especial amb la celebració de l’acte central del tricentenari del seu campanar. Més enllà del més de mig centenar de veïns i veïnes que es van reunir a la plaça de Catalunya per gaudir de l’espectacle, tampoc no s’ho van voler perdre Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat.


"És un acte extraordinari que ens omple d’orgull col·lectiu", assegurava Rull, que definia el campanar com "un element icònic de Moià, del Moianès, però també del conjunt de la nació". Una torre "excepcional i extraordinària" que ha estat testimoni de les vicissituds de la nació. En aquest sentit, el president del Parlament va repassar diversos fets històrics, com ara la Guerra dels Segadors (1640-1659), anterior a l’inici de la construcció del campanar, que es va acabar el 1726, o la Guerra de Successió a Catalunya (1701-1714). Dos conflictes que, segons el polític, podrien haver fet que "ens haguéssim pogut sentir abatuts com a poble, com a nació, però aquest campanar és la metàfora d’una nació que mai no s’ha vinclat, que sempre s’ha aixecat obstinadament, sempre".


En aquest sentit, Rull va recuperar la figura dels marmessors, "aquells que tenen cura de l’herència adjacent". El campanar del municipi moianès és "un llegat extraordinari per als nostres fills i per als nostres nets". Un patrimoni que cal preservar i del qual "Moià, malgrat tot, n’ha tingut cura sempre". Segons el president del Parlament, quan el poble català ha lluitat ho ha fet per "mantenir una determinada concepció de la nació, de les institucions pròpies, i per les llibertats a Catalunya".

Mil anys del Parlament de Catalunya

Rull va aprofitar la seva intervenció durant l’acte d’ahir per anunciar que l’any vinent, el 2027, se celebra el mil·lenari del Parlament de Catalunya, els mil anys de les Assemblees de Pau i Treva de Déu. El polític va recordar, en aquest punt, la figura de Pau Casals, qui va pronunciar un discurs el 1971 a la seu de les Nacions Unides a favor de la pau i en contra de la inhumanitat de totes les guerres.

Casals, que mai va poder tornar de l’exili, va lliurar a l’ONU l’himne de la pau i va ser condecorat amb la medalla de la pau per aquest mateix organisme. "Això és Catalunya", deia contundent Rull. El polític, doncs, va convidar a commemorar l’aniversari i, més concretament, "el 16 de maig de l’any 2027, a les 10:27 hores, demanarem que totes les campanes de totes les esglésies del país, siguin catòliques o d’altres confessions, puguin repicar en homenatge a una nació que ara fa mil anys va ser capaç de parlar de pau, de parlar de treva, de parlar de futur, de parlar d’esperança".
 

Campanes que fan comunitat

Per la seva banda, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, va remarcar la importància del patrimoni des del punt de vista de "recordar-nos que tenim una herència, una història, una tradició, que ens diu coses". Més del 80% d’aquest patrimoni correspon a edificis religiosos.


Segons Bassas, la religió catòlica ha aportat "moltes coses" al país, com ara les campanes, "un símbol". Aquests símbols són "un mitjà". En el cas de les campanes, "un element de comunicació" que no existiria sense "una comunitat que expressa i que actua". També hi entra en joc la "comunió", "el que es fa sota de les campanes".

"Tot això és un tot que actua de forma simbòlica al voltant d’aquesta comunitat", que també treballa "per reconèixer que això té un valor més enllà del que veiem" i, per això, s’ha recuperat, per exemple, el toc manual. "Les generacions actuals tenen ganes de reconèixer aquesta herència", assegurava.





Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
 

Una feina conjunta per preservar el patrimoni

L’Associació d’Amics del Campanar va començar a treballar en la preservació i restauració de la torre el 2024. La seva feina, incansable des del primer moment, no es pot entendre tampoc sense el suport de l’Ajuntament de Moià i de la Generalitat, que ha atorgat una subvenció per començar la rehabilitació.

"Quan treballem junts, quan ens unim, allò que construïm és bo, és gran, és bonic, és de tots i és per tots", deia ahir Àlex Mur, president d’Amics del Campanar de Moià. La torre és un dels símbols de la vila i ha estat testimoni d’etapes molt fosques, però també de moments bonics. "És història viva de la nostra vila i és també un símbol inigualable de la nostra identitat, de la nostra espiritualitat i també un símbol de pau", subratllava.

Mur també va destacar l’excepcionalitat de l’obra, feta amb pedra calcària de Moià i amb la punta amb uns forjats daurats, tot i que avui ja són negres pel pas del temps. "Aquestes coses les van fer perquè el campanar fos encara més bonic, més alt i més esvelt". El president de l’entitat va recuperar, llavors, les paraules d’Antoni Gaudí: "Per fer les coses bé és necessari primer l’amor i després la tècnica". "I aquí és ben clar que hi van posar molta tècnica, però sobretot hi van posar l’amor", afegia.

Des del 2020, quan un grup de joves va recuperar el toc manual de campanes de la Festa Major, s’ha treballat per retornar la sonoritat al campanar i preservar-lo. En aquest temps, 1.800 persones han visitat la torre. Amb la constitució de l’entitat el 2024, ja hi ha un centenar de socis. També hi ha un grup de prop de 50 campaners, amb una mitjana inferior als 40 anys.

Després de tres segles, els moianesos continuen estimant un dels seus símbols més preuats. "El cuidem i el preparem per al futur, perquè continuï sent, durant molts segles, el far de tots els moianesos", declarava Mur.






Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7
 

"El Moià d’avui és diferent"

Dionís Guiteras, alcalde de Moià, va intervenir ahir assegurant que "Moià ja no és el Moià de fa 300 anys. El Moià d’avui és diferent, conviuen moltes nacionalitats, llengües i religions". En aquest sentit, el batlle justificava el fet de destinar recursos econòmics entenent que "és molt més que un símbol religiós, sobretot és un símbol de la història, dels milers de vicissituds que ha passat no només al poble, sinó també al país".


L’alcalde va definir el campanar com un nexe d’unió entre els veïns de la vila: "Quan arribem a Moià, el primer que veiem és el campanar i 'ja som a casa'". "És per això que creiem que val molt la pena invertir en la restauració, en el manteniment i en el futur d’aquesta icona del poble", assegurava.


Acte central dels 300 anys del campanar de Moià / JORDI BIEL / RG7

27 setembre 2026

Regió7 

Moià estrena la sardana commemorativa del tricentenari del campanar

Composta pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell, ret homenatge alhora al seu avi i al símbol patrimonial i identitari de la vila

David Bricollé
Moià04 D’AG. 2026 13:02


Moià ha viscut un XXVI Aplec de la Sardana molt especial. El motiu ha estat l'estrena oficial de la sardana El Campanar de Moià, una composició creada expressament per a l'efemèride pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell. Un dels actes més destacats de la commemoració del tricentenari del campanar.


L'estrena va tenir lloc al Parc Municipal Francesc Viñas, davant prop de dues-centes persones, i va anar a càrrec de les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Lluïsos de Taradell, que van interpretar conjuntament la nova obra.


La composició, la primera sardana escrita per Sergi Renom, està dedicada, a títol pòstum, al seu avi, el compositor Just Renom, autor de sardanes tan conegudes com La Joia del Moianès o Monistrolenca. Amb aquesta obra, el compositor ret homenatge tant a la seva figura com al campanar de l'església parroquial de Santa Maria, símbol patrimonial i identitari de la vila, que enguany celebra els seus tres-cents anys d'història.



 
L'estrena va ser rebuda amb una gran emoció per part del públic assistent. A mesura que avançava la interpretació, els primers dansaires van començar a formar les tradicionals rotllanes fins a convertir la plaça en una gran ballada popular, en una mostra de la vitalitat de la sardana com a expressió de la cultura catalana i de la seva capacitat per reunir persones de totes les edats al voltant d'un patrimoni compartit.

En acabar la interpretació, l'Ajuntament de Moià i l'Associació Amics del Campanar van voler reconèixer públicament «la generositat i la implicació» de Sergi Renom, que ha compost la sardana de manera totalment altruista. El regidor de Cultura, Sebastià Ferrer, i el president de l'Associació Amics del Campanar, Àlex Mur, li van fer lliurament d'un record commemoratiu en agraïment per la seva aportació al Tricentenari.

L'estrena de El Campanar de Moià s'emmarca dins el programa d'activitats organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Moià, la Parròquia de Santa Maria i l'Associació Amics del Campanar per celebrar els tres-cents anys del campanar, una commemoració que al llarg de l'any inclou concerts, exposicions, conferències, visites guiades, repics extraordinaris de campanes i altres iniciatives destinades a posar en valor aquest element emblemàtic del patrimoni moianès.


Amb aquesta nova composició, el campanar de Moià suma una nova expressió artística al seu llegat. Tres segles després de la seva construcció, continua inspirant creadors i reunint els moianesos al voltant de la seva història, convertint el patrimoni en una realitat viva que es transmet de generació en generació. Tres-cents anys alçant la mirada.

4 agost 2026

Regió7 

El campanar de Moià, a un pas de recuperar la seva veu: es fabricarà una nova campana major de més de 1.000 kg

L’Ajuntament ha rebut una subvenció de gairebé 94.000 euros que permetrà finançar més del 70% del cost total de la restauració d’aquest element patrimonial
El projecte té per objectiu garantir la preservació i seguretat de l’estructura i, al seu temps, recuperar la seva sonoritat històric
 

Una imatge del campanar de Moià del desembre del 2024, quan el va visitar Josep Rull / Arxiu/Mireia Arso


Ariadna Gombau
Moià21 FEB 2026 6:25

Moià és cada vegada més a prop de veure restaurat el seu campanar. L’Ajuntament ha rebut una subvenció de 93.975 euros del Departament de Cultura que permetrà finançar gran part del projecte de conservació funcional i manteniment de l’estructura. En concret, l’ajut cobrirà més del 70% del cost total de les actuacions previstes, que ascendeixen a 130.000 euros. Els treballs responen principalment a la necessitat de garantir la preservació, la seguretat i la funcionalitat d’aquest element patrimonial.


El projecte, elaborat per Xavier Pallàs Mariani, músic, campanòleg i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, defineix «les intervencions necessàries per atendre les mancances identificades, preservar el patrimoni cultural i immaterial associat al campanar i recuperar la sonoritat històrica del conjunt», tal com expliquen des d'Amics del Campanar de Moià, l’entitat que va encarregar aquest document tècnic l’any 2024.


Segons apunten des de l’associació, la Comissió Diocesana per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic va donar el vistiplau a l’informe el passat mes de maig i, per tant, en els pròxims mesos s’haurà de redactar el projecte executiu de les obres. Cal destacar que la subvenció atorgada per la Generalitat cobrirà exactament el 72,29% de l’import total de la restauració, una injecció econòmica que en garanteix la viabilitat i n’accelera l’execució.


Deficiències de conservació

Amics del Campanar de Moià es va constituir oficialment a finals del 2024 amb l’objectiu de vetllar per la preservació, la restauració i la recuperació de les funcions, els usos i els elements tradicionals del monument. Els membres de l’entitat van detectar diverses problemàtiques al campanar que requerien una intervenció ràpida i, per aquest motiu, van encarregar l’informe tècnic.

Els treballs tenen com a finalitat principal «corregir les deficiències de conservació detectades als sistemes de toc de les campanes i a les cobertes exteriors del campanar, que presenten infiltracions d’aigua notables». Entre les actuacions més urgents hi ha la reposició del morter de calç als paviments del coronament i del pis de campanes, amb l’objectiu d’evitar que les filtracions continuïn malmetent l’estructura.

A més, el projecte preveu la restauració i l’adequació dels elements del sistema de toc de les campanes —batalls, jous, palanques, topalls i cordes— «per permetre la recuperació segura dels tocs manuals tradicionals catalans». També es contempla una reorganització estratègica de les campanes litúrgiques per facilitar el toc i millorar les condicions de treball dels campaners.


A la sala de campanes s’hi durà a terme una actuació específica per optimitzar la seguretat i l’accessibilitat, també de cara al públic. D’aquesta manera, es facilitaran les visites i la realització dels tocs anuals, que es duen a terme cada any des de la seva recuperació, l’any 2020.
 

Una campana de més de 1.000 kg

Tal com indiquen des de l’associació, una de les actuacions més rellevants del projecte és la fabricació d’una nova campana major, «destinada a recuperar la sonoritat original del campanar i a completar el conjunt tal com existia abans de la seva destrucció, l’any 1936». Aquesta incorporació respon a criteris patrimonials i musicals, «ja que històricament aportava profunditat i riquesa tímbrica al conjunt i permetia l’execució íntegra dels tocs tradicionals».

La campana serà de bronze, amb una composició del 80% de coure i el 20% d’estany, i amb la presència d’altres metalls en proporcions inferiors a l’1%. Per garantir-ne la qualitat i la durabilitat, el fonedor haurà d’aportar una anàlisi metal·logràfica. Pel que fa a la forma, tindrà un perfil europeu tradicional, en consonància amb les campanes que actualment hi ha.

Inspirada en la campana desapareguda el 1936 —que tenia un pes aproximat de 1.440 kg, 135 cm de diàmetre i 110 cm d’alçada—, la nova peça haurà de tenir un pes mínim de 1.150 kg (jous a part) i serà afinada a la nota MI, amb l’objectiu d’harmonitzar-se amb la resta de campanes del conjunt.

L’objectiu d’aquesta incorporació no és ampliar el nombre de campanes, sinó recuperar un element patrimonial perdut, clau per restituir l’equilibri sonor i simbòlic del campanar. Les actuacions previstes permetran, així, rescatar «un referent sonor de gran valor històric i emocional per al municipi».
 

300 anys d'història

Paral·lelament a la tramitació per a l’execució del projecte, l’Ajuntament de Moià i l’Associació Amics del Campanar de Moià ja han començat els preparatius dels actes del tricentenari de l’acabament del campanar, que se celebraran al llarg del 2026. La commemoració, organitzada conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria, inclourà activitats culturals, patrimonials i de divulgació, amb l’objectiu de fer valdre els tres segles d’història del monument més emblemàtic del municipi.

Amb la concessió d’aquesta subvenció i l’inici dels preparatius del tricentenari, «Moià fa un pas decisiu cap a la conservació del seu patrimoni i la recuperació de la seva memòria sonora i arquitectònica», asseguren des de l’entitat. A finals del 2023, ja es van dur a terme unes obres de consolidació i reparació de les cobertes tant del campanar com del conjunt de l’església de Santa Maria de Moià.

 21 febrer 2026

Regió7

El president del Parlament visita el campanar de Moià

El president del Parlament ha estat aquest dissabte visitant d'honor de la capital del Moianès i n'ha descobert el ric patrimoni
Rull ha subratllat la importància de "mantenir el territori cohesionat" a més de distingir "el sentiment d'identitat a l'hora de configurar la comarca del Moianès"

El president del Parlament visita el campanar de Moià / Mireia Arso


Marc Llohis
Moià 21 DES 2024 14:29 Actualitzada 21 DES 2024 16:51


El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha passat aquest matí a Moià i Castellterçol. Una visita que a més de portar-lo per alguns dels indrets més emblemàtics de la capital del Moinaès com la Casa Museu Rafael Casanova o el consistori, també li ha permès pujar al capdamunt d'un campanar que "m'ha sorprès". No només per les dimensions i bellesa de l'estructura, ni tan sols pels 193 congostos graons de l'escala de cargol que ha hagut de superar per situar-se a més de 45 metres d'alçada respecte al nivell dels carrers, sinó pel "patrimoni immaterial" com ell mateix ha anomenat, que representa el moianès Joan Pedrals, un dels dos rellotgers i campaners de tot l'Estat capacitat per fer-lo funcionar.

Un acte institucional que s'emmarca en el compromís del president del Parlament a recórrer en un termini màxim de mig any per les 42 comarques en les quals es divideix el territori català, incloent-hi la Vall d'Aran, i que clourà dilluns amb la visita a les Garrigues i la Conca de Barberà. Una iniciativa que ha de servir per constatar que "el nostre país és capaç a tenir una organització territorial que respongui de manera molt precisa al sentiment que hi ha a cada racó de Catalunya" asseverava Rull. En un sentit similar, explicava que "crec en el concepte cohesió territorial, perquè comprèn l'equilibri territorial i també la igualtat d'oportunitats, però sobretot en la capacitat que té cada indret d'aportar patrimoni excepcional i únic, que és el que construeix la nostra identitat".

Rull fent repicar l'únic seny original del campanar de Moià / Mireia Arso

L'ascensió ha estat assenyada, i en arribar als peus de la darrera campana, l'única original, la boira que inundava gairebé tota la comarca ha fet una mica la guitza a la comitiva, no permetent copsar les magnífiques vistes que brinda un dia clar. Un inconvenient, però, que no ha impedit a Rull i Àlex Mur, president de l'entitat Amics del Campanar, fer repicar tres vegades de manera manual el seny major del campanar. Era el primer dels nombrosos regals que s'enduria el president del Parlament de la seva visita a Moià.


A l'Ajuntament, a més de detenir-se a observar alguns dels elements arquitectònics de la sala, Rull ha signat el llibre d'honor de l'Ajuntament de Moià sota la vigilància de la parella de Gegants Reis, que custodiaven l'entrada a la cambra. El president del Parlament ha fet entrega d'una senyera especial, limitada i numerada, en concret, la 230, mentre reconeixia "la identitat reforçada dels seus habitants" una capacitat que considera clau "per a construir la personalitat d'un país". Per a recuperar energies, no hi ha faltat una visita a la pastisseria Àger, guardonada durant tres anys consecutius per la seva fava de cacau.


Tarter explicant a Rull detalls de l'armament utilitzar el 1714 / Mireia Arso. RG7

La darrera parada a Moià ha estat a la Casa Museu Rafael Casanova. Un "patriota" per a Rull, nascut a Moià i un dels artífexs de la resistència de la ciutat de Barcelona durant el llarg assetjament que va patir la ciutat per part de les tropes castellanes i franceses durant la guerra de Successió. L'historiador i arxiver moianès Ramon Tarter ha conduït Rull i la resta de la comitiva per la primera planta del museu, on han repassat la història dels Casanova a la vila i el paper del seu fill més il·lustre, sobretot després que les grans potències europees firmessin el tractat d'Utrecht, el 1713. Un pacte que deixava els catalans sols davant l'enemic, i que només gràcies a figures com la de Casanova, els va impulsar a resistir fins a l'extenuació, culminant amb la caiguda de Barcelona l'onze de setembre de 1714 i la capitulació de Cardona, una setmana després.

21 desembre 2024

Regió7

Moià recuperarà la sonoritat original i els tocs tradicionals del campanar

L’entitat que vetlla per la preservació i difusió del monument inicia la redacció del projecte per restaurar les campanes i el sistema de toc diari civil, religiós i festiu

El músic i campanòleg Xavier Pallàs prenent mides a una campana de Moià / Amics del Campanar de Moià


Queralt Casals
Moià 19 NOV 2024 6:25

Els Amics del Campanar de Moià han iniciat els treballs de redacció del projecte bàsic per restaurar les campanes i el sistema de toc del campanar, icona de la capital del Moianès. Es tracta d’un primer pas per poder garantir la seguretat i el toc diari civil, religiós i festiu de les campanes del temple. A més, a partir d’aquest projecte, la intenció és recuperar la sonoritat original i els tocs tradicionals del campanar, coincidint amb la propera celebració del seu 300 aniversari.

Amb motiu del tricentenari del campanar de Moià, que s’escaurà el 2026, però que probablement se celebrarà el 2030, l’entitat Amics del Campanar de Moià, que vetlla per la seva conservació, vol posar sobre la taula un seguit d’actuacions que permetin preservar i difondre l’element patrimonial més simbòlic del municipi. El tret de sortida a aquestes millores l’han donat amb l’inici dels treballs de redacció del projecte bàsic per restaurar les campanes i el sistema de toc del campanar, de la mà del músic, campanòleg i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, Xavier Pallàs, que recentment ja ha fet in situ la primera sessió de treball.

Segons el president dels Amics de Campanar de Moià, Àlex Mur, «la intenció, d’entrada, és tenir el full de ruta per acabar tenint unes campanes ben sanejades i ben restaurades, que sigui segur poder tocar-les, tant per l’edifici com pels vianants i els mateixos campaners, perquè ara hi ha dèficits de seguretat per fer els tocs». Mur explica que «la instal·lació, que es va fer els anys 70 i és funcional, és insegura», i en més d’una ocasió ha caigut el batall d’alguna campana.


Un cop enllestit el projecte i es disposi del finançament necessari, els treballs consistiran a «restaurar cada campana, netejar-la bé, mirar que no hi hagi esquerdes, fer els jous nous i lligar tots els batalls de nou perquè no hi hagi risc de caiguda». D’aquesta manera, a més de garantir la seguretat, es podran «recuperar els tocs i la sonoritat tradicional del campanar» perquè «tal com estan instal·lades ara les campanes, no es poden fer els repics tradicionals catalans». L’actuació es farà per fases, «perquè el campanar no quedi mut, sense els tocs horaris i litúrgics, i continuï tenint la seva funcionalitat alhora es pugui anar avançant amb la restauració».
 

Un total d’onze campanes

El campanar de Moià té actualment onze campanes, «nou de litúrgiques i dues d’horàries», de les quals «només en sonen 5 o 6 i la resta estan parades», explica Mur. La intenció és retornar-ne dues de les més petites a les seves antigues parròquies, Sant Feliu de Rodors i de Sant Pere de Ferrerons, d’on es van treure els anys 70 i es van traslladar al mig del poble per evitar-ne el robatori. D’aquesta manera, n’hi hauria 9, però amb motiu del tricentenari, els Amics del Campanar volen promoure l’adquisició d’una nova campana i, per tant, en quedarien 10. A banda de la nova campana, per a commemorar els 300 anys del monument hi ha la idea d’organitzar diversos actes i ja es treballa en la creació d’una sardana dedicada al campanar.


Un símbol de la vila

Segons el president de l’entitat, «el campanar no és un monument més, és un símbol de la vila». Per aquest motiu, l’entitat treballa per la preservació, la restauració i la recuperació de les funcions, usos i elements tradicionals del monument. A banda de les campanes, pel que fa al mobiliari patrimonial del campanar, quedarà pendent la restauració del rellotge. Estructuralment, l’església de Santa Maria de Moià, un dels exponents més importants del barroc neoclàssic català dels segles XVII i XVIII, ha completat enguany una primera intervenció per frenar el deteriorament del conjunt de teulades i quedaria pendent la consolidació del coronament del campanar. La voluntat, però, és poder disposar d'un pla director per a la restauració integral del temple.

19 novembre 2024

Regió7

Neix Amics del Campanar de Moià, una entitat per a la preservació i difusió del monument

L’associació està formada per un grup de joves que s’encarreguen dels repics de campanes


Un moment de l'acte de presentació de la nova entitat / ARIADNA GOMBAU

Ariadna Gombau
Moià 17 JUN 2024 19:30


La capital del Moianès ha vist néixer una nova entitat al voltant d'un dels principals emblemes del poble. Es tracta dels Amics del Campanar de Moià, associació ja oficialitzada, que aquest diumenge a la tarda feia la seva presentació en societat i que té com a principal objectiu «la preservació, la restauració i la recuperació de les funcions, usos i elements tradicionals del monument com a símbol de la vila», segons explicava Àlex Mur, que n’és el primer president.

L’any 2020 un grup de voluntaris van recuperar a Moià els repics manuals, que no es feien des de l’automatització de les campanes als anys 70. A partir de la recuperació d’aquesta activitat, es va observar el deteriorament que patia el campanar. «Hi havia un excés de vegetació i d’excrements de colom i els arcs de coronament no estaven bé», explica Mur.


Per tirar endavant el projecte, els membres de l’entitat han definit quatre línies d’actuació principals: restauracions i reparacions, difusió del patrimoni, repics i actes culturals i el tricentenari del monument.


Pel que fa al primer marc d’actuació, Èric Romeu, arquitecte i integrant de l’associació, destaca la necessitat de fer un bon manteniment al campanar, del que fa prop de 300 anys que se’n va finalitzar la construcció i mostra cada vegada més degradació. «S’han de fer un seguit de tasques rutinàries com ara eliminar la vegetació de la façana i els excrements dels perquè el campanar tingui unes condicions correctes», assenyala Romeu.

Més enllà de la prevenció, també hi ha la necessitat de preservar les pràctiques culturals que es duen a terme en l’edifici, per això se seguirà un projecte tècnic com a base de desenvolupament: «A partir d’algunes actuacions podrem tornar a gaudir del potencial que ha tingut el campanar, però que ara mateix no té», diu Mur. Per tant, es pretén fer un seguit de modificacions perquè el repic de les campanes es pugui fer d’una manera segura, funcional i correcta i així mantenir la cultura inherent d’aquests monuments.

Per tancar amb aquest primer eix, els membres de l’entitat posen èmfasi en la consolidació del coronament del campanar. Fins ara, les obres que s’han fet han estat de contingència, però hi ha un clar deteriorament de l’estructura. «Caldria un informe tècnic que garanteixi la integritat estructural de tot el conjunt», conclou Èric Romeu.


Pel que fa a la difusió del patrimoni, Francesc Aliberch, un dels impulsors de l’entitat, destaca la importància del monument: «El campanar és fruit de la vida d’un poble i d’unes dinàmiques culturals, religioses i socials que ens han lligat a aquest patrimoni, per això és fonamental que ho coneguem i ho comprenguem». A més, Aliberch recorda que l’edifici és un dels símbols identitaris més rellevants de la vila, segurament l’element més icònic del seu skyline. Per desenvolupar aquest marc d’actuació, des d’Amics del Campanar de Moià es pretén continuar fent visites a grups interessats, però també col·laborar amb les escoles de la vila i amb els moianesos per tal que la població entengui la importància de l’edifici.

Estretament lligat amb la difusió, s’hi troben els repics de campanes i els actes culturals. Actualment, es fan cinc repics anuals i es col·labora amb diferents entitats del poble com ara els Geganters o el Corpus. D’aquesta forma es contribueix a mantenir la tradició i teixir relacions amb el poble.

Per acabar, des de l’entitat també treballen en el tricentenari del campanar, que s’escaurà l’any 2026. Per a commemorar els 300 anys de l’edifici hi ha la idea d’organitzar diversos actes de reconeixement del patrimoni, la creació d’una sardana commemorativa i, també, l’adquisició d’una nova campana amb un pes aproximat de 1.500 kg. «Abans de la Guerra Civil hi havia campanes amb de 1.450 kg. Ara mateix la que pesa més ronda els 450 kg», explica Mur.


Per a dur a terme les actuacions plantejades, l’entitat contempla diferents vies de finançament. Per una banda, hi ha les quotes dels socis de l’associació, el mecenatge privat i les col·laboracions en espècies. A més, també hi ha l’opció d’optar a subvencions públiques i aportacions de la propietat (el Bisbat de Vic). 

17 juny 2024

Regió7

Moià consolida les parts més febles de l’església a l’espera d’una actuació global

S’han sanejat i reparat 1.800 m2 de teulades i s’han fixat els arcs del coronament del campanar


Arc del coronament del campanar, un dels punts on s'ha intervingut / A. M.


David Bricollé
Moià 22 MAI 2024 6:25


A l’església de Santa Maria de Moià, un dels exponents més importants del barroc neoclàssic català dels segles XVII i XVIII, s’hi ha completat una primera intervenció de consolidació en la qual s’ha afrontat la rehabilitació de punts que es va determinar que, per l’estat de deteriorament que presentaven, eren especialment sensibles: el conjunt de teulades i la part més alta del campanar.

Una actuació que permet donar un respir al procés de preservació del temple, ja que el que s’ha resolt és el que es va determinar que requeria més urgència, però que es vol que tingui continuïtat. La voluntat del bisbat de Vic i de la parròquia és poder disposar d'un pla director per a la restauració integral del temple.


El que s’hi ha enllestit és l'execució del projecte de reparació de teulades de l'església i consolidació del coronament del campanar, per un import de gairebé 300.000 euros. S'han reparat i sanejat completament els més de 1.800 metres quadrats de teulada del temple, s'han reparat totes les cornises i barbacanes, s'han consolidat els arcs del coronament amb injecció de morter de calç, s'ha sanejat mínimament la coberta del campanar i s'ha renovat la instal·lació del parallamps. Les obres les ha executat l'empresa moianesa Excavacions Padrisa.


Una grua que es va utilitzar per als treballs de rehabilitació / A. M.

Com es deia, es tracta de la primera intervenció d’envergadura de tot un seguit d’actuacions que afecten el temple, i que han de resoldre els principals problemes detectats en una diagnosi que es va fer de l’edifici. Respon a una revisió completa que es va fer de tot el temple, a càrrec d’un arquitecte especialitzat contractat per la diòcesi de Vic arran de les problemàtiques que hi van detectar ja fa tres anys els impulsors de l’entitat Amics del Campanar de Moià, que es va crear fa uns mesos amb l’objectiu de vetllar per la conservació del temple. Després d’aquell avís, tècnics del bisbat, de l’Ajuntament i del departament de Cultura, van visitar l’església per fer una primera comprovació del seu estat, i la problemàtica estructural detectada en la coronació, les cobertes i el campanar, es va acabar de confirmar amb l’anàlisi de l’arquitecte contractat per la diòcesi, fet que va motivar la intervenció que s’està fent ara.

Entre les principals deficiències detectades hi havia diverses inestabilitats al coronament del campanar amb un possible risc per a l’estabilitat d’aquesta part de l’estructura, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. Hi havia deformacions en el sistema d’arcs del coronament, algunes juntes entre dovelles estaven unides aparentment només amb falques de ferro; i els contraforts que apuntalaven els arcs entrecreuats també presentaven deformacions vinculades a arrels de vegetació. Així mateix, les teulades estaven greument degradades pels corriments de teules, i hi havia filtracions d’aigua, que és en el que s’ha actuat per deixar-ho resolt.


Els prop de 300.000 euros de cost que tenien aquest conjunt d’intervencions s’ha pogut cobrir amb ajuts públics gràcies al conveni signat mesos enrere entre la parròquia de Santa Maria de Moià, el Bisbat de Vic, i l’Ajuntament de Moià, i que ha permès disposar de fons públics per sufragar les obres necessàries. En aquest cas, més de la meitat del cost (155.000 euros) provenia de l’Ajuntament a través d’una subvenció de la Diputació, mentre que el departament de Cultura de la Generalitat n’hi aportava gairebé 90.000. La resta provenia del Bisbat i de la mateixa parròquia. 

 22 maig 2024

Regió7

Moià ultima la restauració del campanar i les cobertes de l’església

Els treballs s’acabaran aquest gener i aturaran el deteriorament estructural d’aquesta part del temple

Jordi Escudé
Moià | 27·12·23 | 06:25



Operaris treballant en una de les cobertes, fa uns dies AJUNTAMENT DE MOIÀ

Les obres de consolidació i reparació de les cobertes tant del campanar i com del conjunt de l’església de Santa Maria de Moià encarrilen la recta final. Ja fa un parell de mesos que s’hi treballa, i l’Ajuntament espera poder-les completar durant aquest mes de gener, amb un lleuger retard segons el que estava previst.

Es tracta de la primera intervenció d’envergadura de tot un seguit d’actuacions que afecten el temple, i que han de resoldre els principals problemes detectats en una diagnosi que es va fer de l’edifici, com són les cobertes i el coronament del campanar, i que pugen a un total de 296.652 euros.


Fins ara ja s’ha intervingut en les deficiències constructives de les cobertes, i ara es continuarà amb els coronaments del campanar, les cornises i els contraforts, amb què es completarà aquesta fase de restauració de l’església. Respon a una revisió completa que es va fer de tot el temple, a càrrec d’un arquitecte especialitzat contractat per la diòcesi de Vic arran de les problemàtiques que hi van detectar ja fa tres anys els impulsors de l’entitat Amics del Campanar de Moià, que es va crear fa uns mesos amb l’objectiu de vetllar per la conservació del temple. Després d’aquell avís, tècnics del bisbat, de l’Ajuntament i del departament de Cultura, van visitar l’església per fer una primera comprovació del seu estat, i la problemàtica estructural detectada en la coronació, les cobertes i el campanar, es va acabar de confirmar amb l’anàlisi de l’arquitecte contractat per la diòcesi, fet que va motivar la intervenció que s’està fent ara.


Entre les principals deficiències detectades hi havia diverses inestabilitats al coronament del campanar amb un possible risc per a l’estabilitat d’aquesta part de l’estructura, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. En aquest sentit, hi ha deformacions en el sistema d’arcs del coronament, algunes juntes entre dovelles estan unides aparentment només amb falques de ferro; i els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Així mateix, les teulades també es troben greument degradades pels corriments de teules, i hi ha filtracions d’aigua. Davant de tot això, i abans de procedir a la intervenció que s’està fent ara a l’edifici, quan encara no havia arribat la pandèmia. De manera cautelar ja es va muntar una bastida al capdamunt del campanar com a element de protecció provisional davant de possibles despreniments a l’espai públic, i que al mateix temps servís per facilitar les inspeccions tècniques necessàries.
Finançament a diverses bandes

Els prop de 300.000 euros de cost que tenen aquest conjunt d’intervencions es podran cobrir amb ajuts públics gràcies al conveni signat fa uns mesos entre la parròquia de Santa Maria de Moià, el Bisbat de Vic, i l’Ajuntament de Moià, i que permeten poder disposar de fons públics per sufragar les obres que siguin necessàries. En aquest cas, més de la meitat del cost (155.000 euros) prové de l’Ajuntament a través d’una subvenció de la Diputació, mentre que el departament de Cultura de la Generalitat n’hi aporta gairebé 90.000. La resta prové del Bisbat i de la mateixa parròquia.


Una imatge del campanar de l'església de Moià ARXIU | OSCAR BAYONA

27 desembre 2023

Regió7

Moià inicia les primeres obres de restauració de l’església de Santa Maria

Dues grans bastides s'alcen als laterals del temple per intervenir a les cobertes i al campanar


Una de les bastides alçades en un dels laterals del temple per a les obres OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià | 20·10·23 | 06:27

Moià ha començat a fer realitat la primera de les intervencions previstes en el projecte de rehabilitació de l'església de Santa Maria, que d'entrada passa per dos focus principals, els més urgents per les deficiències que presenten: el campanar i el conjunt de cobertes. Aquesta setmana s’han començat a alçar dues grans bastides als dos costats del temple (una a la plaça Major, l’altra tocant al carrer de Rafael Casanova) per a la realització dels treballs, que en aquesta primera fase suposaran una inversió de 296.652 euros. D’entrada, es plantegen obres urgents de consolidació i reparació de lesions i deficiències constructives de cobertes, coronaments de la torre del campanar i cornises i contraforts.


D’aquests gairebé 300.000 euros que ara es destinaran a intervenir al temple, més del 50% (155.000) són finançats pel departament de Cultura de la Diputació, i gairebé 90.000 de la Generalitat. Aquestes subvencions públiques per a una actuació en un element eclesiàstic ha estat possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre la parròquia Santa Maria Moià, el Bisbat de Vic i l’Ajuntament per poder invertir fons públics al temple a canvi de poder-ne fer un ús per a actes que s’hi escaiguin. D’aquesta manera es preveu obtenir recursos per recuperar i posar en valor el que és un element singular i identificatiu del patrimoni del municipi (el seu campanar és el punt referencial del skyline de la capital del Moianès), que està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local des de l'any 1985. La resta del pressupost es cobreix amb aportacions del Bisbat de Vic, i d’altres de públiques i privades.

Tot plegat arrenca d’una primera visita (de la que ja se’n va fer ressò regió7) que tècnics del bisbat, l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat hi van dur a terme el 16 de desembre de 2020 arran de l'alerta que ja en aquell moment van donar els impulsors d’una entitat que ha anat formant-se en paral·lel, Amics del Campanar de Moià, que entre altres activitats pugen a fer el repic en dies assenyalats i que van començar a veure que el campanar presentava símptomes preocupants.


Amb aquest objectiu, la diòcesi va contractar l’arquitecte especialitzat en restauració de patrimoni arquitectònic Jordi Morros per tal que dugués a terme les proves i els informes tècnics que detallen l’estat real de la coronació, en primer terme, i del conjunt del campanar i l’església, posteriorment. Les primeres conclusions confirmaven que s’havia observat l’existència de diverses inestabilitats al coronament del campanar que suposen un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers.

Segons aquesta anàlisi, el sistema d’arcs del coronament mostra deformacions visibles, amb algunes juntes entre dovelles unides aparentment només amb falques de ferro, amb mancances importants del morter d’unió, alguna dovella amb trencament d’una part de les arestes, destacant el trencament d’una de les dovelles en l’encaix amb la clau central de pedra, i una fissura visible en la zona de contacte entre el nervi i la clau.

Els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Aquesta ja va ser tallada l’any 2018, però continua brotant i malmetent actualment els materials constructius del coronament del campanar. Aquesta problemàtica es considera una deficiència potencialment greu, atès que suposa un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a la part més alta del monument. No obstant això, l’informe diu que la resta del campanar no presenta problemes estructurals greus i es tracta d’una construcció sòlida.
 

Una bastida per facilitar el control

De manera cautelar, ja abans de la pandèmia es va executar una actuació prioritària de muntatge d’una bastida per fer de protecció provisional dels arcs i evitar despreniments de petits fragments cap a l’espai públic. Aquesta bastida també hi facilita l’accés per a una inspecció tècnica visual. Paral·lelament, es va realitzar un aixecament fotogramètric en 3 dimensions del sistema d’arcs per verificar-ne la geometria i les deformacions amb precisió. A partir de la informació recollida, s’ha realitzat una diagnosi sobre l’estat de conservació del coronament de la torre campanar, amb una avaluació del grau de seguretat.

Les teulades de l’església, que també es troben greument degradades pels corriments de teules i per les ventades del temporal Glòria, el que dona lloc a nombroses filtracions d’aigua al temple. Per aquest motiu en aquesta primera fase es preveu actuar en paral·lel restaurant el coronament del campanar i els teulats.

Els impulsors de la naixent entitat Amics del Campanar de Moià destaquen, però, que aquesta primera intervenció és només l’inici de les múltiples actuacions que s’hauran d’impulsar els pròxims anys a partir d’un pla director per tal de restaurar arquitectònicament i artística el conjunt patrimonial de l’església parroquial i el campanar.

El Campanar de Moià és un elegant monument barroc octogonal de 52 metres d’alçada. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local des de 1985 juntament amb l’Església Parroquial i forma part de l’Inventari de Patrimoni de Catalunya. A més, el pròxim 2026 es compliran els 300 anys d'ençà que se’n va culminar la construcció. Amb el propòsit de finançar aquesta primera actuació, la Parròquia de Moià va habilitar dos comptes corrents on persones físiques i jurídiques hi podem aportar donatius desgravables. 

20 octubre 2023

Regió7

El campanar de Moià serà objecte d’una intervenció per frenar-ne el deteriorament

El més urgent és reparar i fixar els arcs del coronament, i també una remodelació de les teulades del temple, afectades des del temporal Glòria
Àlex Mur i Francesc Aliberch al campanar de l'església de Moià ALEX GUERRERO

David Bricollé
Moià | 14·03·23 | 06:25

Moià està buscant completar el finançament per poder dur a terme una primera intervenció d’envergadura a l’església parroquial, que passaria d’entrada per resoldre els punts que ara mateix presenten una diagnosis més sensible, com és el coronament del campanar i també a les cobertes de tot el temple. Una primera actuació que té un pressupost de 300.000 euros, i del qual en falten 56.000 per cobrir-lo i poder engegar els treballs. En paral·lel, s’està creant una entitat, anomenada Amics del Campanar de Moià, que vetllarà per la restauració, conservació i manteniment d'aquest patrimoni tan icònic de la mà de la parròquia, l'Ajuntament i el Bisbat de Vic, de manera que aquestes intervencions tinguin continuïtat en el temps, segons ha explicat Àlex Mur, un dels seus impulsors juntament amb Francesc Aliberch. Recentment, l'Ajuntament ha signat un conveni amb parròquia i Bisbat per poder invertir fons públics al temple a canvi de poder-ne fer un ús públic per a actes que s’hi escaiguin.

Tot plegat arrenca d’una primera visita (de la que ja se’n va fer ressò regió7) que tècnics del bisbat, l'Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat hi van dur a terme el 16 de desembre de 2020 arran del l'alerta que ja en aquell moment van donar els impulsors de la futura entitat, que entre altres activitats pugen a fer el repic en dies assenyalats i que van començar a veure que el campanar presentava símptomes preocupants.

Amb aquest objectiu, la diòcesis ha contractat l’arquitecte especialitzat en restauració de patrimoni arquitectònic Jordi Morros per tal que dugui a terme les proves i els informes tècnics que detallin l’estat real de la coronació, en primer terme, i del conjunt del campanar i l’església, posteriorment. Les primeres conclusions confirmen que s’ha observat l’existència de diverses inestabilitats al coronament del campanar que suposen un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a més de 45 metres d’alçada sobre el nivell dels carrers. 

Segons aquests anàlisis, el sistema d’arcs del coronament mostra deformacions visibles, amb algunes juntes entre dovelles unides aparentment només amb falques de ferro, amb mancances importants del morter d’unió, alguna dovella amb trencament d’una part de les arestes, destacant el trencament d’una de les dovelles en l’encaix amb la clau central de pedra, i una fissura visible en la zona de contacte entre el nervi i la clau.

Detall d'una de les estructures debilitades del coronament DAVID BRICOLLÉ

Els contraforts que apuntalen els arcs entrecreuats també presenten algunes deformacions vinculades a arrels de vegetació. Aquesta ja va ser tallada l’any 2018, però continua brotant i malmetent actualment els materials constructius del coronament del campanar. Aquesta problemàtica es considera una deficiència potencialment greu, atès que suposa un risc respecte de la integritat i estabilitat d’aquesta part de l’edifici, que es troba a la part més alta del monument. No obstant això, l’informe diu que la resta del campanar no presenta problemes estructurals greus i es tracta d’una construcció sòlida.
 

Una bastida per facilitar el control

De manera cautelar, es va realitzar una actuació prioritària de muntatge d’una bastida per fer de protecció provisional dels arcs i evitar despreniments de petits fragments cap a l’espai públic. Aquesta bastida també hi facilita l’accés per a una inspecció tècnica visual. Paral·lelament s’ha realitzat un aixecament fotogramètric en 3 dimensions del sistema d’arcs per verificar-ne la geometria i les deformacions amb precisió. A partir de la informació recollida, s’ha realitzat una diagnosi sobre l’estat de conservació del coronament de la torre campanar, amb una avaluació del grau de seguretat.

Actualment s’està redactant el projecte de restauració dels arcs del coronament del campanar i de les teulades de l’església, que també es troben greument degradades pels corriments de teules i per les ventades del temporal Glòria, el que dona nombroses filtracions d’aigua al temple. En una primera fase es preveu actuar en paral·lel restaurant el coronament del campanar i els teulats.
Vista general de les teulades del temple, que s'hauran de reparar DAVID BRICOLLÉ

Els impulsors de la naixent entitat Amics del Campanar de Moià destaquen, però, que aquesta primera intervenció «és només l’inici de les múltiples actuacions que s’hauran d’impulsar els propers anys a partir d’un pla director per tal de restaurar arquitectònicament i artística el conjunt patrimonial de l’església parroquial i el nostre campanar. De fet, es tracta de l’únic monument de la diòcesi amb aquesta importància patrimonial que es troba pendent de restaurar amb profunditat». Actualment es compta amb 89.000 euros d'una subvenció de la Generalitat i 155.000 euros de la Diputació de Barcelona.
Façana principal de l'església de Moià ALEX GUERRERO

El Campanar de Moià és un elegant monument barroc octogonal de 52 metres d’alçada. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local des de 1985 juntament amb l’Església Parroquial i forma part de l’Inventari de Patrimoni de Catalunya.


Una entitat que neix per vetllar per la progressiva millora del temple

Àlex Mur explica que des de l’any 2020 «hem anat creant un grup de gent diversa, molts joves, que ens encarreguem dels repics manuals de les campanes i de moltes altres coses», relacionades amb el temple. «Hem repenjat dos batalls que s'havien malmès, hem fet fer nova la finestra de la sala del rellotge, hem netejat la sala del rellotge d'excrements de coloms, hem retirat vegetació i aplicat herbicida a les zones del campanar on hi ha aquesta problemàtica, comuniquem tot allò que considerem que és necessari de revisar o reparar per seguretat i, recentment, de la mà del mestre rellotger Joan Pedrals, s'ha engegat puntualment el rellotge mecànic del campanar, que data del 1.600 i que no funcionava des de la dècada dels 70», detalla Mur, que subratlla que el campanar és «un símbol identificatiu de Moià».

A partir d'ara, esperant la consecució de les obres d'aquest primer projecte quan es disposi del finançament necessari, «volem buscar una major continuïtat i estabilitat a aquestes actuacions de cura i de conservació del principal monument de la Vila. I és que, des de l'automatització dels tocs de campana, molts campanars resten en un estat d'abandonament i despreocupació. És per aquest motiu que, properament, crearem una entitat anomenada Amics del Campanar de Moià».

A més, el proper 2026 es compliran els 300 anys d'ençà que va culminar la construcció del Campanar de Moià i, en aquest sentit, volen impulsar un seguit d'actes i de celebracions commemoratives al respecte.

L’entitat destaca que «és imprescindible la implicació de totes les institucions públiques, del Bisbat, de la Parròquia i, fins i tot, la contribució voluntària de ciutadans i mecenes privats per tal que aquest símbol tan nostre i que tant estimem recuperi la salut» i torni a lluir com ara fa gairebé 300 anys. Amb el propòsit de finançar aquesta primera actuació, la Parròquia de Moià ha habilitat dos comptes corrents on persones físiques i jurídiques hi podem aportar donatius desgravables.

14 març 2023

Regió7

Intervenen al campanar de Moià per frenar el deteriorament dels arcs superiors

Bisbat i parròquia han encarregat un estudi de l’estat de l’estructura que corona el conjunt i ja s’ha instal·lat una bastida per poder-la analitzar

David Bricollé. Moià
08·08·21 | 06:25


Treballs amb grua per instal·lar la bastida a 45 m d’altura | JORDI MORROS


La parròquia de Moià i el bisbat de Vic han posat en marxa un procés per analitzar quin és l’estat dels arcs que coronen el campanar de l’església de Santa Maria i que li confereixen una imatge distintiva, ja que des de fa un temps s’ha detectat que presenta desperfectes. L’objectiu és garantir la seguretat de l’estructura, i per això cal determinar prèviament en quin estat es troba i quina intervenció requereix, mentre es busquen els recursos necessaris per a la seva restauració.
La bastida ja col·locada sota el conjunt d’arcs | CIC MOIÀ

De fet, ara hi ha un element que fa visible, tot i que des de la distància que li confereixen els seus més de 45 metres d’altura, aquesta voluntat de garantir el seu futur. Aquesta setmana s’ha instal·lat a la terrassa del campanar, just sota els arcs, una bastida que, d’entrada, ha de facilitar aquesta anàlisi.

Jordi Morros, que és l’arquitecte a qui li ha estat encomanada aquesta actuació, explica que «des de la parròquia fa temps que s’havia vist que hi havia algunes lesions en aquest sistema d’arcs, que data del 1726, i hem emprès una diagnosi de l’abast que poden arribar a tenir. Abans de muntar la bastida hi havia algun risc de moviment important o d’algun petit despreniment. I com que és un campanar que des del carrer fa més de 45 metres d’altura, calia vigilar-ho».

Morros ha detallat que s’estan fent dos treballs en paral·lel. Per una banda, s’ha encarregat un aixecament topogràfic en tres dimensions «per analitzar com està de deformat aquest sistema d’arcs, perquè és la part que ens fa patir més. S’ha fet amb un sistema de topografia convencional i, de forma complementària, amb un dron per obtenir un model en tres dimensions que ens permetrà saber com està el conjunt. L’aixecament ja està fet, però ara n’hem de processar les dades i fer una anàlisi de verificació de càlculs».

D’altra banda, s’ha instal·lat aquest sistema de bastides per al qual ha calgut una de les úniques dues grues que hi ha a Catalunya amb un braç de 50 metres de longitud, «amb el propòsit que si hi ha algun petit despreniment el puguem retenir i, sobretot, facilitar-nos l’accés per veure de ben a prop totes aquestes lesions que hem detectat que hi ha en els arcs». En aquest sentit, remarca que, ara per ara, «l’actuació és per poder-nos acostar al ‘pacient’ i poder fer la diagnosi de l’abast que tenen les fissures en aquests arcs. La bastida es queda allà perquè ara ens facilita l’anàlisi, i a partir d’aquí serà quan haurem de valorar quin tipus d’intervenció és necessària, perquè encara no ho sabem».

Amb el resultat de totes aquestes comprovacions i estudis serà, diu, «quan plantejarem una proposta i la podrem quantificar. A partir d’aquí serà quan es veurà quins recursos hi ha per poder-hi ntervenir». 

8 agost 2021

Regió7

Capten la presència d'una parella d'òlibes a l'interior del campanar de Moià

El fotògraf Carles Illa n'ha pogut capturar una imatge gràfica que constata el seu assentament 14.07.2020 | 15:17

La parella d'òlibes, reposant darrera de la campana CARLES ILLA
El retorn i assentament de l'òliba al campanar de l'església de Santa Maria de Moià és ara més que evident. Constatat. Carles Illa, veí de Moià, aficionat a la fotografia paisatgística i a la meteorologia, ha aconseguit captar una parella reposant en el que molt probablement és el seu niu, en un forat situat a la cavitat on s'ubica una de les campanes del temple.

El 2012, de la mà del rellotger Joan Pedrals, que puja al campanar amb relativa freqüència per tasques de reparació i manteniment dels mecanismes, es va detectar que n'hi havia rastres evidents després de molts anys sense cap presència. Essencialment, les característiques boles amb restes de menjar pròpies d'aquesta espècie, i fins i tot en anys posteriors hi ha trobat racons amb cues de rosegadors, que són un dels seus aliments.

Tot i que el mateix Pedrals explicava ahir que ell, particularment, té avistades al municipi com a mínim dues parelles, mai no s'havia pogut captar la presència d'alguna al campanar, que és el que ara ha aconseguit Carles Illa. Una circumstància que es considera positiva, no només per la preservació d'aquesta espècie i el seu retorn al que anys enrere havia etat un hàbitat (el campanar) habitual, sinó perquè la seva presència també contribueix a un cert control d'altres espècies, com ara els coloms.

L'òliba comuna (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn. A Catalunya n'hi ha a les zones mediterrànies: a les torres de les esglésies (tot i que alguns factors, com els enllumenats, els n'han fet abandonar) i en edificis abandonats, tot i que també aprofita arbres foradats.

A mitjans de primavera, la femella pon entre 4 i 6 ous i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. Si els ratolins són escassos menja ocells petits, papallones nocturnes i ratpenats.

14 juliol 2020

Regió7

Moià treu un bosc del campanar

S'ha fet una neteja d'arbrets, arbustos i bardisses que creixien a les parets i n'amenaçaven elements david bricollé 02.10.2018 | 18:39 
 

Elements vegetals que es van anar retirant de l´estructura i que es van pujar a la terrassa del campanar MODILIANUM
 
Moià ha fet neteja al campanar de l'església de Santa Maria, en una actuació que ha requerit la intervenció d'especialistes en treballs en alçada i que ha consistit, essencialment, en una tasca gairebé de desbrossament. I és que el principal focus d'actuació ha estat la retirada de petits arbres i bardisses que havien anat creixent en diferents punts de la paret exterior i que en podien danyar l'estructura, fins al punt que s'han acabat tallant una cinquantena d'exemplars que s'hi estaven obrint camí, sobretot figueres.

L'actuació de neteja l'ha promoguda l'Associació Cultural Modilianum, amb motiu d'unes jornades sobre l'art barroc al Moianès que tindran lloc aquest proper dissabte i el 20 d'octubre (vegenu-ne el programa detallat en el desglossat), en el marc de les quals es farà una visita al temple que es completarà amb la pujada al campanar.

En la labor de neteja l'entitat cultural ha comptat amb la col.laboració del Grup Excursionista Moianès Independent (GEMI), i el CAU (Minyons Escoltes), tot i que les tasques verticals més especialitzades les va executar l'empresa moianesa La vertical. I és que els operaris es van haver de despenjar des de la part superior del campanar per poder extreure i retirar arbustos que havien nascut i que estaven creixent entre les pedres de l'estructura, i que feien perillar que trenquessin i fessin caure alguns elements, com per exemple motllures de cornises i finestrals, ja que segons ha explicat Josep Font, membre de Modilianum, feia «gairebé una generació» que no s'hi intervenia.

El campanar té una alçada de 52 metres i corona una església aixecada entre el 1674 i el 1722. Té una base quadrada i un segon cos octogonal, i l'estructura està rematada amb arcades unides al centre, que donen una imatge característica a l'skyline de Moià.

Una jornada d'estudi per posar en relleu i promoure l'impuls del ric patrimoni de l'art barroc

L'Associació Cultural Modilianum ha promogut la neteja del campanar per tenir-lo ben embellit per a la visita guiada que s'hi farà el dissabte 20 d'octubre per complementar la jornada d'estudi sobre l'art barroc al Moianès que tindrà lloc aqust dissabte a Can Carner de Moià. Entre altres destaca la taula rodona que hi tindrà lloc a les 4 de la tarda, que tractarà sobre la difusió de l'art barroc i que comptarà amb la participació del director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vilà; de l'episcopal de Vic, Josep Maria Riba; de carles Freixes, de la comissió de patrimoni del Museu Diocesà de Solsona; i de Dani Font, coordinador de Catalonia Sacra.

Al matí es podràn escoltar les conferències sobre les obreries i confraries parroquials com a comitès artístics a la Catalunya Moderna; sobre el procés del moblatge barroc de l'església de l'Estany al segle XVII; i sobre els barrocs de pagès. L'obertura de la jornada anirà a càrrec de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, i de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

A banda de la visita guiada a l'església de Santa Maria de Moià, també se'n faran a una exposició de gravats del taller Abadal, i a l'església de Sant Fruitós de Castellterçol.

2 octubre 2018

Regió7

Arreglar el rellotge del campanar de Castellerçol costarà uns 2.000 euros

A Castellterçol, l’Ajuntament estima que la reparació del rellotge del campanar de l’església costarà entre 1.500 i 2.000 euros

Els pèrits han analitzat els danys que va patir aquesta part de la torre del campanar després de les ventades provocades pel temporal de llevant de principis de la setmana passada. Una forta de ratxa de vent va ser la causa principal de la destrossa: un dany a la corona i al vidre que protegeix les busques del rellotge. La reparació anirà a càrrec de l'Ajuntament de Castellterçol, ja que el manteniment l'ha de dur a terme el consistori i no el Bisbat, a qui pertany l'església de Sant Fruitós.

El 9Nou