L'excel·lent interpretació de l'oratori "La conversione di Maddalena" va significar el punt àlgid del certamen que organitza Joventuts Musicals
Els cantants van mostrar un alt nivell en la interpretació conjunta amb el grup Polifem Consort / JOVENTUTS MUSICALS DE MOIÀ
Redacció
Moià18 D’AG. 2025 20:34
El passat diumenge, el Festival Viñas arribava al punt àlgid amb el concert del Polifem Consort i la seva interpretació de l’Oratori "La conversione di Maddalena" de Bononcini, que després de 324 anys des de la seva composició, ara s’estrenava a l’estat espanyol.
El Polifem Consort és actualment el grup resident de Joventuts Musicals de Moià. Liderat per Jordi Domènech al clave i la direcció, i per Anna Urpina com a concertino -just acabada d’aterrar de Salzburg on actuava en una producció de Les Musiciens du Louvre amb Cecilia Bartoli-, va oferir una versió d’aquest deliciós oratori barroc plena de vida, musicalitat i exquisidesa. Un conjunt especialitzat en música antiga, totalment autòcton i de nivell excels, que gràcies a la seva residència a Moià pot afrontar projectes grans i complexos com aquest i que tant de bo altres programadors del país tinguessin en compte i programessin, ja que no té res a envejar a altres grups de renom que es passegen per la majoria de festivals catalans.
El quartet de solistes fou també extraordinari, amb una solventíssima Maria Hinojosa com a Maria Magdalena, amb veu refinada i estil impecable. El contratenor Leandro Marziotte en el paper de Marta interpretà algunes de les àries més exquisides de l’oratori. Sorprenent la veu del contratenor soprano Rafael Quirant, amb una tècnica, musicalitat i facilitat sorprenents, que va protagonitzar el paper d’Amor diví de forma celestial. El quartet el completava el baix Pau Armengol com a Amor profà, de forma també totalment solvent.
Hom es pregunta com pot ser que hi hagi encara tanta bona música desconeguda i de tanta qualitat, i que no sigui habitual als grans escenaris del país on, per contra, se solen escoltar sempre les mateixes i habituals partitures per enèsima i avorrida vegada. I, en canvi, és a Moià, en un dels festivals més antics de Catalunya, però segurament també amb el pressupost més modest, on s’hagi d’anar per escoltar aquestes exquisideses i amb artistes totalment autòctons. Realment, un petit miracle que el Festival Francesc Viñas fa possible any rere any.
18 agost 2025