Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música. Mostrar tots els missatges

31 d’ag. 2026

Moià encara l’obra gran que ha de convertir les Faixes en un pol artístic i cultural

L’Ajuntament preveu començar aquesta tardor la segona fase dels treballs i enllaçar-los amb els de la tercera per tenir a punt el nou equipament a final del 2027




L'antiga nau de les Faixes que es remodelarà, durant la fase d'enderroc / Arxiu | Ariadna Gombau
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Moià31 D’AG. 2026 6:25


Moià ja té encarrilat el procés que ha de transformar una de les antigues naus fabrils de les Faixes en un nou eix cultural del poble, en aquest cas destinat a les arts escèniques. L’Ajuntament acaba d’aprovar el projecte executiu de la segona fase de les obres de rehabilitació de la nau, que suposen el gruix dels treballs després dels enderrocs inicials, amb la idea d’enllaçar-los amb els de la tercera i tenir del tot acabat el futur equipament a final del 2027.


L’execució d’aquesta segona fase s’espera que es pugui afrontar aviat, «cap a final d’octubre o començament de novembre», segons que ha apuntat el regidor de Cultura, Sebastià Ferrer, tenint en compte que ja està adjudicada perquè es va fer en un mateix concurs, amb un paquet conjunt que incloïa la redacció i l’execució del projecte, i que va guanyar l’empresa Constructora d’Aro. Passat el termini d’exposició pública, només caldrà procedir a l’aprovació definitiva del projecte, amb el pla de seguretat i els informes tècnics corresponents, i ja es podran iniciar els treballs. Mentrestant, s’anirà redactant la tercera fase del projecte, de menys complexitat que el de la segona fase, per poder donar el màxim de continuïtat entre l’una i l’altra.


En una primera fase, a començament d’any, es va enderrocar la part de la nau, en concret, la façana posterior, l’annex de la sala de calderes i alguns forjats. El que ara s’afrontarà és la part principal de l’obra, que donarà forma al nou equipament amb tota l’estructura que tindrà l’edifici i la distribució dels espais interiors. Això implica l’adequació de tota la planta baixa, amb la part destinada al futur teatre, que tindrà un ampli pati de butaques amb una capacitat per a 456 persones i una caixa escènica de fins a 13 metres d’alçada; sis aules destinades a l’escola de música (3 de mitjanes per a grups petits, una de gran, i dues d’individuals, de manera que també puguin funcionar com a estudi de gravació); i dues aules més per a l’escola de dansa, a banda dels vestuaris, els serveis, i sales de magatzem. La part destinada a la música i la dansa estarà acabada abans de l’estiu i més tard s’enllestirà el futur teatre.


Part de l’edifici també compta amb una planta superior, on no es farà res, i es deixarà com un espai que pugui acollir exposicions, o al servei de l’Ajuntament, amb possibilitats de traslladar-hi l’àrea de Cultura, entre altres opcions, tot i que no hi ha res definit.


En aquesta fase també es deixarà a punt la millora tècnica i acústica de l’edifici, així com l’aïllament, la climatització i els tancaments, i per a la tercera quedaran pendents detalls dels sostres, paviments i la resta d’acabats.

31 agost 2026

Regió7 

22 d’ag. 2025

Castellterçol enceta aquest divendres cinc dies de festa amb el pregó dels Diables

L'entitat, que celebra 30 anys, potenciarà el correfoc de dissabte i l'infantil de diumenge, que figuren entre els grans reclams de la celebració



Les danses locals, entre els actes més destacats de la festa / Arxiu | Joan Capdevila


Jordi Escudé
Castellterçol22 D’AG. 2025 18:12


Castellterçol dona aquest divendres el tret de sortida oficial a la festa major, que s'allargarà fins dimarts i que enguany donarà un especial protagonisme al Grup de Diables, amb motiu dels seus 30 anys. Precisament, l'entitat s'encarregarà d'oficiar el pregó aquest vespre a 2/4 de 10 a la Plaça Vella, i tant el correfoc de demà com l'infantil de diumenge, viuran unes edicions especials en el marc d'aquest aniversari.

El pregó d'aquest vespre serà la porta d'entrada al programa festiu, tot i que durant tota la tarda ja hi ha activitats prèvies en una festa marcada pel foc, la música i els balls i danses tradicionals en les seves diverses sessions. La música ja serà present aquest vespre, després del pregó, amb havaneres i una Festa Activa amb sessió de Dj. Demà hi haurà un programa atapeït amb alguns dels actes centrals. Un matí esportiu s'acompanyarà de l'espectacle itinerant Cacos, i de la fira alimentària Gurmand (que s'allargarà fins a les 8), i a la tarda, la gresca vindrà de la mà de la cercavila de gegants i nans i el primer ball, amb el lluïment del Contrapàs, abans del correfoc de les 10 a la Plaça Vella. Amb motiu de l'aniversari, es farà un recorregut especial, i s'han recreat les forques que es van utilitzar al primer correfoc de la colla. També s'han restaurat elements de foc històrics i se n'han ideat i construït de nous. En acabat, hi haurà la segona nit de concerts, amb The Aguateques i sessió Dj.

L'endemà, entre els actes més destacats figura el tradicional Ball del Ciri i Dansa de Castellterçol, a la 1, a la tarda hi haurà un espectacle familiar de natura i literatura, i més tard música, amb la Vesprada Blava que inclou diverses actuacions al camp d'esports, mentre que els més petits podran participar en el correfoc infantil, i qui ho vulgui podrà ballar el Contrapàs a la plaça Pompeu Fabra.


Dilluns a la tarda, entre altres activitats, tindrà lloc una nova sessió de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri, i a la nit destaca el concert amb el grup de versions Ernestus, seguit d'una nova sessió de Dj. Finalment, dimarts es posarà punt final a la festa amb un scape room, un concert amb Rikus i un ball de Festa Major a la tarda; una mostra de coreografies i la corredissa de gegants, al vespre; i amb l'última nit musical, amb el concert de Noche Ochentera i Dj Arzzett.

22 agost 2025

Regió7

3 de febr. 2025

'La nuit', Namina en plenitud



 3 febrer 2025

el9nou paper 

4 de des. 2024

Les Joventuts Musicals de Moià inicien la segona residència amb el Polifem Consort

El grup oferirà el dissabte 7 de desembre un concert de música barroca com a primer pas d'un vincle amb l'entitat que assegura entre dos i tres actuacions anuals a la localitat

Anna Urpina, Jordi Domènech i Nicola Brovelli / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL


Toni Mata i Riu
Manresa 04 DES 2024 19:29


El grup de música antiga Polifem Consort obrirà aquest dissabte amb un concert la residència de tres anys que durà a terme a Joventuts Musicals de Moià, la segona que realitza l'entitat després d'estrenar-se amb el Tempus Trio. La formació osonenca liderada per Anna Urpina (violí barroc), Jordi Domènech (clavecí) i Nicola Brovelli (viol·loncel) oferirà el recital "Stylus Phantasticus. Un viatge musical pel Seicento italià", un repertori del primer barroc amb obres d'autors com Biber, Castello, Fontana, Corelli i Pla. La cita és per a les 18 h a l'Auditori Sant Josep.

"Les residències habitualment són d'un any, però nosaltres les volem fer de tres perquè així pots desenvolupar productes i projecte a més llarg termini", explica Nona Arola, presidenta de Joventuts Musicals de Moià. "En l'anterior residència vam poder seguir la important evolució realitzada pel Tempus Trio, que en aquest període va guanyar concursos i, fins i tot, va debutar el passat mes de juliol al Carnegie Hall de Nova York", afegeix.

Joventuts Musicals asseguren al grup resident entre dos i tres concerts l'any. El Polifem Consort, a més, farà audicions en escoles de la capital moianesa, trobades amb el públic i assaigs oberts. Un altre aspecte molt valorat és "la possibilitat d'arriscar", apunta Jordi Domènech, cofundador del grup: "quan vas a un festival i fas un concert, intentes convèncer el públic i no fallar, però amb la residència podem experimentar, fer alguna peça que no hem tocat, oferir un programa que no s'espera d'un conjunt barroc".

En la gènesi del Polifem hi ha la voluntat de "crear una cosa nova, amb la nostra personalitat, i sortir del repertori habitual del barroc format per Haendel, Vivaldi i Bach". Per Anna Urpina, que ha estat recentment de gira amb Cecilia Bartoli i el seu ensemble, la residència tindrà la virtut de mostrar la "flexibilitat" del projecte del Polifem Consort, ja que "hi haurà concerts de petit i de gran format i podrem experimentar amb la música contemporània". Tal com indica Domènech, "el primer concert el farem els tres integrants del nucli dur del projecte, i en el darrer serem una dotzena".

El Polifem Consort protagonitzarà dos concerts més a Moià al llarg del 2025. El 27 d'abril incidirà en el moment històric de la creació de l'òpera en el recital "El naixement d'Orfeu", amb el baríton Ferran Albrich, i el 16 d'agost s'estrenarà el primer oratori llarg del grup, “La conversione di Maddalena”, amb quatre solistes, en el marc del Festival Internacional Francesc Viñas.

Aquestes tres convocatòries amb el públic, però, no seran la primera experiència del Polifem a Moià, ja que "hi vem tocar en el Viñas del 2023 amb la soprano Aurora Peña de solista i un programa sobre Farinelli", recorda Domènech.
Auge del barroc

Anna Urpina explica que "hi ha un boom de grups de música barroca, tant a Catalunya com a Espanya i Europa". Al parer de la instrumentista osonenca, "la música barroca enganxa", tot i que no s'aventura a especular amb els motius de l'interès creixent. "Fa vint, trenta anys, van començar puntals com Savall", recorda Urpina: "abans, si feies clàssica, només feies clàssica, no te n'anaves a altres territoris, però quan els de clàssica hem tastat el barroc, hem vist l'univers que se'ns obria al davant, un món fantàstic, amb obres desconegudes i música als arxius per descobrir".

Jordi Domènech opina que "ha quedat poca escriptura barroca, hi ha poca informació, i això dona llibertat a l'interpret, fins al punt que una mateixa obra pot semblar que són dues peces diferents si les toquen dos grups diferents". La música barroca, segons Domènech, "ens dispara la imaginació, és molt estimulant, i el públic ho nota".

Nona Arola apunta que "els grups de música antiga funcionen amb músics freelance, cada grup va a buscar els músics que té al cap i això fa que puguis disposar dels millors". Un model, incideix, que "ja copien orquestres particulars".

4 desembre 2024

Regió7

26 d’ag. 2024

17 d’ag. 2023

La Festa de l’Arbre Fruiter sedueix Moià en la seva edició més musical

El president d’honor d’enguany, el pianista Albert Guinovart, fa embadalir el públic amb les seves actuacions, mentre que el premi al civisme reconeix la trajectòria de l’Espai Musical de Moià

49

La Festa de l’Arbre Fruiter de Moià, en fotos Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià | 17·08·23 | 22:02 | Actualitzat a les 09:35


S’ha escoltat en viu i en directe, i ha estat present en tots els discursos. La música era el fil conductor de la 118 edició de la Festa de l’Arbre Fruiter de Moià, que s’ha celebrat aquest dijous al vespre amb el reconegut pianista i compositor Albert Guinovart com a president d’honor i gran reclam del certamen d’enguany.


La festa, que ha mantingut el format renovat introduït ara fa un any amb activitats tot el dia, iniciava a les 7 l’acte central de la tarda, que ha portat unes 300 persones al parc municipal. Abans, el mateix Guinovart ha estat l’encarregat d’abocar la primera palada de terra a l’arbre fruiter, en aquest cas un cirerer que, com ja és tradició, cada any es planta en algun indret del parc. Hi ha arribat en comitiva des de l’Ajuntament (on ha signat el llibre d’honor), acompanyat de l’alcalde, Dionís Guiteras, i d’altres autoritats, a banda dels gegants, els grallers i el Pollo.


L’acte, que ha inclòs els tradicionals lliuraments de premis als treballs d’alumnes de les escoles i l’institut, i l’homenatge a la vellesa, s’ha allargat durant una hora i mitja en la qual s’han anat intercalant peces interpretades en directe per Guinovart, que ha captivat un públic atent i que responia amb forts aplaudiments. El moment clau arribava amb la interpretació sorpresa del tema «Per què he plorat», de «Mar i Cel», que el mateix Guinovart va composar el 1988, i que a Moià ha comptat amb l’acompanyament de l’artista local Clara Renom. Una estona després, tots dos culminaven l’acte amb l’himne de la festa i amb el públic d’empeus.


Com a president d’honor, Guinovart ha parlat amb música però també amb veu, amb un discurs d’agraïment cap a una vila que ha definit «com la meva segona casa» perquè «sempre m’ha obert els braços i m’hi he sentit molt estimat». I és que, un dels motius que l’han portat a ser el president d’honor d’enguany són els vincles que el compositor sempre ha tingut amb Moià, on fa 25 anys oferia el concert de constitució de les Joventuts Musicals de Moià, i també ha estat un dels participants més assidus del Festival Internacional de Música Fracesc Viñas, en honor al tenor de Moià. Hi havia actuat acompanyant Victòria dels Àngels, de qui explica que va comprendre la bona acollida que diu que sempre ha trobat entre el públic de Moià.

La Festa també ha tingut un reconeixement per l’Espai Musical, una entitat nascuda el 2017 «que apropa la música a gent de totes les edats, amb una funció social, educativa i d’integració molt important». Així descrivia el conductor de l’acte els motius que han portat a escollir aquesta entitat com a mereixedora del Premi Francesc Viñas al Civisme d’enguany, i que recollien dos dels seus impulsors, Queralt Valls i Dani Vallejo. En el seu discurs destacaven les inquietuds que el 2017 van portar diversos joves vinculats a l’Orquestra de Collsuspina a crear l’Espai, per donar l’oportunitat a tothom qui ho vulgués d'integrar-se en el món de la música, «portar la música en esdeveniments», i «fer de la música una eina educativa i social», malgrat les dificultats «i els sacrificis» que això comporta.

L’homenatge a la vellesa ha estat l’altre gran pilar de la celebració. Enguany era per a Rosa Maria Valldeoriola i Lluís Serra, un matrimoni «de moianesos de tota la vida», i amb 7 nets. Ella modista, i ell, fuster, futbolista i «molt culer».

17 agost 2023

Regió7

6 de jul. 2023

18 d’abr. 2023

Joglars del Moianès

Les escoles de la comarca treballen juntes en una col·lecció de cantates basades en llegendes locals. El 28 d’abril presenten la seva pròpia versió de La Cabra d’Or de Moià 

Laura Serrat
18/04/2023 | 10:30
Moià/Collsuspina



Alumnes de l'Escola Els Ventets de Collsuspina que participen en la cantata, amb el cartell i els vestits de l'edició d'enguany | Albert Llimós

“Les llegendes són històries que ressonen a veritat.” És amb aquest lema que un grup de mestres de música del Moianès ha creat un projecte per promoure la cultura i la identitat de la comarca a través de la música. Es tracta de Llegendes del Moianès, una col·lecció de cantates basades en les llegendes de cada poble, escrites i reinventades en forma de concert per a ser interpretades pels nens i nenes de les escoles.

El projecte va néixer el 2019, quan van decidir crear una iniciativa que permetés a les escoles treballar juntes en un projecte en comú, i alhora promoure la cultura i la tradició local i comarcal. És en aquell moment que va néixer l’Associació el Moianès Canta, que vetlla per complir aquests objectius. Sergi Valls, director del projecte, assegura que la meta principal ha estat crear “un producte de quilòmetre zero, que tingui més sentit pels nens, perquè puguin cantar històries que els siguin seves, però també contribuir a enriquir el patrimoni coral català des de casa seva”.

En una primera edició del projecte cantaire, encara sense la visió llegendària, es va presentar una obra del clarinetista de Granollers Albert Gumí, i va ser tot un èxit. A partir de llavors, es va decidir fer un pas més i encarregar una obra basada en alguna de les llegendes del Moianès. Tot i que la primera versió de la cantata basada en llegendes s’havia d’estrenar el març de 2020, no ha estat fins ara que han pogut presentar el resultat final. Es titula Llegendes del Moianès I: La Cabra d’Or, i debutaran en concert el pròxim 28 d’abril al Centre Cultural Les Faixes de Moià. El director detalla que ja s’està treballant en la propera edició, que recollirà les llegendes de Castellcir.

El projecte ha aplegat 11 de les 12 escoles de la comarca: prop de 250 alumnes de 10 pobles diferents. Valls explica que el projecte també ha permès als mestres de música de les diferents escoles “establir una xarxa de contacte que ha durat gairebé quatre anys, i que ha estat molt positiva per compartir experiències i idees”. Comptarà amb una orquestra simfònica d’una trentena de músics professionals, semiprofessionals, amateurs i alumnes. “Hi haurà vent metall, vent fusta, percussió, corda… tota l’orquestra tal com la coneixem.” També ha rebut el suport i col·laboració de diferents entitats de la zona, com ara l’Ajuntament de Moià, l’Associació Cultural de la Cabra d’Or o l’Escola Art i Forma de Moià, entre d’altres. La història es desenvolupa a través de vuit cançons –una de les quals interpretada en Llengua de Signes Catalana–, que s’alternen amb la narració per explicar la trama.

La iniciativa no només inclou la música, sinó que també abraça la prosa i el dibuix: l’adaptació de les llegendes per a la cantata s’ha publicat també en format llibre –es va editar i imprimir el 2019–. L’encàrrec es va fer a l’escriptora moianesa Imma Soler, que va reescriure la llegenda de la Cabra d’Or –que dona nom a la celebració d’obertura de la festa major dels habitants de Moià– i n’hi va incloure una altra, la de les dones d’aigua. “La història té una part èpica, que és la llegenda de la Cabra d’Or, i una part màgica, que és la història d’amor entre un pastor i una dona d’aigua”, afirma Soler. Marina Berdalet, de l’Estany, s’ha fet càrrec de les il·lustracions i maquetació del llibre, i Gumí, de la composició. Valls considera que aquesta trilogia entre música, dibuix i paraula en un llibret “fa que la gent pugui tenir la història moianesa a les mans i donar-la a conèixer, sobretot”.

Jana Colomer (11), alumna de sisè de Primària de l’Institut Escola Ramona Calvet de Castellterçol, creu que serà “bastant impressionant, perquè tindrem una orquestra en directe”. Roger Serracoll (11), de l’Escola Els Ventets de Collsuspina, explica que ha après alguna paraula malsonant –“però de les que es poden dir!”– com ara me càsum l’ospa, a partir de la cançó preferida de la majoria dels alumnes: “Traginant la Cabra”.

18 abril 2023

17 d’abr. 2023

El Moianès estrena un projecte de recuperació de llegendes locals en forma de cantata

Actualitzat
compartir a Twitter
 
Sergi Valls dirigeix alguns dels alumnes que participaran en la cantata Llegendes del Moianès on s'estrena l'espectacle La Cabra d'OrSergi Valls dirigeix alguns dels alumnes que participaran en la cantata Llegendes del Moianès on s'estrena l'espectacle La Cabra d'Or

ACN L'Estany - Recuperar, reinventar i donar a conèixer històries de la comarca que anaven quedant en l'oblit pel pas del temps és un dels principals objectius del projecte Llegendes del Moianès. A finals de mes s'estrenarà a Les Faixes de Moià una cantata que reivindica la història local de La Cabra d'Or de Moià i que també incorpora una altra llegenda, la de les Dones d'Aigua. Hi participen uns 250 alumnes de gairebé totes les escoles de la comarca i també els acompanya una orquestra simfònica que interpreta una desena de temes compostos especialment per a l'ocasió. El projecte és molt més ambiciós i pretén recuperar i posar al dia històries de cadascun dels pobles. De fet, ja s'està treballant en la propera edició que posarà el focus en Castellcir.

El somni de Sergi Valls, professor de música i impulsor del projecte Llegendes del Moianès, és que els infants de la comarca puguin cantar històries properes, "quelcom que els sigui propi", i que tot aquest patrimoni "no quedi en l'oblit". La tasca no és només de recuperació, "sinó que també se'ls dona color i forma" per posar-les al dia amb valors més actuals.

En aquesta primera edició, Valls va recórrer a una de les llegendes més nostrades de la comarca, La Cabra d'Or, que a més darrerament ha recuperat una associació de Moià. Es tracta d'una història que molt probablement persistia en les pàgines de Joan Amades, però que a més ara s'ha convertit en una llegenda que dona el tret de sortida a la festa major del municipi.

Valls ha destacat que aquest projecte també contribueix a potenciar la identitat i la pertinença dels infants al Moianès, una comarca de nova creació que va néixer el 2015. La idea, doncs, també és "fer xarxa" entre els alumnes perquè se'n sentin part.

L'origen de tot plegat és un treball de recerca que va fer un mestre jubilat de l'escola de Castellterçol. Valls ha explicat que va ser ell qui va realitzar un treball a fons a la recerca de les llegendes de la comarca del Moianès, que són les que ara s'agafen com a punt de partida. A aquesta important base documental també s'hi sumen entrevistes a avis i àvies perquè expliquin els seus records.

Alguns dels alumnes que hi han participat han destacat que es tracta d'una iniciativa "molt enriquidora". Lucas de Castro, de l'escola de l'Estany, ha explicat que darrere la història que han treballat per la cantata també n'han après algunes coses, com per exemple la importància del treball en equip o que la fi no sempre justifica els mitjans. Un altre dels aprenentatges del projecte, segons ha explicat Sira Llucià és que han fet que el projecte fos molt inclusiu incorporant el llenguatge de signes. "Vam començar a fer els signes des del primer dia perquè ens fos més fàcil", ha destacat.

Més enllà de la cantata del 28 d'abril a Moià, el projecte també compta amb l'acompanyament d'un llibre en format físic que explica la història de La Cabra d'Or i conté les partitures de les cançons. Les il·lustracions del llibre s'han encarregat a una autora local, Marina Berdalet. Segons ha explicat l'artista, els dibuixos, fets amb tinta xinesa i ploma, no estan plantejats a llapis ni amb la tablet, sinó que s'han fet "sense definir massa". "Els vaig realitzar com si estigués estirant la línia del meu pensament, sense poder-los modificar", ha explicat.

Per arribar a tots els racons del territori i per les limitacions d'espai de Les Faixes, la cantata també serà retransmesa per un canal de twitch. 

17 abril 2023

324

20 de març 2023

Un oasi melòman al cor de Moià




 

20 març 2023

el9nou paper

Un oasi melòman al cor de Moià



 20 març 2023

el9nou paper

7 d’ag. 2020

Moià reinventa la festa major, amb molta música però en format reduït

La celebració de la Cabra d'Or s'escurça a un espectacle, dilluns al Parc Municipal, on es faran la majoria d'actes jordi escudé vila 07.08.2020 | 22:20


La Festa de la Cabra d'Or, enguany reduïda, és un dels grans reclams arxiu/mireia arso

Moià s'endinsarà de ple a partir d'avui en la seva festa major, que s'allargarà fins al dia 17, i que s'ha reorientat per adaptar-se a l'actual context de pandèmia però mirant de mantenir el màxim la seva essència. Això vol dir que la música seguirà sent l'eix central, però enlloc de grans concerts, aquesta vegada hi haurà espectacles de petit format, amb cadira i amb aforament limitat.

El programa d'enguany també inclou teatre, màgia, cinema i activitats infantils, que es concentraran bàsicament en dos únics escenaris: el Parc Municipal i, per primer cop, la pista de l'escola Josep Orriols Roca, en substitució de la plaça Major o de la plaça del CAP, on ara hi ha instal·lada una carpa per a les proves PCR. Uns emplaçaments a l'aire lliure, prou amplis per adaptar-hi les diverses activitats programades, i que permeten un fàcil control de l'aforament, segons ha explicat el regidor d'Esports, Cultura i Teixit Associatiu, Gabriel Roselló.


Una Cabra d'Or reduïda

Aquesta nit a les 10 ja es farà un primer tast amb una cantada d'havaneres, i demà hi ha previst un dels plats forts amb un espectacle de Mag Lari, també a les 10 a l'esplanada de baix del Parc Muncipal. Tanmateix, la gran embranzida arriba habitualment amb la Festa de la Cabra d'Or, els dies 10 i 11 d'agost, que enguany també es farà però en format reduït i amb un únic espectacle, dilluns a 2/4 de 8 del vespre a l'esplanada de baix del Parc Municipal, amb cadires i un aforament d'entre 400 i 450 persones (el mateix que es preveu per als actes que es facin en aquest espai, el més ampli de tots). Serà un espectacle preparat expressament per a l'ocasió, inspirat igualment en la llegenda de la Cabra d'Or que habitualment té dues grans representacions, i en què tampoc faltaran les danses, les melodies medievals, i la pròpia cabra, si bé enguany des de l'Ajuntament s'ha demanat que es minimitzin els grups de portadors.


Molta música, però diferent

Les restriccions ocasionades per l'actual context de pandèmia han obligat a replantejar l'oferta musical que hi havia prevista de bon començament, de manera que s'han anul·lat els concerts de gran afluència programats per a les nits, però de cara als grups o dj locals s'han buscat altres alternatives «mirant de reprogramar-los» en hores diferents i formats més restringits. És el cas del concert de la Banda del Carrer Montseny, que s'havia de fer el divendres 14 a la nit, i en canvi, actuarà al vermut musical de l'endemà al migdia. I els dj que havien de sortir després, amenitzaran un chill out el divendres a les 11 de la nit a la piscina.

Per contra, queden suspesos el sopar jove amb concert i cercavila de músics de dijous a la nit, i el que havia de ser el plat fort juvenil: el concert de Gertrudis de la nit del dissabte 15, com també l'actuació musical de versions de l'endemà.

Davant d'aquestes suspensions, l'Ajuntament ha buscat alternatives musicals en ambients «més tranquils», tenint en compte l'ocupació limitada i que el públic ha d'estar assegut, explica Roselló. Per al diumenge 16 d'agost, de 7 de la tarda a 11 de la nit a l'esplanada de baix del Parc Municipal, s'ha previst el Festival F*cking Mots, una proposta que combina diverses disciplines, des de la música electrònica, fins al trap, el reggaeton, la poesia, projeccions audiovisuals, una performance i una jam session. L'endemà, a les 11 de la nit i al mateix lloc, s'ha programat una proposta també nova, que en aquest cas combinarà la música clàssica de l'Orquestra de Cambra del Moianès amb la música electrònica.


Retorns que hauran d'esperar

Més enllà de les activitats de caire musical, la festa major d'enguany també tindrà espectacles i jocs infantils, el tradicional pregó, cinema familiar i a la fresca, un mercat del vi i el formatge, i teatre, amb l'actuació de l'actor Fel Faixedas (ex-Teatre de Guerrilla), divendres a la les 10 de la nit al Parc Municipal, com a plat fort.

Tanmateix, la situació ocasionada per la covid impedirà que la Festa Major de Moià recuperi activitats tradicionals que feia temps que no se celebraven i que l'Ajuntament s'havia plantejat de reincorporar enguany. D'una banda, el correfoc que havien de protagonitzar els Diables de Castellterçol el dimecres 12 d'agost, i de l'altra el tradicional Musical, que s'havia deixat de fer, i que estava programat per al divendres. Tanmateix, les dificultats per completar els assajos «d'un espectacle que mou més d'un centenar de persones» obligarà a posposar-ne el retorn per a l'any que ve.

7 agost 2020

 Regió7

13 de jul. 2020

Torna la cultura “El Centru” de Castellterçol amb música, dansa i teatre

juliol 13th, 2020 Dídac Garcia

Malgrat les dificultats derivades per la pandèmia, el poble acollirà espectacles de diferents disciplines artístiques com música, dansa i teatre. L’Ajuntament i la regidoria de Cultura han decidit tirar endavant una nova temporada de programació professional al centre d’arts escèniques de “El Centru”. Ho faran amb un espectacle mensual i sempre que les normatives i les restriccions dels governs català i espanyol així ho permetin.

Malgrat tot, la nova programació s’anuncia amb optimisme i amb ganes d’apostar per la cultura en totes les seves vessants. La primera actuació serà el 23 d’agost de la mà de les Bowings i la seva música dels anys 20. El concert d’obertura, però, s’ha programat a l’aire lliure, al Bosquet de Can Sedó.

Al setembre serà el torn del teatre amb la comèdia “Les coses excepcionals” amb l’actor Pau Roca. A l’octubre, “After the party”, espectacle de dansa amb Thomas Noone Dance amb el qual va ser finalista als Premis Max com a Millor Intèrpret Masculí. Al novembre, comèdia teatral amb l’obra “La mascarada”, una producció d’Els Pirates Teatre. I per acabar, al desembre, l’espectacle de cabaret “Akelarre” del grup The Feliuettes per tancar una temporada excepcionalment atípica.

13 juliol 2020

OnaMoianès

22 d’ag. 2019

7 de des. 2016

Calders s'omplirà de nadales aquest dissabte

El Centre Cívic del poble acollirà les actuacions de l'Orfeó Artesenc, el Cor Caldàrius, l'Associació de Cantaires d'Avinyó, del grup Taral·lejant Albades i de la coral infantil de Calders

El municipi moianès de Calders inaugurarà, per primera vegada, un Festival de Nadales, que té per objectiu divulgar aquesta tradició musical pròpia de les festes nadalenques en un ambient festiu i distès. L'acte, que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de desembre, a les sis de la tarda, comptarà amb la participació de l'Orfeó Artesenc, el Cor Caldàrius, l'Associació de Cantaires d'Avinyó, del grup Taral·lejant Albades i de la coral infantil de Calders. Tots els concerts es duran a terme al Centre Cívic del poble i seran d'entrada gratuïta.