Els Tres Tombs omplen de nou els carrers de Moià

La cavalcada de Sant Antoni Abat es va celebrar diumenge passat després de l’ajornament per la nevada del 24 de gener
Centenars de veïns i visitants van gaudir d'una desfilada amb més d'una quarantena d'animals i diversos carros


Imatges dels Tres Tombs de Moià / Mercè Rodríguez


Ariadna Gombau
Moià03 FEB 2026 11:57Actualitzada 03 FEB 2026 11:58

Moià va viure diumenge passat, 1 de febrer, la tradicional cavalcada dels Tres Tombs, després d’haver-se ajornat a causa de la nevada que va afectar el municipi el dissabte 24 de gener. Tot i que durant tot el cap de setmana es van programar diverses activitats, la desfilada de Sant Antoni Abat va ser l’acte més multitudinari, omplint els carrers de la vila de centenars de veïns i visitants i posant punt final a la Festa Major d’Hivern d’enguany.


Diumenge al matí, els participants de la cavalcada es van concentrar a primera hora al pavelló municipal, des d’on van sortir a les onze en direcció a la plaça Major. La desfilada va estar encapçalada per la Banda Municipal de l’Espai Musical de Moià i el Pollo, seguits d’una quarantena d’animals i diversos carros i tractors. Enguany, el Traginer d’Honor va ser Josep Antoni Mur Allué i el Banderer, Adrià Clotet Tura. A 2/4 de dotze del migdia, davant l’església, va tenir lloc la primera benedicció, que en la darrera volta va comptar amb la interpretació del Ball del Contrapàs curt.

Dissabte de prèvia

Dissabte, a les set de la tarda, la plaça Major va acollir la primera activitat relacionada amb la festa dels Tres Tombs: la Gran Botifarrada. En acabar l’àpat, davant mateix de l’església, es va fer la serenata als administradors entrants i sortints per anunciar la celebració dels Tres Tombs, amb l’acompanyament dels Grallers de Moià, també presents en la desfilada de Sant Antoni. Posteriorment, la comitiva es va dirigir fins a l’Ajuntament, juntament amb el Traginer d’Honor, on va ser rebuda per l’alcalde, Dionís Guiteras.


Els administradors sortints han estat Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya i Rosa Forcada Clapers. Pel que fa als entrants, han estat Agustí Prat Clarà, Sebastià Prat Clarà i Josep Franquesa Padrós.

3 febrer 2026

Regió7

Moià celebra la Diada amb una crida a recuperar la motivació per tirar endavant el país

Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions han participat a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que també ha condemnat el genocidi a Gaza




Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a Moià / Queralt Casals


Queralt Casals
Moià11 SET 2025 17:32


Moià ha estat de nou un dels epicentres de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la regió central. La vila natal del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, ha acollit l’habitual ofrena floral de l'Onze de Setembre, on han participat més d'una vintena d’entitats, partits polítics i institucions i que ha tingut l’emprenedor i activista del món cooperatiu, Oriol Soler, com a convidat d’honor. Durant l’acte, s’ha fet una crida a deixar el desànim i recuperar l'optimisme en la defensa del país i, en l'àmbit internacional, a posar fi al genocidi a Gaza.

La hissada de la senyera, acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià, ha donat el tret de sortida a l’acte central de la Diada a la capital del Moianès. L’ofrena floral ha comptat amb més d'una vientena d’entitats, partits polítics i institucions que han anat deixant els seus rams als peus del monument dedicat al fill insigne de la vila, Rafael Casanova. Com de costum, també ho han fet la família Vives i Quadras, descendents de Casanova i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l’advocat i polític català, de la mateixa manera que ho havia fet allà hores abans l’Ajuntament de Moià. Aquest any també hi ha sigut representat l’Ajuntament de la localitat navarresa d’Aoiz, amb qui la capital del Moianès va fer un intercanvi cultural.


L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat durant l’acte que «ja està de passar dols» i que «el país necessita que tornem a engrescar-nos». Rememorant l’1 d’octubre del 2017, ha dit que «no vam fer-ho del tot bé, la prova està és que no vam aconseguir-ho, però això no vol dir que hàgim de deixar-ho estar. De fet, el moment social i cultural que viu el país necessita més que mai que tornem a engrescar-nos i que tornem a animar-nos».


Per això, ha esperonat als assistents a «aixecar el cap, ja n’hi ha prou de plorar i llepar-nos les ferides i hem de tirar el país endavant». Guiteras ha afirmat també que «necessitem les eines d’un estat propi per poder acompanyar-nos en els reptes que tenim, el del català i el social» i també ha tingut un record pel conflicte entre Israel i Palestina demanant «que s’acabi d’una vegada el Genocidi de Gaza».

Per la seva banda, l’emprenedor i activista del món cooperatiu, Oriol Soler, que ha estat el convidat d’honor d’enguany, ha afirmat que «tot i la incertesa del catalanisme, no és veritat que estiguem pitjor que mai» i, en aquest sentit, ha recordat la situació del 1714 i «la negra nit» del franquisme. «Sí que hem de reconèixer que el repte que tenim com a societat i com a país és molt gran, però l’hem superat moltíssimes vegades», ha dit. Així mateix, ha apuntat la lluita contra la globalització, «que fa créixer la ultradreta i el feixisme», com un dels principals reptes i ha assegurat que «la poció màgica» per combatre-ho és la vitalitat de la societat civil catalana. Finalment, ha deixat un missatge: «ara toca construir sense parar, cadascú des del seu àmbit, perquè la societat es construeix, no ens la construeixen».

L'acte de la Diada Nacional de Catalunya a Moià ha acabat amb un sentit cant dels Segadors.

11 setembre 2025

Regió7

Calders i Monistrol fan una trobada per afavorir l’apropament entre municipis

La vetllada, que té la intenció d’apropar les dues localitats del Moianès, tindrà lloc al castell de Calders



La trobada tindrà lloc al Castell de Calders on es farà una vetllada cultural i lúdica / Arxiu/Ajuntament de Calders


Redacció
Calders23 JUL 2025 17:31

Amb la intenció de fer un apropament entre els dos pobles del Moianès, els ajuntaments de Calders i de Monistrol de Calders, celebren aquest divendres la primera trobada entre les dues poblacions. Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, han preparat una vetllada cultural i lúdica a la fresca, que tindrà lloc al Castell de Calders.

El punt de trobada per participar en l'esdeveniment serà a 2/4 de 8 del vespre als peus del castell, on hi haurà aparcament i disponibilitat de cotxe per pujar per aquelles persones que ho necessitin. La vetllada començarà amb una visita guiada a les restes del conjunt medieval, que anirà seguida d’un pica-pica pels assistents. A continuació, es podrà gaudir, a la fresca, d’un concert de jazz a càrrec de l’Espai Musical de Moià. La primera trobada entre les dues localitats veïnes es tancarà, entrada la nit, amb un videomapatge.

23 juliol 2025

Regió7

Els carrers de Moià s’omplen per veure el pas dels Tres Tombs

La desfilada posava diumenge el punt i final a l'edició d'enguany de la Festa Major d'Hivern

Festa de Sant Antoni de Moià / JOAN CAPDEVILA


Joan Capdevila
Moià 27 GEN 2025 9:59 Actualitzada 27 GEN 2025 13:44


Centenars de persones han seguit aquest diumenge el pas de la cavalcada cavalls i carruatges amb la que Moià ha celebrat la festa de Sant Antoni i, alhora, ha posat el punt final a les festes d’hivern, que van començar el cap de setmana anterior amb els actes de Sant Sebastià i que van tenir en la commemoració dels 50 anys de la recuperació del ball del Ciri un dels moments àlgids.

Vilatans i visitants han omplert aquest diumenge especialment l'avinguda de la Vila, el carrer Sant Antoni i la plaça Major per veure el seguici, encapçalat pels abanderats d'enguany, i seguits de genets, carros i tractors decorats.

La festa, de fet, ja va arrencar dissabte amb protagonisme dels seus administradors, amb una serenata, a les 6 davant de casa seva per anunciar la festa, que va continuar amb una botifarrada i una ballada de country a la plaça Major. Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya, i Rosa Forcada Clopés, han estat els administradors entrants, que agafaven el relleu de Núria Arisa Closas, Marc Campàs Arcarons, i Pau Campàs Renom.

Diumenge, la celebració va arrencar a quarts de 10 del matí al pavelló amb la concentració dels passants dels Tres Tombs, tot i que la cavalcada no va arrencar fins a les 11 en direcció a la plaça Major. L'obrien la banda de l'Escola Municipal de Música; el personatge del Pollo; la traginera d'honor, Clara Renom; i els grallers de Moià. El recorregut va culminar amb els tradicionals tres tombs amb benedicció inclosa. En la del tercer tomb, com és tradicional, s'interpretà el Ball del Contrapàs curt, que interpreta la figura dos veguers a la plaça de l'Hospital.

27 gener 2025

Regió7

Moià celebra la Diada amb una crida a l’optimisme i a «aprendre dels errors»

El periodista Jaume Barberà ha presidit l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Jaume Barberà ha sigut el convidat d'Honor als actes de la Diada a Moià / Queralt Casals

Queralt Casals
Moià 11 SET 2024 16:11 Actualitzada 11 SET 2024 16:31

Com és tradició, l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila, ha centrat els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Moià. Una vintena d’entitats, partits i institucions han fet l’habitual ofrena floral als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte ha comptat amb la pariticipació del periodista Jaume Barberà, que era el convidat d’honor i qui ha fet l’ofrena en nom de la Generalitat de Catalunya. El comunicador ha reptat als assistents a abandonar l’actitud negativa que envolta l’independentisme i ha llençat un missatge d’optimisme: «a vegades es guanya, i a vegades s’aprèn».

Els Falcons de Castellcir i l’Espai Musical de Moià han amenitzat els moments previs a l’acte central de la Diada que s’ha celebrat a la capital del Moianès. L’acte, que ha tingut lloc a la plaça de l’Hospital on hi ha el monument de Rafael Casanova, ha arrencat amb la hissada de la senyera que ha precedit les diferents ofrenes. Com és habitual, hi han participat entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, que ha portat un ram amb 10 roses, una per a cada municipi. En aquesta ocasió, la celebració ha tingut una representació de la localitat d’Aoiz amb la qual Moià ha fet un intercanvi cultural. Com de costum, també hi ha hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la tomba de l’advocat i polític català i on l’Ajuntament de Moià també ha fet una ofrena.
Una vintena d'entitats de la comarca han fet ofrenes florals al monument de Rafael Casanova / Queralt Casals

Durant l’acte, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha defensat la nació catalana com «un gran espai perquè tothom s’hi pugui sentir còmode i, tant els que venen com els que hi som de generacions, ens trobem a casa». Per això, ha dit, «la nació ha de ser útil per viure-hi, per clavar-hi les arrels, per tenir els records i sobretot per projectar el futur». En aquest sentit, ha fet una defensa de la llengua i ha fet una crida a «utilitzar el català arreu i que serveixi d’ascensor social» com uns dels fonaments per assegurar el futur de la nació.


Al seu torn, el periodista Jaume Barberà ha fet una breu intervenció amena i distesa centrada en l’optimisme en un moment que, assegura, «sembla que tinguem la necessitat de veure-ho tot malament». En aquest sentit, ha convidat als assistents a «treure’s del cap» la frase: «a vegades es guanya i a vegades es perd» perquè «perdre és el fracàs». I ha posat d’exemple l’1 d’octubre que, ha dit, va ser «l’acte de desobediència civil i cívic més gran que s’ha fet mai a Europa» i «en absolut es va perdre», ha afegit. Barberà ha reformulat la frase inicial per donar un missatge final: «A vegades es guanya, i a vegades s’aprèn». Segons el popular comunicador, «aprendre és aixecar-se, és aprendre dels teus errors, voler continuar i significa que, tard o d’hora, per molt que diguin, ho tornarem a fer».


L’acte s’ha tancat amb el Cant dels Segadors interpretat per l’Espai Musical de Moià i corejat per tots els assistents. La celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la capital del Moianès ja s’havia obert a primera hora del matí amb la tradicional alçada de l’estelada al cim del Grony.

11 setembre 2024

Regió7

 

El periodista Jaume Barberà és el convidat d'honor als actes de la Diada de Moià

A Igualada els actes es van fer dilluns i a Puigcerdà és l'únic lloc on es fan actes a la tarda


Imatge de l'acte de Berga de l'any passat / Ajuntament de Berga


Lluc Grandia
Manresa 11 SET 2024 6:30

Els actes oficials de la Diada a les capitals de comarca de la regió central mantenen els guions habituals dels darrers anys. Destaca Moià, que enguany tindrà la presència del periodista Jaume Barberà com a pregoner. Les ofrenes florals i les hissades de la senyera són el denominador comú, mentre que les tardes es mantenen pràcticament buides, a excepció de Puigcerdà, per no trepitjar-se amb la manifestació independentista, que enguany se celebra a cinc punts del territori i torna a ser conjunta entre les diverses entitats sobiranistes. Igualada segueix l’excepció de cada any i ja va celebrar els actes institucionals.

Els actes de la Diada a Igualada ja van començar el passat diumenge 8, amb la Ballada de Sardanes de la Diada, que va tenir la música de la Cobla Vents de Riella d’Agramunt. L’endemà hi va haver la conferència institucional «El segle XVIII català: vençuts, però no submisos», a càrrec de Joaquim Albareda Salvadó, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, es va fer la hissada de la senyera, en presència dels Miquelets. El Cor Exaudio, format per una vintena de dones i dirigit per Carles Prat, va ser l’encarregat de cantar Els Segadors, així com diverses cançons populars catalanes. El dia de la Diada no hi ha cap acte previst. Tancarà l’agenda d’actes, el divendres 13, l’entrega dels premis al Compromís Cultural d’Òmnium Anoia, que es durà a terme a l’Ateneu Igualadí. Enguany el jurat ha decidit que el reconeixement individual sigui per al gestor cultural Pau Llacuna i Ortínez, i el premi al col·lectiu sigui per l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar i M. Antònia Salvà. Aquests premis, que enguany arriben a la vintena edició, reconeixen a les persones i col·lectius de la comarca per la seva tasca en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Està previst que el president d'Òmnium, Xavier Antich, participi a l'acte, que també comptarà amb l'actuació del cantautor valencià Pau Aldabajos, molt lligat a la figura de Vicent Andrés Estellés.


Una altra capital de comarca que manté el format habitual és Berga, que farà l’acte institucional al matí, al monument de Rafael Casanova situat al Parc del Pla de l’Alemany. L’acte iniciarà amb la hissada de l’estelada, que enguany faran la Fundació Horitzó del Berguedà, el Casal Panxo i el Ginkgo APAC Berguedà, que compleixen 40, 25 i 15 anys, respectivament. Posteriorment, serà el torn del Ball d’Homenatge, a càrrec de l’Esbart Dansaire Queralt, i l'ofrena al monument de Rafael Casanova. Tancarà l’acte la lectura del manifest institucional i el Cant dels Segadors a càrrec de la Cobla Pirineu, que també amenitzarà la ballada de sardanes posterior. El programa oficial també inclou la sortida dels autobusos cap a la manifestació de Barcelona, que serà a les 12 del migdia.


Els més matiners seran a Moià, que a tres quarts de vuit del matí sortiran de la plaça Sant Sebastià en direcció al Grony. La sortida des de la Creu Vermella serà a les nou i, una hora més tard, s’hissarà l’estelada al cim. Hi haurà coca i beguda per a tothom. A les dotze, es farà la rebuda oficial al convidat d’enguany, el periodista Jaume Barberà, a l’Ajuntament i, posteriorment, es farà la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, a la plaça de l’Hospital, i el Cant dels Segadors a càrrec de l’Espai Musical de Moià. A dos quarts de tres del migdia, l'Ajuntament ha inclòs al programa la sortida, des de davant del Sindicat (carrer Barcelona, 10) els autobusos organitzats per l’ANC local en direcció a Barcelona.

Solsona està en plena Festa Major, i els actes més relacionats amb la Diada es duen a terme a l’Aplec Independentista del Castellvell, que enguany ha arribat a la 34a edició. L'acte institucional es va fer ahir, a la plaça de Ramon Llumà, i va comptar amb la presència del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu. Van actuar Irene Augé i Pol Solé, i l’Orfeó Nova Solsona, que va interpretar l'himne nacional. També hi va haver la galejada dels Trabucaires de Solsona. A part d'això, durant la Diada, els actes previstos de Festa Major són l’esmorzar de tractoristes i la tractorada popular, la tirada al plat general i el 2n Torneig Ciutat de Solsona de bitlles. També hi haurà inflables pels més petits i, a la tarda, hi haurà un torneig de partides ràpides d’escacs.

L’Aplec de Bell-lloc, que arriba a la vint-i-vuitena edició tornarà a ser l’epicentre dels actes de la Diada a Puigcerdà. A les vuit del matí se sortirà de la plaça Barcelona i, en arribar a l’ermita de Santa Maria, es farà un esmorzar popular. A les onze es durà a terme la missa de la Diada. Ja a la tarda, la plaça de l’Alguer serà l’escenari de la Ballada de Sardanes, a càrrec de la Cobla Ciutat de Manresa.


L’acte institucional a la Seu d’Urgell començarà a dos quarts d’onze a la plaça Sant Josep de Calassanç, amb els parlaments de l’alcalde, Joan Barrera, i la lectura del manifest d’Òmnium Cultural Alt Urgell. Isidre Domenjó farà una lectura de poemes i l’acompanyament musical de l’acte serà a càrrec de Cati Plana i Georgina Fàbrega. Posteriorment, la comitiva es traslladarà a la plaça Catalunya, on es farà la hissada de la senyera i el Cant dels Segadors. Per acabar, hi haurà la Ballada de Sardanes amb la Cobla 11 de Setembre.


A Prats de Lluçanès, l’acte institucional es farà a partir de dos quarts d’onze a la plaça de Sant Antoni Perafita, on es farà l’homenatge a Jaume Puig de Perafita i els seus fills. Dues hores després, serà el torn de l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. També es llegirà el manifest i hi haurà el Cant dels Segadors i el Cant de la Senyera, a càrrec de la Coral de Prats de Lluçanès. Dissabte, també en el marc dels actes de la diada, hi haurà un concert del cicle Intrús, Jazz pel forat del pany, amb Belén Bandera i Jaume Llombart. També es faran visites guiades a l’espai interior i exterior de l’església. 

11 setembre 2024

Regió7

Moià celebra la Diada amb un clam a la defensa de la llengua

Més d’una vintena d’entitats, partits i institucions participen a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova
El catedràtic i senador Joan Josep Queralt augura «un canvi de cicle» amb la llei d’amnistia

Queralt Casals
Moià | 11·09·23 | 16:23 | Actualitzat a les 16:31

Ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la plaça de l'Hospital de Moià Eduard Vega


Com cada Onze de setembre, Moià ha celebrat la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, fill insigne de la vila. Entitats, partits polítics i institucions del Moianès han deixat els seus rams als peus del monument del qui fou el darrer conseller en cap de Barcelona. L’acte, on s'ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana i a la persistència de la ciutadania en la lluita per la llibertat nacional, ha estat presidit pel catedràtic de Dret Penal i senador a les Corts Generals de Madrid Joan Josep Queralt, que ha fet l’ofrena al monument en nom de la Generalitat de Catalunya.


La vila natal de l’advocat i polític català Rafael Casanova ha protagonitzat de nou uns dels actes destacats de la Diada Nacional de Catalunya. Més d’una vintena d’entitats, a més de partits polítics, ajuntaments i altres institucions han participat a l’ofrena floral al monument que s’alça a la plaça de l'Hospital de la capital del Moianès. L’acte ha començat amb la hissada de la senyera acompanyada de la música de l’Espai Musical de Moià i, tot seguit, s’han anat succeint les diferents ofrenes. A banda de les entitats, partits polítics, els ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Moianès, com se costum, també hi hagut l'ofrena de la família Vives de Quadras, descendents de Casanova, i la de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la seva tomba.


En la seva intervenció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha fet un clam a la defensa de la llengua catalana. «Tenim llengua i aquest any més que mai toca recordar-ho», ha dit. Segons Guiteras, «el català no és una llengua qualsevol, primer perquè és la nostra, però també perquè és llengua d’amistat i d’acollida». En aquest sentit, ha recordat que «molts de nosaltres tenim els pares, les mares, els avis i les àvies d’altres llocs que no són Catalunya, però tots l’hem entomat com a nostra» i ha afegit que «en aquesta època convulsa i complicada fem-nos el favor de conservar-la, d’utilitzar-la, de no oblidar-la i de no acomplexar-nos. Som a Catalunya, parlem català».


Al seu torn, el catedràtic de Dret Penal i senador, Joan Josep Queralt, ha assegurat que «estem canviant de cicle, està canviant el moment històric i estem davant d’unes circumstàncies noves i tinc el ferm convenciment que si continuem fent la feina que entre tots fem podem donar un tomb a la situació i, amb un temps relativament curt, gaudir d’una situació millor pels drets de les persones, pels drets socials i pel país perquè si la base de la convivència política és la democràcia, que és votar lleis, també és votar l’autodeterminació».

Segons Queralt, «si les coses no es torcen gaire i van raonablement bé començarem tenint la llei d’amnistia». El catedràtic de Dret Penal creu que «si aconseguim aquesta primera fita, és el primer esglaó d’un camí que no serà fàcil, però ja estarà encetat i això suposa un canvi radical respecte a la nostra història tan la recent com la no tan recent. Se’ns obra una escletxa d’oportunitat, hem d’aprofitar-la i hem de treballar en la mesura del possible tots junts». L’acte ha acabat amb un sentit cant dels Segadors i un llarg aplaudiment. 

11 setembre 2023

Regió7

La Festa de l’Arbre Fruiter sedueix Moià en la seva edició més musical

El president d’honor d’enguany, el pianista Albert Guinovart, fa embadalir el públic amb les seves actuacions, mentre que el premi al civisme reconeix la trajectòria de l’Espai Musical de Moià

49

La Festa de l’Arbre Fruiter de Moià, en fotos Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià | 17·08·23 | 22:02 | Actualitzat a les 09:35


S’ha escoltat en viu i en directe, i ha estat present en tots els discursos. La música era el fil conductor de la 118 edició de la Festa de l’Arbre Fruiter de Moià, que s’ha celebrat aquest dijous al vespre amb el reconegut pianista i compositor Albert Guinovart com a president d’honor i gran reclam del certamen d’enguany.


La festa, que ha mantingut el format renovat introduït ara fa un any amb activitats tot el dia, iniciava a les 7 l’acte central de la tarda, que ha portat unes 300 persones al parc municipal. Abans, el mateix Guinovart ha estat l’encarregat d’abocar la primera palada de terra a l’arbre fruiter, en aquest cas un cirerer que, com ja és tradició, cada any es planta en algun indret del parc. Hi ha arribat en comitiva des de l’Ajuntament (on ha signat el llibre d’honor), acompanyat de l’alcalde, Dionís Guiteras, i d’altres autoritats, a banda dels gegants, els grallers i el Pollo.


L’acte, que ha inclòs els tradicionals lliuraments de premis als treballs d’alumnes de les escoles i l’institut, i l’homenatge a la vellesa, s’ha allargat durant una hora i mitja en la qual s’han anat intercalant peces interpretades en directe per Guinovart, que ha captivat un públic atent i que responia amb forts aplaudiments. El moment clau arribava amb la interpretació sorpresa del tema «Per què he plorat», de «Mar i Cel», que el mateix Guinovart va composar el 1988, i que a Moià ha comptat amb l’acompanyament de l’artista local Clara Renom. Una estona després, tots dos culminaven l’acte amb l’himne de la festa i amb el públic d’empeus.


Com a president d’honor, Guinovart ha parlat amb música però també amb veu, amb un discurs d’agraïment cap a una vila que ha definit «com la meva segona casa» perquè «sempre m’ha obert els braços i m’hi he sentit molt estimat». I és que, un dels motius que l’han portat a ser el president d’honor d’enguany són els vincles que el compositor sempre ha tingut amb Moià, on fa 25 anys oferia el concert de constitució de les Joventuts Musicals de Moià, i també ha estat un dels participants més assidus del Festival Internacional de Música Fracesc Viñas, en honor al tenor de Moià. Hi havia actuat acompanyant Victòria dels Àngels, de qui explica que va comprendre la bona acollida que diu que sempre ha trobat entre el públic de Moià.

La Festa també ha tingut un reconeixement per l’Espai Musical, una entitat nascuda el 2017 «que apropa la música a gent de totes les edats, amb una funció social, educativa i d’integració molt important». Així descrivia el conductor de l’acte els motius que han portat a escollir aquesta entitat com a mereixedora del Premi Francesc Viñas al Civisme d’enguany, i que recollien dos dels seus impulsors, Queralt Valls i Dani Vallejo. En el seu discurs destacaven les inquietuds que el 2017 van portar diversos joves vinculats a l’Orquestra de Collsuspina a crear l’Espai, per donar l’oportunitat a tothom qui ho vulgués d'integrar-se en el món de la música, «portar la música en esdeveniments», i «fer de la música una eina educativa i social», malgrat les dificultats «i els sacrificis» que això comporta.

L’homenatge a la vellesa ha estat l’altre gran pilar de la celebració. Enguany era per a Rosa Maria Valldeoriola i Lluís Serra, un matrimoni «de moianesos de tota la vida», i amb 7 nets. Ella modista, i ell, fuster, futbolista i «molt culer».

17 agost 2023

Regió7

Moià consolida una Festa de l’Arbre Fruiter renovada i de jornada sencera

Jocs familiars i un itinerari històric pel parc municipal dijous al matí complementaran les actuacions musicals i l’homenatge a la vellesa de la tarda

Redacció
Moià | 14·08·23 | 16:18



Itinerari guiat pel parc municipal, l'any passat ARXIU | JORDI ESCUDÉ


Moià celebrarà dijous la tradicional Festa de l’Arbre Fruiter, que compleix 118 anys, i ho farà amb el format renovat que ja va introduir ara fa un any per obrir el programa a un públic més ampli i familiar, i amb activitats que s’allarguen durant tota la jornada i no només restringides a l’acte central de la tarda com abans. Com cada any, servirà per tancar la Festa Major de la vila.

Després de la bona resposta que va tenir l’any passat, la programació matinal aposta per l’organització de jocs familiars de sostenibilitat que bàsicament consistiran en una pedalada com a acció simbòlica per combatre l’emergència climàtica. Serà a partir de les 10 al parc municipal, on també tindrà lloc un concurs i posterior exposició de dibuixos organitzada pel Cercle Artístic del Moianès.

De fet, el parc municipal (que és declarat Bé Cultural d’Interès local des de l’any passat) serà el punt neuràlgic de les celebracions, i a partir de les 12 del migdia es podrà descobrir la seva història, la botànica que l’envolta, i els trets més característics del seu disseny, de la mà de Ramon Tarter i Xavier Serrano, que oferiran un itinerari explicatiu pel seu interior. Tot seguit hi haurà un vermut amb una actuació musical inclosa.

Com l’any passat, la tarda tornarà a arrencar amb activitats musicals i poètiques. Serà amb els tastets de cultura, que també es faran al parc municipal, amb actuacions per part dels participants del Campus Musical del Moianès, i de la coral de l’Espai Musical. A les 7, començarà l’acte central que inclourà l’homenatge a la vellesa, en aquest cas a Rosa Maria Valldeoriola Arisa i a Lluís Serra Roca. També es lliuraran els premis Miquel Lerín i Maria Vilardell, el premi Francesc Viñas al civisme, i als millors treballs de recerca de l’IES Moianès. Un acte escurçat des de l’any passat per fer-lo més dinàmic i adaptat als nous temps, i que enguany tindrà com a president d’honor al compositor i pianista Albert Guinovart, en motiu de la celebració del 40è aniversari del Festival Francesc Viñas. El mateix Guinovart interpretarà l’Himne de l’Arbre Fruiter.

Ja de nit, les activitats es traslladaran al local de Les Faixes, on a partir de les 9 començarà el Festival Francesc Viñas, amb l’òpera escenificada «Tosca», de Puccini. 

14 agost 2023

Regió7

Els geganters de Moià celebren 40 anys amb el relleu assegurat

Actualment a l’entitat hi ha una quarantena de persones

Jordi Morros
15·08·22 | 06:26 | Actualitzat a les 07:47



Jaume Canadell, un dels fundadors dels geganters de Moià ara fa 40 anys, amb Sara Arisa, d’11 anys i també de la colla | ALEX GUERRERO


«He vist molts pobles de Catalunya a través d’un forat». El forat que els gegants tenen al mig de la roba que els cobreix perquè els portadors hi puguin veure. Ho explicava ahir rient Jaume Canadell, dels geganters de Moià. La colla va commemorar el seu quarantè aniversari, i Canadell va ser dels primers en formar-ne part. Encara porta gegants, però té el relleu assegurat amb joves com la Sara Arisa, d’11 anys, que ja porta els gegantons i que així que pugui també portarà els gegants grans.


Ahir van celebrar l’aniversari com millor saben fer. És a dir, ballant pels principals carrers del poble. Però amb la particularitat que hi van participar veterans del grup, els qui van començar a fer ballar els gegants del poble fa 40 anys. Se’ls va convidar a tornar-ho a fer. I més d’un es va animar. Va ser un acte senzill i emotiu enmig de la Festa Major de Moià.
 

La banda de l’Espai Musical va acompanyar els gegants | ALEX GUERRERO

Jaume Canadell, Sebastià Padrisa, l’Eugeni i Josep Maria Coma, juntament amb Sofia Padrisa i Maria Àngels Vilalta van ser alguns dels que 40 anys enrere van decidir crear la colla. Els gegants reis de la població, Ferran i Isabel, en tenen 78. Fins aleshores sortien bàsicament només per les festes de Moià i l’Ajuntament pagava els portadors.

Trobada a Manresa
Canadell va explicar ahir a aquest diari que va ser arran d’una trobada de gegants que es va fer a Manresa, on van coincidir amb altres colles com la de Sallent i Avinyó, que, «xerrant, xerrant, ens vam demanar per què no fèiem una agrupació. I així fins ara». No sap quants cops ha portat els gegants, però amb una mitjana de 15 sortides l’any, «imagina’t. Encara els porto, però ja no puc gaire».

Va assegurar que dins un gegant el més important és mantenir l’equilibri. «Els gegants i les figures han d’estar equilibrades, i necessites els que van a fora perquè a dins no hi veus gran cosa. Tens una visió reduïda i quan dones més de quatre voltes ja no saps on pares». Canadell presumia d’haver conegut molts pobles de Catalunya gràcies a les trobades de gegants, però «els he vist per un forat».

Sebastià Padrisa és un altre dels fundadors de la colla. Molts dels qui van crear la colla procedien dels armats de Moià. «Bàsicament donàvem a conèixer el poble. T’ho passes molt bé perquè és una festa familiar». La seva germana Sofia Padrisa també és de la colla inicial. «Ens ho hem passat molt bé. Si no, no hi seríem. Estem orgullosos que hi hagi una colla tan maca després de 40 anys».


El gegant al seu pas per un dels carrers de Moià | ALEX GUERRERO

Una festa familiar
La d’ahir també va ser una festa familiar. Una mostra clara n’és la Sara Arisa, d’11 anys. «El meu germà David anava sempre darrere dels gegants i al final ens hi vam enganxar tota la família. Ara la meva mare toca la gralla. El meu germà, el meu pare i jo portem els gegants. Jo, els gegantons».

Acompanyats de la banda musical de l’Espai Musical de Moià, els gegants reis van repetir la cercavila que els geganters van fer fa 40 anys enrere. Va començar a la plaça de Sant Sebastià, a l’Ajuntament, i va passar pel carrer de les Joies, plaça Major –davant l’església–, Sant Antoni, Comerç, plaça del Colom, carrer de Sant Josep, Sant Sebastià, per acabar novament a la plaça. «Avui [ahir per al lector] fa 40 anys es va fer la primera cercavila com a colla. A partir de llavors va començar tot», va afirmar l’actual cap de colla, Leandre Ubasart. «Farem el mateix recorregut. És un acte simbòlic».

La colla té els gegants reis, les figures prehistòriques del Toll i la Teixonera, que enguany fan 15 anys, i els gegantons Trapella i el Grony.

La festa major culminarà amb la de l’Arbre Fruiter
Moià viu de ple la seva festa major. Ahir, al tradicional mercat dels diumenges a la plaça Major s’hi va afegir el mercat del vi i del formatge, i els gegants van tornar a sortir en cercavila a la tarda. Avui hi haurà activitats durant tot el dia que culminaran amb el ball de festa major amb l’orquestra Rosaleda a l’espai cultural Les Faixes. Al parc municipal hi haurà un concert de Tapeo Sound System. Dimarts a la tarda se celebrarà la XI Mostra de cultura popular, un carnaval d’estiu i la representació de La bona gent, de Quim Masferrer. I dimecres se celebrarà l’homenatge a la gent gran i la Festa de l’Arbre Fruiter.

15 agost 2022

Regió7

Moià ovaciona Forcadell en l’acte de l’Onze de Setembre

L’expresidenta del Parlament, que ha estat a la presó 39 mesos, va defensar el projecte independentista per construir «un país millor»
Abel Gallardo Soto
Moià | 11·09·21 | 20:21

Forcadell intervé en l'acte de Moià per l'11-S Abel Gallardo

Carme Forcadell s’ha convertit, juntament amb la resta de presos independentistes i exiliats, en un símbol de la resistència nacional. Per aquest motiu ahir va ser ovacionada a Moià, a on va participar en l’acte institucional de l’Onze de Setembre, a la plaça on hi ha el monument de Rafael Casanova. L’expresidenta del Parlament es va dirigir als assistents per defensar la vigència del projecte independentista amb la finalitat de construir «un país millor», i ho va fer amb un discurs que també va tenir molt present la lluita per la igualtat de gènere, els drets civils i els refugiats.

Les paraules de Forcadell i el Cant dels Segadors, interpretat per integrants de l’Espai Musical de Moià, van cloure l’ofrena floral. L’expresidenta del Parlament va començar agraint a la ciutadania el suport rebut durant els 39 mesos que va estar al centre penitenciari de Puig de les Basses tot afirmant: «Vaig rebre l’estima que el territori em va demostrar en aquells moments, que van ser els més difícils de la meva vida. Sense el vostre suport hauria estat més difícil».

Tot i que l’Onze de Setembre rememora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques el 1714, Forcadell va convidar als assistents a mirar cap al futur i a continuar empenyent pel moviment independentista. «Un país que pugui decidir sobre els seus aeroports, que pugui decidir si vol acollir refugiats de països en guerra, que pugui fer lleis per a les persones desnonades sense que les institucions les paralitzin, un país que no vegi amenaçat permanentment l’ensenyament de la llengua i el seu ús», va dir.

El discurs de l’expresidenta del Parlament també va estar marcat per altres reivindicacions socials, sobretot el de la igualtat de gènere. «Espero que en les pròximes eleccions pugui dir alcaldesses, però de moment només puc dir alcaldes», va subratllar en les salutacions inicials i en referència a que entre els batlles del Moianès presents a l’acte no hi havia cap dona. Un gest que va tenir una immediata reacció dels assistents, amb un sonor aplaudiment.

Però les reivindicacions per a la igualtat de gènere no van acabar aquí i va incidir en el tema quan va remarcar que l’independentisme, igual que la lluita feminista, li falta un canvi social més enllà de les lleis. «Un exemple el tenim en la Llei d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. Tot i això, les dones continuem discriminades i la societat encara és masclista». També va fer referència a l’acollida de refugiats de persones que fugen de conflictes armats tot recordant que després de la Guerra Civil, «representants del govern català, diputats i centenars de catalans van fugir del país par salvar la vida». També va dir que els representants polítics han d' «institucionalitzar el camí emprès per la gent».

Abans de Foracadell hi va intervenir l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que va emfatitzar que, malgrat que hi hagi hagut «menys força i energia, tot el que puja baixa», en referència al fet que l’independentisme tornarà a guanyar empenta i que el moviment continuarà endavant perquè en el passat «ni el 1714, ni les dictadures, ni la repressió han aconseguit derrotar-nos». L’acte de l’Onze de Setembre tenia una vocació comarcal i per aquest motiu en l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que va néixer a Moià el 1660, també hi van participar els representants dels altres municipis. Entre les entitats que també hi van ser presents van destacar dos integrants de l’Associació Recreació Històrica del 1714, que van deixar el seu ram vestit amb l’uniforme de la companyia d’infanteria Hússars Hungaresos, que va lluitar en la Guerra de Successió. 

11 setembre 2021

Regió7

Moià: música i lectures a càrrec dels alumnes als carrers i a les places

redacció. manresa 22.04.2021 | 23:39


La companyia La Minúscula imatge promocional

A Moià, les parades de llibres i roses se situaran a la Plaça Major i davant de llibreries i floristeries. Durant el matí, alumnes de totes les escoles de Moià oferiran lectures en diferents places: Plaça Francesc Sagrera (Biblioteca), plaça Sant Sebastià (Ajuntament), plaça Can Rocafort, plaça Major i Parc Municipal. I a la tarda, concerts de petit format a càrrec dels alumnes de l'Espai Musical de Moià. A les 17.30 h, al Parc Municipa, l'hora del conte amb l'espectacle Sant Jordi al revés a càrrec de la companyia La Minúscula.

22 abril 2021

Regió7

Acadèmies del Moianès i el Bages protesten avui a Barcelona per l’impediment de fer classes presencials

febrer 19th, 2021 Dídac Garcia

Fins a dotze acadèmies del Bages i el Moianès es desplacen avui a Barcelona per demanar que se’ls permeti fer classes presencials com sí que ho fan els centres oficials.

Algunes aules i centres privats, que imparteixen activitats com música, idiomes o art, s’han adherit a la concentració que tindrà lloc avui mateix a la capital de Catalunya. Es queixen de que porten gairebé dos mesos sense poder fer classes presencials a causa de les restriccions sanitàries decretades per la Generalitat. De fet, només poden obrir en activitat semipresencial les escoles de música i dansa autoritzades pel Departament d’Educació. Per les acadèmies privades i municipals això suposa un greuge pel sector a més de ralentitzar i afectar el currículum dels alumnes.

Amb tot plegat, el passat dimecres es van reunir diversos representants del sector amb caps visibles de Salut, Educació i Empresa. Els van presentar un Pla d’Obertura pel proper dilluns 22 de febrer que englobés tot el sector acadèmic. Malgrat la reunió va resultar positiva, la concentració es manté activa.

Els impulsors de la concentració són l’Organització Empresarial Catalana de la Formació, també anomenada CATFormació, i el col·lectiu Acadèmies Unides. Unes associacions que representen més de 6.000 empreses del sector i que reclamen la seguretat dels centres de formació no reglada, la condició de servei essencial i la supressió del greuge comparatiu.

Els centres del Bages i el Moianès que s’adhereixen a la convocatòria d’avui a Barcelona són “Imagine School of English”, de Cardona; “Friends Idiomes”, “One Idiomes” i “Codelearn”, de Manresa; “Creative spell”, de Santpedor; “Escola d’anglès Lluís Bach”, d’Artés; “Level idiomes”, “Forma Escola d’Art” i “Espai Musical”, de Moià; “Britannia”, de Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós i l’escola d’idiomes “That’s good”, de Navàs.

19 febrer 2021

OnaMoianès

L'Espai Musical de Moià omple de música la recollida de les cartes als Reis d'Orient

 5 gener 2021

Regió7 paper

Moià obre la porta al Nadal amb la Fira del Tió i el Mercat del Trasto

desembre 18th, 2020 Dídac Garcia

Uns actes que enguany es traslladen al Parc Municipal degut a la situació de la covid19.

Aquest diumenge 20 de desembre, durant tot el matí, se celebrarà la tradicional Fira del Tió, un espai dedicat a les entitats i activitats solidàries així com la presència de paradetes d’artesania, regals i productes nadalencs. Coincidint en espai i temps amb la Fira, tindrà lloc el novè Mercat del Trasto i una trobada de plaques de cava i col·leccionisme. A l’acte també hi assistirà el tió i els nens i nenes el podran fer cagar. Tot amenitzat amb música nadalenca a ritme de jazz amb la banda “Men in Swing Jazz Band”. A la resta de carrers, l’Espai Musical de Moià serà l’encarregat de portar la seva música per tota la vila.

Val a dir que la situació pandèmica ha obligat a traslladar la Fira al Parc Municipal. Allà es podrà controlar millor l’aforament a l’entrada i també es disposarà de més espai per ubicar les parades i mantenir la distància social.

D’altre banda, demà acaba el termini d’inscripcions al segon Concurs de Pessebres de Moià organitzat per l’Associació de Pessebristes.

Hi haurà dues categories: particulars i establiments. Es podran presentar tota mena de recreacions: tradicionals, de molsa i figures, familiars o moderns. El jurat valorarà components artístics com els detalls, la il·luminació i el treball realitzat per presentar els principals passatges del pessebre.

Per participar s’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça pessebristes.moia@gmail.com indicant nom i cognoms, edat, adreça, telèfon i correu electrònic. La inscripció és gratuïta.

18 desembre 2020

OnaMoianès

Fires de Nadal a Sant Vicenç, Monistrol i Moià

queralt casals. manresa 18.12.2020 | 22:44

El cap de setmana previ al Nadal arriba amb nombroses propostes comercials i de lleure al Bages i al Moianès, amb fires i activitats nadalenques a diferents municipis.

A Sant Vicenç es farà la tradicional Fira de Nadal a la plaça Clavé. Els comerciants sortiran al carrer i els paradistes amb productes nadalencs seran a la plaça. Avui i demà el centre serà una illa de vianants i es faran activitats per a infants. Demà es farà cagar el tió, amb dues sessions (16 hores i 18.30 hores) al pati de l'escola Sant Vicenç.

A Moià, demà, es farà la Fira del Tió, el 9è Mercat del Trasto i la Trobada de plaques de cava al arc municipal. També es cagarà el tió i les entitats faran parades. Hi haurà música als carrers a càrrec de l'Espai Musical de Moià i l'escenari de la fira acollirà música nadalenca amb Men in swing Jazz Band.

La plaça de la Font Gran serà l'escenari del Mercat de Nadal de Monistrol de Montserrat, que es podrà visitar avui, de 10 del matí a 8 del vespre, i demà, de 10 a 2 del migdia.

18 desembre 2020

Regió7

El compositor moianès Daniel Vallejo porta al Kursaal la seva primera cantata

La formació bagenca Camerata Bacasis i la coral Escriny de Santpedor se sumen a la funció d'avui d'«Ull de boira»
14-11-2019 22:06

Interpretació de l'obra «Ull de boira» arxiu particular
Daniel Vallejo (Barcelona, 1990), graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i postgraduat en clarinet al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance de Londres, havia iniciat diverses composicions, però no n'havia dut cap a terme fins que es va proposar d'escriure una obra per a la celebració del desè aniversari de l'Orquestra de Collsuspina, una iniciativa que dirigeix i a hores d'ara aplega un centenar de músics i cantants de diferents edats en una setmana d'agost amb sis hores d'assajos diaris que culmina amb dos concerts: un a Collsuspina i un altre a Moià.

D'aquesta manera va néixer la cantata Ull de boira, que es va estrenar l'agost del 2017, amb un cor de veus blanques a càrrec de l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras. Ara fa un any, amb la col·laboració de la formació de cambra bagenca Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i la coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant, la van exportar a l'espai cultural Fàbrica Vella de Sallent. I avui arriba a la Sala Gran del teatre Kursaal: «Estic molt agraït que la peça s'hagi pogut interpretar més enllà del Moianès. I això ho dec a la Ruth Matamala, directora de l'escola de música de Sallent, que va creure en la meva peça, que jo creia que ja havia complert el seu objectiu, que era l'aniversari de l'Orquestra de Collsuspina. Ella ho veia molt clar, i per això vam anar a Sallent, i ara som al Kursaal, que també em fa molta il·lusió i em causa molts nervis!», exposa Vallejo, que fa dos anys va impulsar l'Espai Musical de Moià, que ja té un centenar de socis que tiren endavant una orquestra, una big band, una banda i una orquestra de corda; i que també és director de la coral Romança de Callús.

EL MÉS GRAN DE SET GERMANS
Daniel Vallejo és el més gran de set germans en una família amb tradició musical: «Tots toquem instruments». D'aquí va sorgir la creació de l'Orquestra de Collsuspina el 2008, en un concert a Sant Cugat de Gavadons a càrrec de la família i amics («un projecte que ens ha sobrepassat i ara és una macroorquestra»), i també «el fet de compondre i arranjar per tocar nosaltres. Sempre comentàvem que havíem de fer alguna obra pròpia per a l'orquestra i es va donar l'ocasió. La mare [Victòria Ribes] es va encarregar d'adaptar el text i d'altres també van ajudar en el llibret. També volia que la música fos a diferents mans, però això és més complicat i me'n vaig encarregar jo». La mare de Vallejo havia usat Ull de boira, una novel·la de Ricardo Gómez, per a les seves classes a Primària, perquè tracta «la discapacitat sense dramatisme, de forma natural i tendra». L'agost abans del 10è aniversari de l'Orquestra de Collsuspina ja es va fer un tastet d' Ull de boira amb l'ària de la mare, titulada Sents els ocells. «Em va semblar que no me'n sortiria, perquè volia fer-ho molt bé i potser em vaig complicar més del compte. Però m'hi vaig posar i me'n vaig sortir», exposa Vallejo. «Com que tenia molts dubtes, vaig tibar de diversos estils, d'autors clàssics i del segle XX, sense buscar un llenguatge propi, amb la intenció d'arribar al públic. De fet, va ser més fàcil quan vaig tenir el llibret acabat, perquè em va permetre centrar-me en la paraula, i així va fluir la música», relata el músic, que ara fa classes amb el compositor argentí Alejandro Civilotti. De fet, ja ha fet composicions per a obres de teatre de Moià i ara treballa per posar música als Pastorets.

14 novembre 2019

Regió7

Moià homenatja a Rafael Casanova amb una crida a la perseverança

La consellera de Justícia, Ester Capella, apel·la a la «consciència col·lectiva» per defensar les llibertats en l'ofrena floral al fill il·lustre de la capital del Moianès queralt casals moià 11.09.2019 | 17:49


La Conseller de Justícia, Ester Capella, ha presidit l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova QUERALT CASALS

Amb un crida a la perseverança i a la defensa de les llibertats, Moià ha celebrat avui al migdia l'habitual homenatge a Rafael Casanova, fill insigne de la vila. En motiu de la Diada, entitats, partits polítics i institucions de la comarca han fet l'ofrena floral als peus del monument del qui fou conseller en cap el 1714, a la plaça de l'Hospital. L'acte, que ha reunit representants dels deu municipis de la comarca, ha estat presidit per la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella.

Durant l'acte, la consellera ha recordat la intensitat dels darrers anys «que ens han posat a prova individualment i com a país», però ha assegurat que «circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que ha d'enfrontar-se a un obstacle o a un nou repte». Per aquest motiu, ha demanat als assistents que no oblidessin «l'amplitud, la profunditat i la diversitat»» d'aquest corrent per construir un projecte «àmpliament compartit».

Per Capella la resposta social i política al moment que estem vivint «només pot basar-se en una solidaritat ferma i pacífica, però sobretot integradora de tots aquells que volen participar de la defensa de totes les llibertats democràtiques i de la justícia contra la repressió». La consellera ha afirmat també que aquesta no és «una diada qualsevol» sinó «una Diada molt important i l'hem de celebrar amb el mateix caràcter pacífic i multitudinari d'aquests darrers anys, sense dubtes i sense pors».

Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat que l'Onze de Setembre «representa la perseverança i els valors de la democràcia i de l'estima col·lectiva». Guiteras s'ha referit també a la sentència del Procés assegurant que «l'atac que suposarà una sentència condemnatòria no només interpel·la als independentistes i als republicans sinó a tota la societat». Davant d'això, ha dit, «ens trobaran dempeus i de cara i pacíficament perquè no volem renunciar al dret de llibertat i a tenir una democràcia homologada al segle XXI».

L'acte s'ha completat amb una salve d'honor a càrrec de l'Associació Recreació Històrica Moià 1714, de l'acompanyament de l'Espai Musical de Moià, que ha interpretar els Segadors, i de l'actuació dels Falcons de Castellcir, que han tancat la celebració de la Diada a la capital del Moianès.

11 setembre 2019

Regió7

La primera cantata del Moianès

 

1 abril 2019

el9nou paper

El Moianès estrena una cantata amb 180 nens i nenes que entusiasma

29.03.2019 | 23:52


El Moianès estrena una cantata amb 180 nens i nenes que entusiasma mireia arso

La cantata Els aprenents de solfa, de l'associació El Moianès canta, va entusiasmar ahir els més de 200 assistents que van omplir en dues ocasions el local de les Faixes de Moià. Creada per Albert Gumí, la peça explica les nocions bàsiques de la teoria musical a través de diferents estils (vals, rap, tarantel·la...). El muntatge va tenir la participació de 180 cantaires de 7 a 12 anys de centres escolars del Moianès, acompanyats per l'orquestra de l'Espai Musical de Moià. Julia Casanovas i Pablo Mateo van ser obsequiats pels dibuixos premiats que van il·lustrar els cartells. -Joan Capdevila

29 març 2019

Regió7