Moià | 19·05·23 | 06:25
Alumnes de les aules d'acollida del Moianès durant la trobada a Moià ARXIU PARTICULAR
L’escola Josep Orriols i Roca i l’Institut Moianès, de Moià, i l'IE Castellterçol són els tres centres educatius del Moianès que aquest curs disposen d’aula d’acollida. Es tracta d’un recurs que atorga el Departament d’Educació als centres, tant de primària com de secundària, amb un percentatge d’alumnat nouvingut i que té l’objectiu de facilitar-los l’aprenentatge de la llengua catalana. En conjunt, a la comarca hi participen una quarantena d’infants i joves que han iniciat un treball conjunt i aquesta setmana han celebrat per primera vegada una trobada per compartir les seves experiències.
Amb el lema «Moianès, terra d’acollida» les tres aules que hi ha a la comarca del Moianès han unit esforços i han celebrat una activitat conjunta on els infants i joves es van poder trobar amb companys que, com ells, havien deixat el seu país d'origen per venir a viure a Catalunya. La matinal, que es va celebrar a Moià, els va permetre compartir experiències i conèixer altres cultures.
L’aula d’acollida és un recurs temporal que s’ofereix als alumnes nouvinguts que fa menys de 2 anys que han arribat a Catalunya. Segons la tutora de l'aula d'acollida de l'escola Josep Orriols i Roca de Moià, Ester Serra, els infants i joves que s’hi acullen, la majoria de procedència llatinoamericana i ucraïnesa, «surten de l’aula ordinària en les matèries més lingüístiques per venir a la d’acollida per aprendre el català de la forma més ràpida possible». D’aquesta manera, tenen dos anys «per fer un aprenentatge accelerat de la llengua perquè després puguin accedir al coneixement igual que els altres nens».
A banda d’aquest aprenentatge exprés de la llengua, aquest recurs pedagògic també té la finalitat de fer «una acollida emocional perquè són infants que deixen el seu país i estan passant un procés de dol perquè deixen enrere la cultura, amics i família i també posem molt èmfasi en aquest aspecte i parlem de la seva cultura i del seu país», apunta Serra. La tutora destaca també la bona resposta de les famílies, que «estan molt integrades i hi posen molt de la seva part perquè aquest procés s'esdevingui amb èxit». En el cas de l’escola de Moià, l’aula d’acollida havia desaparegut fa uns anys i aquest curs s’ha recuperat. Segons Serra, «s’ha vist molta evolució amb aquest recurs, ja que quan no hi era era molt més difícil».
La jornada conjunta que han celebrat aquesta setmana va ajudar als participants «a comprendre que no estan sols en aquest camí, que es pot tirar endavant, mantenint les arrels i conservant tot allò que ens fa créixer». Durant la trobada, la professora de l'INS Moianès, Daniela de Mello, que fa uns anys va haver de deixar la seva terra i també va ser alumna d’aula d’acollida, va compartir amb els alumnes la seva experiència. «És un exemple d'integració, èxit, superació i perseverança», explica Serra, i molts alumnes s’hi van sentir identificats. Per acabar la trobada els participants van portar menjar típic del seu país d'origen i es va fer un esmorzar cultural. L’experiència va ser tan positiva que ja pensen en donar-li continuïtat.
Amb el lema «Moianès, terra d’acollida» les tres aules que hi ha a la comarca del Moianès han unit esforços i han celebrat una activitat conjunta on els infants i joves es van poder trobar amb companys que, com ells, havien deixat el seu país d'origen per venir a viure a Catalunya. La matinal, que es va celebrar a Moià, els va permetre compartir experiències i conèixer altres cultures.
L’aula d’acollida és un recurs temporal que s’ofereix als alumnes nouvinguts que fa menys de 2 anys que han arribat a Catalunya. Segons la tutora de l'aula d'acollida de l'escola Josep Orriols i Roca de Moià, Ester Serra, els infants i joves que s’hi acullen, la majoria de procedència llatinoamericana i ucraïnesa, «surten de l’aula ordinària en les matèries més lingüístiques per venir a la d’acollida per aprendre el català de la forma més ràpida possible». D’aquesta manera, tenen dos anys «per fer un aprenentatge accelerat de la llengua perquè després puguin accedir al coneixement igual que els altres nens».
A banda d’aquest aprenentatge exprés de la llengua, aquest recurs pedagògic també té la finalitat de fer «una acollida emocional perquè són infants que deixen el seu país i estan passant un procés de dol perquè deixen enrere la cultura, amics i família i també posem molt èmfasi en aquest aspecte i parlem de la seva cultura i del seu país», apunta Serra. La tutora destaca també la bona resposta de les famílies, que «estan molt integrades i hi posen molt de la seva part perquè aquest procés s'esdevingui amb èxit». En el cas de l’escola de Moià, l’aula d’acollida havia desaparegut fa uns anys i aquest curs s’ha recuperat. Segons Serra, «s’ha vist molta evolució amb aquest recurs, ja que quan no hi era era molt més difícil».
La jornada conjunta que han celebrat aquesta setmana va ajudar als participants «a comprendre que no estan sols en aquest camí, que es pot tirar endavant, mantenint les arrels i conservant tot allò que ens fa créixer». Durant la trobada, la professora de l'INS Moianès, Daniela de Mello, que fa uns anys va haver de deixar la seva terra i també va ser alumna d’aula d’acollida, va compartir amb els alumnes la seva experiència. «És un exemple d'integració, èxit, superació i perseverança», explica Serra, i molts alumnes s’hi van sentir identificats. Per acabar la trobada els participants van portar menjar típic del seu país d'origen i es va fer un esmorzar cultural. L’experiència va ser tan positiva que ja pensen en donar-li continuïtat.
19 maig 2023
Dídac Garcia
