21 abril 2023
el9nou paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cantata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cantata. Mostrar tots els missatges
21 d’abr. 2023
18 d’abr. 2023
Joglars del Moianès
Les escoles de la comarca treballen juntes en una col·lecció de cantates basades en llegendes locals. El 28 d’abril presenten la seva pròpia versió de La Cabra d’Or de Moià
Laura Serrat
18/04/2023 | 10:30
Moià/Collsuspina
18/04/2023 | 10:30
Moià/Collsuspina
Alumnes de l'Escola Els Ventets de Collsuspina que participen en la cantata, amb el cartell i els vestits de l'edició d'enguany | Albert Llimós
“Les llegendes són històries que ressonen a veritat.” És amb aquest lema que un grup de mestres de música del Moianès ha creat un projecte per promoure la cultura i la identitat de la comarca a través de la música. Es tracta de Llegendes del Moianès, una col·lecció de cantates basades en les llegendes de cada poble, escrites i reinventades en forma de concert per a ser interpretades pels nens i nenes de les escoles.
El projecte va néixer el 2019, quan van decidir crear una iniciativa que permetés a les escoles treballar juntes en un projecte en comú, i alhora promoure la cultura i la tradició local i comarcal. És en aquell moment que va néixer l’Associació el Moianès Canta, que vetlla per complir aquests objectius. Sergi Valls, director del projecte, assegura que la meta principal ha estat crear “un producte de quilòmetre zero, que tingui més sentit pels nens, perquè puguin cantar històries que els siguin seves, però també contribuir a enriquir el patrimoni coral català des de casa seva”.
En una primera edició del projecte cantaire, encara sense la visió llegendària, es va presentar una obra del clarinetista de Granollers Albert Gumí, i va ser tot un èxit. A partir de llavors, es va decidir fer un pas més i encarregar una obra basada en alguna de les llegendes del Moianès. Tot i que la primera versió de la cantata basada en llegendes s’havia d’estrenar el març de 2020, no ha estat fins ara que han pogut presentar el resultat final. Es titula Llegendes del Moianès I: La Cabra d’Or, i debutaran en concert el pròxim 28 d’abril al Centre Cultural Les Faixes de Moià. El director detalla que ja s’està treballant en la propera edició, que recollirà les llegendes de Castellcir.
El projecte ha aplegat 11 de les 12 escoles de la comarca: prop de 250 alumnes de 10 pobles diferents. Valls explica que el projecte també ha permès als mestres de música de les diferents escoles “establir una xarxa de contacte que ha durat gairebé quatre anys, i que ha estat molt positiva per compartir experiències i idees”. Comptarà amb una orquestra simfònica d’una trentena de músics professionals, semiprofessionals, amateurs i alumnes. “Hi haurà vent metall, vent fusta, percussió, corda… tota l’orquestra tal com la coneixem.” També ha rebut el suport i col·laboració de diferents entitats de la zona, com ara l’Ajuntament de Moià, l’Associació Cultural de la Cabra d’Or o l’Escola Art i Forma de Moià, entre d’altres. La història es desenvolupa a través de vuit cançons –una de les quals interpretada en Llengua de Signes Catalana–, que s’alternen amb la narració per explicar la trama.
La iniciativa no només inclou la música, sinó que també abraça la prosa i el dibuix: l’adaptació de les llegendes per a la cantata s’ha publicat també en format llibre –es va editar i imprimir el 2019–. L’encàrrec es va fer a l’escriptora moianesa Imma Soler, que va reescriure la llegenda de la Cabra d’Or –que dona nom a la celebració d’obertura de la festa major dels habitants de Moià– i n’hi va incloure una altra, la de les dones d’aigua. “La història té una part èpica, que és la llegenda de la Cabra d’Or, i una part màgica, que és la història d’amor entre un pastor i una dona d’aigua”, afirma Soler. Marina Berdalet, de l’Estany, s’ha fet càrrec de les il·lustracions i maquetació del llibre, i Gumí, de la composició. Valls considera que aquesta trilogia entre música, dibuix i paraula en un llibret “fa que la gent pugui tenir la història moianesa a les mans i donar-la a conèixer, sobretot”.
Jana Colomer (11), alumna de sisè de Primària de l’Institut Escola Ramona Calvet de Castellterçol, creu que serà “bastant impressionant, perquè tindrem una orquestra en directe”. Roger Serracoll (11), de l’Escola Els Ventets de Collsuspina, explica que ha après alguna paraula malsonant –“però de les que es poden dir!”– com ara me càsum l’ospa, a partir de la cançó preferida de la majoria dels alumnes: “Traginant la Cabra”.
El projecte va néixer el 2019, quan van decidir crear una iniciativa que permetés a les escoles treballar juntes en un projecte en comú, i alhora promoure la cultura i la tradició local i comarcal. És en aquell moment que va néixer l’Associació el Moianès Canta, que vetlla per complir aquests objectius. Sergi Valls, director del projecte, assegura que la meta principal ha estat crear “un producte de quilòmetre zero, que tingui més sentit pels nens, perquè puguin cantar històries que els siguin seves, però també contribuir a enriquir el patrimoni coral català des de casa seva”.
En una primera edició del projecte cantaire, encara sense la visió llegendària, es va presentar una obra del clarinetista de Granollers Albert Gumí, i va ser tot un èxit. A partir de llavors, es va decidir fer un pas més i encarregar una obra basada en alguna de les llegendes del Moianès. Tot i que la primera versió de la cantata basada en llegendes s’havia d’estrenar el març de 2020, no ha estat fins ara que han pogut presentar el resultat final. Es titula Llegendes del Moianès I: La Cabra d’Or, i debutaran en concert el pròxim 28 d’abril al Centre Cultural Les Faixes de Moià. El director detalla que ja s’està treballant en la propera edició, que recollirà les llegendes de Castellcir.
El projecte ha aplegat 11 de les 12 escoles de la comarca: prop de 250 alumnes de 10 pobles diferents. Valls explica que el projecte també ha permès als mestres de música de les diferents escoles “establir una xarxa de contacte que ha durat gairebé quatre anys, i que ha estat molt positiva per compartir experiències i idees”. Comptarà amb una orquestra simfònica d’una trentena de músics professionals, semiprofessionals, amateurs i alumnes. “Hi haurà vent metall, vent fusta, percussió, corda… tota l’orquestra tal com la coneixem.” També ha rebut el suport i col·laboració de diferents entitats de la zona, com ara l’Ajuntament de Moià, l’Associació Cultural de la Cabra d’Or o l’Escola Art i Forma de Moià, entre d’altres. La història es desenvolupa a través de vuit cançons –una de les quals interpretada en Llengua de Signes Catalana–, que s’alternen amb la narració per explicar la trama.
La iniciativa no només inclou la música, sinó que també abraça la prosa i el dibuix: l’adaptació de les llegendes per a la cantata s’ha publicat també en format llibre –es va editar i imprimir el 2019–. L’encàrrec es va fer a l’escriptora moianesa Imma Soler, que va reescriure la llegenda de la Cabra d’Or –que dona nom a la celebració d’obertura de la festa major dels habitants de Moià– i n’hi va incloure una altra, la de les dones d’aigua. “La història té una part èpica, que és la llegenda de la Cabra d’Or, i una part màgica, que és la història d’amor entre un pastor i una dona d’aigua”, afirma Soler. Marina Berdalet, de l’Estany, s’ha fet càrrec de les il·lustracions i maquetació del llibre, i Gumí, de la composició. Valls considera que aquesta trilogia entre música, dibuix i paraula en un llibret “fa que la gent pugui tenir la història moianesa a les mans i donar-la a conèixer, sobretot”.
Jana Colomer (11), alumna de sisè de Primària de l’Institut Escola Ramona Calvet de Castellterçol, creu que serà “bastant impressionant, perquè tindrem una orquestra en directe”. Roger Serracoll (11), de l’Escola Els Ventets de Collsuspina, explica que ha après alguna paraula malsonant –“però de les que es poden dir!”– com ara me càsum l’ospa, a partir de la cançó preferida de la majoria dels alumnes: “Traginant la Cabra”.
18 abril 2023
17 d’abr. 2023
El Moianès estrena un projecte de recuperació de llegendes locals en forma de cantata
Actualitzat
compartir a Facebook
compartir a Twitter
Sergi
Valls dirigeix alguns dels alumnes que participaran en la cantata
Llegendes del Moianès on s'estrena l'espectacle La Cabra d'OrACN L'Estany - Recuperar, reinventar i donar a conèixer històries de la comarca que anaven quedant en l'oblit pel pas del temps és un dels principals objectius del projecte Llegendes del Moianès. A finals de mes s'estrenarà a Les Faixes de Moià una cantata que reivindica la història local de La Cabra d'Or de Moià i que també incorpora una altra llegenda, la de les Dones d'Aigua. Hi participen uns 250 alumnes de gairebé totes les escoles de la comarca i també els acompanya una orquestra simfònica que interpreta una desena de temes compostos especialment per a l'ocasió. El projecte és molt més ambiciós i pretén recuperar i posar al dia històries de cadascun dels pobles. De fet, ja s'està treballant en la propera edició que posarà el focus en Castellcir.
El somni de Sergi Valls, professor de música i impulsor del projecte Llegendes del Moianès, és que els infants de la comarca puguin cantar històries properes, "quelcom que els sigui propi", i que tot aquest patrimoni "no quedi en l'oblit". La tasca no és només de recuperació, "sinó que també se'ls dona color i forma" per posar-les al dia amb valors més actuals.
En aquesta primera edició, Valls va recórrer a una de les llegendes més nostrades de la comarca, La Cabra d'Or, que a més darrerament ha recuperat una associació de Moià. Es tracta d'una història que molt probablement persistia en les pàgines de Joan Amades, però que a més ara s'ha convertit en una llegenda que dona el tret de sortida a la festa major del municipi.
Valls ha destacat que aquest projecte també contribueix a potenciar la identitat i la pertinença dels infants al Moianès, una comarca de nova creació que va néixer el 2015. La idea, doncs, també és "fer xarxa" entre els alumnes perquè se'n sentin part.
L'origen de tot plegat és un treball de recerca que va fer un mestre jubilat de l'escola de Castellterçol. Valls ha explicat que va ser ell qui va realitzar un treball a fons a la recerca de les llegendes de la comarca del Moianès, que són les que ara s'agafen com a punt de partida. A aquesta important base documental també s'hi sumen entrevistes a avis i àvies perquè expliquin els seus records.
Alguns dels alumnes que hi han participat han destacat que es tracta d'una iniciativa "molt enriquidora". Lucas de Castro, de l'escola de l'Estany, ha explicat que darrere la història que han treballat per la cantata també n'han après algunes coses, com per exemple la importància del treball en equip o que la fi no sempre justifica els mitjans. Un altre dels aprenentatges del projecte, segons ha explicat Sira Llucià és que han fet que el projecte fos molt inclusiu incorporant el llenguatge de signes. "Vam començar a fer els signes des del primer dia perquè ens fos més fàcil", ha destacat.
Més enllà de la cantata del 28 d'abril a Moià, el projecte també compta amb l'acompanyament d'un llibre en format físic que explica la història de La Cabra d'Or i conté les partitures de les cançons. Les il·lustracions del llibre s'han encarregat a una autora local, Marina Berdalet. Segons ha explicat l'artista, els dibuixos, fets amb tinta xinesa i ploma, no estan plantejats a llapis ni amb la tablet, sinó que s'han fet "sense definir massa". "Els vaig realitzar com si estigués estirant la línia del meu pensament, sense poder-los modificar", ha explicat.
Per arribar a tots els racons del territori i per les limitacions d'espai de Les Faixes, la cantata també serà retransmesa per un canal de twitch.
17 abril 2023
El Moianès estrena un projecte de recuperació de llegendes locals en format cantata
Amb l'objectiu de recuperar, reinventar i fer conèixer històries de la comarca neix el projecte Llegendes del Moianès. Veureu la llum a finals d'abril i estreneu Faixes de Moià. Es tracta d´una cantada que reivindica la història local de la Cabra d´Or de Moià i que incorpora una altra llegenda, la de les Dones d´aigua.
17/04/2023 13:06
17/04/2023 13:06
Sergi Valls dirigeix alguns dels alumnes de l'escola de l'Estany que participaran a la cantata Llegendes del Moianès
Al projecte hi participen uns 250 alumnes de gairebé tots els col·legis de la comarca, als quals també acompanyaran una orquestra simfònica que interpreta una desena de temes compostos especialment per a l'ocasió.
El projecte és molt ambiciós i pretén recuperar i posar al dia les històries de cadascun dels pobles. De fet, ja s'està treballant a la propera edició que posarà el focus a Castellcir.
Al projecte hi participen uns 250 alumnes de gairebé tots els col·legis de la comarca, als quals també acompanyaran una orquestra simfònica que interpreta una desena de temes compostos especialment per a l'ocasió.
El projecte és molt ambiciós i pretén recuperar i posar al dia les històries de cadascun dels pobles. De fet, ja s'està treballant a la propera edició que posarà el focus a Castellcir.
17 abril 2023
14 de nov. 2019
El compositor moianès Daniel Vallejo porta al Kursaal la seva primera cantata
La formació bagenca Camerata Bacasis i la coral Escriny de Santpedor se sumen a la funció d'avui d'«Ull de boira»
14-11-2019 22:06
Interpretació de l'obra «Ull de boira» arxiu particular
Daniel Vallejo (Barcelona, 1990), graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i postgraduat en clarinet al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance de Londres, havia iniciat diverses composicions, però no n'havia dut cap a terme fins que es va proposar d'escriure una obra per a la celebració del desè aniversari de l'Orquestra de Collsuspina, una iniciativa que dirigeix i a hores d'ara aplega un centenar de músics i cantants de diferents edats en una setmana d'agost amb sis hores d'assajos diaris que culmina amb dos concerts: un a Collsuspina i un altre a Moià.
D'aquesta manera va néixer la cantata Ull de boira, que es va estrenar l'agost del 2017, amb un cor de veus blanques a càrrec de l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras. Ara fa un any, amb la col·laboració de la formació de cambra bagenca Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i la coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant, la van exportar a l'espai cultural Fàbrica Vella de Sallent. I avui arriba a la Sala Gran del teatre Kursaal: «Estic molt agraït que la peça s'hagi pogut interpretar més enllà del Moianès. I això ho dec a la Ruth Matamala, directora de l'escola de música de Sallent, que va creure en la meva peça, que jo creia que ja havia complert el seu objectiu, que era l'aniversari de l'Orquestra de Collsuspina. Ella ho veia molt clar, i per això vam anar a Sallent, i ara som al Kursaal, que també em fa molta il·lusió i em causa molts nervis!», exposa Vallejo, que fa dos anys va impulsar l'Espai Musical de Moià, que ja té un centenar de socis que tiren endavant una orquestra, una big band, una banda i una orquestra de corda; i que també és director de la coral Romança de Callús.
EL MÉS GRAN DE SET GERMANS
Daniel Vallejo és el més gran de set germans en una família amb tradició musical: «Tots toquem instruments». D'aquí va sorgir la creació de l'Orquestra de Collsuspina el 2008, en un concert a Sant Cugat de Gavadons a càrrec de la família i amics («un projecte que ens ha sobrepassat i ara és una macroorquestra»), i també «el fet de compondre i arranjar per tocar nosaltres. Sempre comentàvem que havíem de fer alguna obra pròpia per a l'orquestra i es va donar l'ocasió. La mare [Victòria Ribes] es va encarregar d'adaptar el text i d'altres també van ajudar en el llibret. També volia que la música fos a diferents mans, però això és més complicat i me'n vaig encarregar jo». La mare de Vallejo havia usat Ull de boira, una novel·la de Ricardo Gómez, per a les seves classes a Primària, perquè tracta «la discapacitat sense dramatisme, de forma natural i tendra». L'agost abans del 10è aniversari de l'Orquestra de Collsuspina ja es va fer un tastet d' Ull de boira amb l'ària de la mare, titulada Sents els ocells. «Em va semblar que no me'n sortiria, perquè volia fer-ho molt bé i potser em vaig complicar més del compte. Però m'hi vaig posar i me'n vaig sortir», exposa Vallejo. «Com que tenia molts dubtes, vaig tibar de diversos estils, d'autors clàssics i del segle XX, sense buscar un llenguatge propi, amb la intenció d'arribar al públic. De fet, va ser més fàcil quan vaig tenir el llibret acabat, perquè em va permetre centrar-me en la paraula, i així va fluir la música», relata el músic, que ara fa classes amb el compositor argentí Alejandro Civilotti. De fet, ja ha fet composicions per a obres de teatre de Moià i ara treballa per posar música als Pastorets.
14-11-2019 22:06
Interpretació de l'obra «Ull de boira» arxiu particularDaniel Vallejo (Barcelona, 1990), graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i postgraduat en clarinet al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance de Londres, havia iniciat diverses composicions, però no n'havia dut cap a terme fins que es va proposar d'escriure una obra per a la celebració del desè aniversari de l'Orquestra de Collsuspina, una iniciativa que dirigeix i a hores d'ara aplega un centenar de músics i cantants de diferents edats en una setmana d'agost amb sis hores d'assajos diaris que culmina amb dos concerts: un a Collsuspina i un altre a Moià.
D'aquesta manera va néixer la cantata Ull de boira, que es va estrenar l'agost del 2017, amb un cor de veus blanques a càrrec de l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras. Ara fa un any, amb la col·laboració de la formació de cambra bagenca Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i la coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant, la van exportar a l'espai cultural Fàbrica Vella de Sallent. I avui arriba a la Sala Gran del teatre Kursaal: «Estic molt agraït que la peça s'hagi pogut interpretar més enllà del Moianès. I això ho dec a la Ruth Matamala, directora de l'escola de música de Sallent, que va creure en la meva peça, que jo creia que ja havia complert el seu objectiu, que era l'aniversari de l'Orquestra de Collsuspina. Ella ho veia molt clar, i per això vam anar a Sallent, i ara som al Kursaal, que també em fa molta il·lusió i em causa molts nervis!», exposa Vallejo, que fa dos anys va impulsar l'Espai Musical de Moià, que ja té un centenar de socis que tiren endavant una orquestra, una big band, una banda i una orquestra de corda; i que també és director de la coral Romança de Callús.
EL MÉS GRAN DE SET GERMANS
Daniel Vallejo és el més gran de set germans en una família amb tradició musical: «Tots toquem instruments». D'aquí va sorgir la creació de l'Orquestra de Collsuspina el 2008, en un concert a Sant Cugat de Gavadons a càrrec de la família i amics («un projecte que ens ha sobrepassat i ara és una macroorquestra»), i també «el fet de compondre i arranjar per tocar nosaltres. Sempre comentàvem que havíem de fer alguna obra pròpia per a l'orquestra i es va donar l'ocasió. La mare [Victòria Ribes] es va encarregar d'adaptar el text i d'altres també van ajudar en el llibret. També volia que la música fos a diferents mans, però això és més complicat i me'n vaig encarregar jo». La mare de Vallejo havia usat Ull de boira, una novel·la de Ricardo Gómez, per a les seves classes a Primària, perquè tracta «la discapacitat sense dramatisme, de forma natural i tendra». L'agost abans del 10è aniversari de l'Orquestra de Collsuspina ja es va fer un tastet d' Ull de boira amb l'ària de la mare, titulada Sents els ocells. «Em va semblar que no me'n sortiria, perquè volia fer-ho molt bé i potser em vaig complicar més del compte. Però m'hi vaig posar i me'n vaig sortir», exposa Vallejo. «Com que tenia molts dubtes, vaig tibar de diversos estils, d'autors clàssics i del segle XX, sense buscar un llenguatge propi, amb la intenció d'arribar al públic. De fet, va ser més fàcil quan vaig tenir el llibret acabat, perquè em va permetre centrar-me en la paraula, i així va fluir la música», relata el músic, que ara fa classes amb el compositor argentí Alejandro Civilotti. De fet, ja ha fet composicions per a obres de teatre de Moià i ara treballa per posar música als Pastorets.
14 novembre 2019
1 d’abr. 2019
29 de març 2019
El Moianès estrena una cantata amb 180 nens i nenes que entusiasma
29.03.2019 | 23:52
El Moianès estrena una cantata amb 180 nens i nenes que entusiasma mireia arso
La cantata Els aprenents de solfa, de l'associació El Moianès canta, va entusiasmar ahir els més de 200 assistents que van omplir en dues ocasions el local de les Faixes de Moià. Creada per Albert Gumí, la peça explica les nocions bàsiques de la teoria musical a través de diferents estils (vals, rap, tarantel·la...). El muntatge va tenir la participació de 180 cantaires de 7 a 12 anys de centres escolars del Moianès, acompanyats per l'orquestra de l'Espai Musical de Moià. Julia Casanovas i Pablo Mateo van ser obsequiats pels dibuixos premiats que van il·lustrar els cartells. -Joan Capdevila
29 març 2019
Regió7
El Moianès estrena una cantata amb 180 nens i nenes que entusiasma mireia arso
La cantata Els aprenents de solfa, de l'associació El Moianès canta, va entusiasmar ahir els més de 200 assistents que van omplir en dues ocasions el local de les Faixes de Moià. Creada per Albert Gumí, la peça explica les nocions bàsiques de la teoria musical a través de diferents estils (vals, rap, tarantel·la...). El muntatge va tenir la participació de 180 cantaires de 7 a 12 anys de centres escolars del Moianès, acompanyats per l'orquestra de l'Espai Musical de Moià. Julia Casanovas i Pablo Mateo van ser obsequiats pels dibuixos premiats que van il·lustrar els cartells. -Joan Capdevila
29 març 2019
Regió7
Cantata del Moianès
2019-03-29 21:19:07 - Regió7 La comarca del Moianès estrena cantata pròpia, uns 180 alumnes de 10 escoles han actuat a Les Faixes de Moià. Alumnes d'entre 6 i 12 anys liderat pel pedagog i director Sergi Valls. Tot i que en els darrers anys la majoria d'escoles del Moianès participaven a Cantània, per organitzar aquesta cantata, amb música i lletra del compositor barceloní Albert Gumí. Una proposta que Valls va presentar al Consell Comarcal del Moianès, que ha rebut el suport econòmic d'alguns dels ajuntaments, i a la qual s'han adherit deu de les dotze escoles de la zona.
29 març 2019
Regió7
29 març 2019
Regió7
10 de juny 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)