El compositor moianès Daniel Vallejo porta al Kursaal la seva primera cantata

La formació bagenca Camerata Bacasis i la coral Escriny de Santpedor se sumen a la funció d'avui d'«Ull de boira»
14-11-2019 22:06

Interpretació de l'obra «Ull de boira» arxiu particular
Daniel Vallejo (Barcelona, 1990), graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i postgraduat en clarinet al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance de Londres, havia iniciat diverses composicions, però no n'havia dut cap a terme fins que es va proposar d'escriure una obra per a la celebració del desè aniversari de l'Orquestra de Collsuspina, una iniciativa que dirigeix i a hores d'ara aplega un centenar de músics i cantants de diferents edats en una setmana d'agost amb sis hores d'assajos diaris que culmina amb dos concerts: un a Collsuspina i un altre a Moià.

D'aquesta manera va néixer la cantata Ull de boira, que es va estrenar l'agost del 2017, amb un cor de veus blanques a càrrec de l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras. Ara fa un any, amb la col·laboració de la formació de cambra bagenca Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i la coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant, la van exportar a l'espai cultural Fàbrica Vella de Sallent. I avui arriba a la Sala Gran del teatre Kursaal: «Estic molt agraït que la peça s'hagi pogut interpretar més enllà del Moianès. I això ho dec a la Ruth Matamala, directora de l'escola de música de Sallent, que va creure en la meva peça, que jo creia que ja havia complert el seu objectiu, que era l'aniversari de l'Orquestra de Collsuspina. Ella ho veia molt clar, i per això vam anar a Sallent, i ara som al Kursaal, que també em fa molta il·lusió i em causa molts nervis!», exposa Vallejo, que fa dos anys va impulsar l'Espai Musical de Moià, que ja té un centenar de socis que tiren endavant una orquestra, una big band, una banda i una orquestra de corda; i que també és director de la coral Romança de Callús.

EL MÉS GRAN DE SET GERMANS
Daniel Vallejo és el més gran de set germans en una família amb tradició musical: «Tots toquem instruments». D'aquí va sorgir la creació de l'Orquestra de Collsuspina el 2008, en un concert a Sant Cugat de Gavadons a càrrec de la família i amics («un projecte que ens ha sobrepassat i ara és una macroorquestra»), i també «el fet de compondre i arranjar per tocar nosaltres. Sempre comentàvem que havíem de fer alguna obra pròpia per a l'orquestra i es va donar l'ocasió. La mare [Victòria Ribes] es va encarregar d'adaptar el text i d'altres també van ajudar en el llibret. També volia que la música fos a diferents mans, però això és més complicat i me'n vaig encarregar jo». La mare de Vallejo havia usat Ull de boira, una novel·la de Ricardo Gómez, per a les seves classes a Primària, perquè tracta «la discapacitat sense dramatisme, de forma natural i tendra». L'agost abans del 10è aniversari de l'Orquestra de Collsuspina ja es va fer un tastet d' Ull de boira amb l'ària de la mare, titulada Sents els ocells. «Em va semblar que no me'n sortiria, perquè volia fer-ho molt bé i potser em vaig complicar més del compte. Però m'hi vaig posar i me'n vaig sortir», exposa Vallejo. «Com que tenia molts dubtes, vaig tibar de diversos estils, d'autors clàssics i del segle XX, sense buscar un llenguatge propi, amb la intenció d'arribar al públic. De fet, va ser més fàcil quan vaig tenir el llibret acabat, perquè em va permetre centrar-me en la paraula, i així va fluir la música», relata el músic, que ara fa classes amb el compositor argentí Alejandro Civilotti. De fet, ja ha fet composicions per a obres de teatre de Moià i ara treballa per posar música als Pastorets.

14 novembre 2019

Regió7

La Fura dels Baus farà dues funcions de «Manes» a final de mes a Manresa

La companyia moianesa recupera un espectacle emblemàtic dels 90 i el representarà a l'Anònima toni mata i riu 14.07.2018 | 09:03


El llenguatge escènic de La Fura dels Baus es desplegarà a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica elèctrica de l'Anònima, a Manresa, els dies 27 i 28 de juliol amb motiu de la recuperació de l'espectacle Manes, que l'any 1996 es va preestrenar a Cabrianes abans de realitzar 247 bolos. Les dues funcions tindran lloc a les 21.30 h i les entrades ja són a la venda a les taquilles i a la web del Kursaal al preu de 10 euros (15 euros el mateix dia a l'espai d'actuació), amb un aforament limitat a 350 persones per sessió.

«En aquesta època dominada per Internet, els grans mitjans de comunicació, la tecnologia... nosaltres reivindiquem el retorn a l'estómac», va explicar ahir Pere Tantiñà, director artístic de La Fura dels Baus. Manes reviscola, amb nous actors, per combatre l'era de l'espectacularitat estètica: «em molesta que un espectador digui d'un muntatge meu que és maco». Però aquesta peça d'una hora de durada també torna per «apropar el llenguatge furero a les noves generacions».

Tantiñà va apuntar que Manes té una vigència atemporal perquè no parla de temes concrets sinó de quatre qüestions com són el fet de néixer, morir, menjar i el sexe». La Fura, però, no «jutja», indica el moianès: «nosaltres suggerim, no treiem una conclusió, volem que cada espectador experimenti la seva pròpia vivència. Per entendre'ns, Manes és com la Patum, s'ha de viure, s'hi ha de ser. Avui en dia, et diuen que miris, però nosaltres volem que escoltis, que ho visquis, que ho sentis».

A l'imaginari col·lectiu ha quedat la imatge d'aquella Fura dels Baus dels anys 80 i 90 com un grup que transgredia les convencions escèniques i arribava a esquitxar el públic -sovint, en sentit literal- amb les substàncies que emprava en els espectacles. Tantiñà, però, avisa que «no fem mal a ningú!». Manes, com és habitual en moltes propostes de la companyia, no es representa en cap escenari sinó entre el públic, que no té lloc per seure. «Cada espectador pot triar si està més o menys a prop de l'acció, i potser sí que li pot caure una mica de farina a sobre». El director puntualitza que «no es tracta d'un espectacle violent, ni tampoc participatiu: la gent, simplement està al mig, però no se la fa participar».


Fugir de l'excés de tecnologia

La primera tanda de Manes va ser un èxit amb dos centenars i mig d'actuacions. Tantiñà va rememorar ahir que «després de la penúltima funció, va venir una persona i em va explicar la seva pel·lícula sobre com havia viscut la representació, quelcom que jo no hauria pensat, tot i que ja portàvem el bagatge que portàvem i havíem sentit molts comentaris. Això és el que m'agrada, provocar la imaginació de la gent. Vivim en una societat que està hiperultramega normativitzada, i ens cal tenir espais de llibertat».

Dues dècades després, La Fura vol arribar al públic de l'era del youtube. Ho farà sense renunciar als seus signes identitaris: «Avui en dia, als grups es perden en la tecnologia, i nosaltres volem arribar a la gent amb una sabata i una espardenya, tornant a l'actor, a allò que és bàsic. I volem que la gent s'ho passi bé perquè Manes és un espectacle divertit».

Després d'assajar a la Nau Bòstik de Barcelona, La Fura iniciarà el proper cap de setmana la gira de Manes a l'Escala, abans d'aterrar a Manresa. La intenció de la companyia és que el muntatge torni a agafar volada i pugui girar. L'estrena oficial a escala europea es farà el setembre a Eindhoven, ja que el Parktheater de la ciutat holandesa n'és el coproductor.

14 juliol 2018

Regió7

Un musical al Kursaal per recaptar fons pel nou Hospital de Dia d'Oncologia

Les representacions de 'Dolly, una dona exasperant' tindran lloc el 2 de gener a les 5 de la tarda i a les 9 del vespre

Acn | Manresa 27.12.2017 | 15:25

Foto de l´espectacle ´Dolly, una dona exasperant´. ACN

Una setantena d'actors i actrius pujaran a l'escenari del Teatre Kursaal de Manresa de forma desinteressada per representar 'Dolly, una dona exasperant'. L'espectacle és una iniciativa de Manresa Teatre Musical, el mateix Teatre Kursaal i la Fundació Althaia, amb el suport de la Fundació Universitària del Bages, amb l'objectiu de recaptar fons pel futur Hospital de dia d'Oncologia i Hematologia d'Althaia. El musical es va estrenar el 1964 als Estats Units i és un cant a la vida, a la broma, a l'amor i a l'esperit juvenil. L'obra és un clàssic de l'època daurada de Broadway i un dels musicals més famosos i populars dins la cultura americana. La que es podrà veure al Kursaal és la primera adaptació en català de l'obra. Les representacions seran el proper 2 de gener en una doble funció a les 5 de la tarda i a les 9 del vespre i les entrades valen 15 euros.

'Dolly, una dona exasperant' posarà damunt l´escenari una setantena d´artistes per presentar la història de l´agent matrimonial Dolly Levi, una dona xafardera i embolicaire. Els seus tripijocs i la recerca de l´amor són el fil conductor de les diferents escenes, carregades d'optimisme, bon humor i vitalitat, amb números musicals multitudinaris i una posada en escena colorista. En destaca la gran qualitat de la banda sonora i el tema que dona nom a l´obra original 'Hello Dolly!', insígnia del jazz dixieland.

Amb aquesta obra, el Manresa Teatre Musical, el Teatre Kursaal i la FUB se sumen a la companya 'Posem-hi el cor' que Althaia està duent a terme per recaptar fons que permetin finançar el projecte del futur Hospital de dia d'Oncologia i Hematologia.

El nou hospital de dia s´ubicarà a la planta 0 de l´Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i donarà servei a la població de referència d´Althaia, que és de prop de 260.000 habitants de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Cerdanya. Segons han explicat en un comunicat, la humanització dels espais serà un element més de l'atenció integral al malalt oncològic que ja s'està donant actualment i que inclou el servei d´atenció continuada; tractaments com la quimioteràpia, radioteràpia o tractaments personalitzats; la unitat de recerca; l´atenció psico-oncològica; la unitat de càncer familiar, assessorament dietètic i activitats d´autocura.

Les noves instal·lacions permetran incrementar els espais per tal que els pacients afrontin el tractament de la malaltia en un entorn de més confort i calidesa. Així, es passaran dels 231 metres quadrats actuals de superfície a 824 metres quadrats, cosa que significa que cada pacient disposarà de 31 metres quadrats enfront els 9 actuals. El nou hospital, a més, disposarà de llum natural, d´espais més amplis amb major calidesa i confort; de zones que facilitin tant la interacció entre usuaris quan ells ho desitgin com la intimitat quan ho necessitin, i s´augmentarà el nombre de llits per a malalts, passant dels 8 llits i 12 butaques actuals a 10 llits i 19 butaques.

regió7