Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Cugat de Gavadons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Cugat de Gavadons. Mostrar tots els missatges

7 de juny 2021

Los coloridos campos de Collsuspina

La primavera luce en el paisaje rural de esta localidad del Moianès vinculada al Ter, al Besòs y al Llobregat
 
Redacción
Barcelona
07/06/2021 14:00


"Collsuspina se viste de colores", afirma Josep Ayats en el momento de compartir sus fotografías en Las Fotos de los Lectores de La Vanguardia.

Las instantáneas nos transportan a los campos primaverales de esta localidad de la comarca del Moianès, limítrofe con Osona. Ampliar

Primavera en Collsuspina. Josep Ayats

En este municipio, cerca de Sant Cugat de Gavadons, hay un vértice hidrográfico en el que convergen las cuencas de los ríos Ter, Besòs y Llobregat.

Los primeros pasos del Ter a su paso por Collsuspina se conocen como Torrent de Sant Cugat, para más adelante convertirse en el Gurri. El Llobregat se conoce como Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, así como Riera de Calders, mientras que el Besòs se vincula al Torrent de Güells y, cuando ya es un poco más grande, recibe el nombre del Congost. Ampliar

Paisaje de Collsuspina. Josep Ayats

En Collsuspina predomina el clima mediterráneo de montaña con tendencia continental. El término municipal comprende el casco antiguo y los barrios del Picanyol y les Casetes, así como una veintena de masías.

  

Una de las masías de Collsuspina. Josep Ayats

7 juny 2021

LaVanguardia 

16 d’abr. 2021

El temporal deixa neu a punts alts del Berguedà i del Moianès

A Berga, les volves es van deixar veure de forma testimonial a la zona alta de la ciutat, a partir dels 800 metres i el Santuari de Queralt, a 1.200, va quedar emblanquinat redacció | manresa 16.04.2021 | 20:35

Una intensa nevada ahir a la tarda va deixar Queralt totalment emblanquinat, i a Berga van caure algunes volves. Al polígon de la Valldan la neu va agafar als carrers i als cotxes aparcats. La neu també va fer acte de presència als punts alts del Moianès. Sant Cugat de Gavadons, al terme de Collsuspina, també va quedar ben blanc. 

16 abril 2021

Regió7

Neu d’abril al Moianès!



abril 16th, 2021 Dídac Garcia 


Fa escasos moments que les xarxes s’han omplert d’imatges més propies de l’hivern que de la primavera. A la comarca del Moianès està caient una bona nevada en punts superiors als 800 metres per sobre del nivell del mar.

En concret, a l’Estany han caigut 3 centímetres de neu, mentre que a les parts altes de Collsuspina poden arribar a acumular-se gruixos més importants, com per exemple, a Sant Cugat de Gavadons, a uns 1.000 metres per sobre del nivell del mar.

A les cotes més baixes continua plovent però per la tarda ha caigut una bona calamarsada a Castellcir. 

16 abril 2021

OnaMoianès

14 de nov. 2019

El compositor moianès Daniel Vallejo porta al Kursaal la seva primera cantata

La formació bagenca Camerata Bacasis i la coral Escriny de Santpedor se sumen a la funció d'avui d'«Ull de boira»
14-11-2019 22:06

Interpretació de l'obra «Ull de boira» arxiu particular
Daniel Vallejo (Barcelona, 1990), graduat en Pedagogia de l'Instrument per l'Escola Superior de Música de Catalunya i postgraduat en clarinet al Trinity Laban Conservatoire of Music and Dance de Londres, havia iniciat diverses composicions, però no n'havia dut cap a terme fins que es va proposar d'escriure una obra per a la celebració del desè aniversari de l'Orquestra de Collsuspina, una iniciativa que dirigeix i a hores d'ara aplega un centenar de músics i cantants de diferents edats en una setmana d'agost amb sis hores d'assajos diaris que culmina amb dos concerts: un a Collsuspina i un altre a Moià.

D'aquesta manera va néixer la cantata Ull de boira, que es va estrenar l'agost del 2017, amb un cor de veus blanques a càrrec de l'Escolania de Castellterçol, dirigida per Elisenda Cabero i Carles Farreras. Ara fa un any, amb la col·laboració de la formació de cambra bagenca Camerata Bacasis, dirigida per Jordi Coll; i la coral Escriny de Santpedor, dirigida per Marc Reguant, la van exportar a l'espai cultural Fàbrica Vella de Sallent. I avui arriba a la Sala Gran del teatre Kursaal: «Estic molt agraït que la peça s'hagi pogut interpretar més enllà del Moianès. I això ho dec a la Ruth Matamala, directora de l'escola de música de Sallent, que va creure en la meva peça, que jo creia que ja havia complert el seu objectiu, que era l'aniversari de l'Orquestra de Collsuspina. Ella ho veia molt clar, i per això vam anar a Sallent, i ara som al Kursaal, que també em fa molta il·lusió i em causa molts nervis!», exposa Vallejo, que fa dos anys va impulsar l'Espai Musical de Moià, que ja té un centenar de socis que tiren endavant una orquestra, una big band, una banda i una orquestra de corda; i que també és director de la coral Romança de Callús.

EL MÉS GRAN DE SET GERMANS
Daniel Vallejo és el més gran de set germans en una família amb tradició musical: «Tots toquem instruments». D'aquí va sorgir la creació de l'Orquestra de Collsuspina el 2008, en un concert a Sant Cugat de Gavadons a càrrec de la família i amics («un projecte que ens ha sobrepassat i ara és una macroorquestra»), i també «el fet de compondre i arranjar per tocar nosaltres. Sempre comentàvem que havíem de fer alguna obra pròpia per a l'orquestra i es va donar l'ocasió. La mare [Victòria Ribes] es va encarregar d'adaptar el text i d'altres també van ajudar en el llibret. També volia que la música fos a diferents mans, però això és més complicat i me'n vaig encarregar jo». La mare de Vallejo havia usat Ull de boira, una novel·la de Ricardo Gómez, per a les seves classes a Primària, perquè tracta «la discapacitat sense dramatisme, de forma natural i tendra». L'agost abans del 10è aniversari de l'Orquestra de Collsuspina ja es va fer un tastet d' Ull de boira amb l'ària de la mare, titulada Sents els ocells. «Em va semblar que no me'n sortiria, perquè volia fer-ho molt bé i potser em vaig complicar més del compte. Però m'hi vaig posar i me'n vaig sortir», exposa Vallejo. «Com que tenia molts dubtes, vaig tibar de diversos estils, d'autors clàssics i del segle XX, sense buscar un llenguatge propi, amb la intenció d'arribar al públic. De fet, va ser més fàcil quan vaig tenir el llibret acabat, perquè em va permetre centrar-me en la paraula, i així va fluir la música», relata el músic, que ara fa classes amb el compositor argentí Alejandro Civilotti. De fet, ja ha fet composicions per a obres de teatre de Moià i ara treballa per posar música als Pastorets.

14 novembre 2019