16 juliol 2021
el9nou paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2021. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2021. Mostrar tots els missatges
16 de jul. 2023
16 de maig 2023
“Un menú sencer amb productes del Moianès? I tant. I d’un gust escandalós”
Entrevista a Anna Surroca, del restaurant i l’agobotiga Magadina Vell
El 9 Nou
16/05/2023
Moià
16/05/2023
Moià
Elies Vila i Anna Surroca, a l'agobotiga que regenten i des d'on fan una promoció aferrissada dels productes amb segell del Moianès | Sebastià Renom
Quan acabem l’entrevista, em voldria emportar uns quants ous. N’hi queden?
Ben just. A l’hivern baixa una mica la producció, però amb el bon temps les gallines s’animen i fan uns ous espectaculars. Els gastem al restaurant i els venem a l’agrobotiga i a dos comerços de Moià i Castellterçol. Fem net cada setmana.
Tenen 80 gallines ponedores. Donen pel que donen. I si ampliessin el galliner?
Per ara no ens atrevim. Tenim una explotació petita. Si volem créixer, canvia la normativa, i tot són costos. A més, alimentem les gallines amb pinso ecològic, que s’ha encarit una barbaritat. Hem hagut d’apujar el preu dels ous per cobrir despeses. Amb la sequera, tot és encara més incert.
Ben just. A l’hivern baixa una mica la producció, però amb el bon temps les gallines s’animen i fan uns ous espectaculars. Els gastem al restaurant i els venem a l’agrobotiga i a dos comerços de Moià i Castellterçol. Fem net cada setmana.
Tenen 80 gallines ponedores. Donen pel que donen. I si ampliessin el galliner?
Per ara no ens atrevim. Tenim una explotació petita. Si volem créixer, canvia la normativa, i tot són costos. A més, alimentem les gallines amb pinso ecològic, que s’ha encarit una barbaritat. Hem hagut d’apujar el preu dels ous per cobrir despeses. Amb la sequera, tot és encara més incert.
Diu que tenen unes gallines felices.
I tant! Tot el dia campen per un pati a l’aire lliure, cobert perquè estiguin protegides. És una raça vermella que ens fa uns ous boníssims.
Sort que no volia viure a pagès, Anna!
Em vaig criar al mas Pararol, de Castellterçol, tot i que amb pocs anys vam anar a viure al poble. De petita ajudava el meu pare als camps i amb el ramat. I em vaig prometre que mai seria pagesa, perquè era una vida molt dura i esclava. Vaig estudiar Administració a Barcelona i treballava en una empresa d’arts gràfiques. Però resulta que em vaig emparellar amb un agrònom, un pagès que vivia a pagès.
I va sorgir el projecte de Magadins Vell.
Sí, és un mas amb història, situat entre Moià i l’Estany, que va comprar el besavi de l’Elies. La família ens la va oferir per viure-hi. Però restaurar-la valia molts diners. Tristament, vam ser conscients que no podríem viure només de la pagesia. Així que vam decidir obrir un negoci. L’any 91 vam començar a restaurar la casa i el 96 vam obrir el restaurant.
Cap dels dos en sabia, de cuina, però.
Gens. L’Elies, agrònom; i jo, treballant en una impremta…ens vam haver de formar. Abans de deixar les nostres feines ens vam passar un any fent un curs de cuina, els caps de setmana.
I van ser uns inicis de treballar totes les hores del rellotge.
I més i tot! Teníem feina al restaurant, portàvem les terres, ajudàvem a les granges del pare de l’Elies i seguíem formant-nos en cuina. Era treballar de dilluns a dilluns. Aviat vam poder ampliar cuina, menjador i carta. No vam fer vacances fins al quart any de tenir el negoci.
Els restaurants a pagès i l’agroturisme han sigut de gran ajuda per a molts agricultors i ramaders.
Als anys 90, quan vam obrir, hi havia el boom dels allotjaments rurals. Ens ho vam plantejar i segurament hauria sigut una opció més tranquil·la que no pas la restauració. Però el rendiment no era suficient. Al Moianès, com a d’altres comarques, el turisme ha sigut una bona eina per mantenir les masies i ajudar moltes famílies de pagès a aguantar.
Van apostar pel territori des de l’inici.
Això sí que ho vam tenir clar. Magadins Vell va començar sent una braseria amb productes d’aquí. Des del primer moment, a la carta, ja els identificàvem: galets de La Moianesa, vedella de La Bassola, xai del mas Casanova, ous del nostre galliner, vi dels cellers d’Oló, xocolates de Cal Miró… Productes amb nom i cognom. Això ha arrelat. I ara som molts els restauradors de la comarca que treballem producte d’aquí i ho fem saber als nostres clients.
Ompliria un cabàs, amb aliments cultivats, criats o elaborats al Moianès?
I tant! De fet, això ens va portar a obrir l’agrobotiga. La crisi del totxo, cap al 2011, ens va fer molt mal, la gent s’hi mirava molt a l’hora de gastar als restaurants. Després de dues ampliacions, teníem part del local parat. I ens costava trobar personal. Vam decidir reformular-nos. Tancar a les nits i convertir un dels menjadors en una botiga on tinguéssim bona part dels productes que ja oferíem al restaurant. En vam fer un recompte i vam veure que podríem omplir unes quantes lleixes.
Doncs trec la llista de la compra, que haig d’omplir la nevera. Què puc anat ratllant, que sigui del Moianès?
El formatge i els làctics que vulguis. També els embotits, vedella, porc, xai o pollastre, convencionals o ecològics, pots triar. Tenim els nostres ous, verdura de temporada, bolets, mel, melmelades, infusions, pa, xocolates, galetes i vins de dos cellers. Venem una pizza amb una massa i un formatge elaborats a la mateixa finca. I una pasta que tanca el cercle: el blat es cultiva a la comarca, i es moltura i es converteix en macarrons a Moià.
Entesos, queda clar que en molt poc territori s’hi concentren un gran nombre de pagesos i ramaders, obradors, empreses agroalimentàries, comerços històrics…què ho fa, això?
Vam ser atrevits, treballadors i vam tenir sort a parts iguals, crec. Als anys vuitanta, la crisi del tèxtil havia deixat molts pobles sense feina, la gent marxava. Uns emprenedors de la comarca van començar a treballar la soja, un producte molt innovador. Van arrelar i van animar altra gent a buscar sortides en la indústria agroalimentària. Es va anar fent xarxa. I ara el Moianès és un clúster alimentari de primer ordre. Molts productes capdavanters són ecològics.
Tot són empreses mitjanes i petites, però. Les grans no hi caben. Han marxat Sosa o Casa Mas, per exemple.
Tampoc no sé si la comarca està preparada per tenir grans infraestructures. Les carreteres, sobretot, no les tenim a punt. Però és un territori equilibrat, que integra l’empresa, el turisme, la pagesia. És un microclima, una manera de veure la comarca. Hi ha gent que creu que s’ha d’anar més amunt, però jo penso que estem ben encaixats.
Ja en som conscients, a la comarca, d’aquest gran rebost que tenim en pocs quilòmetres a la rodona?
Sí, la gent respon i compra a casa. Però és veritat que el petit comerç va una mica de baixa. Per una banda, els grans supermercats han obert línies de productes de la terra i són competència directa. De l’altra, tot s’ha encarit. La gent té el sou que té i prioritza. Potser ara prefereixen gastar més en viatjar i ajusten la cistella de la compra.
El producte de proximitat, i sobretot el producte ecològic, té fama de ser més car.
Doncs, justament, s’ha encarit més el producte convencional que el de proximitat o ecològic. Posem l’exemple del xai. No es pot comparar els costos d’una gran granja que fa bestiar per omplir el mercat amb els dels ramaders que pasturen els seus animals i procuren tenir finques amb la terra cuidada, sense sulfats ni pesticides. El preu de venda no pot ser el mateix. Però la diferència de textura, gust i cocció també és abismal. I pensem també en la petjada ecològica. Per nosaltres no té sentit comprar xai a l’Aragó si n’estan criant a Collsuspina o a Castellterçol.
És allò de menjar-se el paisatge?
I és donar vida als veïns, que els tinc a tocar i sé que són de confiança. De fet, ens retroalimentem. Si els pagesos i els ramaders tiren, nosaltres tirem. Si el paisatge està ben cuidat, hi ha més turisme. Tenim un vincle d’amistat amb molts productors i ells intenten facilitar-nos les coses per poder oferir bons preus.
El Moianès és una comarca propera a l’àrea metropolitana, però no tenim pistes d’esquí, ni platges, ni monuments espectaculars. Com atraiem visitants?
Doncs explicant que tenim una mica de tot, natura, paisatge, cultura, gastronomia. I que val la pena. Les Coves del Toll, el patrimoni de pedra seca, el rentador de la llana, tenim coses úniques. Nosaltres hem fet propostes per visitar la comarca amb bici elèctrica i ara farem sortides per conèixer els ocells. Sempre acabant l’activitat amb un bon esmorzar. Vols dir que no ens fa falta creure’ns més que al Moianès hi tenim moltes coses per fer?
Potser falta que la gent del sector vagi més a l’una?
Això també. Hem intentat diverses vegades crear paquets turístics i no hem tingut èxit. Hauríem d’unir esforços, no anar tant per lliure i aprofitar qualsevol sinergia que puguem crear. Mira la Garrotxa: creu molt en la cuina volcànica i té un missatge potent que atrau gent als restaurants, als allotjaments i als comerços. Aquí no hem pogut tirar endavant una associació de turisme. I necessitem tenir una oferta atractiva per poder desestacionalitzar el turisme.
Aquest any sembla que perilla poder posar a taula una bona amanida de tomàquet. Per la secada, dic.
És el tema de conversa de tots els pagesos i ramaders. Quan venen a casa a portar gènero, amb l’Elies sempre acaben parlant de la pluja. Estan pendents de si salvaran la collita. No saben si els camps rendiran, si tindran aigua per al bestiar, si podran mantenir els ramats. Molts hortolans a qui comprem dubten de si plantar de cara a l’estiu, per si no tenen aigua. Els tomàquets en volen molta.
Estan espantats i també enfadats.
Amb raó. Ells no poden regar les finques i tindran problemes per alimentar el bestiar. En canvi, per al turisme es poden omplir piscines i hotels sencers a la costa.
Vostès es dediquen al turisme.
I ens adaptarem al que ens diguin. És cert que fem servir molta aigua per als banys i també a la cuina, perquè rentem constantment. Però intentem fer petits passos. L’any passat el jardí estava verdíssim. Aquest hivern només hem regat els arbres un cop al mes. I hem fet servir l’aigua de netejar els enciams.
Adaptatius ho són molt.
També hem superat una pandèmia. Ens van tancar un divendres, amb les neveres plenes. Teníem gairebé mil calçots a punt de torrar. Com que a l’agrobotiga ja veníem menjar per emportar, i aquest el permetien, el mateix cap de setmana vam començar a promoure menús. Vam decidir que nosaltres no ens paràvem.
Devia ser intens.
Ens vam quedar les nostres filles, l’Elies i jo sols, agafant comandes, cuinant i repartint. Els divendres, les cistelles amb productes i els caps de setmana, menjars. Ens vam tirar bastant a la piscina. Treballàvem molt, sense saber quant duraria tot plegat. Jo anava per les cases molt protegida, però m’angoixava pensar si ho estava fent bé. Sobretot per la gent gran. Vaig trobar molts avis sols, agraïts que els portéssim menjar.
En aquest moment és quan va créixer l’agrobotiga?
Sí, la vam omplir de productes, alguns no exclusius del territori, com la fruita, per poder ajudar la gent. Havíem de donar hora per no acumular clients al taulell o per repartir cistelles.
Van portar el territori al domicili.
Nosaltres i molts productors de la comarca vam portar comandes a tot arreu. Ara ha tornat a canviar la dinàmica. Pensàvem que aquest nou consum es mantindria, però s’ha anat frenant. Alguns clients s’han quedat i d’altres han tornat al súper. Potser no ha funcionat del tot com volíem, però l’agrobotiga segueix forta i apostant per vendre Moianès.
Crisi del totxo, pandèmia, inflació pels núvols… No ho han tingut fàcil.
Durant 27 anys de negoci hem anat saltant tanques i hem hagut de reinventar-nos diverses vegades. Als problemes, solucions.
No sé quin càrrec posar-li a la presentació, Anna. Restauradora, informadora turística, ramadera, agrobotiguera, promotora de la comarca?
S’ha de creure en el que fas i s’ha de creure en el lloc on vius. Per mi el Moianès és el seu paisatge, el bon menjar, el benestar i una gran qualitat de vida.
Ara la nevera i el rebost ja no em faran tanta vergonya. I m’està entrant gana. Il·lumini’m amb una recepta. Posats a fer, que porti ous de Magadins Vell.
Fes una bona samfaina amb pebrots, carbassons i albergínies i les corones amb ou ferrat… és un espectacle! Una truita d’espàrrecs de marge o un remenat de bolets, segons la temporada. I de postres, crema catalana. I a gaudir.
I tant! Tot el dia campen per un pati a l’aire lliure, cobert perquè estiguin protegides. És una raça vermella que ens fa uns ous boníssims.
Sort que no volia viure a pagès, Anna!
Em vaig criar al mas Pararol, de Castellterçol, tot i que amb pocs anys vam anar a viure al poble. De petita ajudava el meu pare als camps i amb el ramat. I em vaig prometre que mai seria pagesa, perquè era una vida molt dura i esclava. Vaig estudiar Administració a Barcelona i treballava en una empresa d’arts gràfiques. Però resulta que em vaig emparellar amb un agrònom, un pagès que vivia a pagès.
I va sorgir el projecte de Magadins Vell.
Sí, és un mas amb història, situat entre Moià i l’Estany, que va comprar el besavi de l’Elies. La família ens la va oferir per viure-hi. Però restaurar-la valia molts diners. Tristament, vam ser conscients que no podríem viure només de la pagesia. Així que vam decidir obrir un negoci. L’any 91 vam començar a restaurar la casa i el 96 vam obrir el restaurant.
Cap dels dos en sabia, de cuina, però.
Gens. L’Elies, agrònom; i jo, treballant en una impremta…ens vam haver de formar. Abans de deixar les nostres feines ens vam passar un any fent un curs de cuina, els caps de setmana.
I van ser uns inicis de treballar totes les hores del rellotge.
I més i tot! Teníem feina al restaurant, portàvem les terres, ajudàvem a les granges del pare de l’Elies i seguíem formant-nos en cuina. Era treballar de dilluns a dilluns. Aviat vam poder ampliar cuina, menjador i carta. No vam fer vacances fins al quart any de tenir el negoci.
Els restaurants a pagès i l’agroturisme han sigut de gran ajuda per a molts agricultors i ramaders.
Als anys 90, quan vam obrir, hi havia el boom dels allotjaments rurals. Ens ho vam plantejar i segurament hauria sigut una opció més tranquil·la que no pas la restauració. Però el rendiment no era suficient. Al Moianès, com a d’altres comarques, el turisme ha sigut una bona eina per mantenir les masies i ajudar moltes famílies de pagès a aguantar.
Van apostar pel territori des de l’inici.
Això sí que ho vam tenir clar. Magadins Vell va començar sent una braseria amb productes d’aquí. Des del primer moment, a la carta, ja els identificàvem: galets de La Moianesa, vedella de La Bassola, xai del mas Casanova, ous del nostre galliner, vi dels cellers d’Oló, xocolates de Cal Miró… Productes amb nom i cognom. Això ha arrelat. I ara som molts els restauradors de la comarca que treballem producte d’aquí i ho fem saber als nostres clients.
Ompliria un cabàs, amb aliments cultivats, criats o elaborats al Moianès?
I tant! De fet, això ens va portar a obrir l’agrobotiga. La crisi del totxo, cap al 2011, ens va fer molt mal, la gent s’hi mirava molt a l’hora de gastar als restaurants. Després de dues ampliacions, teníem part del local parat. I ens costava trobar personal. Vam decidir reformular-nos. Tancar a les nits i convertir un dels menjadors en una botiga on tinguéssim bona part dels productes que ja oferíem al restaurant. En vam fer un recompte i vam veure que podríem omplir unes quantes lleixes.
Doncs trec la llista de la compra, que haig d’omplir la nevera. Què puc anat ratllant, que sigui del Moianès?
El formatge i els làctics que vulguis. També els embotits, vedella, porc, xai o pollastre, convencionals o ecològics, pots triar. Tenim els nostres ous, verdura de temporada, bolets, mel, melmelades, infusions, pa, xocolates, galetes i vins de dos cellers. Venem una pizza amb una massa i un formatge elaborats a la mateixa finca. I una pasta que tanca el cercle: el blat es cultiva a la comarca, i es moltura i es converteix en macarrons a Moià.
Entesos, queda clar que en molt poc territori s’hi concentren un gran nombre de pagesos i ramaders, obradors, empreses agroalimentàries, comerços històrics…què ho fa, això?
Vam ser atrevits, treballadors i vam tenir sort a parts iguals, crec. Als anys vuitanta, la crisi del tèxtil havia deixat molts pobles sense feina, la gent marxava. Uns emprenedors de la comarca van començar a treballar la soja, un producte molt innovador. Van arrelar i van animar altra gent a buscar sortides en la indústria agroalimentària. Es va anar fent xarxa. I ara el Moianès és un clúster alimentari de primer ordre. Molts productes capdavanters són ecològics.
Tot són empreses mitjanes i petites, però. Les grans no hi caben. Han marxat Sosa o Casa Mas, per exemple.
Tampoc no sé si la comarca està preparada per tenir grans infraestructures. Les carreteres, sobretot, no les tenim a punt. Però és un territori equilibrat, que integra l’empresa, el turisme, la pagesia. És un microclima, una manera de veure la comarca. Hi ha gent que creu que s’ha d’anar més amunt, però jo penso que estem ben encaixats.
Ja en som conscients, a la comarca, d’aquest gran rebost que tenim en pocs quilòmetres a la rodona?
Sí, la gent respon i compra a casa. Però és veritat que el petit comerç va una mica de baixa. Per una banda, els grans supermercats han obert línies de productes de la terra i són competència directa. De l’altra, tot s’ha encarit. La gent té el sou que té i prioritza. Potser ara prefereixen gastar més en viatjar i ajusten la cistella de la compra.
El producte de proximitat, i sobretot el producte ecològic, té fama de ser més car.
Doncs, justament, s’ha encarit més el producte convencional que el de proximitat o ecològic. Posem l’exemple del xai. No es pot comparar els costos d’una gran granja que fa bestiar per omplir el mercat amb els dels ramaders que pasturen els seus animals i procuren tenir finques amb la terra cuidada, sense sulfats ni pesticides. El preu de venda no pot ser el mateix. Però la diferència de textura, gust i cocció també és abismal. I pensem també en la petjada ecològica. Per nosaltres no té sentit comprar xai a l’Aragó si n’estan criant a Collsuspina o a Castellterçol.
És allò de menjar-se el paisatge?
I és donar vida als veïns, que els tinc a tocar i sé que són de confiança. De fet, ens retroalimentem. Si els pagesos i els ramaders tiren, nosaltres tirem. Si el paisatge està ben cuidat, hi ha més turisme. Tenim un vincle d’amistat amb molts productors i ells intenten facilitar-nos les coses per poder oferir bons preus.
El Moianès és una comarca propera a l’àrea metropolitana, però no tenim pistes d’esquí, ni platges, ni monuments espectaculars. Com atraiem visitants?
Doncs explicant que tenim una mica de tot, natura, paisatge, cultura, gastronomia. I que val la pena. Les Coves del Toll, el patrimoni de pedra seca, el rentador de la llana, tenim coses úniques. Nosaltres hem fet propostes per visitar la comarca amb bici elèctrica i ara farem sortides per conèixer els ocells. Sempre acabant l’activitat amb un bon esmorzar. Vols dir que no ens fa falta creure’ns més que al Moianès hi tenim moltes coses per fer?
Potser falta que la gent del sector vagi més a l’una?
Això també. Hem intentat diverses vegades crear paquets turístics i no hem tingut èxit. Hauríem d’unir esforços, no anar tant per lliure i aprofitar qualsevol sinergia que puguem crear. Mira la Garrotxa: creu molt en la cuina volcànica i té un missatge potent que atrau gent als restaurants, als allotjaments i als comerços. Aquí no hem pogut tirar endavant una associació de turisme. I necessitem tenir una oferta atractiva per poder desestacionalitzar el turisme.
Aquest any sembla que perilla poder posar a taula una bona amanida de tomàquet. Per la secada, dic.
És el tema de conversa de tots els pagesos i ramaders. Quan venen a casa a portar gènero, amb l’Elies sempre acaben parlant de la pluja. Estan pendents de si salvaran la collita. No saben si els camps rendiran, si tindran aigua per al bestiar, si podran mantenir els ramats. Molts hortolans a qui comprem dubten de si plantar de cara a l’estiu, per si no tenen aigua. Els tomàquets en volen molta.
Estan espantats i també enfadats.
Amb raó. Ells no poden regar les finques i tindran problemes per alimentar el bestiar. En canvi, per al turisme es poden omplir piscines i hotels sencers a la costa.
Vostès es dediquen al turisme.
I ens adaptarem al que ens diguin. És cert que fem servir molta aigua per als banys i també a la cuina, perquè rentem constantment. Però intentem fer petits passos. L’any passat el jardí estava verdíssim. Aquest hivern només hem regat els arbres un cop al mes. I hem fet servir l’aigua de netejar els enciams.
Adaptatius ho són molt.
També hem superat una pandèmia. Ens van tancar un divendres, amb les neveres plenes. Teníem gairebé mil calçots a punt de torrar. Com que a l’agrobotiga ja veníem menjar per emportar, i aquest el permetien, el mateix cap de setmana vam començar a promoure menús. Vam decidir que nosaltres no ens paràvem.
Devia ser intens.
Ens vam quedar les nostres filles, l’Elies i jo sols, agafant comandes, cuinant i repartint. Els divendres, les cistelles amb productes i els caps de setmana, menjars. Ens vam tirar bastant a la piscina. Treballàvem molt, sense saber quant duraria tot plegat. Jo anava per les cases molt protegida, però m’angoixava pensar si ho estava fent bé. Sobretot per la gent gran. Vaig trobar molts avis sols, agraïts que els portéssim menjar.
En aquest moment és quan va créixer l’agrobotiga?
Sí, la vam omplir de productes, alguns no exclusius del territori, com la fruita, per poder ajudar la gent. Havíem de donar hora per no acumular clients al taulell o per repartir cistelles.
Van portar el territori al domicili.
Nosaltres i molts productors de la comarca vam portar comandes a tot arreu. Ara ha tornat a canviar la dinàmica. Pensàvem que aquest nou consum es mantindria, però s’ha anat frenant. Alguns clients s’han quedat i d’altres han tornat al súper. Potser no ha funcionat del tot com volíem, però l’agrobotiga segueix forta i apostant per vendre Moianès.
Crisi del totxo, pandèmia, inflació pels núvols… No ho han tingut fàcil.
Durant 27 anys de negoci hem anat saltant tanques i hem hagut de reinventar-nos diverses vegades. Als problemes, solucions.
No sé quin càrrec posar-li a la presentació, Anna. Restauradora, informadora turística, ramadera, agrobotiguera, promotora de la comarca?
S’ha de creure en el que fas i s’ha de creure en el lloc on vius. Per mi el Moianès és el seu paisatge, el bon menjar, el benestar i una gran qualitat de vida.
Ara la nevera i el rebost ja no em faran tanta vergonya. I m’està entrant gana. Il·lumini’m amb una recepta. Posats a fer, que porti ous de Magadins Vell.
Fes una bona samfaina amb pebrots, carbassons i albergínies i les corones amb ou ferrat… és un espectacle! Una truita d’espàrrecs de marge o un remenat de bolets, segons la temporada. I de postres, crema catalana. I a gaudir.
16 maig 2023
7 de gen. 2022
Una antiga cort de porcs de Moià reneix com a centre cultural
07/01/2022 - 13.30
Pla general de Nerea Campo i Eudald Pla al nou espai. Imatge del 7 de gener de 2022 (Horitzontal)
ACN Moià.-Una antiga cort de porcs del carrer del Salt de Moià renaixerà, aquest dissabte, com a centre cultural. L'artista i poeta Nerea Campo i el comissari del festival de creacions contemporànies Ex Abrupto, Eudald Pla, són els impulsors de la iniciativa 'A cobert'. El nou espai vol promoure el pensament crític i la creació artística en l'entorn rural. El nou centre s'estrenarà amb un recital poètic d'en Francesc Cañas, poeta moianès, i Àngels Moreno, premi Maria Mercè Marçal de poesía l'any 2017. Presentaran conjuntament les seves últimes publicacions: 'Ad Absurdum' i 'L'Agulla'.
El nou espai, recalca Eudald Pla, codirector de la iniciativa, s'ubica en un dels carrers més antics de la capital del Moianès, on dècades endarrere hi havia una cort de porcs. Fa set anys, de la mà del col·lectiu Ex Abrupto, ja s'hi van començar a fer activitats més artístiques. "Però de caràcter més punk i underground", explica. Ara, però, conjuntament amb Nerea Campo, han volgut acabar de restaurar l'indret amb l'objectiu de donar-li "una nova dimensió".'A cobert', especifica Pla, sorgeix de què un dels espais principals és el cobert exterior "però també de la idea de ser un lloc on protegir-te del que passa fora". I és que, afegeix Campo, busca ser un lloc on promoure el "pensament crític" i fer-ho lluny de les grans ciutats, a l'entorn rural. Per aquesta raó busquen difondre més enllà de "l'art" i donar veu "a les noves maneres de pensar, com el feminisme o l'ecologisme". A més, entre els trets més característics, hi ha que serà un espai lliure de consum d'alcohol i de carn animal.Professionalitzar l'artista lluny de la ciutatEl nou espai compta amb tres espais: una sala gran per a les formacions i els esdeveniments; una sala petita per a exposicions i un jardí amb cobert per llegir o meditar. S'estrenarà amb la poesia, però l'objectiu és fer-hi també presentacions, tallers, formacions i exposicions d'art.Algunes de les activitats que s'hi faran seran de pagament. Pla explica que la raó es deu que poden reivindicar la "professionalització" de l'artista i que, per tant, tots els que hi participin puguin cobrar per la seva feina.
7 gener 2022
31 de des. 2021
Miracle Sala, de Santa Maria d'Oló, torna amb els 80 contes de 'Piscolabis'
31 desembre 2021
el9nou paper
La Grossa fa esclatar Castellterçol: "Havia de ser un Cap d'Any tranquil, però no sabem què passarà"
El 72.656 ruixa amb nou milions aquest municipi vallesà
ARA
3 min 5
Interior d'un bar de Castellterçol amb veïns celebrant que els ha tocat la Grossa de Cap d'Any Mar Martí / ACN
Leer en castellano
BarcelonaEl 72.656 és el número que s'ha endut el primer premi de la Grossa de Cap d'Any del 2021 i que ha portat la bona fortuna i uns quants milions a Castellterçol. Les butlletes s'han venut íntegrament en aquest petit municipi del Moianès, de poc més de 2.500 habitants. Una entitat del poble, Activaterçol, havia fet participacions d'aquest número i l'havia repartit entre molts dels veïns. En total, nou milions d'euros en 450 paperetes venudes.
L'eufòria i les abraçades han estat la tònica general entre els socis de l'entitat, els primers a aplegar-se a les portes, i els veïns afortunats. "Ha estat un premi molt repartit i a molta gent li feia falta", assegurava a l'ACN el tresorer de l'entitat, Joan Maria Pascal, que subratllava que amb tantes butlletes ben segur que molta gent del poble tindrà un pessic del premi. Un altre integrant de l'entitat i veí del poble, Xavier Lloret, exclamava que la notícia potser els feia canviar els plans per acomiadar el 2021: "Havíem de celebrar un Cap d'Any tranquil·lets a casa, però s'ha capgirat tot. Ho sento per Sanitat, però no sé què passarà aquesta nit". Activaterçol ha comprat el número premiat, el 72.656, a l'estanc del poble, que és el primer cop que reparteix un premi.
31 desembre 2021
Eufòria a Castellterçol després de repartir la Grossa: "Havia de ser un Cap d'Any tranquil però no sabem què passarà"
El número 72656 l'ha distribuït l'entitat Activaterçol entre molts veïns del poble
ACN - Redacció
Barcelona | 31·12·21 | 13:23 | Actualitzat a les 17:15
Alegria a Castellterçol pel primer premi de la Grossa de Cap d'Any 2021
Els veïns de Castellterçol han sortit al carrer aquest divendres per celebrar que el municipi ha estat agraciat amb la Grossa de Cap d'Any del 2021. L'entitat Activaterçol ha estat l'encarregada de repartir un total de 9 MEUR a través de 450 paperetes. "Ha estat un premi molt repartit i a molta gent li feia falta", assegurava el tresorer de l'entitat, Joan Maria Pascal. Un altre integrant de l'entitat i veí del poble, Xavier Lloret, exclamava "avui havíem de celebrar un cap d'any tranquil·lets a casa, però s'ha trastocat tot. Ho sento per Sanitat però no sé què passarà aquesta nit". Activaterçol ha comprat el número agraciat, el 72656, a l'estanc del poble, que és el primer cop que reparteix un premi.
La Grossa de Cap d'Any del 2021 ha estat el 72656 i el premi s'ha repartit íntegrament a Castellterçol (Moianès). En concret, l'ha distribuït una entitat del municipi, Activaterçol, a través de 450 paperetes. L'entitat va comprar el número a l'estanc del poble i aquest divendres al migdia tant uns com altres no es creien que haguessin repartit 9 milions d'euros. "Estem molt contents perquè hem repartit el premi sencer per tot el poble", han expressat Josep Maria Bou i la seva filla, Alba Bou, responsables de l'estanc.
De la seva banda, Joan Maria Pascal, tresorer d'Activaterçol, ha relatat que Castellterçol és un poble petit de 2.400 habitants i, per tant, que s'hagin repartit 450 paperetes significa que "a molta gent li ha tocat". "Me n'alegro perquè li ha tocat a gent que li feia molta falta i podran tapar forats importants", ha assegurat Pascal, que ha afegit que el número agraciat el van escollir a l'atzar.
De fet, el poble ha esclatat d'eufòria en donar-se a conèixer la notícia i desenes de veïns s'han apropat fins a l'estanc i un bar proper per celebrar-ho. "Estem molt contents que un poble tant petit hagi repartit 9 MEUR entre gent humil i treballadora", ha expressat Marc Tantiña. També es mostrava molt satisfet en Xavier Lloret: "Tenim un alegria enorme, encara no sabem on estem. De fet havíem de celebrar un Cap d'Any tranquils a casa, però s'ha trastocat tot. Ho sento per Sanitat però no sé què passarà aquesta nit".
El número 72656 s'ha emportat el primer premi de la Grossa amb 200.000 euros per cada bitllet, el que suposa 20.000 euros per cada euro jugat.
31 desembre 2021
El 72656, primer premio de la Grossa de Nadal 2021
La suerte ha recaído en el municipio de Castellterçol, en la comarca de Moianès
El primer premio de la Grossa de Nadal de 2021 ha recaído en el 72656. Cada décimo del número premiado recibirá 200.000 euros. La suerte ha recaído en Castellterçol (Moianès). En concreto, los 9 millones de euros han correspondido a la entidad Activa Terçol de la población.
Tras enterarse de la noticia, los vecinos de Castellterçol han salido a la calle este viernes para celebrar que el municipio ha sido agraciado con la Grossa. La entidad Activaterçol ha sido la encargada de repartir un total de 9 millones de euros a través de la venta de 450 papeletas. "Ha sido un premio muy repartido y mucha gente le hacía falta", aseguraba el tesorero de la entidad, Joan Maria Pascal. Otro integrante de la entidad y vecino del pueblo, Xavier Lloret, exclamaba "hoy teníamos que celebrar un fin de año tranquilitos en casa, pero se ha trastocado todo. Lo siento por Sanidad pero no sé qué va a pasar esta noche ". Activaterçol había comprado el número agraciado, el 72656, en el estanco del pueblo, que es la primera vez que reparte un premio.
Otros premios
Además de los principales, se mantienen los premios para las terminaciones de los ocho números ganadores y del número anterior y posterior de cada número premiado.
Todas las personas que obtengan un premio de hasta 1.000 euros podrán pedir a cualquier punto de venta autorizado una transferencia directa a su cuenta bancaria, que se hará efectiva en un plazo aproximado de 48 horas.
En los establecimientos de la red comercial de Loteries de Catalunya se podrán cobrar premios en metálico hasta 120 euros y, en cualquier oficina de CaixaBank, los premios a partir de 50 euros.
En el caso de los billetes ganadores adquiridos por Internet, los premios se recibirán directamente en la cuenta virtual del usuario hasta un máximo de 600 euros y, en el caso de que el importe sea superior, directamente en la cuenta bancaria que se facilitó en el momento del registro a la web de Loteries de Catalunya.
Los premios de cualquier importe se podrán cobrar hasta el día 31 de marzo de 2022 en la sede de Loteries de Catalunya. Para hacer efectivo el cobro, se tendrá que presentar el billete original de la Grossa de Cap d'Any.
31 desembre 2021
30 de des. 2021
Sant Silvestre es manté a Berga i Puigcerdà, però cau a Moià i a Avinyó
La prova de la Seu d’Urgell es manté de manera virtual
Jordi Agut
30·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:47
La sortida de la cursa de Berga no podrà ser tan multitudinària com la de fa dos anys | MIREIA ARSO
El darrer dia de l’any, com és el cas de demà, té les curses populars com a cita esportiva i lúdica gairebé indispensable. Les proves de Sant Silvestre o les Curses dels Nassos serveixen als competidors per aspirar als últims triomfs, en aquest cas del 2021, i als atletes aficionats per superar-se o simplement per fer esport de manera divertida abans d’atipar-se de nou amb els torrons i les neules.
Però aquest any, per segon de consecutiu, les coses no poden ser normals. Algunes de les proves més habituals a casa nostra han resistit i es mantenen, seguint les mesures de seguretat. S’han posat la mascareta i tiren endavant. D’altres, però, han determinat tornar a fer quarantena i ser prudents a causa del desbocat creixement de casos.
Endavant, amb matisos
Una de les més multitudinàries sol ser la de Berga. A la capital del Berguedà proven de barrejar sempre competitivitat amb alegria i són habituals les imatges dels corredors disfressats de qualsevol cosa. En els anys prepandèmics superava els mil participants, en les diferents curses, gairebé sempre. En aquesta oportunitat, però, no podrà passar de 500 per motius sanitaris.
D’aquesta manera, la cursa principal és la de cinc quilòmetres, a partir de les sis de la tarda, i caldrà portar posada la mascareta en els 100 metres inicials i també quan s’arribi a la meta. Les sortides seran amb separació i de manera esglaonada i no hi haurà podis, els premis s’atorgaran just en arribar al passeig de la Indústria. Es demana a tot el públic que també dugui la mascareta correctament posada. Per a més informació podeu entrar al web del JA Berga, www.jaberga.com
Abans, a les quatre de la tarda hi haurà hagut cinc proves infantils. Els quatre clubs de la ciutat, d’handbol, bàsquet, esquí i futbol, es repartiran per l’itinerari per animar els participants i es donaran premis en metàl·lic als guanyadors i d’especials per a les millors disfresses.
A Puigcerdà també hi haurà curses. A partir de les deu del matí tindrà lloc la prova de cinc quilòmetres amb sortida a la plaça de Santa Maria i arribada al poliesportiu. Es tracta d’una prova solidària, ja que el 10% de totes les inscripcions es destinaran a la Fundació Hospital de Puigcerdà i està oberta a corredors més grans de quinze anys.
En acabat, al poliesportiu, es faran les curses infantils, per a nens d’entre 5 i 14 anys, medalla per als tres primers i una bossa per de l’esportista per a tothom. Finalment, les proves minis per als més xics, fins a quatre anys, amb sortida i arribada al camp de futbol. Més informació sobre l’esdeveniment la podeu trobar al lloc web www.puigcerda.cat/santsilvestre21.
Virtuals i ajornades
També aguanta la cursa de la Seu d’Urgell, però aquesta és virtual. El memorial Marc Peña i Turet, que solia arribar als 2.000 inscrits, s’ha hagut de fer durant aquests dies de manera individual en un recorregut de 3,6 quilòmetres. Hi ha un concurs fotogràfic per Instagram i fins demà es pot recollir la samarreta de la cursa, prèvia inscripció al lloc web santsilvestrelaseu.com, ja que la prova es pretén recuperar més endavant, quan la situació sanitària ho permeti. A més, també es sortejarà una panera i els fons aniran destinats a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Vilavecchia.
Les proves que no s’han salvat han estat tres que també solen acollir molts participants. El grup Esquerdabocs ja va anunciar fa dies que no tindrà lloc la d’Avinyó, sobre 5 i 10 quilòmetres. A tothom que ja havia abonat la inscripció se li retornaran els diners a través del compte amb el qual es va pagar. A Moià, l’Escola de Trail del Moianès i Nature Training organitzav en una prova popular amb dos recorreguts que també ha estat cancel·lada i tampoc no es farà la de Vilanova del Camí, la principal de l’Anoia, de cinc quilòmetres i una prova infantil de 2,5.
30 desembre 2021
Moià es treu la llosa del deute i enceta un nou període de «política en majúscules» sense la tutela de l’Estat
J.E.V. Moià
30·12·21 | 06:25
L’alcalde, Dionís Guiteras | ALEX GUERRERO
En termes econòmics, Moià afronta el 2022 amb unes dosis d’optimisme com feia temps que no es veien. Si més no, respira alleugerit després que el juliol va aconseguir eixugar els 8 milions de deute que tenia contrets amb el ministeri d’Hisenda des del 2015, i això s’ha vist reflectit en els pressupostos que acaba d’aprovar per a l’any vinent, els primers que es desplegaran sense la tutela de l’Estat.
En paraules de l’alcalde, Dionís Guiteras, que ha capitanejat aquest periple cap a l’estabilització pressupostària després del deute disparat fins al 395 % amb què es va trobar quan va arribar a l’Ajuntament el 2011, «ara comença la política amb majúscules». I és que els diners que cada any s’havien de destinar a Hisenda i el forat que es va acumular a les arques municipals durant els darrers anys de gestió del govern de l’exalcalde convergent Josep Montràs (especialment entre els anys 2005 i 2009), han sotmès el poble durant anys a una forta contenció i una elevada pressió fiscal que no es podrà revertir fins ara.
Per reconduir-ho, el 2015 l’Estat va acordar un pla d’ajust que comprometia l’Ajuntament a anar retornant els diners que devia a proveïdors, i aquest esforç ha permès fins i tot liquidar els 8 milions de deute abans del previst. Han estat sis anys en què el poble s’ha hagut d’estrènyer el cinturó, i ara l’Ajuntament vol obrir un nou període de recuperació del temps perdut amb la confiança que els ciutadans ho notin aviat. De moment, per a l’any que ve s’ha rebaixat l’IBI, de manera que es pagarà fins a un 5 % menys de mitjana per rebut, mentre que els pressupostos pugen a 7,3 milions d’euros amb una inversió d’1,1 milions, que gairebé triplica la que hi havia el 2011, ja en plena crisi financera a Moià. S’incidirà en aspectes de manteniment i millores a la via pública on fins ara no s’havia pogut invertir prou. És el primer pas per posar l’urbanisme de Moià al dia, un dels principals reptes que té ara l’Ajuntament en aquesta nova etapa.
30 desembre 2021
29 de des. 2021
El Moianès vol protegir el bosc a vista d’ocell
L’ADF que agrupa bona part dels municipis de la comarca està desenvolupant un projecte per fer tasques de prevenció i de manteniment de boscos i infraestructures fora de la campanya d’estiu, i de vigilància durant el període d’incendis amb l’ús de drons
David Bricollé
Moià | 29·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42
Voluntaris de l’ADF Els Cingles realitzant tasques de patrullatge | ADF ELS CINGLES
L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Els Cingles, que agrupa els municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, desenvoluparà un projecte pioner que té com a objectiu final complementar bona part de la tasca que porta a terme de prevenció i vigilància del risc d’incendi a través de l’ús de drons, les petites aeronaus pilotades per control remot. La idea és aprofitar els avantatges de visionat aeri que ofereixen aquests aparells amb l’ús de tecnologies que permeten captar i recollir diferents registres i dades, segons la necessitat.
Es tracta d’un projecte que recentment ha estat guardonat amb un dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Un reconeixement -en l’àmbit de la planificació de la gestió en la prevenció d’incendis forestals- que suposa una injecció econòmica per seguir desenvolupant el projecte, que és l’entitat vol tirar endavant de la mà de BCN Drone Center, l’empresa amb seu a Moià que és un dels de únics centres de drons del món, la primera empresa de drons civils a Europa i una de les pioneres a nivell mundial.
Miquel Buxó, president de l’ADF Els Cingles, ha explicat a Regió7 que el projecte parteix de la base que la utilització d’aquestes naus tripulades a distància podria permetre tenir una visió aèria en temps real, arribar a zones inaccessibles per identificar incendis, crear ortofotomapes d’alta resolució per a una millor gestió forestal i, per tant, la prevenció d’incendis, detectar punts calents, mitjançant càmeres termogràfiques, després de tempestes seques amb molt aparell elèctric i després de l’extinció d’un incendi o realitzar ortofotomapes per a seguiment de zones afectades per incendis i poder definir les accions a realitzar.
Buxó conclou que «ens permetria recollir dades que després ens facilitaria fer una millor gestió forestal fora de la campanya d’estiu. Però també la vigilància, durant la campanya, sobre el territori. Els bombers ens estan parlant de potencials focs de sisena generació, de molta potència, i per tant cada cop més és clau la detecció d’un inici d’incendi com més aviat millor, abans no creixi molt ràpidament. És fonamental el temps de reacció, i per això cal una detecció tan immediata com sigui possible».
Ser més eficaços
En aquest sentit, recorda que actualment aquesta tasca l’estan portant a terme a través dels plans de vigilància, amb gent patrullant pel territori i amb la xarxa de càmeres situades en punts estratègics, «però entre que es detecta un foc en la distància i es reacciona, pot passar un temps massa llarg per evitar que es faci gran. Amb drons creiem que seria més ràpid i fàcil tenir una visió àmplia i, alhora, apropar-nos als possibles focus i certificar que hi ha un inici de foc».
Buxó també exposa que en el treball de prevenció que realitzen al llarg de l’any, i essencialment fora de la campanya d’incendis, per assegurar que tota la infraestructura del territori està operativa i en bones condicions «fem recorreguts per anar a revisar, per exemple, les basses. Això, en municipis de la nostra àrea suposen uns 70 quilòmetres de recorregut, només comprovant punts d’aigua. Amb drons es podria fer de manera molt més ràpida i econòmica. També amb drons i càmeres amb la tecnologia apropiada es poden identificar les zones que puguin estar patint un estrès hídric més important, que és el que el fa especialment perillós de cara a un incendi».
Conèixer el potencial
El que planteja el desenvolupament del projecte és, d’entrada, «la identificació dels usos potencials, dotar-nos dels recursos necessaris, en aquest cas els drons, i fer en paral·lel la formació per pilotar-los i veure sobre el terreny tot el potencial que té per poder-lo expandir cap a altres ADF. Perquè creiem que la visió aèria, i amb les tecnologies actuals, ens dona molta informació. I avui en dia amb els drons, la versatilitat de càmeres i les dades i informacions que et permeten recollir, ens ha de permetre fer passos endavant molt importants en aquestes actuacions preventives i en la vigilància». El president de l’ADF Els Cingles argumenta que la materialització del projecte ha de permetre «crear el coneixement per poder pilotar els drons, per aconseguir la informació i per fer el tractament de les dades i que aquestes ens ajudin a detectar els aspectes importants i anticipar-nos als riscos».
En aquest sentit, Miquel Buxó ha destacat la importància de poder comptar en el territori amb el suport del BCN Drone Center de Moià: «és un projecte que fem conjuntament i l’estem treballant amb ells perquè son els que tenen coneixement en aquest camp. Ells són també els que ens han d’ajudar en el desenvolupament del marc legal per poder fer aquesta activitat, és un dels àmbits que haurem de treballar». L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones.
Buxó també ha posat en relleu que «volem que sigui un projecte que es pugui expandir i que acabin adoptant altres ADF, perquè cada estiu que passem és un patir, un estrès per a tota la societat i el foc no entén de límits territorials. Si tenim la tecnologia, tenim la gent, podem tenir el coneixement i no té uns costos exagerats, creiem que és un projecte que cal tirar endavant. És una tecnologia que tenim a l’abast que ens permetrà fer un control per a una millor gestió amb un cost relativament baix. L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones».
29 desembre 2021
28 de des. 2021
Rècord de nous casos al Bages, el Solsonès i el Moianès: 418 en un sol dia
Els CAP de Sant Fruitós i Manresa lideren els contagis
Pau Brunet | @paubrunet
28·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30
Imatge de l'exterior de l'hospital Sant Joan de Déu ROGER JUNYENT
Els experts preveuen que la sisena onada de la covid-19 encara es notarà fort durant dues setmanes més i això que, cada dia que passa, l’actual envestida del virus no para de trencar rècords. Un dels darrers ha estat el número de nous casos de coronavirus reportats en un sol dia als CAP de l’Àrea Assistencial del Bages i el Solsonès (que també inclou el Moianès): 418 en total.
Aquesta dada, facilitada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), correspon als nous positius registrats el 23 de desembre. És una xifra que duplica el pic de les onades anteriors: en la primera, quan encara els tests d’antígens i les PCR no estaven tan esteses, a l’Àrea Assistencial del Bages i el Solsonès es van arribar a diagnosticar 90 nous casos de coronavirus en un dia; en la segona, 180; en la tercera, 200; en la quarta, 110; i en la cinquena, 190.
L’aparició de la variant òmicron, sumat a què el virus s’ha aprofitat especialment ara de la franja d’edat dels menors de 15 anys (majoritàriament no vacunats), i l’arribada del fred, han contribuït a una explosió de casos fins ara inèdita i que no és qüestió d’un dia.
Dels setze dies transcorreguts entre el 9 i el 24 de desembre, ambdós inclosos, en onze s’han registrat més de 200 nous casos diaris a tota l’Àrea del Bages, al Solsonès i el Moianès. El rècord són els 418 del dia 23; seguits pels 380 del dia 24 (dada encara no definitiva); els 369 del dia 21; els 343 del dia 22; i els 319 del dia 20.
En xifres totals, a l’àrea assistencial si han detectat en els darrers set dies 1.844 nous positius, 625 més que en els set dies anteriors (1.219). Els CAP amb més nous casos en aquest període són el de Sant Fruitós (226), els quatre de Manresa -el Bages (206), el del Barri Antic (195), el de les Bases (160) i el de la Sagrada Família (156)- i el d’Artés (134).
Per franges d’edat, la dels menors de 15 anys, amb una incidència ahir, dilluns, de 1.868,6 casos per cada 100.000 habitants en els darrers 14 dies (IA14), continuava liderant els contagis d’aquesta onada, seguida per la franja dels seus pares, la de 30 a 49 anys, que ahir tenia una incidència de 1.841,1. Per darrere, la dada dels de 15 a 29 anys era de 1.664,2; la dels de 50 a 59 anys, de 1.216,9; la dels de 60 a 69 anys, de 1.055,1; la dels majors de 79 anys, de 609,9; i la dels de 70 a 79, de 472,9.
Al Berguedà, el pic de contagis diaris d’aquesta onada i també de tota la pandèmia ha estat fins ara de 80, xifra corresponent al 17 de desembre. En els darrers set dies, a tota la comarca s’han detectat 418 nous positius (254 al CAP de Berga), mentre que en els set dies previs van ser 351. A l’Anoia, el rècord de contagis diari són, de moment, els 208 casos registrats el 23 de desembre.
28 desembre 2021
27 de des. 2021
El risc de rebrot es dispara a Manresa i supera els 2.000 punts per primer cop en tota la pandèmia
Entre les comarques amb el risc més alt aquest dilluns es troben el Moianès (2.849), Solsonès (2.676) i el Berguedà (2.438)
Alba Díaz | @aldimo97 EFE
27·12·21 | 12:04 | Actualitzat a les 22:06
Professionals sanitaris atenen un pacient a l'UCI de l'Hospital Sant Joan de Manresa Arxiu / Mireia Arso
El Nadal s'esvaeix a poc a poc, però no s'endú la covid-19. El virus no dona treva en l'última setmana del 2021 i el risc de rebrot a Manresa se situa aquest dilluns en 2.144 punts. Es tracta d'una xifra rècord, ja que és el primer cop que la capital bagenca puja per sobre dels 2.000 pel que fa a aquest indicador en tota la pandèmia. Ahir aquesta xifra se situava en 1.649 punts. Això significa un augment de gairebé 500 punts entre còmput i còmput.
Segons ha informat avui el Departament de Salut, entre les comarques catalanes amb el risc més alt hi ha el Moianès (2.849), Solsonès (2.676) i el Berguedà (2.438). Per sobre de la mitjana catalana, que aquest dilluns marca els 2.029 punts, també es troba l'Anoia, amb un risc de rebrot de 2.078 punts.
De la regió central les úniques comarques posicionades per sota dels 2.000 punts, però amb xifres considerablement elevades, són el Bages (1.993) i la Cerdanya (1.723).
Gairebé 400 hospitalitzats a l'UCI
Una altra xifra preocupant és la dels malalts greus a l'UCI que ja sumen 399 hospitalitzats, 18 més que la jornada anterior. Els contagis continuen a l'alça i Catalunya suma avui 8.742 nous casos positius. Les persones ingressades als hospitals són un total de 1.457, 68 més que ahir.
Els CAP no s'aturen durant les festes
Malgrat ser diumenge i festiu a Catalunya, ahir es van atendre als centres d'atenció primària a 10.905 persones, més que les 9.352 visitades el dia de Nadal i 42.161 de les del passat divendres, dia de nit de Nadal però dia no festiu en aquesta comunitat.
Baixa la mitjana d'edat
La velocitat de propagació del virus (Rt) a Catalunya és avui d'1,55, catorze centèsimes més que ahir, la qual cosa significa que cada 100 infectats contagien una mitjana de 155 persones. La mitjana d'edat dels nous infectats per la Covid-19 segueix baixant i se situa avui en 34,3 anys, amb un 50,2% de dones.
27 desembre 2021
El projecte moianès Fundació JOV arriba al miler d’alumnes
La iniciativa promou l’educació emocional i l’autoconeixement als centres educatius
Laura Serrat
Moià | 27·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:43
Una de les activitats realitzades per la Fundació JOV en un dels centres on col·labora | FUNDACIÓ JOV
La fundació JOV, un projecte educatiu nascut al Moianès, ha estès aquest curs la seva activitat a una dotzena d’escoles i instituts, i ha arribat al miler d’alumnes atesos. L’entitat, que dona suport i complementa la formació d’infants i joves dins l’educació reglada, va començar a actuar l’any 2013 en alguns centres de la regió central. En els darrers temps, ha expandit el seu àmbit d’actuació en col·legis d’arreu de Catalunya, amb programes de formació al professorat, educació emocional i orientació professional.
El projecte es va impulsar amb l’objectiu d’acostar l’FP i el batxillerat a les zones rurals. Sense perdre de vista aquest propòsit, la fundació també ha començat a treballar en centres d’alta complexitat per oferir un acompanyament tant als alumnes com als docents.
«Amb la pandèmia, les necessitats d’aquests centres s’han accentuat i els mestres cada vegada valoren més les estones destinades a l’educació emocional», explica una de les orientadores educatives de la fundació, Elisabet López.
Cada vegada hi ha més escoles que requereixen un suport extern. L’objectiu de la fundació, però, és que els centres desenvolupin la seva pròpia metodologia.
«El primer pas és detectar les necessitats que hi ha i iniciar les sessions a les aules», explica López.
A mesura que passa el temps, la presència de les orientadores va perdent pes, mentre que la comunitat docent agafa les regnes. «Al final, el més important és donar eines en l’assignatura emocional perquè els equips directius se sentin autònoms», remarca.
En els centres on actuen transmeten tres eixos: l’autoconeixement, la creativitat i l’ofici. «Treballem el coneixement d’un mateix amb els alumnes per tal que reconeguin el que els fa sentir bé i el que no», posa en relleu. De la mateixa manera, l’entitat també realça la imaginació dels infants i els joves, així com els seus somnis de futur. L’acompanyament que brinda als alumnes pot ser individual i també grupal. «Comencem parlant d’ells mateixos per acabar reflexionant sobre la classe com una família que recorda la forma d’una pinya», subratlla.
27 desembre 2021
24 de des. 2021
Moià aprova el pressupost «del canvi» després d’eixugar 8 milions de deute
L’Ajuntament es vol posar al dia en manteniment i en inversions, que s’eleven a 1,1 milions d’euros
Jordi Escudé Vila
Moià | 24·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:56
S’obrirà una part del pàrquing soterrani del CAP ARXIU/SALVADOR REDÓ
L’Ajuntament de Moià ha donat llum verd als pressupostos del 2022, els primers que s’aproven sense el control estatal del qual es va deslligar l’estiu passat amb la liquidació del deute dels prop de 8 milions de deute a proveïdors que mantenia amb Hisenda. Això suposa un alliberament d’uns 400.000 euros anuals que ara poden revertir en els comptes, que precisament pugen a 7.334.788 euros respecte els 6,9 milions de l’any passat.
Són uns pressupostos «de canvis» després d’anys «de pagar molt i d’haver-nos d’estrènyer el cinturó», apunta la regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, que pronostica una nova de tendència «que el poble ha d’anar notant a mitjà termini». D’entrada «s’ha de poder fer el manteniment i els serveis que toquen», i destinar diners a inversions «que estaven retardades», de manera que Moià es pugui anar «posant al dia».
En total, les inversions pugen a 1.126.190 euros, gairebé el triple que els 480.000 que s’hi van destinar el 2011, per exemple, i que en gran part serviran per a millores en equipaments, urbanes i de mobilitat. A nivell quantitatiu, la principal partida serà per a l’adequació de Can Rocafort (on hi ha l’Ajuntament), on es destinaran 215.000 euros, majoritàriament per ampliar la planta baixa com a comissaria compartida per als Mossos i la Policia Local, la qual cosa permetrà disposar d’agents les 24 hores del dia, i la resta serà per condicionar l’oficina d’atenció ciutadana.
També destaquen els 155.000 euros per a millores de l’accessibilitat en voreres i carrers, als quals se sumen uns 100.000 euros més en tasques de pavimentació, i tot plegat conforma unes actuacions de manteniment que pot anar més enllà «del mínim i urgent» que es podia fer fins ara, apunta Bisbal.
Així mateix, es dedicaran 61.350 euros de recursos propis (la resta és subvencionat) per afrontar l’obertura de dues de les tres plantes de l’aparcament soterrani públic del CAP, que es preveu per al juliol, i uns 45.000 euros més per a la instal·lació de càmeres de seguretat a les entrades i sortides del poble. A tot plegat se sumen altres inversions previstes per al clavegueram, el cementiri, o la finalització d’obres que ja estan en marxa com el polígon Pla Romaní, el sector II de Cal Jo i, si és possible, la urbanització de Montví.
En la línia de recuperar actuacions que s’havien endarrerit, aquests pressupostos pràcticament també doblen les despeses de manteniment i jardineria, i es reforcen les partides de cultura i entitats, amb una dotació de més recursos. I pel que fa a les despeses socials, «hem procurat no deixar-les mai de banda», sosté Bisbal, de manera que no es nota cap salt perquè en general s’intentaran mantenir les partides que ja hi havia destinades fins ara. Per altra banda, també s’incrementa el capítol I en uns 100.000 euros per poder posar al dia l’estructura professional.
Amb la realització d’aquests pressupostos, que segons fonts municipals contenen «allò que podem executar», es preveu mantenir el nivell d’endeutament a què s’ha aconseguit arribar en aquests moments, i que és al voltant del 15 %. En aquest sentit, hi ajuda la possibilitat, si cal, de poder tibar del propi romanent de tresoreria sense haver de recórrer a crèdits, segona ha apuntat la mateixa regidora.
24 desembre 2021
23 de des. 2021
El Moianès administra 362 dosis en una tarda de vacunació sense cita prèvia
Era oberta a pacients de més de 60 anys de la comarca i als vacunats amb 1 sola dosi de Janssen
Redacció
Moià | 23·12·21 | 09:34
Cua d'espera per rebre la vacuna, a Les Faixes de Moià ICS CATALUNYA CENTRAL
Els professionals de l’Àrea de Salut de Moià-Castellterçol han administrat aquest dimecres a la tarda un total de 362 vacunes de Moderna a pacients de més de 60 anys de la comarca i als vacunats amb 1 sola dosi de Janssen. Es tractava d’una de les accions de vacunació massiva sense cita prèvia que l’ICS Catalunya Central ha organitzat aquests dies, a banda dels punts de vacunació poblacionals ja habituals que hi ha oberts al Palau Firal de Manresa, a l’hotel d’entitats a Berga, a l’Escorxador d’Igualada i a la UVic de Vic i que funcionen amb cita a través de la web.
A Moià per millorar l’índex de cobertura es va decidir, com a prova pilot, promoure una vacunació massiva sense cita prèvia aquest dimecres a l’espai Les Faixes per al sector poblacional abans esmentat i ha tingut molt bona resposta, fins al punt que en alguns moments s’han format cues.
Amb l’anunci de vacunació de reforç a nous col·lectius, la Regió Sanitària Catalunya Central ha ampliat l’oferta de vacunes als punts de vacunació poblacionals aquestes festes. Segons va comunicar dimarts, en total hi haurà prop de 55.000 vacunes per a adults que se sumen a les gairebé 10.000 de vacunació pediàtrica. La voluntat és que els usuaris que necessiten una dosi de reforç o bé que encara no s’hagin vacunat hi vulguin fer-ho, puguin agafar cita aquestes festes.
L’ampliació de dosis que es poden administrar aquestes festes a la Regió Sanitària és un esforç dels equips de vacunació per donar resposta a la crida feta des del departament de Salut a la població a vacunar-se de manera ordenada als punts de vacunació.
Des del dia 1 de desembre que es van reobrir els punts de vacunació a la RSCC, ja s’han administrat més de 32.000 noves dosis.
23 desembre 2021
Èxits de l’Esport-7 i el Judo Moià en els exàmens per passar de grau
Redacció. Manresa
23·12·21 | 08:48
Els representants de l’Esport-7 en les proves | ESPORT-7
Els quatre candidats de l’Esport-7 i els dos del Judo Moià van sortir exitosos dels exàmens tècnics de pas de grau a cinturó negre de judo, des de primer a quart dan, que es van fer a Badia del Vallès. Així, pel que fa a l’entitat manresana, Oriol Bozzo va obtenir el grau de cinturó negre primer dan i Noelia Jardo, Pau Santacreu i Sergio López van aconseguir el grau de segon dan. També van anar bé les coses als candidats del Judo Moià, ja que Martin Stoikov i Ingrid Domínguez van aprovar els exàmens de cinturó negre primer dan, fent una exhibició tècnica i amb un kata molt ben treballat. Un dels membres del tribunal era Maurici Casasayas, professor i entrenador de l’Esport-7 i sisè dan.
23 desembre 2021
20 de des. 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)