La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

Arturo Argelaguer, alcalde de Monistrol de Calders: «El cementiri xinès ens aportarà el valor afegit que necessita el poble»

El batlle d'aquesta població del Moianès veu la proposta com «una oportunitat», i amb garanties que es preservarà la masia i l’entorn on es vol fer


Finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri / Arxiu | Mireia Arso


Jordi Escudé
Monistrol de Calders28 GEN 2026 6:25Actualitzada 28 GEN 2026 8:40

El gran cementiri xinès que un grup d’inversors vol promoure a Monistrol de Calders serà beneficiós per al desenvolupament socioeconòmic del poble i de la comarca, i es farà amb plenes garanties mediambientals i de preservació de la masia i de l’entorn de la finca de la Païssa, on es vol fer. Així és com ho veu l’alcalde de la població, Arturo Argelaguer, com a resposta a l’oposició expressada per veïns de la zona que es volen constituir en una plataforma contrària al projecte, per la seva magnitud i per por que es malmeti el caràcter històric i rural de l’entorn.


A grans trets, el projecte preveu un cementiri multiconfessional pensat bàsicament per a la comunitat xinesa, en un complex d’unes 50 hectàrees que es distribuiria en espais més petits, i amb capacitat per a unes 80.000 construccions, entre nínxols, tombes, panteons, i columbaris que es combinarien entre zones de gespa i forestals. L’equip de govern ha donat suport a la proposta des que es va fer pública, si bé l’alcalde puntualitza que l’Ajuntament s’haurà de limitar a donar la llicència d’obres en cas que la Generalitat hi doni el vistiplau, i és un procés «llarg» perquè tot just s’ha acabat el termini d’exposició pública de l’avanç de la modificació puntual amb el document ambiental estratègic per part dels Serveis Territorials.


Tanmateix, l’alcalde considera que, des del primer moment «s’obre una oportunitat per tornar a aixecar al poble». Sosté que «a Monistrol no vindrà cap gran indústria a invertir, però aquest projecte sí que ens pot portar canvis socioeconòmics perquè ens donarà el valor afegit que necessitem». De fet, diu que ja es nota un interès creixent «perquè venim d’uns anys que érem el poble de l’okupació i ara s’està venent tot a gent que ve a viure aquí», a banda de petites empreses del ram de l’alimentació i el turisme que tenen voluntat d’instal·lar-se. Diu que hi ajuda el desplegament de la fibra òptica «que farà més fàcil treballar aquí i des d’aquí», i això, combinat amb un projecte «que posarà el nom de Monistrol al mapa, pot ajudar que vingui més gent i més negocis com aquests».

El medi no perilla

Argelaguer també vol donar un missatge de tranquil·litat davant el temor que el projecte pugui perjudicar el medi i desvirtuar l’entorn rural de la finca, on hi havia hagut vinyes, i es conserven construccions de pedra seca i fins i tot una necròpoli protegida.

Segons l’alcalde, en la documentació enviada per la Generalitat a l’Ajuntament en base al projecte presentat pels promotors, es descriu «un cementiri integrador i sostenible» que «aposta per un model d’equipament funerari respectuós amb l’entorn natural i cultural que harmonitza la tradició, el paisatge i la funcionalitat». També parla d’«una intervenció amb un fort component paisatgístic que es fa amb sensibilitat i persegueix la creació d’espais tranquils i de reflexió molt integrats amb l’entorn i que posen en valor els elements naturals i culturals presents en l’àmbit». En aquest sentit, Argelaguer explica que «el projecte preveu reconstruir la masia de la finca exactament com diu la llei». Ara bé, apunta que «si després hi volen posar oficines o una recepció, són lliures de fer-ho, perquè és una propietat privada».

Quant al consum, «els promotors volen que sigui un entorn amb aigua, però una cosa és fer un riu que passi per la finca, i una altra de molt diferent és una instal·lació més simbòlica i que es vagi regenerant, que és el que pretenen. Seran molt curosos amb els recursos hídrics que hi ha a Catalunya», apunta l’alcalde. Diu que en el projecte també es fa constar la protecció «de la densa xarxa hidrogràfica formada per nombrosos torrents i rieres, així com les fonts abundants», i la voluntat de «mantenir i promoure les fileres arbrades i els accessos amb espècies adaptades a l’indret, i controlar els abocaments perquè permetin mantenir la qualitat de les aigües la xarxa pluvial i les fonts».

28 gener 2026

Regió7

La mobilització veïnal evita el desnonament d’una mare amb tres fills a Moià

Una vintena de persones del moviment popular del Moianès han impedit el desallotjament, que s’ha ajornat fins al 10 de febrer



El moviment popular frena un nou intent de desnonament d’una família vulnerable a Moià / CUP Moià


Ariadna Gombau
Moià27 GEN 2026 11:55Actualitzada 27 GEN 2026 11:30

Una vintena de membres del moviment popular del Moianès s’han concentrat aquest matí al carrer Mossèn Pere Bertran número 2, a Moià, per impedir el desnonament d’una dona i els seus tres fills menors. Els Mossos d’Esquadra han arribat a primera hora al domicili, on s’han trobat amb un grup de persones que feien resistència passiva per evitar l’expulsió de la família i, per aquest motiu, no han pogut executar el desallotjament. Es tracta del segon intent fallit de desnonament, que s'ha ajornat fins al pròxim 10 de febrer.


Fonts de la CUP Moià–Capgirem han explicat a aquest diari que els afectats són una mare amb tres fills menors, “alguns molt petits”, que han acudit reiteradament als Serveis Socials per demanar ajuda, ja que no troben cap alternativa residencial al municipi. Des del partit també han destacat que la dona està inscrita com a demandant d’habitatge de protecció oficial, però que encara no ha rebut cap resposta per part de les administracions.


L’habitatge on actualment viu la família és propietat del fons d’inversió Promontoria Coliseum Real Estate, un gran tenidor que, segons denuncien des de l'esquerra independentista, “opera amb una lògica clara: especular amb l’habitatge tot expulsant famílies vulnerables”. Després d’un primer intent de desallotjament, el partit va fer una crida per evitar-ne el segon, subratllant que “cal garantir el dret a l’habitatge, que actualment no s’està respectant”.


Aquest matí, amb l’arribada de la comitiva judicial, representants del moviment popular han exposat als Mossos d’Esquadra la situació dels afectats, així com l’agreujant de les baixes temperatures, per evitar que la dona i els tres menors passessin la nit al carrer. “Hem aconseguit ajornar el desnonament fins al 10 de febrer i ens han assegurat que tornaran amb l’ARRO”, han explicat. Davant d’aquesta situació, és molt probable que es torni a convocar una mobilització, ja que consideren que "el dret a l’habitatge ha de passar per sobre del dret a la propietat privada”.



Finalment, el grup polític ha volgut posar de manifest que a Catalunya “ens trobem en una situació d’emergència habitacional, amb un mercat molt tensionat” i que, en el cas de Moià, aquesta realitat s’agreuja per la “manca de lloguer i d’habitatge públic”. En aquest context, des de La Polseguera, l’Ateneu Popular del Moianès, s’està oferint suport a les persones més vulnerables, tenint en compte el col·lapse i la “falta de recursos humans” que pateixen els Serveis Socials. 

27 gener 2026

Regió7

El conductor d'una furgoneta, atrapat després de xocar amb un camió a Moià

L'accident ha tingut lloc aquesta matinada a l'avinguda del Prat


Una dotació dels Bombers de la Generalitat / ARXIU


Alba Díaz
Manresa27 GEN 2026 9:39

Els Bombers de la Generalitat han hagut d'excarcerar el conductor d'una furgoneta en quedar atrapat a l'interior del seu vehicle després de xocar amb un camió a Moià. Els fets han tingut lloc aquest dimarts, a les 2:26 hores, a l'avinguda del Prat.


Arran de l'impacte, la furgoneta va quedar lateralment bolcada i el seu conductor, atrapat. Els efectius desplaçats fins al lloc dels fets es van fer càrrec del seu rescat.


D'altra banda, el camió sinistrat encara es troba pendent de retirar de la via.

27 gener 2026

Regió7

La nevada obliga a ajornar els Tres Tombs de Moià fins al pròxim cap de setmana

La festa se celebrarà el 31 de gener i l’1 de febrer, amb el mateix programa i horaris establert inicialment
L'ajornament respon a la voluntat de garantir la seguretat d’animals i participants

Festa de Sant Antoni de Moià / JOAN CAPDEVILA


Ariadna Gombau
Moià27 GEN 2026 6:25


La nevada que dissabte va afectar de manera notable Moià va obligar a ajornar la festa dels Tres Tombs fins al pròxim cap de setmana, tot mantenint els horaris previstos inicialment. L’organització va fer públic el canvi de data mitjançant un comunicat a les xarxes socials, en què en va explicar els motius, vinculats a les inclemències meteorològiques. L’objectiu principal de la decisió és garantir la seguretat tant dels animals com de les persones.


«La nevada continua i, per tant, tota la programació dels Tres Tombs es posposa al 31 de gener i a l’1 de febrer», anunciaven. Des de la junta també van remarcar que la decisió es va prendre perquè no hi havia cap garantia que diumenge els carrers de la vila estiguessin «en les condicions necessàries perquè els cavalls i els guarniments poguessin sortir amb seguretat».



D’aquesta manera, les activitats previstes per al cap de setmana passat es duran a terme el pròxim. Dissabte, a les set de la tarda, la plaça Major acollirà la Gran Botifarrada i, tot seguit, davant mateix de l’església, es farà la serenata als administradors entrants i sortints per anunciar la celebració dels Tres Tombs, amb l’acompanyament dels Grallers de Moià. Posteriorment, la comitiva es dirigirà fins a l’Ajuntament, juntament amb el Traginer d’Honor, on seran rebuts per l’alcalde.


Els administradors sortints són Jordi Cuberta Ferrer, Aleix Clusella Moya i Rosa Forcada Clapers. Pel que fa als entrants, són Agustí Prat Clarà, Sebastià Prat Clarà i Josep Franquesa Padrós.

Diumenge serà el dia central de la celebració, amb la cavalcada de Sant Antoni. A les nou del matí, els participants es concentraran al pavelló municipal, des d’on sortiran a les onze en direcció a la plaça Major. Obriran la desfilada la Banda Municipal de l’Espai Musical de Moià i el tradicional Pollo. Enguany, el Traginer d’Honor serà Josep Antoni Mur Allué i el Banderer, Adrià Clotet Tura. A 2/4 de dotze del migdia, davant l’església, tindrà lloc la primera benedicció, que en la darrera volta comptarà amb la interpretació del Ball del Contrapàs curt.

El recorregut de la cavalcada serà el següent:


1r Tomb: sortida del terreny davant del pavelló pel c. del Remei, av. de la Vila, c. de Sant Antoni, església (1a benedicció), plaça Major, c. del Forn, plaça de Sant Sebastià, av. de l’Escola Pia, c. Gregorio Marañón, c. Passarell, c. del Molí Nou, c. de Pol, av. Prat de la Riba, c. Miquel Vilarrúbia, c. Onze de Setembre, av. de la Vila, c. de Sant Antoni, església (2a benedicció).

2n Tomb: c. del Forn, plaça de Sant Sebastià, c. de Sant Sebastià, c. de Sant Pere, c. de les Tres Cases, c. de Santa Magdalena, c. Jacint Vilardell, av. de la Vila, c. de Sant Antoni, església (3a benedicció).


3r Tomb: c. del Forn, plaça de Sant Sebastià, c. de Sant Sebastià, c. de Sant Josep, plaça del Colom, c. Jacint Vilardell, c. de Palau. La cavalcada finalitzarà a la plaça situada davant de l’Hospital-Residència.

27 gener 2026

Regió7

El Moianès torna a tenir pediatre després d'estar més de tres mesos sense plaça assignada

Salut assegura que la incorporació d'un professional a jornada completa "permet garantir una atenció pediàtrica continuada i de proximitat"
Durant l'octubre, les famílies afectades es van organitzar, recollint més de 500 signatures i mobilitzant-se per reclamar "solucions reals"


Imatge de la manifestació celebrada el 21 d'octubre, a Moià, per reclamar un servei pediàtric propi / Arxiu/Ariadna Gombau


Ariadna Gombau
Moià26 GEN 2026 17:46Actualitzada 26 GEN 2026 19:50

El Moianès torna a tenir un pediatre assignat després de més de tres mesos amb la plaça descoberta arran d’un trasllat voluntari. La notícia l’ha fet pública el Departament de Salut, que assegura que aquesta incorporació a jornada completa “permet garantir una atenció pediàtrica continuada i de proximitat als infants i les famílies de l’àrea bàsica de salut”. El metge presta servei al CAP de Moià els dilluns, dimarts i divendres, i al Consultori Local de Castellterçol els dijous i també atén els infants dels municipis de l’Estany, Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera.


Amb aquesta assignació, efectiva des del 7 de gener, i la resta de personal pediàtric, l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Moià–Castellterçol ofereix “una atenció pediàtrica estable millorant la continuïtat assistencial, el seguiment dels infants i la coordinació amb la resta de professionals de l’atenció primària”. Tant l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central com el Departament de Salut remarquen que aquest moviment “respon al compromís de garantir una atenció sanitària de qualitat i equitativa al territori” i, alhora, agraeixen “l’esforç dels equips professionals que han permès mantenir el servei durant aquest període”.

Malestar entre les famílies de la comarca

L’1 d’octubre va quedar descoberta la plaça de pediatria al Moianès a causa d’un trasllat voluntari. Des de llavors, les famílies afectades van expressar el seu malestar i descontentament per la situació. La manca d’un professional assignat va obligar a dependre del servei del pediatre de l’EAP d’Artés, que durant aquest temps s’ha desplaçat dos matins a la setmana al CAP de Moià per atendre els infants de la comarca.


Arran d’aquesta situació, les famílies es van organitzar sota el col·lectiu El Moianès sense pediatre. A banda de recollir més de 500 signatures, una seixantena de persones es van mobilitzar el passat 21 d’octubre per reclamar “solucions reals”. Els participants, encapçalats per una pancarta amb el lema “El Moianès sense pediatre, volem solucions reals”, van recórrer diversos carrers del nucli urbà tot corejant proclames com “Al Moianès volem pediatre” o “Pediatre ja, així no podem estar”.

A mig recorregut, al costat del bar El Casal, les portaveus de la plataforma van llegir un manifest en què van denunciar que “més de mil infants del Moianès estan creixent sense l’atenció pediàtrica que els correspon” i que “les famílies ens trobem desprotegides”. En aquest sentit, van alertar del risc que suposava no disposar de pediatre a la comarca, especialment en casos greus, en què “hem de desplaçar-nos fins a Manresa, amb el temps, l’esgotament i el perill que això comporta”.


Finalment, també van posar de manifest que "no totes les famílies tenen mitjans per desplaçar-se fins a Manresa o per pagar un pediatre privat, la qual cosa crea una greu desigualtat i deixa molts infants en situació de vulnerabilitat". Segons el col·lectiu, tot plegat era discriminatori i vulnerava "els drets fonamentals dels infants", aprofundint també "en la desigualtat entre territoris urbans i rurals". 

26 gener 2026

Regió7

La borrasca Ingrid deja una nevada abundante a cotas por debajo de 600 metros en Catalunya

Plan Neucat activado
Una cincuentena de carreteras se encuentran afectadas por la nevada, según el Servei Català de Trànsit
La Generalitat advierte de futuras nevadas en el Alt Empordà, Pallars Sobirà, Val d'Aran y Cerdanya

La Vanguardia
Barcelona
24/01/2026 09:14 Actualizado a 24/01/2026 23:33

La borrasca Ingrid está dejando este sábado una nevada abundante y general por encima de los 600 metros -y en algunos casos por debajo- en Catalunya y especialmente en las comarcas de la Segarra, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Bages, Alta Anoia, Moianès y la Selva. Incluso la nieve ha caído de manera notable en el Tibidabo, en la sierra de Collserola de Barcelona.

Protecció Civil activó la alerta del plan NEUCAT y envió un mensaje Es-Alert por nieve a los ciudadanos de las comarcas del Solsonès, Berguedà, Ripollès, Moianès y la Cerdanya, ante la previsión de nevadas copiosas. También ha activado la alerta del plan de prevención VENTCAT ante la previsión de fuertes rachas de viento, que pueden alcanzar los noventa kilómetros por hora, hasta la mañana de este domingo.

La nieve ha hecho acto de presencia por la mañana por el oeste de Catalunya y se ha extendido progresivamente a buena parte del país, desplomándose hasta los 400 metros en sectores de Poniente. Las acumulaciones superan ya los 10 centímetros en varias localidades de la Catalunya Central, Prepirineo y cordillera Prelitoral (Montserrat, Montseny y Sant Llorenç del Munt y L'Obac). Destacan registros como los 15 centímetros de Villalonga de Ter, los 10 centímetros de Sant Guim de Freixenet o los 8 centímetros de Collsuspina.

Protecció Civil activó esta mañana la alerta del plan NEUCAT por nevadas en cotas bajas, incluso a 300 o 400 metros, durante este sábado en el centro y el nordeste de Catalunya. La nieve ha llegado incluso al Tibidabo de la ciudad de Barcelona.


La subdirectora operativa de Protecció Civil, Imma Solé, hizo un llamamiento a la prudencia en los desplazamientos y actividades exteriores ante la “meteorología adversa” en todo el país, así como a ir “equipados” para poder responder ante posibles incidencias.

En el caso de las nevadas, Solé insistió en que hay que estar “vigilantes” también por la tarde, aunque se espera que el temporal vaya “menguando”. Se prevé que la precipitación se dirija hacia el noreste y acabe saliendo por el Empordà, donde llegará en forma de agua. De ahí que Protecció Civil pida “vigilar” en el Empordà por acumulación de agua porque esta precipitación se suma a la de los días anteriores.

“Recordamos que un vehículo enseguida puede ser arrastrado por el agua. Con poca agua que corra ya puede arrastrarlo y, si vamos a pie, aún más”, advirtió la subdirectora operativa de Protecció Civil.


Los Bomberos atendieron hasta las 20.00 horas a un total de 256 avisos por lluvia y nieve, 35 de ellos entre las 18.00 y las 20.00 horas. La mayoría de incidencias son por árboles caídos o vehículos bloqueados en lugares como Toses (Ripollès); Vilanova de Prades (Conca de Barberà), donde han apoyado varios vehículos en la TV-7005, o en Isona y Conca Dellà (Pallars Jussà), donde se han extraído al menos diez coches. En Navès (Solsonès), en la C-462, cuarenta vehículos habían quedado bloqueados por la nieve, cuatro fuera de la vía, y los Bomberos se desplazaron para asistirles. En Calders (Moianès), los Bomberos han dado asistencia a un autocar atravesado en la B-124, y en la GI-401, en Gombrèn (Ripollès), había también un autobús atascado.

Por regiones de emergencias, 80 fueron de la región central y 74 del Camp de Tarragona. En Ponent se han hecho 27, en las comarcas gerundenses 27, en el área metropolitana 45 –19 en la región metropolitana norte y 26 en la sur– y 3 en las Terres de l'Ebre. El teléfono de emergencias 112 ha recibido al menos 987 llamadas por el temporal. La mayoría de avisos, 116, se han realizado desde el Solsonès.

En Navès (Solsonès), en la C-462, cuarenta vehículos habían quedado bloqueados por la nieve, cuatro de ellos fuera de la vía. En Calders (Moianès), los Bombers dieron asistencia a un autocar atravesado en la B-124, y en la GI-401, en Gombrèn, había también un autobús atascado. Entre las 12 y las 14 horas se han atendido a 61 servicios. De los 116 avisos en total, 18 fueron por nieve.


Por regiones de emergencias, 179 han sido de la región central y 53 del Camp de Tarragona. En Ponent se han hecho 19, en las comarcas gerundenses 18, en el área metropolitana 34 –14 en la región metropolitana norte y 20 en la sur– y 3 en las Terres de l'Ebre. El teléfono de emergencias 112 ha recibido al menos 879 llamadas por el temporal, 212 en las últimas horas. La mayoría de avisos, 212, se han realizado desde el Solsonès.

Por su parte, el teléfono de emergencias 112 de Catalunya ha recibido 375 llamadas hasta las 14 horas de este sábado por los efectos causados por el temporal de nieve y lluvia en el territorio. Según informó en un apunte en X, las llamadas han generado 217 incicentes relacionados con el temporal.


Las comarcas más afectadas han sido el Solsonès (Lleida), con 75 llamadas, seguido de Osona (Barcelona) con 41, Cerdanya (Girona) con 24, y Moianès y Berguedà (Barcelona) con 21.

En este escenario, el Servei Català de Trànsit ha pedido a los conductores prudencia, que eviten desplazamientos no necesarios y que, si deben conducir, que lo hagan equipados.


El Servei Català de Trànsit Tráfico ha informado que en la provincia de Lleida es necesario el uso de cadenas en una quincena de tramos de las carreteras C-28, en el Port de la Bonaigua; en la N-260, en el Puerto del Cantón; en la C-147, en Esterri d'Àneu; en la C-462, en Sant Llorenç de Morunys; en la C-12, en Àger; y en la T-221, en Talavera.

En la provincia de Barcelona, son necesarias las cadenas en la carretera C-59, entre Moià y Santa Maria de Oló; en la C-153, entre la Ardilla y Rupit y Pruit; y en la N-141c, entre Calders y Tona. Durante la jornada, se ha cortado en algún momento el Eix Transversal, la C-25, en Gurb, por acumulación de nieve.


En Girona, se necesitan las cadenas en la carretera GI-520, en Viladrau; en la GI-541, en Sant Hilari Sacalm; en la GI-543, en Arbúcies, en la GI-544, en Espinelves, y en la N-260, entre Planoles y Guils de Cerdanya.

En la demarcación de Tarragona, han sido cortadas por nieve durante este sábado la T-700, entre Prades y Vilanova de Prades; la TV-7004, entre Ulldemolins y Vallclara, y la TV-7005, en Vilanova de Prades. Con el paso de las horas, la nieve ha ido desapareciendo y la situación se ha ido normalizando.

Una cincuentena de carreteras se encuentran afectadas por la nevada en Catalunya este sábado al mediodía, según informa el Servei Català de Trànsit. La nieve restringe la circulación de camiones de gran tonelaje en la A-2 en un tramo de 60 kilómetros entre el Bruc (Anoia) y Tàrrega.


Están cortadas por la nevada la T-700 entre la Espluga de Francolí y Prades; la TV-7004, entre Ulldemolins y Vilaclara; la TV-7005 en Vilanova de Prades; y la GIV-5201, entre Arbúcies y Viladrau. Por último, en más de una veintena de carreteras hay peligro por presencia de nieve/hielo en la calzada, destacando la C-25/Eix Transversal entre Cervera y Rajadell, o la AP-2 entre el Albi y l'Espluga de Francolí.


En un comunicado, la Generalitat ha señalado que se prevén esta noche nevadas en la comarca del Alt Empordà en cotas de 600 metros de altitud, que pueden bajar hasta los 300 metros en algunos momentos. Así, se pueden registrar hasta dos centímetros de nieve acumulada en cotas de 500 metros.

El domingo por la tarde y noche, por contra, serán las comarcas leridanas del Pallars Sobirà, Val d'Aran y Cerdanya, y en menor medida las de Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell y Ripollès (esta, en Girona), las más afectadas. Pueden acumularse en el norte de estas comarcas hasta 10 centímetros en cotas de 900 metros de altitud.

24 gener 2026

LaVanguardia

La neu i el gel compliquen la circulació per les carreteres de la regió central

Els Bombers treballen en un accident amb diversos vehicles implicats a Navès




Accident a Navès, a la carretera de la Llosa del Cavall / Francesc Riu


Núria León
Anna Costa
Manresa/Berga24 GEN 2026 11:54Actualitzada 24 GEN 2026 18:29


La nevada d'aquest dissabte està generant complicacions en diverses zones. A Navès (Solsonès), a la C-462, diversos vehicles han quedat bolcats aquest matí de dissabte al marge de la carretera, i altres han quedat bloquejats. Els Bombers de la Generalitat hi treballen amb quatre dotacions i s'ha tallat completament la circulació perquè no puguin pujar mes cotxes.


Hi ha diverses carreteres amb circulació restringida, talls totals i ús obligatori de cadenes, especialment a la Catalunya Central i al Pirineu.



Una persona posa cadenes al seu vehicle a Masella / Cedida a l'ACN

Els ajuntaments treballen per garantir la seguretat, però la neu ja està quallant i dificulta la mobilitat tant a peu com amb vehicle, amb risc de relliscades. Per exemple, complicacions a la carretera de l'Estany a Moià, on a mig matí s'acumulaven una desena de cotxes parats.



Cotxes a la carretera de l'Estany a Moià / Arxiu particular
 

Problemes a la C-25

A 2/4 de 3 d'aquesta tarda de dissabte es mantenia tallada la carretera C-25 (Eix Transversal), en sentit Manresa des de Vic per un camió atravessat a la zona del túnel de Fontfreda.

La C-16 (Eix del Llobregat) estava oberta en tots els sentits però amb circulació lenta en alguns trams.


Circulació lenta a Guardiola de Berguedà en sentit nord, cap al túnel del Cadí / @Marc_Noguera_GB

A l'A2, restricions de vehicles pesants ens els dos sentits, per la presència de neu i gel a la calçada

A la C-55, tall a l'alçada de Cardona en sentit nord.

La C-461, tallada de Solsona a Sant Llorenç de Morunys.

La BV-4024, a coll de Pal tallada a causa de la neu.

En diverses vies és obligatori l’ús de cadenes.

El Servei Català de Trànsit recomana extremar la prudència, informar-se de l’estat de les carreteres abans de circular i portar cadenes o equipament d’hivern si es preveu desplaçar-se per zones afectades per la neu.
 

Actuacions als municipis

Ajuntament de moltes poblacions on neva estan treballant per netejar carrers i garantir la seguretat. Al Berguedà, per exemple, l'Ajuntament de Berga ha activat el dispositiu preventiu a causa de la nevada. Des de les 7 del matí, el personal de la Brigada Municipal està fent tasques d'estesa de fundents i s'ha mobilitzat la flota de vehicles llevaneu per a la neteja de les principals vies de la ciutat.


Nevada a Berga / Ajuntament de Berga

A Casserres, l’Ajuntament ha precintat la plaça, que és on el risc de relliscades és més elevat. A més, la Diputació està actuant en aquests moments al carrer Bisbe Comellas per millorar la circulació i la seguretat.Des de l’Ajuntament es demana a la població que extremi les precaucions i actuï amb sentit comú i responsabilitat mentre duri la nevada.


Màquina llevaneus treballant als carrers de Casserres / Ajuntament de Casserres

A Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, l'Ajuntament informa a 2/4 de 2 del migdia d'aquest dissabte que la situació està millorant i que els equips de neteja continuen treballant, però que recomanen a totes les persones que es troben a la vall i que hagin de marcar que esperin fins a la tarda, quan es preveu una millora de les condicions. Al Sant Llorenç s'hi han acumulat entre 5 i 6 centímetres de neu. Pel que fa a la carretera per pujar a Port del Comte està oberta amb màquines llevaneus que hi passen constantment.





Carretera que va a Port del Comte / Marc Llohis

Protecció Civil ha enviat alerta als mòbils dels ciutadans de moltes poblacions de la Catalunya Central.

24 gener 2026

Regió7

Aramoià manté la seva opció d’ampliar el polígon per falta d’alternatives viables

Els republicans, que governen amb majoria, defensen la proposta de l'escorxador i la planta de biogàs com a única solució per regularitzar els terrenys, davant d’altres projectes fracassats




Terrenys adjacents a l'escorxador, al polígon del Prat / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià23 GEN 2026 14:27Actualitzada 23 GEN 2026 14:30

El govern d’Aramoià (ERC), que té la majoria a l’Ajuntament de la capital del Moianès, es manté ferm en la voluntat de regularitzar la situació del polígon del Prat (ara il·legal perquè no s’ajusta al planejament vigent) a partir de la seva ampliació en uns terrenys adjacents a l’escorxador adquirits pel seu propietari, que en cedeix una part al municipi a canvi d’una requalificació urbanística que li permeti ampliar l’activitat. És l’opció que, a dia d’avui, Aramoià veu com a única possible després que «no hi ha hagut cap proposta fins ara que tingués el vistiplau formal ni informal de la Generalitat».


Així ho ha expressat el partit en un comunicat en què retreu a l’oposició i a moviments veïnals i de grups ecologistes, «la campanya constant de desinformació malintencionada i populisme des de fa dos anys», en contra d’aquesta opció, i que s’ha intensificat darrerament amb motiu de la consulta popular impulsada per una iniciativa ciutadana sobre aquesta qüestió, celebrada l’11 de gener passat, amb un 30,12 % de participació, i amb un resultat clarament contrari a la proposta d’Aramoià.


L’actuació que l’executiu de Moià vol tirar endavant també implica la construcció d’una planta de biogàs al mateix polígon, aprofitant la seva ampliació, i entenent que és un equipament d’interès públic, com a condició legalment necessària per poder tirar endavant l’operació, que implica un canvi de planejament urbanístic dels nous terrenys. Aramoià recorda que la proposta de fer aquesta planta ja es contemplava en el seu programa electoral, «i la vam presentar a un conjunt d’entitats abans de les eleccions, convocant-nos a trobades regulars». Amb això, el partit defensa «la transparència» que diu que «sempre ha estat la nostra forma de treballar», i destaca que «els regidors i regidores de l’oposició participen de la junta de Govern de l’Ajuntament, un fet molt inaudit a l’estat».

Alternatives inviables

En el mateix comunicat, el partit repassa les opcions plantejades sense èxit per regularitzar el polígon i que han precedit la d’Aramoià.

La primera proposta es remunta al 2018. Es va plantejar als propietaris dels polígons del Pla Romaní i el Prat, però «només regularitzava la part actual del polígon i no preveia cap mena d’ampliació». En aquest sentit, i segons sostenen els republicans, «era una proposta jurídicament molt feble», i preveia que fossin els propietaris qui paguessin els aprofitaments que tenen i que no existeixen en el planejament, la manca de sòl destinat a zones verdes, els equipaments i les vialitats. A més, no contemplava l’arranjament de l’accés de la C59, ni els aparcaments que falten.

Dos anys després, l’antic propietari de l’escorxador va presentar una altra proposta als propietaris i a l’Ajuntament, que «ampliava molt poc el polígon, i no solucionava la necessitat de creixements de les empreses, sinó que només aportava els m2 que falten en zones verdes i equipaments». El partit recorda que en una reunió a Urbanisme, prèvia a la presentació de la proposta, «la Generalitat la va desestimar perquè afectava uns terrenys amb protecció paisatgística i agrària».


A banda d’això, Aramoià assegura que en els últims anys «hi ha hagut quatre equips tècnics diferents que han treballat per buscar solucions als problemes del polígon del Prat», i afegeix que en aquest mateix període «han passat per l’Ajuntament cinc secretaris i tots ells han arribat sempre a la conclusió que només una ampliació del polígon permetrà regularitzar-lo definitivament i amb totes les garanties».


Per tot plegat, els republicans insisteixen en la seva fórmula com a l’única viable que ara per ara hi ha sobre la taula, però alhora diuen que «estem oberts a parlar amb tothom, a discutir totes les opcions, i a valorar-ho tot una altra vegada, encara que les evidències ens diguin que només hi ha un camí». En aquest sentit, el partit reitera que «si hi ha una altra opció l’estudiarem i la valorarem», i lamenta que fins ara, «en comptes de propostes i treball conjunt, només ens responen amb campanya de manipulació, desinformació i conspiració».

23 gener 2026

Regió7

La Cursa dels Llebrers de Sant Fruitós estrena modalitat infantil en memòria del moianès Elan Cortada

La 12a edició, que destinarà els beneficis als gossos rescatats, se celebrarà diumenge 8 de febrer amb una caminada popular i dos canicròs
El canicròs per a infants és en homenatge a Cortada, que va perdre la vida en un accident laboral el passat febrer i que era aficionat a aquest esport

Cursa dels Llebrers 2025 / Dani Casas


Regió7
Sant Fruitós de Bages22 GEN 2026 12:33

Sant Fruitós de Bages acollirà el diumenge 8 de febrer una nova edició de la Cursa dels Llebrers, una cita solidària ja consolidada al municipi que enguany celebra la seva 12a edició amb una novetat destacada: la incorporació de la modalitat de canicròs infantil en memòria d'Elan Cortada, el jove moianès que va perdre la vida el passat febrer en un accident laboral i que era gran aficionat a aquest esport.


Com ja és habitual, la prova ofereix dues opcions de participació: la caminada popular i el canicròs, a les quals se suma enguany aquesta nova proposta adreçada als més petits, amb l’objectiu de fomentar l’esport i el respecte pels animals des de ben joves. La sortida tindrà lloc al Parc del Bosquet i el recorregut serà de 7,7 km, amb un desnivell positiu de 171 metres.


La matinal és organitzada per les entitats santfruitosenques Galgos 112 i Niu de Petjades, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Tots els beneficis obtinguts amb les inscripcions es destinaran íntegrament a ajudar gossos rescatats i facilitar-los una nova oportunitat. Paral·lelament, també es recolliran donacions de pinso, medicaments i accessoris tant per a gossos com per a gats.


El preu de la inscripció és de 20 euros per a la modalitat de canicròs i de 15 euros per a la caminada. Les inscripcions es poden formalitzar a través del web: https://www.cronosports.com/events/2013331/inscripcio.php?id=2013331. La inscripció inclou esmorzar, samarreta commemorativa, obsequis d’empreses col·laboradores i la participació en sortejos de material.

22 gener 2026

Regió7

Veïns de Monistrol de Calders s’uneixen contra el projecte del gran cementiri xinès

Una plataforma impulsada per una trentena de persones exigeix que es preservi el caràcter «històric i rural de la finca» on es vol desenvolupar la proposta, que considera «desproporcionada»


Una imatge exterior de la finca on es vol desenvolupar el projecte / Mireia Arso


Jordi Escudé
Monistrol de Calders22 GEN 2026 6:25


Una trentena de veïns i veïnes de Monistrol de Calders es constituiran en una plataforma ciutadana d’oposició al cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar al poble amb el suport de l’Ajuntament. De fet, aquest nou moviment, no està radicalment en contra del projecte, però «sí amb les magnituds i les condicions com se’ns ha presentat fins ara», explica el seu portaveu, Maties Ponsa, molt crític amb «la falta d’informació i de transparència» amb què diu que actua l’Ajuntament amb aquesta qüestió.

La nova plataforma portarà per nom «AIXÍ no al cementiri xinès» i, a grans trets, vol defensar «l’ús històric i rural» de la finca de la Païssa, on es vol construir el cementiri, i que veu perillar si el projecte es desenvolupa tal com s’ha plantejat. Es tracta d’una antiga masia situada aproximadament a un quilòmetre del nucli urbà que els promotors del projecte van adquirir per convertir-la en una gran necròpoli multiconfessional pensada bàsicament per a la comunitat xinesa. La superfície total del complex abastaria unes 50 hectàrees, amb una capacitat per a unes 80.000 construccions, entre nínxols, tombes, panteons, i columbaris, distribuïts en una combinació entre zones de gespa i forestals. També es preveuen, entre altres, zones d’aparcament per a uns 900 vehicles, un arc commemoratiu d’entrada d’arquitectura oriental, un passeig d’accés de pins i xiprers, un edifici de recepció, i espais de natura i espiritualitat.

Els impulsors de la nova plataforma consideren que aquest plantejament no encaixa amb l’entorn. «Estem parlant d’un monstre», diu Ponsa, que es vol desenvolupar en una finca tradicionalment vinculada a la vinya, «on es conserva un celler amb una bota de grans dimensions» i altres de més petites, i en una zona de barraques de vinya i parets de pedra seca «que són patrimoni». La plataforma veu perillar la preservació d’aquests elements i de la pròpia masia, i tem per la contaminació que el projecte pugui provocar en els aqüífers i la font de bassal que diuen que hi ha en aquesta finca, i que serveixen per regar els Horts dels Pins, amb mig centenar de parcel·les que hi ha entre la finca i el poble.

Més enllà d’això, «voldríem saber quin consum d’aigua comportarà aquesta instal·lació i d’on la trauran», diu Ponsa, tenint en compte que, segons la plataforma, «el projecte preveu 7.500 m2 de gespa, dos llacs i un riu». També temen pels perjudicis sobre la fauna de la zona, i en camins rurals que travessen la finca.

El nou moviment «AIXÍ no al cementiri xinès», exigeix respostes a l’Ajuntament sobre aquestes i altres qüestions relacionades amb el projecte. Diuen que les van plantejar a través d'una instància que van presentar ja fa unes setmanes, «i encara no ens han contestat».

22 gener 2026

Regió7

El forn de Cal Xaconet de l’Estany continua buscant nous propietaris

Alba Codina, que l’havia regentat durant més de 20 anys, ho ha hagut de deixar per celiaquia

Una vista exterior del forn, a tocar de l’església i el monestir de l’Estany | Sebastià Renom

Guillem Soler
22/01/2026
L'Estany

Des de principis d’any l’Estany s’ha quedat sense pa. El tancament del mític forn de Cal Xaconet per motius de salut de la propietària i la falta de relleu al capdavant del negoci obliga els estanyencs a anar a buscar el pa a Moià o Santa Maria d’Oló. Una recerca de noves mans que ha quedat encallada sobretot pel forn de llenya i l’estil tradicional, que implica treballar de nits i amb tècniques més incòmodes que les modernes.

Els antics propietaris mantenen converses amb diversos interessats, però de moment no hi ha res tancat. La notícia que Alba Codina, regent de Cal Xaconet durant més de 20 anys, havia de deixar de treballar de fornera després de ser diagnosticada de celiaquia va ser molt sonada a la zona.

L’octubre de l’any passat anunciava que estava en procés de traspàs i recerca de nous forners. Des de llavors s’hi ha interessat molta gent, però el principal escull és treballar amb un forn de llenya tradicional, que tant aporta el sabor característic del pa tan cobejat que elaboraven com compromet a fer-ho de nit i amb menys facilitats que les que presten aparells moderns.

En un principi s’esperaven que el procés fos més senzill. Tot i no ser amos de l’edifici on hi ha el forn, segueixen molt implicats en el traspàs, i mantenen contacte constant amb possibles candidats. “Teníem pensat acompanyar i ensenyar tot el que sabem a qui ens rellevi al negoci, però ara ja se’ns fa més difícil perquè tots dos hem trobat feina”, explica Codina referint-se a ella i el seu marit. Un nou lloc de treball que ha hagut de buscar a contracor a causa de la celiaquia, però del qual valora que continua sent de cara al públic, el que li agrada.

La seva intenció és perseverar fins al traspàs i que d’aquesta manera no es perdin la tradició i la feina de tants anys a l’obrador, així com preservar l’essència dels productes que en sortien.

Codina explica que gent d’arreu de Catalunya, i alguns també d’Espanya, s’havien acostat a l’Estany només perquè els havien parlat del pa, i creu que seria una pena perdre-ho. Alhora és conscient de les dificultats que suposa el forn, com també estar ubicats en un poblet petit amb clientela limitada i uns determinats gustos.
 

El cartell a la porta / Sebastià Renom

L’entrebanc quotidià que suposa no comptar amb aquest servei bàsic està fent moure la gent del poble.

Des de l’Ajuntament de l’Estany apunten que en un principi no s’hi involucraran, perquè es tracta d’un negoci privat; ara bé, si el problema persisteix es plantegen engegar algun mecanisme per trobar alguna panificadora que pugui abastar el municipi.

La cooperativa Moianès Sostenible també s’hi ha sumat sol·licitant una subvenció per a la instal·lació de plaques solars amb l’objectiu de rebaixar els costos d’electricitat dels futurs forners, i combatre també el despoblament de les zones rurals. 

22 gener 2026

el9nou

El Ball de Gitanes llueix a Moià

Tres balls amb tradició a Moià com el Ciri, els Garrofins i les Gitanes van reviure fa cinquanta anys a la localitat; dels dos primers ja se’n va celebrar l’efemèride i ahir va ser el torn de l’altre, en una església parroquial plena a vessar

Les millors imatges del Ball de Gitanes / Oscar Bayona


Toni Mata i Riu
Manresa19 GEN 2026 6:25Actualitzada 19 GEN 2026 18:01

La commemoració dels 50 anys de la recuperació del Ball de Gitanes va culminar ahir a Moià una trilogia que en els darrers geners, amb motiu de la Festa Major d’Hivern, ha recordat que fa mig segle també es van tornar a dansar el Ball del Ciri i el Ball dels Garrofins. En una església parroquial plena a vessar, un centenar de balladors van ocupar el centre del temple per representar les tres coreografies esmentades, així com una ballada conjunta, molt aplaudida, amb una seixantena de dones i homes que en el darrer mig segle han mantingut viva la tradició. La Cobla Sabadell hi va posar la música, amb la direcció de Josep Valldaura.

L’expectació era màxima i l’aixopluc agraït en una jornada grisa i plujosa. La vetllada va començar amb el Ball del Ciri, que serveix per fer el relleu dels administradors de l’altar parroquial entre els membres de la confraria de Sant Antoni. L’espelma i l’almorratxa van anar canviant de mans en una peça elegant, de capes i faldilles, amb sis parelles en acció.

Després van entrar en escena els més petitons per representar el Ball dels Garrofins, el ritual dansaire que anuncia cada any la festa major hivernal. El dring dels picarols de les mitgetes se sentirà de nou avui a les 19 h amb les ballades a les places de la localitat.

Traspàs de bandera

Després del ball de bastons de la Colla Bastonera de Moià, es va ritualitzar el traspàs de la bandera de Sant Antoni de mans de l’administrador vigent, Nil Clusella, al nou, Adrià Clotet. Gerard Romeu va interpretar el canvi amb l’orgue de l’església i es va anunciar que el nou traginer d’honor és Josep Antoni Mur, cap del Cos dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Tombs se celebraran diumenge vinent.


Rosa Forcada i Jordi Ferrer (a l'esquerre) van ser homenatjats per la contribució a fer perviure els balls tradicionals / OSCAR BAYONA

Aleshores, el Ball de Gitanes va prendre el protagonisme. Primer, amb la presència del Pollo i la seva pell de conill, disposat a fer la punyeta a les sis parelles de dansaires. Després, amb la irrupció d’una nodrida colla de balladors dels darrers cinquanta anys. I, davant la sorpresa dels homenatjats, es va fer un reconeixement al lideratge de Rosa Forcada i Jordi Ferrer al capdavant de l’entusiasta grup que manté viva la flama ballant.

19 gener 2026

Regió7

L'episodi de llevantada ha provocat fins dilluns al migdia 41 sortides de Bombers a la Regió Centre

En la majoria dels casos d'aquest dilluns han estat incidències lleus i sense ferits

Caigudes d'arbres i esllavissades han estat les incidències més habituals / Bombers de la Generalitat


Eduard Font Badia
19 GEN 2026 17:19

Des de les 6 d'aquest matí, i fins a les 16 h. els Bombers de la Generalitat han efectuat a la Catalunya Central sortides a incidències poc rellevants relacionades amb el temporal de pluja. Poc abans de la una del migdia han hagut de retirar un arbre caigut en una pista rural a Castellcir. Un altre arbre ha hagut de ser retirat de la zona del Castell de Cabrera d'Anoia. Per altra banda, aquest mateix migdia els Bombers han hagut de rescatar dos vehicles (l'un a Sallent i l'altre a Pujalt), que s'havien quedat atrapats al fang.


Des de l'inici de l'episodi de llevantada, els Bombers han efectuat 41 sortides a la Regió d'Emergències Centre relacionades amb el temporal. A tot Catalunya les incidències han estat 413.

19 gener 2026

Regió7

El ball agermana Moià

La fotografia final de la vetllada de danses tradicionals va simbolitzar la unió de moltes persones per mantenir viva la tradició




Fotografia de grup dels balladors que van participar en la festa de danses tradicionals de Moià / OSCAR BAYONA


Toni Mata i Riu
Moià19 GEN 2026 17:18


Moià va viure diumenge a la tarda una gran vetllada social, cívica i cultural amb la interpretació dels seus balls tradicionals. L'edició d'enguany de la Festa Major d'Hivern ha tingut el Ball de Gitanes com a protagonista destacat per la commemoració dels 50 anys de la seva recuperació al poble. Una fita que va cloure les celebracions del mateix signe que van tenir lloc el 2023 amb el Ball dels Garrofins i el 2024 amb el Ball del Ciri.




Ballada conjunta de balladors de les Gitanes en els últims cinquanta anys / OSCAR BAYONA

L'església parroquial es va omplir de gom a gom en una demostració del vigor i la vigència d'uns balls que molts veïns i veïnes de Moià se senten seus. La festa va començar amb els balls del Ciri i els Garrofins i, després, va ser el torn del Ball de Bastons a càrrec de la Colla Bastonera de Moià. Després del traspàs de bandera de Sant Antoni al banderer d'enguany, honor que recau en Adrià Clotet, es va fer la ballada de Gitanes per celebrar que es va tornar a dansar ara fa mig segle, el 1976. Amb la Cobla Sabadell, dirigida pel mestre Josep Valldaura, tocant les músiques corresponents, la jornada va culminar en la concorreguda ballada conjunta dels balladors que han mantingut viva la flama de les Gitanes durant cinquanta anys.




La fotografia de grup dels balladors va culminar una jornada lluïda / OSCAR BAYONA

Una gran fotografia de grup de tots els balladors i altres persones que han contribuït a fer perdurar els balls tradicionals a Moià va cloure la vetllada, després que es fes un homenatge sorpresa a Roser Forcada i Jordi Ferrer per haver capitanejat la nau durant tres anys intensos que van culminar en un diumenge plujós i per recordar.

19 gener 2026

Regió7

Ripoll oferirà el curs vinent un màster de pilotatge de drons

El màster l’impartiran professionals del Barcelona Drone Center de Moià i hi podran optar una vintena d’estudiants

|

Esther Rovira
17/01/2026
Ripoll

L’oferta formativa del proper curs 2026-2027 de la Fundació Eduard Soler (FES) de Ripoll inclou un màster professional en aeronaus pilotades en remot (drons). Es tracta d’uns estudis oficials del Departament d’Educació, que estan homologats a tot l’Estat i que tindran una durada de 500 hores, repartides al llarg d’un any. Per accedir-hi cal ser tècnic superior titulat de Formació Professional reglada o disposar d’un títol de grau universitari. El màster l’impartiran professionals del Barcelona Drone Center de Moià i hi podran optar una vintena d’estudiants.

Es tracta “d’un pas més” perquè el centre ripollès ja ha tingut els dos últims anys un curs inicial de drons de 40 hores. Ara aposten per sumar continguts avançats en una especialització que, a més a més, “ja incorpora coneixements de tecnologies vinculades a la nostra expertesa, com són els sistemes de control, l’electrònica, la connectivitat, els motors elèctrics, les bateries o els components”, explica el director de formació de la fundació, Josep Maria Casals. El màster compta amb un reconeixement de 30 crèdits universitaris i els responsables de la FES destaquen que “aquesta formació només es pot cursar en aquests moments a Barcelona i les Terres de l’Ebre”. Des del BCN Drone Center, l’encarregat de les relacions amb les empreses i clients, Àlex Samarà, afegeix que s’adreça a persones que “ja estan familiaritzades amb el sector i s’hi volen dedicar professionalment”. Així es formarà els estudiants en “operativa de sistemes i aplicacions i també donant molta importància a la part regulatòria i legal, que és molt important”.

La FES, que imparteix formació tècnica al Ripollès des de fa 25 anys, detalla que s’ha detectat una necessitat a la indústria. “Cada cop són més les aplicacions civils dels drons, tant en l’administració pública, per fer control d’incendis, emergències, cerca de persones o control de vehicles, com en l’empresa privada, on s’estan aplicant en sectors tan diversos com la topografia, la logística, l’energia, l’agricultura, la silvicultura, els sistemes audiovisuals o els espectacles de llum”, diu Casals. De fet, la fundació ressalta que “alguns estudis estimen que a Europa el nombre de drons d’ús professional presentarà un gran creixement en els propers anys fins arribar a mig milió d’aeronaus cap al 2035”. Samarà considera que “un dels grans avantatges del sector és que les possibilitats són gairebé infinites, perquè qualsevol cosa que et puguis imaginar es pot adaptar amb drons i la majoria de tasques s’estan substituint perquè el cost d’implementació d’aquesta tecnologia és molt reduït”. “La gent s’imagina que són aparells voladors, però també n’hi ha de terrestres, submarins o aquàtics i els aeris poden tenir diferents mides i configuracions”, explica Samarà. Un dels exemples recents que han portat a terme des del BCN Drone Center és “el transport de material sanitari entre hospitals, que millora la qualitat dels teixits i les mostres de sang”.

Aquest serà el segon màster professional que tindrà la FES i se sumarà al de Fabricació Intel·ligent. El centre també compta entre la seva oferta amb els cicles formatius de grau superior en Mecatrònica Industrial, Automatització i Robòtica, Disseny Industrial i Programació de la Producció. Actualment té un centenar d’alumnes, dels quals “entre un 80% i un 85% són de fora la comarca, tot i que alguns d’ells acaben arrelant al Ripollès o a la Catalunya Central retenint el talent per a la competitivitat de les empreses”.

17 gener 2026

el9nou

La multipremiada soprano Elionor Martínez guanya el dret a cantar a Moià

La soprano de Barcelona acaba sisena de la classificació general del Concurs de Cant Tenor Viñas i guanya diverses categories, com l'Oratori-Lied
L'artista, que canta habitualment amb Jordi Savall, va ser la millor catalana i cantarà en el Festival Internacional Francesc Viñas a la localitat moianesa
La cantant Elionor Martínez, primera catalana del Concurs Viñas / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL


Toni Mata i Riu
Manresa17 GEN 2026 17:15

La soprano Elionor Martínez Lara (Barcelona, 1996) cantarà el proper d'agost a Moià després de ser la millor participant catalana en el 63è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, que s'ha celebrat al Liceu homenatjant un any més la memòria del moianès Francesc Viñas (1863-1933). La vocalista va obtenir el sisè lloc en el concurs general, que es va adjudicar el baix-baríton ucraïnès Vladyslav Buialskyi, i va obtenir set premis, entre els quals el Plácido Domingo al millor cantant espanyol, la primera edició del Premi Oratori-Lied i el premi com a Millor intèrpret de Mozart.


La condició de millor cantant catalana li dona dret a una recompensa de 2.000 euros concedida per l'Ajuntament i Joventuts Musicals de Moià, a més de la contractació per cantar en la pròxima edició del Festival Internacional de Música Francesc Viñas, aquest estiu. La participació en el concurs no només ha afegit uns quants mèrits més al currículum de la barcelonina, sinó que també ha estat molt generosa econòmicament, ja que pel sisè lloc general rep 6.000 euros, pel de la nova categoria Oratori-Lied 10.000 més i pel d'intèrpret de Mozart 3.000 euros.


Cantant de Savall

Elionor Martínez canta habitualment sota la direcció de Jordi Savall a La Capella Nacional de Catalunya. Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, l'intèrpret va continuar els estudis a la Hochschule für Musik de Basilea. Entre altres mèrits, va rebre quatre premis especials al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el 2019. De cara a la temporada 2026/2027, la soprano actuarà a les sales més prestigioses del continent en haver estat seleccionada per l'European Concert Hall Organisation com a Rising Star. La reeixida participació en el concurs també li ha reportat a Martínez poder participar en festivals com la Schubertíada.


El concurs es clourà aquest diumenge al Liceu amb el tradicional Concert dels Guanyadors. A partir de les 18 h, els artistes actuaran acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Julio García Vico.El baix-baríton ucraïnès Vladyslav Buialskyi va guanyar el concurs / TONI BOFILL
 

Podi ucraïnès

Entre els participants en la gala de cloenda també hi haurà el baix-baríton Vladyslav Buialskyi, que va guanyar 30.000 euros i un contracte per actuar les properes temporades al Liceu. El cantant va encapçalar un podi íntegrament ucraïnès completat per la soprano Yuliia Zasimova i baríton Vlad Tlusch. Quart va quedar el baríton sudcoreà Felix Park i cinquena la costa-riquenya Karla Pineda.

En la prova definitiva del divendres que va culminar una setmana d'eliminatòries a la ciutat de Barcelona, van prendre part els 16 finalistes, una selecta nòmina de cantants que ha sobreviscut a les diverses cribes realitzades des la inscripció inicial de 712 participants de 64 països.

El concurs Tenor Viñas ha repartit 145.000 euros en premis.

17 gener 2025

Regió7

Moià dona el tret de sortida a la Festa Major d’Hivern amb tradició, música i cultura popular

La celebració s’allargarà fins al 25 de gener i oferirà un ampli programa d'activitats, amb actes com la tradicional missa de Sant Antoni Abat, l'ofici solemne en honor a Sant Sebastià, el 50è aniversari de la recuperació del Ball de Gitanes i el concert d'Al·lèrgiques al Pol·len
 

La cantant moianesa Clara Renom als Tres Tombs de 2025 com a Traginera d'Honor / Arxiu/Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Moià16 GEN 2026 6:25


Moià enceta demà la Festa Major d’Hivern amb un ampli programa d’activitats que s’allargarà fins al 25 de gener. Entre els actes més destacats hi ha la missa de Sant Antoni Abat, el concert d’Al·lèrgiques al Pol·len, la ballada de Gitanes en el marc del 50è aniversari de la recuperació d’aquesta dansa tradicional, l’ofici solemne de Sant Sebastià i, com a gran cloenda, els Tres Tombs.


Abans de l’inici oficial de la festa, el dia 16 hi ha programades dues activitats a la Biblioteca. A 2/4 de sis de la tarda es farà l’espectacle familiar de titelles El país de les puces, amb la rondallaire Lídia Clua, i a 2/4 de vuit tindrà lloc la presentació del llibre Potser en una altra vida, del moianès Jin Vives Burdó, acompanyat de Nil Oliveras Burdó.


El dissabte 17, obrint la Festa Major d’Hivern, se celebrarà la missa solemne de Sant Antoni Abat a l’església de Santa Maria. A les vuit del vespre, l’Espai Cultural Les Faixes acollirà el concert del grup Al·lèrgiques al Pol·len. Les entrades tenen un cost de tres euros i es poden adquirir a través del web eagora.app o presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament.


El diumenge 18 serà un dels dies més intensos del programa. A les sis de la tarda tindrà lloc la celebració del 50è aniversari de la recuperació del Ball de Gitanes. A l’interior de l’església es farà una ballada conjunta amb els dansaires dels darrers cinquanta anys, es representaran les Gitanes antigues i es durà a terme una mostra de danses tradicionals de Moià —el Ball del Ciri, el Ball de Bastons i el Ball de Garrofins—, amb l’acompanyament de la Cobla Sabadell. Tot seguit, es farà el traspàs de la bandera de Sant Antoni al banderer d’enguany, Adrià Clotet. Aquell mateix dia també quedarà inaugurada l’exposició 50 anys de danses tradicionals de Moiàal Museu – Casa Natal Rafael Casanova, visitable fins al 8 de febrer.

El dilluns 19 tindrà lloc la ballada de la vigília de Sant Sebastià amb els Garrofins, el Pollo i els Teiers. Començarà a les set de la tarda a Can Carner i recorrerà els carrers del poble. L’endemà, dia de Sant Sebastià, patró de la vila, se celebrarà l’ofici solemne a la parròquia, amb la participació dels Garrofins, que ballaran a la sortida.

El dissabte 24, escalfant motors per als Tres Tombs, a les set de la tarda se celebrarà la Gran Botifarrada a la plaça Major. Tot seguit, els Grallers de Moià oferiran una serenata als administradors entrants i sortints per anunciar la festa. A continuació, es pujarà a l’Ajuntament amb el Traginer d’Honor, on l’alcalde els rebrà.


Finalment, diumenge se celebraran els Tres Tombs, que posaran el punt final a la Festa Major d’Hivern. A partir de les nou del matí, els participants de la cavalcada de Sant Antoni es concentraran davant del Pavelló Municipal. A les onze començarà la desfilada, encapçalada per la Banda Municipal de l’Espai Musical de Moià i el Pollo. A dos quarts de dotze tindrà lloc la benedicció i, en el tercer tomb, s’interpretarà el Ball del Contrapàs curt.

16 gener 2026

Regió7

Premi Rosa Argelaguet i Isanta per a les enginyeres de la missió Hypatia II Estel Blay Carreras i Anna Bach Valls

Blay, que és de Manresa, és enginyera aeroespacial i doctora en Ciència Aeroespacial i Tecnologia, i Bach, que és de Moià, ha estudiat Enginyeria Informàtica i Matemàtiques

Les dues destaquen per la seva tasca de divulgació científica i són líders en la promoció de projectes STEAM

El lliurament del guardó tindrà lloc el dijous 5 de febrer a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa

Les premiades Estel Blay (esquerra) i Anna Bach (dreta) / Arxiu Particular


Regió7
Manresa15 GEN 2026 14:48Actualitzada 15 GEN 2026 18:44

Estel Blay Carreras (Manresa, 1986) i Anna Bach Valls (Moià, 1994) rebran el sisè Premi Rosa Argelaguet i Isanta, impulsat per l’Ajuntament de Manresa a través de la regidoria de Coneixement, per les universitats UPC Manresa i UManresa-FUB, i per la Biblioteca del campus (BCUM), en el marc de celebració a Manresa del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc el dijous 5 de febrer a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa, a 2/4 de 7 de la tarda. Per assistir-hi, cal fer la inscripció a través d’aquest enllaç.

Estel Blay Carreras

Nascuda a Manresa l’any 1986, és enginyera aeroespacial i doctora en Ciència Aeroespacial i Tecnologia per la Universitat Politècnica de Catalunya. És coneguda per la seva participació en missions anàlogues de simulació marciana i la seva tasca de divulgació i lideratge en projectes STEAM. Compta també amb coneixements en dret, enginyeria aeronàutica, enginyeria mecànica i aeroespacial.


És una ferma defensora de la igualtat de gènere en la ciència i l’exploració espacial. Ha destacat la importància de crear referents femenins i de fomentar la participació de dones i nenes en disciplines STEAM.


Gran part de la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en l’àmbit de la recerca i la gestió de projectes científics i tecnològics. Ha treballat com a program manager a l’Institut d’estudis espacials de Catalunya (IEEC), coordinant el Programa European Space Agency (ESA) PhiLab Spain, i com a gerent sènior de desenvolupament de negocis de GlobalTrust.

Blay ha estat una de les set integrants de la missió Hypatia II, una expedició de recerca que simula les condicions de vida a Mart a la Mars desert Research Station (MDRS), al desert de Utah (Estats Units d’Amèrica). La missió, liderada per dones, té com a objectiu avançar en la recerca sobre l’exploració marciana i promoure la presència femenina en l’àmbit STEAM. Durant la Hypatia II, celebrada el febrer de 2025, Blay va exercir de científica i responsable de salut i seguretat de la tripulació.

Aquest 2025 ha rebut el Premi DonaTIC en la categoria “Iniciativa Referent d’Entitat, Centre Formatiu/Institució” de la Generalitat de Catalunya. Blay ha estat designada com a comandant per a la propera expedició Hypatia III, prevista per l’any 2027.

Anna Bach Valls

Enginyera informàtica, matemàtica, dibuixant i divulgadora científica catalana.

Nascuda a Moià el 1994 és ha estudiat Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat reconeguda per la seva tasca en la promoció de la presència femenina en l’àmbit STEAM i la seva participació en missions de simulació marciana.

Des del 2020 treballa a la companyia de videojocs Scopely, inicialment com a analista de dades, i des del 2021 com a gerent de producte. Des del 2018 dibuixa per fer divulgació científica a través d’Instagram per tal d’apropar la ciència i la tecnologia a un públic ampli i per visibilitzar el paper de les dones en l’àmbit científic i tecnològic. El seu treball divulgatiu busca normalitzar la presència femenina en professions tradicionalment masculinitzades i crear referents positius dins del món de les STEAM.

L’any 2023, Anna Bach Valls va ser seleccionada com a Back-up Crew Scientist i artista resident a la primera missió del Projecte Hypatia, una expedició catalana a la Mars Desert Research Station (MDRS) al desert de Utah (Estats Units), que simula les condicions d’una missió tripulada a Mart.

El 2025, Bach Valls assumeix el rol d’oficial executiva i artista resident a la missió Hypatia II, la segona expedició catalana íntegrament femenina a la MDRS. Aquesta missió, formada per nou dones de diferents disciplines científiques i tècniques, té com a objectiu impulsar recerca en sostenibilitat, teledetecció, recollida de mostres geològiques i monitoratge del comportament en situacions d’aïllament, així com visibilitzar referents femenins en la ciència i la tecnologia.

Durant la missió, va escriure i il·lustrar el llibre Les exploradores de Mart, basat en la simulació marciana i publicat el setembre de 2025. El llibre s’adreça al públic infantil i té com a objectiu apropar a les nenes les històries de dones científiques i aventureres reals, oferint-los referents positius, inspirant-les a ser allò que vulguin i mostrant que la ciència i l’enginyeria són disciplines apassionants.
 

Sobre el premi

El guardó va ser creat l’any 2020 amb la voluntat de reconèixer, promocionar i sensibilitzar el paper de les dones que han contribuït activament en alguna activitat de docència, d’investigació o de divulgació en l’àmbit de les ciències, així com per mantenir el llegat de la doctora Rosa Argelaguet i Isanta, que va ser professora i directora de la UPC Manresa fins a la seva malaurada defunció, i sempre va estar implicada en l’objectiu de despertar vocacions científiques femenines.

El jurat d’aquesta sisena edició està format per Joan Vila Marta, regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement de l’Ajuntament de Manresa, que ha actuat com a president; Tània Infante Martínez, en representació del grup municipal ERC; Mònica de Llorens Vall-Llossera, en representació del grup municipal Junts; Roser Alegre Fontanet, en representació del Grup municipal Fem Manresa, en substitució de Gemma Boix Pou; Maria dels Àngels Curtichs Monter, en representació del Grup municipal Nacionalista; Inmaculada Cervilla Galera, en representació del grup municipal VOX; Pere Massegú Bruguera, en representació del grup municipal PSC; Isabel Sánchez Pulido, regidora delegada de Feminismes i LGTBI; Anna Gasulla Sabaté, cap del Servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Manresa; Laura Martín Díaz, tècnica del servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Manresa; i Raquel Aranda Magnet, cap de la secció juridicoadministrativa del servei de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Manresa, que ha actuat com a secretària.

Les premiades de les edicions anteriors són:

-1a edició: Maria Dolors Riera Colom (Doctora en Enginyeria Industrial) -àmbit enginyeria-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.

-2a edició: Núria López-Bigas (Doctora en Biologia) -àmbit ciències-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i divulgativa.

-3a edició Maria Roser Valentí Vall (Doctora en física) -àmbit ciències-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.

-4a edició Rosa Maria Miró-Roig (Doctora en Matemàtiques) -àmbit àlgebra i geometria-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.


-5a edició Mar Reguant Ridó (Doctora en Economia) - àmbit mediambiental-. Candidata significativa per la seva contribució en activitat investigadora i docent.

15 gener 2026

Regió7