Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Viñas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Viñas. Mostrar tots els missatges

17 de gen. 2026

La multipremiada soprano Elionor Martínez guanya el dret a cantar a Moià

La soprano de Barcelona acaba sisena de la classificació general del Concurs de Cant Tenor Viñas i guanya diverses categories, com l'Oratori-Lied
L'artista, que canta habitualment amb Jordi Savall, va ser la millor catalana i cantarà en el Festival Internacional Francesc Viñas a la localitat moianesa

La cantant Elionor Martínez, primera catalana del Concurs Viñas / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL


Toni Mata i Riu
Manresa17 GEN 2026 17:15

La soprano Elionor Martínez Lara (Barcelona, 1996) cantarà el proper d'agost a Moià després de ser la millor participant catalana en el 63è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, que s'ha celebrat al Liceu homenatjant un any més la memòria del moianès Francesc Viñas (1863-1933). La vocalista va obtenir el sisè lloc en el concurs general, que es va adjudicar el baix-baríton ucraïnès Vladyslav Buialskyi, i va obtenir set premis, entre els quals el Plácido Domingo al millor cantant espanyol, la primera edició del Premi Oratori-Lied i el premi com a Millor intèrpret de Mozart.


La condició de millor cantant catalana li dona dret a una recompensa de 2.000 euros concedida per l'Ajuntament i Joventuts Musicals de Moià, a més de la contractació per cantar en la pròxima edició del Festival Internacional de Música Francesc Viñas, aquest estiu. La participació en el concurs no només ha afegit uns quants mèrits més al currículum de la barcelonina, sinó que també ha estat molt generosa econòmicament, ja que pel sisè lloc general rep 6.000 euros, pel de la nova categoria Oratori-Lied 10.000 més i pel d'intèrpret de Mozart 3.000 euros.


Cantant de Savall

Elionor Martínez canta habitualment sota la direcció de Jordi Savall a La Capella Nacional de Catalunya. Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, l'intèrpret va continuar els estudis a la Hochschule für Musik de Basilea. Entre altres mèrits, va rebre quatre premis especials al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el 2019. De cara a la temporada 2026/2027, la soprano actuarà a les sales més prestigioses del continent en haver estat seleccionada per l'European Concert Hall Organisation com a Rising Star. La reeixida participació en el concurs també li ha reportat a Martínez poder participar en festivals com la Schubertíada.


El concurs es clourà aquest diumenge al Liceu amb el tradicional Concert dels Guanyadors. A partir de les 18 h, els artistes actuaran acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Julio García Vico.El baix-baríton ucraïnès Vladyslav Buialskyi va guanyar el concurs / TONI BOFILL
 

Podi ucraïnès

Entre els participants en la gala de cloenda també hi haurà el baix-baríton Vladyslav Buialskyi, que va guanyar 30.000 euros i un contracte per actuar les properes temporades al Liceu. El cantant va encapçalar un podi íntegrament ucraïnès completat per la soprano Yuliia Zasimova i baríton Vlad Tlusch. Quart va quedar el baríton sudcoreà Felix Park i cinquena la costa-riquenya Karla Pineda.

En la prova definitiva del divendres que va culminar una setmana d'eliminatòries a la ciutat de Barcelona, van prendre part els 16 finalistes, una selecta nòmina de cantants que ha sobreviscut a les diverses cribes realitzades des la inscripció inicial de 712 participants de 64 països.

El concurs Tenor Viñas ha repartit 145.000 euros en premis.

17 gener 2025

Regió7

13 de gen. 2026

El concurs que homenatja el tenor moianès Francesc Viñas bat rècords

El certamen de cant es disputa aquesta setmana a Barcelona amb la presència d'un centenar d'aspirants d'entre els 712 presentats arreu del món
El millor cantant català rebrà una recompensa econòmica de 2.000 euros i un contracte per actuar al Festival Viñas de Moià a l'estiu



Imatge d'una edició anterior del concurs de cant dedicat al tenor Viñas / LICEU


Toni Mata i Riu
Manresa13 GEN 2026 6:25


Més de set-cents cantants d'arreu del món van tenir l'ambició d'arribar a la fase final del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, però només prop d'un centenar ho han aconseguit i aquests dies competeixen a Barcelona per algun dels premis en disputa, entre els quals el que concedeixen l'Ajuntament de Moià i Joventuts Musicals de la localitat de la Catalunya Central. El certamen que porta el nom de l'insigne tenor moianès Francesc Viñas Dordal, que va viure entre el 1863 i el 1933, ha batut enguany el rècord de participants, amb 712, procedents de 64 països.


El gendre de Francesc Viñas, en Jacint Vilardell i Permanyer, va instaurar el concurs l'any 1963 amb la vocació de donar una oportunitat a joves talents. Els vincles de la convocatòria amb la localitat natal del tenor venen de lluny. Temps enrere, des de Moià es concedia una beca, però fa una vintena d'anys, l'Ajuntament i Joventuts Musicals de Moià van canviar el seu suport i el millor cantant, masculí o femení, de la contesa reben una recompensa econòmica de 2.000 euros i la contractació per actuar en el Festival Viñas que se celebra anualment en dates estiuenques a la localitat moianesa.


Aspirants de Pequín, Milà, Nova York, ...

El concurs té una marcada dimensió internacional, ja que comença arreu del planeta i desemboca a la capital catalana, amb el Gran Teatre del Liceu -que dirigeix el manresà Valentí Oviedo- com a centre neuràlgic. La consecució d'una nova plusmarca d'inscrits per segon any seguit demostra la vigència de la proposta i l'atracció que genera en cantants de tot el món. El certamen es posa en marxa amb les audicions preliminars, que es van celebrar el passat mes de novembre al Teatro Real de Madrid, la Staatsoper de Berlín, la Metropolitan Opera House de Nova York, el Teatro alla Scala de Milà, l'Òpera National de París, l'Òpera de San Francisco, la Royal Opera House Covent Garden de Londres i el National Centre for the Performing Arts de Pequín, a més del Conservatori del Liceu.


Gairebé un centenar d'aquests aspirants canten aquesta setmana a Barcelona. Fins aquest dimecres, se celebren al Conservatori del Liceu, les dues primeres eliminatòries, que donaran accés a la final de divendres a un reduït grup de participants. La prova definitiva tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu, el mateix escenari que diumenge acollirà el Concert dels Guanyadors. El dia abans, es durà a terme l'activitat "Una tarda amb Luciana Serra", oberta al públic al foyer del Liceu. La soprano italiana compartirà el seu bagatge en una trobada que conduirà Pol Avinyó, adjunt a la direcció artística del teatre de la Rambla.


Luciana Serra, amb Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu / TONI BOFILL

Entre les novetats de l'edició d'enguany es registra la consolidació de l'especialitat oratori-lied com una categoria pròpia, ja que és una modalitat de la cançó que no té gaire oportunitats professionals, a parer dels organitzadors. També s'ha creat un trofeu propi, obra de l'escenògraf targarí Llorenç Corbella Burgués, amb la voluntat de donar una identitat i un reconeixement al concurs.

Un wagnerià convençut

Francesc Viñas Dordal és recordat per ser un dels gran tenors wagnerians del país. Al llarg de la seva carrera va interpretar en nombroses ocasions els rols principals de "Lohengrin", "Tannhäuser", "Tristan i Isolda" i "Parsifal", i va actuar en grans escenaris com l'Scala de Milà, el Covent Garden londinenc, la Metropolitan Opera House de Nova York, els teatres Constanzi de Roma, San Carlos de Lisboa, San Carlo de Nàpols i Real de Madrid, a més del Liceu barceloní.



Francesc Viñas, en el paper de Tristan / WIKIPÈDIA/DOMINI PÚBLIC

Precisament, en aquest darrer teatre, Viñas va representar el primer "Parsifal" legal quan, el 31 de desembre del 1913, va caducar la prohibició de fer-lo fora del teatre de la localitat bavaresa de Bayreuth. Un cop es va retirar, l'artista es va dedicar a tasques filantròpiques com l'organització de la Festa de l'Arbre Fruiter, que havia instaurat el 1904.

13 gener 2026

Regió7

16 de jul. 2022

Moià recupera la placa original del monument de Rafael Casanova perduda el 1939

La peça, de marbre blanc, l’han trobat ben conservada a la finca del tenor Francesc Viñas els seus nous propietaris, i l’han cedit al museu

Jordi Escudé
Moià | 16·07·22 | 06:30


Cristina Casinos, encarregada de la conservació de peces del Museu de Moià, polint la placa MUSEU DE MOIÀ

La placa incrustada al monument original dedicat a Rafael Casanova de Moià, que va desaparèixer juntament amb l’estàtua just acabada la Guerra Civil i que es donava per perduda, ha aparegut 83 anys després. Era a la finca del tenor local Francesc Viñas, que havia fet construir el monument l’any 1932, i fa uns dies, els actuals propietaris de l’immoble van trobar la peça per casualitat mentre hi feien obres. L’han cedit al Museu de Moià.

L’estàtua de bronze (i la seva placa), que és una rèplica exacta del monument que l’escultor Rossend Nobàs havia fet a Barcelona, va ser inaugurada el 16 d’agost del 1932 per l’aleshores president de la Generalitat, Francesc Macià, al jardinet que el mateix Viñas havia adaptat davant la seva finca (on actualment hi ha la plaça de l’Hospital). Tanmateix, un cop acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes la van retirar, i des d’aleshores no s’havia sabut res més del monument. Segons consta en un informe elaborat arran de la troballa per l’arxiver local Ramon Tarter, «per testimonis orals sembla ser que l’estàtua va romandre un temps arraconada als baixos del cafè del Círcol Recreatiu i que fou venuda posteriorment per ser fosa», si bé també hi ha la versió que hauria estat retornada a la família Viñas. Cap de les dues hipòtesis s’ha pogut confirmar mai, i en qualsevol cas, no hi ha rastre de l’estàtua. L’únic que ara ha aparegut és la placa, i en aquest cas si que s’ha trobat a la finca de la família que n’havia pagat la construcció.
Inauguració del monument a Moià, l'any 1932, amb presència del president Francesc Macià MUSEU DE MOIÀ

Encara no fa dos anys que l’immoble va ser adquirit per Daniel Cruz i el seu marit, que s’hi van traslladar a viure per Sant Joan de l’any passat amb els seus fills. Expliquen que la troballa va ser «tota una sorpresa» perquè no sabien que a la casa hi hagués cap peça d’aquest tipus. A més, «com que estava girada, pensàvem que eren les restes d’alguna còmoda, i mai no n’havíem fet cas», diu Cruz. No se’n van adonar fins que la van haver de moure per les obres. De fet, es trobava en un edifici secundari de la finca, on hi havia hagut l’antiga bugaderia i el columbari, «i només hi anàvem esporàdicament». Era en una habitació «plena de trastos» darrere d’unes fustes.
 

Ben conservada
Es tracta d’una peça de marbre i de color blanc, de gairebé 80 centímetres d’alçada i 40,5 d’amplada, i amb un gruix de més de 2,5 centímetres. Malgrat aquestes dimensions i el temps que ha estat desapareguda, es conserva en bon estat i tan sols té «alguna ratllada», explica la conservadora del museu, Cristina Casinos, de manera que només s’hi ha fet una neteja superficial en sec. S’hi pot llegir la inscripció «A l’insigne fill de Moià Rafel Casanova 1714», i manté l’escut. S’ha registrat «i se’n farà ressò», apunta la directora-gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega, però no s’exposarà de forma permanant per falta d’espai tenint en compte la inmensitat de peces que hi ha, si bé seguramet es mostrarà al públic en moments puntuals encara per determinar.

Acabada la dictadura es va erigir una nova estàtua dedicada a Rafael Casanova seguint l’estètica de l’anterior i al mateix lloc, però més petita i de poca qualitat, i es va acabar degradant, mentre que la placa es va fer en base a fotografies de la del 1932 que s’havia perdut i es va incrustar al pedestal (que és l’únic que s’havia conservat). El 1993 es va fer l’estàtua actual, que ja era de bronze i amb unes mides proporcionades al pedestal. És obra de l’escultor Josep Maria Molist.

16 juliol 2022

Regió7

17 d’ag. 2021

Moià dedica la Festa de l’Arbre Fruiter d’enguany a la tasca de la Universitat d’Estiu

L’acte es farà aquesta tarda a les 7 al Parc Municipal, i posarà fi a tota una setmana de festa major

Redacció. Moià
17·08·21 | 06:25


Moià celebrarà aquesta tarda la tradicional Festa de l’Arbre Fruiter i d’Homenatge a la Vellesa, que ja arriba a la 116 edició, i que aquesta vegada reconeixerà la tasca que fa cada any a la comarca la Universitat d’Estiu del Moianès i l’equip gestor que l’organitza, com a entitat que enguany ostenta la presidència de la Festa.

L’acte començarà a les 7 de la tarda a l’esplanada de baix del Parc Municipal, després de la recepció a l’Ajuntament i de la plantada de l’arbre a l’avinguda de l’Escola Pia. Comptarà amb la intervenció de l’alcalde, Dionís Guiteras, i com sempre, inclourà l’entrega del premi Francesc Viñas a la virtud i el civisme i dels premis als millors treballs de recerca dels alumnes de l’institut, així com l’homenatge a la vellesa.

Aquesta activitat, juntament amb el concurs de dibuix amb matinal de jocs infantils que s’haurà fet al matí al mateix parc, i la missa d’homenatge a la vellesa posterior, posaran punt i final a la Festa Major d’enguany, que s’ha allargat durant una setmana. Les restriccions per la pandèmia han obligat enguany a concentrar la majoria de les activitats que s’han celebrat al mateix parc municipal on avui es farà la Festa de l’Arbre Fruiter. 

17 agost 2021

Regió7

20 d’ag. 2018

La veu de la soprano Serena Sáenz captiva al Festival Viñas

jaume grandia 20.08.2018 | 23:42


Crexells (esquerra) i Sáenz saluden el públic jaume grandia

La soprano Serena Sáenz (Barcelona, 1994) va deixar molt bon sabor de boca en l'actuació que va fer divendres a l'Auditori de Sant Josep de Moià. El mes de gener passat, Sáenz va ser guardonada amb el premi al millor intèrpret català del Concurs de cant Francesc Viñas, que organitza el Liceu de Barcelona, i la recompensa, dotada per l'Ajuntament moianès, és la celebració d'un concert dins del Festival Viñas.

La soprano va oferir el programa The Orient Express, amb obres de Delibes, Ratxmaninov, Poulenc, Komitas, Bellini, Schubert, Rossini, Granados, Turina i Lara, acompanyada per la pianista Anna Crexells. Serena Sáenz, amb una veu suggestiva, va captivar el públic que gairebé omplia el recinte, ovacionant llargament la cantant i la pianista, que van correspondre oferint dos bisos.

20 agost 2018

Regió7

14 d’ag. 2018

La joven orquesta de l'AIMS cerrará la 35 edición del festival Viñas de Moià

Redacción
Barcelona, 14 ago (EFE).- El festival Viñas de Moià ha entrado en la recta final de su 35 edición y se clausurará los días 17 y 18 de agosto con los conciertos de la soprano Serena Sáenz y la orquesta de la Academia Internacional de Música de Solsona (AIMS), respectivamente, que pondrán fin a más de un mes de conciertos.
Según ha señalado la organización en un comunicado, la orquesta de l'AIMS de jóvenes talentos volverá otra edición más a los escenarios del festival dirigida por Sergey Ostrovsky y compuesta por promesas emergentes que durante 15 días han hecho prácticas en Solsona.
Así, la jornada precedente, la joven soprano Serena Sáenz, ganadora del concurso de canto Francesc Viñas otorgado por el Ayuntamiento de Moià, estará acompañada al piano por Anna Crexells en un recital que incluirá, entre otras, piezas de Turina, Granados o Rachmamninov.
El festival Viñas de Moià es una iniciativa de las Joventuts Musicals de Moià que pone en valor la apuesta por los nuevos talentos en el ámbito de la música clásica. EFE

14 agost 2018

La Vanguardia

6 de jul. 2018

7 de des. 2015

21 de set. 2015

Clou amb èxit el Festival Francesc Viñas de Moià

http://canal-taronja-central.xiptv.cat/infotaronja/capitol/clou-amb-exit-el-festival-francesc-vinas-de-moia#

18 de juny 2015

Cases Francesc Viñas Dordal. Moià. Moianès.

Cultura - 8:13   diumenge, 14 juny, 2015  per Col·lectiu Conèixer Catalunya
Feia un dia fred i solejat quan el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés ens arribàvem fins a Moià per retrat el conjunt arquitectònic de tres cases que varen pertànyer al tenor Francesc Viñas i Dordal ( Moià, Bages, 1863 —Barcelona, 1933 )
La de l’extrem dret té un interessant voladís sobre teulada.
La dita casa del mig, correspon a la casa on va néixer el tenor, i en la que va viure sempre el seu pare, Viñas va dur a terme vàries remodelacions entre 1890 i 1900 que van donar a l’edifici un caire amb influències d’estil Noucentista.
La de l’extrem esquerre és una torre feta de pedra amb esgrafiats en els dintells de les finestres i balcó també de pedra aixecat damunt de mènsules amb volutes. Portal senzill i torre aixecada al costat amb terrassa a la part superior.
Costa de creure que les tres cases s’aixequessin per ‘mans anònimes’ màxim quan treballaven per una persona que era en aquella època una celebritat internacional. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obres i/o arquitectes que en foren responsables.
A tall d’exemple s’atribueix l’autoria de les capelletes del primer jardí, a l’ Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms,[1] 25 de juny de 1852 – Barcelona, 10 de juny de 1926), i pel que fa al colomar se’n adjudica la paternitat al Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956).
Jacint Vilardell i Permanyer ( Barcelona 1894 – 1967 ), gendre del tenor, n’ordenava una remodelació els anys 1956-60.
Avui, les cases i el jardí presenten un evident estat d’abandó.
En el cens de 1877 vivien a la capital del Moianes 2.784 ànimes devotes de l’església Catòlica Apostòlica i Romana, i en el cens de 1940, mort ja el tenor, eren només 2.134 que afirmaven la seva fe catòlica com escut contra la repressió.
L’exercici 2012, en un context de crisis econòmica sense parangó històric el nombre d’habitants de Moià era de 5.793.
Francesc Viñas i Dordal , donava una forta embranzida de modernitat a la seva Vila natal, que no l’ha sabut o pogut mantenir activa, i que per la pura inèrcia ha acabat esgotant el seu impuls.

Berguedà actual