Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festa Major. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festa Major. Mostrar tots els missatges

27 d’ag. 2026

La Corredissa de Gegants de Castellterçol celebra 30 anys amb més participació i un Ball de Gegants renovat

La Festa Major viu una de les seves tradicions més singulars amb una edició participada i una nova versió del ball més festiva



La Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol durant la Corredissa, dimarts passat / Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Castellterçol27 D’AG. 2026 12:47Actualitzada 27 D’AG. 2026 12:50



La Corredissa de Gegants de Castellterçol va celebrar dimarts passat la seva 30a edició carregada de sorpreses i amb una gran assistència. La Griselda i el Tallaferro van tornar a sortir pels carrers del poble en el marc de la Festa Major. Aleix Roca, membre de la colla, explica que des de l’entitat estan "molt satisfets" de com va anar la jornada, i destaca sobretot que hi va haver "molta expectació". Amb motiu de l’aniversari, la colla va portar a plaça una nova versió del Ball de Gegants, amb un estil màquina.


"La gent de Castellterçol es va bolcar plenament en la sortida. De fet, creiem que és un dels anys que hi ha hagut més gent i implicació", assenyala Roca. Per celebrar el 30è aniversari, la colla es va marcar com a objectiu que aquesta edició fos un punt d’inflexió a l’hora "d’entendre la Corredissa i que la gent hi pogués participar una mica més". Amb aquesta voluntat d’augmentar la participació del públic, enguany s’han fet diverses aturades durant el recorregut per dur a terme els tradicionals balls i permetre que tothom hi pogués prendre part.







La Griselda i el Tallaferro ballant a la plaça Vella / Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol

La cirereta del pastís, però, va ser la presentació de la nova versió del Ball de Gegants, amb un estil màquina. "L’hem accelerat i li hem posat una base que ens ha fet un discjòquei local, DJ Nai, que també és membre de la colla", detalla Roca.


La plaça Vella va acollir la primera representació d’aquesta nova versió de la dansa, amb la Griselda i el Tallaferro com a protagonistes. A més, la colla va repartir diferents barrets que simbolitzaven els nans perquè el públic se’ls pogués posar. Preveient que hi hauria molta afluència, també es va adaptar la coreografia original, tot conservant-ne l’essència però amb un format més festiu.


La Corredissa està reconeguda en el mapa de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona com una de les activitats pròpies i singulars de la Festa Major, juntament amb altres elements tradicionals com la Dansa i el Ball del Ciri.


No és simplement una cercavila de gegants passada a la nit. Els gegants deixen enrere la solemnitat habitual i corren pels carrers del nucli antic de Castellterçol, en una proposta que combina tradició, espectacle i participació popular. Tres dècades després de la primera edició, aquesta manera particular de viure els gegants continua sent un dels elements més esperats de la Festa Major del municipi moianès.

27 agost 2026

Regió7 

19 d’ag. 2026

Gegants a tota velocitat: La Corredissa de Castellterçol celebrarà 30 anys amb sorpreses

La Griselda i el Tallaferro tornaran a córrer pels carrers del poble el dimarts 25 d’agost en una nit especial que la Colla de Geganters i Grallers prepara mantenint en secret part de les novetats




Integrants de la Colla de Geganters de Castellterçol amb la Griselda i el Tallaferro / GEGANTERS DE CASTELLTERÇOL
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Castellterçol19 D’AG. 2026 10:09


La Corredissa de Gegants de Castellterçol arriba enguany a la seva 30a edició i ho farà amb una celebració especial. La Griselda i el Tallaferro tornaran a sortir de nit pels carrers del poble el dimarts 25 d’agost, en una de les manifestacions més singulars de la Festa Major de Castellterçol, amb diverses novetats que la Colla de Geganters i Grallers vol mantenir en secret fins al mateix moment de la festa. La Corredissa està reconeguda en el mapa de patrimoni cultural de la Diputació com una de les activitats pròpies i singulars de la Festa Major, juntament amb altres elements tradicionals com la Dansa i el Ball del Ciri.

La Corredissa no és simplement una cercavila de gegants passada a la nit. Els gegants deixen enrere la solemnitat habitual i corren pels carrers del nucli antic de Castellterçol, en una proposta que combina tradició, espectacle i participació popular. Tres dècades després de la primera edició, aquesta manera particular de viure els gegants continua sent un dels elements més esperats de la festa major del municipi moianès.

I enguany hi haurà sorpreses. La Colla ha preparat diverses novetats especialment pensades per celebrar els 30 anys, però prefereix mantenir-les en secret fins al mateix moment de la Corredissa. La intenció és que sigui el públic qui les descobreixi a mesura que avanci la festa.

La celebració també vol reforçar un dels trets que han definit la Corredissa durant aquests 30 anys: una festa viva, participativa i en constant evolució. No es tracta només de mantenir una tradició, sinó de continuar transformant-la i incorporant-hi nous elements sense perdre l’essència que la va fer néixer.

En els darrers anys, les cercaviles nocturnes de gegants han anat guanyant presència arreu del país, sovint amb xarangues i formats més festius. Castellterçol, però, fa tres dècades que té una manera pròpia de viure els gegants de nit: la Griselda i el Tallaferro no només ballen i desfilen, sinó que corren pels carrers, drets o estirats, i poden tornar a passar diverses vegades pel mateix carrer, mentre el públic els anima i hi participa.

Els grallers també adapten el repertori, amb músiques més festives i esbojarrades que les de la cercavila tradicional de la tarda. Córrer, ballar, música i participació són els ingredients que donen a la Corredissa una personalitat pròpia.

Una idea que va néixer d’una anècdota

La història de la Corredissa es remunta al 1997. Durant una trobada de gegants a Mollet, la Griselda i el Tallaferro es van trobar amb un carrer ple de garlandes que, per la seva alçada, els impedien passar drets. Els portadors els van haver de fer passar estirats i, en aquell moment, van començar a córrer amb els gegants.

Aquella situació inesperada va acabar inspirant una nova proposta per a la Festa Major de Castellterçol. La primera Corredissa va despertar alguns dubtes i crítiques, especialment pel risc de malmetre els gegants, però la Colla va decidir continuar. La resposta del públic va anar creixent any rere any fins que aquella idea aparentment esbojarrada es va convertir en una tradició consolidada.

De fet, les primeres edicions de la Corredissa tenien lloc abans del correfoc dels Diables de Castellterçol. Els dos actes compartien aquella nit de Festa Major i formaven una mena de gran inici de la festa nocturna: primer els gegants corrent pels carrers i, després, el foc dels Diables.

Amb el pas dels anys, però, tant la Corredissa com el correfoc van créixer fins a adquirir prou entitat pròpia per acabar programant-se en dies diferents. La coincidència històrica pren enguany un significat especial, després que l’any passat els Diables de Castellterçol celebressin també els seus 30 anys.

La Corredissa també ha anat evolucionant físicament. La Griselda i el Tallaferro originals es van estrenar l’any 1954 i són considerats dels gegants més antics de Catalunya. L’any 2004 se’n van construir rèpliques, que són les que actualment protagonitzen la Corredissa.



Imatge d'un moment de la Corredissa del 1997 / GEGANTERS DE CASTELLTERÇOL

Aquesta diferència permet preservar els gegants originals i, alhora, mantenir una activitat especialment exigent per a les figures i els seus portadors. Així, mentre els gegants formen part del tradicional Ball de Gegants de la tarda, les rèpliques són les encarregades de sortir a córrer pels carrers dimarts a la nit.

El 2016, amb motiu dels 20 anys, la mateixa Colla de Geganters i Grallers definia la Corredissa com «una festa que és viva i que canvia». Deu anys després, aquesta afirmació continua descrivint perfectament l’esperit de l’acte.


Trenta anys després, una nova Corredissa

Trenta anys després de la primera edició, la Corredissa manté intacte el seu esperit: fer sortir els gegants del seu paper més habitual i convertir els carrers de Castellterçol en un espai de festa, participació i sorpresa.

El dimarts 25 d’agost, la Griselda i el Tallaferro tornaran a sortir de nit per celebrar aquesta 30a edició. Una nit especial en què la Colla de Geganters i Grallers ha preparat novetats que, de moment, només es podran descobrir durant la mateixa Corredissa.

19 agost 2026

Regió7 

18 d’ag. 2026

Moià s'aixopluga per viure la Festa de l'Arbre Fruiter

La 121a edició, que marca el final de la Festa Major del municipi, ha hagut de fer alguns actes a les Faixes per culpa de la pluja





L'Espai Cultural les Faixes es va omplir de gom a gom / Ajuntament de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Lluc Grandia
Moià18 D’AG. 2026 9:53


Moià va tancar la festa major d'enguany amb una nova edició de la Festa de l'Arbre Fruiter, un acte històric que enguany ha arribat a la 121a edició. Per culpa de la pluja, l'acte central, que habitualment s'havia de fer al Parc Municipal, es va haver de celebrar a l'Espai Cultural Les Faixes. Això no va impedir que, un any més, la festa tornés a ser un èxit de participació.


Al matí, es va dur a terme el concurs de dibuix al Parc Municipal i l'exposició dels dibuixos participants. A la mateixa hora, també es va fer una reeixida visita guiada pel nucli antic, dirigida per Ramon Tarter. Ja al migdia, a la Glorieta del Parc, es va dur a terme una actuació musical a càrrec dels guanyadors del premi Festa de l'Arbre del concurs del Campus Musical del Moianès i també la missa solemne d'homenatge a la vellesa, a l'Església Parroquial de Santa Maria. A la una es va fer el vermut al parc per a la gent gran, amb l'actuació dels punxadiscos Plade & Vila.




Concert de violoncel a la Glorieta del Parc / Ajuntament de Moià

Ja a la tarda, es va fer la recepció de l'enguany president d'honor de la festa, el professor d'història contemporània a la UAB Francesc Vilanova Vila-Abadal. Seguidament, es va fer la plantada simbòlica de l'arbre i, posteriorment, ja a les Faixes, es va fer l'acte tradicional d'homenatge a la vellesa. Dirigit pel periodista Guillem Soler, que va entrevistar als avis homenatjats, Josep Alcantarilla i Rosa Planas. També es va dur a terme el lliurament de premis de dibuix Miquel Lerín/Maria Vilardell, el premi Francesc Viñas al civisme i els premis als millors treballs de recerca de l'IES Moianès. Finalment, va parlar el president d'honor. L'acte va estar amenitzat per l'actuació musical de Namina.

Punt final a la festa major

Com ja és habitual, aquesta tradicional celebració posa el punt final a la setmana gran de festa major. La nit anterior hi va haver l'últim concert, amb Les Femme Versions i els punxadiscos Rutxo i Nandu per acabar la festa. Unes hores abans, es va dur a terme la XV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, a la Plaça Major, amb diversos balls populars. En concret, el Ball de Veguers de Sant Joan; el Ball de les Gitanes Velles; el Ball de Bastons; el Ball de Nans; i el Ball de Rams dels Gegants, abans d'acabar amb la Sardana d’exhibició.




Moment de la Mostra de Balls Tradicionals / Ajuntament de Moià


Dins de la programació, però, encara queden quatre actes en les pròximes setmanes. Aquest dissabte, a les Faixes, es farà el darrer dels concerts del 43è Festival Internacional de Música Francesc Viñas, amb l'actuació de Polifem Consort, que representarà 'les quatre estacions' de Vivaldi. L'endemà hi haurà la darrera de les audicions de sardanes de Festa Major, amb la Cobla Lluïsos de Taradell. El 5 de setembre es duen a terme els dos últims actes: les 4 hores de Moià de BTT, amb la seva versió infantil d'una hora, i la segona jornada de la International Bat Night a Moià.

18 agost 2026

Regió7 

13 d’ag. 2026

Moià s’endinsa de ple en els actes centrals de la seva festa major

La vila programa fins diumenge concerts, cultura popular, espectacles familiars i una àmplia programació amb el Parc Municipal i la Plaça Major com a principals escenaris





La cercavila de gegants, capgrossos, bastoners i el Pollo protagonitzarà la jornada de dissabte / Arxiu/Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Queralt Casals
Moià13 D’AG. 2026 6:30



Després d’un intens inici de setmana amb la tradicional Festa de la Cabra d’Or, i amb diversos actes previs, la Festa Major de Moià entra de ple en els dies centrals de la seva programació amb activitats que combinen tradició, música en directe, activitats familiars, esport, cultura popular i propostes per al públic jove. El programa ofereix una agenda farcida d’actes des del matí fins ben entrada la matinada, amb el Parc Municipal, la Plaça Major i la Plaça de Sant Sebastià com a principals escenaris.


El tradicional Sopar Jove i les actuacions de Buidant la Bota, Svetlana i DJ Lotus ja van començar a escalfar motors ahir, mentre que avui les famílies seran les protagonistes al matí amb una caminada i, a la tarda, amb l’espectacle infantil «Camelvà». Paral·lelament, el Parc Municipal acollirà una nova edició de l’Eudemonik Moianès, el festival dedicat a la música electrònica que reunirà diversos DJ del territori. També es farà la Disco Júnior.


Divendres, els joves podran participar en una jornada de paintball i refrescar-se al gran tobogan aquàtic de 75 metres. La jornada també inclourà la rebuda del Campaner d’Honor, Mn. Josep Maria Riba, seguida del tradicional repic manual de campanes, coincidint amb els actes del tricentenari del campanar de Moià. La jornada combinarà esport, cultura popular i humor. El públic podrà seguir el partit de vòlei de festa major, la cercavila de gegants i capgrossos i el monòleg «Me No Pausa». La música prendrà el relleu a la nit amb el concert Aquellos Maravillosos Años 80’s-90’s i una sessió de DJ fins a la matinada.

Seguici festiu, dissabte

Dissabte, diada principal de la festa, començarà amb l’Ofici Solemne i la gran cercavila del seguici festiu, formada pels gegants, capgrossos, bastoners i el popular Pollo Matapuces. Després del vermut popular, la tarda oferirà el tradicional concert i ball de Festa Major amb l’Orquestra Rosaleda. El gran reclam musical arribarà a la nit amb el concert d’Els Catarres, un dels plats forts d’aquesta edició. Un concert festiu que neix del procés participatiu organitzat, on el públic proposa i escull els artistes per votació popular i que ja té les entrades exhaurides. Els DJ Jolie i Arzeett tancaran la jornada al Parc Municipal.

La celebració continuarà diumenge amb una clara aposta per la participació ciutadana. El Parc Municipal acollirà el tercer Concurs d’Arrossos de la Festa Major i, a la tarda, un bingo musical obert a tothom. La cultura popular tornarà a ser protagonista amb la XV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, que reunirà diverses entitats locals, seguida d’una audició de sardanes. La música en directe tancarà la jornada amb el concert de Femme Versions i una nova sessió de DJ fins a la matinada.


Més enllà dels actes centrals, el programa també inclou la tradicional Festa de l’Arbre Fruiter, dilluns vinent, noves propostes del Festival Internacional de Música Francesc Viñas i diverses exposicions culturals.

13 agost 2026

Regió7 

25 d’ag. 2025

El concurs de paelles de la Festa Major de Moià aplega 35 colles i aconsegueix «un èxit rotund»





El concurs de paelles de la Festa Major de Moià aplega 35 colles i aconsegueix «un èxit rotund» / Ajuntament de Moià


Redacció
Moià25 D’AG. 2025 6:25

El concurs de paelles de la Festa Major de Moià, celebrat recentment, va tenir la participació de 35 colles que van competir per tal d’elaborar la millor recepta i guanyar el premi al millor arròs. L’esdeveniment es va organitzar per segon any consecutiu i l’organització el va qualificar d’«èxit rotund». En una publicació a xarxes socials, el consistori va voler mostrar «el goig que feien les paelles. Amb una elaboració impecable i ingredients diversos». En la mateixa publicació va voler felicitar als guanyadors i a tots els participants «pel talent demostrat».

25 agost 2025

Regió7

23 d’ag. 2025

L’església de Castellterçol guanya color amb pintures murals a les parets interiors

Concidint amb la festa major, a les 8 del vespre d’aquest dissabte s’inaugurarà la primera fase dels treballs, obra de l’artista local resident a Londres, David Font



Vista del sotacor amb els quatre murals que s'inauguraran aquest dissabte / David Font


Jordi Escudé
Castellterçol23 D’AG. 2025 6:25


Del no-res, a un conjunt artístic de primer ordre. El color blanc que fins ara ha impregnat les parets i els sostres de l’església de Sant Fruitós de Castellterçol, passarà a la història, i el temple es vestirà amb pintures murals que en decoraran pràcticament tot l’interior. Aquest dissabte, a les 8 del vespre, en plena festa major, s’inaugurarà una primera mostra d’un treball que es desenvoluparà per fases, i que és obra de l’artista local David Font.


David Font pintant un dels murals de l'església / David Font

Fa 26 anys que Font viu a Londres, on treballa com a muralista en projectes que li encarreguen particulars de tot el món, però sempre ha mantingut vincles amb Castellterçol, on va néixer el 1967, just en una casa al costat de l’església que ara decora. De fet, la transformació que vol fer de l’interior del temple no ha estat cap encàrrec, sinó una idea pròpia que ja fa anys que li rondava pel cap. «Ja de ben petit, sempre que veia una paret blanca la volia pintar», explica, i això és el que li ha passat amb aquesta església. Després de donar-hi voltes, i de realitzar diversos esbossos provant i descartant propostes, fa un parell d’anys que la va encertar i va engegar el projecte d’acord amb el Bisbat de Vic, «que sempre s’ha mostrat molt obert» fins al punt que el mateix bisbat és qui hauria animat Font «a apostar per un llenguatge més modern» en l’obra que guarnirà l’església. Com diu ell, «vull transmetre la religió al món actual», de manera que la temàtica dels murals és religiosa i bíblica «però relacionada amb els nostres temps».

«La creació», una fase de cinc

Reconeix que és un projecte «ambiciós», i de moment n’ha executat una petita part: la primera de les cinc fases amb què la desenvoluparà. S’inaugurarà avui però sense l’artista, que ha excusat la seva absència.


Es tracta de quatre murals, ubicats al sotacor, a l’entrada de l’església, que es distribueixen entre tres parets i el sostre, amb un espai aproximat d’uns 34 metres quadrats de pintura. Són les primeres, i fan referència a «La creació».

David Font pinta, però en tota la tasca prèvia l’ajuden el seu pare Lluís i el seu amic Lluís Bou. Fets els esbossos i amb la superfície preparada per poder pintar, David Font ha dedicat uns tres mesos a decorar les parets. Ho ha fet en tres etapes. Va començar per Nadal amb el sostre, on diversos elements i decoracions mostren «el naixement de la vida». Pels voltats de Setmana Santa, va pintar les dues parets laterals, dedicades a «l’arbre de la vida», una, i a «Adam i Eva», l’altra; i durant el mes juny va completar la feina amb el mural de la paret frontal, que simbolitza «la llum», i «el naixement del nostre món», explica l’autor.


El mural del sostre mostra "El naixement de la vida" / David Font


"Adam i Eva" també són protagonistes en els murals / David Font

En totes elles ha utilitzat la tècnica de fals fresc, a base de pigments minerals a sobre d’un preparat amb morter de calç, i diu que no ha estat fàcil pels problemes d’humitat que ha trobat a les parets, i per això s’ha optat per aquesta tècnica pictòrica.

De cara a «La salvació»

Quan tot just s’inaugurarà la primera fase dels treballs, David Font ja té «força avançada» la proposta amb esbossos de la segona, que no descarta poder-la haver pintat per Nadal.

En aquest cas, es parlarà de «La salvació», que inclourà passatges bíblics com «Les deu plagues d’Egipte», que l’autor vol lligar amb el problema mediambiental actual, «la multiplicació dels pans i els peixos», o «el diluvi universal», i s’hi plasmaran elements diversos com les pestes, les plagues, o les tenebres que, segons l’autor, podrien tenir paral·lelismes amb l’abundància d’insectes de l’estiu, epidèmies modernes, o fins i tot, l’energia elèctrica

A partir d’aquí, encara quedaran tres fases més per completar totes les pintures murals que dignificaran l’interior de l’església de Castellterçol. De moment, Font no en vol revelar el contingut, ni tampoc tenen data, però un cop tota l’obra estigui executada, a dins del temple hi quedaran ben pocs espais en blanc.

23 agost 2025

Regió7

L'estiu de... Clara Renom, cantant de Moià: «Tornaria a París. És una ciutat molt romàntica»

El passat 13 de juliol va fer l’última funció de "Mar i Cel", interpretant la mare del Saïd i la Teresa
El musical de Dagoll Dagom ha estat la seva estrena com a actriu als escenaris
Aquest diumenge actua amb el seu germà a la Festa Major de Castellterçol (20.30 h)




Clara Renom al Parc Municipal Francesc Viñas de Moià / Oscar Bayona


Alba Bruch Serra
Moià23 D’AG. 2025 6:25


L’art ha estat sempre present a casa de la Clara Renom (Moià, 1999). Neta de la poetessa Josefina Pons Puigcorbé, la seva mare va ser la seva primera mestra de piano a l’Escola de Música de Moià. El seu pare regenta una botiga de fotografia. Després de formar-se al Conservatori de Manresa en piano i cant, va continuar a l’ESMUC, on aquest any s’ha graduat en cant líric. El passat 13 de juliol va fer l’última funció de Mar i Cel, interpretant la mare de Saïd i la Teresa. Aquest diumenge actua amb el seu germà a Castellterçol (20.30 h)

El seu paper a Mar i Cel ha estat, de moment, la primera i única vegada que Renom ha fet d’actriu professional en un escenari. La resta de cops hi ha pujat com a músic. No hi posa cap pega: «El teatre i la música van de la mà», diu amb naturalitat.


Ara, amb el musical ja tancat, la soprano inicia un calendari intens, però a prop de casa. A la tardor participarà en una òpera dirigida pel vigatà Jofre Bardolet sobre la vida d’Eduard Toldrà. El novembre arrencarà una nova etapa amb l’Orquestra Bacasis a Berga i, el febrer, arribarà un nou projecte amb l’Original Soundtrack Orchestra (OSTO): el musical Gaudí, d’Albert Guinovart, que es presentarà al Palau de la Música. Tot i que assegura que ara mateix la vida i la feina la té aquí «i és el que més m’agrada», Renom és conscient que tard o d’hora haurà de «traspassar fronteres». Assegura que «la cultura a Catalunya està molt malament» si es compara, per exemple, amb Alemanya, on la gent valora més l’art i la música. Però ara és estiu, la seva època preferida: és quan celebra el seu aniversari.


Ets de platja o muntanya?

Quan era petita sempre era de platja perquè a casa tothom li agradava la muntanya, però crec que cada vegada més m’agrada la muntanya. Hi trobo la pau. Connecto amb una mena d’energia, de tranquil·litat, de silenci... que em dona molta vida.

En quin lloc estàs pensant?


La Vall d’Aran [M’explica que és on va sempre amb la família des de petita, i quan no pot anar-hi, li envien fotos del Montardo, on té un vincle especial].

Quin és el teu estiu perfecte?

Amb temps per seure al piano, cantar, tocar i gaudir de la música. Sense obligacions, per a mi és molt important. També recuperar el contacte amb les amistats fortes , anar de viatge amb les amigues, els viatges familiars a l’estiu, passar temps amb els pares i el germà...

També anar a la Festa Major de Moià?

Sí! També hi hem anat.

T’agrada l’estiu?

Si, molt. És el meu aniversari (15 de juliol) i el meu sant, i de petita ho he viscut sempre com una celebració de la vida. Fa bon temps, la gent està contenta...

Ets de les qui s’avorreixen o de les qui no tenen aturador?

No puc parar mai. M’agrada tenir l’espai per dir... I ara què faig? Perquè després faig mil coses.... però avorrir-me, no m’avorreixo mai.

De migdiades després de dinar o de mirar sèries?

Potser et diria mirar la tele, o llegir. O anar a caminar... Migdiada no. Les intento evitar. No soc de migdiades... això sí que ho trobo avorrit (riu).


El lloc de Clara Renom: Parc Municipal Francesc Viñas de Moià


Quedem a dos quarts de quatre davant del llac del Parc Municipal Francesc Viñas de Moià. Ha triat aquest lloc perquè just aquí hi ha un poema de la seva àvia, Josefina Pons Puigcorbé, dedicat al parc. M’explica que va ser reconeguda tres vegades com a Mestra en Gai Saber als Jocs Florals. Enguany, a més, se li ha obert un perfil a la Viquipèdia per preservar i recordar el seu llegat. A més, ella mateixa ha musicat tres poemes de la seva àvia amb l’ajuda del compositor Albert Guinovart.

L’entrevista és breu: a dos quarts de cinc té assaig amb el seu germà, Sergi Renom, també músic. Demà, tots dos actuaran a la Festa Major de Castellterçol, a dos quarts de nou del vespre. M’explica que actuar al Palau de la Música fa il·lusió, però més en fa fer-ho a prop de casa, al Moianès.

El parc és buit, tothom fa la migdiada. A ella, però, dormir al migdia no li agrada: «M’avorreix», admet. L’estiu és la seva època preferida, i sembla que també és quan més gaudeix del parc. «No sabia com estaria; va per èpoques: a vegades hi ha flors, i a vegades sembla més deixat», diu.

I mirant la tele... Quina pel·lícula o sèrie recomanes?

Una ‘pel·li’ que m’agrada molt es diu Begin Again. És molt musical. Hi ha dos artistes que canten. No sé per què, però tot allò fosc i trist m’agrada i em fa pensar i meditar.

Marxem de viatge. Quin lloc has visitat?

He anat a Portugal amb les amigues.

Quin és el destí on tornaries?

A París. M’agrada molt. Trobo que és molt romàntic, i que la gent que viu allà, hi viu amb una serenor... I la part artística també. Crec que és una ciutat molt bonica, bucòlica...

I on no tornaries mai?

No t’ho sé dir. Crec que cada lloc hi és per un motiu i si hi he anat és per una raó important. Tot el que he viscut m’ho quedo.

Si has d’escollir entre viatjar per Catalunya o fora del país, què tries?

Crec que Catalunya. És que ho tenim tot. Les millors platges, muntanyes precioses, el Pedraforca.... Un munt d’excursions, i sobretot el menjar.

Comprem souvenirs. Postals o imants?

Imants. I com que els poses a la nevera, tant per tant que siguin macos.

Recordes unes vacances especials?

Sí, amb la meva família quan vam anar a París. Jo tenia 2 o 3 anys, i sempre em diuen que vaig començar a ballar a una plaça, al mig de tothom. Era de nit i hi havia un grup de músics tocant al carrer. Em vaig quedar sola ballant i no em podien treure d’allà. Sempre que m’ho expliquen em fa gràcia.

Què no pot faltar mai a la teva maleta?

Roba maca, una càmera analògica i auriculars.

Quin viatge tens pendent?

Soc una mica simple... No he anat mai a les Illes Balears i sempre penso que ha de ser preciós. Però a l’estiu està molt massificat i suposo que per això encara no hi he anat mai. Però ho tinc pendent.

Si algú visita Moià, què li recomanaries? Prepara’m un pla per a un cap de setmana.


Hi ha llocs preciosos. Els hi diria que visitessin Les Coves del Toll, la Muntanya de la Creu, des d’on hi ha una vista panoràmica de Moià... També és molt bonic passejar pels carrers... Tenim un campanar que és dels més alts, places precioses... I també l’embassament, que és un lloc molt bonic, al Molí Nou.

23 agost 2025

Regió7

22 d’ag. 2025

Castellterçol enceta aquest divendres cinc dies de festa amb el pregó dels Diables

L'entitat, que celebra 30 anys, potenciarà el correfoc de dissabte i l'infantil de diumenge, que figuren entre els grans reclams de la celebració



Les danses locals, entre els actes més destacats de la festa / Arxiu | Joan Capdevila


Jordi Escudé
Castellterçol22 D’AG. 2025 18:12


Castellterçol dona aquest divendres el tret de sortida oficial a la festa major, que s'allargarà fins dimarts i que enguany donarà un especial protagonisme al Grup de Diables, amb motiu dels seus 30 anys. Precisament, l'entitat s'encarregarà d'oficiar el pregó aquest vespre a 2/4 de 10 a la Plaça Vella, i tant el correfoc de demà com l'infantil de diumenge, viuran unes edicions especials en el marc d'aquest aniversari.

El pregó d'aquest vespre serà la porta d'entrada al programa festiu, tot i que durant tota la tarda ja hi ha activitats prèvies en una festa marcada pel foc, la música i els balls i danses tradicionals en les seves diverses sessions. La música ja serà present aquest vespre, després del pregó, amb havaneres i una Festa Activa amb sessió de Dj. Demà hi haurà un programa atapeït amb alguns dels actes centrals. Un matí esportiu s'acompanyarà de l'espectacle itinerant Cacos, i de la fira alimentària Gurmand (que s'allargarà fins a les 8), i a la tarda, la gresca vindrà de la mà de la cercavila de gegants i nans i el primer ball, amb el lluïment del Contrapàs, abans del correfoc de les 10 a la Plaça Vella. Amb motiu de l'aniversari, es farà un recorregut especial, i s'han recreat les forques que es van utilitzar al primer correfoc de la colla. També s'han restaurat elements de foc històrics i se n'han ideat i construït de nous. En acabat, hi haurà la segona nit de concerts, amb The Aguateques i sessió Dj.

L'endemà, entre els actes més destacats figura el tradicional Ball del Ciri i Dansa de Castellterçol, a la 1, a la tarda hi haurà un espectacle familiar de natura i literatura, i més tard música, amb la Vesprada Blava que inclou diverses actuacions al camp d'esports, mentre que els més petits podran participar en el correfoc infantil, i qui ho vulgui podrà ballar el Contrapàs a la plaça Pompeu Fabra.


Dilluns a la tarda, entre altres activitats, tindrà lloc una nova sessió de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri, i a la nit destaca el concert amb el grup de versions Ernestus, seguit d'una nova sessió de Dj. Finalment, dimarts es posarà punt final a la festa amb un scape room, un concert amb Rikus i un ball de Festa Major a la tarda; una mostra de coreografies i la corredissa de gegants, al vespre; i amb l'última nit musical, amb el concert de Noche Ochentera i Dj Arzzett.

22 agost 2025

Regió7

Reconeixement a la vellesa durant el vermut de Festa Major a Moià




Reconeixement a la vellesa durant el vermut de Festa Major a Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ


Redacció
Moià22 D’AG. 2025 6:25

En el marc de la Festa Major de Moià, es va celebrar el vermut per a la gent gran al parc municipal. Durant la celebració, es va fer un homenatge a la vellesa, que va comptar amb el reconeixement a una parella d’avis.

22 agost 2025

Regió7

20 d’ag. 2025

El nou bus d'oci nocturn del Moianès suma en quatre nits prop de mil usuaris

Joves de tota la comarca han fet ús del servei per assistir a les festes majors de Castellcir, Sant Quirze i Moià, i queda la de Castellterçol les nits del 22 i 26 d’agost




Un dels concerts de Festa Major, la nit del 16 d'agost a Moià, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Moià


Jordi Escudé
Moià20 D’AG. 2025 6:26


El servei de bus nocturn que s’ha activat aquest estiu al Moianès per transportar usuaris a festes majors de la comarca, està complint totes les expectatives, i en quatre jornades ja ha sumat fins a 955 inscrits, entre el viatge d’anada i els dos de tornada que es fan en cada ocasió. L’experiència d’enguany, que encara no s'ha acabat, vol ser una prova pilot, però la resposta que està tenint fins ara, amb els busos gairebé plens, «demostra que és un servei necessari i que dona resposta a una demanda històrica del jovent de la comarca», apunta el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La proposta del bus nocturn es va posar en marxa durant la Nit Jove del 26 de juliol passat, a Castellcir, i l’experiència es va repetir l’1 d’agost, amb la Safarra de Sant Quirze Safaja, i les nits del 14 i el 16 d’agost, durant la Festa Major de Moià. Les últimes cites seran els pròxims divendres i dimarts, 22 i 26 d’agost, a la Festa Major de Castellterçol. Són les celebracions que, d’entrada, els promotors d’aquest nou servei van considerar que tindrien una major convocatòria tenint en compte com han funcionat els altres anys, i fins ara s’han complert els pronòstics, amb inscripcions de joves de la comarca, però també de municipis propers com Avinyó. Ha sorprès l’edat dels usuaris, que se situa al voltant d’entre els 14 i els 30 anys, segons fonts de l’organització, que esperava una demanda molt més majoritària de menors i no tant de majors de 20 o 25.

El servei funciona amb tres busos simultanis en cada jornada, cadascun dels quals fa una ruta diferent fins al municipi de destinació on se celebra la festa. N’hi ha dos de 22 places i un de 55, i fan un sol viatge d’anada i dos de tornada, el primer cap a les 3 i l’altre cap les 5 de la matinada, que és el que més s’omple. De fet, i segons les dades facilitades pel Consell Comarcal del Moianès (que és qui enguany ha assumit íntegrament el cost del servei), sent dobles, les tornades sempre han tingut més usuaris que els viatges d’anada, i la demanda ha estat especialment notòria durant la Festa Major de Moià. Dissabte passat, 16 d’agost, s’hi van desplaçar amb el bus nocturn 290 persones (sigui fent un sol viatge o tots dos), mentre que la nit del 14 d’agost hi va haver 273 inscrits. Es dona el cas que, tant en una ocasió com en l’altra, va destacar l’assistència de joves provinents de l’Estany, fins al punt que es van haver de fer dos viatges d’anada per poder-los encabir, i també viatges addicionals de tornada.


L’estrena del servei a la Nit de Castellcir, el bus nocturn del Moianès va comptar amb un total de 213 usuaris (sumant anada i tornada), i la Safarra de Sant Quirze, l’1 d’agost passat, amb 179. Les inscripcions de cara a la Festa Major de Castellterçol amb el bus de nit d’aquest divendres i de dimarts que ve, també van a bon ritme, expliquen fonts del Consell Comarcal del Moianès.
La campanya «Fem oci segur»

Més enllà de donar l'opció de desplaçar-se a poblacions veïnes per viure-hi les festes majors sense necessitat d’haver d’agafar el cotxe, Jordà apunta que aquest servei també promou «unes celebracions saludables i cíviques. Ajuda als joves a interrelacionar-se i a fer xarxa amb els d’altres municipis».

En aquest sentit, recorda que el bus nocturn s’afegeix al projecte «Fem oci segur», amb informadors itinerants que intervenen en qüestions de salut, violència de gènere, drogues o altres temes lligats a l’oci nocturn. Precisament, aquests busos incorporen aquests educadors, que no tan sols controlen que tothom hagi fet la reserva prèvia correctament, sinó que també donen un servei d’acompanyament en aquestes qüestions. L’organització assegura que fins ara, el civisme i la bona conducta han predominat en tots els viatges que s’han fet.


Després de la Festa Major de Castellterçol es farà una valoració general de l’experiència, amb voluntat de tornar-la a repetir l’any que ve. Tanmateix, Jordà insisteix en l’èxit ja assolit fins ara «com una mostra de cara al departament de Territori de la Generalitat que es tracta d’un servei necessari», i en aquest sentit demana la implicació de la conselleria de cara a l’oferta i possible ampliació del servei en un futur.

20 agost 2025

Regió7

Moià celebra la XIV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals

 






Moià celebra la XIV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals / Ajuntament de Moià


Redacció
Moià20 D’AG. 2025 6:26

En el marc de la Festa Major de Moià, es va celebrar la XIV Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals. Els assistents van poder gaudir de l’exhibició, que va comptar amb el Ball de Veguers de Sant Joan i el Ball de Bastons, entre d’altres.

20 agost 2025

Regió7

11 d’ag. 2025

Èxit de públic de la Cabra d'Or de Moià

 Ni la pedregada de dissabte ni el fort sol de diumenge van ser un obstacle perquè, quinze anys després de la primera edició, centenars de persones i una seixantena de músics visquin la celebració d'una llegenda ja consolidada

La Festa de la Cabra d’Or d'aquest dilluns, en imatgs / Axel Casas


Lluc Grandia
Moià11 D’AG. 2025 21:37Actualitzada 12 D’AG. 2025 7:51


Moià ha tornat a sortir al carrer per buscar la Cabra d'Or, la representació teatral i musical que enguany celebrava els quinze anys de la celebració. Al llarg de diumenge i dilluns s'han dut a terme tots els actes relacionats amb la llegenda que, un any més, han tornat a ser un èxit absolut de públic i, sobretot, de participants, amb una seixantena de músics de la Banda Àuria, que posa la música a tota la festa, i també de més de 200 persones entre actors, portadors, bastoners i voluntaris.

Aquest és un dels actes principals de la Festa Major de Moià, que va començar el passat dissabte 26 de juliol i s'allargarà fins al 24 d'agost. Els concerts de 31FAM i la Fúmiga o la 120a edició de la festa de l'arbre Fruiter són algunes de les activitats més destacades.


I això que el tret de sortida de diumenge es va haver d'endarrerir per la forta, però breu pluja i pedregada que va caure sobre Moià i els municipis del voltant. Però les inclemències no han espantat el públic i, només amb un quart d'hora de retard, a tres quarts de set, ha iniciat la representació teatralitzada a la plaça Major. Un cop finalitzada, tothom ha pujat fins al castell, on van trobar la figura de la Cabra d'Or. Finalment, a la nit hi ha hagut el sopar de carmanyola i la cercavila, presidida per la cabra i amb la Banda Àuria posant la música, que ha dirigit als assistents fins al Parc Municipal, on hi ha previstos concert de versions i punxadiscos sense que el temps donés més maldecaps i amb l'afluència habitual de gent.

Entrega de la cabra

A la tarda ha començat, des de dins de la Casa de la Vila, la Gran Cercavila, que ha portat la cabra pels carrers del municipi amb centenars de persones al darrere de la comitiva. La cabra s'ha anat parant a diversos punts del recorregut per fer els balls acompanyats de la música de la Banda Àuria. Malgrat que es patia, en alguns moments, per la pluja que amenaçava sobre el cel de Moià, no s'ha hagut de suspendre la cercavila. Un cop arribada a la plaça Major, s'ha fet l'entrega de la cabra al senyor de Planella, en el final de la representació.

Un cop finalitzada la part teatral, s'ha fet un sopar popular a la plaça Major, ja ben entrada la nit hi ha previstos els balls de la Cabra d'Or, i el final de festa amb el PD Cabrit ja a la matinada.
 

«No havia vist mai tanta gent»

Marc Gallifa, un dels coordinadors de la llegenda, explicava que «estem molt contents. Ha sigut una Cabra d'Or molt participada, amb molta gent. Dissabte baixàvem del castell i no havia vist mai tanta gent anant a trobar-la i baixar-la al poble». Segons Gallifa, un dels punts més positius de l'edició d'enguany és la nit de dissabte, que «la vam transformar en una cosa més popular, més arrelada, va agradar molt i va encaixar molt amb el que la gent n'esperava. N'estem molt contents». «És una festa molt intensa, però estem molt satisfets del resultat i de la participació, de com el poble respon a una festa tan singular i tan pròpia», afirma.


Pel que fa a la pedregada de dissabte, Gallifa explicava que «la pluja ens va enganxar a les proves de so, abans de l'inici del teatre. Teníem prevista la possibilitat d'endarrerir-ho una mica». Malgrat això, «va sortir el sol aviat, es va anar assecant tot molt ràpid i no vam tenir incidències tècniques», de manera que, amb quinze minuts de retard perquè els actors es poguessin preparar, van poder continuar amb total normalitat.

Els tallers d'aquest dilluns al matí, amb balls i activitats pels més menuts i la cercavila infantil fins a l'Ajuntament, també van ser un èxit malgrat el fort sol que queia. Gallifa destaca que «els infants han de tenir un lloc important a la festa, perquè són els que ho viuen més, i aquest matí especial que tenen, per ells, sempre és un bon moment, especialment pels petits portadors o els balls. És un moment molt especial per ells».


La llegenda

Malgrat que la festivitat es va començar a celebrar l'any 2010, la llegenda a la qual fa referència ve l'edat mitjana. Explica la història d'una figura d'una cabra d'or, un regal de l'Emir de Còrdova a un senyor feudal que havia quedat enterrada al Castell de Clarà. Segons la llegenda, aquesta cabra té poders màgics. El germà del senyor feudal, Guil·larà de Planella que és l'antagonista de la llegenda, demana a Bernat de Prat que trobi la figura a canvi del permís per casar-se amb la seva enamorada, Dolça de Mas Casals.

11 agost 2025

Regió7

9 d’ag. 2025

Una Cabra d'Or més musicalitzada que mai encarrila diumenge la Festa Major de Moià

La llegenda medieval protagonitzarà els actes d'aquest cap de setmana i dilluns, però el programa festiu s'allargarà fins al 17 d'agost




La Festa de la Cabra d'Or centra els actes inicials de la Feta Major de Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 D’AG. 2025 6:25



L'animació i la disbauxa s'instal·laran aquest diumenge i dilluns a Moià en una nova edició de la Festa de la Cabra d'Or, que com cada any marca el preludi d'un programa d'activitats que culminarà el cap de setmana que ve, amb les propostes més solemnes de la Festa Major. Després dels retocs d'ara fa dos anys en la figura de la cabra, i de la commemoració del 15è aniversari, l'estiu passat, enguany aquest inici de festa ve acompanyat de l'estrena d'un grup musical propi de la Cabra d'Or per al concert de nit de diumenge, inspirat i ambientat en la llegenda medieval que envolta aquesta celebració.

De fet, ja fa uns dies que a Moià es respira festa, i aquest divendres s'ha donat el tret de sortida oficial amb el pregó, a càrrec de la Casa de Andalucía de Moià, que celebra el seu 25è aniversari. Aquest dissabte destaquen les 12 hores de música electrònica que arribaran de la mà de diversos Dj en l'Endemonik Moianès, i la Fira d'Artesans i Artistes, amb una quarantena de parades durant tota la tarda, i que es complementarà amb una xaranga i espectacles de balls i de pallassos pels carrers del poble.


Tanmateix, un dels principals reclams d'aquesta arrencada festiva arribarà diumenge a 2/4 de 7 de la tarda amb la primera representació de llegenda de la Cabra d'Or, davant de l'església. Un acte que donarà el tret de sortida a una celebració de dos dies a l'entorn d'aquesta figura, i que el mateix diumenge inclourà la caminada per anar-la a buscar, i la cercavila nocturna de retorn al poble, ara ja amb la cabra, que culminarà amb el tradicional concert de celebració a partir de mitjanit al Parc Municipal. La novetat és que enguany s'estrenarà un grup propi de versions "per fer una festa més popular, més integrada i més medieval i folklòrica", apunten des de l'organització, amb voluntat de fugir dels actes més convencionals, i oferir un concert més propi d'una festa ambientada en una llegenda de fa segles. Es tracta de "Els fills d'Aissó", un personatge protagonista de la llegenda, que ha vist néixer aquest grup en honor seu. L'integren membres vinculats directament a la festa, i a la Banda Àuria, que és l'encarregada de posar música a les cercaviles de la Cabra d'Or.


La gresca es reprendrà dilluns, al matí amb activitats vinculades a la Cabra d'Or però orientades als més petits, i a la tarda, tornarà la festa grossa, amb la gran cercavila pels carrers, que començarà a les 6. Després es continuarà amb les representacions de la llegenda, fins al sopar popular, i els balls i el gran final de festa de la Cabra d'Or que s'allargarà fins a la matinada.


A partir de dimarts, i fins diumenge, tindrà lloc el segon bloc del programa festiu, amb els actes més solemnes que, entre altres, inclouen espectacles d'humor i infantils, cercaviles de gegants i capgrossos, les danses tradicionals de Moià, i molta música, amb balls d'orquestra i concerts. La Festa de l'Arbre Fruiter posarà el punt final a les celebracions, el diumenge, 17 d'agost.

9 agost 2025

Regió7

8 d’ag. 2025

Moià celebra la seva essència amb una Festa Major plena de tradició

Diumenge 10 d’agost iniciarà la 16a edició de la Festa de la Cabra d’Or, organitzada per més de dues-centes persones




La Festa de la Cabra d'Or de la Festa Major de Moià durant l’edició passada / Arxiu/Brian Petitbò


Sergi Botella
Moià08 D’AG. 2025 11:23


Moià es prepara per viure una de les cites més esperades de l’any: la Festa Major, que se celebrarà des d’aquest dissabte dia 9 i s’estendrà amb diferents jornades fins al 17 d’agost. Amb un programa farcit d’activitats per a totes les edats, la vila es convertirà en un escenari de cultura, música i tradició. El protagonisme serà, un any més, per a la ciutadania, les entitats locals i el patrimoni popular que defineix l’esperit moianès.

Un dels moments més emblemàtics serà la representació de la llegenda de la Cabra d’Or, els dies 10 i 11 d’agost. Aquesta proposta, amb gran implicació veïnal, combina teatre, cercaviles, sopars i música tradicional que explicaran una llegenda que s’ha anat consolidant a Moià des de l’edició del 2010, i que s’ha convertit en un símbol indiscutible de la festa. Dolça i Bernat, els protagonistes de la història, viuran un cap de setmana en què, gràcies a la gran implicació del veïnat, buscaran la Cabra d’Or, històricament perduda dins el castell de Clarà, per aconseguir el permís per casar-se del senyor Planella, qui vol exercir el dret de cuixa amb la Dolça.


Moià remourà cel i terra on, a través de teatre, música popular de la mà de la Banda Àuria, tallers i cercavila, buscaran aconseguir l’aprovació del senyor de Moià entregant la Cabra d’Or.


La música tindrà un paper destacat amb una programació nocturna potent, on actuaran 31FAM, La Fúmiga, Strombers, Malas Costumbres i diversos DJ reconeguts. Paral·lelament, el Festival Internacional de Música Francesc Viñas oferirà concerts de música clàssica a l’Auditori Sant Josep i a Les Faixes, amb artistes de primer nivell. Aquesta combinació entre música moderna i clàssica afegeix valor cultural a la festa, on les famílies i infants podran gaudir d’una variada oferta d’activitats lúdiques: espectacles, tallers, contacontes, inflables i una disco júnior. A més, la fira d’atraccions serà silenciosa musicalment cada dia de 19 a 20 hores de la tarda, per poder afavorir l’accés a nens i nenes amb sensibilitat auditiva.

 8 agost 2025

Regió7

2 d’ag. 2025

La Festa Major de Monistrol de Calders encara el cap de setmana fort

El sopar de colles i l'aquaparade, dues de les activitats més destacades
 

Foto d'arxiu del concurs de pintura ràpida / Arxiu/OSCAR BAYONA


Redacció
Monistrol de Calders02 D’AG. 2025 6:31

Monistrol de Calders viurà, aquest cap de setmana, el gruix dels actes de la festa major d'enguany, que va arrencar el dissabte passat i que acabarà el dilluns 4 d'agost. Hi haurà desenes d'actes que es duran a terme en diferents punts del poble, amb una gran participació de les entitats del municipi.

Dissabte arrenca al matí amb la quarta edició del 'No concurs de paelles' i tercer Memorial Jordi Rovira, que organitza l'AE Monistrolenca i que s'allargarà fins la tarda. Ja al vespre, torn per la tradicional pujada de la senyera i cercavila de gegants i, a la nit, el sopar de colles de carmanyola precedirà el ball de l'Orquestra Huracán i el DDDJ, que ompliran de música la plaça Nova de les onze de la nit a les quatre de la matinada.


El concurs de pintura ràpida i dibuix infantil serà el protagonista del matí de diumenge, mentre que, a la tarda, hi haurà el partit de futbol entre la Monistrolenca i el Llorençà i també l'Aquaparade, el circuit d'aigua i música, que començarà a la plaça de l'Església i farà un recorregut fins a la plaça Nova on, a la nit, s'hi farà el concert del grup de versions 3/4 de trio.


El dilluns serà el dia de clausura de la festa amb els inflables, la festa de l'escuma i el taller de samarretes fluorescents al matí i, a la tarda, un concert familiar a càrrec de Rikus, la 'frankfurada' de l'AFA de l'escola l'Esqueix i el concert d'Havaneres. Tancarà la festa major la discomòbil infantil amb DJ Iu.
 

Èxit del sopar solidari

Al llarg de la setmana, ja hi ha hagut múltiples actes. La festa major va començar, de forma informal, amb la primera trobada Calders-Monistrol de Calders, el divendres 25. L'endemà, ja en el programa oficial de festa major, hi va haver el sopar solidari i concert de The Judinnis al parc del Serrat, organitzat conjuntament per l'associació Per Sempre Marta i la Monistrolenca. En aquest sopar es van recaptar 2626 euros que es destinaran a la investigació contra el càncer infantil.


Ja en dimecres, es va dur a terme el torneig de futbol sala de festa major, i es va inaugurar la exposició de talles de fusta fetes a mà de Jan Bonifacia, que estarà oberta fins aquest dilluns. Dijous es va reproduïr l'obra de teatre 'La cançó de les mentides', de la companyia Paranys (Sant Joan de Vilatorrada) organitzat per l'Associació Centre Parroquial, i divendres va ser el torn de la matinal de jocs de taula, la missa, el vermut, la ballada de sardanes, el sopar popular i el bingo musical. Van tancat la nit la Grand Band i el DJ a la plaça Nova.

2 agost 2025

Regió7

31 d’ag. 2024

Més de dues-centes persones participen en la caminada popular de Castellterçol



Més de dues-centes persones participen en la caminada popular de Castellterçol | AJ. CASTELLTERÇOL
31 D’AG. 2024 6:25


Més de dues-centes persones van participar en la 30a edició de la Caminada Popular del Centre Excursionista Castellterçol, dins els actes de la Festa Major. El grup va recórrer un total de 14 quilòmetres amb un desnivell de 450 metres. La caminada es va iniciar des del bosquet de Can Sedó, per dirigir-se al punt més alt de Castellterçol, el Serrat de les Pedres, de 954 m. d’altitud. Un cop passat el vèrtex geodèssic, els caminaires van passar per la pista de Sant Sadurní. Després de recuperar forces amb un esmorzar, el grup es va dirigir per un corriol cap al Collet de Matafaluga per dirigir-se cap al poble passant per Sant Julià, Can Caixeta, la Balofrena, la font del Prat del Pou i tornar al bosquet.

31 agost 2024

Regió7

15 d’ag. 2024

Moià llueix una concorreguda cercavila en la jornada central de Festa Major

L’amenaça de pluja, que finalment s’ha esquivat, feia témer pel seguici, que ja es va haver de suspendre per la vigília d'ahir al vespre


La cercavila de Festa Major ha omplert els carrers de Moià. / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià 15 D’AG. L 2024 17:11 Actualitzada 15 D’AG. L 2024 17:34


El centre de Moià s’ha omplert aquest dijous al migdia en la tradicional cercavila popular, que esdevé un dels actes centrals en el dia gros de Festa Major, que encara s’allargarà fins diumenge.


Amb una plaça de Sant Sebastià, davant l’Ajuntament, prou concorreguda només començar, a 2/4 d’1 s’ha donat el tret de sortida a un seguici que fins uns minuts abans no estava clar que arrenqués. I és que el plugim que havia començat a caure cap a les 12 amenaçava de suspendre la cercavila tal com va passar ahir al vespre, en què a les 7 havia de començar una primera rua de vigília amb els gegants de l’escola Josep Orriols i de l’escola Pia, que acompanyarien els gegants de Moià, els capgrossos i el Pollo, però que no es va poder celebrar. Finalment, però, la pluja d’aquest migdia ha estat testimonial i la cercavila s’ha pogut desenvolupar amb normalitat, i fins i tot els balladors i els portadors dels gegants han acabat patint calor quan ha sortit el sol.


Els protagonistes d’avui han estat el Pollo, que encapçalava la comitiva, però a estones s’hi barrejava, els bastoners, els capgrossos, els gegantons Grony i Trapella, i les dues parelles de gegants Prehistòrics i dels gegants Reis, acompanyats pels grallers que amenitzaven els balls que han anat fent de forma alternada al llarg de tot el recorregut. Ha estat un seguici de poc més d’una hora pels carrers de Sant Sebastià i Sant Josep, plaça del Colom, carrer del Comerç, i carrer de Sant Antoni, amb diverses parades, i amb l’arribada final a la plaça Major, on han fet els balls de comiat entre una pluja de confeti quan s’ha acabat la missa solemne i després del vermut popular que l’Ajuntament havia preparat a un lateral de la plaça.


Amb permís del temps, la festa continuava a la tarda amb espectacles i tallers infantils, i amb els concerts d’orquestra i de Miops, Figa Flawas i Dj. a la nit. Demà hi haurà més activitats, com un concurs de paelles al matí, una mostra de cultura popular i danses tradicionals a la tarda, màgia amb Mag Lari al vespre, i el Carnestoltes Jove d’Estiu a la nit. Dissabte se celebrarà la Festa de l’Arbre Fruiter, i diumenge es tancarà el programa amb una audició de sardanes.

15 agost 2024

Regió7