De l'antiga figura, només se'n conservava el cap, originari del 1904, i ara l’Ajuntament n’ha reproduït l’estructura i en confeccionarà el vestit
La geganta, amb el cos restaurat al Museu de Moià, amb la seva directora, Marta Fàbrega, i el regidor de Cultura, Lluís Cascales / Mireia Arso
Jordi Escudé
Moià 05 FEB 2025 6:25
L’Ajuntament de Moià, amb el suport de la colla gegantera, ha iniciat el procés de recuperació de la geganta centenària que hi havia hagut al poble fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil, l’any 1936, en què tan sols en va quedar el cap. Se’n va fer una còpia, i ara s’ha impulsat la reproducció de la resta del cos com a primera fase d’un procés que es completarà amb la confecció del vestit tal com era en origen.
La Geganta de Moià, que és com es coneix popularment perquè mai no va tenir un nom, data del 1904, i és obra de l’escultor Lambert Escaler. En la seva última etapa, a partir d’alguns canvis que es van fer a final de la dècada dels anys 20, representava la figura d’una princesa, amb una corona i l’escut de Moià que va incorporar arran d’aquesta remodelació. El cap i la corona és el que s’ha conservat fins ara al Museu de Moià, i és la imatge que perdurarà de la geganta un cop reconstruïda del tot. Tanmateix, en origen no era cap princesa, sinó que simplement representava «una senyora del segle XIX», explica l’historiador i tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Moià, Ramon Tarter. Així és com la va dissenyar Escaler el 1904, amb la creació d’un cap nou per substituir el d’una geganta anterior, que s’havia anat deteriorant.
Les arrels, del 1883
Els orígens de tot plegat es remunten al 1883, quan la família Bussanya, uns propietaris rurals de Moià que havien marxat a Barcelona, van tornar al poble per celebrar el segon centenari de la fundació de l’Escola Pia. Aquesta família tenia en possessió una parella de gegants, també sense nom, que hauria portat a Moià amb motiu de la festa per cedir-los a l’Ajuntament i deixar-los al poble. El gegant era la imatge d’una persona musulmana, i la geganta era la senyora del segle XIX, de la qual el 1904 se’n faria un cap nou, i a final dels anys 20 uns petits canvis la convertirien en princesa. El gegant, en canvi, va ser sempre el mateix però també va ser destruït el 1936, i en aquest cas, no se’n va conservar res.
Una restauració fidel
El procés de restauració a què s’ha sotmès ara la geganta es fa «a partir de documentació gràfica que tenim i de la còpia del cap original, que també ens ha permès establir l’alçada, d’uns 3 metres», explica Tarter. L’estructura del cos s’ha volgut fer respectant els cànons de l’època (de finals del segle XIX i començament del XX), tant pel que fa a les formes com als materials. Això vol dir que incorpora llistons de fusta i una estructura de cavallets, que proporcionen un pes més elevat a la figura que els mètodes actuals, i encara falta el vestit. Els treballs d’aquesta primera fase els ha realitzat el Taller Avall de Reus, i han costat uns 4.000 euros. La confecció del vestuari es preveu en una segona fase aquest mateix 2025, i després la idea és conservar la geganta més aviat com a peça de museu i no com una figura de ball i cercaviles, tot i que no es descarta que pugui sortir al carrer en moments especials, apunta el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Lluís Cascales. En principi es conservarà al Museu de Moià, a l’espera, més endavant, de traslladar la geganta a alguna de les antigues naus del poble que s’estan adequant com a centres culturals.
Malgrat aquesta diferència d’ús amb la resta, la Geganta de Moià serà un element més de l’extensa imatgeria gegantera del poble. Després d’aquestes peces originàries malmeses per la Guerra Civil, l’any 1944 Moià estrenaria els gegants Reis, que van ser «un regal» pagat pels estiuejants de l’època al poble, recorda Tarter. Encara existeixen, juntament amb la parella de gegants prehistòrics, els dos gegantons, i el gegant boig que es va estrenar l’any passat a imatge del Pollo Matapuces (un altre element singular i festiu del poble). Per la seva banda, les escoles del poble també tenen les seves figures.
Una geganta de 125 pessetes
La reedició (bàsicament el cap) que l’escultor Lambert Escaler va fer el 1904 de l’anterior geganta, va costar a l’Ajuntament de Moià 125 pessetes.
En concret, fer el cap nou va costar 50 pessetes; per a la perruca es van pagar 50 pessetes més; i les arracades, la caixa per posar la geganta i el transport des de Barcelona fins a Moià, en van costar 25.
5 febrer 2025
Regió7
