Els Geganters de Moià impulsen una campanya per renovar la vestimenta del Toll i la Teixonera

A través de la plataforma Verkami es podran fer aportacions fins al 17 de juliol per ajudar a finançar la confecció de la nova vestimenta dels Gegants Prehistòrics
Aquest procediment ja es va fer servir per finançar la restauració dels Gegants Reis durant el 2018



El Toll i la Teixonera durant la cercavila de Festa Major de Moià del 2024 / Arxiu/Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Ariadna Gombau
Moià09 JUN 2026 6:25


Els Geganters de Moià han impulsat una campanya de micromecenatge per finançar la nova vestimenta dels Gegants Prehistòrics, el Toll i la Teixonera. Amb l'objectiu de recaptar el màxim de recursos possibles i fer realitat la renovació de la indumentària de les dues figures, l'entitat ha posat en marxa una iniciativa a través de la plataforma Verkami. El termini per fer aportacions es va obrir diumenge, 7 de juny, i s'allargarà fins al 17 de juliol.


La campanya, sota el lema "Vestim els Gegants Prehistòrics", pretén culminar el projecte de renovació de la vestimenta dels gegants mitjançant una fórmula similar a la que l'entitat ja va utilitzar entre l'octubre i el novembre del 2018. Aleshores es van recaptar més de 2.500 euros per restaurar els Gegants Reis, en Ferran i na Isabel, coincidint amb la celebració del seu 75è aniversari.


El Toll i la Teixonera es van estrenar el 22 d'abril del 2007 i, gairebé vint anys després, continuen sent "els màxims ambaixadors de Moià". Al llarg d'aquest temps han participat en trobades i actes arreu de Catalunya, la Catalunya Nord i diversos punts de l'Estat espanyol. Segons expliquen des dels Geganters de Moià, "amb el pas dels anys, les figures i els vestits s'han anat deteriorant fins a arribar a un punt que ja no poden continuar ballant pels carrers". Per aquest motiu, asseguren que "ha arribat el moment de restaurar-los completament i confeccionar uns nous vestits".


De fet, durant el primer trimestre de l'any la parella de gegants ja va passar per un procés de restauració al Taller d'Escultura Casserras, mentre que les perruques es van enviar a la postisseria Tàpies de Barcelona. Aquesta primera fase va ser finançada per l'Ajuntament de Moià. Ara, però, ha arribat el moment d'elaborar la nova indumentària. Des de fa setmanes, les figures es troben al taller de l'Eva Mula, a Molins de Rei. L'indumentarista Pau Fernàndez, responsable de projectes com els Gegants de Molins de Rei, Sant Coloma de Gramenet, Granollers, Badalona o Cabrera de Mar, serà l'encarregat de dirigir la confecció dels nous vestits.

Per sufragar una part del cost d'aquesta actuació, l'entitat ha engegat la campanya de micromecenatge. La resta de l'import l'assumirà la mateixa colla amb recursos propis. Les aportacions a través de Verkami poden ser totalment altruistes o bé donar dret a diverses recompenses, com ara una samarreta, una tassa o una bossa d'edició limitada, el conte dels gegants, figures de goma dels gegants o, fins i tot, la possibilitat de gravar el nom del mecenes en una placa situada a l'interior del Toll i la Teixonera.

Tots aquests obsequis es lliuraran durant l'acte de presentació de la nova imatge dels gegants, previst per al divendres 24 de juliol.

9 juny 2026

Regió7 

Castellterçol enceta aquest divendres cinc dies de festa amb el pregó dels Diables

L'entitat, que celebra 30 anys, potenciarà el correfoc de dissabte i l'infantil de diumenge, que figuren entre els grans reclams de la celebració



Les danses locals, entre els actes més destacats de la festa / Arxiu | Joan Capdevila


Jordi Escudé
Castellterçol22 D’AG. 2025 18:12


Castellterçol dona aquest divendres el tret de sortida oficial a la festa major, que s'allargarà fins dimarts i que enguany donarà un especial protagonisme al Grup de Diables, amb motiu dels seus 30 anys. Precisament, l'entitat s'encarregarà d'oficiar el pregó aquest vespre a 2/4 de 10 a la Plaça Vella, i tant el correfoc de demà com l'infantil de diumenge, viuran unes edicions especials en el marc d'aquest aniversari.

El pregó d'aquest vespre serà la porta d'entrada al programa festiu, tot i que durant tota la tarda ja hi ha activitats prèvies en una festa marcada pel foc, la música i els balls i danses tradicionals en les seves diverses sessions. La música ja serà present aquest vespre, després del pregó, amb havaneres i una Festa Activa amb sessió de Dj. Demà hi haurà un programa atapeït amb alguns dels actes centrals. Un matí esportiu s'acompanyarà de l'espectacle itinerant Cacos, i de la fira alimentària Gurmand (que s'allargarà fins a les 8), i a la tarda, la gresca vindrà de la mà de la cercavila de gegants i nans i el primer ball, amb el lluïment del Contrapàs, abans del correfoc de les 10 a la Plaça Vella. Amb motiu de l'aniversari, es farà un recorregut especial, i s'han recreat les forques que es van utilitzar al primer correfoc de la colla. També s'han restaurat elements de foc històrics i se n'han ideat i construït de nous. En acabat, hi haurà la segona nit de concerts, amb The Aguateques i sessió Dj.

L'endemà, entre els actes més destacats figura el tradicional Ball del Ciri i Dansa de Castellterçol, a la 1, a la tarda hi haurà un espectacle familiar de natura i literatura, i més tard música, amb la Vesprada Blava que inclou diverses actuacions al camp d'esports, mentre que els més petits podran participar en el correfoc infantil, i qui ho vulgui podrà ballar el Contrapàs a la plaça Pompeu Fabra.


Dilluns a la tarda, entre altres activitats, tindrà lloc una nova sessió de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri, i a la nit destaca el concert amb el grup de versions Ernestus, seguit d'una nova sessió de Dj. Finalment, dimarts es posarà punt final a la festa amb un scape room, un concert amb Rikus i un ball de Festa Major a la tarda; una mostra de coreografies i la corredissa de gegants, al vespre; i amb l'última nit musical, amb el concert de Noche Ochentera i Dj Arzzett.

22 agost 2025

Regió7

Un llibre homenatja el futbol de Castellterçol en el seu centenari

Més de 250 persones van assistir a la presentació del llibre 100 anys d’històries. Club Futbol Castellterçol 1923-2023

IMG_3940 |

El 9 Nou
18/04/2025
Castellterçol


Més de 250 persones van assistir fa uns dies a la Torre del Sol, a la presentació del llibre 100 anys d’històries. Club Futbol Castellterçol 1923-2023. En feia dos anys, del centenari, però l’escenografia i la quantitat de públic assistent garantien, abans de començar, que l’acte n’era la culminació i que l’espera havia valgut la pena, informa Josep Font.

Ràdio Castellterçol va emetre l’acte en directe en una tarda primaveral i un jardí magnífic que recordava l’ambient dels jocs florals i les festes modernistes.

El públic, expectant i de generacions molt diverses, estava distribuït en cadires com si fos la platea i l’amfiteatre d’un teatre, amb l’escena presidida pels gegants Griselda i Tallaferro engalanats amb la capa blava del centenari del club.

Un centre floral acompanyava el llibre i, en butaques com a presentadors, van començar a intervenir l’alcalde, Toni Massot; Adrià Relats, president del club, i Griselda Guiteras, de la comissió d’edició del llibre –que va fer de conductora de l’acte–, Elena Piella, Josep Pratdesaba i Araceli Plans.

Les 324 pàgines del llibre, amb una edició acurada, contenen la memòria de 100 anys d’històries i una selecció de 1.024 fotografies, retocades una a una, i que els editors han anat recuperant en aquests dos anys intensos de feina.

A la presentació, com en el llibre, es va donar la veu a diferents generacions de jugadors, membres de la junta, delegats i entrenadors, així com als dissenyadors i compositors que van crear la imatge del centenari i l’himne del club.

L’acte volia ser com un tast del llibre, curull d’anècdotes: pels més grans, el futbol era l’única forma de lleure i de sortir del poble, amb colles que feien equip i organitzaven també l’Escudella o la cavalcada de Reis. Es va destacar que força jugadors del Barça i de l’Espanyol hi van jugar, al camp de Castellterçol, com Manchón i Fuster.


Es va valorar el pas del camp de sorra al de gespa com un avenç, però també amb nostàlgia per l’enduriment de jugar amb sorra i els genolls pelats dels laterals. De les generacions més grans a les més joves, es va donar veu a les jugadores pioneres del futbol que, a l’inici, només podien jugar a futbol sala i encara sense cap mena de suport.

Van dir-se alguns atributs que poden resumir aquest segle de futbol com “salut, poble i companyia”. Un refrigeri va tancar l’acte.

18 abril 2025

el9nou

Moià reconstrueix el cos de la geganta centenària que es va destruir per la Guerra Civil

De l'antiga figura, només se'n conservava el cap, originari del 1904, i ara l’Ajuntament n’ha reproduït l’estructura i en confeccionarà el vestit


La geganta, amb el cos restaurat al Museu de Moià, amb la seva directora, Marta Fàbrega, i el regidor de Cultura, Lluís Cascales / Mireia Arso

Jordi Escudé
Moià 05 FEB 2025 6:25


L’Ajuntament de Moià, amb el suport de la colla gegantera, ha iniciat el procés de recuperació de la geganta centenària que hi havia hagut al poble fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil, l’any 1936, en què tan sols en va quedar el cap. Se’n va fer una còpia, i ara s’ha impulsat la reproducció de la resta del cos com a primera fase d’un procés que es completarà amb la confecció del vestit tal com era en origen.

La Geganta de Moià, que és com es coneix popularment perquè mai no va tenir un nom, data del 1904, i és obra de l’escultor Lambert Escaler. En la seva última etapa, a partir d’alguns canvis que es van fer a final de la dècada dels anys 20, representava la figura d’una princesa, amb una corona i l’escut de Moià que va incorporar arran d’aquesta remodelació. El cap i la corona és el que s’ha conservat fins ara al Museu de Moià, i és la imatge que perdurarà de la geganta un cop reconstruïda del tot. Tanmateix, en origen no era cap princesa, sinó que simplement representava «una senyora del segle XIX», explica l’historiador i tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Moià, Ramon Tarter. Així és com la va dissenyar Escaler el 1904, amb la creació d’un cap nou per substituir el d’una geganta anterior, que s’havia anat deteriorant.

Les arrels, del 1883

Els orígens de tot plegat es remunten al 1883, quan la família Bussanya, uns propietaris rurals de Moià que havien marxat a Barcelona, van tornar al poble per celebrar el segon centenari de la fundació de l’Escola Pia. Aquesta família tenia en possessió una parella de gegants, també sense nom, que hauria portat a Moià amb motiu de la festa per cedir-los a l’Ajuntament i deixar-los al poble. El gegant era la imatge d’una persona musulmana, i la geganta era la senyora del segle XIX, de la qual el 1904 se’n faria un cap nou, i a final dels anys 20 uns petits canvis la convertirien en princesa. El gegant, en canvi, va ser sempre el mateix però també va ser destruït el 1936, i en aquest cas, no se’n va conservar res.

Una restauració fidel

El procés de restauració a què s’ha sotmès ara la geganta es fa «a partir de documentació gràfica que tenim i de la còpia del cap original, que també ens ha permès establir l’alçada, d’uns 3 metres», explica Tarter. L’estructura del cos s’ha volgut fer respectant els cànons de l’època (de finals del segle XIX i començament del XX), tant pel que fa a les formes com als materials. Això vol dir que incorpora llistons de fusta i una estructura de cavallets, que proporcionen un pes més elevat a la figura que els mètodes actuals, i encara falta el vestit. Els treballs d’aquesta primera fase els ha realitzat el Taller Avall de Reus, i han costat uns 4.000 euros. La confecció del vestuari es preveu en una segona fase aquest mateix 2025, i després la idea és conservar la geganta més aviat com a peça de museu i no com una figura de ball i cercaviles, tot i que no es descarta que pugui sortir al carrer en moments especials, apunta el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Lluís Cascales. En principi es conservarà al Museu de Moià, a l’espera, més endavant, de traslladar la geganta a alguna de les antigues naus del poble que s’estan adequant com a centres culturals.

Malgrat aquesta diferència d’ús amb la resta, la Geganta de Moià serà un element més de l’extensa imatgeria gegantera del poble. Després d’aquestes peces originàries malmeses per la Guerra Civil, l’any 1944 Moià estrenaria els gegants Reis, que van ser «un regal» pagat pels estiuejants de l’època al poble, recorda Tarter. Encara existeixen, juntament amb la parella de gegants prehistòrics, els dos gegantons, i el gegant boig que es va estrenar l’any passat a imatge del Pollo Matapuces (un altre element singular i festiu del poble). Per la seva banda, les escoles del poble també tenen les seves figures.
Una geganta de 125 pessetes

La reedició (bàsicament el cap) que l’escultor Lambert Escaler va fer el 1904 de l’anterior geganta, va costar a l’Ajuntament de Moià 125 pessetes.

En concret, fer el cap nou va costar 50 pessetes; per a la perruca es van pagar 50 pessetes més; i les arracades, la caixa per posar la geganta i el transport des de Barcelona fins a Moià, en van costar 25. 

5 febrer 2025

Regió7

Moià llueix una concorreguda cercavila en la jornada central de Festa Major

L’amenaça de pluja, que finalment s’ha esquivat, feia témer pel seguici, que ja es va haver de suspendre per la vigília d'ahir al vespre


La cercavila de Festa Major ha omplert els carrers de Moià. / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià 15 D’AG. L 2024 17:11 Actualitzada 15 D’AG. L 2024 17:34


El centre de Moià s’ha omplert aquest dijous al migdia en la tradicional cercavila popular, que esdevé un dels actes centrals en el dia gros de Festa Major, que encara s’allargarà fins diumenge.


Amb una plaça de Sant Sebastià, davant l’Ajuntament, prou concorreguda només començar, a 2/4 d’1 s’ha donat el tret de sortida a un seguici que fins uns minuts abans no estava clar que arrenqués. I és que el plugim que havia començat a caure cap a les 12 amenaçava de suspendre la cercavila tal com va passar ahir al vespre, en què a les 7 havia de començar una primera rua de vigília amb els gegants de l’escola Josep Orriols i de l’escola Pia, que acompanyarien els gegants de Moià, els capgrossos i el Pollo, però que no es va poder celebrar. Finalment, però, la pluja d’aquest migdia ha estat testimonial i la cercavila s’ha pogut desenvolupar amb normalitat, i fins i tot els balladors i els portadors dels gegants han acabat patint calor quan ha sortit el sol.


Els protagonistes d’avui han estat el Pollo, que encapçalava la comitiva, però a estones s’hi barrejava, els bastoners, els capgrossos, els gegantons Grony i Trapella, i les dues parelles de gegants Prehistòrics i dels gegants Reis, acompanyats pels grallers que amenitzaven els balls que han anat fent de forma alternada al llarg de tot el recorregut. Ha estat un seguici de poc més d’una hora pels carrers de Sant Sebastià i Sant Josep, plaça del Colom, carrer del Comerç, i carrer de Sant Antoni, amb diverses parades, i amb l’arribada final a la plaça Major, on han fet els balls de comiat entre una pluja de confeti quan s’ha acabat la missa solemne i després del vermut popular que l’Ajuntament havia preparat a un lateral de la plaça.


Amb permís del temps, la festa continuava a la tarda amb espectacles i tallers infantils, i amb els concerts d’orquestra i de Miops, Figa Flawas i Dj. a la nit. Demà hi haurà més activitats, com un concurs de paelles al matí, una mostra de cultura popular i danses tradicionals a la tarda, màgia amb Mag Lari al vespre, i el Carnestoltes Jove d’Estiu a la nit. Dissabte se celebrarà la Festa de l’Arbre Fruiter, i diumenge es tancarà el programa amb una audició de sardanes.

15 agost 2024

Regió7

80 anys dels gegants de Moià...

29 juliol 2024

el9nou paper
 

El gegants de Castellterçol, convidats històrics a Mataró

 28 juliol 2024

Regió7 paper

Els Gegants Reis de Moià celebren el seu 80è aniversari amb la presentació d'un nou gegant

El Ferran i la Isabel van ballar ahir pels carrers de Moià acompanyats d’altres parelles històriques de Catalunya
El gegant es diu Pollo, un personatge emblemàtic de la vila


Els Gegants Reis van celebrar amb una gran festa el seu vuitantè aniversari | MIREIA ARSO


Ariadna Gombau
Moià 28 JUL 2024 6:25


Els Gegants Reis de Moià van celebrar ahir els seus vuitanta anys d’història acompanyats de quatre parelles històriques de Catalunya. Després de la cercavila, totes les colles participants van fer una mostra de balls a la Plaça de l’Església acompanyades de la Cobla Berga Jove, moment en què també va haver-hi un petit parlament de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i del president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Miquel Audí.

La trobada va despertar gran expectació al poble | MIREIA ARSO

El Ferran i la Isabel, els Gegants Reis, han complert 80 anys i la Colla Gegantera de Moià ho celebra amb un cap de setmana replet d’activitats dedicades a l’aniversari de la parella de gegants més representativa de la vila.


Ahir dissabte, al voltant de les sis de la tarda, va començar la cercavila amb quatre colles reconegudes: els Gegants Egipcis de Cassà de la Selva, els Gegants Centenaris de Vilassar de Dalt, els Gegants del Carrer Viserta de Monistrol de Montserrat i els Gegants de Catalunya. La ruta es va iniciar a la Plaça de Sant Sebastià i va anar fins a la Plaça de l’Església, on cada parella de gegants va mostrar el seu ball més representatiu acompanyada de la Cobla Berga Jove, que hi va posar el ritme.


Després de la mostra de balls, Miquel Audí, president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, va reconèixer la tasca de la Colla de Moià que «va ser una de les fundadores de l’Agrupació fa prop de 40 anys» i va destacar la forta tradició gegantera del poble que «suma més de 140 anys». Per acabar, Audí va fer entrega d’una rèplica en miniatura dels Gegants de Catalunya, Cultura i Treball. Dionís Guiteras, alcalde de Moià, va continuar amb els parlaments celebrant els 80 anys dels Reis.

Per tancar el dia es va celebrar el sopar popular, l’espectacle «Tenim un bon pollu» i la Cercavila Nocturna. Durant el dia d’avui hi ha programada la tradicional cercavila amb la participació d’onze colles més.

Després del sopar es va anunciar l'arribada d'un nou gegant, el Pollo, personatge emblemàtic de la localitat.

 

El nou gegant 'Pollo' / Redacció

28 juliol 2024

Regió7

Els Gegants Reis de Moià faran 80 anys acompanyats d'altres gegants històrics

La celebració, el proper dissabte 27, preveu la presència dels gegants de Catalunya


El gegant Rei amb el nou anell i pergamí / Arxiu Particular


Lluc Grandia
Moià 16 JUL 2024 6:20


Els Gegants Reis de Moià, Ferran i Isabel, celebraran els seus 80 anys de vida amb un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, el 27 i 28 d’aquest mes. El dissabte serà el torn dels actes més relacionats amb l’efemèride, mentre que diumenge se celebrarà la tradicional trobada gegantera, que enguany arriba a la quaranta-dosena edició i que tindrà onze colles convidades.

Els Gegants Reis són els gegants actius més vells de Moià. «Al museu tenim el cap d’una geganta, però no es fa servir», recalca Ubasart. «També tenim els gegants prehistòrics, que són els que fan sortides. Quan els vam fer, el 2007, vam decidir que els Gegants Reis només sortirien en ocasions especials, ja que estaven desgastats pels anys i així els podíem conservar millor». Per celebrar l'efemèride, els Gegants Reis tindran uns nous anells i un nou pergamí, provinents del taller Casserras. Són reformes menors, perquè pel setanta-cinquè aniversari ja van tenir una rentada de cara integral i ara estan en bon estat.

Leandre Ubasart, president de la Colla Gegantera de Moià, explicava que «portem prop d’un any preparant els actes dels 80 anys. Hem fet alguna cosa prèvia com, per exemple, el concurs i l'elecció del cartell, perquè també hi participés el poble, però l’acte central és el dissabte 27», que és la cercavila de dissabte: «a partir de dos quarts de sis de la tarda arribaran els gegants convidats, que són quatre parelles de renom del país gràcies a la seva longevitat: Els gegants de Catalunya, els de Cassà de la Selva, els del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat i els de Vilassar de Dalt. Alhora, hi haurà un directe per YouTube durant una hora, que el farà Ràdio Moià».

A partir de dos quarts de set començarà la cercavila, que finalitzarà a la plaça Major, «i llavors a plaça, la Cobla Berga Jove tocarà els balls de les quatre colles participants». «A les nou del vespre hi haurà un sopar popular que organitzen els Trucs del Cau de Moià i a les deu hi haurà un espectacle d’humor de la companyia Tres Panys. Després hi haurà una sorpresa, i en acabat hi haurà una cercavila nocturna fins a la piscina, on l’Ajuntament fa la piscina nocturna». Ubasart ha volgut fer especial èmfasi a les entitats moianeses que han volgut col·laborar.

El diumenge serà el torn de la tradicional trobada de gegants, on la colla moianesa estarà acompanyada per les colles d’Amer, Avinyó, Capellades, Hospitalet de Llobregat, Tortosa, Montbrió del Camp, Manresa, Súria, Torroella de Montgrí, la Seu d'Urgell i Sitges. Totes elles són parelles de gegants històrics: «Hem volgut recuperar el format que vam fer fa cinc anys [pel setanta-cinquè aniversari]. Habitualment es fa en dissabte, però enguany l’hem passat a diumenge per la celebració», va afegir el cap de colla. 

16 juliol 2024

Regió7

Gegants i capgrossos omplen els carrers de Moià en la recta final de la festa major

La música i la cultura popular han estat protagonistes de més d’una setmana d’actes, que s’acaben dijous

Jordi Escudé
Moià | 15·08·23 | 18:34 | Actualitzat a les 18:45


Cercavila de cultura popular d'aquest dimarts pels carrers de Moià JOAN CAPDEVILA


Moià ha viscut aquest dimarts una jornada dedicada a la cultura popular que tindrà continuïtat demà a la tarda amb una mostra de danses, dos dels espectacles de més concurrència a la festa major, que ja crema els últims cartutxos amb actes fins dijous.


La matinal ha tret al carrer centenars de persones per presenciar una cercavila amb la imatgeria popular, encapçalada pel Pollo i seguida pels Bastoners, els Capgrossos, els gegants de les escoles Pia i Josep Orriols, els Gegants Prehistòrics i els Gegants Reis, amb inici a la plaça de l’Ajuntament i un recorregut pels principals carrers i places del centre. És el preludi de la mostra de cultura popular, que aquest dimecres a la tarda oferirà un espectacle tradicional de danses, a 2/4 de 7 a la Plaça Major. Abans, s’espera fer el ple amb el correfoc que hi ha previst per a aquest dimarts a 2/4 de 10 de la nit, amb el concert previ i posterior amb la Rosaleda, i amb una de les actuacions estrella d’enguany, la de Doctor Prats, al parc municipal. Aquest dimecres, i a banda de la mostra de cultura popular, també es preveu una bona assistència a l’espectacle d’humor amb Joan Pera, a 2/4 d’11 de la nit al mateix parc, i a la cercavila del carnaval d’estiu, que acabarà amb un concert de Dj. i tancarà la jornada. Els darrers actes es faran dijous amb la renovada Festa de l’Arbre Fruiter que, com l’any passat, preveu actes tot el dia.

Concert de The Tyets a Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ


La música haurà tingut un paper molt destacat en aquesta edició de la festa, amb una gran afluència en totes les sessions, per bé que el The Tyets, dissabte, Porto Bello i COCO, dilluns, i Dr. Prats, es presentaven com els principals reclams. En el programa d’enguany també hi han tingut cabuda tota mena d’espectacles infantils, i l’esport, amb una doble tirolina que es va fer divendres amb un centenar de persones, una pedalada popular dissabte amb una setantena de participants, o amb la tercera cursa vertical, també dissabte, amb una seixantena de persones més. Igualment, s’han assolit bons índexs d’assistència en actes com el taller de danses tradicionals i la Fira d’Artistes i Artesans de dissabte, a banda de la llegenda de la Cabra d’Or, amb què s’obria la festa grossa a mitjans de la setmana passada.

15 agost 2023

Regió7

Moià viu una lluïda trobada de gegants que dona inici a la festa major

L'acte, que va comptar amb una quinzena de colles, va omplir el centre de la vila

Redacció
Moià | 31·07·23 | 16:56


Gegants i públic durant l'acte final de la trobada, a la plaça Major GEGANTS DE MOIÀ


Prop d'una quinzena de colles d'arreu de Catalunya vam acompanyar els geganters de Moià en la 41a edició de la seva trobada, que va tenir lloc dissabte a la tarda i que ha suposat el pròleg de la festa major, que tindrà el gros dels actes a mitjans d'agost. L'acte va tenir una gran resposta de públic, que va seguir la major part de la cercavila pels principals carrers del poble, afegint-se a les més de 350 persones hi van participar com a integrants de les diverses colles geganteres convidades.


La festa es va iniciar amb la plantada de gegants a la plaça de Sant Sebastià, i la cercavila posterior va culminar amb l'acte final i mostra de balls a la plaça Major. El dia abans, a la plaça Sant Sebastià, es va presentar la nova imatge d'un dels elements de la imatgeria local, la del gegantó Trapella. Els gegants reis de Moià, els més antics, Ferran i Isabel, compliran l'any que ve 80 anys.

31 juliol 2023

Regió7

Moià presenta una festa major ideada amb un procés participatiu

Els concerts de The Tyets i Doctor Prats o els actes de la Cabra d'Or són algunes de les propostes destacades

Lluc Grandia
Moià | 28·07·23 | 06:25


 

Els gegants durant la Mostra de la festa major de l'any passat Arxiu/JOAN CAPDEVILA


L'Ajuntament de Moià va presentar el cartell de la festa major d'enguany, que tindrà actes del 26 de juliol fins al 8 de setembre, tot i que la majoria de les activitats es duran a terme a mitjans d'agost. El tret diferencial de la festa d'enguany és que part de les propostes, principalment aquelles pensades pels joves, han sigut escollides a través d'un procés participatiu dinamitzat per la regidoria de Joventut. Tal com detalla l'Ajuntament, en aquest procés hi han participat 280 joves i s’han presentat 117 propostes d’activitats, agrupades en 26. S’han votat quatre eixos: Esport i salut, Oci i lleure, Cultura i art i Activitats nocturnes. Algunes d'aquestes activitats són la Piscina Jove amb DJ, la projecció de la pel·lícula Uncharted al cinema a la fresca, una tirolina per sobre del pantà del Molí Nou, un torneig de futbol sala, paintball, o un Carnaval d'Estiu.


Enguany, el President d'Honor de la festa és el compositor Albert Guinovart, conegut per haver compost el musical de Mar i Cel i un habitual al Festival Francesc Viñas. L'acte de recepció es farà el 17 d'agost, just abans de la Festa de l'Arbre Fruiter i d'Homenatge a la Vellesa, que arriba a la 118a edició, sent un dels actes més longeus de la festa. Justament, després es fa un dels concerts del festival, una òpera escenificada: Tosca, de Giacomo Puccini.


Així i tot, l'oferta serà molt variada. Hi haurà les actuacions de dos dels grups més importants del panorama català: The Tyets i Doctor Prats. També hi haurà la tradicional trobada de gegants, un monòleg de Joan Pera o la representació de la llegenda de la Cabra d'Or, que se celebra des del 2010 i que enguany se n'ha volgut renovar la figura amb un verkami, entre moltes altres activitats per a totes les edats i tots els públics.


Altres concerts seran els del concert jove, amb els grups Som-hi de Caraband, Miops i el DJ Caqtus o el Festival Internacional de Música Francesc Viñas, amb diverses jornades. També actuaran els Strombers, el grup de versions Coco, a més del clàssic concert de la Orquestra Rosaleda i diferents DJ's que amenitzaran la festa.

Pels més menuts, també hi ha activitats, com «Els contes que conten», el xou de màgia «Un ritme màgic», els tallers, actuacions i contacontes de la Fira d'Artesans i Artistes, l'espectacle infantil «Els secrets de Mr. Stromboli» o una matinal de jocs infantils.

Les activitats més tradicionals també tindran el seu lloc a la festa. A part de la ja mencionada trobada de gegants, hi haurà el correfoc, organitzat pels Diables de Castellterçol, audicions de sardanes a càrrec de diverses cobles, el concurs de pintura ràpida, que enguany arriba a la cinquanta-setena edició, i el de dibuix ràpid, que en fa 39. També la cantada d'havaneres, el pregó, les cercaviles amb gegants i capgrossos, la caminada popular o l'Aplec de Sardanes, un taller de danses tradicionals i la dotzena edició de la Mostra de Cultura Popular i Danses Tradicionals de Moià, amb sis entitats culturals del municipi participant-hi.


A part de la caminada popular, en l'àmbit esportiu també se celebraran diverses activitats. A més dels proposats pels joves (futbol sala, tirolina o paintball), hi haurà la bicicletada popular, el Torneig de Tenis Taula, la tercera edició de la Cursa Vertical, el partit de futbol de Festa Major, i les 4 hores de Moià i l'Hora de Moià infantil en bicicleta.

Un altre tret distintiu és que, enguany, de sis a set de la tarda, la fira serà silenciosa perquè les persones amb sensibilitat auditiva també en puguin gaudir. 

28 juliol 2023

Regió7

Moià celebrarà el diumenge de Corpus amb catifa floral i passada dels gegants reis

La capital del Moianès preserva la tradició al voltant de la missa solemne

Moià | 08·06·23 | 10:51



Catifa floral a l'entrada de l'església, en una edició anterior ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ

Moià complirà aquest diumenge amb la tradició del diumenge de Corpus amb la confecció de les catifes florals i la participació de la colla de geganters, que n'és l'organitzadora. la celebració començarà a les 9 del matí amb la creació de la catifa ornamental a la plaça de Sant Sebastià. A 1/4 de 12 arrencarà una comitiva cap a l'església amb les figures dels gegants reis acompanyats pels grallers de l'entitat. A l temple hi començarà a les 12 la missa solemne de Corpus, que inclourà el ball de gegants i en què l'entitat farà ofrena del ram de la geganta.

La sortida de l'ofici estarà acompanyada pel repic de campanes, i a continuació arrencarà la passejada dels gegants acompanyada per la Banda de l'Espai Musical.

8 juny 2023

Regió7

Calders estrena un mural il·lustrat per Pilarín Bayés

El mosaic, que està ubicat en un mur de la plaça Major i reprodueix fets històrics i personatges destacats del municipi, s’inaugura aquest dissabte

Queralt Casals
Calders | 01·09·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:44


 

El mural de grans dimensions és a la plaça Major AJUNTAMENT CALDERS

La dibuixant i ninotaire osonenca Pilarín Bayés és l’autora del nou mural que decora un mur de la plaça Major de Calders i que s’inaugurarà aquest dissabte en el marc de la festa major. El mosaic de grans dimensions recrea el municipi amb el peculiar estil de la reconeguda artista.

El mural porcel·lànic de 6x2 metres, que ha embellit un mur del casal del poble que dona al mirador de la plaça Major, s’estrenarà dissabte a la una del migdia amb la presència de l’autora de les il·lustracions, Pilarín Bayes, que ha reproduït elements, fets i personatges relacionats amb el municipi del Moianès. Segons l’alcalde de la població, Eduard Sànchez, «es tracta d’una caricatura de Calders amb la plaça Major com a centre» i on s’hi pot veure l’església i l’Ajuntament, les entitats del poble, els gegants (el cargolaire i els cargols capgrossos), cantaires i nens de l’escola. També hi ha representats altres elements vinculats a Calders com Guifré el Pilós (repoblador de la Catalunya Central), Nèstor Almendros (cineasta amb un òscar) i llocs emblemàtics com el Castell i la Colònia Jorba.

Per tal d’intentar plasmar l’essència i l’actualitat del poble, Pilarín Bayés va fer una visita a Calders i també es va inspirar en fotografies i informació que li van fer arribar des del municipi. L’empresa osonenca PEPS (Personalització d’Espais Públics) s’ha encarregat de materialitzar el treball de la il·lustradora. 

1 setembre 2022

Regió7

Els geganters de Moià celebren 40 anys amb el relleu assegurat

Actualment a l’entitat hi ha una quarantena de persones

Jordi Morros
15·08·22 | 06:26 | Actualitzat a les 07:47



Jaume Canadell, un dels fundadors dels geganters de Moià ara fa 40 anys, amb Sara Arisa, d’11 anys i també de la colla | ALEX GUERRERO


«He vist molts pobles de Catalunya a través d’un forat». El forat que els gegants tenen al mig de la roba que els cobreix perquè els portadors hi puguin veure. Ho explicava ahir rient Jaume Canadell, dels geganters de Moià. La colla va commemorar el seu quarantè aniversari, i Canadell va ser dels primers en formar-ne part. Encara porta gegants, però té el relleu assegurat amb joves com la Sara Arisa, d’11 anys, que ja porta els gegantons i que així que pugui també portarà els gegants grans.


Ahir van celebrar l’aniversari com millor saben fer. És a dir, ballant pels principals carrers del poble. Però amb la particularitat que hi van participar veterans del grup, els qui van començar a fer ballar els gegants del poble fa 40 anys. Se’ls va convidar a tornar-ho a fer. I més d’un es va animar. Va ser un acte senzill i emotiu enmig de la Festa Major de Moià.
 

La banda de l’Espai Musical va acompanyar els gegants | ALEX GUERRERO

Jaume Canadell, Sebastià Padrisa, l’Eugeni i Josep Maria Coma, juntament amb Sofia Padrisa i Maria Àngels Vilalta van ser alguns dels que 40 anys enrere van decidir crear la colla. Els gegants reis de la població, Ferran i Isabel, en tenen 78. Fins aleshores sortien bàsicament només per les festes de Moià i l’Ajuntament pagava els portadors.

Trobada a Manresa
Canadell va explicar ahir a aquest diari que va ser arran d’una trobada de gegants que es va fer a Manresa, on van coincidir amb altres colles com la de Sallent i Avinyó, que, «xerrant, xerrant, ens vam demanar per què no fèiem una agrupació. I així fins ara». No sap quants cops ha portat els gegants, però amb una mitjana de 15 sortides l’any, «imagina’t. Encara els porto, però ja no puc gaire».

Va assegurar que dins un gegant el més important és mantenir l’equilibri. «Els gegants i les figures han d’estar equilibrades, i necessites els que van a fora perquè a dins no hi veus gran cosa. Tens una visió reduïda i quan dones més de quatre voltes ja no saps on pares». Canadell presumia d’haver conegut molts pobles de Catalunya gràcies a les trobades de gegants, però «els he vist per un forat».

Sebastià Padrisa és un altre dels fundadors de la colla. Molts dels qui van crear la colla procedien dels armats de Moià. «Bàsicament donàvem a conèixer el poble. T’ho passes molt bé perquè és una festa familiar». La seva germana Sofia Padrisa també és de la colla inicial. «Ens ho hem passat molt bé. Si no, no hi seríem. Estem orgullosos que hi hagi una colla tan maca després de 40 anys».


El gegant al seu pas per un dels carrers de Moià | ALEX GUERRERO

Una festa familiar
La d’ahir també va ser una festa familiar. Una mostra clara n’és la Sara Arisa, d’11 anys. «El meu germà David anava sempre darrere dels gegants i al final ens hi vam enganxar tota la família. Ara la meva mare toca la gralla. El meu germà, el meu pare i jo portem els gegants. Jo, els gegantons».

Acompanyats de la banda musical de l’Espai Musical de Moià, els gegants reis van repetir la cercavila que els geganters van fer fa 40 anys enrere. Va començar a la plaça de Sant Sebastià, a l’Ajuntament, i va passar pel carrer de les Joies, plaça Major –davant l’església–, Sant Antoni, Comerç, plaça del Colom, carrer de Sant Josep, Sant Sebastià, per acabar novament a la plaça. «Avui [ahir per al lector] fa 40 anys es va fer la primera cercavila com a colla. A partir de llavors va començar tot», va afirmar l’actual cap de colla, Leandre Ubasart. «Farem el mateix recorregut. És un acte simbòlic».

La colla té els gegants reis, les figures prehistòriques del Toll i la Teixonera, que enguany fan 15 anys, i els gegantons Trapella i el Grony.

La festa major culminarà amb la de l’Arbre Fruiter
Moià viu de ple la seva festa major. Ahir, al tradicional mercat dels diumenges a la plaça Major s’hi va afegir el mercat del vi i del formatge, i els gegants van tornar a sortir en cercavila a la tarda. Avui hi haurà activitats durant tot el dia que culminaran amb el ball de festa major amb l’orquestra Rosaleda a l’espai cultural Les Faixes. Al parc municipal hi haurà un concert de Tapeo Sound System. Dimarts a la tarda se celebrarà la XI Mostra de cultura popular, un carnaval d’estiu i la representació de La bona gent, de Quim Masferrer. I dimecres se celebrarà l’homenatge a la gent gran i la Festa de l’Arbre Fruiter.

15 agost 2022

Regió7

Moià es prepara per una setmana de festa major, amb molta música i un correfoc com a novetat

Aquest dilluns al vespre es farà el pregó, que es va ajornar ahir per la pluja, i amb la celebració de la Cabra d’Or, dimecres, el poble s’endinsarà de ple en el programa, que s’allargarà fins el dia 16

Jordi Escudé
Moià | 08·08·22 | 19:17 | Actualitzat a les 07:40

 

La celebració de la Cabra d'Or centrarà els primers actes, dimecres i dijous


Moià ha programat per aquest dilluns al vespre el pregó de Festa Major, que ahir va haver d’ajornar per la pluja. Es farà a les 10 de la nit a la plaça de Sant Sebastià, i anirà a càrrec de l’entitat Fadeam-Els Avets, que celebra 40 anys al poble. D’aquesta manera es donarà el tret oficial a un programa que arrencarà de ple dimecres, i que enguany es desplegarà amb tota la seva plenitud. Això vol dir que es recuperarà l’activitat musical que havia quedat mig aturada per la pandèmia, i s’introduirà, com a novetat, un correfoc que ja s’havia previst fa dos anys però que no s’ha pogut celebrar fins ara. Els actes s’allargaran tota una setmana, fins al 16 d’agost, si bé l’endemà tindrà lloc la Festa de l’Arbre Fruiter.


El jovent serà protagonista de l’oferta a l’entorn de la Cabra d’Or, que dimecres i dijous centrarà les activitats amb les tradicionals escenificacions de la llegenda i les cercaviles pels carrers, i enguany també es recuperarà el sopar popular del dijous, que feia tres anys que no es feia. A la nit es posarà el punt final amb el ball de la Cabra d’Or i la música del punxadiscos PD Cabrit.
 

L’animació de Gertrudis i Buhos
De fet, la música serà un dels plats forts d’aquesta edició de la festa, després de dos anys de suspensió dels concerts nocturns. Dissabte, 13 d’agost, actuarà Gertrudis al Parc Municipal, a partir de 2/4 de 12 de la nit, i l’endemà, al mateix lloc però mitja hora més tard, serà el torn de Buhos, que presentaran el seu disc El dia de la victòria. A banda d’aquests dos grans reclams, divendres també hi hauran actuat Pony Pisador i els DJ Marsi Quico, Coqui i l’Iu, i enguany tampoc no faltarà la música d’orquestra, amb la Rosaleda, dilluns a la tarda i a la nit al local de Les Faixes, mentre que al Parc Municipal actuarà el grup de versions Tapeo Sound System i DJ Arzett.

Un altre dels reclams d’aquesta festa serà el correfoc, que s’estrenarà com a novetat, el diumenge 14 d’agost. Començarà a 2/4 de 10 de la nit a la plaça Major, i anirà a càrrec dels Diables de Castellterçol. Un acte per a joves i petits, si bé els infants també tindran la seva parcel·la d’ofertes en aquesta festa major. Dissabte podran gaudir de l’espectacle teatral Antipasti, l’endemà d’una fira d’atraccions silenciosa, i d’una nova oferta teatral, en aquest cas amb l’obra Histriònic. A més, durant la festa major també hi haurà un tobogan aquàtic, la festa de l’escuma i una matinal de jocs infantils en paral·lel, dimarts.

El programa es complementarà amb les activitats de cultura popular, en què destaquen les danses de dimarts a la tarda a la plaça Major, amb el ball del ciri, el ball de veguers de Sant Joan, el ball de Rams amb els gegants de Moià, el ball de bastons de Moià i el vals jota. Tanmateix, la cultura popular també haurà estat present diumenge i dilluns amb la imatgeria local i amb un protagonisme especial pel 40è aniversari dels Geganters de Moià.

Finalment, el toc d’humor el posarà l’espectacle de Quim Masferrer, dimarts, amb les entrades ja exhaurides. 

8 agost 2022

Regió7

Monistrol de Calders viurà aquest cap de setmana el gros de la festa major

Redacció. Monistrol de Calders
30·07·22 | 06:26

Monistrol de Calders celebra aquest cap de setmana els actes centrals de la seva festa major, que té propostes fins dilluns. Entre altres activitats, avui hi haurà un concurs de no paelles, una cercavila de gegants que comptarà també amb la presència dels de Calders, Castellcir i Barberà del Vallès, i una nit musical amb l’Orquestra Swing Latino, el grup de versions Dr. Brujo i DJ Raquel.

Demà tindrà lloc el concurs de pintura ràpida, hi haurà instal·lats jocs de fusta , i també es tancarà amb una doble oferta musical en què s’alternaran DJ Tònics i l’Orquestra Mitjanit. A més, es podrà veure l’obra de teatre Lapònia, de l’ACR de Fals.

La jornada de dilluns té com a propostes contes i cançons per a infants; una audició de sardanes amb la cobla La Nova Vallès, i un sopar popular amb concert final amb Suicide Brothers. La major part dels actes tindran com a escenaris la Platanera, el pavelló i la plaça de l’Església. 

30 juliol 2022

Regió7

Els gegants de Moià celebren aquest dissabte la seva trobada número 40

Comptarà amb la participació d'una dotzena de colles d'arreu de Catalunya

Redacció
Moià | 29·07·22 | 13:17 | Actualitzat a les 13:27


 

Els gegants Isabel i Ferran, el 2019, en la celebració dels 75 anys de la seva estrena

La Colla de Geganters de Moià celebrarà aquest dissabte la seva trobada anual, però amb una data especial ja que és una xifra rodona, la número 40, després de dos anys trastocats per les restriccions per la pandèmia. L’esdeveniment comptarà amb la participació d’una dotzena de colles arribades d’arreu de Catalunya.

En concret, hi seran presents les d'Aiguafreda, Argentona, Artés, Avinyó, L'Esquirol, Navarcles, Olesa de Montserrat, Poble Nou de Manresa, Puig-reig, Sallent, Sant Joan de Vilatorrada i, lògicament, els amfitrions, Moià, amb totes les seves parelles. Els més antics, Isabel i Ferran, van celebrar precisament l’any abans de la pandèmia, el 2019, el seu 75è anivesari. Estrenats l'any 1944, ara fa tres anys se’n va fer una restauració i la commemoració va tenir un muntatge especial (Moià gegant).

La trobada començarà a les 6 de la tarda amb la plantada a la plaça de Sant Sebastià i a les 7 s’iniciarà la cercavila que culminarà amb els actes finals a partir d’1/4 de 9 a la plaça Major. 

29 juliol 2022

Regió7

Les coves del Toll celebren 70 anys amb un acte retrospectiu

L’efemèride reconeix la tasca dels primers descobridors de les cavitats i dels arqueòlegs que han contribuït a la recerca del passat dels jaciments
 

La jornada de portes obertes de les coves del Toll va convidar el públic familiar a visitar l’interior de les cavitats | ALEX GUERRERO

Laura Serrat
Moià | 17·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:25


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll va celebrar ahir una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; d’una banda, la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i, de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La celebració va convidar un públic familiar a gaudir de les activitats i tallers per als infants i de les visites guiades a l’interior d’unes cavitats que, avui en dia, s’han posicionat com un referent en la recerca arqueològica.


La ballada dels gegants de Moià va obrir l’acte institucional, que va tenir la presència de la directora del Museu de Moià i coves del Toll, Marta Fàbrega, que va posar en relleu «la suma d’esforços que han contribuït a crear un dels principals actius turístics de la comarca i un espai per a la recerca arqueològica». En aquest sentit, va lloar la valentia de Sofia Luitz i el seu fill Francesc, que es van atrevir a endinsar-se a l’àmplia galeria sud, més lluny del que ningú havia arribat en aquell moment, i hi van trobar una gerra neolítica, que simbolitza la primera troballa de les restes arqueològiques del Toll.

Per recordar els descobridors de la cova, el director d’Excavacions dels Jaciments i investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, va lliurar un obsequi als familiars presents en l’acte, que es van endur una còpia emmarcada de la carta que Sofia i Francesc van deixar a l’interior de la cova per testificar la descoberta. Després d’entregar el preuat document, Rosell va realçar la tasca dels descobridors, voluntaris i equips d’arqueòlegs que l’han precedit en la seva feina. «Sense ells, avui no seríem on som, cada avenç en els jaciments és fruit del treball de les generacions anteriors».

La melodia Clair de lune, de Debussy, interpretada per Gerard Romeu al piano, va servir per introduir un sincer homenatge a Enric Oliveras, un moianès, de 86 anys, que des dels anys seixanta es va dedicar de forma voluntària a l’impuls de l’actual parc prehistòric. Amb la presència de l’homenatjat, l’arxiver de l’Arxiu Històric de Moià i amic, Ramon Tarter, va llegir una glossa en què va destacar la seva aportació al parc, «impulsant el primer museu arqueològic de Moià, fent de guia turístic en les primeres visites a les cavitats o desbrossant la zona, com si fos el seu propi jardí».

Al seu torn, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reconèixer l’Enric «com una persona que s’ha estimat les coves i que les ha ajudat a donar a conèixer». El batlle també va tenir un reconeixement per la tasca que duen a terme els arqueòlegs, «que han convertit les coves en una referència en l’estudi de les comunitats neandertals». En aquest sentit, va afegir que «els coneixements que ens arriben del passat ens poden ajudar a interpretar millor el nostre present». Ho va exemplificar posant de manifest que «entendre per què van desaparèixer els neandertals, ens pot servir per comprendre les possibles afectacions del canvi climàtic». L’acte va cloure amb la ballada dels gegants de Moià.

«En veure unes petites arrels, vam pensar que darrere la roca hi havia una sortida»

Dos dels veïns de Moià que van destapar la galeria sud, entrada actual a la cova, relaten l’experiència

Uns anys després que Sofia Luitz i el seu fill Francesc arribessin a l’àmplia galeria sud des de la Surgència, i aconseguissin la primera resta arqueològica del Toll, un grup de nadius del Moianès va aconseguir destapar la galeria sud, l’entrada turística actual de la cova. D’aquests en queden pocs testimonis, alguns dels quals van assistir a l’acte per celebrar els 70 anys de les coves del Toll, i van rememorar l’experiència que els va portar a descobrir l’accés principal a la cavitat.

Els veïns de Moià Pere Quintana, de 89 anys, i Josep Tarradellas, de 85 anys, expliquen que, juntament amb alguns companys més, van entrar a la galeria sud, amb la llum d’una espelma, seguint els passos dels primers descobridors. Una vegada van ser a dins, van recórrer la cavitat, «fins a un punt on ens vam trobar unes petites arrels, que ens van fer pensar en la possibilitat que darrere la roca hi hauria una sortida», relata Quintana. Al seu torn, Tarradellas explica que aleshores van decidir «fer una barrinada a la roca i, per fortuna, vam descobrir l’entrada».

En evocar el descobriment, constaten com ha evolucionat l’entorn, «on abans hi havia molta més aigua i sorties enfangat quan t’endinsaves a la cova», recorden. Ara, gairebé setanta anys després, se senten orgullosos de la consolidació del parc prehistòric com un espai de recerca i un atractiu turístic per a visitants d’arreu. «Els canvis que ha experimentat en aquests setanta anys són immillorables i, en part, són gràcies a molta gent del poble que hi ha cregut», afirmen.

El públic va poder visitar les cavitats i participar en tallers

La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll va tenir desenes de visitants que van poder gaudir de les nombroses propostes per als infants i de les visites a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, va conduir personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de la cova de les Teixoneres i va donar a conèixer els últims resultats en la recerca arqueològica.

A la zona del poblat s’hi van fer els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres. També hi havia un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. Els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent van animar l’ambient amb diverses ballades per l’entorn. 

17 juliol 2022

Regió7

Castellterçol prepara una festa gegantera amb tallers i exposicions, diumenge

Redacció. Castellterçol
05·05·22 | 06:25
 

Castellterçol viurà aquest diumenge, 8 de maig, una jornada dedicada al món geganter i a la imatgeria popular en general, amb la proposta Fes un pas de Gegant, que concentrarà el gruix de les activitats als Jardins de Cal Recader durant tot el matí.


El programa, organitzat pels Gegants i Nans de Castellterçol, començarà a 2/4 d’11 del matí amb una cercavila de nans pels carrers de la vila i que acabarà a les portes de les Arrels i dels Jardins de Cal Recader, on hi haurà una fira gegantera, espais expositius i una tertúltia (amb accés per la Plaça dels estudis). Igualment, a partir de les 11, s’han programat diversos tallers als mateixos jardins, on es podran pintar i retallar titelles dels capgrossos, enfaixar-se i provar de portar els gegants, i tallers de creació d’imatgeria en directe o sobre les músiques dels nans i gegants de Castellterçol. Després hi haurà un vermut musical amb El Toll. 

5 maig 2022

Regió7