Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris centenari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris centenari. Mostrar tots els missatges

9 de març 2026

Un projecte de Moià es cola al Congrés dels Estats Units: córrer la Ruta 66 per l'ELA, acte oficial del centenari

La comissió encarregada d’organitzar l'efemèride de la mítica ruta ha declarat com a oficial el repte solidari del moianès Enric Casacuberta


Enric Casacuberta, el moianès que correrà la Ruta 66 per recaptar fons per l'ELA / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià09 MAR 2026 12:58Actualitzada 10 MAR 2026 13:04


Ruta66xELA és un projecte impulsat per Enric Casacuberta (Moià, 1964). El moianès correrà la Ruta 66 durant cinc mesos amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons possible en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. L’aventura començarà el pròxim 31 d’agost a Chicago i consistirà a recórrer íntegrament la mítica carretera al llarg de 150 dies, fins a arribar a Los Angeles. Fa unes setmanes, la Federació Catalana d’Atletisme (FCA) ja va donar suport a la iniciativa. Ara, el repte ha estat reconegut com a acte oficial del Centenari de la Ruta 66 per la comissió encarregada d’organitzar aquesta efemèride, un organisme creat pel Congrés dels Estats Units.


Tal com ha anunciat el mateix Casacuberta a través de les xarxes socials, “l’associació Route 66 Centennial ens ha nomenat acte oficial del centenari”. Segons explica el moianès, aquest reconeixement implica dues coses: “Primer, que ho ha aprovat el Congrés dels Estats Units; i segon, que dona una volada increïble al projecte, perquè farà que allà tothom el conegui”. Es tracta, doncs, d’un gran impuls per a la iniciativa solidària.


“Aquest reconeixement suposa un punt d’inflexió molt important per al projecte”, afegeix Casacuberta. De fet, Ruta66xELA és, de moment, l’únic acte oficial del centenari impulsat fora dels Estats Units, “fet que dona encara més rellevància internacional a la iniciativa”. Així, aquest darrer moviment “situa el repte com un pont cultural i solidari entre comunitats, amb l’objectiu de donar visibilitat a la lluita contra l’ELA mentre es recorren gairebé 4.000 quilòmetres per la mítica Ruta 66”, assegura.


La certificació és, doncs, “un pas més que ens ajuda a portar la causa de l’ELA al mapa global”. Casacuberta completarà durant cinc mesos etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (24,1 i 40,2 quilòmetres). Per donar a conèixer la iniciativa, el moianès és molt actiu a Instagram i TikTok, on comparteix el seu dia a dia i la preparació del repte. Per col·laborar amb el projecte i ampliar-ne la informació, s’ha habilitat una pàgina web amb tots els detalls: https://runroute66forals.org/.

Mapa de la ruta que farà Casacuberta / Route 66 Centennial

9 març 2026

Regió7

18 d’abr. 2025

Un llibre homenatja el futbol de Castellterçol en el seu centenari

Més de 250 persones van assistir a la presentació del llibre 100 anys d’històries. Club Futbol Castellterçol 1923-2023

IMG_3940 |

El 9 Nou
18/04/2025
Castellterçol


Més de 250 persones van assistir fa uns dies a la Torre del Sol, a la presentació del llibre 100 anys d’històries. Club Futbol Castellterçol 1923-2023. En feia dos anys, del centenari, però l’escenografia i la quantitat de públic assistent garantien, abans de començar, que l’acte n’era la culminació i que l’espera havia valgut la pena, informa Josep Font.

Ràdio Castellterçol va emetre l’acte en directe en una tarda primaveral i un jardí magnífic que recordava l’ambient dels jocs florals i les festes modernistes.

El públic, expectant i de generacions molt diverses, estava distribuït en cadires com si fos la platea i l’amfiteatre d’un teatre, amb l’escena presidida pels gegants Griselda i Tallaferro engalanats amb la capa blava del centenari del club.

Un centre floral acompanyava el llibre i, en butaques com a presentadors, van començar a intervenir l’alcalde, Toni Massot; Adrià Relats, president del club, i Griselda Guiteras, de la comissió d’edició del llibre –que va fer de conductora de l’acte–, Elena Piella, Josep Pratdesaba i Araceli Plans.

Les 324 pàgines del llibre, amb una edició acurada, contenen la memòria de 100 anys d’històries i una selecció de 1.024 fotografies, retocades una a una, i que els editors han anat recuperant en aquests dos anys intensos de feina.

A la presentació, com en el llibre, es va donar la veu a diferents generacions de jugadors, membres de la junta, delegats i entrenadors, així com als dissenyadors i compositors que van crear la imatge del centenari i l’himne del club.

L’acte volia ser com un tast del llibre, curull d’anècdotes: pels més grans, el futbol era l’única forma de lleure i de sortir del poble, amb colles que feien equip i organitzaven també l’Escudella o la cavalcada de Reis. Es va destacar que força jugadors del Barça i de l’Espanyol hi van jugar, al camp de Castellterçol, com Manchón i Fuster.


Es va valorar el pas del camp de sorra al de gespa com un avenç, però també amb nostàlgia per l’enduriment de jugar amb sorra i els genolls pelats dels laterals. De les generacions més grans a les més joves, es va donar veu a les jugadores pioneres del futbol que, a l’inici, només podien jugar a futbol sala i encara sense cap mena de suport.

Van dir-se alguns atributs que poden resumir aquest segle de futbol com “salut, poble i companyia”. Un refrigeri va tancar l’acte.

18 abril 2025

el9nou

10 d’abr. 2025

El CF Castellterçol publica un llibre que en recull la seva història centenària

A través d'una línia del temps i a partir de testimonis s'explica el passat del club
En total s'han recol·lectat més de 60.000 fotografies

Presentació del llibre sobre el centenari del CF Castellterçol «100 anys d’històries»
Imatges de la presentació de «100 anys d’històries» / Ràdio Castellterçol

Ariadna Gombau
Castellterçol10 D’ABR. 2025 20:51


Cent anys donen per molt i, per això, el Club Futbol Castellterçol acaba de publicar el llibre 100 anys d’històries, on ressegueix la seva història des del naixement de l'entitat l'any 1923 fins al 2023, data en què es va celebrar el centenari.

«Vam començar amb un llibre històric, però era molt complicat recopilar dades i informació fidedigna i vam decantar-nos per fer un recull d'històries», explicava Adrià Relats, president del CF Castellterçol. Així, a través d'una línia del temps i a partir dels testimonis i fotografies, s'explica el passat més antic i també el més immediat del club. Al llarg de les pàgines apareixen entrevistes a antics jugadors, àrbitres, entrenadors, alcaldes, entre altres.


Viure en un poble petit va facilitar el procés de recerca, tant pel que fa a l'obtenció d'informació com per a la recol·lecta de fotografies. De fet, es van reunir més de 60.000 imatges de les quals només es van poder incloure en el llibre poc més d'un miler. Des del club encara s'està valorant la forma en com es donarà accés a la resta, però el que queda clar és que d'alguna forma arribarà al poble: «És molta història, part del club, del poble», deia el president.


Tot i que el centenari va ser l'any 2023, el llibre ha tardat una mica més a arribar: «Vam dir: 'quan estigui, que estigui, però que estigui ben fet'». Durant el 2022 va néixer la idea i es va crear una comissió específica formada per Josep Maria Díaz, Griselda Guiteras, Elena Piella, Josep Pratdesaba i Aracel·li Plans. A partir d'aquí, es va anar construint 100 anys d’històries, que ha vist la llum tres anys després.

Amb tot, el llibre reflecteix el que suposa el club per al poble: «El club per al poble és l'escut. Hi ha molt sentit de pertinença, som una família», destacava Relats.
 

Una presentació a l'altura

El passat diumenge 6 d'abril es va celebrar la presentació del llibre a la Torre del Sol, a Castellterçol. L'acte, que va reunir al voltant de 250 persones, va transcórrer de la millor manera: «Va anar molt bé. Va ser molt emotiu perquè va reunir a gent de diferents edats i generacions».


Més enllà de jugadors, entrenadors i altres membres del club, també va assistir el delegat de la Federació Catalana de Futbol a Osona, Pere Alsina; l'alcalde, Toni Massot i els regidors del govern actual.

10 abril 2025

Regió7

29 de des. 2022

La commemoració del centenari deixa al CE Moià el llibre que en recull la història

L’historiador Jaume Clarà i Arisa és l’autor de l’obra que detalla les vicissituds del vaixell insígnia esportiu de la capital del Moianès
Lluís Cascales, Dionís Guiteras, Pere Alsina, Paco Moral, Jaume Clarà i Carles Riera avalen l’obra | CE MOIÀ

Lluís Cuberes i Martí
29·12·22 | 06:25



Club Esportiu Moià, cent anys en groc-i-negre (1922-2022). Aquest és el títol del llibre en el qual ha treballat des del desembre del 2021 l’historiador i bibliotecari Jaume Clarà i Arisa, de 55 anys, per compilar els esdeveniments més remarcables de la història del principal referent esportiu de la capital del Moianès. La seva edició tanca la reeixida commemoració del centenari de l’entitat presidida per Paco Moral.


La portada del llibre juga amb els històrics colors groc i negre | CE MOIÀ

El màxim dirigent del club groc-i-negre exposa que «arran de la celebració del cinquantè i del setanta-cinquè aniversari de l’entitat, es van editar uns números especials de la revista La palestra, la publicació periòdica que recollia les activitats de totes les seccions del CE Moià fins el 2016, que tenien el format d’un llibret i que permetien fer una aproximació a la història de l’entitat». Ara fa un any, però, el desembre del 2021, la comissió organitzadora del centenari va optar per editar una obra que permetés conèixer a fons els orígens i les vicissituds dels primers cent anys de vida del club groc-i-negre i va traslladar aquesta inquietud a Jaume Clarà i Arisa, membre de les redaccions de Modilianum. Revista d’estudis del Moianès i de La Tosca. L’autor de llibres com L’obra cívica del tenor Francesc Viñas. Cent anys de la Festa de l’Arbre Fruiter (1904-2003) i Moià. Una història per conèixer, va entomar el desafiament i el resultat de la seva recerca és «una obra gràfica» de 255 pàgines que conté «quelcom més de 300 fotografies», concreta Jaume Clarà. La primera edició consta de 600 exemplars. El preu de cadascun és de 25 euros. Divendres, l’Auditori de Sant Josep de la capital del Moianès va acollir l’acte de presentació de Club Esportiu Moià, cent anys en groc-i-negre (1922-2022). Les persones que van assistir als tradicionals quintos de Nadal i Sant Esteve que organitza el CE Moià van poder adquirir-ne els primers exemplars. Paco Moral explicita que «dissabte vinent, el club posarà una parada al carrer del Comerç per vendre llibres. També es podran adquirir durant la celebració dels quintos que es fa anualment per Any Nou i per la diada de Reis. Després, els interessats podran trobar-ne exemplars a les oficines del club, a Queviures Cal Truques i al Museu Arqueològic». No endebades, la institució cultural acull l’exposició CE Moià. 100 anys d’història fins el proper divendres, 6 de gener.

Un segle i sis períodes històrics

Tal com detalla Jaume Clarà, la configuració de l’actual CE Moià, una entitat poliesportiva que té seccions de futbol, natació, tennis i pàdel, és podria dividir «en sis etapes o períodes històrics». El club va néixer el 1922 al si del Centre de Cultural Popular, «una entitat catòlica que també va impulsar l’excursionisme».

«Tots els indicis apunten que es va adoptar una indumentària groc-i-negra degut a un grup d’industrials de Mataró que estiuejaven a la població i que van assumir el cost de les xarxes de les primeres porteries». «S’emmirallaven en l’Iluro SC», primera denominació del CE Mataró.

El degà de l’esport moianès va viure la primera de les tres crisis que han posat en perill la seva supervivència abans de la Guerra Civil (període 1933-34) i la pitjor, entre el 2013 i el 2016, arran del deute generat per la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol i per les obres de rehabilitació dels vestidors de les piscines. El CE Moià ja ha superat aquest atzucac i, després de commemorar el centenari, encara un futur que «no serà un camí de roses per a cap entitat esportiva, tot i la tasca de vertebració social que desenvolupen», conclou Jaume Clarà. 

29 desembre 2022

Regió7

8 de febr. 2021

25 de set. 2020

Joan Codina, el centenario ajedrecista que en el franquismo jugaba partidas por carta con los países comunistas

Joan Codina cumplió 100 años el 21 de septiembre y su mayor legado es haber transmitido a los jóvenes la magia del tablero


Celes Piedrabuena Jefe de sección Actualizado a 25-09-2020 07:30
“Te invito al pastel y a una copa de cava”. Pronuncia estas palabras y cuelga. Al otro lado del teléfono, Joan Codina, ilustre vecino de Moià para el que el ajedrez lo ha sido todo y que ya tiene más de un siglo de vida desde el 21 de septiembr . En el transcurso de la conversación lo primero que llama la atención de este hombre sabio, que fue herrero como su padre, es su gran lucidez, la ilusión que mantiene por la vida, el sentido del humor y la pasión que sigue teniendo por un deporte que empezó a practicar con diez años y del que sigue enamorado, aunque las circunstancias actuales no le permitan disfrutar de él.

“Empecé a jugar en el bar del pueblo. A la hora de comer mi padre tenía una partida de cartas y yo le acompañaba. Me aficioné al ver a la gente jugar y el ajedrez se convirtió en mi hobby”, explica Joan desde la Fundació Hospital Residència Vila de Moià, donde vive desde hace más de diez años.


El ajedrez es como una droga pacífica que te engancha, y te es igual ganar o perder porque estás con los amigos

Como los niños de entonces, Joan –que sigue estando federado y en activo, y que hasta la temporada pasada jugó el Campeonato de Catalunya por equipos con el Club d’Escacs Moià-Moianès– jugaba al fútbol, al saco y a ‘balas’, y era especialmente en invierno cuando más jugaban al ajedrez. “Recuerdo que se fundó el club, íbamos por los pueblos y enseñé a mucha gente a jugar a ajedrez. Me gustaba para pasar el rato. Es como una droga pacífica que te engancha, y te es igual ganar o perder porque estás con los amigos”, aunque no puede esconder la vertiente competitiva. “Cuando uno juega lo hace para ganar y el orgullo de ver que has ganado no te lo quita nadie. Y si pierdes tienes que pensar que ya volverás a ganar, pero nunca enfadarse”, apunta. 

A lo largo de su vida Joan – el jugador de mayor edad del mundo– ha disputado infinidad de torneos, pero pocos recuerda con mayor emotividad que el de Pamplona 2017. Joan, que perdió a su mujer por culpa del alzheimer, fue invitado por la organización de ese torneo dedicado a la lucha contra esta enfermedad.

Él reconoce que probablemente gracias al ajedrez ha podido esquivar esta demencia. “Gracias a Dios todavía tengo bien la cabeza. Para pensar lo tengo muy bien, lo que pasa es que los jóvenes pueden jugar mucho más rápido que yo. Con el coronavirus hace unos seis meses que no juego y como no veo del todo bien no puedo jugar por Internet”.


Las partidas de ajedrez con los jugadores de los países comunistas duraban un año. Existía la censura, pero en el pueblo nos conocíamos todo

Eso sí, recuerda perfectamente las muchas partidas que jugó por carta con los países comunistas durante el franquismo. “Todavía tengo alguna postal donde escribíamos los movimientos. Las partidas duraban un año. En aquel tiempo sí que existía la censura, pero en el pueblo nos conocíamos todos, sólo retrasaban un poco las postales”, explica, y a la pregunta de si hablaban de política, él asegura que “no, sólo hacíamos partidas de ajedrez, pero si ponías mata y una x el censor no sabía qué era y llamaba a ver lo que me decía”.

Joan Codina –un maestro del tablero, que cuando jugaba era para pasar el rato o para atraer a los jóvenes al noble arte del ajedrez– no ha sido un número 1 mundial, pero sus victorias son las clases magistrales que ha transmitido a infinidad de jóvenes por los que incluso era capaz de dejarse ganar para ver su cara de felicidad y la pasión que sigue sintiendo por un “juego de mucha inteligencia y muy bonito, en el que gana quien más sabe”.

Joan Codina, por todo, muchas felicidades.

 

Unos meses antes de que empezara la Covid-19, el ayuntamiento de Moià le dedicó la construcción de un tablero de ajedrez gigante en la plaza Sant Sebastià, justo delante del ayuntamiento, donde también hay una placa con su nombre

 25 setembre 2020

 MundoDeportivo

30 de gen. 2020