El bus d’oci nocturn del Moianès tanca amb més de mil usuaris i amb voluntat de créixer

L’èxit del servei en la seva estrena aquest estiu amb trasllats durant sis nits de festa major, augura una ampliació de l’oferta l’any que ve



Concert la nit de dissabte a la Festa Major de Castellterçol, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Castellterçol

Jordi Escudé
Castellterçol29 D’AG. 2025 6:25

El bus nocturn que aquest estiu ha posat en marxa el Consell Comarcal del Moianès per transportar viatgers que vulguin assistir a festes majors de la comarca en dies assenyalats, ha donat servei a més de mil usuaris. Aquesta setmana es tancava l’última de les rutes d’anada i tornada que s’han fet durant sis nits a les feses majors de Castellcir, Sant Quirze, Moià, i Castellterçol, i la resposta ha estat tan alta que fins i tot ha superat les previsions inicials. Ja es venia d’unes xifres elevades, i s’hi ha afegit «l’èxit de les dues últimes nits a Castellterçol», que han elevat la xifra final fins als 1.042 viatgers, segons que ha destacat el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La valoració al detall de la iniciativa es farà aquest setembre, però veient les xifres i la manera com s’ha desenvolupat, sense incidències, demostra que era un servei necessari i que dona resposta a una demanda que hi havia a la comarca, apunta Jordà, i assegura que «hi ha una satisfacció tant política com social», si bé els resultats i les qüestions a millorar es debatran en una pròxima reunió amb els membres del consell comarcal, en especial amb la presidenta, Laia Bonells, i el responsable de l’àrea de Territori, Xavier Bach, «amb voluntat de millorar el servei de cara al futur», diu Jordà. També es traslladaran les conclusions a la Generalitat, a qui es vol demanar una col·laboració més directa amb la proposta.


De moment, i a l’espera d’aquesta trobada, el responsable de Joventut no detalla els possibles canvis que hi pugui haver l’any que ve, però «és evident que la intenció és repetir i ampliar el servei en la mesura que sigui possible», sense descartar ni el nombre de nits per festa, ni el nombre de poblacions on se’n facin.

Aquest estiu, en cada nit de servei el bus nocturn s’ha distribuït en diverses rutes que comunicaven totes les poblacions de la comarca (des d’on s’hagués sol·licitat plaça) fins al lloc de destinació, amb un viatge d’anada i dos de tornada en cada ocasió. L’arrencada va ser el 26 de juliol per assistir a la Nit de Castellcir, en què van utilitzar el bus en alguna de les rutes 190 persones, ja sigui d’anada, de tornada, o les dues coses. La segona nit va ser l’1 d’agost, per assistir a la Safarra de Sant Quirze, amb 134 usuaris. Per a la Festa Major de Moià, la que ha tingut més demanda, es van cobrir dues nits. La del 14 d’agost, amb 216 usuaris, i la del 16 d’agost, amb 209 passatgers. Finalment, hi va haver dues nits de servei a Castellterçol, amb 118 usuaris el 22 d’agost, i amb 175 aquest dimarts, 26 d’agost, l’última jornada amb bus nocturn d’aquest estiu.

29 agost 2025

Regió7

L’església de Castellterçol guanya color amb pintures murals a les parets interiors

Concidint amb la festa major, a les 8 del vespre d’aquest dissabte s’inaugurarà la primera fase dels treballs, obra de l’artista local resident a Londres, David Font



Vista del sotacor amb els quatre murals que s'inauguraran aquest dissabte / David Font


Jordi Escudé
Castellterçol23 D’AG. 2025 6:25


Del no-res, a un conjunt artístic de primer ordre. El color blanc que fins ara ha impregnat les parets i els sostres de l’església de Sant Fruitós de Castellterçol, passarà a la història, i el temple es vestirà amb pintures murals que en decoraran pràcticament tot l’interior. Aquest dissabte, a les 8 del vespre, en plena festa major, s’inaugurarà una primera mostra d’un treball que es desenvoluparà per fases, i que és obra de l’artista local David Font.


David Font pintant un dels murals de l'església / David Font

Fa 26 anys que Font viu a Londres, on treballa com a muralista en projectes que li encarreguen particulars de tot el món, però sempre ha mantingut vincles amb Castellterçol, on va néixer el 1967, just en una casa al costat de l’església que ara decora. De fet, la transformació que vol fer de l’interior del temple no ha estat cap encàrrec, sinó una idea pròpia que ja fa anys que li rondava pel cap. «Ja de ben petit, sempre que veia una paret blanca la volia pintar», explica, i això és el que li ha passat amb aquesta església. Després de donar-hi voltes, i de realitzar diversos esbossos provant i descartant propostes, fa un parell d’anys que la va encertar i va engegar el projecte d’acord amb el Bisbat de Vic, «que sempre s’ha mostrat molt obert» fins al punt que el mateix bisbat és qui hauria animat Font «a apostar per un llenguatge més modern» en l’obra que guarnirà l’església. Com diu ell, «vull transmetre la religió al món actual», de manera que la temàtica dels murals és religiosa i bíblica «però relacionada amb els nostres temps».

«La creació», una fase de cinc

Reconeix que és un projecte «ambiciós», i de moment n’ha executat una petita part: la primera de les cinc fases amb què la desenvoluparà. S’inaugurarà avui però sense l’artista, que ha excusat la seva absència.


Es tracta de quatre murals, ubicats al sotacor, a l’entrada de l’església, que es distribueixen entre tres parets i el sostre, amb un espai aproximat d’uns 34 metres quadrats de pintura. Són les primeres, i fan referència a «La creació».

David Font pinta, però en tota la tasca prèvia l’ajuden el seu pare Lluís i el seu amic Lluís Bou. Fets els esbossos i amb la superfície preparada per poder pintar, David Font ha dedicat uns tres mesos a decorar les parets. Ho ha fet en tres etapes. Va començar per Nadal amb el sostre, on diversos elements i decoracions mostren «el naixement de la vida». Pels voltats de Setmana Santa, va pintar les dues parets laterals, dedicades a «l’arbre de la vida», una, i a «Adam i Eva», l’altra; i durant el mes juny va completar la feina amb el mural de la paret frontal, que simbolitza «la llum», i «el naixement del nostre món», explica l’autor.


El mural del sostre mostra "El naixement de la vida" / David Font


"Adam i Eva" també són protagonistes en els murals / David Font

En totes elles ha utilitzat la tècnica de fals fresc, a base de pigments minerals a sobre d’un preparat amb morter de calç, i diu que no ha estat fàcil pels problemes d’humitat que ha trobat a les parets, i per això s’ha optat per aquesta tècnica pictòrica.

De cara a «La salvació»

Quan tot just s’inaugurarà la primera fase dels treballs, David Font ja té «força avançada» la proposta amb esbossos de la segona, que no descarta poder-la haver pintat per Nadal.

En aquest cas, es parlarà de «La salvació», que inclourà passatges bíblics com «Les deu plagues d’Egipte», que l’autor vol lligar amb el problema mediambiental actual, «la multiplicació dels pans i els peixos», o «el diluvi universal», i s’hi plasmaran elements diversos com les pestes, les plagues, o les tenebres que, segons l’autor, podrien tenir paral·lelismes amb l’abundància d’insectes de l’estiu, epidèmies modernes, o fins i tot, l’energia elèctrica

A partir d’aquí, encara quedaran tres fases més per completar totes les pintures murals que dignificaran l’interior de l’església de Castellterçol. De moment, Font no en vol revelar el contingut, ni tampoc tenen data, però un cop tota l’obra estigui executada, a dins del temple hi quedaran ben pocs espais en blanc.

23 agost 2025

Regió7

L'estiu de... Clara Renom, cantant de Moià: «Tornaria a París. És una ciutat molt romàntica»

El passat 13 de juliol va fer l’última funció de "Mar i Cel", interpretant la mare del Saïd i la Teresa
El musical de Dagoll Dagom ha estat la seva estrena com a actriu als escenaris
Aquest diumenge actua amb el seu germà a la Festa Major de Castellterçol (20.30 h)




Clara Renom al Parc Municipal Francesc Viñas de Moià / Oscar Bayona


Alba Bruch Serra
Moià23 D’AG. 2025 6:25


L’art ha estat sempre present a casa de la Clara Renom (Moià, 1999). Neta de la poetessa Josefina Pons Puigcorbé, la seva mare va ser la seva primera mestra de piano a l’Escola de Música de Moià. El seu pare regenta una botiga de fotografia. Després de formar-se al Conservatori de Manresa en piano i cant, va continuar a l’ESMUC, on aquest any s’ha graduat en cant líric. El passat 13 de juliol va fer l’última funció de Mar i Cel, interpretant la mare de Saïd i la Teresa. Aquest diumenge actua amb el seu germà a Castellterçol (20.30 h)

El seu paper a Mar i Cel ha estat, de moment, la primera i única vegada que Renom ha fet d’actriu professional en un escenari. La resta de cops hi ha pujat com a músic. No hi posa cap pega: «El teatre i la música van de la mà», diu amb naturalitat.


Ara, amb el musical ja tancat, la soprano inicia un calendari intens, però a prop de casa. A la tardor participarà en una òpera dirigida pel vigatà Jofre Bardolet sobre la vida d’Eduard Toldrà. El novembre arrencarà una nova etapa amb l’Orquestra Bacasis a Berga i, el febrer, arribarà un nou projecte amb l’Original Soundtrack Orchestra (OSTO): el musical Gaudí, d’Albert Guinovart, que es presentarà al Palau de la Música. Tot i que assegura que ara mateix la vida i la feina la té aquí «i és el que més m’agrada», Renom és conscient que tard o d’hora haurà de «traspassar fronteres». Assegura que «la cultura a Catalunya està molt malament» si es compara, per exemple, amb Alemanya, on la gent valora més l’art i la música. Però ara és estiu, la seva època preferida: és quan celebra el seu aniversari.


Ets de platja o muntanya?

Quan era petita sempre era de platja perquè a casa tothom li agradava la muntanya, però crec que cada vegada més m’agrada la muntanya. Hi trobo la pau. Connecto amb una mena d’energia, de tranquil·litat, de silenci... que em dona molta vida.

En quin lloc estàs pensant?


La Vall d’Aran [M’explica que és on va sempre amb la família des de petita, i quan no pot anar-hi, li envien fotos del Montardo, on té un vincle especial].

Quin és el teu estiu perfecte?

Amb temps per seure al piano, cantar, tocar i gaudir de la música. Sense obligacions, per a mi és molt important. També recuperar el contacte amb les amistats fortes , anar de viatge amb les amigues, els viatges familiars a l’estiu, passar temps amb els pares i el germà...

També anar a la Festa Major de Moià?

Sí! També hi hem anat.

T’agrada l’estiu?

Si, molt. És el meu aniversari (15 de juliol) i el meu sant, i de petita ho he viscut sempre com una celebració de la vida. Fa bon temps, la gent està contenta...

Ets de les qui s’avorreixen o de les qui no tenen aturador?

No puc parar mai. M’agrada tenir l’espai per dir... I ara què faig? Perquè després faig mil coses.... però avorrir-me, no m’avorreixo mai.

De migdiades després de dinar o de mirar sèries?

Potser et diria mirar la tele, o llegir. O anar a caminar... Migdiada no. Les intento evitar. No soc de migdiades... això sí que ho trobo avorrit (riu).


El lloc de Clara Renom: Parc Municipal Francesc Viñas de Moià


Quedem a dos quarts de quatre davant del llac del Parc Municipal Francesc Viñas de Moià. Ha triat aquest lloc perquè just aquí hi ha un poema de la seva àvia, Josefina Pons Puigcorbé, dedicat al parc. M’explica que va ser reconeguda tres vegades com a Mestra en Gai Saber als Jocs Florals. Enguany, a més, se li ha obert un perfil a la Viquipèdia per preservar i recordar el seu llegat. A més, ella mateixa ha musicat tres poemes de la seva àvia amb l’ajuda del compositor Albert Guinovart.

L’entrevista és breu: a dos quarts de cinc té assaig amb el seu germà, Sergi Renom, també músic. Demà, tots dos actuaran a la Festa Major de Castellterçol, a dos quarts de nou del vespre. M’explica que actuar al Palau de la Música fa il·lusió, però més en fa fer-ho a prop de casa, al Moianès.

El parc és buit, tothom fa la migdiada. A ella, però, dormir al migdia no li agrada: «M’avorreix», admet. L’estiu és la seva època preferida, i sembla que també és quan més gaudeix del parc. «No sabia com estaria; va per èpoques: a vegades hi ha flors, i a vegades sembla més deixat», diu.

I mirant la tele... Quina pel·lícula o sèrie recomanes?

Una ‘pel·li’ que m’agrada molt es diu Begin Again. És molt musical. Hi ha dos artistes que canten. No sé per què, però tot allò fosc i trist m’agrada i em fa pensar i meditar.

Marxem de viatge. Quin lloc has visitat?

He anat a Portugal amb les amigues.

Quin és el destí on tornaries?

A París. M’agrada molt. Trobo que és molt romàntic, i que la gent que viu allà, hi viu amb una serenor... I la part artística també. Crec que és una ciutat molt bonica, bucòlica...

I on no tornaries mai?

No t’ho sé dir. Crec que cada lloc hi és per un motiu i si hi he anat és per una raó important. Tot el que he viscut m’ho quedo.

Si has d’escollir entre viatjar per Catalunya o fora del país, què tries?

Crec que Catalunya. És que ho tenim tot. Les millors platges, muntanyes precioses, el Pedraforca.... Un munt d’excursions, i sobretot el menjar.

Comprem souvenirs. Postals o imants?

Imants. I com que els poses a la nevera, tant per tant que siguin macos.

Recordes unes vacances especials?

Sí, amb la meva família quan vam anar a París. Jo tenia 2 o 3 anys, i sempre em diuen que vaig començar a ballar a una plaça, al mig de tothom. Era de nit i hi havia un grup de músics tocant al carrer. Em vaig quedar sola ballant i no em podien treure d’allà. Sempre que m’ho expliquen em fa gràcia.

Què no pot faltar mai a la teva maleta?

Roba maca, una càmera analògica i auriculars.

Quin viatge tens pendent?

Soc una mica simple... No he anat mai a les Illes Balears i sempre penso que ha de ser preciós. Però a l’estiu està molt massificat i suposo que per això encara no hi he anat mai. Però ho tinc pendent.

Si algú visita Moià, què li recomanaries? Prepara’m un pla per a un cap de setmana.


Hi ha llocs preciosos. Els hi diria que visitessin Les Coves del Toll, la Muntanya de la Creu, des d’on hi ha una vista panoràmica de Moià... També és molt bonic passejar pels carrers... Tenim un campanar que és dels més alts, places precioses... I també l’embassament, que és un lloc molt bonic, al Molí Nou.

23 agost 2025

Regió7

Castellterçol enceta aquest divendres cinc dies de festa amb el pregó dels Diables

L'entitat, que celebra 30 anys, potenciarà el correfoc de dissabte i l'infantil de diumenge, que figuren entre els grans reclams de la celebració



Les danses locals, entre els actes més destacats de la festa / Arxiu | Joan Capdevila


Jordi Escudé
Castellterçol22 D’AG. 2025 18:12


Castellterçol dona aquest divendres el tret de sortida oficial a la festa major, que s'allargarà fins dimarts i que enguany donarà un especial protagonisme al Grup de Diables, amb motiu dels seus 30 anys. Precisament, l'entitat s'encarregarà d'oficiar el pregó aquest vespre a 2/4 de 10 a la Plaça Vella, i tant el correfoc de demà com l'infantil de diumenge, viuran unes edicions especials en el marc d'aquest aniversari.

El pregó d'aquest vespre serà la porta d'entrada al programa festiu, tot i que durant tota la tarda ja hi ha activitats prèvies en una festa marcada pel foc, la música i els balls i danses tradicionals en les seves diverses sessions. La música ja serà present aquest vespre, després del pregó, amb havaneres i una Festa Activa amb sessió de Dj. Demà hi haurà un programa atapeït amb alguns dels actes centrals. Un matí esportiu s'acompanyarà de l'espectacle itinerant Cacos, i de la fira alimentària Gurmand (que s'allargarà fins a les 8), i a la tarda, la gresca vindrà de la mà de la cercavila de gegants i nans i el primer ball, amb el lluïment del Contrapàs, abans del correfoc de les 10 a la Plaça Vella. Amb motiu de l'aniversari, es farà un recorregut especial, i s'han recreat les forques que es van utilitzar al primer correfoc de la colla. També s'han restaurat elements de foc històrics i se n'han ideat i construït de nous. En acabat, hi haurà la segona nit de concerts, amb The Aguateques i sessió Dj.

L'endemà, entre els actes més destacats figura el tradicional Ball del Ciri i Dansa de Castellterçol, a la 1, a la tarda hi haurà un espectacle familiar de natura i literatura, i més tard música, amb la Vesprada Blava que inclou diverses actuacions al camp d'esports, mentre que els més petits podran participar en el correfoc infantil, i qui ho vulgui podrà ballar el Contrapàs a la plaça Pompeu Fabra.


Dilluns a la tarda, entre altres activitats, tindrà lloc una nova sessió de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri, i a la nit destaca el concert amb el grup de versions Ernestus, seguit d'una nova sessió de Dj. Finalment, dimarts es posarà punt final a la festa amb un scape room, un concert amb Rikus i un ball de Festa Major a la tarda; una mostra de coreografies i la corredissa de gegants, al vespre; i amb l'última nit musical, amb el concert de Noche Ochentera i Dj Arzzett.

22 agost 2025

Regió7

Instal·laran controls d’aigua subterrània al Bages, Moianès i Anoia

Els punts permetran fer un seguiment tant a nivell quantitatiu com qualitatiu per millorar-ne la gestió



Detall d'un dels piezòmetres que ja formen part de la xarxa de control i seguiment / ACA


Redacció
Manresa21 D’AG. 2025 13:20


Municipis del Bages, el Moianès i l’Anoia disposaran de punts de control de les aigües subterrànies. Es tracta d’un pla de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per al qual invertirà 855.000 euros, que té per objectiu millorar el control i fer un seguiment de les aigües subterrànies, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, per així millorar-ne la gestió. Ara, l’ACA ha tret a licitació 15 nous punts de control, entre els quals els que es posaran a municipis de l’àrea central.

En concret, d’aquests punts de control de les aigües subterrànies, denominats piezòmetres, se n’instal·laran a Súria i Cardona, entre Moià i Castellterçol; i a la Llacuna, Piera i a la zona entre Calaf, Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles. En conjunt se’n disposaran de nous a deu comarques diferents de tot Catalunya.


La profunditat dels piezòmetres oscil·larà entre els 13 i els 250 metres i aquests punts de control determinaran el nivell, la temperatura, i en el cas dels propers a la costa, la salinitat de l’aigua.

Xarxa de control

L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) disposa d'una xarxa de control automàtica, amb més de 200 punts de control, en embassaments, aforaments en rius i canals, estacions de qualitat i piezòmetres per a controlar l'estat dels recursos hídrics.

Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, 12 en embassaments, 31 en canals de derivació, 12 en estacions automàtiques de control de la qualitat i 78 en piezòmetres automàtics.


Per dur a terme la mesura directa i puntual de cabals en rius i canals, l’ACA disposa de tècnics aforadors i mitjans materials (equips d’aforament) per realitzar mesures d’aforament de cabals. Aquestes es duen a terme en tots els escenaris hidrològics (sequera, normalitat i episodis d’avinguda) amb diferents objectius com poden ser: el control de cabals ambientals o, a l’altre extrem, cabals d’avinguda, verificació i calibratge de les corbes de cabals (relació alçada – cabal) de les estacions d’aforament, control de les derivacions dels aprofitaments d’aigües superficials, realització d’estudis tècnics o científics, entre d'altres.

21 agost 2025

Regió7

El nou bus d'oci nocturn del Moianès suma en quatre nits prop de mil usuaris

Joves de tota la comarca han fet ús del servei per assistir a les festes majors de Castellcir, Sant Quirze i Moià, i queda la de Castellterçol les nits del 22 i 26 d’agost




Un dels concerts de Festa Major, la nit del 16 d'agost a Moià, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Moià


Jordi Escudé
Moià20 D’AG. 2025 6:26


El servei de bus nocturn que s’ha activat aquest estiu al Moianès per transportar usuaris a festes majors de la comarca, està complint totes les expectatives, i en quatre jornades ja ha sumat fins a 955 inscrits, entre el viatge d’anada i els dos de tornada que es fan en cada ocasió. L’experiència d’enguany, que encara no s'ha acabat, vol ser una prova pilot, però la resposta que està tenint fins ara, amb els busos gairebé plens, «demostra que és un servei necessari i que dona resposta a una demanda històrica del jovent de la comarca», apunta el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La proposta del bus nocturn es va posar en marxa durant la Nit Jove del 26 de juliol passat, a Castellcir, i l’experiència es va repetir l’1 d’agost, amb la Safarra de Sant Quirze Safaja, i les nits del 14 i el 16 d’agost, durant la Festa Major de Moià. Les últimes cites seran els pròxims divendres i dimarts, 22 i 26 d’agost, a la Festa Major de Castellterçol. Són les celebracions que, d’entrada, els promotors d’aquest nou servei van considerar que tindrien una major convocatòria tenint en compte com han funcionat els altres anys, i fins ara s’han complert els pronòstics, amb inscripcions de joves de la comarca, però també de municipis propers com Avinyó. Ha sorprès l’edat dels usuaris, que se situa al voltant d’entre els 14 i els 30 anys, segons fonts de l’organització, que esperava una demanda molt més majoritària de menors i no tant de majors de 20 o 25.

El servei funciona amb tres busos simultanis en cada jornada, cadascun dels quals fa una ruta diferent fins al municipi de destinació on se celebra la festa. N’hi ha dos de 22 places i un de 55, i fan un sol viatge d’anada i dos de tornada, el primer cap a les 3 i l’altre cap les 5 de la matinada, que és el que més s’omple. De fet, i segons les dades facilitades pel Consell Comarcal del Moianès (que és qui enguany ha assumit íntegrament el cost del servei), sent dobles, les tornades sempre han tingut més usuaris que els viatges d’anada, i la demanda ha estat especialment notòria durant la Festa Major de Moià. Dissabte passat, 16 d’agost, s’hi van desplaçar amb el bus nocturn 290 persones (sigui fent un sol viatge o tots dos), mentre que la nit del 14 d’agost hi va haver 273 inscrits. Es dona el cas que, tant en una ocasió com en l’altra, va destacar l’assistència de joves provinents de l’Estany, fins al punt que es van haver de fer dos viatges d’anada per poder-los encabir, i també viatges addicionals de tornada.


L’estrena del servei a la Nit de Castellcir, el bus nocturn del Moianès va comptar amb un total de 213 usuaris (sumant anada i tornada), i la Safarra de Sant Quirze, l’1 d’agost passat, amb 179. Les inscripcions de cara a la Festa Major de Castellterçol amb el bus de nit d’aquest divendres i de dimarts que ve, també van a bon ritme, expliquen fonts del Consell Comarcal del Moianès.
La campanya «Fem oci segur»

Més enllà de donar l'opció de desplaçar-se a poblacions veïnes per viure-hi les festes majors sense necessitat d’haver d’agafar el cotxe, Jordà apunta que aquest servei també promou «unes celebracions saludables i cíviques. Ajuda als joves a interrelacionar-se i a fer xarxa amb els d’altres municipis».

En aquest sentit, recorda que el bus nocturn s’afegeix al projecte «Fem oci segur», amb informadors itinerants que intervenen en qüestions de salut, violència de gènere, drogues o altres temes lligats a l’oci nocturn. Precisament, aquests busos incorporen aquests educadors, que no tan sols controlen que tothom hagi fet la reserva prèvia correctament, sinó que també donen un servei d’acompanyament en aquestes qüestions. L’organització assegura que fins ara, el civisme i la bona conducta han predominat en tots els viatges que s’han fet.


Després de la Festa Major de Castellterçol es farà una valoració general de l’experiència, amb voluntat de tornar-la a repetir l’any que ve. Tanmateix, Jordà insisteix en l’èxit ja assolit fins ara «com una mostra de cara al departament de Territori de la Generalitat que es tracta d’un servei necessari», i en aquest sentit demana la implicació de la conselleria de cara a l’oferta i possible ampliació del servei en un futur.

20 agost 2025

Regió7

Vegetalia estrena oficines a Castellterçol després de l'incendi en una de les seves naus

Des d’ahir, les oficines de l’empresa moianesa s’ubiquen a l’antiga Casa Mas, a Castellterçol
S’ha engegat un nou torn per incorporar treballadors de producció




Alguns dels treballadors de Vegetalia a la nova oficina ubicada a l'antiga Casa Mas, a Castellterçol / Vegetalia


Xavi Moraleda
Manresa01 D’AG. 2025 6:25


Les oficines de l'empresa de menjar ecològic Vegetalia de Castellcir (Moianès), a la qual se li va cremar per complet una de les seves naus el passat 7 de juliol, ja s'han traslladat a la seva nova ubicació, que, a partir d'aquest dijous, es troben a l'edifici de l'antiga Casa Mas, a Castellterçol. L'incendi originat en una fregidora va calcinar totalment una de les dues naus de l'empresa, on es duia a terme la producció de productes i hi havia les oficines. A la nau no afectada es va recuperar l'activitat al 100% dos dies després de l'incident i aquest cap de setmana s'engegarà un nou torn per incorporar més personal de producció que, fins ara, no podria treballar.

«Fins ara ens hem centrat a executar un pla a curt termini per incorporar tants treballadors com hem pogut i, a partir d'ara, en definirem un de nou a mitjà i llarg termini», explica Eva Roger, la directora comercial de Midsona Ibèria, l'empresa que hi ha darrere de la marca Vegetalia. En aquesta línia, ha assegurat que, en aquests moments, la prioritat és incorporar els treballadors que actualment es troben en ERTE «tan aviat com sigui possible» i «continuar amb el negoci com ho fèiem abans de l'incendi».


Referent a quan es podrà recuperar al complet l’activitat de l’empresa, incloent-hi la que s’hi duia a terme a la nau afectada de Castellcir, la directora comercial revela que la resposta encara és una incògnita, però confia que es pugui fer aviat.


Després que l'incendi deixés inutilitzable la nau on es trobaven les oficines, l'Ajuntament de Castellcir va cedir temporalment un espai municipal per tal que alguns dels treballadors poguessin continuar exercint la seva feina. D'altres, però, ho han fet treballant des de casa, com detalla Roger. Ahir, dijous dia 31 de juliol, quatre setmanes més tard que tingués lloc l'incendi, part dels treballadors han estrenat les noves oficines, que s'ubicaran a l'antiga Casa Mas, al municipi veí de Castellterçol. «Ja estem traslladats i molt contents», comparteix la directora comercial.



La nau de Vegetalia mentre cremava, el passat dilluns 7 de juliol / Bombers de la Generalitat

Amb la finalitat d'incorporar més personal de producció l'empresa explica que aquesta setmana s'ha iniciat un nou torn de treball, de dijous a dilluns, que es mantindrà d'ara en endavant. D'aquesta forma, es garanteix la màxima ocupació que es pot oferir en les condicions actuals.

La nau que no es va veure afectada per l'incendi va recuperar la seva activitat dos dies després que s'encengués, el 9 de juliol. Des de llavors, es va recuperar al complet la producció de les línies de tofu i tempeh, però la de tempeh marinat encara no perquè un dels processos es duia a terme a la nau que va cremar.

Vegetalia és la tercera empresa amb una major facturació del Moianès i, abans de l'incendi, tenia en plantilla uns 115 treballadors, la majoria dels quals són residents a la comarca. Per aquest motiu i, conscients de l'impacte que té per al territori, la corporació ha treballat de pressa «per minimitzar els perjudicis i recuperar la seva activitat tan aviat com hem pogut», subratlla Eva Roger.
 

La nau va cedir a causa del foc

L'incendi es va originar a primera hora del matí, pels volts de les 7 h, del dilluns 7 de juliol en una de les fregidores de la nau, segons les hipòtesis inicials. A causa del foc, el local, de planta baixa i dos pisos, va cremar per complet i el sostre va acabar col·lapsant. Afortunadament, abans que l’incendi compliqués l’evacuació, la cinquantena de treballadors que hi havia en aquell moment van desallotjar la nau, per la qual cosa, no es van haver de lamentar ferits.

A causa de la gravetat del foc, els Bombers es van veure obligats a demanar el confinament preventiu de Castellcir, població amb uns 800 habitants, durant més de mitjà hora. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) no va haver d’atendre ningú al municipi i els treballs van comptar amb el suport de l’ADF Els Cingles, que es van centrar a evitar que el foc es propagués per la massa forestal que envolta el complex.

 1 agost 2025

Regió7

Castellterçol recordarà la soprano Conxita Badia en l'homenatge anual a Prat de la Riba, aquest divendres

La jornada arrencarà a 2/4 de 8 del vespre amb una taula rodona sobre la cantant, i després actuarà el grup Obeses



Casa Museu Prat de la Riba, a Castellterçol / Arxiu | Maria Agut


Jordi Escudé
Castellterçol30 JUL 2025 17:54Actualitzada 30 JUL 2025 18:24


Castellterçol dedicarà l'acte commemoratiu d'aniversari de la mort d'Enric Prat de la Riba d'enguany, que es farà aquest divendres, a la soprano i pianista Conxita Badia, de la qual també es commemoren els 50 anys de la seva mort. A la jornada, que cada any organitzen de forma conjunta l'Ajuntament i la Generalitat, hi assistiran diverses autoritats locals i comarcals.

L'acte començarà a 2/4 de 8 del vespre a la Casa Museu Prat de la Riba, on tindrà lloc la taula rodona dedicada a la cantant, i que porta per nom "Conxita Badia: música, llengua i país". Tindrà la participació de la periodista Mònica Pagès, i del músic Arnau Tordera, del grup Obeses. La moderadora serà la comissària de l'Any Conxita Badia, Mireia Domènech.

Tot seguit, a les 9 del vespre, tindrà lloc un concert gratuït amb el grup Obeses a la plaça Prat de la Riba.

30 juliol 2025

Regió7

Territori enllesteix la C-59 de Moià a Sant Feliu i encarrila la connexió fins a l’eix Transversal

El departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació de les millores en el tram que va fins a la C-25, a Santa Maria d’Oló




La consellera Sílvia Paneque ha visitat avui la C-59 a Sant Quirze Safaja / Oscar Bayona

Queralt Casals
Sant Quirze Safaja30 JUL 2025 13:52Actualitzada 30 JUL 2025 19:03


Les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines, que es duien a terme des de fa més de dos anys, ja estan enllestides. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat l’actuació i ha anunciat que aquesta tardor s’aprovarà el projecte per continuar les millores d’aquesta via en el tram que va de Moià fins a l’Eix Transversal (C-25), a Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. D’altra banda, l’any vinent començaran els treballs de la variant de Sant Feliu, que permetrà alliberar de trànsit el nucli urbà.

Les comarques del Moianès i el Vallès Oriental ja estan més ben connectades gràcies a les obres que s’han dut a terme a la C-59. Concretament, s’ha actuat en un tram de 16 quilòmetres entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines (Vallès), passant també pels termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze.


Els treballs han consistit en el condicionament i renovació del ferm i l’aplicació de diverses millores per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. Paneque, que avui ha visitat la via a Sant Quirze Safaja, ha destacat que aquesta actuació «enforteix un eix vertebrador» i «els municipis queden millor connectats, amb un temps de trajecte més segur i còmode».


Per la seva banda, el subdirector general de Projectes i Obres, Pedro Malavia, va explicar que les millores que s’han fet a la carretera «són fruit d’una feina conjunta de detecció de problemes i cerca de solucions» amb els agents del territori i va destacar que «el què inicialment era una actuació d’un milió d’euros per condicionar la carretera ha acabat sent un projecte de 8,2 milions amb parades d’autobús, generació de passos de fauna i millora d’interseccions». La carretera ja està plenament en servei, tot i que té pendents d’acabar algunes marquesines i tanques cinegètiques, que es completaran a la tardor.

Entre les actuacions que s’hi han dut a terme hi ha la renovació del ferm de tot el tram, la construcció de cunetes transitables per a guanyar amplada a la carretera i afavorir la seguretat viària, la creació de zones habilitades per a l’aturada d’autobusos en 16 parades i el condicionament de passos de fauna. La consellera ha subratllat l’aposta del Govern per millorar la seguretat viària i disminuir l’accidentalitat mortal, en especial xocs frontals. Paneque ha destacat també el paper d’aquesta actuació en «la cohesió territorial, el desenvolupament econòmic local i les relacions humanes i econòmiques entre poblacions veïnes».

Durant la seva estada al Moianès, la consellera també ha anunciat que el Departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins a l’eix Transversal. La Generalitat, ha explicat, ha iniciat avui el tràmit d’audiència pública del projecte de condicionament del tram de la C-59 des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló. Aquest tram té una longitud de més de 15 quilòmetres i el projecte inclou actuacions de característiques similars a l’obra que ara ha finalitzat.


D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha posat avui en servei la millora de l’accessibilitat del sector industrial la Teuleria-Pla de Romaní amb la carretera N-141c. Amb un pressupost de 520.000 euros, l’actuació ha consistit en la construcció de carrils centrals per a facilitar els moviments d’incorporació i de sortida en l’accés a aquesta zona industrial. Aquesta obra s’emmarca en un conveni de col·laboració entre el Departament i l’Ajuntament de Moià, pel qual la Generalitat aporta el 80% del cost i l’Ajuntament, el 20%.


Variant de Sant Feliu de Codines

La consellera Paneque ha visitat també l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, on ha refermat «el compromís del Govern» amb l’impuls de la variant de la C-59 que permetrà alliberar de trànsit de pas pel nucli urbà. Així, la consellera ha anunciat que el Departament ha aprovat definitivament el projecte, amb una inversió prevista de 48 milions d'euros. Una actuació que, segons Paneque, «millorarà la seguretat viària», així com «la traça urbana, l’economia local i la qualitat de vida de la ciutadania». Es preveu que els treballs es licitin el setembre vinent i comencin la primavera que ve, amb un termini d’execució de 30 mesos.

30 juliol 2025

Regió7

El Moianès activa un bus nocturn per festes amb cobertura a tota la comarca

El servei s’estrena aquest dissabte per la Nit de Castellcir, amb tres rutes, un horari d’anada i dos de tornada, i cada vehicle tindrà la figura d’un informador



Un concert de la festa major de Moià de l'any passat / ARXIU/AJM


David Bricollé
Moià25 JUL 2025 6:26


El Moianès estrenarà aquest dissabte un servei de transport que vol donar resposta a les particularitats de la comarca i a una situació que s’ha detectat com a demanda: el de la mobilitat festiva dels joves entre municipis.

Es tracta del Bus de nit, que el Consell Comarcal, d’acord amb els ajuntaments, posa en pràctica per primer cop, encara com a prova pilot i per a uns dies molt concrets, però amb una estructura molt planificada. I que, segons destaca el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, vol anar «més enllà d’un simple servei de transport. Volem que sigui un espai des del qual ja es treballi per fomentar unes festes segures i cíviques».


El bus també funcionarà per la Safarra (Sant Quirze Safaja) el divendres 1 d’agost; la festa major de Moià, els dies 14 i 16 d’agost, i la de Castellterçol, els dies 22 i 26 d’agost

El Bus de nit del Moianès tindrà la primera experiència aquest dissabte, 26 de juliol, amb motiu de la Nit de Castellcir, una activitat al parc de la Quintana amb propostes musicals des de les 8 del vespre fins a les 5 de la matinada de diumenge.


El servei, que és gratuït per als usuaris (el Consell Comarcal n’assumeix íntegrament el cost), constarà d’un total de 3 línies (identificades amb els colors blau, verd i vermell) per donar cobertura a les deu poblacions. La més llarga, la blava, anirà des de Santa Maria d’Oló fins a Castellcir en una ruta de nord a sud bàsicament per la C-59 passant per l’Estany, Moià i Castellterçol. Aquesta és la que es preveu que tingui, per població, una demanda més elevada, per la qual cosa disposarà d’un autocar de 50 places. La línia verda sortirà des de Collsuspina i també passarà per Moià, a més de Monistrol de Calders i Calders, amb parada a Castellcir a la meitat de l’itinerari i al final. La vermella sortirà de Sant Quirze Safaja i passarà també per Granera.

Per a cadascuna de les tres línies s’ha establert un horari d’anada (totes arrenquen a les 11 de la nit) i dues opcions horàries de tornada, la primera de les quals sortirà de Castellcir a quarts de 3 de la matinada, i la segona cap a les 5.

Per poder accedir a aquest servei, els joves que el vulguin utilitzar únicament han de fer una inscripció prèvia, obligatòria (i, com es deia, gratuïta), a través d’un formulari virtual que hi ha a la pàgina web del Consell Comarcal. En aquest cas, la data límit és aquest divendres a les 6 de la tarda i les places són limitades.

El servei del Bus de nit del Moianès ja s’ha previst per a tres festes més i cinc dies d’aquest estiu. La Safarra (Sant Quirze Safaja) el divendres 1 d’agost; la festa major de Moià, els dies 14 i 16 d’agost, i la de Castellterçol, els dies 22 i 26 d’agost.
 

Agents nocturns als busos

El conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, destaca un aspecte afegit d’aquest servei, que és que a cada línia comptarà amb la figura d’un informador (dos en el cas de la línia blava), «agents nocturns, que faran un acompanyament del jovent. En el sentit que no només s’encarregaran de controlar que els usuaris hagin fet correctament la reserva prèvia, que és un requisit imprescindible, sinó que també assessoraran perquè la festa des d’un bon inici es porti d’una manera cívica ordenada».

En aquest sentit, hi afegeix que seran educadors que «ens ajudaran amb aquesta proposta, que per nosaltres va més enllà d’un simple servei de transport. Ho és, però també és una mesura de seguretat per a la mobilitat dels nostres joves, i alhora volem que sigui aquest àmbit d’assessorament perquè la festa sigui saludable i amb convivència». De fet, la iniciativa forma part del pla de joventut que l’ens comarcal va aprovar l’any passat, «i d’un projecte més ampli que anomenem Fem Oci Segur, que inclou altres serveis com, per exemple, els punts lila», espais d’assessorament i suport davant les violències masclistes i LGTBIfòbiques.

Ferran Jordà reitera que aquests agents cívics també treballaran d’acord amb els organitzadors de cada festa en concret, els responsables polítics o els agents de salut. «És una xarxa col·laborativa perquè sigui un èxit i tinguem prou força per demostrar a la direcció general de Transports que és un bé necessari i amb uns resultats positius. De manera que aconseguim la seva implicació i puguem fins i tot fer possible que es converteixi en un servei regular». De fet, un dels propòsits del Consell Comarcal, que en el seu dia ja va traslladar a la direcció general, és que la Generalitat pugui acabar assumint aquest servei com a propi i fent-se càrrec del seu finançament, entenent que forma part de «les particularitats d’una comarca petita com la nostra».


I incideix en el fet que es vol contribuir no només a aportar un servei de transport, sinó també a «reforçar la seguretat, ja que evitem que els nostres joves es posin al volant en aquests desplaçaments, i a contribuir a fer que aquestes festes siguin el més segures i cíviques possible».

25 juliol 2025

Regió7

El Rustik Fest encén l’estiu al Moianès amb música, art i natura

La festa rústica celebra la seva tercera edició amb una jornada plena de música, dansa, creació i bon ambient rural
Concert de l'edició anterior del Rustik Fest / Rustik Fest


Redacció
Manresa23 JUL 2025 6:30Actualitzada 23 JUL 2025 11:04

El Rustik Fest torna a Castellterçol per consolidar-se com una cita ineludible per a tots aquells que busquen fusionar la passió per la música amb l'amor per la natura i la cultura rural. Més enllà d'un simple concert, el Rustik Fest és una veritable trobada, una celebració de l'art, la comunitat i el caliu d'un poble que obre els braços als seus visitants.
 

Una experiència completa als peus del castell mil·lenari

La tercera edició del Rustik Fest, que se celebrarà el 9 d'agost de 2025, tindrà lloc als idíl·lics voltants del mil·lenari Castell de Castellterçol, un paratge emblemàtic del Moianès que proporciona un escenari inigualable. Enguany, l'esdeveniment promet una experiència ampliada, amb més del triple d'espai i una oferta gastronòmica molt més variada per satisfer tots els gustos.

Des de les 17:30h fins a les 23:00h, els assistents podran gaudir d'un programa ric en activitats prèvies al concert de country folk. S'inclouen caminades per la natura a càrrec de la periodista Griselda Guiteras que coneix molt bé la història de la comarca i ens acompanyarà en unes caminades a les fonts i les poues de glaç de Castellterçol, visites guiades a càrrec de la Fundació del Castell que ens ensenyaran i explicaran l'ermita, la granja, el museu privat de la família Carbonés i per primera vegada en el Rustik, les estances de la casa rural dins de les muralles del castell.

Per altra banda, l'agrupació de ball country de Castellterçol s'encarregaran dels tallers de ball country pels principiants, i de la ballada country popular oberta tothom en una gran pista de ball de 80 m² per anar escalfant motors. Tot això acompanyat d'una àmplia selecció de foodtrucks que donaran servei durant la tarda i fins al final del concert. També durant tota la tarda es podran comprar barrets, botes i tota mena d'accessoris a les carpes de La Boutique del Country així com complements fabricats en resines de pedres naturals de mkdesign handmade.

Música, art i cultura rural

El cor del Rustik Fest és, sens dubte, la música. L'esdeveniment destaca per la seva aposta pel gènere country folk, amb artistes com Jim Tersol & The Dreamers que prometen una vetllada inoblidable sota les estrelles, durant el concert a la pista de ball L'agrupació de country de Castellterçol en cançons predeterminades faran exhibició de les coreografies creades per l'ocasió.

La pista de ball sempre estarà oberta durant l'actuació perquè ningú es quedi sense ballar. Però el festival va més enllà de la música, oferint un espai per a la creació artística i la valorització del talent local. Artistes del Moianès com Francesc Villaran i els creadors del Jardí de Les Arts de Castellcir, transformaran el ferro abandonat, la fusta o la pedra en escultures amb ànima, la trobada de sketchers del moianès dibuixaran en grup diferents aspectes del Rustik Fest capturant l'essència del moment, també s'exposaran tractors agrícoles restaurats de gran valor històric i s'oferirà una explicació sobre la seva utilització original i el seu procés de restauració.

Novetat exclusiva: un cap de setmana al castell de Castellterçol

Per als qui busquen una experiència veritablement única, el Rustik Fest ofereix una novetat excepcional: la possibilitat de reservar una estada VIP a la casa rural del Castell de Castellterçol durant el cap de setmana del festival. Aquesta oportunitat exclusiva, limitada a un sol grup, inclou l'estada al castell amb vistes privilegiades, accés VIP al Rustik Fest amb seients reservats a primera fila, i la immersió total en la tranquil·litat del Moianès. Hi ha opcions per a grups de 4, 6 o 8 persones, oferint una escapada de conte.
 

Un compromís amb la comunitat i la sostenibilitat

El Rustik Fest és fruit de la visió i l'impuls personal del músic castellterçolenc Jim Tersol, la Fundació Josep M. de Anzizu (gestora del Castell de Castellterçol) i diverses organitzacions artístiques i culturals del Moianès. Aquesta sinergia permet oferir no només un esdeveniment musical, sinó un espai de trobada obert a diverses formes de cultura que sovint queden fora dels corrents majoritaris. A més, s'ha posat èmfasi en l'accessibilitat i la comoditat dels assistents, amb serveis de begudes i menjar, un espai chill-out amb sofàs rústics, tauletes per sopar i seients de palla, il·luminació amb garlandes i lavabos. L'organització ha fet un veritable esforç perquè tothom pugui gaudir d'una vetllada especial. L'entrada és gratuïta per a menors de 12 anys acompanyats d'un adult.

Entrades i Més Informació:

Per a més informació i compra d'entrades, visita la pàgina web oficial: https://rustikfest.com/ o Entrapolis.

23 juliol 2025

Regió7

La vida de Prat de la Riba vista a la seva casa natal

Castellterçol proposa un recorregut pels orígens, el treball i l'obra de govern d'aquesta figura capital de la política catalana de principis del segle XX



La casa museu Prat de la Riba / Gencat

David Bricollé
Castellterçol18 JUL 2025 8:29Actualitzada 18 JUL 2025 13:00

La població de Castellterçol, a la comarca del Moianès, té un element catalogat com a monument nacional de la xarxa del Museu d’Història de Catalunya. Es tracta de la Casa Museu Prat de la Riba, consagrada a preservar la memòria i el llegat de l’advocat i periodista Enric Prat de la Riba (1870-1917), figura capital de la política catalana de principis del segle XX.

Entre la seva actuació política destaca l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser el primer president. Prat de la Riba i els seus col·laboradors van impulsar la modernització del país, van ampliar les infraestructures i els centres de salut i van promoure la formació i la cultura. Precisament, ara que som a prop de l’aniversari de la seva mort (l’1 d’agost es compleixen 108 anys), és un bon moment per recomanar aquest espai, que convida a acostar-se a la seva figura. Aquesta casa, on va néixer i va morir, preserva l’ambient i el mobiliari de l’època i ens permet endinsar-nos en els espais familiars i de feina del polític.

Un muntatge audiovisual ens acompanya al llarg de la visita per observar la seva trajectòria professional. Els seus escrits com a jurista, la tasca com a director de La Veu de Catalunya o l’exercici de càrrecs públics van estar sempre dirigits a desenvolupar el seu ideari.

La Casa Museu Prat de la Riba és al centre del poble, a la plaça que porta el mateix nom. És una de les més vistoses, perquè la façana està pintada amb dibuixos molt elegants i originals. Prat de la Riba hi va passar la infantesa i una part de l’adolescència. L’any 1982 va ser donada a la Generalitat de Catalunya per Montserrat i Enric Prat de la Riba, els dos únics fills vius del polític. La voluntat de la família era que l’immoble contribuís a preservar el llegat d’Enric Prat de la Riba. A finals d’aquell mateix any, la Generalitat declarava l’edifici monument historicoartístic de caràcter nacional.

La casa s’ha restaurat i ambientat per poder explicar la biografia del polític. El recorregut es basa en tres àmbits: els seus orígens d’ascendència camperola i la seva família, el treball que va fer com a pensador i comunicador, i la seva obra de govern. La visita també serveix per saber com era una casa rural acomodada de principis del segle XX.

18 juliol 2025

Regió7

Territori afrontarà la millora de la C-59 de Moià a l’eix a partir de l’any que ve

El secretari general del departament assegura que el projecte executiu ja està fet i que ja es podria licitar, però que la manca de pressupostos aquest 2025 ho impedeix




Un moment de la taula rodona sobre mobilitat celebrada a Castellterçol / DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Castellterçol02 JUL 2025 17:30


Les obres de la millora de la carretera C-59 que s’estan portant a terme des de fa més de dos anys, en el tram que va des de Moià fins a Sant Feliu de Codines, quedaran enllestides finalment aquest mateix mes de juliol. Del projecte finalment previst només quedarà pendent la instal·lació de tanca cinegètica (per evitar l’entrada d’animals i conduir-los cap a passos de fauna), per problemes amb la licitació, però es farà efectiva a la tardor. Aquest és el compromís que ha pres el secretari general del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, que aquest dimarts al vespre va prendre part en una taula rodona celebrada a Castellterçol sobre les infraestructures de mobilitat a la comarca, en el marc de la Universitat d’Estiu del Moianès.

Terrades hi afegia un altre compromís molt rellevant per al futur d’aquesta carretera. El representant del departament de Territori va assegurar que ja està enllestit el projecte executiu per remodelar i millorar un altre tram d’aquesta C-59, en aquest cas el que va des de Moià cap a l’oest, fins a Santa Maria d’Oló, passant per Montví i l’Estany, on connecta amb l’Eix Transversal. Fins al punt que, va dir, formalment ja es podria iniciar el procés de licitació de l’obra, «però no és possible enguany perquè aquest 2025, com sabeu, la Generalitat està funcionant amb uns pressupostos prorrogats». Jordi Terrades es va mostrar convençut, però, que l’any que ve sí que hi haurà acords per disposar de pressupostos nous i que, si és així, el 2026 ja es podrà començar a afrontar aquesta obra. Un projecte que abastarà un traçat de 15 quilòmetres, però del que ahir el representant de Territori no en va donar detalls.


La taula rodona la completaven la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, la moianesa Sonsoles Letang; l’alcalde de Castellterçol, Toni Massot; i el portaveu de la plataforma C-59 segura, Jordi Terradellas.


El secretari general del Departament de Territori va fer un balanç positiu de l’actuació feta al llarg d’aquests dos anys, que quan es va començar a dissenyar (fa quatre anys) preveia una inversió d’1,6 milions d’euros, que finalment s’ha convertit en un projecte de 8 milions, «en el qual hi ha hagut un diàleg constant amb el territori per anar-hi incorporant millores».

I encara li donava més valor al resultat d’aquesta intervenció davant d’un altre anunci, que és que aquest mateix mes de juliol, «o com a màxim el setembre», el Govern aprovarà el projecte executiu de la variant de Sant Feliu, peça clau per millorar la connexió del Moianès per aquesta C-59 cap al Vallès o l’AP-7. El projecte previst inclou aquest futur nou traçat exterior, d'uns quatre quilòmetres, per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera es preveu de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una zona de franges central i elements d'abalisament. Cal remarcar com a elements constructius un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


El projecte inclou la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accessos a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.

 

2 juliol 2025

 

Regió7

Dos conductors resulten ferits lleus en un xoc a Castellterçol

L’accident entre dues furgonetes ha tingut lloc a la rotonda d’accés del polígon industrial el Vapor


Un dels ferits ha estat traslladat a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa / SEM

Laura Serrat
Manresa10 JUN 2025 20:51


Dos conductors han resultat ferits lleus aquest dimarts a la tarda en un xoc a la rotonda d'accés al polígon industrial del Vapor de Castellterçol. L'avís per l'accident s'ha rebut a les cinc de la tarda, quan dues furgonetes han topat de forma lateral.

Els Bombers, que s'han desplaçat fins al lloc amb una dotació, han informat que cap persona ha resultat atrapada per l'accident. A conseqüència dels xoc, un dels afectats ha estat traslladat en estat lleu a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, mentre que l'altre ha rebut l'alta in situ.

Aquesta mateixa tarda hi ha hagut un altre incident a la C-25, a l'altura de Manresa, en direcció Girona, per un cotxe que cremava a la via. L'avís s'ha rebut a tres quarts de vuit del vespre i, segons informen els Bombers, no hi ha hagut ferits.

10 juny 2025

Regió7

Moià reivindica la qualitat de la carn de caça amb un tast molt participat

Prop de 700 comensals van degustar diferents propostes de restaurants de la comarca
Professionals del sector van destacar les qualitats del producte i la necessitat de gestionar la sobrepoblació d’espècies

Moià reivindica la qualitat de la carn de caça amb un tast molt participat

Dani Casas

Ariadna Gombau
Moià08 JUN 2025 6:25Actualitzada 08 JUN 2025 10:00


Xefs professionals i amateurs es van reunir ahir a la segona Jornada gastronòmica Tastet de caça, al Parc Municipal de Moià, per cuinar diferents plats amb la carn de caça com a element principal. En l’esdeveniment van assistir al voltant de 700 comensals, que van degustar les onze propostes que hi havia. Més enllà de reivindicar la qualitat d’aquests productes, els professionals del sector van voler destacar la necessitat de controlar la població d’espècies cinegètiques.

Quim Rovira, cuiner del restaurant Saleru, va preparar cuixeta de guatlla escabetxada amb parmentier de carabassa. Vingut d’una família de tradició caçadora, el xef va explicar a Regió7 que es va decidir a participar en la iniciativa perquè confia en la caça sostenible, amb consciència i «considero que la sobrepoblació d’algunes espècies com el porc senglar i el cabirol és dolenta i s’ha de gestionar». Rovira va explicar que sovint es treballa amb productes carnis «que venen de macrogranges o explotacions que quasi no se sap ni l’origen» i que això és «encara més hipòcrita que no pas consumir carn d’animals que han tingut la seva vida salvatge».


Moià reivindica la qualitat de la carn de caça amb un tast molt participat / Dani Casas

Per la seva banda, Les Voltes de Sant Sebastià va optar pel tradicional civet de senglar. Jaume Castany, propietari de l’establiment, analitzava la situació actual de la carn de caça: «Nosaltres intentem cuinar amb aquest producte, però ens trobem que als comensals cada vegada els costen més aquests gustos forts i les textures estelloses». Tot i això, el moianès també apuntava que «hi ha gent que busca aquest tipus de cuina perquè cada vegada es fa menys». Pel que fa a la jornada d’ahir, Castany va destacar la importància d’iniciatives així per poder visibilitzar el producte: «Són animals que han viscut lliure i ben alimentats i és una gran font de proteïna». Amb un argument similar al de Rovira, l’home va fer èmfasi en la necessitat de controlar la cria de determinats animals i evitar criminalitzar la caça, ja que «mengem carn d’animals que han estat criats en condicions molt pitjors».

En representació de Cal Vives, una cansaladeria històrica de Moià, hi havia mandonguilles de cabirol amb salsa barbacoa. Agustí Vives, propietari del negoci i caçador, feia una gran valoració del dia d’ahir, destacant la gran assistència, que va doblar xifres respecte de l’any anterior i amb una demanda clara: «S’hauria de facilitar la comercialització de la carn de caça».

Casa Maestro de Castellterçol va cuinar un tataki de diana amb parmentier de patata amb trufa i salsa de mostassa i mel. Ca La Margarida va preparar una hamburguesa de cabirol amb ou de guatlla, ceba i tòfona i, per acabar, Toti xef va apostar per una royal de senglar amb carbonara de bolets.

Més enllà dels plats completament carnis, també va haver-hi varietat d’arrossos elaborats per professionals i amateurs. Juanjo Martínez, caçador vingut de Tona i aficionat a la cuina, va preparar un arròs de secret de porc senglar amb ceps i foie gras mi-cuit. L’osonenc va confessar que un dia com el d’ahir serveix per «donar-nos a conèixer i deixar enrere l’etiqueta d’’assassins’». A més, l’home va explicar que el consum de la carn de caça va a la baixa pel seu gust i textura, però també per la imatge que hi ha sobre els caçadors.

Entre les altres propostes hi havia l’arròs de diana amb carreretes i espàrrecs de marge, l’arròs de guatlla amb varietat de bolets i tòfona negra ratllada, l’arròs de perdiu roja amb bolets xiitake i petits secrets i l’arròs de llebre marinada amb vi negre i espècies salvatges. 

8 juny 2025

Regió7

Un moianès crea una nova acadèmia amb intel·ligència artificial per preparar la selectivitat

Quim Pallàs és el creador de Lumnia, una plataforma que ofereix als estudiants la possibilitat de fer classes i exàmens de física, química i mates


Quim Pallàs és l'impulsor d'una nova eina que ofereix classes i exàmens virtuals de física, química i mates / OSCAR BAYONA


Laura Serrat
Manresa28 MAI 2025 6:26


Imagineu una plataforma que permet fer classes virtuals amb un professor creat a partir de la intel·ligència artificial i, alhora, practicar exercicis i simulacres d'exàmens per preparar les matèries de física, química i mates per a la selectivitat. Aquesta és la proposta de Quim Pallàs, un jove de 25 anys de Castellterçol que ha impulsat l'acadèmia virtual Lumnia amb l'objectiu de fer més accessible l'estudi. "Quan toca estudiar aquestes assignatures, tothom es posa les mans al cap. L'aplicació és una eina que pot servir als estudiants per personalitzar l'aprenentatge i avançar al seu ritme".

Pallàs explica que sempre ha estat "un gran apassionat" de les noves tecnologies. Després d'estudiar enginyeria química i estar un temps treballant al sector de l'automoció i de la indústria química, va decidir fer un gir i apostar per desenvolupar una eina educativa inspirada en la seva pròpia experiència. "Quan em vaig preparar per a la selectivitat, vaig veure que difícil era organitzar-se per estudiar aquestes matèries i em va quedar l'espina clavada de fer alguna cosa per intentar millorar-ho".


El procés per crear l'aplicació des de zero no va ser fàcil, tenint en compte que no tenia experiència prèvia en programació. "Tenia moltes idees, però no sabia per on començar". En aquest sentit, va ser completament autodidacte i es va formar a partir de cursos per internet i amb l'ajuda del ChatGPT. "He passat un any i mig formant-me i donant forma a l'aplicació".


El resultat és una plataforma que centralitza les classes, els exercicis i els exàmens. "La idea és que no calgui sortir de l'aplicació per estudiar". L'acadèmia virtual permet organitzar-se un programa d'estudi amb funcions complementàries, com per exemple, un temporitzador per cronometrar-se durant els exercicis o eines interactives que permeten aixecar la mà com si es tractés d'una classe presencial.

Tot i aquestes eines que simulen la realitat, Pallàs deixa clar que l'aplicació no busca substituir els professors. "Són eines diferents i complementàries. L'objectiu és democratitzar l'accés dels estudiants a aquest tipus d'eines i donar-los un cop de mà".

Tres setmanes després del llançament, assegura que l'acollida ha estat positiva. "El boca-orella funciona, ja tinc usuaris registrats i cada dia anem creixent". La seva idea és estendre la plataforma arreu del país i rendibilitzar-la. "La intenció és que no es converteixi en una acadèmia convencional amb tema preus, sinó que sigui una eina útil i accessible per a tothom".


El moianès reconeix que és el repte més gran que ha assumit fins ara. "Sempre tens alts i baixos, però al final del dia sempre penses que funcionarà. És qüestió de temps i de ser constant".

28 maig 2025

Regió7

Un llibre homenatja el futbol de Castellterçol en el seu centenari

Més de 250 persones van assistir a la presentació del llibre 100 anys d’històries. Club Futbol Castellterçol 1923-2023

IMG_3940 |

El 9 Nou
18/04/2025
Castellterçol


Més de 250 persones van assistir fa uns dies a la Torre del Sol, a la presentació del llibre 100 anys d’històries. Club Futbol Castellterçol 1923-2023. En feia dos anys, del centenari, però l’escenografia i la quantitat de públic assistent garantien, abans de començar, que l’acte n’era la culminació i que l’espera havia valgut la pena, informa Josep Font.

Ràdio Castellterçol va emetre l’acte en directe en una tarda primaveral i un jardí magnífic que recordava l’ambient dels jocs florals i les festes modernistes.

El públic, expectant i de generacions molt diverses, estava distribuït en cadires com si fos la platea i l’amfiteatre d’un teatre, amb l’escena presidida pels gegants Griselda i Tallaferro engalanats amb la capa blava del centenari del club.

Un centre floral acompanyava el llibre i, en butaques com a presentadors, van començar a intervenir l’alcalde, Toni Massot; Adrià Relats, president del club, i Griselda Guiteras, de la comissió d’edició del llibre –que va fer de conductora de l’acte–, Elena Piella, Josep Pratdesaba i Araceli Plans.

Les 324 pàgines del llibre, amb una edició acurada, contenen la memòria de 100 anys d’històries i una selecció de 1.024 fotografies, retocades una a una, i que els editors han anat recuperant en aquests dos anys intensos de feina.

A la presentació, com en el llibre, es va donar la veu a diferents generacions de jugadors, membres de la junta, delegats i entrenadors, així com als dissenyadors i compositors que van crear la imatge del centenari i l’himne del club.

L’acte volia ser com un tast del llibre, curull d’anècdotes: pels més grans, el futbol era l’única forma de lleure i de sortir del poble, amb colles que feien equip i organitzaven també l’Escudella o la cavalcada de Reis. Es va destacar que força jugadors del Barça i de l’Espanyol hi van jugar, al camp de Castellterçol, com Manchón i Fuster.


Es va valorar el pas del camp de sorra al de gespa com un avenç, però també amb nostàlgia per l’enduriment de jugar amb sorra i els genolls pelats dels laterals. De les generacions més grans a les més joves, es va donar veu a les jugadores pioneres del futbol que, a l’inici, només podien jugar a futbol sala i encara sense cap mena de suport.

Van dir-se alguns atributs que poden resumir aquest segle de futbol com “salut, poble i companyia”. Un refrigeri va tancar l’acte.

18 abril 2025

el9nou

El CF Castellterçol publica un llibre que en recull la seva història centenària

A través d'una línia del temps i a partir de testimonis s'explica el passat del club
En total s'han recol·lectat més de 60.000 fotografies

Presentació del llibre sobre el centenari del CF Castellterçol «100 anys d’històries»
Imatges de la presentació de «100 anys d’històries» / Ràdio Castellterçol

Ariadna Gombau
Castellterçol10 D’ABR. 2025 20:51


Cent anys donen per molt i, per això, el Club Futbol Castellterçol acaba de publicar el llibre 100 anys d’històries, on ressegueix la seva història des del naixement de l'entitat l'any 1923 fins al 2023, data en què es va celebrar el centenari.

«Vam començar amb un llibre històric, però era molt complicat recopilar dades i informació fidedigna i vam decantar-nos per fer un recull d'històries», explicava Adrià Relats, president del CF Castellterçol. Així, a través d'una línia del temps i a partir dels testimonis i fotografies, s'explica el passat més antic i també el més immediat del club. Al llarg de les pàgines apareixen entrevistes a antics jugadors, àrbitres, entrenadors, alcaldes, entre altres.


Viure en un poble petit va facilitar el procés de recerca, tant pel que fa a l'obtenció d'informació com per a la recol·lecta de fotografies. De fet, es van reunir més de 60.000 imatges de les quals només es van poder incloure en el llibre poc més d'un miler. Des del club encara s'està valorant la forma en com es donarà accés a la resta, però el que queda clar és que d'alguna forma arribarà al poble: «És molta història, part del club, del poble», deia el president.


Tot i que el centenari va ser l'any 2023, el llibre ha tardat una mica més a arribar: «Vam dir: 'quan estigui, que estigui, però que estigui ben fet'». Durant el 2022 va néixer la idea i es va crear una comissió específica formada per Josep Maria Díaz, Griselda Guiteras, Elena Piella, Josep Pratdesaba i Aracel·li Plans. A partir d'aquí, es va anar construint 100 anys d’històries, que ha vist la llum tres anys després.

Amb tot, el llibre reflecteix el que suposa el club per al poble: «El club per al poble és l'escut. Hi ha molt sentit de pertinença, som una família», destacava Relats.
 

Una presentació a l'altura

El passat diumenge 6 d'abril es va celebrar la presentació del llibre a la Torre del Sol, a Castellterçol. L'acte, que va reunir al voltant de 250 persones, va transcórrer de la millor manera: «Va anar molt bé. Va ser molt emotiu perquè va reunir a gent de diferents edats i generacions».


Més enllà de jugadors, entrenadors i altres membres del club, també va assistir el delegat de la Federació Catalana de Futbol a Osona, Pere Alsina; l'alcalde, Toni Massot i els regidors del govern actual.

10 abril 2025

Regió7

Territori acaba els talls nocturns a la C-59 però manté el pas alternatiu en un tram entre Castellterçol i Sant Quirze

Sí que es manté el pas alternatiu regulat per semàfors perquè només hi ha un carril obert

 

Les actuacions a la C-59 a l'altura del quilòmetre 29 | Sebastià Renom

El 9 Nou
18/03/2025
Sant Quirze Safaja

El Departament de Territori ha donat per acabats els talls nocturns de la C-59 entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja per les obres de millora d’aquest eix viari que s’estan executant actualment. El darrer tall es va fer la nit de diumenge a dilluns i ja no en caldrà cap més.

Els talls a la C-59 ja es van reduir la setmana passada perquè l’obra es va poder avançar amb rapidesa. Això va permetre no haver de tallar el trànsit en dues de les nits on s’havien previst restriccions.

Inicialment, Territori havia previst tallar el trànsit a l’altura del quilòmetre 29,8 en tots dos sentits i entre les 11 de la nit i les 5 de la matinada des del 9 al 19 de març cada dia excepte les nits de divendres a dissabte i de dissabte a diumenge. El tall també va afectar alguns serveis de transport públic que es van haver de suspendre o van alterar els seus recorreguts habituals.

Amb tot, les obres en aquest punt sí que mantenen durant les 24 hores al dia un únic carril obert al trànsit. Això fa que es doni pas alternatiu regulat per semàfors a la zona on s’està eixamplant la calçada. Territori està pendent de determinar quants dies més continuarà aquesta limitació. La previsió és que això passi encara durant tota aquesta setmana.

18 març 2025

el9nou

La pluja acumulada del 6 al 9 de març deixa 129,4 l/m2 a Castellterçol i 122,7 l/m2 a Gisclareny

Destaquen els 210 l/m2 a Beget i els 200 l/m2 al Parc Natural dels Ports 

Imatge d'arxiu d'una dona camina sota la pluja / Quique García | EFE


Alba Díaz
ACN
Manresa / Barcelona10 MAR 2025 16:55

Les precipitacions acumulades del 6 al 9 de març a causa de la borrasca Jana han superat el llindar dels 100 l/m2 a diversos punts de Catalunya. Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, els municipis de la regió central que més acumulacions d'aigua han registrat han estat Castellterçol (129,4 l/m2) i Gisclareny (122,7 l/m2).

En el conjunt del país, destaquen els 210 l/m2 a Beget (Ripollès) i 200 l/m2 al Parc Natural dels Ports. L'episodi també ha deixat acumulacions importants al voltant del Montseny. Així, s'han recollit 195,2 l/m2 a la muntanya de Puig Sesolles, al Vallès Oriental, i 178,7 a Arbúcies (Selva). Al mateix temps, destaquen els 176,9 l/m2 d'Espot (Pallars Sobirà) i els 174,3 l/m2 de Viladrau (Osona).

10 març 2025

Regió7