El Rustik Fest encén l’estiu al Moianès amb música, art i natura

La festa rústica celebra la seva tercera edició amb una jornada plena de música, dansa, creació i bon ambient rural
Concert de l'edició anterior del Rustik Fest / Rustik Fest


Redacció
Manresa23 JUL 2025 6:30Actualitzada 23 JUL 2025 11:04

El Rustik Fest torna a Castellterçol per consolidar-se com una cita ineludible per a tots aquells que busquen fusionar la passió per la música amb l'amor per la natura i la cultura rural. Més enllà d'un simple concert, el Rustik Fest és una veritable trobada, una celebració de l'art, la comunitat i el caliu d'un poble que obre els braços als seus visitants.
 

Una experiència completa als peus del castell mil·lenari

La tercera edició del Rustik Fest, que se celebrarà el 9 d'agost de 2025, tindrà lloc als idíl·lics voltants del mil·lenari Castell de Castellterçol, un paratge emblemàtic del Moianès que proporciona un escenari inigualable. Enguany, l'esdeveniment promet una experiència ampliada, amb més del triple d'espai i una oferta gastronòmica molt més variada per satisfer tots els gustos.

Des de les 17:30h fins a les 23:00h, els assistents podran gaudir d'un programa ric en activitats prèvies al concert de country folk. S'inclouen caminades per la natura a càrrec de la periodista Griselda Guiteras que coneix molt bé la història de la comarca i ens acompanyarà en unes caminades a les fonts i les poues de glaç de Castellterçol, visites guiades a càrrec de la Fundació del Castell que ens ensenyaran i explicaran l'ermita, la granja, el museu privat de la família Carbonés i per primera vegada en el Rustik, les estances de la casa rural dins de les muralles del castell.

Per altra banda, l'agrupació de ball country de Castellterçol s'encarregaran dels tallers de ball country pels principiants, i de la ballada country popular oberta tothom en una gran pista de ball de 80 m² per anar escalfant motors. Tot això acompanyat d'una àmplia selecció de foodtrucks que donaran servei durant la tarda i fins al final del concert. També durant tota la tarda es podran comprar barrets, botes i tota mena d'accessoris a les carpes de La Boutique del Country així com complements fabricats en resines de pedres naturals de mkdesign handmade.

Música, art i cultura rural

El cor del Rustik Fest és, sens dubte, la música. L'esdeveniment destaca per la seva aposta pel gènere country folk, amb artistes com Jim Tersol & The Dreamers que prometen una vetllada inoblidable sota les estrelles, durant el concert a la pista de ball L'agrupació de country de Castellterçol en cançons predeterminades faran exhibició de les coreografies creades per l'ocasió.

La pista de ball sempre estarà oberta durant l'actuació perquè ningú es quedi sense ballar. Però el festival va més enllà de la música, oferint un espai per a la creació artística i la valorització del talent local. Artistes del Moianès com Francesc Villaran i els creadors del Jardí de Les Arts de Castellcir, transformaran el ferro abandonat, la fusta o la pedra en escultures amb ànima, la trobada de sketchers del moianès dibuixaran en grup diferents aspectes del Rustik Fest capturant l'essència del moment, també s'exposaran tractors agrícoles restaurats de gran valor històric i s'oferirà una explicació sobre la seva utilització original i el seu procés de restauració.

Novetat exclusiva: un cap de setmana al castell de Castellterçol

Per als qui busquen una experiència veritablement única, el Rustik Fest ofereix una novetat excepcional: la possibilitat de reservar una estada VIP a la casa rural del Castell de Castellterçol durant el cap de setmana del festival. Aquesta oportunitat exclusiva, limitada a un sol grup, inclou l'estada al castell amb vistes privilegiades, accés VIP al Rustik Fest amb seients reservats a primera fila, i la immersió total en la tranquil·litat del Moianès. Hi ha opcions per a grups de 4, 6 o 8 persones, oferint una escapada de conte.
 

Un compromís amb la comunitat i la sostenibilitat

El Rustik Fest és fruit de la visió i l'impuls personal del músic castellterçolenc Jim Tersol, la Fundació Josep M. de Anzizu (gestora del Castell de Castellterçol) i diverses organitzacions artístiques i culturals del Moianès. Aquesta sinergia permet oferir no només un esdeveniment musical, sinó un espai de trobada obert a diverses formes de cultura que sovint queden fora dels corrents majoritaris. A més, s'ha posat èmfasi en l'accessibilitat i la comoditat dels assistents, amb serveis de begudes i menjar, un espai chill-out amb sofàs rústics, tauletes per sopar i seients de palla, il·luminació amb garlandes i lavabos. L'organització ha fet un veritable esforç perquè tothom pugui gaudir d'una vetllada especial. L'entrada és gratuïta per a menors de 12 anys acompanyats d'un adult.

Entrades i Més Informació:

Per a més informació i compra d'entrades, visita la pàgina web oficial: https://rustikfest.com/ o Entrapolis.

23 juliol 2025

Regió7

Sis propostes per descobrir el Moianès a través del seu patrimoni preindustrial visitable

L'Ecomuseu del Moianès és un projecte territorial i transversal en construcció que vol ser un atractiu turístic i generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis d'aquesta comarca jove


 

Masia d'EspluguesGeneralitat
Aleix Camprubí
Barcelona-09/03/2025 09:31

El Moianès és una comarca jove en la història recent del país, però farcida d'una història i un patrimoni envejable. Situada a la Catalunya Central, té una població total que no arriba als 15.000 habitants. Entre els diversos atractius turístics, hi trobem especialment un patrimoni. En aquest cas ens fixem en el preindustrial i industrial, amb diversos espais que es desenvolupaven al país al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, i que podem visitar gràcies al projecte de l'Ecomuseu del Moianès.


Es tracta d'una proposta que permet veure el patrimoni en el seu lloc original, per conèixer com es vivia en una masia, entrar en una poua de gel o passejar al voltant d'una mina com la de l'Estany. És un projecte territorial i transversal que té com a objectiu bàsic revalorar el patrimoni i convertir-lo en un producte turístic per generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis. En total seran 100 llocs visitables i 10 espais radials, dels quals avui ja en podem visitar alguns que recull el web turístic.

1. Forn de la Calç

Es tracta d'un complex ubicat a Calders i format per tres forns circulars de calç, situats a la casa del mateix nom. Segons detalla la font, la tradició d’explotació de la pedra calcària a la zona es remunta al segle X, en llocs on hi havia pedra de calç i llenya. Això no obstant, aquest daten del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 del segle XX.

La seva utilització era esporàdica, i tenien una durada limitada, ja que quan es coïa la calç també es coïa el forn i el desgastava uns 2 cm. Al costat dels forns hi trobem avui dia el Centre d’Art Contemporani i Sostenible El Forn de la Calç (CACIS), que es dedica a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, especialment els relacionats amb l’ecologia i el medi natural del lloc.

2- Esplugues

Parlem ara d'una construcció molt especial i única al Moianès. Al costat de la riera de Fontscalents, hi trobem Esplugues, una masia de l'època troglodítica construïda sota una bauma que li fa de teulada. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals del 2002.

El cobert ha estat restaurat i avui és el punt d’acollida dels visitants, amb la recepció, els serveis i una sala polivalent per exposicions, concerts i altres activitats relacionades amb l’Ecomuseu de la comarca. Completa el conjunt el pont romànic del s. XI, que tenim just al costat. La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sudoest del terme municipal de Castellcir.

3. Poues de la Ginebreda

Castellterçol va ser el poble que millor va organitzar la producció i comercialització del gel, per la qual cosa destaca per conservar un bon nombre de poues, basses o carregadors. La Poua de la Ginebreda ha estat restaurada recentment i ens permet conèixer com era, com es treballava, com es comercialitzava, descobrir-hi una munió de pous singulars o visitar la capella de l’únic gremi de pouers de gel català.

La indústria manufacturera creada entorn d'aquestes eines donava feina a un bon nombre de treballadors durant l'hivern, en la qual es podien comptabilitzar les feines del camp i de pouer. Al Moianès se n’han comptabilitzat unes cinquanta, i a Castellterçol podreu entrar dins una poua de glaç.

 

Poues de la GinebredaGeneralitat


4. El Rentador del Roquer

A Castellterçol també trobem una construcció singular com el Rentador de llana del Roquer. Com s'hi fos un safareig, s'hi podia rentar-hi la llana o la roba. A dins hi trobem una taula llarga de pedra, darrere de la qual hi ha un pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on passava l’aigua, amb dos canals.

És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya, i per això forma part dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català. Situat a un extrem del Polígon industrial del Vapor, a tocar de la riera de Fonts Calents, s'usà dels segles XVI al XIX, quan fou de gran importància.

5. La Mina de l'Estany

També és especialment coneguda la Mina de l'Estany, que suposa una proposta per conèixer les relacions que lliguen l’espai natural d'aquesta zona humida amb el monestir agustinià que n’era el propietari. Segons detalla el web turístic, aquest tingué la iniciativa de dessecar-lo per lluitar contra les febres quartanes i guanyar noves terres de conreu.


Ver vídeo 

L'ESTANY: HISTÒRIA I NATURA


La mina és una obra d’enginyeria construïda per les 5 dignitats reials, les obres de la qual van ser realitzades durant tres anys, del 1734 al 1737. Està feta de pedra seca, i té una llargada de 425 metres. S'aconsegueix finalment l'assecament al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, s’aconsegueix l'assecament, i avui manté la seva funció.
 

Mina de l'EstanyGeneralitat

6. Espai Hemalosa

I acabem aquesta ruta per l'Espai Hemalosa, l'Antiga Fàbrica de Santa Maria d’Oló, on trobem l'exposició Oló a ritme de teler. La mostra explica com el poble va passar de ser un indret preindustrial en l'àmbit domèstic a una població totalment industrialitzada a partir de l’establiment de dues fàbriques tèxtils. Els plafons es complementen amb vitrines amb peces originals relacionades amb el treball tèxtil, dos telers restaurats i un audiovisual d’entrevistes als treballadors.

Durant la dècada dels vint aquestes dues fàbriques feren que s’establís la població i que en determinades èpoques fins i tot augmentés, tal com detalla el web comarcal turístic. Com si es tractés d'una colònia tèxtil, els dos propietaris de les fàbriques impulsaren nous serveis i infraestructures a la vegada que controlaven les iniciatives promogudes.
Espais visitables

Per visitar Esplugues, les Poues de la Ginebreda, el rentador de la llana i l’Espai Hemalosa, el preu és de 3,00 euros els adults i gratuït per als menors de 12 anys, sempre que hi hagi un mínim 10 persones, sinó costa 30 euros. Es poden fer visites concertades al 938301418. Per visites al Forn de la Calç, consultar horaris i disponibilitat a: www.cacis.cat. Per visites al Centre de Visitants i Mina de L’Estany, mirar la web: viulestany.cat.

9 març 2025

Públic

 

Castellterçol rehabilitarà l’antic cremador d’escombraries com a centre lligat a l'Ecomuseu del Moianès

El futur equipament tindrà espais d’atenció als visitants, sales d’exposicions i oficines, i posarà en valor les poues de glaç que hi ha a tocar

Una part de l'edifici de l'antic cremador, que es vol rehabilitar / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Castellterçol 27 D’AG. 2024 6:25

El Consell Comarcal del Moianès farà una rehabilitació integral de l’edifici de l’antic cremador d’escombraries de Castellterçol, situat a tocar de la carretera C-59, als afores de la població en direcció a Moià, per convertir-lo en un equipament cultural i centre d’interpretació de l’Ecomuseu del Moianès, del qual serà la porta d’entrada amb una proposta que convidarà el visitant a recórrrer la resta d’espais de la comarca també lligats a l’Ecomuseu. A més, s’hi ubicaran els serveis comarcals del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, que fins ara era a Collsuspina.

L’edifici, que constarà d’una planta baixa i dues de superiors amb altell i coberta, data del 1985 però fa més de dues dècades que està en desús i amb el pas del temps s’ha anat deteriorant. La intenció és condicionar tot l’interior com a espai públic comarcal, amb una àrea de recepció de visitants, oicines, sales d’exposicions i instal·lacions complementàries perquè pugui acollir actes culturals i de lleure. Com la resta d’edificacions de la comarca vinvulades a l’Ecomuseu, aquest nou equipament tindrà com a fil conductor la Catalunya preindustrial i posarà en valor elementrs patrimonials i naturals de l’entorn més proper, en aquest cas les poues de glaç de Ginebreda que hi ha a tocar de l’edifici. A més, des d’aquí s’orientarà el visitant sobre l’oferta cultural i de lleure de la resta de seus de l’Ecomuseu, des de Moià, fins a l’Estany, Calders o Santa Maria d’Oló. I és que l’Ecomuseu es concep com una oferta descentralitzada que cada municipi dedica a un àmbit diferent de la preindustrialització, i és en aquest context que es convidarà el visitant a fer un recorregut per la comarca des de Castellterçol com a porta d’entrada.


A banda de la rehabilitació estructural de l’edifici, es construirà un altre nucli amb escales i ascensor que s’ubicarà en un espai adjacent a l’edifici exixtent. Abans, s’enderrocaran els forjats i murs d’obra de fàbrica que conformaven els antics forns d’incineració d’escombraries, però conservant els murs de façana. També es planteja un nou sostre de panell de fusta per als nous forjats de planta primera, planta segona i l’altell, i s’hauran de completar les xarxes d’electricitat, enllumenat, protecció contra incendis, ventilació, calefacció, aigua i telecomunicacions.


Tot plegat es calcula que tindrà un cost d’uns 854.000 euros finançats pel Consell Comarcal del Moianès amb l’ajuts complementaris que s’intentaran obtenir.

L’alcalde de Castellterçol, Toni Massot, destaca la importància d’anar fent créixer l’Ecomuseu «i d’anar donant força al projecte establint cada cop més referents comarcals. Tenim petits espais però d’un gran interès patrimonial que volem donar a conèixer», conclou. De moment, no posa data a l’execució del projecte, però la intenció és construir-lo dins d’aquest mandat.

Aparcament i una parada de bus

Fora de projecte, però com a complement del condicionament d’aquest futur espai, també es preveu adequar un futur aparcament per als visitants en una terrassa inferior, i més endavant tampoc no es descarta condicionar un espai com a parada de bus al costat de la C-59. Totes dues propostes es realitzarien a partir d’un projecte complementari.

27 agost 2024

Regió7

Visita guiada a les poues de la Ginebreda i al rentador de llana del Roquer de Castellterçol

26·08·22 | 06:25

Visita guiada a les poues de la Ginebreda i al rentador de llana del Roquer de Castellterçol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL

Un total de quaranta-cinc persones van participar en la visita guiada a les poues de la Ginebreda i al rentador de llana a Castellterçol. Durant la visita, els participants van conèixer sobre la importància del gel i la producció manual de les Poues. Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès. També, van contemplar el rentador de llana del Roquer que està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica.

Visita guiada a les poues de la Ginebreda i al rentador de llana del Roquer de Castellterçol | AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL

26 agost 2022

Regió7 

La catedral del gel

Patrimoni industrial

Per passar la calor, un lloc bo de visitar són aquests punts de gel de Castellterçol que van funcionar fins fa un segle DANIEL ROMANÍ 27/07/2018 00:00

En aquesta construcció de pedra, d’onze metres d’alçada, s’hi conservava el gel. / CRISTINA CALDERER
 
“Castellterçol és la millor mamella de gel que es pot trobar. L’únic poble a una nit de Barcelona on hi glaça cada dia”, llegeixo a Argelagues, de Gemma Ruiz. Cal situar aquesta descripció, esclar, força temps enrere, quan el gel es transportava amb carro per camins pedregosos. En aquesta novel·la, Gemma Ruiz hi descriu amb detall la feina d’un pouer: “Ha de pescar les llenques de glaç que hagi criat la bassa i les ha de posar per pisos a la poua. D’una en una. Que no li rellisquin. Que no se li esquerdin. I que no li quedin enganxades, sobretot. Si dugues s’arrapen, cagada”.

Arribo a Castellterçol un matí d’una calor que tot ho aixafa. Refugiar-me dins d’un pou de gel és el millor que puc fer. Acompanyat de Teresa Soler, responsable de l’Ecomuseu del Moianès, entro en una de les quatre poues de la Ginebreda, l’única que es visita.


Localització de les Poues de la Ginebreda

Si hi estigués una bona estona necessitaria un jersei. Però de moment és fantàstic, tant per la temperatura com per la quietud. Ara hi som la Teresa i jo, però aquest pou de tant en tant s’omple de gent, de pensaments i de música: s’hi fan tallers de gintònic, activitats de meditació, relaxació, ioga, contacontes... Fins i tot la Coral Castellterçol en va provar la sonoritat -excel·lent!- amb unes cançons.

Els seus arcs majestuosos, de pedres grosses, ben quadrades, li atorguen un aire catedralici. A més, té unes dimensions considerables, quasi 11 metres d’alçada per 8 de diàmetre. Sí, soc dins d’una catedral del gel. “El lingüista Josep Ruaix em deia: «Fixa’t en el femení: cistell/cistella, plat/plata, roc/roca... Fa sempre referència a un concepte més gran, el femení». Això, doncs, és una poua, no un pou!”, em diu la Teresa.

“A quina alçada estem, aquí?”, li pregunto. “A uns 700 metres”, em respon. “¿Seria possible guardar gel actualment, a l’hivern, en aquest pou?” “Home, només algun any excepcional... Abans feia més fred”, diu. “La petita glaciació del segle XVIII va malmetre moltes collites. I de la desgràcia en va sortir un nou negoci, el del gel, destinat sobretot a la conservació d’aliments. En alguns indrets de Catalunya van fer-se pous de gel fins quasi a nivell de mar. Aquí feia prou fred per conservar bé el gel i ens trobem prou a prop de Barcelona -on hi havia els possibles clients- per poder transportar-lo i que no arribés fet aigua”, m’explica.
20 minuts de fred, màxim

“Els mesos de calor tocava netejar els pous a fons, i quan arribava el fred, posar-hi el gel. Agafaven aigua de la riera que passa per aquí, la riera de Fontscalents, i l’estancaven. En feien blocs de glaç i els duien fins aquí. Anaven posant una capa de gel i una de palla. Solien fer torns de vint minuts, i descansaven, perquè hi feia molt de fred, dins del pou, i per escalfar-se feien un foc, a una certa distància del pou, esclar”, m’explica la Teresa Soler, i tot seguit em revela la curiositat que algunes empreses d’alimentació que treballen amb congelats també fan torns de vint minuts. Ara m’assenyala una petita obertura per on entra un raig de claror. Ella mateixa havia baixat anys enrere per aquesta obertura amb una corda. “Fa uns anys el pou l’havien utilitzat com a abocador. Vam tenir una feinada a treure les escombraries i deixar-lo ben net!”

“A Catalunya, de les cinc grans zones de producció de gel (les muntanyes de Prades, les Gavarres, els ports de Beseit, el Montseny i el Moianès), aquesta comarca, el Moianès, és la que té més pous -una seixantena-, d’una més gran varietat de tipologies i de més incidència econòmica, comercial i social al llarg de més de tres segles”, diu la Teresa.

El negoci del gel va generar aquí un munt de feines: els que feien els carros, les cordes, el gel, els carreters que el transportaven, els que construïen les poues... Constituïa tota una activitat econòmica!

El gel de Castellterçol era molt apreciat fins fa ben poc. Per descomptat al mateix municipi: “L’avi de la Pastisseria Miró, de Castellterçol, ens va explicar que feia pastissos amb gel de les poues”, diu la Teresa. “Bona part del gel de Castellterçol baixava amb carro fins a Barcelona. El carro arribava amb la meitat de la càrrega, ja que inevitablement s’anava desfent pel camí”, detalla. “¿Sabies que aquí hi havia fins i tot el gremi de pouers?” El Moianès va ser sens dubte la capital del gel.

La millor manera d’accedir als pous de gel de la Ginebreda és deixant el cotxe al polígon industrial El Vapor, situat a la sortida de Castellterçol en direcció a Moià. Allà hi neix un caminet que hi mena (és millor, però, per accedir-hi, contactar amb el Consorci del Moianès, Moianesmes.cat).

Precisament darrere de les últimes naus del polígon industrial El Vapor hi ha un altre element preindustrial singular, el rentador de llana El Roquer, que també aprofitava l’aigua de la riera de Fontscalents. Es tracta d’una construcció (segles XVII-XVIII), de pedra, que per sostre té una bauma natural. S’hi conserva una llarga taula, els canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta sortida de l’esquilada i les piques excavades directament a la roca. “Feien una mena de lleixiu amb cendra i aigua per rentar la llana. A la part de dalt l’assecaven. Anaven girant la llana, fins que tenia un punt d’humitat òptim per poder filar”.

27 juliol 2018

Ara