El Moianès repeteix i reforça el bus nocturn per festes amb cobertura a tota la comarca

El servei es posa en marxa aquest dissabte per la Nit de Castellcir, amb un segon vehicle de 55 places per donar resposta a l’alta demanda i replicant rutes, horaris i la figura dels informadors




Un concert nocturn al Parc Municipal en un edició passada de la festa major de Moià / ARXIU/AJM
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià24 JUL 2026 6:25Actualitzada 24 JUL 2026 8:53


L’excel·lent resposta que va tenir l’estrena de l’any passat (més d’un miler d’usuaris) ha portat el Consell Comarcal del Moianès a no només repetir, sinó reforçar, el Bus de nit. Una oferta de transport que vol donar resposta a les particularitats de la comarca i a una situació que s’ha detectat com a demanda: el de la mobilitat festiva dels joves entre municipis. Aquest dissabte serà la primera de les 6 jornades que estarà disponible, en aquest cas per la Nit Jove de Castellcir.


El conseller comarcal de Joventut del Moianès, Ferran Jordà, ha explicat que l’èxit de la primera edició, el 2025, va deixar clar que era una oferta necessària, que a més a més, en la línia de l’experiència inicial vol anar «més enllà d’un simple servei de transport. Volem que sigui un espai des del qual ja es treballi per fomentar unes festes segures i cíviques». I també que calia reforçar-lo. Així, segons ha concretat Jordà, enguany hi haurà dos autocars de 55 places (l’any passat n’era només un), i un de 22 per donar màxima resposta a la demanda. «També hi ha un increment de professionals de l’àmbit social, 5 en total, que viatgen amb els joves. S’encarregaran de vetllar pel bon funcionament del trajecte, intervenir en possibles incidències i garantir un retorn tranquil».


A banda d’aquest dissabte, el servei s’oferirà cinc dies més: per la Safarra de Sant Quirze, dues nits de la festa major de Moià i dues de la de Castellterçol

El servei, que és gratuït per als usuaris (el Consell Comarcal n’assumeix íntegrament el cost), consta d’un total de 3 línies (identificades amb els colors blau, verd i vermell) per donar cobertura a les deu poblacions. La més llarga, la blava, va des de Santa Maria d’Oló fins a Castellcir en una ruta de nord a sud bàsicament per la C-59 passant per l’Estany, Moià i Castellterçol. Aquesta és la que es preveu que tingui, per població, una demanda més elevada, per la qual cosa disposarà d’un autocar de 50 places. La línia verda sortirà des de Collsuspina i també passarà per Moià, a més de Monistrol de Calders i Calders, amb parada a Castellcir a la meitat de l’itinerari i al final. La vermella sortirà de Sant Quirze Safaja i passarà també per Granera.


Per a cadascuna de les tres línies s’ha establert un horari d’anada (oscil·la entre 2/4 d’11 i les 11 de la nit) i dues opcions horàries de tornada, la primera de les quals sortirà de Castellcir a quarts de 3 de la matinada, i la segona al voltant de les 5.

El bus també funcionarà per la Safarra (Sant Quirze Safaja); la festa major de Moià de mitjans d’agost, en dues jornades, i la de Castellterçol, cap a finals d’agost, també dos dies.

Per poder accedir a aquest servei, els joves que el vulguin utilitzar únicament han de fer una inscripció prèvia, obligatòria (i, com es deia, gratuïta), a través d’un formulari virtual que hi ha a la pàgina web del Consell Comarcal. En aquest cas, la data límit és aquest divendres a les 12 del migdia.

Agents nocturns als busos

El conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, destaca l’aspecte afegit d’aquest servei, que és que a cada línia compta amb la figura d’un informador, «agents nocturns, que faran un acompanyament del jovent. En el sentit que no només s’encarregaran de controlar que els usuaris hagin fet correctament la reserva prèvia, que és un requisit imprescindible, sinó que també assessoraran perquè la festa des d’un bon inici es porti d’una manera cívica ordenada».

En aquest sentit, hi afegeix que són educadors que «ens ajuden amb aquesta proposta, que per nosaltres va més enllà d’un simple servei de transport. Ho és, però també és una mesura de seguretat per a la mobilitat dels nostres joves, i alhora volem que sigui aquest àmbit d’assessorament perquè la festa sigui saludable i amb convivència». De fet, la iniciativa forma part del pla de joventut que l’ens comarcal va aprovar l’any passat, «i d’un projecte més ampli que anomenem Fem Oci Segur, que inclou altres serveis com, per exemple, els punts lila», espais d’assessorament i suport davant les violències masclistes i LGTBIfòbiques.
 

Suport econòmic

Ferran Jordà precisa que «no hi ha edat per disposar d’aquest servei, tot i que està adreçat sobretot als joves perquè mares i pares no s’hagin d’hipotecar sortint de matinada per anar a portar i recollir els seus fills. I portar el jovent de manera segura sense que hagin de recórrer al vehicle privat».


D’altra banda, el conseller comarcal de Joventut ha fet una crida de suport per part de la Generalitat: «Per prestar aquest servei hi ha un esforç ingent per trobar empreses que puguin oferir aquest transport en horari nocturn. Fem una crida a la Generalitat perquè de cara al 2027 ens doni suport, ja que ara el finançament és 100% del fons comarcal. Demanaríem la seva implicació econòmica i administrativa, perquè és un servei adaptat a la particularitat de la comarca. Mirarem de preparar de cara al 2027 un contracte de més de llarga durada perquè sigui més atractiu per a les empreses».

24 juliol 2026

Regió7 

Moià posa l’èmfasi en la dona a les tèxtils: «Vaig haver de dir a l’escola que ja no hi aniria, que me n’anava a la fàbrica»

La cloenda de la Universitat d’Estiu del Moianès subratlla la importància de les dones en la industrialització amb una taula rodona d’experiències a Cal Comadran



Les vuit protagonistes, a primera fila, escoltant la intervenció dels experts / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Lluc Grandia
Moià08 JUL 2026 6:25Actualitzada 08 JUL 2026 8:50


Moià va tancar la dotzena edició de la Universitat d’Estiu del Moianès reivindicant la figura de la dona a les fàbriques tèxtils de la comarca. Una setantena de persones van assistir a un col·loqui vivencial i emotiu on dones que havien treballat en el sector van poder explicar les seves històries i anècdotes i posar l’accent en la importància d’unes tasques invisibilitzades però imprescindibles per l’època.


L’espai escollit era immillorable. Cal Comadran, una antiga fàbrica tèxtil (de fet, algunes de les ponents havien treballat allà quan encara estava activa), i avui un centre cultural i de coneixement que ha acollit bona part dels actes de la Universitat d’Estiu. En el públic es trobava a faltar, això sí, als més joves. «Hauria estat bé que aquesta conversa l’hagués escoltat gent jove, per entendre que era la vida, com era abans, amb testimonis de primera mà», deia Oriol Casso, conseller comarcal de Cultura, un cop acabada la taula rodona. Malgrat això, els que sí que hi eren van escoltar, alguns més emocionats, les explicacions dels més experts i les experiències de qui ho va viure en la seva pròpia pell.


La trobada, presentada i moderada per la periodista Griselda Guiteras, va començar amb la benvinguda de la presidenta del Consell Comarcal del Moianès, Laia Bonells, que va assegurar que «volem donar el valor a la feina i al desenvolupament de la indústria al Moianès de la mà de les dones». A continuació, es van dur a terme tres presentacions d’experts, que van posar l’accent en la importància de les dones en els espais industrials. Va obrir torn la professora de la Universitat de Girona i la UB Tura Tusell, amb el seu treball Repensant el treball femení a la història, on va destacar que, durant l’època de la industrialització, es va menystenir sistemàticament les tasques que duien a terme les dones des de les fonts oficials, creant aquest fals relat que no va ser fins a la Segona Guerra Mundial quan les dones van començar a treballar a les fàbriques, sinó molt abans.


Va seguir el professor de la Universitat de Lleida Lisard Palau que, amb el títol Teixint el país: la importància de les dones en la indústria tèxtil a Catalunya, va destacar la importància de les dones a les economies familiars durant l’època industrial, desmuntant el terme del ‘salari complementari’, ja que en molts casos, les dones aportaven tant o més que els homes, i que sense el seu sou, moltes famílies no podien cobrir les despeses mínimes. Finalment, l’exdirector del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el manresà resident a Calders Jaume Perarnau, va explicar, a Dones de la societat industrial, que les dones van jugar un paper imprescindible en la industrialització a Catalunya malgrat la invisibilització i menyspreu que rebien per part de la societat, reservant per elles feines mal pagades, sovint en negre, i excloent-les dels espais de representació.
 

Experiències personals

Un cop finalitzades les explicacions tècniques, es va donar pas a la taula rodona, amb vuit dones que van treballar a les fàbriques des de petites i que van narra les seves experiències. Sofia Padrissa, Pilar Tarrés, Amàlia Sentías, Paqui Henestrosa, Isabel Roca, Ana Castaño, Maria Coll i Montse Aliberch van anar pujant, una per una, a l’escenari, i van explicar els seus inicis. Padrissa va explicar que «quan vaig acabar la bàsica, amb catorze anys, la meva mare em va dir ‘nena, cap a la fàbrica, que falta gent’. I tot contenta perquè tenia feina». «Em van ensenyar a fer de tot. I al cap d’uns anys em van demanar què és el que m’havia agradat més» i ella va triar ser ordidora. Tarrés relatava que «t’ho deien abans d’arribar a l’edat, a la meva mare ja li deien que si volia que hi anés. Les noies de la nostra edat o continuaven estudiant o anaven a la fàbrica». Sentías també va explicar que «la primera cosa que et feien fer era asseure’t en una cadira i aprendre a fer el nus de teixidor, perquè si no, no podies fer res». Henestrosa va treballar, precisament, a Cal Comadran: «als disset vaig venir a treballar aquí. Era una fàbrica molt gran. Jo ja no situo on quedava la filatura».

Roca, en canvi, va treballar en una fàbrica de Santa Maria d’Oló. «Els meus avis ja hi havien treballat, els meus pares també… jo ja soc la tercera generació que hi va passar». «Vaig treballar-hi perquè volia estudiar, però no hi havia prou diners». També explicava que «allò era un perill, perquè a vegades sortia la llançadora disparada». Castaño, que venia des de Ronda (Màlaga), explicava que «quan vaig arribar, vaig entrar de seguida. Vaig començar com a ajudant i després ja em vaig quedar». «Treballàvem de dilluns a dissabte, i diumenge ajudàvem a casa tot el dia». Coll també deia que «un mes abans de fer catorze anys, ja li van dir al meu pare que anés a treballar. Vaig haver de dir a l’escola que el següent dilluns ja no hi aniria, que me n’anava a la fàbrica». Finalment, Aliberch, treballava al control de qualitat, ja que «en aquell moment buscaven gent. Em van fer una entrevista i em van agafar». «Estic molt contenta del que vaig aprendre. Cada dia apreníem coses noves», va explicar.


Totes, però, coincidien que l’ambient era molt més familiar i que «tothom se saludava. Era una relació molt diferent de la que hi ha avui en dia». «Les dones grans ens ensenyaven cançons a les joves», va relatar Padrissa. «Ens ensenyaven a ballar quan no hi havia el director i hi havia l’encarregat», va afegir. «Treballaves, sí, però treballaves molt a gust, amb les companyes». Castaño considera que «era una feina dura. Havies d’estar pendent de la feina, de preparar l’entrepà, d’estar pels fills… I ara passa el mateix. Però abans no hi havia llars d’infants». Coll explicava que «abans, quan tenies un fill, només et donaven quinze dies de festa. I als marits cap». Aliberch també relatava que «treballàvem amb molt risc. Fèiem servir productes tòxics i al principi ho fèiem sense cap mena de protecció». Totes van coincidir a valorar positivament la millora en mesures de seguretat, que han ajudat a reduir el nombre d’accidents. Quan Guiteras els va demanar sobre el primer salari, van parlar d’un sou d’entre 50 i 125 pessetes, i totes explicaven que «el primer sou l’havies de tornar quan deixaves l’empresa», i que totes ho havien de donar a casa. I a la pregunta de si els va agradar la seva feina, totes van coincidir que, malgrat la duresa, ho van viure bé. Padrissa explicava que «havíem de treballar molt, però em va agradar molt. Em passaven les hores volant». Sentías relatava que «el primer dia que la meva mare em va dir que havia d’anar a la fàbrica, vaig plorar tot el matí. Però ens va anar agradant». Coll va dir que «potser m’hauria agradat tenir una botiga, però aleshores no hi havia altres opcions que anar a la fàbrica».


Amb un sonor aplaudiment va cloure el col·loqui que posa punt final a la Universitat d’Estiu del Moianès d’enguany, que ha tingut prop d’un centenar d’alumnes que han gaudit de conferències i visites repartides en cinc municipis de la comarca. A més, les visites teatralitzades a la Casa Museu Prat de la Riba van comptar amb 49 visitants.

8 juliol 2026

Regió7 

Calders inaugura l'anhelat camp de futbol de gespa artificial a Les Escomes

L'acte d'aquest matí al municipi moianès ha completat un projecte que fa més de vint anys que el club reclamava al consistori i la Diputació de Barcelona




Ramon Bacardit, Laia Bonells i Eduard Sànchez inaugurant el nou camp / M. L.
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Marc Llohis
Calders27 JUN 2026 13:15Actualitzada 27 JUN 2026 16:54


Calders ha inaugurat aquest dissabte al matí una de les demandes històriques que reclamava la ciutadania, el nou camp de futbol de gespa artificial de la zona esportiva de Les Escomes. Una instal·lació que el Club de Futbol Calders fa més de dues dècades que reclamava, i que segons ha explicat el mateix alcalde del municipi, Eduard Sànchez, ha tingut un cost total que ha rondat els 400.000 euros, i que ha assumit en la seva gran majoria la Diputació de Barcelona.


Només l'emoció de veure completa una reclamació històrica com la de convertir el camp de terra en un de gespa artificial han permès que al voltant d'un centenar de veïns i membres del club aguantessin de manera estoica sota un sol abrasador. Els més afortunats, aprofitant qualsevol de les ombres que el nou bar o les carpes que hi ha instal·lat l'ajuntament projectaven. La millor manera d'entendre la necessitat d'aquesta instal·lació és que, com ha reconegut el mateix batlle, "tots els regidors, també els de l'oposició, s'hi van posar a favor. Ha estat un acte de govern complet".


També Esteve Olivella, delegat de la FCF a la regió, ha volgut destacar que el camp "és una aposta pel futur i pels valors que transmet l'esport". Destacant també que el nou cap "serà una eina extraordinària per unir generacions, tant els que comencen a jugar com els que fa anys que en defensen els colors". El moment més esperat de la jornada l'ha protagonitzat Laia Bonells, presidenta del Consell Comarcal del Moianès, que ha estat l'encarregada de tallar la cinta que ha desencadenat un gran aplaudiment.

27 juny 2026

Regió7 

Industrialització, el paper de la dona en la indústria, i vida emocional centraran la Universitat d'Estiu del Moianès

 L'edició d'enguany, que se celebrarà del 15 de juny al 6 de juliol, també inclourà la presentació d'"Anatomia de l'esperança", de Francesc Torralba, Premi Josep Pla 2026



Curs a la Unversitat d'Estiu del Moianès en una de les seves anteriors edicions / Arxiu | Consell Comarcal del Moianès
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Moià09 JUN 2026 16:41Actualitzada 09 JUN 2026 17:58


La Universitat d'Estiu del Moianès, que organitzen el Consell Comarcal i el Consorci del Moianès, celebra 30 amb un programa cultural i divulgatiu de tres setmanes de durada, del 15 de juny al 6 de juliol, que s'estendrà per municipis de tota la comarca, i que tindrà com a eixos centrals el procés d'industrialització al Moianès, la relació de la dona amb la indústria, i la vida emocional.


La programació s'estrenarà el dilluns 15 de juny amb la presentació del llibre "Anatomia de l'esperança", Premi Josep Pla 2026, a càrrec del seu autor, Francesc Torralba, i la posterior entrevista que li farà Griselda Guiteras, a 2/4 de 7 a Cal Comadran de Moià.


A partir d'aquí s'iniciaran les diverses sessions dels tres cursos programats. El de "Patrimoni i Història", de 15 hores, farà un recorregut per la industrialització del Moianès, dissenyat per l'Associació Cultural Modilianum i que combinarà la teoria amb les visites en espais relacionats amb la temàtica. Consta de 5 sessions. Arrencaran el dilluns 29 de juny a Castellterçol, amb un curs sobre la manufactura tèxtil llanera dels segles moderns, centrada en el Moianès, a càrrec de Jan Figueras, i que inclou una visita al rentador de llana del Roquer. L'endemà, a Calders, l'historiador Llorenç Ferrer parlarà del pas de la llana al cotó en la indústria del segle XIX, i es visitarà la fàbrica Jorba amb motiu del seu centenari. Dimecres 1 de juliol, es tractarà la indústria del segle XX i el pas de la preindustrialització la industrialització, amb la historiadora Rosa Serra, a Santa Maria d'Oló, on es visitarà l'Espai Hemalosa. L'endemà, el consultor del sector agroalimentari Ramon Sentmartí, parlarà d'aquest sector en la indústria del segle XXI, amb una sessió a Moià i una visita a la fàbrica de pastes la Moianesa. Tancarà el curs Jaume Perarnau (del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) a l'Estany, on parlarà del patrimoni de la societat industrial, i amb una visita posterior als plataners de l'Estany com a icona d'un paisatge tecnològic i industrial.

El curs sobre "Eines de millora per a la vida emocional" també tindrà 15 hores, amb sessions diàries del 29 de juny al 3 de juliol, que es faran íntegrament a Cal Comadran de Moià, amb les intervencions de la Doctora en Humanitats Teresa Guardans; la mestra i psicòloga Maria Jesús Comellas; Paula Gelpi, llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport; de la Doctora en Ciència Política Gemma Ubasart; i del psicòleg Joan Piñol.

Finalment, pel que fa a la proposta "Indústria i Dones", constarà d'una jornada amb diverses ponències i una taula rodona que reivindicaran el paper de la dona en la indústria, i que tindran lloc el dilluns 6 de juliol, a les 7 de la tarda, a Cal Comadran de Moià.

La Universitat d'Estiu del Moianès també inclou visites teatralitzades a la Casa Museu Prat de la Riba, el dissabte 4 de juliol, a les 11 del matí i a 2/4 d'1 del migdia, amb inscripció prèvia i places limitades a 20 persones per visita.

9 juny 2026

Regió7 

Manresa i Moià ampliaran l'oferta de cicles formatius el curs vinent

L'institut Guillem Catà tindrà un nou grup de Cures Auxiliars d'Infermeria i oferirà Documentació Sanitària, i Moià estrenarà un cicle bàsic




La directora general Gemme Verdés, al mig, a la Fira de l'Estudiant / MIREIA ARSO


Jordi Morros
Manresa25 MAR 2026 6:25Actualitzada 25 MAR 2026 8:10


El curs vinent s’incrementarà l’oferta de cicles formatius a Manresa i a Moià. Ho va anunciar aquest dimarts la directora general de Formació al Llarg de la Vida del Departament d’Educació i Formació Professional, Gemma Verdés, durant una visita a la Fira de l’Estudiant.


Verdés va destacar la importància d’aquests certamens de proximitat. La van acompanyar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i la consellera de Joventut del Consell Comarcal del Bages, Sílvia Tardà, i la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central, Saray Gómez.


Verdés va assegurar que l’interès del departament és tenir oferta formativa arreu del territori i que lligui amb les necessitats dels teixits productius de cada zona «perquè els joves puguin ser persones ben formades i no marxin sinó que aportin riquesa». Per això la planificació que fa el departament, va explicar, està enfocada a detectar les necessitats de cada territori.


En aquest sentit, el curs vinent s’ampliarà a Manresa el cicle formatiu de grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria que ofereix l’institut Guillem Catà. També al Catà es posarà en marxa un nou cicle de grau superior de Documentació Sanitària per «donar resposta a necessitats dels centres sanitaris». UManresa completa la nova oferta de cicles de grau superior amb Transport i Logística.
 

Projecte innovador al Moianès

Al Moianès, Educació i Formació Professional posarà en marxa un projecte innovador. Es tracta d’un cicle de formació bàsica. «Ens permet agafar els alumnes als 15 anys, abans del que acabarien l’ESO, per intentar derivar-los cap a una família professional. És una aposta que fins ara a Catalunya no s’ha desplegat però hi creiem. És un repte tornar a motivar els alumnes».

Verdés també va destacar la importància de l’orientació als estudiants «abans i durant» la seva formació. «Els nostres alumnes cada cop són més diversos i necessiten acompanyament. Per això hi ha l’aposta d’anar desplegat la figura de l’orientador als centres de formació professional i també als de formació de persones adultes, que igualment fan una gran feina».

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, va destacar la importància de poder mostrar «tot el que podem fer a la ciutat i a la comarca en matèria de formació».

Per la seva part la consellera Tardà va remarcar que en espais com la fira els joves «poden decidir el seu futur, i evidentment també està en joc el futur de la nostra comarca». Tardà va destacar la col·laboració institucional a l’hora d’organitzar el certamen. Hi intervenen el Consell Comarcal del Bages, el Consell Comarcal del Moianès, l’Ajuntament de Manresa, la Fundació Lacetània i els Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central.

25 març 2026

Regió7

Calders prepara la restauració de la fàbrica Jorba per destinar-la a usos públics

L’actual estat del complex, que l’Ajuntament va adquirir fa tres anys, fa necessària una reforma estructural mentre s’estudien propostes per desenvolupar-hi

Instal·lacions de l'antiga fàbrica Jorba / Arxiu | Queralt Casals


Jordi Escudé
Calders23 MAR 2026 6:25

L’Ajuntament de Calders ha fet un pas endavant en la proposta de transformar el complex fabril de l’antiga fàbrica Jorba, que va adquirir el 2023, en un gran equipament per a usos públics, encara per acabar de definir tot i que ja té propostes sobre la taula. De moment, ha rebut l’estudi previ al projecte de restauració de les instal·lacions que va encarregar a la Diputació de Barcelona, que permetrà avançar en la reforma del complex mentre es concreten les destinacions futures.


El conjunt de la fàbrica Jorba, situat a l’entrada sud del poble, ocupa una parcel·la de 5.434 metres quadrats, amb una superfície construïda de 3.263. És una àmplia instal·lació formada per nou cossos on destaquen tres naus paral·leles i una de transversal que les uneix, i l’antiga casa del director. Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, però pràcticament es troba en desús des que va aturar l’activitat el 1970, i això ha fet que les construccions s’anessin deteriorant i necessitin una reforma. L’estudi que ha presentat ara la Diputació detecta patologies i problemàtiques diverses, bàsicament causades per l’envelliment dels materials i de les instal·lacions (les més antigues daten de començament dels anys 20 del segle passat), on fa temps que no s’hi ha fet cap manteniment mínim.


Es calcula que les reformes requereixin una inversió aproximada de 9 milions d’euros, i tot i que encara no s’hi ha posat cap data, la intenció és anar estructurant les intervencions per fases, amb la condició de recuperar la imatge interior i exterior conservant els valors arquitectònics, històrics i ambientals del conjunt. També es proposa la millora de l’entorn immediat (que podria incloure un aparcament), i es demana la compatibilitat i l’encaix dels usos proposats per l’Ajuntament amb tots aquests elements.

D’un espai artístic al cohabitatge

Des que va adquirir l’antiga fàbrica, l’Ajuntament de Calders ha posat sobre la taula algunes possibles propostes d’ús de les instal·lacions, per bé que, de moment, no n’ha transcendit cap de definitiva.

La darrera que s’ha fet pública, contempla l’opció de convertir una part de les antigues naus en un edifici de cohabitatge, en principi pensat per a gent gran, recollint una proposta anterior de transformar l’antic recinte fabril en una residència de la tercera edat, que es va acabar descartant perquè no es veu viable. El cohabitatge, en canvi, es podria vehicular a través d’una entitat vinculada al sector, que el gestionaria com a cooperativa amb prèvia cessió de l’edifici en qüestió per part de l’Ajuntament, que n’hauria restaurat les parts deteriorades.

Segons va informar l’Ajuntament en el seu dia, es tractaria d’un espai en què es podrien condicionar cap a una dotzena d’habitatges d’uns 40 metres quadrats en planta baixa, i hi hauria una part destinada als serveis comunitaris, amb cuina, menjador, bugaderia i sales d’estar.


En el moment que es va fer la compra a la família barcelonina Argelich Hesse, antics propietaris del recinte, l’Ajuntament va plantejar uns usos diferenciats per zones. Una de les naus podria servir per traslladar-hi la brigada municipal i, més endavant, també s’hi podria incloure un espai per al jovent. Una altra nau es podria habilitar com a espai polivalent destinat a la producció artística, i una tercera àrea podria servir per a usos compartits amb el Consell Comarcal del Moianès, amb un espai pensat com a centre d’atenció turística i d’interpretació del municipi i la comarca. Finalment, s’havia parlat de reconvertir l’antiga casa del director en un habitatge de masoveria perquè hi pogués viure una família que es fes càrrec del manteniment del conjunt.

23 març 2026

Regió7

Monistrol ja treballa en la consulta de Ca l’Espardenyer, que voldria per a abans de l’estiu

L’Ajuntament ha començat a preparar amb una empresa especialitzada contractada pel Consell Comarcal del Moianès les condicions amb què es votarà


L'edifici de Ca l'Espardenyer data del segle XVII / Arxiu | Ajuntament de Monistrol de Calders


Jordi Escudé
Monistrol de Calders14 FEB 2026 6:25

L’Ajuntament de Monistrol de Calders ja ha activat el compte enrere de cara a la convocatòria de la consulta popular no referendària per decidir si l’històric edifici de Ca l’Espardenyer (segle XVII) s’ha de rehabilitar com a equipament públic o si s’ha d’enderrocar per deixar espai a un nou projecte. De moment no s’ha fixat cap data, però s’han iniciat converses amb l’empresa especialitzada a qui s’ha encarregat d’organitzar tot el procés, per mirar que es pugui votar abans de l’estiu.


El govern de Junts ja portava al seu programa electoral sotmetre el futur de Ca l’Espardenyer a decisió popular. «Fa molt temps que anem al darrere d’aquesta consulta», sosté l’alcalde de Monistrol, Arturo Argelaguer, «i la volem far tan aviat com sigui possible, però la volem fer bé». Per això s’ha buscat una empresa experta a través del Consell Comarcal del Moianès, amb la qual es mantindran algunes reunions, que ja han començat, per acordar els termes i la manera com es muntarà la consulta, sempre d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries, sosté l’alcalde. En aquest sentit, Argelaguer assegura que serà una consulta «pública i oberta perquè tothom hi pugui dir la seva», a diferència, diu, del que es va fer en l’anterior mandat. A més, «serà vinculant», si bé «no ho serà amb un resultat ajustat d’un 50 a 50, però sí amb un cert marge de diferència». Pel que fa a la pregunta, se’n formularà «una de fàcil» que permeti una resposta binària «de si es manté l’edifici o s’enderroca», i diu que com a alcalde, es mantindrà en un posicionament neutral.


Argelaguer ha avançat que, surti el que surti, «ja tenim actuacions previstes tant si guanya el ‘sí’ com si guanya el ‘no’», tot i que es faran públiques en el seu moment. En tot cas, «està clar que seran propostes per a qui governi en el proper mandat».

Una sentència com a punt d’inflexió

Tot i ser una promesa electoral, l’equip de govern ha engegat el procés per a la consulta tan bon punt el TSJC va dictar una sentència, l’estiu passat, que anul·lava la modificació del planejament urbanístic que es va fer de la casa i l’entorn de Ca l’Espardenyer en l’anterior mandat, en què governava la CUP.



L’operació es va fer el 2020, i l’any següent va aconseguir el vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, però un veí va interposar un contenciós en contra i el TSJC li ha acabat donant la raó. En la sentència, argumentava que aquella modificació «no s’ajusta a dret» perquè permetia al propietari d’un solar situat en aquell àmbit poder edificar en un volum més gran del que pertocava «sense una justificació tècnica ni urbanística» per fer-ho. Això fa que es torni a la situació prevista en el planejament del 1990, segons el qual l’àrea de Ca l’Espardenyer està fora d’ordenament i ocupa un espai destinat a vials, de manera que es pot enderrocar.

14 febrer 2026

Regió7

Moià enllesteix la reforma de Can Comadran, i ja en prepara la inauguració

Els treballs, de més d’un any de durada, han transformat l’antiga fàbrica tèxtil en un equipament multifuncional destinat a la cultura i l’emprenedoria, que s’estrenarà entre desembre i gener




Accés a Can Comadran, amb l'edifici remodelat i la xemeneia conservada / Constructora d'Aro


Jordi Escudé
Moià14 NOV 2025 6:25


Després de gairebé un any i mig de feina, Moià ja té enllestida la rehabilitació de l’antic espai fabril de Can Comadran, amb què guanyarà un nou equipament per a activitats culturals, socials, i d’emprenedoria. L’edifici està acabat, i tan sols falten «alguns esculls» i adequar la zona verda de l’exterior perquè l’Ajuntament pugui recepcionar l’obra, que es preveu per d’aquí a un parell de setmanes. Mentrestant, es treballa en la inauguració, que encara no té data, però a tot estirar es faria al gener i l’edifici ja es podria posar en servei, explica la primera tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient de Moià, Montse Ferrer.




Vista aèria del nou equipament, que s'ubica en una zona residencial / Constructora d'Aro

Les obres, que han costat 2,8 milions d’euros i han comptat amb una subvenció d’1,4 milions dels fons Next Generation, han anat a càrrec de l’empresa Constructora d’Aro SA mentre que de la redacció del projecte i la direcció d’obra se n’ha cuidat una UTE. Han modernitzat part de l’antic complex fabril i l’han transformat en una gran nau d’uns 1.500 metres quadrats per a l’ús públic. És d’una sola planta dividida en cinc sales compartimentades i separades per estructures de vidre i que es posaran al servei de les entitats o col·lectius que les vulguin fer servir, pensant en un espai «multifuncional i flexible, on es puguin encabir el màxim d’activitats possibles», apunta Ferrer. Pensa en aules de formació, espais al servei d’entitats que hi vulguin celebrar reunions, juntes, o fins i tot «assajar o ballar»; una sala de teletreball i emprenedoria per llogar a particulars o empreses; una aula per a projeccions; i no es descarta la possibilitat de traslladar-hi el Punt d’Informació Turística, sempre d’acord amb el Consell Comarcal del Moianès. Més enllà d’això, s’hi plantegen altres possibles opcions, tenint en compte que aquestes sales són espais grans que poden oferir diverses alternatives (l’aula més petita té una superfície d’uns 80 m2).




Vista de Can Comadran, ja reformat, des de l'entrada principal / Constructora d'Aro

Per poder compaginar els diferents usos sense que l’activitat d’una sala interfereixi en la de cap altra, s’ha dissenyat «un equipament domòtic en un edifici el cent per cent intel·ligent», que implicarà una autorització prèvia de l’accés, amb una clau d’entrada i on cada grup d’usuaris tindrà assignada la seva sala, explica Ferrer.



El nou equipament té un gran vestíbul a l'interior / Constructora d'Aro
 

Es conserven trets patrimonials

L’antiga fàbrica de Can Comadran es va construir l’any 1959 per l’empresari tèxtil Feliu Comadran. Està situada en una zona residencial on es concentren diferents equipaments municipals lúdics i esportius, i el que ara s’ha transformat, tan sols ocupa la meitat del que havia estat el complex original. Tot i que els treballs han reconvertit aquest antic espai fabril en un edifici totalment renovat, se n’han preservat elements patrimonials històrics com la caldera, els motors, o la icònica xemeneia. Sota l’edifici, hi ha una part destinada als equips de refrigeració i altres instal·lacions, mentre que la coberta serà una planta de generació d’energia fotovoltaica que permetrà que l’edifici sigui sostenible energèticament.






Les sales de dins estan separades per estructures de vidre / Constructora d'Aro



El vestíbul interior amb les sales al lateral / Constructora d'Aro

A l’exterior ja s’hi ha instal·lat l’enllumenat, i ara es condicionarà com a zona verda amb arbres i espais amb sorrals. Es preveu que els treballs de jardineria durin unes dues setmanes.

14 novembre 2025

Regió7

Monistrol de Calders prepara la consulta veïnal per decidir el futur de Ca l’Espardenyer

El govern de Junts sotmetrà a votació popular si manté o enderroca l’edifici després que una sentència, ja ferma, ha anul·lat la modificació urbanística que s’havia aprovat per protegir-lo



Edifici de Ca l'Espardenyer / Arxiu | Ajuntament de Monistrol de Calders


Jordi Escudé
Monistrol de Calders12 NOV 2025 6:25


El govern de Junts a Monistrol de Calders convocarà en les pròximes setmanes la consulta popular que va prometre en el seu programa electoral per decidir si enderroca o rehabilita com a equipament públic l’històric edifici de Ca l’Espardenyer. Ja fa un temps que aquesta qüestió era sobre la taula, però l’executiu ha volgut esperar a tenir la resolució d’una sentència, ara ja ferma, que pot ser clau en tot el procés, perquè declara nul·la la modificació del planejament urbanístic de l’àmbit on hi ha l’edifici, impulsada per l’anterior govern de la CUP, que el protegia i evitava que pogués anar a terra.


Amb la voluntat de resoldre com més aviat millor què es fa amb Ca l’Espardenyer, l’equip de govern ja ha començat a moure fitxa i, tot i que encara no se sap quan es farà la consulta, l’alcalde, Arturo Argelaguer, confia que es pugui celebrar en un termini màxim «d’uns tres mesos», per bé que tot dependrà dels tràmits administratius que calguin «perquè el procés encaixi del tot amb la normativa vigent». S’organitzarà per mitjà d’una empresa especialitzada a qui fa uns dies ja se li va donar l’encàrrec per concurs, i també es comptarà amb el suport del Consell Comarcal del Moianès. De moment, no hi ha determinada la data, ni el cens, ni la manera com es procedirà en les votacions, però «no volem res condicionat o que quedi fora de la normativa legal», insisteix l’alcalde. També diu que, com a Ajuntament, «mantindrem un posicionament neutral perquè volem que sigui el poble qui decideixi» en un procés «vinculant» sempre que hi hagi un lleuger marge de suport majoritari cap a una opció o l'altra, sense concretar percentatges mínims.

El planejament queda com estava

La modificació del planejament que es va impulsar el 2020 com a pas previ a la reforma de l’edifici per convertir-lo en un centre cívic ja tenia el vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (el va aprovar el novembre del 2021), però un veí va interposar un contenciós en contra i ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó argumentant que aquella modificació «no s’ajusta a dret». L’actual alcalde, Arturo Argelaguer, atribueix el fracàs d’aquesta modificació «a les presses» amb què diu que es va voler afrontar aquest canvi, amb el qual «es van fer algunes concessions a un propietari privat que incomplien els paràmetres estipulats». Es refereix a un solar proper que ara és un hort, però al qual «s’hauria permès edificar en un volum més gran del que pertocava» sense que, segons la sentència, es donés «una justificació tècnica ni urbanística» per fer-ho.


La resolució de la sentència deixa el planejament d’aquest àmbit tal com estava, o sigui, segons consta en la normativa del 1990. Ara com ara, doncs, l’àrea on hi ha Ca l’Espardenyer estaria fora d’ordenament i ocupa un espai destinat a vials, de manera que es podria enderrocar. Tanmateix, «ningú no s’ha d’alarmar pel futur de l’edifici», insisteix l’alcalde, perquè el decidirà el poble mitjançant la consulta que es vol convocar.

12 novembre 2025

Regió7

El bus d’oci nocturn del Moianès tanca amb més de mil usuaris i amb voluntat de créixer

L’èxit del servei en la seva estrena aquest estiu amb trasllats durant sis nits de festa major, augura una ampliació de l’oferta l’any que ve



Concert la nit de dissabte a la Festa Major de Castellterçol, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Castellterçol

Jordi Escudé
Castellterçol29 D’AG. 2025 6:25

El bus nocturn que aquest estiu ha posat en marxa el Consell Comarcal del Moianès per transportar viatgers que vulguin assistir a festes majors de la comarca en dies assenyalats, ha donat servei a més de mil usuaris. Aquesta setmana es tancava l’última de les rutes d’anada i tornada que s’han fet durant sis nits a les feses majors de Castellcir, Sant Quirze, Moià, i Castellterçol, i la resposta ha estat tan alta que fins i tot ha superat les previsions inicials. Ja es venia d’unes xifres elevades, i s’hi ha afegit «l’èxit de les dues últimes nits a Castellterçol», que han elevat la xifra final fins als 1.042 viatgers, segons que ha destacat el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La valoració al detall de la iniciativa es farà aquest setembre, però veient les xifres i la manera com s’ha desenvolupat, sense incidències, demostra que era un servei necessari i que dona resposta a una demanda que hi havia a la comarca, apunta Jordà, i assegura que «hi ha una satisfacció tant política com social», si bé els resultats i les qüestions a millorar es debatran en una pròxima reunió amb els membres del consell comarcal, en especial amb la presidenta, Laia Bonells, i el responsable de l’àrea de Territori, Xavier Bach, «amb voluntat de millorar el servei de cara al futur», diu Jordà. També es traslladaran les conclusions a la Generalitat, a qui es vol demanar una col·laboració més directa amb la proposta.


De moment, i a l’espera d’aquesta trobada, el responsable de Joventut no detalla els possibles canvis que hi pugui haver l’any que ve, però «és evident que la intenció és repetir i ampliar el servei en la mesura que sigui possible», sense descartar ni el nombre de nits per festa, ni el nombre de poblacions on se’n facin.

Aquest estiu, en cada nit de servei el bus nocturn s’ha distribuït en diverses rutes que comunicaven totes les poblacions de la comarca (des d’on s’hagués sol·licitat plaça) fins al lloc de destinació, amb un viatge d’anada i dos de tornada en cada ocasió. L’arrencada va ser el 26 de juliol per assistir a la Nit de Castellcir, en què van utilitzar el bus en alguna de les rutes 190 persones, ja sigui d’anada, de tornada, o les dues coses. La segona nit va ser l’1 d’agost, per assistir a la Safarra de Sant Quirze, amb 134 usuaris. Per a la Festa Major de Moià, la que ha tingut més demanda, es van cobrir dues nits. La del 14 d’agost, amb 216 usuaris, i la del 16 d’agost, amb 209 passatgers. Finalment, hi va haver dues nits de servei a Castellterçol, amb 118 usuaris el 22 d’agost, i amb 175 aquest dimarts, 26 d’agost, l’última jornada amb bus nocturn d’aquest estiu.

29 agost 2025

Regió7

El Moianès activa un bus nocturn per festes amb cobertura a tota la comarca

El servei s’estrena aquest dissabte per la Nit de Castellcir, amb tres rutes, un horari d’anada i dos de tornada, i cada vehicle tindrà la figura d’un informador



Un concert de la festa major de Moià de l'any passat / ARXIU/AJM


David Bricollé
Moià25 JUL 2025 6:26


El Moianès estrenarà aquest dissabte un servei de transport que vol donar resposta a les particularitats de la comarca i a una situació que s’ha detectat com a demanda: el de la mobilitat festiva dels joves entre municipis.

Es tracta del Bus de nit, que el Consell Comarcal, d’acord amb els ajuntaments, posa en pràctica per primer cop, encara com a prova pilot i per a uns dies molt concrets, però amb una estructura molt planificada. I que, segons destaca el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, vol anar «més enllà d’un simple servei de transport. Volem que sigui un espai des del qual ja es treballi per fomentar unes festes segures i cíviques».


El bus també funcionarà per la Safarra (Sant Quirze Safaja) el divendres 1 d’agost; la festa major de Moià, els dies 14 i 16 d’agost, i la de Castellterçol, els dies 22 i 26 d’agost

El Bus de nit del Moianès tindrà la primera experiència aquest dissabte, 26 de juliol, amb motiu de la Nit de Castellcir, una activitat al parc de la Quintana amb propostes musicals des de les 8 del vespre fins a les 5 de la matinada de diumenge.


El servei, que és gratuït per als usuaris (el Consell Comarcal n’assumeix íntegrament el cost), constarà d’un total de 3 línies (identificades amb els colors blau, verd i vermell) per donar cobertura a les deu poblacions. La més llarga, la blava, anirà des de Santa Maria d’Oló fins a Castellcir en una ruta de nord a sud bàsicament per la C-59 passant per l’Estany, Moià i Castellterçol. Aquesta és la que es preveu que tingui, per població, una demanda més elevada, per la qual cosa disposarà d’un autocar de 50 places. La línia verda sortirà des de Collsuspina i també passarà per Moià, a més de Monistrol de Calders i Calders, amb parada a Castellcir a la meitat de l’itinerari i al final. La vermella sortirà de Sant Quirze Safaja i passarà també per Granera.

Per a cadascuna de les tres línies s’ha establert un horari d’anada (totes arrenquen a les 11 de la nit) i dues opcions horàries de tornada, la primera de les quals sortirà de Castellcir a quarts de 3 de la matinada, i la segona cap a les 5.

Per poder accedir a aquest servei, els joves que el vulguin utilitzar únicament han de fer una inscripció prèvia, obligatòria (i, com es deia, gratuïta), a través d’un formulari virtual que hi ha a la pàgina web del Consell Comarcal. En aquest cas, la data límit és aquest divendres a les 6 de la tarda i les places són limitades.

El servei del Bus de nit del Moianès ja s’ha previst per a tres festes més i cinc dies d’aquest estiu. La Safarra (Sant Quirze Safaja) el divendres 1 d’agost; la festa major de Moià, els dies 14 i 16 d’agost, i la de Castellterçol, els dies 22 i 26 d’agost.
 

Agents nocturns als busos

El conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà, destaca un aspecte afegit d’aquest servei, que és que a cada línia comptarà amb la figura d’un informador (dos en el cas de la línia blava), «agents nocturns, que faran un acompanyament del jovent. En el sentit que no només s’encarregaran de controlar que els usuaris hagin fet correctament la reserva prèvia, que és un requisit imprescindible, sinó que també assessoraran perquè la festa des d’un bon inici es porti d’una manera cívica ordenada».

En aquest sentit, hi afegeix que seran educadors que «ens ajudaran amb aquesta proposta, que per nosaltres va més enllà d’un simple servei de transport. Ho és, però també és una mesura de seguretat per a la mobilitat dels nostres joves, i alhora volem que sigui aquest àmbit d’assessorament perquè la festa sigui saludable i amb convivència». De fet, la iniciativa forma part del pla de joventut que l’ens comarcal va aprovar l’any passat, «i d’un projecte més ampli que anomenem Fem Oci Segur, que inclou altres serveis com, per exemple, els punts lila», espais d’assessorament i suport davant les violències masclistes i LGTBIfòbiques.

Ferran Jordà reitera que aquests agents cívics també treballaran d’acord amb els organitzadors de cada festa en concret, els responsables polítics o els agents de salut. «És una xarxa col·laborativa perquè sigui un èxit i tinguem prou força per demostrar a la direcció general de Transports que és un bé necessari i amb uns resultats positius. De manera que aconseguim la seva implicació i puguem fins i tot fer possible que es converteixi en un servei regular». De fet, un dels propòsits del Consell Comarcal, que en el seu dia ja va traslladar a la direcció general, és que la Generalitat pugui acabar assumint aquest servei com a propi i fent-se càrrec del seu finançament, entenent que forma part de «les particularitats d’una comarca petita com la nostra».


I incideix en el fet que es vol contribuir no només a aportar un servei de transport, sinó també a «reforçar la seguretat, ja que evitem que els nostres joves es posin al volant en aquests desplaçaments, i a contribuir a fer que aquestes festes siguin el més segures i cíviques possible».

25 juliol 2025

Regió7

La Casa-Museu Rafael Casanova de Moià acull dues visites narrades amb 35 participants

La Casa-Museu Rafael Casanova de Moià acull dues visites narrades amb 35 participants | Arxiu particular


Redacció
Manresa10 JUL 2025 6:25

La Casa-Museu Rafael Casanova de Moià va acollir el passat diumenge dues visites narrades oferides per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural en el marc de la Universitat d’Estiu del Moianès i en col·laboració amb el Museu de Moià I el Consell Comarcal del Moianès. De forma gratuïta, 35 visitants van recórrer les estances de la planta noble de la Casa natal d’en Rafael Casanova de la mà de la narradora oral Patrícia McGill. Gràcies a aquesta es va descobrir una vessant diferent del patrimoni, en la qual s’entrellaçaven històries sorgides dels objectes, de les estances, i sobretot, d’aquells que l’habitaven

10 juliol 2025

Regió7

La Universitat d’Estiu del Moianès obrirà el debat sobre les comunicacions

El certamen tindrà lloc del 30 de juny al 6 de juliol, i enguany també s’hi treballarà la salut emocional


Carretera C-59, un dels principals eixos de comunicació del Moianès / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià09 JUN 2025 11:11Actualitzada 09 JUN 2025 11:19


La Universitat d’Estiu del Moianès abordarà enguany la situació de les infraestructures de comunicació de la comarca, tant des d’una perspectiva històrica com des del punt de vista de l’actualitat i de la projecció de futur. Serà un dels dos àmbits de formació d’aquesta edició (l’onzena), que tindrà lloc del 30 de juny al 6 de juliol.

La primera de les formacions, el curs sobre patrimoni i història amb el títol Les infraestructures de comunicació del Moianès al llarg de la història, dissenyat i organitzat en col·laboració amb l’Associació Cultural Modilianum, proposa centrar el coneixement i el debat en les xarxes de comunicació i transport que han configurat la comarca i l’estat de les quals ha condicionat el seu desenvolupament.


Aquest curs es complementarà amb una taula rodona oberta a tothom per debatre sobre el futur de les infraestructures de mobilitat al Moianès, en què es plantejarà el debat sobre què s’ha après de les obres que s’han fet a la carretera C-59. Entre d’altres comptarà amb la participació del secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades; i la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, la moianesa Sonsoles Letang.

La segona de les formacions aportarà eines de millora per a la vida emocional, «entenent la salut emocional com a pilar de la salut global». Es treballarà la relació amb els altres, la paraula i els relats, l’antropologia i l’evolució neural, en un context en el qual també ha irromput la intel·ligència artificial.

La Universitat d’Estiu del Moianès l’organitzen el Consell Comarcal i la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, i compta amb la col·laboració destacada de l’Associació Cultural Modilianum i amb la de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. És oberta a tothom, ciutadans del Moianès i de fora la comarca, i vol ser un punt de referència a l'hora d’oferir una formació continuada i de qualitat al Moianès.


El diumenge 6 de juliol, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens oferirà visites narrades gratuïtes a la Casa-Museu Rafael Casanova de Moià.

9 juny 2025

Regió7

Com es construeix una comarca? El cas del Moianès, que fa 10 anys

El Moianès celebra aquest 2025 la primera dècada amb la comarca reconeguda oficialment a sobre el mapa.

El Parlament de Catalunya la va reconèixer oficialment a sobre el mapa el 15 d’abril de 2015



 

El Moianès celebra aquest 2025 una dècada del reconeixement oficial | Neus Páez

Txell Vilamala
05/05/2025
Moià

Durant aquest temps s’ha anat creant estructura per mitjà d’un Consell Comarcal que conviu, i que continuarà fent-ho, amb el Consorci que va ser vital per reivindicar el sentit i valor dels serveis de proximitat.

Oferim a continuació una cronologia de la història de la comarca.


A començaments dels 90, la crisi del tèxtil propicia el tancament de diverses fàbriques i tallers, amb més de 700 persones al carrer i un atur que s’enfila per sobre del 20%. Més enllà de la història i la geografia, els 10 municipis tenen teixits socioeconòmics semblants i una tradició arrelada de segones residències. Així que decideixen treballar junts buscant solucions que ajudin a recuperar múscul. Comença a prendre forma el que serà el futur Consorci del Moianès, amb l’objectiu de crear noves empreses en sectors diversificats, reinserir la gent aturada, impulsar el potencial turístic i recopilar dades sobre el teixit social i econòmic.

Abril de 1997. Es presenta en societat el Consorci per la Promoció dels Municipis del Moianès, si bé informalment ja opera des del 1994. L’acte el presideix Joan Raventós, l’aleshores director general d’Administració Local.

Juliol de 1997. El Consorci del Moianès aprova el seu primer pressupost, de 34 milions de pessetes. La major part es destinen als punts d’informació turística. Durant aquests anys l’ens crea el Servei d’Ocupació del Moianès, el d’Assessorament a la Creació d’Empreses, el de Formació, el de Promoció Turística o el de Desenvolupament Local.



Març de 2003. Un estudi a càrrec dels geògrafs Xavier Rubio i Robert Casadevall estableix les bases perquè els 10 municipis (cinc del Bages, quatre del Vallès Oriental i un d’Osona) puguin demanar i argumentar formalment el desig d’esdevenir comarca.

Juliol de 2005. El Consorci del Moianès arriba a la primera dècada de vida. L’efemèride se celebra inaugurant les reformes del mas d’Esplugues, en terme de Castellcir.

2008/2009. La demanda popular i institucional de reconèixer el Moianès com a comarca cristal·litza en la constitució de l’entitat EMEC-Endavant Moianès, Endavant la Comarca. La conformen representants de tots els pobles i la presideix l’exalcalde de Castellcir Miquel Prat.

Abril de 2010. S’escenifica al Parlament la petició de la comarca. La documentació necessària queda finalment registrada al Departament de Governació i Administracions Públiques.





Setembre de 2013. El projecte de llei de governs locals, LRSAL, posa al punt de mira mancomunitats i consorcis. El Moianès fa un crit d’alerta i demana ajuda al Bages, Osona i el Vallès Oriental per salvar l’obstacle dels 15.000 habitants de cara a la creació de noves comarques.

Setembre de 2014. Fredor davant la proposta de la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, de convocar un referèndum perquè els veïns votin sobre la comarca. Mentrestant, es continua buscant la fórmula perquè l’LRSAL no dinamiti el Consorci.

Gener de 2015. Comencen a sonar campanes que la data de la consulta serà el 22 de març. Entitats comencen a mobilitzar-se a l’espera de les condicions i proposta de la Generalitat.

6 de març de 2015. S’engega a Castellterçol la campanya “DeSídim Moianès”. Els defensors de la comarca esgrimeixen dos grans arguments, el legal i l’econòmic: tant no perdre competències com assegurar els bons serveis del Consorci.





22 de març de 2015. El “sí” s’imposa a la consulta. En total voten 5.153 persones (un 47,38% del cens), de les quals un 80,32% a favor de la comarca. En conèixer-se el resultat, explosió d’eufòria, il·lusió i alegria al Consorci del Moianès, on se centralitzen les dades.





15 d’abril de 2015. El Parlament de Catalunya aprova la creació del Moianès amb els vots de tots els grups excepte PP i Ciutadans. Alcaldes i una vuitantena de persones segueixen en directe des de l’hemicicle una jornada històrica.





Juliol de 2015. Es constitueix el primer Consell Comarcal. Amb Dionís Guiteras al capdavant, l’integren 19 consellers. L’ens comença sense estructura ni finançament. Des del Consorci es fan les gestions necessàries per aconseguir fons de cooperació, pressupost, contractar personal i iniciar els serveis. El primer treballador, el novembre del 2016.

5 maig 2025

el9nou

Què pensen els moianesos 10 anys més tard del naixement de la comarca?

Vuit veïns i veïnes del moianès reflexionen sobre els canvis, beneficis i inconvenients des de la creació del Moianès.


D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Rosa Maria Clarà, Sebastià Prat, Victòria Ginestí, Pere Jo, Elisabet Pasqual, Núria Arisa, Rosalia Closas i Santiago Montsech / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià15 D’ABR. 2025 6:25Actualitzada 15 D’ABR. 2025 10:50


El Moianès es va crear el 15 d'abril de 2015, unint en una mateixa comarca els municipis de Moià, Castellterçol, l'Estany, Monistrol de Calders, Calders, Collsuspina, Granera, Santa Maria d'Oló, Castellcir i Sant Quirze Safaja. Passats 10 anys, hi ha hagut canvis i millores en alguns serveis, però també algunes mancances en altres. Des de Regió7 hem pogut parlar amb vuit moianesos per saber quina valoració en fan passada una dècada.

Probablement, la capital és un dels pobles que més ha notat el canvi en tractar-se del punt neuràlgic de la comarca. Rosalia Closas, de Moià, destaca les millores de les comunicacions: "Hi ha una millor comunicació de transport públic amb Vic i amb la Universitat Autònoma". Tot i això, sembla que encara hi ha força desconeixement sobre què ha suposat el canvi.


Núria Arisa, també de Moià, assegura no ser usuària de cap dels serveis que ofereix el Consell Comarcal del Moianès, però diu que tampoc ho era quan el municipi formava part del Bages. "Desconec quins beneficis ha aportat el canvi", però "entenc que es va crear per tenir els serveis més a prop i trobo a faltar que se n'ofereixin més per evitar desplaçaments", afegeix Arisa. Seguint aquesta línia, Sebastià Prat no té clar si crear la comarca ha estat bo o dolent, "no he trobat gaire la diferència. A Moià què s'ha fet, una comissaria dels Mossos d'Esquadra i un CAP més gran?", es pregunta. Malgrat la incertesa, l'home conclou que "segurament hi ha moltes coses que han millorat i no es veuen".


Per la seva banda, Elisabet Pasqual, de Monistrol de Calders, destaca que "hi ha serveis que abans ja existien, però potser no es coneixien i ara, per proximitat i realitat del territori, són més accessibles". Encara que la millor hi és, la dona explica que es tracta de prestacions concretes i, possiblement per això, són tan desconegudes. A més, Pasqual diu que en el cas de Monistrol és més fàcil comparar-se amb la resta de municipis del Moianès que amb molts del Bages pel que fa a característiques i necessitats. També monistrolenc, Pere Jo fa una valoració molt positiva dels darrers 10 anys: "Hem guanyat molt perquè érem pobles amb situacions, problemes i inquietuds similars i ara, que ens hem ajuntat, som molt més visibles pel Consell Comarcal que abans".

Més enllà de les administracions, sembla que la sanitat és un dels temes que més preocupa. Rosa Maria Clarà, de Moià, és conscient que en la darrera dècada hi ha hagut canvis positius. No obstant això, les mancances també són presents: "En l'àmbit sanitari falten molts serveis, però espero que de mica en mica ho solucionin". Victòria Ginestí, de Castellterçol, afegeix que no hi ha hagut millores destacables pel que fa al "funcionament d'alguns servies essencials com el CAP", que, segons la dona, no funciona com un centre enfocat a l'atenció de tots els habitants de la comarca.


Com sovint passa, també hi ha municipis que es veuen menys beneficiats que altres. Segons Santi Montsech, aquest és el cas de Santa Maria d'Oló: "En el nostre cas diria que tot continua igual. Al poble d'Oló ens van enganyar". En aquest sentit, l'home recorda que en el seu moment es va fer una consulta als veïns, que inicialment no volien ser del Moianès. Segons Montsech, quan es va crear la comarca, el govern municipal va veure amb bons ulls formar-ne part assegurant que, com havia de desaparèixer el Consorci, era la forma de continuar treballant: "10 anys després, s'ha vist que això era un engany", finalitza.

15 abril 2025

Regió7

El Consorci i el Consell del Moianès han atès més de 231.000 visites al llarg de 30 anys

Les dues entitats han donat el tret de sortida als actes per celebrar el seu trentè i desè aniversari

Celebració dels 30 anys del Consorci del Moianès i dels 10 anys del Consell Comarcal / Consell Comarcal Moianès


Redacció
Moià15 D’ABR. 2025 13:42


El Consorci del Moianès i el Consell Comarcal del Moianès han atès, al llarg de tres dècades, 231.037 visites i han gestionat més de 13 milions d’euros en ajudes. Aquestes són algunes de les dades que s’han fet públiques coincidint amb l’acte de celebració dels 30 anys del Consorci i dels 10 anys del Consell Comarcal, a l’espai cultural Les Faixes de Moià. La trobada, que va ser el tret de sortida dels actes de celebració que es faran al llarg de l’any, va reunir prop de 200 persones, entre representants polítics i professionals que han format part de la trajectòria d’aquestes dues entitats durant tot aquest període.

La vetllada va incloure una taula rodona en la qual van participar els presidents/es i vicepresidents/es del Consorci i el Consell Comarcal en representació de les diferents legislatures i que van fer un recorregut per la història del Consorci des de la seva creació l’any 1994. Es van repassar les diverses etapes per les quals va passar, inclòs l’any 2015, quan es va viure amb incertesa la possibilitat del seu tancament, i poc després es va crear la comarca i el Consell Comarcal del Moianès. El debat també va valorar la convivència i complementarietat d’ambdues institucions fins a l’actualitat i el treball conjunt i la cooperació amb els 10 ajuntaments de la comarca.


Durant els parlaments es va fer incís en el fet que s’havia assolit el reconeixement de la comarca gràcies al treball conjunt de tots els representants polítics que hi havien treballat al llarg dels 30 anys i el fet de lluitar conjuntament pel mateix objectiu. També es van exposar els resultats més destacats de la feina feta i es va destacar que al llarg dels 30 anys s’ha atès a 231.037 visites des del Consorci i Consell Comarcal i s’ha atorgat 13.318.214 euros en ajudes per la Generalitat i Consell.

1.446 nous llocs de treball

Des del Servei d’Ocupació del Moianès s’ha fet 38.124 entrevistes per la recerca de feina, i s’ha gestionat 6.837 ofertes. Per la seva banda, des de l’Àrea d’Emprenedoria i empreses s’ha assessorat 4.966 nous projectes empresarials i empreses i s’ha creat 1.446 nous llocs de treball. De la mateixa manera s’ha realitzat un total de 2.641 cursos amb 35.296 alumnes participants. Des de l’Oficina de Turisme i els Punts d’Informació Turística, s’ha atès a 182.171 visitants, i s’ha destinat 3 milions d’euros en inversions realitzades als municipis dins del projecte Ecomuseu i en turisme.

Des de la posada en funcionament del Consell Comarcal el 2015, hi ha hagut 11.126 participants en activitats per la gent gran i 31.933 participants en les activitats del Servei Comarcal de Joventut. També s’han prestat 41.497 hores de Servei d’Atenció Domiciliària i s’ha atorgat 4.498.024 d’euros en subvencions en l’àmbit d’habitatge, 1.543.118 euros en beques menjador i 208.914,55 euros en el marc de les 5 convocatòries per entitats del Consell Comarcal. Finalment, s’ha creat o ampliat 66 expedicions de transport públic i s’ha creat dos serveis mancomunats pels Ajuntaments: el servei informàtic i l’OSTEM (Oficina de Serveis Tècnics del Moianès)

Un cop finalitzats els parlaments, l’acte va continuar amb un tast de productes locals del Moianès i una actuació musical sorpresa a càrrec de l'artista Quim Vila, el qual en el moment de la campanya per la creació de la comarca va crear una cançó reivindicant la comarca del Moianès, i que va tornar a cantar i tocar en directe en aquesta trobada. La celebració va culminar amb un moment simbòlic i emotiu amb les espelmes commemoratives, com a reconeixement a la trajectòria compartida i la mirada cap al futur del territori.

15 abril 2025

Regió7

El Consell del Moianès demana a Territori busos nocturns per a actes festius

L’ens comarcal considera que és una necessitat molt pròpia, no només de comunicacions sinó també de seguretat, enfocada sobretot al jovent



Un dels concerts de l'última festa major de Moià, un dels actes que genera mobilitat de joves a la nit a la comarca / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià21 MAR 2025 6:26


El Consell del Moianès ha traslladat al departament de Territori diverses demandes de millora del transport públic, entre les quals destaca per la seva singularitat territorial la d’habilitar busos nocturns en dates molt específiques per facilitar la mobilitat per a actes festius, pensats molt especialment per al jovent. Aquesta és una de les propostes que la presidenta comarcal, Laia Bonells, i el conseller de Mobilitat, Xavier Bach, van exposar a la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, en una trobada que van mantenir per tractar sobre les demandes de connectivitat de la comarca.

Bach ha explicat que, en aquest moment, l’ens comarcal té en elaboració una estratègia de mobilitat, «recollint les necessitats que ens transmeten els diferents ajuntaments i també d’enquestes a usuaris», i que «no es tracta només de posar més busos i més freqüències, sinó que és important abordar altres demandes molt concretes».


És en aquest sentit que es va posar sobre la taula la necessitat de donar cobertura amb transport públic el que anomenen mobilitat festiva i nocturna entre municipis. «És un tema que considerem molt important, que nosaltres ja estem treballant i del que fins i tot ja n’hem impulsat petites experiències que ens n’han demostrat tant la necessitat com el bon resultat», explica el conseller comarcal de Mobilitat, que especifica que «això no vol dir haver de tenir un bus nocturn cada dia, ni tan sols potser cada cap de setmana, però sí que la Generalitat els habiliti i se’n faci càrrec al llarg de l’any durant tots uns dies concrets que convinguem, com poden, per exemple, per la revetlla de Sant Joan, per Cap d’Any, per Carnaval, o per les festes majors del nostre entorn, que generen molta mobilitat entre pobles per assistir als actes», en especials els concerts de nit.


Xavier Bach recorda que l’Ajuntament de Moià va habilitar per les festes locals un servei de taxi entre la capital comarcal i Castellterçol, «que va tenir molt bona rebuda». I subratlla que com a Consell Comarcal «hi seguirem treballant», però que «creiem que aquí s’hi ha d’involucrar el departament». Ho argumenta pel fet que «aquí parlem d’un problema o necessitat específic d’un àmbit com el nostre, i és un tema no només de comunicacions, sinó de seguretat viària i d’atenció sobretot als joves. Que no hagin d’agafar el cotxe per assistir a festes que es fan en municipis de la comarca perquè no tenen cap més alternativa». En aquest sentit, exposa que «a l’àrea metropolitana, quan es produeixen determinats esdeveniments nocturns que generen molta mobilitat es reforça el transport públic i s’allarguen horaris. Nosaltres demanem mesures també per a una casuística que es dona en un territori com és en aquest cas el Moianès».
 

Demanda creixent d'usuaris

Quant a altres demandes de caràcter més general, Xavier Bach detalla que van posar sobre la taula dades d’utilització dels serveis existents, «perquè tenim dues línies principals, com són la de Vic i la de Manresa, on estem entre el 20% i el 30% d’increment de la demanda entre el 2022 i el 2023, la qual cosa posa de manifest que hi ha aquesta necessitat i aquesta demanda. En el cas de la línia de bus de l’autònoma, l’augment que hi ha hagut és del 60%. En aquest escenari nosaltres creiem que s’ha de seguir replantejant tot el servei, perquè la demanda hi és».

També es demana un reforç del cap de setmana, «sobretot pensant en mobilitat laboral». «Per exemple», diu Bach, «ens ho expressen treballadores de la residència, que fan tres torns i les del primer han de ser aviat al matí i no hi ha serveis. O els qui han d’anar a Vic a treballar. Hi ha moments del dia amb molt poca freqüència».


També s’ha plantejat un millor aprofitament del transport escolar, sobretot de la línia de l’Estany cap a Moià (els que van a l’institut). Actualment, es cobreix amb taxis, però el que planteja el Consell Comarcal, segons ha explicat Xavier Bach, és que es pugui compatibilitzar el transport regular amb l’escolar, «de manera que sigui el màxim de rendible i alhora tenir una millor oferta. Per exemple, poder habilitar un servei de bus per arribar a les 8 del matí a l’institut també permetria que aquella mateixa línia l’agafessin persones que potser s’han de fer una analítica al CAP de Moià. Aquestes persones ara no poden utilitzar el taxi del transport escolar».

21 març 2025

Regió7

Una guia recull tota l’oferta de transport públic del Moianès

El Departament de Territori, el Consell Comarcal del Moianès i l’empresa Sagalés han editat el document

 

La millora de la C-59 ha inclòs la creació d'apartadors per donar més seguretat a les parades de bus | Sebastià Renom

El 9 Nou
19/03/2025
Moià

El Departament de Territori, el Consell Comarcal del Moianès i l’empresa Sagalés han editat una guia que recull tota l’oferta de transport públic per moure’s per la comarca. Són 14 línies d’autobús que circulen i donen servei als municipis del Moianès i estan operades per l’empresa vallesana.

La guia inclou plànols esquemàtics i els recorreguts de les 14 línies. També hi ha informació sobre els títols integrats, les zones tarifàries, els punts de venda i els canals d’atenció al client.

La publicació es distribuirà les properes setmanes als domicilis i a les marquesines dels deu municipis del Moianès. També se’n podran trobar a les estacions d’autobusos de Caldes, Vic i Manresa. En format digital, es podrà descarregar a través dels codis QR i dels webs del Consell Comarcal, els divesos ajuntaments i l’operadora.

Segons detallen fonts del Departament de Territori, la guia vol recollir tota l’oferta de transport públic existent en un únic document. També busca donar a conèixer les millores en els serveis que s’han anat implementant en els darrers anys.

Per exemple, de la nova línia que connecta Moià amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va estrenar l’any 2021; l’increment d’expedicions de la línia 722 que uneix Castelterçol, Moià i Manresa o els nous serveis de transport a demanda a Granera o entre Santa Maria d’Oló i Vic.

19 març 2025

el9nou

La Generalitat edita una guia específica del transport públic del Moianès

La publicació que recull les 14 línies existents es distribuirà pels domicilis i les marquesines de la comarca
 

Un bus de Sagalés circulant per la C-59 a l'altura de Castellterçol / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià17 MAR 2025 12:14Actualitzada 17 MAR 2025 12:25


El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el Consell Comarcal del Moianès i l’operadora Sagalés han editat una guia del transport públic que conté plànols esquemàtics i els recorreguts de les catorze línies d’autobús que circulen i donen servei al Moianès, a més d’informació sobre els títols integrats, les zones tarifàries, els punts de venda i els canals d’atenció al client.

És una publicació que es distribuirà pels domicilis i les marquesines dels deu municipis de la comarca durant les pròximes setmanes. Els usuaris també podran descarregar-se-la amb el codi QR que es penjarà als pals de les parades d’autobús. La guia també es podrà trobar a les estacions d’autobusos de Manresa, Vic i Caldes de Montbui i a les pàgines web del Consell Comarcal del Moianès, de l’operadora i dels diferents ajuntaments.

Fonts del departament han subratllat que la publicació «vol apropar el transport públic a aquelles persones que habitualment no l'utilitzen i pretén mostrar com, des de la comarca, es pot accedir fàcilment a ciutats com Manresa, Vic, Mollet del Vallès o Barcelona, de forma còmoda i amb una bona freqüència».

El transport públic al Moianès es presta únicament en autobús. L’objectiu de la publicació és també facilitar en un únic document l’oferta detallada del transport públic, però sobretot donar a conèixer les millores i les noves línies que s’han incorporat durant els últims anys al Moianès.

Es tracta, per exemple, de la nova línia Moià-Universitat Autònoma de Barcelona que es va posar en marxa l’any 2021, l’increment d’expedicions de la línia 722 que uneix Castellterçol, Moià i Manresa, el nou recorregut amb aturada a Moià de la línia 710 o la incorporació dels dos nous serveis a la demanda Clic.cat, que són el Santa Maria d’Oló-Vic i el Castellterçol-Castellcir-Granera.


El conjunt de línies d’autobús que transcorren pel Moianès van registrar l’any 2024 un total de 812.137 viatges, una xifra que suposa un augment del 14% respecte dels 714.688 viatges registrats l’any 2023 i del 38,45% respecte dels 586.592 viatges de l’any 2022.

17 març 2025

Regió7

El Moianès rebrà gairebé cinc milions d’euros del PUOSC entre ara i el 2029

Els ajuntaments tenien assegurats almenys 400.000 euros; els Consells Comarcals, 512.000


Vistes de Moià, en una imatge de l'any 2022 | Albert Llimós

Txell Vilamala
23/02/2025
Moià

Els 10 pobles del Moianès rebran d’un mínim de 400.000 euros als 476.827 de Moià en el marc del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat, uns diners que arribaran entre ara i el 2029 a fi que els ajuntaments millorin serveis i executin tot tipus d’obres.

També n’hi ha consignats 512.000 al Consell Comarcal, el mateix import que s’ha fixat per als d’arreu de Catalunya.

La suma total, 4,83 milions d’euros, gairebé dobla els 2,79 de la legislatura passada i supera el muntant del Lluçanès (3,34 milions), l’altra comarca petita i de nova creació a la Catalunya Central.





Un cop oficialitzades les subvencions i explicades als consistoris, en una reunió al gener al Bages a la qual van assistir ajuntaments com el de Moià, els equips de govern estan acabant de valorar a què destinar els diners.

Collsuspina, per exemple, té clar l’objectiu de refer el clavegueram del carrer Major. Tot i això, l’alcaldessa, Laia Oller, explica que estan en procés d’actualitzar un estudi que es remunta al 2019 per “saber si caldrà intervenir-hi íntegrament o només en trams concrets”, la qual cosa permetria reservar part del PUOSC a marcar línies d’aparcament i, entre altres millores d’accessibilitat, fer més amples les voreres.

Altres ajuntaments veuen en aquests fons una oportunitat per tirar endavant obres pendents a les piscines o asfaltar carrers.


Més enllà de com s’acabin transposant els diners al detall de cada municipi, els consistoris amb qui ha parlat EL 9 NOU celebren que la convocatòria actual no s’hagi articulat en forma de concurrència competitiva –és a dir, que tots els pobles puguin comptar amb quantitats prefixades– i que hi hagi marge de maniobra quant al destí de les subvencions.

També que siguin compatibles amb projectes pagats mitjançant altres vies, com ara ajuts de la Diputació. I sobretot, que els diners que arribaran de la Generalitat s’hagin doblat dels 250 milions d’euros de la convocatòria 2020-2024 als 500 de l’actual, amb especial sensibilitat a llocs que, com el Moianès, tenen molta població disgregada i perfil rural.

23 febrer 2025

el9nou