Vuit veïns i veïnes del moianès reflexionen sobre els canvis, beneficis i inconvenients des de la creació del Moianès.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Rosa Maria Clarà, Sebastià Prat, Victòria Ginestí, Pere Jo, Elisabet Pasqual, Núria Arisa, Rosalia Closas i Santiago Montsech / Arxiu particular
Ariadna Gombau
Moià15 D’ABR. 2025 6:25Actualitzada 15 D’ABR. 2025 10:50
El Moianès es va crear el 15 d'abril de 2015, unint en una mateixa comarca els municipis de Moià, Castellterçol, l'Estany, Monistrol de Calders, Calders, Collsuspina, Granera, Santa Maria d'Oló, Castellcir i Sant Quirze Safaja. Passats 10 anys, hi ha hagut canvis i millores en alguns serveis, però també algunes mancances en altres. Des de Regió7 hem pogut parlar amb vuit moianesos per saber quina valoració en fan passada una dècada.
Probablement, la capital és un dels pobles que més ha notat el canvi en tractar-se del punt neuràlgic de la comarca. Rosalia Closas, de Moià, destaca les millores de les comunicacions: "Hi ha una millor comunicació de transport públic amb Vic i amb la Universitat Autònoma". Tot i això, sembla que encara hi ha força desconeixement sobre què ha suposat el canvi.
Núria Arisa, també de Moià, assegura no ser usuària de cap dels serveis que ofereix el Consell Comarcal del Moianès, però diu que tampoc ho era quan el municipi formava part del Bages. "Desconec quins beneficis ha aportat el canvi", però "entenc que es va crear per tenir els serveis més a prop i trobo a faltar que se n'ofereixin més per evitar desplaçaments", afegeix Arisa. Seguint aquesta línia, Sebastià Prat no té clar si crear la comarca ha estat bo o dolent, "no he trobat gaire la diferència. A Moià què s'ha fet, una comissaria dels Mossos d'Esquadra i un CAP més gran?", es pregunta. Malgrat la incertesa, l'home conclou que "segurament hi ha moltes coses que han millorat i no es veuen".
Per la seva banda, Elisabet Pasqual, de Monistrol de Calders, destaca que "hi ha serveis que abans ja existien, però potser no es coneixien i ara, per proximitat i realitat del territori, són més accessibles". Encara que la millor hi és, la dona explica que es tracta de prestacions concretes i, possiblement per això, són tan desconegudes. A més, Pasqual diu que en el cas de Monistrol és més fàcil comparar-se amb la resta de municipis del Moianès que amb molts del Bages pel que fa a característiques i necessitats. També monistrolenc, Pere Jo fa una valoració molt positiva dels darrers 10 anys: "Hem guanyat molt perquè érem pobles amb situacions, problemes i inquietuds similars i ara, que ens hem ajuntat, som molt més visibles pel Consell Comarcal que abans".
Més enllà de les administracions, sembla que la sanitat és un dels temes que més preocupa. Rosa Maria Clarà, de Moià, és conscient que en la darrera dècada hi ha hagut canvis positius. No obstant això, les mancances també són presents: "En l'àmbit sanitari falten molts serveis, però espero que de mica en mica ho solucionin". Victòria Ginestí, de Castellterçol, afegeix que no hi ha hagut millores destacables pel que fa al "funcionament d'alguns servies essencials com el CAP", que, segons la dona, no funciona com un centre enfocat a l'atenció de tots els habitants de la comarca.
Com sovint passa, també hi ha municipis que es veuen menys beneficiats que altres. Segons Santi Montsech, aquest és el cas de Santa Maria d'Oló: "En el nostre cas diria que tot continua igual. Al poble d'Oló ens van enganyar". En aquest sentit, l'home recorda que en el seu moment es va fer una consulta als veïns, que inicialment no volien ser del Moianès. Segons Montsech, quan es va crear la comarca, el govern municipal va veure amb bons ulls formar-ne part assegurant que, com havia de desaparèixer el Consorci, era la forma de continuar treballant: "10 anys després, s'ha vist que això era un engany", finalitza.
15 abril 2025