Des que es va crear l’abril del 2015, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic continuat d’un 13% de mitjana, amb la seva capital com a principal motor
La capital, Moià, ha crescut cap a un 15 % en l'última dècada / Arxiu | Salvador Redó
Jordi Escudé
Moià15 D’ABR. 2025 6:20
Constituir-se com a comarca i no parar de créixer. Aquesta ha estat la tendència que ha marcat l’evolució demogràfica del Moianès des que va néixer com a comarca amb l’aprovació al Parlament del projecte de llei per a la seva creació, el 15 d’abril del 2015. Ha estat una dècada d’història en què els deu municipis que conformen aquesta jove demarcació sumen 14.790 habitants, un 13 % més que en aquella data inicial.
És la xifra oficial que consta en el darrer padró municipal publicat recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponent a l’1 de gener del 2024, i que constata el creixement progressiu que ha tingut la comarca en el seu conjunt al llarg d’aquests deu anys. El 2015 amb prou feines superava els 13.000 habitants (en tenia 13.098), però des d’aleshores ha anat sumant població any rere any, amb pics especialment elevats coincidint justament amb el període de plena pandèmia per covid. Així doncs, el 2020 creixia en 316 habitants respecte de l’any anterior, i el 2021 en guanyava 324 més, quan el creixement anual de la comarca se situava (i es va continuar situant després) entre els 150 i els 200 nous habitants per any de mitjana. El 2023 hi va haver un altre pic, amb un increment de 271 habitants, mentre que en l’últim any el creixement ha estat més discret, i no ha arribat al centenar.
La qüestió és que en tota aquesta dècada no hi ha hagut cap any amb un creixement negatiu, i això ha contribuït a fer guanyar una posició al Moianès en el rànquing demogràfic per comarques de Catalunya. El 2015 era la comarca número 37 en població, i el 2024 ocupava el lloc número 36, passant per davant del Pallars Jussà, que fa deu anys tenia més població que el Moianès. A banda del Pallars Jussà (13.301 habitants), també se situen per sota del Moianès la Terra Alta (11.444), l’Aran (10.565), el Priorat (9.390), el Pallars Sobirà (7.275), el Lluçanès (5.710), i l’Alta Ribagorça (4.002). Fa deu anys, el Lluçanès encara no era comarca, però d’haver-ho estat, tampoc hauria sumat tanta població com el Moianès.
L’impuls de Moià
El creixement poblacional en el conjunt de la dècada ha estat positiu en tots els municipis de la comarca, si bé n’hi ha que han tingut alts i baixos per bé que han arribat al 2024 amb la població més elevada des que el Moianès és comarca.
De fet, les tres poblacions més grans han estat el motor d’aquest creixement, amb la capital, Moià, com a exemple clar d’aquesta tendència. En tota aquesta dècada ha acumulat un creixement de gairebé el 15 %, amb prop de mil habitants més. El 2015 en tenia 5.865, i s’ha situat el 2024 amb 6.738, de manera que concentra pràcticament la meitat de la població de la comarca. Castellterçol, que és el segon municipi amb més pes demogràfic a la comarca, també ha tingut un fort creixement, encara més elevat que el de Moià en termes relatius, i ha passat dels 2.368 habitants del 2015, als 2.773 del 2024 (un 17 % més), amb tan sols una petita reculada el 2016. Finalment, i a més distància, també destaca el 15 % de creixement de Calders, que si bé ha tingut alts i baixos, s’ha situat als 1.114 habitants actuals respecte als 968 del 2015. A l’altre extrem se situen poblacions que pràcticament no han variat la població, que tan sols ha experimentat creixements residuals, com són els 3 habitants de l’Estany, que ara en té 401, amb un 0,7 % d’increment en aquests deu anys; els 4 de Granera, que en té 84 amb un creixement del 5 %; o Santa Maria d’Oló, que ha guanyat 14 habitants (un 1,3 %), i en té 1.077.
15 abril 2025