Moià saluda amb una gran participació el retorn de Cal Comadran

Moià ressuscita Cal Comadran amb un èxit de participació

Inauguració de Cal Comadrán / Mireia Arso


Toni Mata i Riu
Moià28 DES 2025 16:14Actualitzada 29 DES 2025 11:28

Moià no ha guanyat un partit, ha guanyat la lliga. Aquest migdia, ha obert portes a la ciutadania l'antiga fàbrica de Cal Comadran reconvertida en espai polivalent al servei de les entitats locals i s'ha destapat la placa de la nova Plaça de les Treballadores del Tèxtil. Dues victòries d'una tacada que sumen al teixit urbanístic i social de la capital del Moianès uns espais per a l'ús públic fruit d'una aposta per fer entrar al segle XXI una instal·lació que va donar feina a moltes persones durant part del XX. "Moià es mereix recuperar equipaments històrics per posar-los al servei del col·lectiu", ha afirmat l'alcalde Dionís Guiteras.


Cal Comadran va ser una fàbrica tèxtil però, a diferència d'altres que han estat rehabilitades en els darrers anys, no data del segle XIX sinó que es va acabar de construir el 1959 a iniciativa de l'empresari Feliu Comadran, i va estar en funcionament fins al 1978. Posteriorment, va quedar com un espai obsolet que es feia servir de magatzem i algunes entitats hi guardaven el seu material. La recepció d'una subvenció de 1.416.566,35 euros dels fons Next Generation i l'aposta del consistori van impulsar la recuperació de l'edifici per crear un equipament comunitari, que es va licitar per un preu de 4.306.012,64 euros i ha anat a càrrec de l'empresa Constructora d’Aro SA a partir del treball realitzat per l'empresa denominada Can Comadran UTE i formada per les empreses Mestres Wage Arquitectes SLP, Mestres Wage Arquitekter AS, Ardèvol Consultors Associats SLP i Other Estructures SLP.


Els visitants han pogut admirar la maqueta de Cal Comadran feta per Josep Fonts / MIREIA ARSO
 

Industrial i agrari

"El Moianès és industrial des de temps immemorials", ha explicat Guiteras en el parlament davant de centenars de persones reunides per a un acte inaugural que ha acabat amb una copa de cava. "Es pot ser industrial i agrari i, alhora, tenir respecte pel medi ambient; abans era més difícil però avui en dia no", ha reivindicat el batlle de Moià, especificant que l'edifici es manté amb energies renovables.


"Aquí es van conèixer les persones, se socialitzava, fins i tot en va sortir matrimonis", ha recordat Guiteras davant d'una audiència en què hi havia no pas poques antigues treballadores de Comadrán. La foto de grup final en dona testimoni i ha estat una bonica cloenda per l'homenatge implícit i explícit que la inauguració ha tingut per aquesta gent.

L'alcalde també ha dit que "el 2026 s'iniciaran les obres de les Faixes 2, que serà per a les entitats culturals".
Fotogafia de grup amb antics treballadors de la fàbrica tèxtil / MIREIA ARSO
 

Un miler i mig de metres quadrats

El nou espai polivalent de Cal Comadran ocupa una superfície de 2.267 metres quadrats, la meitat del que tenia el complex original, i s'ha preservat la caldera i els dos motors de l'antiga fàbrica, així com la xemeneia, una talaia visible des de molts punts de la ciutat. A més d'un vestíbul ample que pot arribar a acollir exposicions, actes i trobades privades, hi ha cinc aules (amb un total de 1.500 m2), que avui s'han omplert amb diferents elements que han rememorat la història de la fàbrica. La maqueta de Cal Comadran feta per Josep Fonts, una instal·lació artística que unia passat i futur, els plànols de les diferents estances de l'edifici fabril i una selecció de fotografies antigues han atret l'interès dels assistents a l'acte inaugural. Sobretot, una instantània de grup dels anys 50 o 60 on s'hi han reconegut algunes de les aleshores joves treballadores.


L'interès dels moianesos i les moianeses per la nova instal·lació arribava el punt que es formaven taps fins i tot per baixar al pis inferior, on es podien veure les dues màquines gegants d'aire calent i fred que climatitzaran l'edifici. La intenció de l'Ajuntament, expressada per Guiteras, és restaurar la maquinària original i obrir part de les galeries pel seu valor patrimonial.

"És un lloc especial", reconeixia l'arquitecta Maria Mestres, del despatx Mestres Wage, amb seu a Barcelona i Oslo (Noruega). "Venir a Moià ha estat gairebé terapèutic", ha admès, remarcant el fet que "habitualment les fàbriques tèxtils són del XIX, però aquesta és de meitat del XX". Mestres ha afegit que "hem volgut preservar l'espai i obrir-lo, perquè és bonic i estava tapat, no es veien les estructures".


Des d'aquest diumenge, Moià incorpora un equipament que ha de dinamitzat encara més una zona on ja hi ha també les piscines municipals i el camp de futbol. "Aquí hi haurà les entitats, però també espais de co-working, aules per als estudiants quan la biblioteca està tancada, aula de formació, ... Un edifici multi-usos nou com a regal per a la ciutat en aquestes festes nadalenques.

28 desembre 2025

Regió7

Una residència artística a Moià aprofundeix en la història de les treballadores tèxtils de la Catalunya Central

L'artista andalusa María Rosa Aránega ha fet una vintena de dibuixos sobre paper i tela que s'exposaran al municipi

ACN
Moià 16 MAI 2024 7:53 Actualitzada 16 MAI 2024 15:37


Ana Castaño és una veïna de Moià que, amb 15 anys, va emigrar de la població de Ronda (Andalusia) amb la seva família cap a Catalunya. Això va passar als anys seixanta, un moment en què a la capital del Moianès hi havia unes cinc empreses tèxtils. Castaño va començar a treballar a una d'aquestes fàbriques on va conèixer el seu marit i va formar una família. Aquesta testimoni ha inspirat l'artista andalusa María Rosa Aránega en el marc de la residència artística que està fent a Moià amb l'objectiu d'aprofundir en la memòria oral, el feminisme i la història de les dones treballadores de les fàbriques tèxtils. La residència culminarà amb la inauguració d'una exposició aquest dissabte amb una vintena de dibuixos sobre paper i tela.

La residència artística, que va arrencar el 22 d'abril, s'està fent a l'espai de pensament crític i creació artística A Cobert i culminarà aquest dissabte amb la presentació de l'exposició 'Amnèsia per Abundància'. La beca de residència, que porta per nom Teixir memòria, és un programa que impulsa la creació artística a través del diàleg entre història i memòria col·lectiva. Durant el mes d'investigació a Moià, l'artista María Rosa Aránega ha escoltat testimonis orals d'extreballadores de les fàbriques Cal Comadran i Industrial Ausetana, ha consultat documents històrics de l'arxiu de Moià i també bibliografia i articles periodístics sobre les vagues i el sindicalisme a la Catalunya Central.


En una entrevista a l'ACN, Aránega valora molt positivament l'experiència "immersiva" que ha tingut a Moià. Explica que sigut un "camí" per conèixer no només la importància del sector tèxtil a Catalunya i la seva importància dins la lluita obrera, sinó també "la memòria de les dones treballadores i, molt especialment, les que van emigrar des d'Andalusia".


L'artista ha produït una vintena de dibuixos amb grafit i els suports de paper i teles de cotó, el material que es fabricava a les fàbriques. L'estil d'Aránega es caracteritza per transformar sobre el paper fotografies reals sobre la vida a les fàbriques. En alguns casos, a més, posa l'accent en lemes o frases de l'època, com ara 'Associació o mort'.
 

Una mirada externa per parlar de la memòria col·lectiva

Aquest era el primer cop que Aránega viatjava a Catalunya i, per això, diu que la seva era una mirada "completament externa", ja que no coneixia Moià ni tampoc la situació del sector tèxtil. "Ha sigut com un doble recorregut coneixent el sector i el territori", explica. De fet, admet que allò que més li preocupava era parlar d'alguna cosa amb la qual "no hi tenia connexió". Un temor que s'ha dissipat després de conèixer Ana Castaño -extreballadora tèxtil que va emigrar d'Andalusia-, un testimoni que ha tingut un paper clau en el procés creatiu. I és que, segons explica l'artista, ha estat un punt de connexió que li ha permès "construir un relat a partir de la seva memòria oral".

L'artista diu que també ha aprofundit en el sentiment de "desarrelament" que tenen molts ciutadans d'Andalusia que van haver d'emigrar a Catalunya per trobar un futur millor. "El relat de molta gent és que tenen una profunda nostàlgia però són conscients que no poden tornar a la seva terra. Aquí hi he trobat una manera de retratar el desarrelament que provoca la violència estructural i política que pateixen algunes regions", apunta. Durant la seva investigació, Aránega també ha trobat molts punts en comú entre Andalusia i Catalunya: "són regions cosines germanes". I ha assegurat que li agradaria molt poder continuar treballant a Catalunya i aprenent el català.

El resultat de la residència és una exposició que s'inaugurarà aquest dissabte a Moià. La mostra és un viatge a través de les indústries tèxtils catalanes destacant el seu paper com a precursores del moviment obrer i subratllant les narratives femenines de comunitat i treball. L'obra posa de manifest la importància de la immigració, especialment andalusa, en el creixement econòmic de la regió i convida el visitant a reflexionar sobre les implicacions socials, polítiques i culturals del sector tèxtil.
 

Activitats paral·leles a la residència artística i l'exposició

Nerea Campo, directora d'A Cobert i comissària de l'exposició, explica que la temàtica de la memòria històrica relacionada amb el passat tèxtil de Moià ja l'havien treballada anteriorment. Creu que "moltes vegades, quan pensem en la història, pensem en coses llunyanes però, en canvi, tenim memòria viva molt a prop nostre de mare i àvies que tenen uns testimonis molt valuosos". Per tot plegat, van pensar que la temàtica de la residència era molt adient perquè la majoria de joves desconeixien aquell passat.


A Cobert ha programat un extens programa d'activitats associades a l'exposició com ara tallers multidisciplinaris per a joves, trobades per a compartir records entre la gent gran o passejades col·lectives per cartografiar records a la capital del Moianès. Campo ha dit que l'objectiu final de totes les accions que organitzen a Moià és "cohesionar" i que "hi hagi teixit social al poble al voltant de les pràctiques artístiques".

16 maig 2024

Regió7

Una fàbrica al mig del bosc

 20 març 2023

el9nou paper

Castellterçol ret homenatge a les dones del tèxtil amb un mural

novembre 19th, 2020 Dídac Garcia

La població moianesa posa fil a l’agulla per crear un mural a l’antiga fàbrica ANLA. La pintura vol retre homenatge a les dones del poble que van treballar en el món del tèxtil i on les seves veus van ser silenciades pel soroll dels telers.

La creació del mural ha anat a càrrec de tres il·lustradores: l’Eva Palomar, la Marta Jarque i l’Ermisenda Soy. El propi Ajuntament buscava tres dones artistes que s’ocupessin de donar color a una de les parets interiors de la fàbrica ANLA, reconvertida en un complex municipal que es convertirà en un espai cultural i de creació. Una de les autores del mural, Eva Palomar, explica com els hi va arribar el projecte.

En total han sigut tres caps de setmana dibuixant i pintant sobre una paret de 60 metres quadrats. El mural plasma els diversos oficis que duien a terme les treballadores a la fàbrica, com ara les filadores, les teixidores o les bitllaires, representant-les en acció. Tot i això, el procés de creació va començar al juliol. De fet, les tres artistes no havien treballat mai juntes i tot el procés previ es va fer de forma telemàtica.

Les tres il·lustradores han treballat conjuntament i alhora en tots els aspectes de creació del mural. Una obra que s’emmarca dins dels actes previstos en la declaració de l’any de les dones del tèxtil d’aquest 2020 i que es podrà visitar properament.

19 novembre 2020

OnaMoianès

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil

 29.10.2020 | 23:08

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil ajuntament de castellterçol

L'Ajuntament de Castellterçol promou al llarg d'aquest any un homenatge a les dones que van treballar a les fàbriques tèxtils, amb l'objectiu de donar veu a qui van ser motor de la història industrial i de les economies familiars del poble. Una de les iniciatives que inclou i que estan en marxa és la pintura d'un gran mural representatiu en una de les parets interiors de l'ANLA (local habilitat en una antiga fàbrica per a activitats socials i culturals) que els hi ret homenatge. Una intervenció artística que ja va agafant forma. De moment, s'hi pot veure la figura de la bitllaire i part de les teixidores. Entre altres elements s'hi ha de veure el vapor, l'ordidor, les sortejadores, el teixit, la llançadora i la bitlla i el teixit acabat. El mural s'ha d'anar completant al llarg de les properes setmanes.

29 octubre 2020

Regió7

Castellterçol demana cooperació ciutadana per recuperar documents de l’activitat de les dones durant l’esclat de la indústria tèxtil

maig 15th, 2020 Dídac Garcia

Aquesta proposta va relacionada amb el projecte de memòria històrica “Les veus de les dones del tèxtil” que tot just es celebra enguany. El 2020 ha sigut l’any escollit per la Regidoria de Patrimoni per donar visibilitat a les dones que van haver de treballar a les fàbriques i on moltes van ser silenciades pel soroll dels telers.
Aprofitant l’estat d’alarma i el confinament a casa, l’Ajuntament fa una crida als veïns i veïnes que puguin disposar d’informació de l’època relacionada amb el tema. Pot ser tan material gràfic, com audiovisual, documental o testimonial. L’objectiu del projecte de recerca col·lectiva és assolir nous coneixements sobre les condicions que van patir les dones i les seves famílies durant l’esclat de la indústria tèxtil al territori i també la seva experiència. No és necessari que la documentació sigui estrictament de la vida laboral, segons informa el consistori, serveixen de la mateixa manera imatges relacionades amb l’època i els seus costums.
El que es pretén és crear un banc d’imatges d’una època i d’un moment històric clau pel poble. Un material gràfic que es podrà consultar al web de l’Ajuntament de Castellterçol quan es doni per acabada la recerca. Els documents es poden escanejar i enviar a l’adreça de correu electrònic culturacastell@diba.cat. També es poden fer arribar els orginals a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). En aquest cas l’Ajuntament farà una còpia del material i el retornarà després al propietari. Totes aquelles persones que col·laborin en la reconstrucció de la memòria local seran citades en l’exposició municipal que es farà un cop finalitzat el recull dels documents.

 15 maig 2020

OnaMoianès

La dona serà l'epicentre de Castellterçol durant tot el 2020

El municipi prepara activitats per homenatjar les treballadores del tèxtil acn | castellterçol 07.03.2020 | 16:05

Aquesta és la bandera que s'ha penjat a l'Ajuntament de Castellterçol | ACN

El tèxtil va ser, als anys 70 i 80, la principal font d'ingressos per a les famílies de Castellterçol. "Només es parlava dels paraires, però no de les dones que treballaven a les fàbriques", explica la historiadora Malu Garcia. Dècades després, sense pràcticament rastre dempeus del seu passat manufacturer, l'Ajuntament ha optat per dedicar aquest 2020 a homenatjar a les dones que hi van treballar. Preparen exposicions i activitats diverses on l'epicentre serà la dona.

La tradició tèxtil a Castellterçol es remunta al segle XVII. La indústria tèxtil es duia a terme a les llars i no va ser fins al segle XIX que van obrir les primeres fàbriques. L'única que queda dempeus, ara però sense activitat, és la batejada com a Anla.

Anla ha tornat però a obrir portes aquest dissabte. L'Ajuntament ha volgut explicar a l'antiga fàbrica tèxtil a la ciutadania el programa d'activitats que prepara per homenatjar a la dona.

Entre les assistents si han deixat veure algunes de les persones que hi van treballar. Una d'elles és la Loli Rodríguez, que hi va aterrar l'any 1972. Procedent d'Andalusia, recorda que va començar d'aprenent. "No en tenia n'idea", diu la dona, que assegura que va acabar manipulant "fins a quatre màquines alhora". A Anla, va conèixer a més al que avui en dia és encara el seu home. "I encara em donava temps d'ajudar-lo a netejar la seva màquina", diu entre rialles.

Rodríguez s'ha alegrat de saber que el seu Ajuntament vol que siguin les protagonistes de l'any al municipi. "Crec que està bé que se sàpiga el que vam fer, la llàstima és que ja no quedi res", lamenta, tot recordant que de totes aquelles fàbriques cap manté l'activitat.

Castellterçol prepara una exposició que reculli com era la vida dins de la fàbrica. Per aquesta raó, demana la col·laboració de les dones que hi van treballar així com als familiars per tal de poder "fer arxiu", avança la historiadora. En paral·lel, es faran entrevistes a les treballadores que encara visquin. Tot plegat, afegeix Garcia, es podrà veure a l'exposició, prevista per l'estiu.

En paral·lel, es duran a terme altres iniciatives, com tallers adreçats a les dones o la creació d'un mural de grans dimensions.

400 anys de l'execució de Joana Carrera i Elisabet Cerdà A banda de la treballadora tèxtil, els actes de la dona d'aquest 2020 a Castellterçol tindran unes altres protagonistes: Joana Carrera i Elisabet Cerdà. Totes dues van morir executades per bruixeria el 1620. La regidora de serveis socials, Roser Galí, explica que s'han trobat les transcripcions de les seves confessions "fetes sota tortura".

Galí assegura que el conegut com a "cacera de bruixes" s'ha de poder explicar "des de la perspectiva de gènere". "Eren dones grans, sense home, que tenien professions perilloses per la comunitat, com medicina. I la mateixa comunitat, si tenien massa poder, anaven per elles", diu.

A aquestes dones, afegeix la regidora, també se les voldrà recordar aquest any. De moment, s'ha previst un concert d'homenatge de Lídia Pujol el proper dia 21.

Segons la regidora, tant les treballadores del tèxtil com les executades tenen en comú que se les castigava "per treballar". La dona, subratlla, "ha treballat sempre, no és cert que s'hagi incorporat als anys 70, i no es podria explicar la industrialització sense la seva mà d'obra".

7 març 2020

Regió7

Visita guiada: l’Espai Hemalosa

Abril 10th, 2019 Pol Estrada Cultura, General, Moianès, Ona Moianès, Santa Maria d'Oló 0 comments

Un dels seus encarregats el Francesc Xavier Riera ens fa una visita per l’emblemàtica fàbrica de Santa Maria d’Oló

La Visita guiada d’aquesta setmana ens obra les portes de l’Espai Hemalosa, l’antiga fàbrica tèxtil de Santa Maria d’Oló. No fa ni 30 anys donava feina a pràcticament totes les famílies del poble, als anys 90 va tancar i ara s’ha convertit en un espai de memòria de l’indústria tèxtil. El Francesc Xavier Rivera, un dels seus encarregats ens parla una mica de la història de la fàbrica, la família i ens fa cinc cèntims del que podem veure a l’Espai Hemalosa.

10 abril 2019

OnaMoianès