Una residència artística a Moià aprofundeix en la història de les treballadores tèxtils de la Catalunya Central

L'artista andalusa María Rosa Aránega ha fet una vintena de dibuixos sobre paper i tela que s'exposaran al municipi

ACN
Moià 16 MAI 2024 7:53 Actualitzada 16 MAI 2024 15:37


Ana Castaño és una veïna de Moià que, amb 15 anys, va emigrar de la població de Ronda (Andalusia) amb la seva família cap a Catalunya. Això va passar als anys seixanta, un moment en què a la capital del Moianès hi havia unes cinc empreses tèxtils. Castaño va començar a treballar a una d'aquestes fàbriques on va conèixer el seu marit i va formar una família. Aquesta testimoni ha inspirat l'artista andalusa María Rosa Aránega en el marc de la residència artística que està fent a Moià amb l'objectiu d'aprofundir en la memòria oral, el feminisme i la història de les dones treballadores de les fàbriques tèxtils. La residència culminarà amb la inauguració d'una exposició aquest dissabte amb una vintena de dibuixos sobre paper i tela.

La residència artística, que va arrencar el 22 d'abril, s'està fent a l'espai de pensament crític i creació artística A Cobert i culminarà aquest dissabte amb la presentació de l'exposició 'Amnèsia per Abundància'. La beca de residència, que porta per nom Teixir memòria, és un programa que impulsa la creació artística a través del diàleg entre història i memòria col·lectiva. Durant el mes d'investigació a Moià, l'artista María Rosa Aránega ha escoltat testimonis orals d'extreballadores de les fàbriques Cal Comadran i Industrial Ausetana, ha consultat documents històrics de l'arxiu de Moià i també bibliografia i articles periodístics sobre les vagues i el sindicalisme a la Catalunya Central.


En una entrevista a l'ACN, Aránega valora molt positivament l'experiència "immersiva" que ha tingut a Moià. Explica que sigut un "camí" per conèixer no només la importància del sector tèxtil a Catalunya i la seva importància dins la lluita obrera, sinó també "la memòria de les dones treballadores i, molt especialment, les que van emigrar des d'Andalusia".


L'artista ha produït una vintena de dibuixos amb grafit i els suports de paper i teles de cotó, el material que es fabricava a les fàbriques. L'estil d'Aránega es caracteritza per transformar sobre el paper fotografies reals sobre la vida a les fàbriques. En alguns casos, a més, posa l'accent en lemes o frases de l'època, com ara 'Associació o mort'.
 

Una mirada externa per parlar de la memòria col·lectiva

Aquest era el primer cop que Aránega viatjava a Catalunya i, per això, diu que la seva era una mirada "completament externa", ja que no coneixia Moià ni tampoc la situació del sector tèxtil. "Ha sigut com un doble recorregut coneixent el sector i el territori", explica. De fet, admet que allò que més li preocupava era parlar d'alguna cosa amb la qual "no hi tenia connexió". Un temor que s'ha dissipat després de conèixer Ana Castaño -extreballadora tèxtil que va emigrar d'Andalusia-, un testimoni que ha tingut un paper clau en el procés creatiu. I és que, segons explica l'artista, ha estat un punt de connexió que li ha permès "construir un relat a partir de la seva memòria oral".

L'artista diu que també ha aprofundit en el sentiment de "desarrelament" que tenen molts ciutadans d'Andalusia que van haver d'emigrar a Catalunya per trobar un futur millor. "El relat de molta gent és que tenen una profunda nostàlgia però són conscients que no poden tornar a la seva terra. Aquí hi he trobat una manera de retratar el desarrelament que provoca la violència estructural i política que pateixen algunes regions", apunta. Durant la seva investigació, Aránega també ha trobat molts punts en comú entre Andalusia i Catalunya: "són regions cosines germanes". I ha assegurat que li agradaria molt poder continuar treballant a Catalunya i aprenent el català.

El resultat de la residència és una exposició que s'inaugurarà aquest dissabte a Moià. La mostra és un viatge a través de les indústries tèxtils catalanes destacant el seu paper com a precursores del moviment obrer i subratllant les narratives femenines de comunitat i treball. L'obra posa de manifest la importància de la immigració, especialment andalusa, en el creixement econòmic de la regió i convida el visitant a reflexionar sobre les implicacions socials, polítiques i culturals del sector tèxtil.
 

Activitats paral·leles a la residència artística i l'exposició

Nerea Campo, directora d'A Cobert i comissària de l'exposició, explica que la temàtica de la memòria històrica relacionada amb el passat tèxtil de Moià ja l'havien treballada anteriorment. Creu que "moltes vegades, quan pensem en la història, pensem en coses llunyanes però, en canvi, tenim memòria viva molt a prop nostre de mare i àvies que tenen uns testimonis molt valuosos". Per tot plegat, van pensar que la temàtica de la residència era molt adient perquè la majoria de joves desconeixien aquell passat.


A Cobert ha programat un extens programa d'activitats associades a l'exposició com ara tallers multidisciplinaris per a joves, trobades per a compartir records entre la gent gran o passejades col·lectives per cartografiar records a la capital del Moianès. Campo ha dit que l'objectiu final de totes les accions que organitzen a Moià és "cohesionar" i que "hi hagi teixit social al poble al voltant de les pràctiques artístiques".

16 maig 2024

Regió7

Moià amplia el pressupost de Can Comadran mentre espera els nous terminis

El consistori està pendent d’una pròrroga per no perdre una subvenció europea d’1,4 milions d’euros per a les obres de reforma de l’antiga tèxtil


La fàbrica tèxtil de Can Comadran es vol convertir en un equipament multifuncional Ajuntament de Moià


Queralt Casals
Moià | 29·02·24 | 06:25


L’Ajuntament de Moià ha modificat el projecte de rehabilitació de Can Comadran, la licitació del qual es va declarar deserta el mes de desembre passat, per actualitzar el pressupost que havia quedat desfasat a causa de l’increment de preus dels materials. Després de l’actualització, l’equipament té un preu de sortida a 4,3 milions d’euros, prop d’un 25% més que el pressupostat inicialment, que era de 3,4 milions. Aquesta modificació s’ha fet a l’espera que el govern central ampliï el termini d’execució de les obres, que tenen com a data límit el pròxim 30 de setembre, per no perdre la subvenció d’1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, amb la qual es preveu finançar bona part del projecte.


Els treballs que han de convertir l’antiga fàbrica tèxtil de Can Comadran en un equipament multifuncional costaran més del que estava previst. Després que la licitació de les obres quedés deserta, l’Ajuntament de Moià va aprovar en el darrer ple municipal una reforma del text del projecte bàsic i executiu, que s’ha centrat a actualitzar el pressupost amb un increment del 24,62%. Amb aquest canvi, l’equipament ha passat de tenir un preu de sortida de 3.455.230 milions d’euros als 4.306.012,64 euros actuals. L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va explicar durant el ple que el pressupost havia quedat «desfasat» a causa de «l’increment del preu dels materials».


La modificació del text es va aprovar amb 9 vots a favor, els 8 de l’equip de govern d’ERC i el del PSC. Els tres regidors de Junts, que fins ara s’havien abstingut en totes les votacions referents al projecte hi van votar en contra per l’important increment de preu. La regidora de la CUP, per la seva banda, es va abstenir. Aquesta setmana s’ha iniciat el termini de 30 dies hàbils per examinar el projecte i formular les al·legacions pertinents. Posteriorment, es tornarà a obrir la licitació pública del projecte.


Pel que fa als terminis, l’ajuntament es troba a l’espera de la seva modificació per part del Ministeri d’Hisenda per a l’execució dels treballs, ja que el projecte s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i compta amb una subvenció d’1.416.566 d’euros dels fons Next Generation, un instrument de finançament de la Unió Europea. Segons Guiteras, l’ampliació del termini per no perdre la subvenció «s’està negociant a Madrid i, en principi, va ben encaminada, però encara no tenim la resolució». Tot i això, els tràmits segueixen els seus passos amb l’objectiu de poder licitar l’obra de nou que, un cop iniciada, es preveu que tingui una durada de 12 mesos.

L’Ajuntament de Moià va aprovar el novembre passat el projecte perquè l’antiga fàbrica tèxtil de Can Comadran recuperi la funció de dinamització social i econòmica que va tenir amb la creació d’un nou edifici multifuncional amb espais per a la formació i l’emprenedoria. El projecte es va obrir a licitació amb un pressupost de 3,4 milions d’euros i un termini d’execució d’11 mesos. El consistori va declarar deserta la licitació perquè no es va presentar cap oferta en el termini d’exposició pública en considerar que el termini d’execució, que tenia com a data límit el 30 de setembre del 2024, era molt just. Davant d’això, i per intentar salvar la subvenció atorgada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el consistori va iniciar les gestions pertinents per demanar una pròrroga.
 

Un edifici multifuncional

El projecte preveu convertir el complex tèxtil en un equipament multifuncional, que constarà de sales multi usos per esdeveniments culturals i socials i espais per empreses de sectors locals emergents. El projecte de rehabilitació de Can Comadran contempla intervenir en una superfície de 2.267 metres quadrats i preservar elements patrimonials històrics com la caldera, els motors i la xemeneia.

Actualment, el complex, que va tancar el 1978, està situat en una zona residencial on es concentren diferents equipaments municipals lúdics i esportius. Segons apunta el projecte, el nou equipament està pensat per fomentar la formació, l’emprenedoria i la dinamització social al nucli urbà de Moià. 

29 febrer 2024

Regió7

Una fàbrica al mig del bosc

 20 març 2023

el9nou paper

Castellterçol ret homenatge a les dones del tèxtil amb un mural

novembre 19th, 2020 Dídac Garcia

La població moianesa posa fil a l’agulla per crear un mural a l’antiga fàbrica ANLA. La pintura vol retre homenatge a les dones del poble que van treballar en el món del tèxtil i on les seves veus van ser silenciades pel soroll dels telers.

La creació del mural ha anat a càrrec de tres il·lustradores: l’Eva Palomar, la Marta Jarque i l’Ermisenda Soy. El propi Ajuntament buscava tres dones artistes que s’ocupessin de donar color a una de les parets interiors de la fàbrica ANLA, reconvertida en un complex municipal que es convertirà en un espai cultural i de creació. Una de les autores del mural, Eva Palomar, explica com els hi va arribar el projecte.

En total han sigut tres caps de setmana dibuixant i pintant sobre una paret de 60 metres quadrats. El mural plasma els diversos oficis que duien a terme les treballadores a la fàbrica, com ara les filadores, les teixidores o les bitllaires, representant-les en acció. Tot i això, el procés de creació va començar al juliol. De fet, les tres artistes no havien treballat mai juntes i tot el procés previ es va fer de forma telemàtica.

Les tres il·lustradores han treballat conjuntament i alhora en tots els aspectes de creació del mural. Una obra que s’emmarca dins dels actes previstos en la declaració de l’any de les dones del tèxtil d’aquest 2020 i que es podrà visitar properament.

19 novembre 2020

OnaMoianès

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil

 29.10.2020 | 23:08

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil ajuntament de castellterçol

L'Ajuntament de Castellterçol promou al llarg d'aquest any un homenatge a les dones que van treballar a les fàbriques tèxtils, amb l'objectiu de donar veu a qui van ser motor de la història industrial i de les economies familiars del poble. Una de les iniciatives que inclou i que estan en marxa és la pintura d'un gran mural representatiu en una de les parets interiors de l'ANLA (local habilitat en una antiga fàbrica per a activitats socials i culturals) que els hi ret homenatge. Una intervenció artística que ja va agafant forma. De moment, s'hi pot veure la figura de la bitllaire i part de les teixidores. Entre altres elements s'hi ha de veure el vapor, l'ordidor, les sortejadores, el teixit, la llançadora i la bitlla i el teixit acabat. El mural s'ha d'anar completant al llarg de les properes setmanes.

29 octubre 2020

Regió7

Castellterçol demana cooperació ciutadana per recuperar documents de l’activitat de les dones durant l’esclat de la indústria tèxtil

maig 15th, 2020 Dídac Garcia

Aquesta proposta va relacionada amb el projecte de memòria històrica “Les veus de les dones del tèxtil” que tot just es celebra enguany. El 2020 ha sigut l’any escollit per la Regidoria de Patrimoni per donar visibilitat a les dones que van haver de treballar a les fàbriques i on moltes van ser silenciades pel soroll dels telers.
Aprofitant l’estat d’alarma i el confinament a casa, l’Ajuntament fa una crida als veïns i veïnes que puguin disposar d’informació de l’època relacionada amb el tema. Pot ser tan material gràfic, com audiovisual, documental o testimonial. L’objectiu del projecte de recerca col·lectiva és assolir nous coneixements sobre les condicions que van patir les dones i les seves famílies durant l’esclat de la indústria tèxtil al territori i també la seva experiència. No és necessari que la documentació sigui estrictament de la vida laboral, segons informa el consistori, serveixen de la mateixa manera imatges relacionades amb l’època i els seus costums.
El que es pretén és crear un banc d’imatges d’una època i d’un moment històric clau pel poble. Un material gràfic que es podrà consultar al web de l’Ajuntament de Castellterçol quan es doni per acabada la recerca. Els documents es poden escanejar i enviar a l’adreça de correu electrònic culturacastell@diba.cat. També es poden fer arribar els orginals a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). En aquest cas l’Ajuntament farà una còpia del material i el retornarà després al propietari. Totes aquelles persones que col·laborin en la reconstrucció de la memòria local seran citades en l’exposició municipal que es farà un cop finalitzat el recull dels documents.

 15 maig 2020

OnaMoianès

La dona serà l'epicentre de Castellterçol durant tot el 2020

El municipi prepara activitats per homenatjar les treballadores del tèxtil acn | castellterçol 07.03.2020 | 16:05

Aquesta és la bandera que s'ha penjat a l'Ajuntament de Castellterçol | ACN

El tèxtil va ser, als anys 70 i 80, la principal font d'ingressos per a les famílies de Castellterçol. "Només es parlava dels paraires, però no de les dones que treballaven a les fàbriques", explica la historiadora Malu Garcia. Dècades després, sense pràcticament rastre dempeus del seu passat manufacturer, l'Ajuntament ha optat per dedicar aquest 2020 a homenatjar a les dones que hi van treballar. Preparen exposicions i activitats diverses on l'epicentre serà la dona.

La tradició tèxtil a Castellterçol es remunta al segle XVII. La indústria tèxtil es duia a terme a les llars i no va ser fins al segle XIX que van obrir les primeres fàbriques. L'única que queda dempeus, ara però sense activitat, és la batejada com a Anla.

Anla ha tornat però a obrir portes aquest dissabte. L'Ajuntament ha volgut explicar a l'antiga fàbrica tèxtil a la ciutadania el programa d'activitats que prepara per homenatjar a la dona.

Entre les assistents si han deixat veure algunes de les persones que hi van treballar. Una d'elles és la Loli Rodríguez, que hi va aterrar l'any 1972. Procedent d'Andalusia, recorda que va començar d'aprenent. "No en tenia n'idea", diu la dona, que assegura que va acabar manipulant "fins a quatre màquines alhora". A Anla, va conèixer a més al que avui en dia és encara el seu home. "I encara em donava temps d'ajudar-lo a netejar la seva màquina", diu entre rialles.

Rodríguez s'ha alegrat de saber que el seu Ajuntament vol que siguin les protagonistes de l'any al municipi. "Crec que està bé que se sàpiga el que vam fer, la llàstima és que ja no quedi res", lamenta, tot recordant que de totes aquelles fàbriques cap manté l'activitat.

Castellterçol prepara una exposició que reculli com era la vida dins de la fàbrica. Per aquesta raó, demana la col·laboració de les dones que hi van treballar així com als familiars per tal de poder "fer arxiu", avança la historiadora. En paral·lel, es faran entrevistes a les treballadores que encara visquin. Tot plegat, afegeix Garcia, es podrà veure a l'exposició, prevista per l'estiu.

En paral·lel, es duran a terme altres iniciatives, com tallers adreçats a les dones o la creació d'un mural de grans dimensions.

400 anys de l'execució de Joana Carrera i Elisabet Cerdà A banda de la treballadora tèxtil, els actes de la dona d'aquest 2020 a Castellterçol tindran unes altres protagonistes: Joana Carrera i Elisabet Cerdà. Totes dues van morir executades per bruixeria el 1620. La regidora de serveis socials, Roser Galí, explica que s'han trobat les transcripcions de les seves confessions "fetes sota tortura".

Galí assegura que el conegut com a "cacera de bruixes" s'ha de poder explicar "des de la perspectiva de gènere". "Eren dones grans, sense home, que tenien professions perilloses per la comunitat, com medicina. I la mateixa comunitat, si tenien massa poder, anaven per elles", diu.

A aquestes dones, afegeix la regidora, també se les voldrà recordar aquest any. De moment, s'ha previst un concert d'homenatge de Lídia Pujol el proper dia 21.

Segons la regidora, tant les treballadores del tèxtil com les executades tenen en comú que se les castigava "per treballar". La dona, subratlla, "ha treballat sempre, no és cert que s'hagi incorporat als anys 70, i no es podria explicar la industrialització sense la seva mà d'obra".

7 març 2020

Regió7

Berguedà, Moianès i Lluçanès formen operaris del tèxtil per combatre l'atur

Un estudi impulsarà la millora de l´ocupació al sector tèxtil

20.05.2015 | 06:49

REDACCIÓ | MANRESA Una iniciativa conjunta duta a terme per l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, el Consorci del Moianès i el Consorci del Lluçanès per promoure l'ocupació en el sector tèxtil ha estat seleccionada com una de les 12 propostes que integren el projecte "Ocupació a la indústria local", impulsat per la Diputació de Barcelona per afavorir la competitivitat de les empreses incloses als sistemes productius locals, enfortir la col·laboració publicoprivada i generar llocs de treball. El projecte "Valorització dels oficis tèxtils. Berguedà, Moianès i Lluçanès" permetrà crear un grup de treball entre les empreses tèxtils i les administracions locals per millorar la coordinació i establir un pla de millora pel que fa a competitivitat empresarial i ocupació.

Regió 7