Polifem Consort comença la seva residència a Moià

 9 desembre 2024

el9nou paper

Polifem Consort es vincula per tres anys a Joventuts Musicals de Moià

 5 desembre 2024

el9nou paper

Una residència artística a Moià aprofundeix en la història de les treballadores tèxtils de la Catalunya Central

L'artista andalusa María Rosa Aránega ha fet una vintena de dibuixos sobre paper i tela que s'exposaran al municipi

ACN
Moià 16 MAI 2024 7:53 Actualitzada 16 MAI 2024 15:37


Ana Castaño és una veïna de Moià que, amb 15 anys, va emigrar de la població de Ronda (Andalusia) amb la seva família cap a Catalunya. Això va passar als anys seixanta, un moment en què a la capital del Moianès hi havia unes cinc empreses tèxtils. Castaño va començar a treballar a una d'aquestes fàbriques on va conèixer el seu marit i va formar una família. Aquesta testimoni ha inspirat l'artista andalusa María Rosa Aránega en el marc de la residència artística que està fent a Moià amb l'objectiu d'aprofundir en la memòria oral, el feminisme i la història de les dones treballadores de les fàbriques tèxtils. La residència culminarà amb la inauguració d'una exposició aquest dissabte amb una vintena de dibuixos sobre paper i tela.

La residència artística, que va arrencar el 22 d'abril, s'està fent a l'espai de pensament crític i creació artística A Cobert i culminarà aquest dissabte amb la presentació de l'exposició 'Amnèsia per Abundància'. La beca de residència, que porta per nom Teixir memòria, és un programa que impulsa la creació artística a través del diàleg entre història i memòria col·lectiva. Durant el mes d'investigació a Moià, l'artista María Rosa Aránega ha escoltat testimonis orals d'extreballadores de les fàbriques Cal Comadran i Industrial Ausetana, ha consultat documents històrics de l'arxiu de Moià i també bibliografia i articles periodístics sobre les vagues i el sindicalisme a la Catalunya Central.


En una entrevista a l'ACN, Aránega valora molt positivament l'experiència "immersiva" que ha tingut a Moià. Explica que sigut un "camí" per conèixer no només la importància del sector tèxtil a Catalunya i la seva importància dins la lluita obrera, sinó també "la memòria de les dones treballadores i, molt especialment, les que van emigrar des d'Andalusia".


L'artista ha produït una vintena de dibuixos amb grafit i els suports de paper i teles de cotó, el material que es fabricava a les fàbriques. L'estil d'Aránega es caracteritza per transformar sobre el paper fotografies reals sobre la vida a les fàbriques. En alguns casos, a més, posa l'accent en lemes o frases de l'època, com ara 'Associació o mort'.
 

Una mirada externa per parlar de la memòria col·lectiva

Aquest era el primer cop que Aránega viatjava a Catalunya i, per això, diu que la seva era una mirada "completament externa", ja que no coneixia Moià ni tampoc la situació del sector tèxtil. "Ha sigut com un doble recorregut coneixent el sector i el territori", explica. De fet, admet que allò que més li preocupava era parlar d'alguna cosa amb la qual "no hi tenia connexió". Un temor que s'ha dissipat després de conèixer Ana Castaño -extreballadora tèxtil que va emigrar d'Andalusia-, un testimoni que ha tingut un paper clau en el procés creatiu. I és que, segons explica l'artista, ha estat un punt de connexió que li ha permès "construir un relat a partir de la seva memòria oral".

L'artista diu que també ha aprofundit en el sentiment de "desarrelament" que tenen molts ciutadans d'Andalusia que van haver d'emigrar a Catalunya per trobar un futur millor. "El relat de molta gent és que tenen una profunda nostàlgia però són conscients que no poden tornar a la seva terra. Aquí hi he trobat una manera de retratar el desarrelament que provoca la violència estructural i política que pateixen algunes regions", apunta. Durant la seva investigació, Aránega també ha trobat molts punts en comú entre Andalusia i Catalunya: "són regions cosines germanes". I ha assegurat que li agradaria molt poder continuar treballant a Catalunya i aprenent el català.

El resultat de la residència és una exposició que s'inaugurarà aquest dissabte a Moià. La mostra és un viatge a través de les indústries tèxtils catalanes destacant el seu paper com a precursores del moviment obrer i subratllant les narratives femenines de comunitat i treball. L'obra posa de manifest la importància de la immigració, especialment andalusa, en el creixement econòmic de la regió i convida el visitant a reflexionar sobre les implicacions socials, polítiques i culturals del sector tèxtil.
 

Activitats paral·leles a la residència artística i l'exposició

Nerea Campo, directora d'A Cobert i comissària de l'exposició, explica que la temàtica de la memòria històrica relacionada amb el passat tèxtil de Moià ja l'havien treballada anteriorment. Creu que "moltes vegades, quan pensem en la història, pensem en coses llunyanes però, en canvi, tenim memòria viva molt a prop nostre de mare i àvies que tenen uns testimonis molt valuosos". Per tot plegat, van pensar que la temàtica de la residència era molt adient perquè la majoria de joves desconeixien aquell passat.


A Cobert ha programat un extens programa d'activitats associades a l'exposició com ara tallers multidisciplinaris per a joves, trobades per a compartir records entre la gent gran o passejades col·lectives per cartografiar records a la capital del Moianès. Campo ha dit que l'objectiu final de totes les accions que organitzen a Moià és "cohesionar" i que "hi hagi teixit social al poble al voltant de les pràctiques artístiques".

16 maig 2024

Regió7

Art sortit del forn al Moianès

Un taller per a artistes al bosc del Moianès: això volia ser el forn de la calç, i això ha estat

Text: Toni Mata i Riu
Foto: Mireia Arso

El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç va irrompre en l’ecosistema cultural de la Catalunya Central fa quinze anys amb la vocació de recuperar un espai patrimonial del terme de Calders i de promoure i divulgar l’art contemporani al territori, tot plegat sota la direcció de l’artista Roser Oduber. Durant una dècada i mitja hi han passat 150 creadors d’arreu del món.

QUINZE ANYS PROMOVENT L’ART AL BELL MIG DEL BOSC

Ja descansarà el dia que la fiquin en un calaix per dormir eternament, assegura la Roser Oduber mentre veu saltironejar la Trufa amunt i avall en un matí ennuvolat i no del tot fred malgrat l’amenaça de pluja i neu. No se sap estar un minut quieta perquè si no són les seves mans les que creen ho fa el cervell imaginant de quina manera pot continuar estimulant l’estima per l’art contemporani. Fa quinze anys va obrir portes al mig del bosc, recuperant uns antics forns de calç, un espai per a la creació que s’ha convertit en un punt de trobada a una escala local i en un centre de referència internacional. Una dècada i mitja després, l’artista i activista mira enrere i rememora una llarga llista d’activitats, exposicions, festes, xerrades i concerts i una relació d’un centenar i mig de noms de creadors d’arreu del món que es van beneficiar de les residències que ofereix el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç de Calders. «D’Austràlia no ha vingut mai ningú», s’adona. Temps al temps.

Edifici del Forn de la Calç

«Els preliminars van ser molt emocionants», apunta Oduber, artista reconeguda que concilia la seva carrera creativa amb la direcció d’un centre que no només ha recuperat dos forns on s’hi obtenia calç -per al tercer ja tenen els fons necessaris-, també ha portat al Bages dotzenes de mirades i inquietuds. «Per aquella època», indica la directora del Cacis recordant el 2008 en que l’economia va saltar pels aires, «començava a haver-hi la voluntat de reconstruir fàbriques i recintes industrials com a espais culturals i nosaltres vem veure la possibilitat d’oferir residències». Oduber, però, reconeix que ara fa quinze anys «quan anava a presentar el projecte em miravem com si fos extraterrestre».

La Roser Oduber i el seu home, l’enginyer Joan Vendrell, van creure possible alçar al mig del bosc, dins el terme de Calders i prop de la Font de les Tàpies, un equipament que promogués l’art contemporani amb criteris de sostenibilitat. Des de grups escolars a col·lectius d’artistes, centenars de persones han passat pel centre. «A l’inici vem tenir el suport de companys d’altres centres de creació com Can Xalant i Hangar, amb qui vam fundar la Xarxa de Centres de Producció de Catalunya», afegeix Oduber, que agraeix el suport de la Generalitat i lamenta que el conveni que havien signat amb l’Ajuntament de Calders no l’ha renovat el govern actual.

Antic forn de calç

«Hem vist créixer un gran nombre de creadors i creadores que a traves de les seves obres interpel·len al públic, el fan reflexionar de forma crítica, fent una crida al canvi davant del col·lapse ambiental, social i econòmic que vivim. Potser no tot és autèntic, hi ha molta moda i postureig, però va bé que es parli i cerquin solucions», conclou Oduber.

En clau de futur hi ha la publicació, al març, de la revista Calç que donarà testimoni un cop l’any de l’activitat del Cacis. L’acte se celebrarà en el marc de la presentació de la REC-Xarxa de centres de creació de l’Eurogió, que aplegarà entitats d’Occitània, les illes Balears i Catalunya. I en l’horitzó hi ha la creació del Centre d’Interpretació de la Calç, un equipament que «aixoplugarà el Cacis i un espai educatiu d’experimentació ambiental i geològica a través de les arts». 

 14 gener 2024

Regió7

El Tempus Trio farà una residència de tres anys a Moià

Joventuts Musicals celebra 25 anys creant un vincle amb una jove formació de prestigi que actuarà a la localitat

Toni Mata i Riu
09·04·22 | 06:25

 

El Tempus Trio tocarà en el Festival Viñas de Moià | FOTOGRAFIA PROMOCIONAL


El Tempus Trio, compost per Maria Tió (violí), Ferran Bardolet (violoncel) i Ricard Rovirosa (piano), és la primera formació que es beneficia de la residència artística que posa en marxa Joventuts Musicals de Moià, una entitat que celebra el seu primer quart de segle recuperant algunes de les activitats que la pandèmia va aturar i engegant nous projectes que consoliden la capital del Moianès com un dels principals focus musicals i culturals de les comarques de la Catalunya Central.


«És una oportunitat fantàstica», va explicar ahir Rovirosa sobre el vincle que durant els tres propers anys unirà Joventuts Musicals de Moià amb un grup que actualment també és companyia resident al Palau Mirabell de Salzburg. «Fa vint-i-cinc anys vam començar a ajudar a projectar el talent d’intèrprets joves del país com el Quartet Casals, Albert Guinovart i Daniel Ligorio, entre altres», va indicar Nona Arola, responsable de l’entitat moianesa: «Ara amb la residència volem contribuir al creixement d’una formació ja molt consolidada com el Tempus Trio, que ha obtingut premis molt importants».

Una de les virtuts de la iniciativa és la projecció pública de la residència: el trio oferirà diverses activitats de cara a la ciutadania, com el concert que tindrà lloc el 23 de juliol en el marc del Festival Viñas de Moià. Així mateix, seran professors del Campus Musical del Moianès, que se celebrarà del 23 al 31 de juliol i «ja té una quarantena d’inscrits, de molt nivell».

Del 4 al 5 de novembre, el grup tornarà a Moià, on faran estades d’assaig en diferents moments de l’any, per dur a terme una activitat pedagògica amb les escoles de la localitat, un assaig i col·loqui obert al públic i un concert de la temporada de Joventut Musicals. Properament s’aniran programant altres activitats.

D’altra banda, Joventus Musicals de Moià engegarà dissabte vinent la 9a edició del Cicle Joves Talents Maria Vilardell, amb la presència d’Adrià Perea i Sara Serrano (piano) (16 d’abril), Maria Juste (piano) i el Trio Defilló (30 d’abril), Carlos Bujosa (piano) (14 de maig) i Ainhoa Díez (piano) i el Quartet Tomàs (21 de maig). 

9 abril 2022

Regió7