Un taller per a artistes al bosc del Moianès: això volia ser el forn de la calç, i això ha estat
Text: Toni Mata i Riu
Foto: Mireia Arso
El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç va irrompre en l’ecosistema cultural de la Catalunya Central fa quinze anys amb la vocació de recuperar un espai patrimonial del terme de Calders i de promoure i divulgar l’art contemporani al territori, tot plegat sota la direcció de l’artista Roser Oduber. Durant una dècada i mitja hi han passat 150 creadors d’arreu del món.
QUINZE ANYS PROMOVENT L’ART AL BELL MIG DEL BOSC
Ja descansarà el dia que la fiquin en un calaix per dormir eternament, assegura la Roser Oduber mentre veu saltironejar la Trufa amunt i avall en un matí ennuvolat i no del tot fred malgrat l’amenaça de pluja i neu. No se sap estar un minut quieta perquè si no són les seves mans les que creen ho fa el cervell imaginant de quina manera pot continuar estimulant l’estima per l’art contemporani. Fa quinze anys va obrir portes al mig del bosc, recuperant uns antics forns de calç, un espai per a la creació que s’ha convertit en un punt de trobada a una escala local i en un centre de referència internacional. Una dècada i mitja després, l’artista i activista mira enrere i rememora una llarga llista d’activitats, exposicions, festes, xerrades i concerts i una relació d’un centenar i mig de noms de creadors d’arreu del món que es van beneficiar de les residències que ofereix el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç de Calders. «D’Austràlia no ha vingut mai ningú», s’adona. Temps al temps.
Edifici del Forn de la Calç
«Els preliminars van ser molt emocionants», apunta Oduber, artista reconeguda que concilia la seva carrera creativa amb la direcció d’un centre que no només ha recuperat dos forns on s’hi obtenia calç -per al tercer ja tenen els fons necessaris-, també ha portat al Bages dotzenes de mirades i inquietuds. «Per aquella època», indica la directora del Cacis recordant el 2008 en que l’economia va saltar pels aires, «començava a haver-hi la voluntat de reconstruir fàbriques i recintes industrials com a espais culturals i nosaltres vem veure la possibilitat d’oferir residències». Oduber, però, reconeix que ara fa quinze anys «quan anava a presentar el projecte em miravem com si fos extraterrestre».
La Roser Oduber i el seu home, l’enginyer Joan Vendrell, van creure possible alçar al mig del bosc, dins el terme de Calders i prop de la Font de les Tàpies, un equipament que promogués l’art contemporani amb criteris de sostenibilitat. Des de grups escolars a col·lectius d’artistes, centenars de persones han passat pel centre. «A l’inici vem tenir el suport de companys d’altres centres de creació com Can Xalant i Hangar, amb qui vam fundar la Xarxa de Centres de Producció de Catalunya», afegeix Oduber, que agraeix el suport de la Generalitat i lamenta que el conveni que havien signat amb l’Ajuntament de Calders no l’ha renovat el govern actual.
Antic forn de calç
«Hem vist créixer un gran nombre de creadors i creadores que a traves de les seves obres interpel·len al públic, el fan reflexionar de forma crítica, fent una crida al canvi davant del col·lapse ambiental, social i econòmic que vivim. Potser no tot és autèntic, hi ha molta moda i postureig, però va bé que es parli i cerquin solucions», conclou Oduber.
En clau de futur hi ha la publicació, al març, de la revista Calç que donarà testimoni un cop l’any de l’activitat del Cacis. L’acte se celebrarà en el marc de la presentació de la REC-Xarxa de centres de creació de l’Eurogió, que aplegarà entitats d’Occitània, les illes Balears i Catalunya. I en l’horitzó hi ha la creació del Centre d’Interpretació de la Calç, un equipament que «aixoplugarà el Cacis i un espai educatiu d’experimentació ambiental i geològica a través de les arts».
14 gener 2024