Menjar i escoltar música al poble més petit del Moianès

El Festival a Granera arriba a la dotzena edició amb quatre concerts acompanyats de tast gastronòmics, visites patrimonials i tallers sobre antics oficis



Marc Xarau i Irene Augé són Kelimós, el duet que inaugurarà el Festival a Granera / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Toni Mata i Riu
Manresa22 JUN 2026 17:58Actualitzada 25 JUN 2026 16:56


El grup de folk Kelimós obrirà aquest dissabte la dotzena edició del Festival a Granera, una iniciativa de Joventuts Musicals del Moià que porta al poble més petit de la comarca quatre concerts al llarg de l'estiu que combinen música, gastronomia, patrimoni, natura i antics oficis. La sarsuela "Cançó d'amor i de guerra", la violinista Inés Issel Burzynska i el violoncel·lista solsoní Gerard Flotats completen el pòquer de propostes del certamen.


El Festival a Granera arriba un estiu més a la cita amb el públic amb quatre jornades que, al voltant del concert, també inclouen la visita a l'espai de la localitat que l'acollirà -sempre ubicacions no habituals-, un tast gastronòmic amb productes locals i de la comarca i un taller que recupera la memòria d'antics oficis o bé que tracta algun tema relacionat amb la natura.


La primera trobada tindrà lloc aquest dissabte, 27 de juny (18 h), a la Font de la Torre, amb l'actuació del grup Kelimós, integrat per Irene Augé (acordió diatònic i veu) i Marc Xarau (violí, timple canari i veu). El duet interpretarà un repertori format per músiques de folk d'arreu del món, en diverses llengües, com ara la "Pizzica di San Vitto", de la Puglia italiana, "Les Cobletes de la Canya", una peça tradicional de la comarca del Segrià, l'argentina "11 kilómetros" i "Billy in the Lowground", una cançó tradicional dels Apalatxes.


La segona cita del festival se celebrarà l'11 de juliol (18 h) a El Casal, amb la representació de la sarsuela "Cançó d'amor i de guerra", a càrrec de l'Associació Òpera Terrassa en el centenari d'aquest títol emblemàtic del compositor valencià Rafael Martínez Valls. Els personatges principals seran representats per Maria Bañeras (Francina, soprano), Beñat Egiarte (Eloi, tenor), Joan García Gomà (Avi Castellet, baríton) i l'actor Marc Calvo (Ferran, hostaler i recitaire), amb Víctor Galiano al piano. Anna Farrés és la narradora i l'encarregada de l'adaptació escènica i, amb Carles Arola (decorats) i Nani Bellmunt (maquillatge), completen l'equip artístic.

L'ermita de Santa Cecília serà el 15 d'agost (18 h) l'escenari del concert "Els colors del violí" protagonitzat per Inés Issel Burzynska. En el programa, la "Sonata núm. 2 en La menor BWB 1003" de la col·lecció de "Sis sonates i Partites per a violí sol, BWV 1000-1006" de Johann Sebastian Bach, qui va assolir un alt nivell en la seva escriptura per a violí sol. L'artista també oferirà peces de Fritz Kreisler, Salvador Brotons i Eugène Ysaÿe.

El solsoní Gerard Flotats, un talent en la interpretació del violoncel, posarà la cloenda al festival el 12 de setembre (18 h) a l'església de Sant Martí, amb el programa "Contrastos sobre cordes". Flotats aproparà el públic a peces de diferents èpoques i estils escrites per a l'instrument, com els curts i subtils "Preludis" d'Edmund Finnis, la "Sonata per a violoncel sol en Do menor, Op. 28" d'Eugène Ysaÿe, la "Suite per a violoncel sol en Sol major" de Bach, i la "Suite per a violoncel sol" de Gaspar Cassadó.


El violoncel·lista de la Catalunya central tancarà el concert amb els "Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona", amb els arranjaments per a l'instrument fets per ell mateix.


Les entrades de totes les actuacions tenen un preu de 15 euros, i inclouen el concert i la resta d'activitats, excepte la sarsuela, el tiquet de la qual val 15 euros si es compra de forma anticipada i 20 euros si es fa a taquilla.

22 juny 2026

Regió7 

El repte d'un moianès i una solsonina: esquilar ovelles contra el cronòmetre

El moianès Josep Riera i la guixeresa Emma Rojas competiran en un concurs d’esquilar ovelles a Abadiño, al País Basc, i són els dos únics representants catalans del certamen




Josep Riera, esquilant una ovella / Arxiu Particular


Lluc Grandia
Manresa27 SET 2025 6:30Actualitzada 27 SET 2025 8:53


Aquest cap de setmana, al poble d’Abadiño (País Basc), se celebrarà un certamen molt curiós: el campionat d’esquilar ovelles del País Basc. Durant tot el dissabte, una seixantena d’esquiladors s’enfrontaran per aconseguir el títol. I entre ells, dos de catalans, ambdós de les nostres comarques: El moianès Josep Riera i la solsonina Emma Rojas.


Riera va començar a esquilar ovelles quan només tenia 17 anys. Va treballar uns anys de ramader i, quan va deixar-ho, esquilar ovelles va deixar de ser una professió per ser la seva afició. «Per anar al concurs, ens vam animar amb els companys de la colla, amb els que anem a esquilar ovelles, i ens vam animar a veure’l. I jo em vaig acabar presentant». «Em va bé per les vacances. La idea inicial era només anar-lo a veure, però em van anar animant a que em presentés, i al final em vaig animar jo també», assegura.


El moianès, nascut a Granera, no té massa experiència en els concursos. Ha participat en diverses ocasions al de Ripoll, on en tres ocasions ha aconseguit el bronze, però no ha anat mai a la competició d’Abadiño i, per exemple, enguany va anar només d’espectador a Ripoll. «Jo em pensava que més gent de la colla es presentaria. Vaig a fer-ho el màxim de bé que pugui, vaig a disfrutar».


«Jo gaudeixo esquilant tranquil. Això de fer-ho ràpid és una mica estressant. És un concurs que premia el temps. Com la Fórmula 1, que un segon més o menys ho pot canviar tot. També has de vigilar i estar molt alerta que no se’t moguin les ovelles», relata. «En funció de com vagi, de com de còmode em senti, decidiré si hi torno a anar l’any que ve, o si em torno a presentar a Ripoll», assegura Riera.

Perquè en un concurs d’aquest tipus es puntuen moltes variables. Hi ha un jurat que valora la rapidesa de l’execució, però també la precisió, és a dir, que no quedi res i que, a més, no es facin talls a l’animal, que és una cosa que és fàcil que passi i que penalitza. Riera també relata que «també es valora que les passades siguin netes, és a dir, que no es talli la llana dues vegades, que sigui tot d’una passada a l’altra. Si et deixes un tros, no és bo per la puntuació». A més, abans de començar, l’esquilador ha de portar les seves ovelles a l’estable.

Tot això es fa en només un dia. Al matí hi ha la fase preliminar de les diverses categories i, a la tarda, es fan les finals, on s’escollirà al campió. Hi ha categories tant de tisores com de màquines, ambdues en categoria tan sènior com Open.


Riera, que actualment treballa com a jardiner a l’Ajuntament de Moià, es dedica a esquilar ovelles dels pastors com a afició, conjuntament amb una cinquantena d’esquiladors habituals a Catalunya. «Jo no tinc ovelles meves. Abans sí que havia estat ramader, però ara les que esquilo són de pastors, coneguts que sí que en tenen». «És una feina que s’ha de fer, si o sí, un cop l’any», assegura.

«Si són ramats d’unes 15 o 20 ovelles, hi vaig jo sol. Si són de 30 o 40, o més, reunim la colla que faci falta i hi anem», explica. «És una cosa que m’agrada i ho gaudeixo. Aquest any vaig anar a Osca, durant uns dies. Vam estar amb una colla, i treballàvem esquilant, però feia la sensació que eren vacances», relata.

També explica que, en algunes ocasions, «hi ha esquiladors d’aquí que van a França a esquilar». Per contra, «cada any venen molts esquiladors de l’Uruguai aquí, especialment a la resta d’Espanya. Pràcticament mig miler d’esquiladors. Perquè la gent d’aquí no ho fa, i ells ho fan molt més barat». Riera relata que la maquinària és cara, i que val diners haver-la de mantenir i renovar.


Emma Rojas, de Guixers, serà l’altra participant catalana del concurs. És una de les tres úniques esquiladores dones a Catalunya que fan campanya. Aquests dies va molt atrafegada amb la seva labor i preparant-se pel concurs, però explica que participa en aquest certamen per «trencar amb la masculinització d’aquesta feina, i genera referents femenins per a les joves».

27 setembre 2025

Regió7

Música, natura i gastronomia: 3 en 1 al festival de Granera

El poble més petit del Moianès acull un any més el certamen cultural que organitza Joventuts Musicals de Moià



El gospel serà present en la darrera vetllada del festival / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL


Toni Mata i Riu
Manresa25 JUN 2025 18:08Actualitzada 25 JUN 2025 19:12


Quatre espais del poble de Granera, el més petit de la comarca del Moianès, acolliran aquest estiu les quatre propostes del festival que cada any organitza Joventuts Musicals de Moià. Cadascuna de les trobades inclou activitats de natura, gastronomia i un concert de poc més de mitja hora amb la voluntat d'atreure no tan sols els amants de la música sinó també els veïns de la localitat, els d'altres poblacions properes i els visitants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

La jornada inaugural tindrà lloc aquest dissabte, 28 de juny, a la masia Tantinyà, amb l'actuació de Bum Ditty, el grup que formen Joana Gumí (violí, mandolina, banjo i veu) i Ned Somerville (banjo, guitarra i veu). El programa "Dels Apalatxes a Catalunya" proposa un recorregut pel gènere Old Time, amb composicions pròpies i temes tradicionals nord-americans de la zona dels Apalatxes.


Cada cita començarà a les 18 h i el tiquet costa 15 euros. Els quatre dies del festival començaran amb una passejada per anar al lloc on es fa el concert, hi haurà un taller de natura (flora, fauna, oficis antics, ...), el concert d'uns 35 minuts i un tastet gastronòmic vinculat al contingut del taller.


La segona vetllada està prevista pel 12 de juliol a El Casal amb la representació escenificada de l'òpera "L'Elisir d'Amore", de Donizetti, a càrrec de l'Associació Opera Terrassa.

El 15 d'agost serà el torn de Pasión Azul, el duet format per la violoncel·lista alemanya Sunita Mamtani i el guitarrista català Alejandro Pérez Gracia. L'actuació a l'ermita de Santa Cecília porta per títol "Música clàssica del món", amb temes de clàssica, bandes sonores, jazz i arranjaments de folk.


El festival es clourà el 13 de setembre a l'església de Sant Martí amb una sessió de mantres i gospel a càrrec de la formació coral Clappers del Weclap i el duet Sonick's Soul, amb Nick June i Sonia Moreno.

25 juny 2025

Regió7

Arresten tres nois per robar en cases i establiments de Moià

16 maig 2025

el9nou paper
 

Reclamen una indemnització a l'Ajuntament de Granera per un accident mortal a l'illa de contenidors del municipi

La víctima, una dona de 82 anys i veïna del poble, va rebre l'impacte d'una porta corredissa que es va desprendre i va patir un cop al cap en caure a la vorera


La porta corredissa que es va desprendre a l'illa de contenidors de Granera / ARXIU PARTICULAR


Laura Serrat
Manresa14 MAI 2025 6:25Actualitzada 14 MAI 2025 18:34


Una família moianesa ha presentat aquesta setmana davant de l'Ajuntament de la Granera, al Moianès, una reclamació de responsabilitat patrimonial arran de la mort d'una veïna del municipi, de 82 anys, el 27 de novembre de 2024 a conseqüència d'un accident a l’illa de contenidors de residus situada a l’entrada de la població.

La víctima, que anava acompanyada per una altra dona, va patir l'accident en el moment que una de les portes corredisses que delimitava la zona es va desprendre dels seus guiatges i li va caure al damunt, un fet que va provocar que caigués a la vorera, tal com relata la reclamació presentada per la família a través del despatx LEXIA Advocats. A conseqüència de la caiguda, la víctima va patir un traumatisme sever a la zona del cap i va ser traslladada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, però els equips mèdics no van poder fer res per salvar-li la vida.


Arran de l'accident mortal, els familiars directes de la víctima denuncien deficiències en els mecanismes de subjecció de la porta i consideren que els danys han de ser compensats. En aquest sentit, la reclamació sol·licita una indemnització global ajustada als barems vigents per morts per accident, incloent-hi despeses funeràries i danys morals. Per respecte a la seva intimitat, la família ha demanat que les xifres sobre la quantitat reclamada no es facin públiques.


"El tràgic succés posa de manifest la necessitat que les administracions garanteixin la seguretat de totes les seves instal·lacions. Demanem que l’Ajuntament assumeixi la seva responsabilitat i apliqui les mesures correctores imprescindibles perquè mai més es repeteixi un fet similar", assenyala Jordi Matamala, advocat de la família i soci de LEXIA Advocats.

Per la seva part, l'alcalde de Granera, Joan Vilaplana, ha lamentat l'accident mortal que va tenir lloc el novembre passat i ha reconegut el dret de la família a reclamar una compensació pels danys causats a conseqüència de l'incident. Tanmateix, ha posat en relleu que vol evitar fer declaracions sobre l'accident fins que no es tanqui la investigació.

Segons els testimonis recollits en el moment de l'accident, la víctima es trobava a poca distància de l’estructura de fusta que envolta la deixalleria, mentre la dona que l’acompanyava va entrar per la porta lateral, adreçada als vianants, a tirar la bossa d’escombraries en el moment dels fets. L'advocat dels familiars assegura que no es va fer cap maniobra imprudent ni prohibida que hagués provocat l’accident i, en qualsevol cas, afegeix que la porta no hauria d'haver caigut independentment de si va ser manipulada amb anterioritat.

D'ençà de l'accident, l'Ajuntament va retirar les portes corredisses que envoltaven els contenidors i l'alcalde assegura que el consistori "sempre ha vetllat per la seguretat dels veïns i pel manteniment dels serveis públics del municipi".


En cas de manca de resposta expressa o de resolució desfavorable, l'advocat explica que la reclamació es considerarà pas previ a la via contenciosa administrativa.

14 maig 2025

Regió7

L'avís d'un ciutadà permet detenir tres homes que acabaven de robar en dos domicilis del Moianès

Un cop detinguts, els investigadors van esbrinar que el mateix dia havien robat en una perruqueria de Navarcles i en una gasolinera de Moià


Dos agents dels Mossos / MOSSOS


Redacció
Manresa13 MAI 2025 11:47Actualitzada 13 MAI 2025 16:22


Mossos d'Esquadra de la comissaria de Moià i de la Unitat d'Investigació de la comissaria de Manresa han detingut tres homes de 23 i 24 anys com a presumptes autors de robatoris en dos domicilis del Moianès i d'haver furtat objectes d'una perruqueria de Navarcles i en una gasolinera de Moià.

El 7 de maig, pels volts de les nou del vespre, els Mossos va rebre l'avís del 112 que un testimoni havia vist tres persones accedir en dos pisos de Granera (Moianès) i que poc després havien fugit amb un vehicle.


Amb la descripció del cotxe dels lladres, els agents van fer recerca per la comarca fins que el van localitzar aparcat davant d'un restaurant de Moià.


Els agents van accedir a l'interior de l'establiment on hi havia els tres presumptes autors, van escorcollar el seu vehicle i van localitzar alguns dels objectes que acabaven de sostreure. Davant d'aquests fets, els Mossos van detenir els tres homes com a presumptes autors dels dos robatoris.

Posteriorment, agents de la Unitat d'Investigació de la comissaria de Manresa van esbrinar que els detinguts també havien robat en una perruqueria de Navarcles i havien sostret articles d'una benzinera de Moià. En l'escorcoll del vehicle dels autors es van recuperar i retornar alguns dels objectes sostrets.


Els detinguts van passar el 10 de maig a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Manresa. Se'ls acusa de tres delictes de robatori amb força i un delicte de furt.

13 maig 2025

Regió7

Detenen tres joves per robar en cases i establiments del Moianès

Van enxampar-los quan acabaven d’entrar en dues cases de Granera, però el mateix dia ho havien fet a una perruqueria de Navarcles i en una gasolinera de Moià



 

Un vehicle dels Mossos d'Esquadra | ACN

El 9 Nou
13/05/2025
Moià/Granera/Navarcles

Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Moià i de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Manresa van detenir, el passat dimecres 7 de maig, tres homes de 23 i 24 anys com a presumptes autors de tres delictes de robatori amb força i un delicte de furt.

Tal com expliquen els Mossos en una nota, pels volts de les 9 de la nit, els Mossos va rebre l’avís del 112 que un testimoni havia vist tres persones accedir en dos pisos de Granera (Moianès) i que poc després havien fugit amb un vehicle. Amb la descripció del cotxe, els agents van fer recerca per la comarca fins que van localitzar el vehicle aparcat davant d’un restaurant de Moià.

Els agents van accedir a l’interior de l’establiment on hi havia els tres presumptes autors, van escorcollar el seu vehicle i van localitzar alguns dels objectes que acabaven de sostreure. Davant d’aquests fets, els mossos van detenir-los.

I no es va quedar acabar aquí, agents de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Manresa van determinar que els detinguts també havien robat en una perruqueria de Navarcles i havien sostret articles d’una benzinera de Moià. En l’escorcoll del vehicle dels autors es van recuperar i retornar alguns dels objectes sostrets. Els detinguts van passar el 10 de maig a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Manresa.

13 maig 2025

el9nou

Municipis de l’àrea central reben ajut per abastir-se d’aigua amb camions cisterna

Hi ha poblacions del Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès i, sobretot, Anoia

Camions cisterna subministrant aigua a un dipòsit / ACA


David Bricollé
Manresa 22 GEN 2025 13:58 Actualitzada 22 GEN 2025 17:26


Una quinzena de municipis de l’àrea central han de recórrer a camions cisterna per dotar-se d’una part del cabal necessari per subministrar aigua a les llars. Són poblacions que han recorregut als ajuts que proporciona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat per cobrir aquest cost d’abastament extra, allà on no arriben els cabals de captacions pròpies, ja sigui per al conjunt del municipi o per a una part. Aquest és el cas, al Bages, de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat; al Moianès hi ha Santa Maria d’Oló, Castellterçol, Collsuspina i Granera: al Berguedà, Bagà; al Solsonès, Navès; i a l’Anoia hi ha el llistat més nombrós amb Rubió, Sant Pere Sallavinera, Cabrera d’Anoia, Santa Margarida de Montbui, Hostalets de Pierola, Piera, Sant Martí de Tous i Orpí.

Al conjunt de Catalunya, l'ACA ha resolt atorgar prop de 100 de subvencions per al transport d'aigua en camions cisterna i obres d'emergència, amb una dotació de 2,1 milions d’euros. Les subvencions oscil·len entre el 30 i el 95% del cost total elegible, en funció de la població censada, amb un límit de fins a 100.000 euros. S’han atorgat un total de 98 ajuts. Pel que fa a les tipologies, 65 serviran per cobrir els costos del transport d’aigua en camions cisterna; 17 per a l’execució d’obres d’emergència, mentre que setze 16 són subvencions que han servit per finançar ambdues actuacions.

L’Agència Catalana de l’Aigua, ja entre 2022 i 2024, ha atorgat sis línies d’ajuts d’aquesta tipologia, amb una aportació total superior als 8 milions d’euros i atorgant prop de 340 ajuts. La setmana passada, l’ACA va obrir la convocatòria per pal·liar la sequera a les conques del Montsant, el Siurana i el Riudecanyes, amb una dotació de 6 milions d’euros.


Més de 221 milions en dos anys

Des que es va activar el Pla de Sequera en el mes de setembre de 2021, l’ACA està destinant més de 221 milions d’euros a través de diverses línies d’ajuts per a garantir l’abastament. 13 milions són per a la millora i reforç de les xarxes d’abastament supramunicipals. Un milió per a la millora dels controls dels cabals en alta. 1,5 per a la redacció de plans directors del servei d’abastament municipal. 40 milions per millorar l’abastament en alta. 16 per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i obres d’emergència. Fins a 130 milions per millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipals en baixa. I 20 milions d’euros per a la recuperació i construcció de pous.

22 gener 2025

Regió7

Tres Tombs a Castellterçol: Passat rural entre la benedicció i la desfilada

El bestiar i el transport animal protagonitzaran la festa que, per sant Antoni Abat, el 17 de gener, homenatja els camperols d’ara i d’abans

Desfilades de carros i carruatges carregats i tirats per animals pels carrers de Castellterçol Festa dels Tres Tombs en honor a sant Antoni Abat.

Jordi Escudé Vila
10 GEN 2025 8:12 Actualitzada 10 GEN 2025 9:55

Castellterçol, a la comarca del Moianès, viatjarà unes dècades enrere divendres vinent, el 17 de gener, per recordar com era la vida al poble i l’estret vincle entre els camperols i el bestiar, un element de vital importància tant si era de càrrega com per treballar als camps i boscos.

Es tracta de la festa dels Tres Tombs, que també se celebra en moltes poblacions d’arreu de Catalunya el dia de sant Antoni Abat, patró del gremi dels traginers i protector dels animals. I és que els traginers són part de l’homenatge a qui es dirigeix la festa. Anys enrere eren l’essència econòmica de Castellterçol i de poblacions del seu entorn com Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, que són els municipis que conformen el gremi organitzador de la festa en aquesta zona de la comarca des de fa més d’un segle. No s’ha pogut datar exactament la data inicial, però la bandera més antiga que consta d’aquest gremi és de 1892, i, malgrat el pas dels anys, la festa ha canviat poc, per aquest motiu manté la seva autenticitat. Antigament la gent desfilava amb el seu cavalls, mules, alguna vaca i també ovelles.

Cert és que la vida en aquests pobles sí que ha canviat, i si abans el bestiar era molt present en cada casa, ara gairebé no en queda, però a través dels socis del gremi, la cavalcada dels Tres Tombs, que és l’essència de la festa, s’assegura la presència de carros i carruatges amb animals que desfilen pels carrers per representar els antics oficis que requerien el seu transport. També hi desfilen tractors.

La cavalcada començarà les 12 del migdia, després que els agremiats hagin recollit les banderes del patró per portar-les a l’església, juntament amb els avis d’honor i els tres administradors de l’any en qüestió, vestits amb barret de copa i elegants capes. Se celebrarà una missa en la qual es canten els goigs en honor al patró i es repartirà el pa beneit, i després d’un esmorzar de coca i vi comencen els Tres Tombs. Consisteixen a donar tres voltes al voltant de la plaça per rebre la benedicció del capellà, i després començarà la desfilada.

Dissabte dia 20 se celebrarà un dinar popular obert també al públic que vulgui acudir-hi, un concert, una degustació de rom cremat i una actuació a càrrec de l’Esbart Rosa d’Abril. També hi haurà el canvi de capes, que es donen als pròxims administradors. És típic d’aquesta celebració menjar el tortell de Sant Antoni Abat, elaborat a base de massapà.

10 gener 2025

Regió7

El festival de Granera clou amb el Cul de Sac

 30 d'agost 2024

Regió7 paper

El jazz obre el desè aniversari del Festival de Granera

14 juny 2024

Regió7 paper
 

La Diputació arrenca el servei de caixer mòbil a set pobles del Moianès

El dilluns 29 d’abril passarà per Calders, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja

 

El vehicle del caixer mòbil | Diputació de Barcelona

Ferran Polo
26/04/2024
Monistrol de Calders

La Diputació posa en marxa aquesta setmana el servei de caixer mòbil que arribarà a set dels deu municipis del Moianès, tots els que no tenen oficina bancària. Els primers municipis que rebran el servei seran Calders, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja. Serà el dilluns dia 29.

Durant el mes de maig, el vehicle amb el caixer arribarà a la resta de municipis. La freqüència depèn de la població: un cop cada mes als pobles de menys de 1.000 habitants i dos cops al mes als que tenen entre 1.000 i 5.000 habitants. El temps d’estada també varia segons la població.

El servei està operat per l’empresa Prosegur, que va guanyar el concurs públic convocat per la Diputació. El vehicle amb el caixer permetrà fer diverses gestions: treure efectiu amb la targeta i amb el mòbil, consultar els últims moviments del compte corrent, consultar el saldo, canviar de PIN, recarregar la targeta de prepagament i informar-se dels serveis que presta la Diputació. A més, hi haurà una persona disposada a ajudar i a resoldre de manera personalitzada qualsevol dubte relacionat amb els serveis que es presten.

El caixer se situarà en els punts que s’han pactat amb els ajuntaments. Al Moianès, el servei s’estrenarà a Calders amb la furgoneta que aparcarà a la plaça Major i prestarà servei a partir de les 9.05 del matí. Després, es desplaçarà a Monistrol de Calders. Pararà a l’avinguda Pere Tarrés a partir de les 9.40 del matí. A Granera, la furgoneta estarà davant del casal social del poble a partir de 2/4 d’11 del matí. La darrera parada de la jornada al Moianès serà a Sant Quirze Safaja: quan faltin deu minuts per les 12 del migdia estarà disponible al costat de la llar d’infants Els Quirzets. El temps d’estada a cada municipi és limitat perquè el vehicle va fent ruta al llarg de la jornada.

Les següents visites previstes al Moianès són: Calders (22 de maig), Castellcir i Collsuspina (24 de maig), l’Estany (27 de maig) i Granera, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja (29 de maig).
També al Vallès Oriental

En total, 96 municipis de la demarcació de Barcelona rebran la visita dels caixers mòbils en un servei semblant al que des de fa anys dona el Bibliobús als pobles més petits. Hi viuen o treballen un total de 58.000 persones. Al Vallès Oriental, sis municipis es beneficiaran de la iniciativa: Sant Pere, Campins, Fogars i Santa Maria de Martorelles (rebran la primera visita el 21 de maig), Figaró (dia 24) i Tagamanent (30).

26 abril 2024

el9nou

ACA destinarà més de mig milió en ajuts a la regió central per al transport d'aigua i emergències per sequera

Se'n beneficiaran cap a una vintena de municipis, especialment del Bages, el Moianès i l'Anoia

Redacció
Manresa | 18·01·24 | 17:37

Transport d'aigua amb camions cisterna ACA


Les comarques centrals rebran un total de 536.142 euros d'ajuts de l'Agència Catalana de l'Aigua per al cofinançament del transport d'aigua en camions cisterna i per a l'execució d'obres d'emergència per problemes ocasionats per la sequera. Això suposa gairebé la meitat dels prop d'1,3 milions d'euros que ha previst per al conjunt de Catalunya. Els ajuts responen a despeses ja fetes, i amb la condició que hagin estat realitzades dins del període comprès entre l'1 de gener del 2022 i el 30 de juny del 2023.

En el conjunt de la regió central es beneficiaran d'aquestes subvencions prop d'una vintena de municipis. Qui en té més és l'Anoia, que també és la comarca a la qual es destinarà més diners. S'hi preveuen 225.882 euros en total distribuïts entre Mediona, Cabrera d'Anoia, la Llacuna, Montbui i els Hostalets de Pierola. La segueix el Moianès, amb ajudes tan sols a tres municipis (Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja), però que pugen a 170.846 euros. El Bages en rebrà 95.288 concentrats tots a Castellbell i el Vilar; i ja molt per sota, trobem la Mancomunitat d'Aigües Bersols, Navès i Solsona, al Solsonès, que sumen 22.959 euros; els 12.900 entre Cercs i Vallcebre, al Berguedà; els 7.078 que es repartiran Coll de Nargó i Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell; mentre que la Cerdanya en rebrà 1.189, tots a Bellver.

Obres estructurals a Castellbell
Els ajuts que rebrà Castellbell suposen el 65 % del cost del transport d’aigua en cisternes fins als nuclis de Sant Cristòfol i Mas Enric-Can Prat durant els primers sis mesos de l’any passat. Menrestant, l’Ajuntament treballa en les obres estructurals que evitin haver de dependre del transport en cisternes per abastir determinats nuclis de població, una solució que és provisional i amb uns costos elevadíssims, segons fonts municipals. En aquest sentit, es treballa per acabar les obres de canalització i connexió de Mas Enric-Can Prat amb la xarxa d’aigua de Marganell i també s’avança en la construcció d’un nou pou a Sant Cristòfol.

En paral·lel, el consistori també està tramitant tota la documentació per optar a la convocatòria d’ajuts de l’ACA corresponent al segon semestre de 2023 i poder tenir també coberta una part important del cost del transport d’aigua en cisternes que ha suposat els darrers sis mesos de l’any. 

18 gener 2024

Regió7

Cau un arbre a Granera a causa del vent

L'incident va tenir lloc aquest dijous a 3/4 de 9 de la nit a la BV1245

Redacció
Granera | 27·10·23 | 11:00




Una dotació dels Bombers de la Generalitat arxiu


Els Bombers de la Generalitat han treballat aquest dijous al vespre en les tasques de retirada d'un arbre que havia caigut a la carretera BV1245, al seu pas pel municipi de Granera, al Moianès. L'incident, que va tenir lloc a les 20:41 hores, hauria estat provocat per la ventada d'ahir a la nit, segons fonts del cos d'emergències. Una dotació de bombers ha retirat l'arbre i ha netejat la calçada. 

27 octubre 2023

Regió7

Sonsoles Letang: «Estem valorant la possibilitat de fer noves captacions d’aigua»

Letang confia poder posar en marxa aviat mesures que els permetin garantir l’abastament a tota la comarca

Queralt Casals

Moià | 10·04·23 | 06:25 | Actualitzat a les 12:11

Sonsoles Letang és la consellera comarcal de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Moianès ARXIU

El Moianès, sobretot les poblacions de la part sud, pateixen seriosos problemes d’abastament d’aigua a causa de la sequera. Dels deu municipis de la comarca només Calders té connexió a la xarxa de distribució d’aigua potable i la resta s’abasteixen de pous i de captacions d’aigües superficials, que han vist reduït el seu cabal. La situació és preocupant i hi ha municipis, com Castellcir i Granera, que s’abasteixen amb camions cisterna. El Consell Comarcal del Moianès disposa d’un estudi sobre els recursos hídrics del territori i està planificant solucions per garantir l’abastament d’aigua. Es planteja fer nous pous, derivar aigua entre municipis o la possibilitat de connectar-se a una xarxa supramunicipal.

La sequera afecta seriosament la comarca. Quina és la situació?

Tot i que hi ha altres comarques molt afectades, nosaltres crec que som una de les primeres que hem donat senyals d’alarma. Per casualitat, fa cosa de tres anys, des del Consell Comarcal vam demanar a la Diputació de Barcelona que volíem tenir una visió general de tots els serveis urbanístics de la comarca, però no pensàvem amb la sequera sinó sobretot en buscar sinergies entre tots els serveis urbanístics, i vam decidir justament començar per abastament d’aigua potable i sanejament. En la diagnosi que vam fer vam veure que tant a curt, mitjà i llarg termini el Moianès sud patirà i no només municipis com Castellcir i Granera, que van amb camions cisterna i també Castellterçol puntualment, sinó també el sòl rústic, on els pous que abasteixen masies i explotacions agroramaderes comencen a flaquejar i la situació és greu perquè ajudar-les és més difícil perquè podem incidir sobre xarxes urbanes, però el sòl no urbanitzable és enorme.

Quines solucions es plantegen?

Arran d’aquest anàlisi vam fer una proposta d’alternatives que vam consensuar amb l’ACA. La primera era la connexió de tots els municipis de la comarca a la xarxa d’abastament d’aigua en alta. Això vol dir una canalització d’aigua que transcorre per tot el territori català on molts municipis estan connectats i porten aigua de conques diferents. Quan li vam plantejar a l’ACA, a banda que el pressupost era molt elevat, ens va dir que miréssim altres alternatives com la possibilitat de solucionar internament el dèficit que tenim sobretot en els municipis del sud.

I han fet els deures...

Sí, hem analitzat alternatives a dintre de la comarca entre les quals n’hi ha una que consisteix en derivar aigua de municipis que no tenen problemes d’abastament, ni ara ni es preveu que en tinguin a mitjà i llarg termini, segons l’estudi que ha analitzat el context de canvi climàtic d’aquí a 50 anys en endavant. Per tant, la idea és que els municipis del nord derivin aigua als del sud. Una altra alternativa que hem valorat és fer més pous. Per això, hem fet un estudi hidrogeològic comarcal, que ja està molt avançat, i també estem estudiant els pous existents que estan abastint els municipis per veure com es comporten amb un període de sequera tan radical com el que estem vivint. En base a aquests dos estudis, valorem la possibilitat de fer noves captacions d’aigua en altres indrets.

I ara quin és el proper pas?

Ara que ja tenim tots els estudis i valoracions tècniques de les alternatives les vam posar sobre la taula al darrer Consell d’Alcaldies perquè ho valoressin les diferents poblacions, ja que hi ha actuacions entre municipis, i ens vam posar tots d’acord amb les actuacions intracomarca i de connexió a la xarxa fora de la comarca. Hi va haver molta entesa i molt agraïment per la feina que hem fet des del Consell, ajudats per la Diputació. Ara el proper pas és anar a parlar i consensuar les actuacions amb l’ACA, que ens està assessorant molt bé, i els hi plantejarem aquestes alternatives i suposo que acabarem fent un mix. És a dir, farem algun pou, alguna derivació de municipis excedentaris cap a municipis deficitaris i alguna connexió a la xarxa d’abastament en alta.

A banda de trobar solucions per al subministrament a la població també és important trobar-ne per a la indústria i el sector primari...

Sí, per la indústria estar connectat a la xarxa d’abastament en alta és un garantia gairebé perfecte, tot i que aquest estiu han patit molt el Ter i el Llobregat, però sembla que l’ACA té previst fer més dessalinitzadores i injectar aigua dessalinitzada també en aquestes xarxes. Però és més problemàtic el sector primari perquè la gran majoria està en sòl no urbanitzable i no té connexió a la xarxa d’abastament del poble. Si que n’hi ha algun que ho té molt ben fet, però justament és Granera que és qui no té aigua. Al sector primari se l’ha d’ajudar i els estem donant assessorament.
És molt interessant tenir una visió comarcal d’abastament d’aigua sobretot amb la situació actual

Quina seria la mesura més immediata o més factible?

El més immediat seria trobar nous pous perquè això es relativament fàcil i requereix poques infraestructures: una perforació, un dipòsit i una bomba. En canvi, una canalització, amb una infraestructura hidràulica que passa d’un municipi a un altre ja és un projecte constructiu, amb un pla especial urbanístic, un tràmit ambiental...Per temes administratius i per tràmits legals, això és impossible que sigui d’avui per demà.

Ho contemplem com una solució a llarg termini?

El que és més a llarg termini entenc que és la connexió a la xarxa d’abastament en alta perquè ja és una infraestructura més gran i, a més,intervé un altre òrgan que és l’ACA. Després hi hauria les infraestructures internes que són més petites però, tot i això, passa per diferents tipus de sòl, per diferents municipis i suposa una complexitat urbanística. La més fàcil és fer un pou.

Arribaran a temps per tenir alguna solució de cara a l’estiu?

Les cisternes son caríssimes, però no sé si tindrem temps en aquests municipis de fer noves perforacions i solucionar-ho d’aquí a l’estiu, és molt just perquè encara que siguin infraestructures mes fàcils també s’han d’aprovar pressupostos. S’hauria de poder fer un tràmit d’urgència i que es pogués contractar i executar ràpid perquè estem parlant d’aigua de pobles que dupliquen la població a l’estiu i que tripliquen el consum perquè fa més calor, hi ha piscines, hi ha més gent... Espero que d’aquí a no massa ja estiguem parlant amb l’ACA i sortir amb una solució i començar a contractar projectes. Tenim moltes ganes de posar fil a l’agulla.
Si cada comarca tingués un estudi com el que hem fet nosaltres crec que seria una gran eina per prendre decisions

El fet de disposar d’aquesta diagnosi tan acurada els ha suposat un avantatge?

Sí, vam estar molt de sort i ha sigut molt interessant fer aquest estudi. Jo crec que aquesta feina s’extrapolarà a la resta de comarques perquè és molt interessant tenir una visió comarcal d’abastament sobretot tal com està Catalunya ara i les previsions de pluges que no són massa optimistes. Si cada comarca tingués un estudi com el que hem fet nosaltres crec que seria una gran eina per prendre decisions.

10 abril 2023

Regió7

La Diputació actua en camins del Bages, Anoia, Berguedà i Moianès perquè siguin carreteres

L'ens provincial ha treballat durant 10 anys en la planificació i ara actuarà en tot el seu àmbit provincial

Enric Badia
Barcelona | 23·03·23 | 16:21 | Actualitzat a les 08:11





Un ciclista al camí que uneix Rocafort amb Mura, que serà objecte de reforma Oscar Bayona


La Diputació de Barcelona millorarà i gestionarà a partir d'ara una quinzena de camins o carreteres locals del Bages, Berguedà, Moianès, Anoia i Baix Llobregat Nord que s'incorporen al que s'anomena Pla Zonal, que no deixa de ser un pla de les seves carreteres. La mesura serà un alleujament per a molts municipis que per les seves dimensions i pressupost moltes vegades no podien fer front al manteniment dels accessos al mateix nucli de població. El diputat d'Infraestructures, Pere Pons, ha presentat aquest dijous el pla que es licitarà aquest any i que s'executarà entre 2023 i 2026. A diferència del que havia passat històricament amb la disputa de titularitats sobre carreteres entre Diputació i Generalitat, ara Pons ha assegurat que a la Diputació hi ha acord de tots els grups polítics sobre el pla i que amb la Generalitat hi ha una situació de diàleg i intercanvi d'informació.

Sobretot, la voluntat del Pla zonal és descarregar administracions locals i, en aquest sentit, Pons ha posat com a exemple la càrrega que suposa tenir una carretera a càrrec seu per al municipi amb menys habitants de la província, Gisclareny, o per a pobles com Castell de l'Areny, tots dos al Berguedà. El pla preveu actuar, a l'Anoia, al camí rural de Veciana, el camí del Maset Nord (a Masquefa), el camí de Vilanova d'Espoia, al camí de can Ras a Mas Castell i al camí de ca n'Aguilera. Al Bages, als camins de Santpedor a Castellnou de Bages (en dos trams), al camí de Mura a Rocafort, a dos trams més de la carretera de Rajadell. Al Baix Llobregat Nord s'arreglarà la carretera d'Esparreguera a can Sedó. En el cas del Moianès s'actua al Camí de Collsuspina a Fontanelles i al de Granera a Sant Llorenç Savall. I al Berguedà, a part dels accessos a Gisclareny i Castell de l'Areny, també es millora el camí de Monclar a l'Espunyola.
 

El diputat Pere Pons i el gerent d'Infrestructures, Vicenç Izquierdo comenten assumptes del pla Enric Badia

La xarxa local de carreteres de la Diputació està format per 283 vials, amb una longitud de 1.563 quilòmetres. I el pla actua 53 camins (145 quilòmetres) per a fer-hi millores d'asfaltatge, senyalització i cunetes. En 68 trams més (301 km) del que s'ha qualificat de millora viària (en aquest cas s'actua també sobre alguna infraestructura o per adreçar algun revolt) i en 86 trams hi haurà una ampliació de la calçada per arribar a una amplada mínima d'entre 5,5 o 6 metres. I la inversió total és de 230 milions.

La voluntat de la Diputació ha estat fer un repartiment equitatiu d'intervencions per comarca, perquè "si haguéssim seguit criteris de trànsit i intensitat mitjana de vehicles no hauríem sortit més enllà de la corona de Barcelona", explicava Vicenç Izquierdo, gerent dels Serveis d'Infraestructures Viàries. I ha recordat, en aquest sentit, la perseverança que havia tingut l'anterior diputat, Jordi Fàbrega (que havia estat delegat territorial de la Catalunya central), en fer un repartiment en què totes les comarques tinguessin el mateix nombre de trams i de pressupost. A l'hora de posar el llapis sobre els plànols i les zones a intervenir s'ha hagut d'adequar segons les obres a fer, però el punt de partida s'ha mantingut. Els projectes es troben en fase de redacció o ja redactats a punt per entrar en licitació. Tres estan pendents de la Generalitat indiqui als tècnics de Diputació quins són els criteris mediambientals que han de contemplar els projectes. La inversió en aquesta primera fase és de 31 milions. 

23 març 2023

Regió7

Una fàbrica al mig del bosc

 20 març 2023

el9nou paper

Joventuts Musicals de Moià celebra 25 anys amb el Triple Concert de Beethoven

El Tempus Trio i la Camerata Penedès interpretaran aquest dissabte una de les grans obres del compositor alemany en una vetllada que tindrà lloc a l'espai cultural Les Faixes

Toni Mata i Riu
Manresa | 09·03·23 | 18:58 | Actualitzat a les 06:30

Tempus Trio Moià ARXIU PARTICULAR


Res millor que la música per fer pujar l’ànim dels joves en una Europa a la deriva que el 1940 s’estava dessagnant per la més mortífera de les guerres que hauria de conèixer la humanitat. La creació de Les Jeuneses Musicales a Brussel·les s’amarava d’unes nobles intencions que, liquidada la contesa cinc anys després, va donar com a fruit el naixement de la Federació Internacional. A partir d’aquí, la idea es va expandir arreu del món com una taca d’oli que el 1997 va arribar a Moià per crear, ja de forma oficial un any després, les Joventuts Musicals de la localitat. Un quart de segle més tard, l’entitat celebra les noces d’argent amb un gran concert, «inèdit a la Catalunya central», tal i com explica la presidenta, Nona Arola, el Triple Concert de Beethoven amb el Tempus Trio i la Camerata Penedès.

«El primer concert que vam organitzar el va fer l’Albert Guinovart el 8 de maig del 1997», indica Arola, gestora cultural que va impulsar la creació de l’entitat a la capital moianesa. «La primera acta és del 20 de desembre del 1997 i s'hi encomana a la junta gestora la constitució de Joventuts Musicals», rememora: «el març del 98 es va fer un concert obert amb diferents músics i la primera actuació la va protagonitzar, el 31 de juliol del 1998, el grup de polifonies Musica Reservata de Barcelona". L’actual presidenta va assumir el 2020 un càrrec que prèviament van ocupar Sebastià Padrissa, Josep Antoni Alcantarilla i Enric Oliveras, aquest darrer durant quinze temporades.

Vint-i-cinc anys després, l’espai cultural Les Faixes, amb tres-centes cadires disponibles, acollirà aquest dissabte 11 de març (18 h) l’acte principal de la commemoració amb un concert que «el més normal és veure’l a Barcelona amb l’OBC o a Sabadell amb la Simfònica del Vallès». El Tempus Trio, una jove formació que actua arreu del món i ostenta la condició de formació resident de Joventuts Musicals de Moià, estarà acompanyat pels 45 músics de la Camerata Penedès en la interpretació del Triple Concert de Beethoven per a violí, cello, piano i orquestra.

«És un luxe poder tenir un trio solista com el Tempus, que recentment ha guanyat tres guardons de molt prestigi», explica Arola referint-se al 3r Premi a la Rising Stars Berlin International Competition, el 1r Premi ex-aequo del concurs internacional Città di Padova (Itàlia) i el 1r premi del Petrichor International Music Competition de Nova York. A més, el conjunt integrat per Maria Tió (violí), Ferran Bardolet (cello) i Ricard Rovirosa (piano) ha estat recentment formació resident del cicle de concerts Schlosskonzerte del Palau de Mirabell de Salzburg (Àustria).

«Per a qualsevol trio, poder fer El Triple Concert de Beethoven és un somni, i el Tempus el pot veure realitzat amb la Camerata Penedès, on hi ha intèrprets de la talla d’Elena Rey en condició de concertino directora», apunta Arola. Per dimensionar l’ambició del projecte, «una obra antològica de Beethoven preciosa», la principal responsable de Joventuts Musicals de Moià explica que cal una orquestra, i això a Catalunya no és fàcil d’aconseguir. Per aquest motiu, insisteix en que és un concert «inèdit» al territori central, que es repetirà diumenge a Vilafranca del Penedès.

L’espectacle respon també a un dels objectius fundacionals de l’entitat: el suport al talent jove. «Per aquí hi van passar en el seu moment músics com l’Arnau Tomàs, l’Abel Tomàs, l’Albert Guinovart, el José Menor, el Daniel Ligorio, ... i ara ja tenim la segona generació, joves intèrprets que són deixebles d’aquests que he esmentat». Nona Arola recull en la satisfacció amb que parla de l’entitat el vigor d’un projecte que, enguany, «arribarà als 500 concerts programats» i que viurà la 40a edició del seu festival estrella, el que porta el nom del tenor Francesc Viñas.


Una entitat amb 168 socis i 42 concerts anuals

En una població de 6.500 habitants com Moià -i una comarca que suma el doble- resulta gairebé miraculós que una entitat programi 42 concerts, la majoria de música clàssica. «Som els únics de la Catalunya central», afirma Nona Arola, que té el carnet de soci amb el número 1 de Joventuts Musicals de Moià, un col·lectiu sense ànim de lucre. «Ara ja som 168», precisa la moianesa, que en el seu moment va ser la Directora Executiva de Joventuts Musicals d’Espanya i té rera seu un ampli bagatge com a gestora cultural.

L’entitat es regeix per una junta directiva de 8 membres «on tothom fa una cosa o altra, ja sigui enganxar cartells, vendre entrades, anar a recollir els programes a la impremta o posar cadires». Cada associació local de Joventuts Musicals «funciona de manera independent i decideix quina activitat porta a terme». En el cas de Moià, els dos grans objectius són l’organització de concerts i la formació de perfeccionament a través del Campus d’estiu que l’any passat va aplegar 55 inscrits i enguany superarà la setantena.

No en va, JMM munta el cicle de Granera, el Moianès Sona en espais no convencionals com un pou de glaç o una ermita, el Cicle de Joves Talents Maria Vilardell i el Festival Viñas. «Hi ha gent de Manresa i Vic que venen a Moià perquè el que fem no ho tenen a les seves ciutats», conclou Arola.

9 març 2023

Regió7

Sequera al Moianès: "Ens hem de finançar perquè les vaques mengin. És insostenible"

La falta de pluja perjudica molt una comarca que té la ramaderia extensiva com una de les activitats principals
Núria Bacardit13/01/2023 - 15.42Actualitzat13/01/2023 - 18.51

 

La falta de pluja ha fet que el farratge no hagi crescut i s'ha encarit molt poder alimentar el bestiar (CCMA)

"Diuen que una sequera així no es veia des del 1942. Al Moianès ha plogut encara menys que a les comarques veïnes". Ho explica Just Serra, ramader d'una comarca que es dedica, en part, a la ramaderia extensiva.

Les vaques pràcticament no han pasturat en tot l'any, perquè als camps el farratge no ha crescut per falta de pluja. I això vol dir que n'han hagut de comprar.

"El farratge ha pujat molt de preu i ens hem de finançar no per produir més, sinó perquè les vaques mengin. És insostenible", diu el Josep de la granja Vall-Llosana, a Castellterçol, que també ha de portar una cisterna setmanal amb 12.000 litres d'aigua per abeurar un dels seus ramats. S'abastia d'un pou que s'ha assecat.
Cisternes d'aigua diàries a causa dels pous eixuts

De fet, gran part del Moianès s'alimenta de captacions subterrànies, de pous, que estan a nivells molt baixos. Granera ja fa gairebé dos anys que necessita cisternes d'aigua per omplir el dipòsit municipal i no és l'únic.

"Des del juliol no han parat de venir camions cisterna cada dia. Ara tres cops, però hem tingut pics de vuit cisternes diàries. Ja portem gastats 300.000 euros, finançats en part per l'Agència Catalana de l'Aigua i la Diputació", explica l'alcalde de Castellcir, Eduard Guiteras.

Està amoïnat perquè veu que no hi ha solució a curt termini per abastir el poble, de 800 habitants i amb dues potents indústries alimentàries a les quals ja han hagut de reduir dràsticament l'aportació d'aigua. L'embassament de Castellcir està en mínims i l'aigua no té prou qualitat (CCMA)

Tenen un embassament de reserva que també està a nivells mínims i la poca aigua que hi queda no té prou qualitat. Estan pendents que els construeixin una estació potabilitzadora.

I mentre busquen alternatives a la comarca per obtenir aigua, esperen el que ja sembla un miracle: que plogui i durant dies.

Pots veure la situació per la sequera al Moianès en aquest vídeo: 

13 gener 2023

324

El Moianès i la Cerdanya són les comarques que més van créixer el segon any de pandèmia

Segons el padró oficial a 1 de gener del 2022, només el Bages va experimentar un mínim descens d’habitants, i globalment s’ha crescut clarament a tota l’àrea en els dos anys de covid
Manresa ha perdut població en l'últim padró oficial, però n'hauria recuperat durant el 2022 ARXIU/ALEX GUERRERO

David Bricollé
Manresa | 29·12·22 | 06:24 | Actualitzat a les 09:18


Gairebé tres de cada quatre municipis de l’àrea de Regió7 van guanyar habitants durant el segon any de pandèmia, el 2021, segons la que és la dada més fiable de població, la del registre dels padrons, que acaba de fer públic l’Institut Nacional d’Estadística. I a nivell comarcal és rellevant el cas del Moianès, que és una de les comarques de tot Catalunya que més va créixer en nombres relatius. Va sumar 185 habitants més, el que suposa un augment de l’1,43% en relació amb el 2020 (que ja havia estat també de creixement), només superat pel Baix Penedès i el Garraf. En aquesta línia, destaca també la Cerdanya, que registra un creixement de l’1,11% (213 habitants més), que alhora s’afegeix al creixement que ja va experimentar el primer any de pandèmia (la comarca que més ho va fer de tot Catalunya), de pràcticament el 4%.


En conjunt, les set comarques oficials de l’àrea de Regió7 més els set municipis que conformen el Baix Llobregat Nord van tancar el 2021 (les dades ara publicades són a 1 de gener del 2022) amb un total de 517.069 habitants, el que suposa un creixement del 0,5% respecte l’any anterior (2.266 habitants més), que havia estat d’increment general. En aquest cas, hi ha una excepció, el Bages, que és l’única que registra un decreixement, tot i que és gairebé insignificant (del 0,042%, per 41 habitants menys), i es manté fregant els 181.000 habitants.

Com es deia a l’inici, la demarcació que percentualment va més a l’alça és el Moianès, amb un guany de prop de 200 empadronats més que fan que en el seu conjunt consolidi de ple els 14.000 habitants, barrera que va superar fa dos anys.
 

Dades dels padrons per municipis INFOGRAFIA REGIÓ7

En el cas de la Cerdanya, que és la segona que més creix, el que fa és consolidar els 19.000 habitants que va assolir el 2020 i apropar-se als 20.000. Aquests 19.443 que té oficialment en l’actual registre és la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just cinc anys ha guanyat 1.820 empadronats, un augment del 10,3%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).

El Berguedà ha registrat també un petit creixement (del 0,66%, amb 275 empadronats més) però és un guany prou significatiu perquè li permet assentar-se en els 40.000 habitants, llindar que tot just havia superat en el padró precedent.

La que salta una barrera en aquest últim registre és l’Anoia, que gràcies a la incorporació de 1.043 empadronats nous supera els 125.000. El creixement de la comarca en aquest segle és més que notable, ja que l’any 2000 tenia una població molt per sota de les 100.000 persones (89.876 per ser exactes). Per tant, en dues dècades ha augmentat de gairebé el 40% (35.000 habitants més). El Solsonès pràcticament no experimenta variació i es manté en els 13.600.

Quatre capitals baixen

Pel que fa a les capitals, n’hi ha quatre que baixen en població, una d’elles Manresa. Un cas paradoxal ja que en aquest últim registre oficial (que, recordem, és d’1 de gener del 2022) se li atorguen 740 habitants menys que la fan baixar dels 78.000. Però en les últimes dades del consistori, del mes de juny passat, es palesava que que s’ha superat el sotrac i que, després d’un any i mig baixant, la població ha tornat a créixer, situant-se en 78.523 persones en total. De les altres tres que mostren descensos destaquen Puigcerdà i Igualada, ja que malgrat són molt mínims (per sota de l’1%) van en direcció contrària al de la comarca. En el cas de la capital de l’Anoia, manté consolidats els 40.000 habitants. La quarta que recula és Solsona (-44 empadronats), que malgrat tot es manté just per damunt dels 9.000.

Moià sí que va totalment en la línia de la comarca, ja que guanya 74 empadronats, el que li suposa un increment de l’1,30%, mentre que Berga en guanya 80, i a poc a poc es va apropar als 17.000 habitants (ara en son 16.762) llindar per sota del qual va caure fa una dècada.

Si posem la lupa a nivell municipal, però fora de les capitals, hi ha dos municipis considerats dels grans que fan un salt: Sant Fruitós de Bages supera per primer cop els 9.000 habitants gràcies a que en un any n’ha sumat 128 de nous (un augment de l’1,56%), i Navàs salta la barrera dels 6.000, amb un creixement del 0,73%. Aquest llindar ja el va saltar en el padró del 2010, però en va quedar per sota en el del 2020. Just un any després, doncs, el recupera.

També cal posar l’accent en el cas de Sant Vicenç de Castellet, que tot i no saltar cap barrera s’hi apropa molt. Seguint la progressió actual, molt aviat podria superar els 10.000, ja que ara està a tot just una cinquantena, després de sumar 81 empadronats més en un any. Artés s’apropa a fer el salt dels 6.000 (li’n falten un centenar) i Navarcles ha consolidat els 6.000 que va aconseguir superar fa dos padrons.

Un cas especialment rellevant, per la xifra, és el de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, torna a assolir els 1.000 habitants (segons aquest padró, son mil justos), xifra que ja havia tingut fa uns anys. El que també s’apropa al miler és Olius (985), que l’any 2000 tot just superava els 500 empadronats.

Al Berguedà no hi ha cap salt de xifra, però Gironella ha sumat 24 habitants que l’acosten als 5.000 (ara son 4.940) que ja va tenir entre el 2008 i el 2012, mentre que, en contraposició, Guardiola en perd 11 i es consolida per sota del miler (918).

La Cerdanya té els municipis que presenten creixements més notables en nombres relatius, tot i que s’ha de tenir present que es tracta de municipis petits (a l’entorn dels 500 habitants o menys). És el cas de Bolvir, Das, Prullans o Meranges, amb augments que oscil·len entre el 7% i el 15%.


Els més petits de Catalunya també creixen

Fet rellevant al Berguedà i, en aquest cas, per extensió, a Catalunya. Els dos pobles més petits del país, tots dos situats en aquesta comarca, van guanyar habitants en aquest últim padró oficial. Qui ara ostenta el títol de més petit de Catalunya, Gisclareny, va sumar oficialment un habitant, i en té 28 en total. Qui l’havia ostentat durant anys, Sant Jaume de Frontanyà, n’ha sumat tres, i té 31 habitant. A tota l’àrea de Regió7 hi ha 12 municipis de menys de 100 habitants, la meitat dels quals es concentren al Berguedà: són, a banda dels dos esmentats, Capolat, Castell de l’Areny, Fígols i La Quar. Al Moianès hi ha Granera, al Solsonès La Molsosa, a l’Anoia Bellprat, i a l’Alt Urgell hi ha Cava, Arsèguel i Cabó. Gaià es manté com el municipi més petit del Bages (179 empadronats).

29 desembre 2022

Regió7