Reclamen una indemnització a l'Ajuntament de Granera per un accident mortal a l'illa de contenidors del municipi

La víctima, una dona de 82 anys i veïna del poble, va rebre l'impacte d'una porta corredissa que es va desprendre i va patir un cop al cap en caure a la vorera


La porta corredissa que es va desprendre a l'illa de contenidors de Granera / ARXIU PARTICULAR


Laura Serrat
Manresa14 MAI 2025 6:25Actualitzada 14 MAI 2025 18:34


Una família moianesa ha presentat aquesta setmana davant de l'Ajuntament de la Granera, al Moianès, una reclamació de responsabilitat patrimonial arran de la mort d'una veïna del municipi, de 82 anys, el 27 de novembre de 2024 a conseqüència d'un accident a l’illa de contenidors de residus situada a l’entrada de la població.

La víctima, que anava acompanyada per una altra dona, va patir l'accident en el moment que una de les portes corredisses que delimitava la zona es va desprendre dels seus guiatges i li va caure al damunt, un fet que va provocar que caigués a la vorera, tal com relata la reclamació presentada per la família a través del despatx LEXIA Advocats. A conseqüència de la caiguda, la víctima va patir un traumatisme sever a la zona del cap i va ser traslladada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, però els equips mèdics no van poder fer res per salvar-li la vida.


Arran de l'accident mortal, els familiars directes de la víctima denuncien deficiències en els mecanismes de subjecció de la porta i consideren que els danys han de ser compensats. En aquest sentit, la reclamació sol·licita una indemnització global ajustada als barems vigents per morts per accident, incloent-hi despeses funeràries i danys morals. Per respecte a la seva intimitat, la família ha demanat que les xifres sobre la quantitat reclamada no es facin públiques.


"El tràgic succés posa de manifest la necessitat que les administracions garanteixin la seguretat de totes les seves instal·lacions. Demanem que l’Ajuntament assumeixi la seva responsabilitat i apliqui les mesures correctores imprescindibles perquè mai més es repeteixi un fet similar", assenyala Jordi Matamala, advocat de la família i soci de LEXIA Advocats.

Per la seva part, l'alcalde de Granera, Joan Vilaplana, ha lamentat l'accident mortal que va tenir lloc el novembre passat i ha reconegut el dret de la família a reclamar una compensació pels danys causats a conseqüència de l'incident. Tanmateix, ha posat en relleu que vol evitar fer declaracions sobre l'accident fins que no es tanqui la investigació.

Segons els testimonis recollits en el moment de l'accident, la víctima es trobava a poca distància de l’estructura de fusta que envolta la deixalleria, mentre la dona que l’acompanyava va entrar per la porta lateral, adreçada als vianants, a tirar la bossa d’escombraries en el moment dels fets. L'advocat dels familiars assegura que no es va fer cap maniobra imprudent ni prohibida que hagués provocat l’accident i, en qualsevol cas, afegeix que la porta no hauria d'haver caigut independentment de si va ser manipulada amb anterioritat.

D'ençà de l'accident, l'Ajuntament va retirar les portes corredisses que envoltaven els contenidors i l'alcalde assegura que el consistori "sempre ha vetllat per la seguretat dels veïns i pel manteniment dels serveis públics del municipi".


En cas de manca de resposta expressa o de resolució desfavorable, l'advocat explica que la reclamació es considerarà pas previ a la via contenciosa administrativa.

14 maig 2025

Regió7

Ecologistes i ramaders del Moianès sumen forces per gestionar la implantació del llop

A la comarca està constatada la presència estable d’un exemplar, que ja ha protagonitzat diversos atacs, i es vol treballar per fer-lo compatible amb l’activitat de les explotacions
L'exemplar de llop del Moianès, fotografiat amb una càmera de fototrampeig AGENTS RURALS

David Bricollé
Moià | 29·11·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:14

La presència del llop al Moianès és un fet. De moment, amb un únic exemplar, un mascle solitari, però constatat i documentat des de fa més d’un any, i assentat al territori, on ja ha protagonitzat diversos atacs a ramats amb la conseqüent mort d’animals (una quarantena, bàsicament cabres i ovelles), alguns d’acreditats, d’altres amb molts números de ser-ne l’artífex. No ha estat una reintroducció induïda, ha estat una arribada natural, amb origen a les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. Des d’aquest punt s’estan expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins arribar a emplaçaments com el Moianès. Es calcula que des que n’hi ha presència hauria mort 24 cabres i entre 10 i 15 ovelles.

I en aquesta comarca, ramaders particulars i entitats com Som Pastura, juntament amb grups de conservació amb experiència en gestió del territori i natura (El Fanal, Conservem Moianès i Valor Natura) han unit forces per intentar fer compatible la presència del llop amb l’activitat diària de les explotacions. Ho han fet amb la creació conjunta de la Plataforma per a la Gestió del Llop al Moianès, que parteix de dues premisses clau, segons detalla Pilar Clapers, de El Fanal.

D’una banda, la de posar el ramader al mig. «Ells son el centre i les entitats el que fem és que no estiguin sols. Perquè la càrrega de la presència del llop recau massa sobre ells, sobre les seves explotacions, la seva activitat i, en definitiva, sobre la viabilitat de la seva feina». De l’altra, i per aquest mateix motiu, «posar davant dels ulls de l’administració com ha de ser aquesta gestió, que per nosaltres passa per fer polítiques i destinar ajuts que permetin anticipar-se, no d’acció-reacció, que és el que veiem fins ara». En definitiva, des de la plataforma s’engega un pla perquè el treball per fer possible la convivència amb el llop al Moianès no passi per «esperar que es produeixi un atac i aleshores pagar la indemnització per l’animal mort», sinó per «ajudar en la prevenció nous atacs en aquestes explotacions». Bàsicament, proporcionant ajuts per instal·lacions que ajudin a la protecció dels ramats i destinant personal i material a fer un seguiment de l’animal i de la seva evolució.
 

"Hem d'aconseguir que la viabilitat del llop com a espècie protegida no impliqui la desaparició dels pocs ramats extensius que queden al Moianès" 

Clapers concreta que, per exemple, en els plans de l’administració caldria tenir en compte aspectes com ara «el lucre cessant», és a dir, «les pèrdues indirectes resultants de l’atac o de les mesures preventives que fan necessari un canvi de maneig del ramat». En aquest sentit, la plataforma especifica fets com ara la reducció de parts per estrès, la pèrdua de la producció de llet per haver de tancar el ramat durant la nit... «Aquestes pèrdues no són puntuals, sinó que algunes hi seran mentre hi hagi presència del llop», destaca Clapers.
 

Un acte informatiu sobre el llop, el juliol passat a Moià, va omplir l'auditori Sant Josep Laura Serrat

Per aquest motiu, reclamen partides econòmiques adreçades a que s’implantin mesures efectives de minimització dels danys adaptades a cada tipus d’explotació. Però també, per al seguiment «de l’àrea de campeig del llop, que permetin proposar mesures preventives a ramats extensius que encara no hagin patit atacs». Però també fer divulgació «sobre la necessària convivència entre el llop, espècie protegida per la llei, i la població, especialment els ramaders».

La plataforma incideix en què el seu objectiu és fer palès i aconseguir que «la viabilitat del llop com a espècie protegida no impliqui la desaparició dels pocs ramats extensius que queden al Moianès i que tenen un paper clau en temes tant importants com la prevenció dels incendis forestals». I en què «cal ser conscient que és un sector que està patint molt des de fa molts anys, que en molts casos son explotacions que s’aguanten per un fil. Si a sobre ha d’invertir gaire pel fet que hi hagi el llop acabaran plegant, i això seria el més greu, perquè aquests ramats fan una funció importantíssima. És per això que el que es reclama és que l’administració s’hi posi conscient de la magnitud que això té, perquè hi hagi compatibilitat».

La plataforma insisteix que el problema «no és tant els animals morts, que també, sinó la profunda modificació del sistema de gestió i maneig per part del ramader per evitar més danys, la qual cosa està comportant en la majoria de casos la inviabilitat de l’explotació. I això és el que s’ha d’entendre». I en aquest sentit, els seus integrants incideixen en què la valoració exacta dels danys que pateixen les explotacions afectades «va més enllà de pal·liar el cost dels animals morts, i en molts casos arriba a comprometre seriosament la viabilitat de l’explotació en no ser rendible».

També considera bàsic «per dur a terme una política coherent» que hi hagi un pla per preveure anticipadament on hi haurà danys i així evitar problemes futurs als ramaders: «Se sap a quines comarques hi ha llop actualment i en quines acabaran produint-se danys». Per aquest motiu la plataforma posa en relleu que «amb una política de seguiment adequada es poden preveure problemes. Si el llop té difícil atacar ramats, viu d’ungulats salvatges, és així de clar. I això és el que s’ha de promoure». En aquesta línia, subratlla que «no és lògic anar darrera dels danys per saber on hi ha llop. Cal conèixer adequadament la població de llop a Catalunya i la seva evolució». I insisteix en tres pilars per fer possible la convivència: «seguiment a tots els nivells, acompanyament i assessorament al ramader, i prevenció i sensibilització».

La Plataforma per a la Gestió del Llop ja ha mantingut una reunió amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, on es va presentar la proposta de fer una prova pilot al Moianès d’aquest treball conjunt entre entitats de ramaders i grups conservacionistes per a la protecció de la ramaderia extensiva i el llop. I plantegen que «si la fórmula funciona» es podria exportar a d’altres zones del país on també hi hagi llop i ramats extensius.


S’han trobat exemplars al Cadí, al Moianès i als Pirineus

A Catalunya s’han trobat llops al Massís del Cadí (Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, La Cerdanya), a la zona Moianès i als Pirineus fronterers amb França (La Cerdanya i Ripollès). Hi ha dades aïllades cap el sud i l’est de moviments per llops viatgers. Els exemplars de llop que es troben als Pirineus, a França i a Catalunya provenen de l’expansió natural de la població italiana de llop.

Capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment

És una espècie generalista capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment. La severa persecució humana l’ha relegat a zones despoblades i remotes, però l’augment de la tolerància de la societat cap al llop en les tres últimes dècades li ha permès recolonitzar àrees molt humanitzades i, fins i tot, zones agrícoles desforestades. A Catalunya s’ha trobat en zones forestals de muntanya.

29 novembre 2022

Regió7

«La manera com duia el ramat era molt pionera, però amb el llop hi he hagut de renunciar»

Dirk Madriles treballa amb ovelles en extensiu entre Moià i Castellterçol i va partir els primers atacs fa una dècada
L'Uxia, de la raça Muntanya dels Pirineus, és el gos de protecció del ramat de Dirk Madriles ARXIU PARTICULAR

David Bricollé
Moià | 29·11·22 | 06:10


Dirk Madriles té un ramat de 250 ovelles a la finca La Ginebreda, entre Moià i Castellterçol, que treballa amb mètodes ecològics i del que en comercialitza la carn. És dels primers que va patir en el seu bestiar un atac de llop al Moianès, però d’això ja fa més d’una dècada, i aquell primer exemplar va desaparèixer. Aquella situació, però, el va forçar, primer, a fer canvis en el maneig del seu bestiar i, posteriorment, a la introducció de gossos de protecció. Una eina que diu que ara no canviaria, però que li ha comportat molts maldecaps.


«El 15 de novembre del 2010 estàvem pasturant en extensiu una finca veïna que tenia arrendada en aquell moment i vaig tenir fins a 13 caps morts i desapareguts. En aquell temps les ovelles estaven tot el dia al bosc per control de la biomassa i reducció del risc d’incendi, i algunes estones de pastura al camp. Així tens l’avantatge que les ovelles mengen dia i nit amb una alimentació variada i, alhora, controles molt bé els boscos». Aquell primer episodi no el va atribuir, d’entrada, a un llop. «En un primer moment vaig pensar que havien estat gossos, però un veí del poble em va suggerir que truqués als agents rurals perquè no fos llop. Van venir, es van trobar algunes restes que es van portar a analitzar i es va confirmar que ho era». I en rememora les sensacions: «el primer que et passa quan ho saps és que no dorms. És molt fàcil analitzar la situació des del punt de vista tècnic, de prevenció o d’indemnitzacions. Però el que passa és que si haguessis començat un negoci de pizzes i cada dia et venen a atracar i et roben la maquinària el que et genera és una situació terrible d’angoixa. I en aquest cas son animals vius, que son el teu projecte i amb els que fins i tot generes un vincle emocional».

Tot plegat va fer que abandonés aquella finca on s’havia produït l’atac «i començo a restringir a partir d’aquell moment els moviments a la nit. Jo no tenia un corral on tancar-les, però vaig habilitar un tancat amb malles electrificades. Per tant, tot i que seguien al camp, ja em va canviar per complet el maneig superextensiu que en fèiem». A més, aquell primer tancat va ser insuficient, «i el 15 de febrer del 2011 vam trobar un animal mort, mig buidat, dins del tancat, i tot i que no hi havia restes per confirmar-ho, es va creure que era també una baixa per llop».

Dirk Madriles subratlla que el problema que es troben, sobretot quan es treballa en extensiu, «és que en molts casos és complicat determinar si son atacs de llop. Cal trobar-ne les restes i que no hi hagin passat els voltors, que en fan desaparèixer els rastres i no et permeten certificar-ho. Fins i tot potser n’hi ha que han mort de manera indirecta, per exemple per l’estrès que els causa l’atac al ramat, o perquè s’acaben estimbant, i no pots demostrar-ho. A més, en un dels atacs que vam patir molts dels caps que van quedar ferits i van acabar morint, perquè les mossegades de llop infecten molt i com que son al coll tenen mal pronòstic. No les vaig cobrar pas totes, perquè potser et passes deu dies curant animals i si se’t van morint has de tornar a fer venir els agents rurals i tornar a fer papers per tramitar expedient».
 

"Introduir gos al ramat ha estat una feina molt feixuga, en hores i en despeses, i amb avantatges però també amb molts inconvenients per a les ovelles" 

Després d’aquells atacs, ara fa una dècada, va introduir gossos de protecció al ramat. Ho descriu com «una feina molt feixuga, costosa en hores i en despeses econòmiques, i amb avantatges però també amb molts inconvenients per a les ovelles. Perquè els gossos els entres com a cadell, perquè s’integrin al ramat, però són gossos, molt juganers i si els entres amb la recria hi juguen molt, els mosseguen les orelles, la cua. I al ramat, que acaba de patir un atac de llop i que no estava acostumat a tenir gos, li generes una nova distorsió mentre ho fas evolucionar. I tu en aquell moment t’ho vas mirant i no hi pots fer res mentre la desesperació i l’angoixa continua».

Amb l’experiència guanyada, afirma que «ara, òbviament, no tornaria enrere, però els inicis amb gossos de protecció van ser molt durs. Quan funciona tens una eina que et protegeix contra el llop, contra la guineu, contra el senglar i contra els lladres de xais. Perquè el llop ens ronda, i estem en el seu cercle d’influència i se’ns hauria de considerar que, en aquests moments, som explotació afectada, sense danys».
L'Úxia, custodiant el ramat d'ovelles de Madriles ARXIU PARTICULAR
 

"Jo convisc amb el llop? Sí, però no tothom pot de la mateixa manera i he hagut de modificar i trobar el meu propi manual" 

La reflexió general que fa Dirk Madriles és que hi ha un estil de ramaderia de la nova pagesia que «intentem integrar l’entorn, els boscos, els camps i el bestiar, i per una altra banda es dona una fita del conservacionisme que és la presència del llop. Aquí, amb l’estil de ramaderia que alguns impulsàvem totes dues fites col·lisionen. I si el problema fos més greu potser hauríem d’acabar decidint a qui li donem més importància. Si li donem al llop, és molt maco sobre el paper, però posaria en escac i mat les bondats de la ramaderia extensiva i la gestió dels boscos. Jo convisc amb el llop? Sí, però no tothom pot de la mateixa manera i he hagut de modificar i trobar el meu propi manual. Els gossos son imprescindibles en el meu sistema. Però també penso que la manera com vaig treballar els quatre anys previs al primer atac era molt pionera, i hi he hagut de renunciar».

Exposa que hi ha zones d’Espanya on estan fent confrontació al llop, «i aquí estem en un punt de voler gestionar aquesta presència. Però no és que el ramader estigui a favor del llop, però entenem el lloc on estem. I la plataforma agafa el guant i per proposar una possibilitat de convivència el que fa és posar el ramader al centre». Alhora, però, insisteix que «l’administració està a anys llum del nostre plantejament. Perquè és innovador per dues coses. Per una banda, perquè el ramader en lloc d’agafar la posició de confrontació diu ‘som-hi’ i fa un vot de confiança intentant ser part de la gestió del llop per poder conviure. I, per una altra banda, hi ha les associacions ambientalistes que diuen: ‘si volem que hi hagi presència del llop ens hem d’acostar a la ramaderia’. Però l’administració està a anys llum d’això».

29 novembre 2022

Regió7