El repte d'un moianès i una solsonina: esquilar ovelles contra el cronòmetre

El moianès Josep Riera i la guixeresa Emma Rojas competiran en un concurs d’esquilar ovelles a Abadiño, al País Basc, i són els dos únics representants catalans del certamen




Josep Riera, esquilant una ovella / Arxiu Particular


Lluc Grandia
Manresa27 SET 2025 6:30Actualitzada 27 SET 2025 8:53


Aquest cap de setmana, al poble d’Abadiño (País Basc), se celebrarà un certamen molt curiós: el campionat d’esquilar ovelles del País Basc. Durant tot el dissabte, una seixantena d’esquiladors s’enfrontaran per aconseguir el títol. I entre ells, dos de catalans, ambdós de les nostres comarques: El moianès Josep Riera i la solsonina Emma Rojas.


Riera va començar a esquilar ovelles quan només tenia 17 anys. Va treballar uns anys de ramader i, quan va deixar-ho, esquilar ovelles va deixar de ser una professió per ser la seva afició. «Per anar al concurs, ens vam animar amb els companys de la colla, amb els que anem a esquilar ovelles, i ens vam animar a veure’l. I jo em vaig acabar presentant». «Em va bé per les vacances. La idea inicial era només anar-lo a veure, però em van anar animant a que em presentés, i al final em vaig animar jo també», assegura.


El moianès, nascut a Granera, no té massa experiència en els concursos. Ha participat en diverses ocasions al de Ripoll, on en tres ocasions ha aconseguit el bronze, però no ha anat mai a la competició d’Abadiño i, per exemple, enguany va anar només d’espectador a Ripoll. «Jo em pensava que més gent de la colla es presentaria. Vaig a fer-ho el màxim de bé que pugui, vaig a disfrutar».


«Jo gaudeixo esquilant tranquil. Això de fer-ho ràpid és una mica estressant. És un concurs que premia el temps. Com la Fórmula 1, que un segon més o menys ho pot canviar tot. També has de vigilar i estar molt alerta que no se’t moguin les ovelles», relata. «En funció de com vagi, de com de còmode em senti, decidiré si hi torno a anar l’any que ve, o si em torno a presentar a Ripoll», assegura Riera.

Perquè en un concurs d’aquest tipus es puntuen moltes variables. Hi ha un jurat que valora la rapidesa de l’execució, però també la precisió, és a dir, que no quedi res i que, a més, no es facin talls a l’animal, que és una cosa que és fàcil que passi i que penalitza. Riera també relata que «també es valora que les passades siguin netes, és a dir, que no es talli la llana dues vegades, que sigui tot d’una passada a l’altra. Si et deixes un tros, no és bo per la puntuació». A més, abans de començar, l’esquilador ha de portar les seves ovelles a l’estable.

Tot això es fa en només un dia. Al matí hi ha la fase preliminar de les diverses categories i, a la tarda, es fan les finals, on s’escollirà al campió. Hi ha categories tant de tisores com de màquines, ambdues en categoria tan sènior com Open.


Riera, que actualment treballa com a jardiner a l’Ajuntament de Moià, es dedica a esquilar ovelles dels pastors com a afició, conjuntament amb una cinquantena d’esquiladors habituals a Catalunya. «Jo no tinc ovelles meves. Abans sí que havia estat ramader, però ara les que esquilo són de pastors, coneguts que sí que en tenen». «És una feina que s’ha de fer, si o sí, un cop l’any», assegura.

«Si són ramats d’unes 15 o 20 ovelles, hi vaig jo sol. Si són de 30 o 40, o més, reunim la colla que faci falta i hi anem», explica. «És una cosa que m’agrada i ho gaudeixo. Aquest any vaig anar a Osca, durant uns dies. Vam estar amb una colla, i treballàvem esquilant, però feia la sensació que eren vacances», relata.

També explica que, en algunes ocasions, «hi ha esquiladors d’aquí que van a França a esquilar». Per contra, «cada any venen molts esquiladors de l’Uruguai aquí, especialment a la resta d’Espanya. Pràcticament mig miler d’esquiladors. Perquè la gent d’aquí no ho fa, i ells ho fan molt més barat». Riera relata que la maquinària és cara, i que val diners haver-la de mantenir i renovar.


Emma Rojas, de Guixers, serà l’altra participant catalana del concurs. És una de les tres úniques esquiladores dones a Catalunya que fan campanya. Aquests dies va molt atrafegada amb la seva labor i preparant-se pel concurs, però explica que participa en aquest certamen per «trencar amb la masculinització d’aquesta feina, i genera referents femenins per a les joves».

27 setembre 2025

Regió7

Ecologistes i ramaders del Moianès sumen forces per gestionar la implantació del llop

A la comarca està constatada la presència estable d’un exemplar, que ja ha protagonitzat diversos atacs, i es vol treballar per fer-lo compatible amb l’activitat de les explotacions
L'exemplar de llop del Moianès, fotografiat amb una càmera de fototrampeig AGENTS RURALS

David Bricollé
Moià | 29·11·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:14

La presència del llop al Moianès és un fet. De moment, amb un únic exemplar, un mascle solitari, però constatat i documentat des de fa més d’un any, i assentat al territori, on ja ha protagonitzat diversos atacs a ramats amb la conseqüent mort d’animals (una quarantena, bàsicament cabres i ovelles), alguns d’acreditats, d’altres amb molts números de ser-ne l’artífex. No ha estat una reintroducció induïda, ha estat una arribada natural, amb origen a les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. Des d’aquest punt s’estan expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins arribar a emplaçaments com el Moianès. Es calcula que des que n’hi ha presència hauria mort 24 cabres i entre 10 i 15 ovelles.

I en aquesta comarca, ramaders particulars i entitats com Som Pastura, juntament amb grups de conservació amb experiència en gestió del territori i natura (El Fanal, Conservem Moianès i Valor Natura) han unit forces per intentar fer compatible la presència del llop amb l’activitat diària de les explotacions. Ho han fet amb la creació conjunta de la Plataforma per a la Gestió del Llop al Moianès, que parteix de dues premisses clau, segons detalla Pilar Clapers, de El Fanal.

D’una banda, la de posar el ramader al mig. «Ells son el centre i les entitats el que fem és que no estiguin sols. Perquè la càrrega de la presència del llop recau massa sobre ells, sobre les seves explotacions, la seva activitat i, en definitiva, sobre la viabilitat de la seva feina». De l’altra, i per aquest mateix motiu, «posar davant dels ulls de l’administració com ha de ser aquesta gestió, que per nosaltres passa per fer polítiques i destinar ajuts que permetin anticipar-se, no d’acció-reacció, que és el que veiem fins ara». En definitiva, des de la plataforma s’engega un pla perquè el treball per fer possible la convivència amb el llop al Moianès no passi per «esperar que es produeixi un atac i aleshores pagar la indemnització per l’animal mort», sinó per «ajudar en la prevenció nous atacs en aquestes explotacions». Bàsicament, proporcionant ajuts per instal·lacions que ajudin a la protecció dels ramats i destinant personal i material a fer un seguiment de l’animal i de la seva evolució.
 

"Hem d'aconseguir que la viabilitat del llop com a espècie protegida no impliqui la desaparició dels pocs ramats extensius que queden al Moianès" 

Clapers concreta que, per exemple, en els plans de l’administració caldria tenir en compte aspectes com ara «el lucre cessant», és a dir, «les pèrdues indirectes resultants de l’atac o de les mesures preventives que fan necessari un canvi de maneig del ramat». En aquest sentit, la plataforma especifica fets com ara la reducció de parts per estrès, la pèrdua de la producció de llet per haver de tancar el ramat durant la nit... «Aquestes pèrdues no són puntuals, sinó que algunes hi seran mentre hi hagi presència del llop», destaca Clapers.
 

Un acte informatiu sobre el llop, el juliol passat a Moià, va omplir l'auditori Sant Josep Laura Serrat

Per aquest motiu, reclamen partides econòmiques adreçades a que s’implantin mesures efectives de minimització dels danys adaptades a cada tipus d’explotació. Però també, per al seguiment «de l’àrea de campeig del llop, que permetin proposar mesures preventives a ramats extensius que encara no hagin patit atacs». Però també fer divulgació «sobre la necessària convivència entre el llop, espècie protegida per la llei, i la població, especialment els ramaders».

La plataforma incideix en què el seu objectiu és fer palès i aconseguir que «la viabilitat del llop com a espècie protegida no impliqui la desaparició dels pocs ramats extensius que queden al Moianès i que tenen un paper clau en temes tant importants com la prevenció dels incendis forestals». I en què «cal ser conscient que és un sector que està patint molt des de fa molts anys, que en molts casos son explotacions que s’aguanten per un fil. Si a sobre ha d’invertir gaire pel fet que hi hagi el llop acabaran plegant, i això seria el més greu, perquè aquests ramats fan una funció importantíssima. És per això que el que es reclama és que l’administració s’hi posi conscient de la magnitud que això té, perquè hi hagi compatibilitat».

La plataforma insisteix que el problema «no és tant els animals morts, que també, sinó la profunda modificació del sistema de gestió i maneig per part del ramader per evitar més danys, la qual cosa està comportant en la majoria de casos la inviabilitat de l’explotació. I això és el que s’ha d’entendre». I en aquest sentit, els seus integrants incideixen en què la valoració exacta dels danys que pateixen les explotacions afectades «va més enllà de pal·liar el cost dels animals morts, i en molts casos arriba a comprometre seriosament la viabilitat de l’explotació en no ser rendible».

També considera bàsic «per dur a terme una política coherent» que hi hagi un pla per preveure anticipadament on hi haurà danys i així evitar problemes futurs als ramaders: «Se sap a quines comarques hi ha llop actualment i en quines acabaran produint-se danys». Per aquest motiu la plataforma posa en relleu que «amb una política de seguiment adequada es poden preveure problemes. Si el llop té difícil atacar ramats, viu d’ungulats salvatges, és així de clar. I això és el que s’ha de promoure». En aquesta línia, subratlla que «no és lògic anar darrera dels danys per saber on hi ha llop. Cal conèixer adequadament la població de llop a Catalunya i la seva evolució». I insisteix en tres pilars per fer possible la convivència: «seguiment a tots els nivells, acompanyament i assessorament al ramader, i prevenció i sensibilització».

La Plataforma per a la Gestió del Llop ja ha mantingut una reunió amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, on es va presentar la proposta de fer una prova pilot al Moianès d’aquest treball conjunt entre entitats de ramaders i grups conservacionistes per a la protecció de la ramaderia extensiva i el llop. I plantegen que «si la fórmula funciona» es podria exportar a d’altres zones del país on també hi hagi llop i ramats extensius.


S’han trobat exemplars al Cadí, al Moianès i als Pirineus

A Catalunya s’han trobat llops al Massís del Cadí (Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, La Cerdanya), a la zona Moianès i als Pirineus fronterers amb França (La Cerdanya i Ripollès). Hi ha dades aïllades cap el sud i l’est de moviments per llops viatgers. Els exemplars de llop que es troben als Pirineus, a França i a Catalunya provenen de l’expansió natural de la població italiana de llop.

Capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment

És una espècie generalista capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment. La severa persecució humana l’ha relegat a zones despoblades i remotes, però l’augment de la tolerància de la societat cap al llop en les tres últimes dècades li ha permès recolonitzar àrees molt humanitzades i, fins i tot, zones agrícoles desforestades. A Catalunya s’ha trobat en zones forestals de muntanya.

29 novembre 2022

Regió7