El repte d'un moianès i una solsonina: esquilar ovelles contra el cronòmetre

El moianès Josep Riera i la guixeresa Emma Rojas competiran en un concurs d’esquilar ovelles a Abadiño, al País Basc, i són els dos únics representants catalans del certamen




Josep Riera, esquilant una ovella / Arxiu Particular


Lluc Grandia
Manresa27 SET 2025 6:30Actualitzada 27 SET 2025 8:53


Aquest cap de setmana, al poble d’Abadiño (País Basc), se celebrarà un certamen molt curiós: el campionat d’esquilar ovelles del País Basc. Durant tot el dissabte, una seixantena d’esquiladors s’enfrontaran per aconseguir el títol. I entre ells, dos de catalans, ambdós de les nostres comarques: El moianès Josep Riera i la solsonina Emma Rojas.


Riera va començar a esquilar ovelles quan només tenia 17 anys. Va treballar uns anys de ramader i, quan va deixar-ho, esquilar ovelles va deixar de ser una professió per ser la seva afició. «Per anar al concurs, ens vam animar amb els companys de la colla, amb els que anem a esquilar ovelles, i ens vam animar a veure’l. I jo em vaig acabar presentant». «Em va bé per les vacances. La idea inicial era només anar-lo a veure, però em van anar animant a que em presentés, i al final em vaig animar jo també», assegura.


El moianès, nascut a Granera, no té massa experiència en els concursos. Ha participat en diverses ocasions al de Ripoll, on en tres ocasions ha aconseguit el bronze, però no ha anat mai a la competició d’Abadiño i, per exemple, enguany va anar només d’espectador a Ripoll. «Jo em pensava que més gent de la colla es presentaria. Vaig a fer-ho el màxim de bé que pugui, vaig a disfrutar».


«Jo gaudeixo esquilant tranquil. Això de fer-ho ràpid és una mica estressant. És un concurs que premia el temps. Com la Fórmula 1, que un segon més o menys ho pot canviar tot. També has de vigilar i estar molt alerta que no se’t moguin les ovelles», relata. «En funció de com vagi, de com de còmode em senti, decidiré si hi torno a anar l’any que ve, o si em torno a presentar a Ripoll», assegura Riera.

Perquè en un concurs d’aquest tipus es puntuen moltes variables. Hi ha un jurat que valora la rapidesa de l’execució, però també la precisió, és a dir, que no quedi res i que, a més, no es facin talls a l’animal, que és una cosa que és fàcil que passi i que penalitza. Riera també relata que «també es valora que les passades siguin netes, és a dir, que no es talli la llana dues vegades, que sigui tot d’una passada a l’altra. Si et deixes un tros, no és bo per la puntuació». A més, abans de començar, l’esquilador ha de portar les seves ovelles a l’estable.

Tot això es fa en només un dia. Al matí hi ha la fase preliminar de les diverses categories i, a la tarda, es fan les finals, on s’escollirà al campió. Hi ha categories tant de tisores com de màquines, ambdues en categoria tan sènior com Open.


Riera, que actualment treballa com a jardiner a l’Ajuntament de Moià, es dedica a esquilar ovelles dels pastors com a afició, conjuntament amb una cinquantena d’esquiladors habituals a Catalunya. «Jo no tinc ovelles meves. Abans sí que havia estat ramader, però ara les que esquilo són de pastors, coneguts que sí que en tenen». «És una feina que s’ha de fer, si o sí, un cop l’any», assegura.

«Si són ramats d’unes 15 o 20 ovelles, hi vaig jo sol. Si són de 30 o 40, o més, reunim la colla que faci falta i hi anem», explica. «És una cosa que m’agrada i ho gaudeixo. Aquest any vaig anar a Osca, durant uns dies. Vam estar amb una colla, i treballàvem esquilant, però feia la sensació que eren vacances», relata.

També explica que, en algunes ocasions, «hi ha esquiladors d’aquí que van a França a esquilar». Per contra, «cada any venen molts esquiladors de l’Uruguai aquí, especialment a la resta d’Espanya. Pràcticament mig miler d’esquiladors. Perquè la gent d’aquí no ho fa, i ells ho fan molt més barat». Riera relata que la maquinària és cara, i que val diners haver-la de mantenir i renovar.


Emma Rojas, de Guixers, serà l’altra participant catalana del concurs. És una de les tres úniques esquiladores dones a Catalunya que fan campanya. Aquests dies va molt atrafegada amb la seva labor i preparant-se pel concurs, però explica que participa en aquest certamen per «trencar amb la masculinització d’aquesta feina, i genera referents femenins per a les joves».

27 setembre 2025

Regió7

«La manera com duia el ramat era molt pionera, però amb el llop hi he hagut de renunciar»

Dirk Madriles treballa amb ovelles en extensiu entre Moià i Castellterçol i va partir els primers atacs fa una dècada
L'Uxia, de la raça Muntanya dels Pirineus, és el gos de protecció del ramat de Dirk Madriles ARXIU PARTICULAR

David Bricollé
Moià | 29·11·22 | 06:10


Dirk Madriles té un ramat de 250 ovelles a la finca La Ginebreda, entre Moià i Castellterçol, que treballa amb mètodes ecològics i del que en comercialitza la carn. És dels primers que va patir en el seu bestiar un atac de llop al Moianès, però d’això ja fa més d’una dècada, i aquell primer exemplar va desaparèixer. Aquella situació, però, el va forçar, primer, a fer canvis en el maneig del seu bestiar i, posteriorment, a la introducció de gossos de protecció. Una eina que diu que ara no canviaria, però que li ha comportat molts maldecaps.


«El 15 de novembre del 2010 estàvem pasturant en extensiu una finca veïna que tenia arrendada en aquell moment i vaig tenir fins a 13 caps morts i desapareguts. En aquell temps les ovelles estaven tot el dia al bosc per control de la biomassa i reducció del risc d’incendi, i algunes estones de pastura al camp. Així tens l’avantatge que les ovelles mengen dia i nit amb una alimentació variada i, alhora, controles molt bé els boscos». Aquell primer episodi no el va atribuir, d’entrada, a un llop. «En un primer moment vaig pensar que havien estat gossos, però un veí del poble em va suggerir que truqués als agents rurals perquè no fos llop. Van venir, es van trobar algunes restes que es van portar a analitzar i es va confirmar que ho era». I en rememora les sensacions: «el primer que et passa quan ho saps és que no dorms. És molt fàcil analitzar la situació des del punt de vista tècnic, de prevenció o d’indemnitzacions. Però el que passa és que si haguessis començat un negoci de pizzes i cada dia et venen a atracar i et roben la maquinària el que et genera és una situació terrible d’angoixa. I en aquest cas son animals vius, que son el teu projecte i amb els que fins i tot generes un vincle emocional».

Tot plegat va fer que abandonés aquella finca on s’havia produït l’atac «i començo a restringir a partir d’aquell moment els moviments a la nit. Jo no tenia un corral on tancar-les, però vaig habilitar un tancat amb malles electrificades. Per tant, tot i que seguien al camp, ja em va canviar per complet el maneig superextensiu que en fèiem». A més, aquell primer tancat va ser insuficient, «i el 15 de febrer del 2011 vam trobar un animal mort, mig buidat, dins del tancat, i tot i que no hi havia restes per confirmar-ho, es va creure que era també una baixa per llop».

Dirk Madriles subratlla que el problema que es troben, sobretot quan es treballa en extensiu, «és que en molts casos és complicat determinar si son atacs de llop. Cal trobar-ne les restes i que no hi hagin passat els voltors, que en fan desaparèixer els rastres i no et permeten certificar-ho. Fins i tot potser n’hi ha que han mort de manera indirecta, per exemple per l’estrès que els causa l’atac al ramat, o perquè s’acaben estimbant, i no pots demostrar-ho. A més, en un dels atacs que vam patir molts dels caps que van quedar ferits i van acabar morint, perquè les mossegades de llop infecten molt i com que son al coll tenen mal pronòstic. No les vaig cobrar pas totes, perquè potser et passes deu dies curant animals i si se’t van morint has de tornar a fer venir els agents rurals i tornar a fer papers per tramitar expedient».
 

"Introduir gos al ramat ha estat una feina molt feixuga, en hores i en despeses, i amb avantatges però també amb molts inconvenients per a les ovelles" 

Després d’aquells atacs, ara fa una dècada, va introduir gossos de protecció al ramat. Ho descriu com «una feina molt feixuga, costosa en hores i en despeses econòmiques, i amb avantatges però també amb molts inconvenients per a les ovelles. Perquè els gossos els entres com a cadell, perquè s’integrin al ramat, però són gossos, molt juganers i si els entres amb la recria hi juguen molt, els mosseguen les orelles, la cua. I al ramat, que acaba de patir un atac de llop i que no estava acostumat a tenir gos, li generes una nova distorsió mentre ho fas evolucionar. I tu en aquell moment t’ho vas mirant i no hi pots fer res mentre la desesperació i l’angoixa continua».

Amb l’experiència guanyada, afirma que «ara, òbviament, no tornaria enrere, però els inicis amb gossos de protecció van ser molt durs. Quan funciona tens una eina que et protegeix contra el llop, contra la guineu, contra el senglar i contra els lladres de xais. Perquè el llop ens ronda, i estem en el seu cercle d’influència i se’ns hauria de considerar que, en aquests moments, som explotació afectada, sense danys».
L'Úxia, custodiant el ramat d'ovelles de Madriles ARXIU PARTICULAR
 

"Jo convisc amb el llop? Sí, però no tothom pot de la mateixa manera i he hagut de modificar i trobar el meu propi manual" 

La reflexió general que fa Dirk Madriles és que hi ha un estil de ramaderia de la nova pagesia que «intentem integrar l’entorn, els boscos, els camps i el bestiar, i per una altra banda es dona una fita del conservacionisme que és la presència del llop. Aquí, amb l’estil de ramaderia que alguns impulsàvem totes dues fites col·lisionen. I si el problema fos més greu potser hauríem d’acabar decidint a qui li donem més importància. Si li donem al llop, és molt maco sobre el paper, però posaria en escac i mat les bondats de la ramaderia extensiva i la gestió dels boscos. Jo convisc amb el llop? Sí, però no tothom pot de la mateixa manera i he hagut de modificar i trobar el meu propi manual. Els gossos son imprescindibles en el meu sistema. Però també penso que la manera com vaig treballar els quatre anys previs al primer atac era molt pionera, i hi he hagut de renunciar».

Exposa que hi ha zones d’Espanya on estan fent confrontació al llop, «i aquí estem en un punt de voler gestionar aquesta presència. Però no és que el ramader estigui a favor del llop, però entenem el lloc on estem. I la plataforma agafa el guant i per proposar una possibilitat de convivència el que fa és posar el ramader al centre». Alhora, però, insisteix que «l’administració està a anys llum del nostre plantejament. Perquè és innovador per dues coses. Per una banda, perquè el ramader en lloc d’agafar la posició de confrontació diu ‘som-hi’ i fa un vot de confiança intentant ser part de la gestió del llop per poder conviure. I, per una altra banda, hi ha les associacions ambientalistes que diuen: ‘si volem que hi hagi presència del llop ens hem d’acostar a la ramaderia’. Però l’administració està a anys llum d’això».

29 novembre 2022

Regió7

La Catalunya Central tindrà el primer escorxador mòbil de l'Estat per a petits productors

Es farà una prova pilot el 19 de juliol a Prats de Lluçanès, i al setembre ja funcionarà de manera estable per donar servei a explotacions d'oví i cabrum

REDACCIÓ
Manresa | 05·07·21 | 20:06


L'escorxador mòbil s'ha equipat sobre un camió ARCA

ARCA, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, posarà en marxa el mes de setembre el primer escorxador mòbil de l’estat espanyol, per donar servei als productors d’oví i cabrum de la Catalunya Central. La iniciativa serà una realitat després que fa 2 anys es van iniciar diverses trobades de treball entre un grup de ramaders, l'actual Departament d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural i responsables del Departament de Salut, per estudiar-ne la viabilitat i els condicionants del seu funcionament.

L’escorxador mòbil donarà servei principalment a Osona, Bages, Berguedà, Moianès. El nou servei dona resposta a una demanda històrica per part de diversos ramaders del territori, arran de les dificultats creixents per trobar escorxadors propers que acceptessin les seves petites produccions davant el tancament progressiu dels escorxadors municipals. Ara, mitjançant el projecte BCN Smart Rural, i conjuntament amb la Diputació de Barcelona, ARCA ha aconseguit el finançament necessari per posar en marxa aquest nou escorxador en format pilot.

El proper 19 de juliol es realitzarà el primer servei pilot per provar l’equipament al mas Soler de N’Hug de Prats de Lluçanès. I al setembre, entrarà en funcionament de manera estable donant servei a una dotzena d’explotacions. Progressivament, s’anirà ampliant el servei a d’altres explotacions que ho sol·licitin.

Els ramaders que vulguin utilitzar el servei hauran de complir alguns requeriments com ara disposar de traçabilitat individual de cadascun dels animals, tenir un espai per a l’escorxador amb connexió d’aigua i electricitat i disposar d’una zona pavimentada i tancada en una zona neta de l’explotació per evitar que hi accedeixin altres animals mentre s’hi està treballant.

L’escorxador mòbil, que ha costat 96.000 euros, s’ha equipat sobre un camió. Disposa d’una zona exterior amb una plataforma elevadora i diverses cledes metàl·liques que actuen com a tancat per a 4 o 5 animals. A l’interior, el vehicle té habilitades diverses zones diferenciades per àrees netes i brutes, així com una càmera de fred per guardar les canals fins que són expedides per una porta lateral.

El vehicle disposa de l’equipament necessari per poder desenvolupar la matança amb les màximes condicions del benestar animal i garantir un servei ràpid i efectiu. L’escorxador mòbil és un dels 5 obradors que s’estan construint en el marc de l’operació “Rural Equipa’t” que lidera ARCA, dins el programa BCN Smart Rural de la Diputació de Barcelona. Els 4 obradors restants del projecte són: la formatgeria d’Alpens, la sala de desfer de Marganell, l’obrador de transformació vegetal i cuina compartida de Manresa (co-finançat per l’Ajuntament de Manresa, ARCA i la Diputació de Barcelona) i l’escorxador pilot modular del Moianès (pendent d’iniciar les obres de l’edificació). 

5 juliol 2021

Regió7

S’aprova la cessió del terreny pel nou escorxador de Moià

març 2nd, 2021 Dídac Garcia

El nou escorxador, de petites dimensions i anomenat de “baixa intensitat”, ha de servir perquè els ramaders del Moianès no es vegin obligats a portar a sacrificar els seus animals lluny de la comarca. El motiu és que els grans escorxadors que són propers estan dedicats al sector porcí. Per tant, el nou escorxador ha de servir pels petits productors que es dediquen al bestiar boví, oví i cabrum.

Finalment, l’Ajuntament de Moià ha donat el permís al Consorci per ubicar la nova instal·lació en un solar del polígon industrial del Prat, molt a prop d’un escorxador ja existent i de la pista d’skate. L’aprovació del terreny es va fer al darrer Ple que va prosperar amb els vots a favor de tots els grups municipals menys el de Capgirem-CUP. La formació va votar en contra per discrepàncies amb l’aportació econòmica que hi ha de fer l’Ajuntament, així com l’emplaçament del nou escorxador.

De fet, la part econòmica va ser la més controvertida del Ple. Maria Tarter, de Junts, així ho va indicar posicionant-se en contra en un principi. Finalment, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va exposar que el preu de la construcció de l’escorxador és alt però que s’intentarà que tot surti més econòmic. Tanmateix, només es va aprovar la compra del terreny. Pel que fa a la licitació del projecte d’edificació, encara s’ha d’aprovar.

2 març 2021

OnaMoianès

Moià aprova la cessió del terreny per a l'escorxador per a petits productors

La instal·lació s'ubicarà en una parcel·la del polígon el Prat, al costat de la pista de skate, i es destinarà al bestiar boví, oví i cabrum, que actualment han de dur a sacrificar lluny de la comarca david bricollé. moià 19.02.2021 | 23:00


Presentació del pla de petits escorxadors que la consellera Jordà va fer el mes de novembre arxiu/acn

L'Ajuntament de Moià ha donat llum verd a la cessió al Consorci del Moianès d'un terreny municipal perquè s'hi construeixi l'escorxador de petites dimensions (s'anomena de baixa intensitat) que servirà per a ramaders de la comarca que es dediquen al bestiar boví, oví i cabrum, que actualment es veuen obligats a portar-lo a sacrificar lluny de la comarca, ja que els grans escorxadors més propers s'estan limitant al porcí.

En concret, i tal com ja ha informat aquest diari amb anterioritat, la futura instal·lació, feta de mòduls i que serà pioner a Catalunya, s'ubicarà en un solar del polígon industrial el Prat, molt a prop de l'escorxador que ja hi ha i de la pista de skate. L'aprovació del conveni, que es va fer en el darrer ple municipal, va prosperar amb els vots a favor de l'equip de govern d'AraMoià-ERC, de Junts per Moià i del PSC, mentre que Capgirem-CUP hi van votar en contra perquè, a grans trets, discrepen tant d'aspectes de la ubicació com de l'aportació econòmica que hi fa l'Ajuntament.

L'aprovació va prosperar després que el govern moianès va acceptar diverses al·legacions presentades per Junts i per Capgirem amb posterioritat a l'aprovació inicial. Tanmateix, el portaveu de Capgirem Moià, Dídac Rimoldi, va exposar en el ple que «hi ha aspectes que no queden clars», com ara, «en relació amb la ubicació, com afecta en l'entorn, com s'acabaran de resoldre algunes qüestions de convivència amb relació a la resta d'equipaments i serveis que hi ha en aquesta zona». Rimoldi també va incidir en els costos que suposarà per a l'Ajuntament, que ha d'assumir els treballs d'adequació de la parcel·la, que inclou fer-hi arribar la xarxa de serveis i posar-hi una tanca perimetral, «perquè sempre s'havia dit que serien d'uns 30.000 euros i estem parlant de 120.000. Per més que s'ha vinculat a uns diners de la Diputació, es podrien utilitzar per a qualsevol altre equipament o servei públic o projecte del municipi que també té necessitat d'inversió. Però es decideix destinar a una instal·lació d'abast comarcal, i ens sembla desproporcionat el canvi que hi ha de pressupost». En aquest sentit, encara hi va afegir que «trobem molt injust que només l'hagi d'assumir l'Ajuntament de Moià, ja que és un servei que es presta a tots els municipis de la comarca. Quan era un preu més ajustat, podria arribar a tenir sentit, però no és just amb aquest import».

Per la seva part, Maria Tarter, portaveu de Junts (que en l'aprovació inicial va votar en contra del conveni perquè hi veia molts interrogants), va exposar el vot favorable de la formació perquè «se'ns han estimat en gran part les consideracions que vam fer. Bàsicament perquè el conveni incloïa la cessió de tota la parcel·la i per a nosaltres era molt important delimitar realment el que s'estava cedint». Tanmateix, també va posar un però al cost que ha d'assumir l'Ajuntament per a l'adequació de la parcel·la, l'estimació de la qual ha variat molt a l'alça. I va subratllar que «el que ara estem aprovant és el conveni de cessió de terreny al Consorci, no el projecte».

L'executiu moianès defensa que aquest escorxador de baixa intensitat vol donar resposta als ramaders del municipi i de la comarca que a dia d'avui no poden sacrificar els seus animals a Moià, i que han de desplaçar-se lluny per fer-ho. Quant a la despesa que haurà de fer l'Ajuntament per a l'adequació de la parcel·la, l'alcalde, Dionís Guiteras, va exposar que «hem demanat preus a altres industrials perquè també ens semblava molt alt. Aquest projecte es licitarà i hi haurà les baixes pertinents, i l'Ajuntament, a través de la brigada, pot fer algunes de les tasques perquè tot això surti molt més econòmic». També, amb relació al fet que només assumeixi el cost d'adequació, el consistori moianès va defensar que «aquest escorxador no donarà servei als municipis, sinó als ramaders i ramaderes que viuen en aquesta comarca. Donarà servei a les persones».

19 febrer 2021

Regió7

Moià aprova el conveni de cessió del terreny per fer-hi un petit escorxador

La instal·lació per a boví, oví i cabrum s'ubicarà en un espai al polígon El Prat, al costat de la pista de skate david bricollé 19.11.2020 | 22:26


Presentació del pla de petits escorxadors, amb la consellera Teresa Jordà arxiu/acn

L'Ajuntament de Moià ha donat llum verd provisional a la cessió al Consorci del Moianès d'un ter-reny municipal perquè s'hi construeixi l'escorxador de petites dimensions (de baixa intensitat) que servirà per a ramaders de la comarca que es dediquen al bestiar boví, oví i cabrum, que actualment es veuen obligats a portar-lo a sacrificar lluny de la comarca, ja que els grans escorxadors més propers s'estan limitant al porcí.

En concret, la futura instal·lació, feta de mòduls i que serà pioner a Catalunya, s'ubicarà en un solar el polígon industrial El Prat, molt a prop de l'escorxador ja existent i de la pista de skate. L'aprovació provisional del conveni, que es va fer en el ple municipal celebrat dimecres, va prosperar amb els vots a favor de l'equip de govern d'AraMoià-ERC i de la regidora del PSC, mentre que tant Junts per Moià com Capgirem-CUP hi van votar en contra perquè, a grans trets, discrepen tant d'aspectes de la ubicació com de l'aportació econòmica que hi fa l'Ajuntament. Això va provocar un empat a sis vots (hi faltava un regidor d'AraMoià), per la qual cosa va caldre el vot de qualitat de l'alcalde, Dionís Guiteras, perquè prosperés.

Guiteras va defensar el conveni per poder tirar endavant aquest escorxador de baixa intensitat que «intenta donar resposta als ramaders de la nostra comarca i del nostre municipi que a dia d'avui no poden sacrificar els seus animals a Moià», i que han de desplaçar-se lluny per fer-ho. «Això suposa un problema per a la ramaderia d'aquest país, i de retruc per a la cura del bon estat dels boscos on pastura aquest bestiar, i ho pateixen no només els ramaders, sinó tota la cadena que ve al darrera: botigues, restaurants, que veuen com cada cop el producte que es cria en un territori costa accedir-hi perquè el fet d'haver-lo de sacrificar tan lluny», va reblar Guiteras. El batlle moianès hi va afegir que «és un projecte que impulsa la Diputació i que considera que Moià i el Moianès és el punt idoni per posar-lo, perquè hi ha ramaders organitzats i hi ha una demanda d'aquest servei. I a més, perquè el Consorci té el propòsit d'ajudar a tota empresa que pugui impulsar la seva economia, com és el cas dels ramaders».

Tant Junts com la CUP no van entrar a valorar el projecte, sinó que es van centrar en el conveni de cessió que es portava a aprovació. Totes dues formacions van plantejar els seus dubtes pel fet que la finca que se cedeix engloba un espai on hi ha altres instal·lacions, com ara el parc de skate, i diverses naus on hi ha l'ADF, Aigües de Moià i entitats, i consideren necessari que s'especifiqui el terreny concret que és objecte de cessió. En relació a la ubicació, Dídac Rimoldi, de Capgirem, va qüestionar que Moià n'hagi de ser el receptor, «quan ja hi tenim un altre escorxador, hi ha altres municipis a la comarca i potser és una oportunitat per a la descentralització». I, més concretament, va posar sobre la taula el fet que «una instal·lació d'aquestes característiques es posi al costat d'un equipament juvenil, com és el parc de skate».

En relació a aquestes qüestions, Guiteras va respondre que «la idoneïtat no només la decideix l'Ajuntament, sinó que, de totes les que parcel·les municipals que tenim és la que Urbanisme, Agricultura i Salut van escollir, justament perquè també hi ha un escorxador allà al costat». En relació amb la proximitat al parc de skate, va recordar que es tractarà d'una instal·lació de baixa capacitat i que «s'hi treballarà de matinada».

També tant Junts com Capgirem Moià van expressar els seus dubtes en relació a la quantitat que hi haurà d'aportar l'Ajuntament, ja que s'ha de fer càrrec del cost d'habilitar el terreny on s'ubicarà l'escorxador. Així, Dídac Rimoldi va apuntar que en les propostes inicials «no arribava als 30.000 euros, però en l'últim estudi que hem vist se n'anava a més de 100.000. I estem firmant el conveni sense saber-ho del cert». I hi afegia que «tot el que vagi més enllà dels 30.000 euros ens sembla excessiu per a un equipament que, al capdavall, és d'ús particular, malgrat el projecte té coses molt interessants».

L'alcalde de Moià va precisar que «115.000 euros és el que ens diuen els redactors del projecte que costa adequar aquesta parcel·la», que inclou fer-hi arribar la xarxa de serveis i posar-hi una tanca perimetral, «però entenem que ha de ser molt més econòmic». Tot i admetre que «segurament no seran els 30.000 previstos inicialment, però intentarem que sigui el menys possible i posar-hi recursos com el de la brigada».

Maria Tarter també va qüestionar que, malgrat sigui un servei que tindrà un caràcter supramunicipal, «el Consorci no hi posi diners. Com a Ajuntament, només el de Moià».

L'execució del projecte té un pressupost global de 340.000 euros que inclou tant els mòduls com l'equipament interior. Es compta amb una subvenció de 230.000 euros de la Diputació, que és una de les impulsores de la iniciativa, i també amb una aportació a través dels fons Leader de 70.000 euros per a l'adquisició de les cambres frigorífiques, segons va precisar l'alcalde.

19 novembre 2020

Regió7

El Moianès reclama un escorxador de baixa capacitat per al sector boví i oví

27 gener 2020

el9nou paper