Les comarques de la Catalunya central apleguen 834 explotacions de porcí

Quatre empreses concentren pràcticament el 30% de les instal·lacions i un terç de les unitats ramaderes de la regió nEl Bages acumula bona part de granges del territori, amb un total de 239




Porcs en una explotació ramadera / ACN


Carles Blaya
Manresa05 DES 2025 6:25


Les comarques centrals concentren un total de 834 explotacions de porcí, segons el registre d’explotacions ramaderes del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Això suposa el 17% del total d’explotacions a Catalunya. De les 834, 827 estan dedicades a la producció i reproducció (quatre, amb una capacitat reduïda) i set són escorxadors: Mafriseu de la Seu d’Urgell; Matadero Frigorífico Avinyó, a Avinyó; Mafrica i Macoba a Sant Joan de Vilatorrada; l’Escorxador del Moianès de Moià; l’Escorxador Pla del Ros de Nàvès i l’Escorxador de Torà.


Del total d’explotacions al territori, 239 estan ubicades al Bages; 21, al Berguedà; 190, al Solsonès; 94, a l’Anoia; 63, al Moianès; 25, a l’Alt Urgell; i 3, a la Cerdanya.


Per nombre d’explotacions, les principals empreses del sector a aquestes comarques són Granges Terragrisa (86), controlada pel Grup Tarradellas, amb seu social a les masies de Voltregà i segona companyia a Catalunya amb més capacitat de cria de porcs; la gironellenca Catalana de Pinsos (79), segona empresa amb més facturació global al Berguedà, amb 44,9 milions el 2023; l’osonenca Pinsos Sant Antoni (55); i la santfruitosenca Agropecuària Catalana (49), amb una facturació, el 2023, de 207 milions d’euros. Aquestes quatre empreses controlen 269 explotacions de les 834 d’aquestes set comarques, pràcticament el 30% del total, i 54.000 unitats ramaderes majors (URM), gairebé un terç de les 153.789 que figuren registrades a les comarques de la Catalunya central. Al conjunt del país, en consten 1,04 milions.


La Granja Masia Puig, a Torà, consta en el registre com la que disposa de més unitats ramaderes majors, amb 1.152, seguida de Granja Sant Bernabè d’Òdena, amb 99, Planots, d’Olius, amb 996; la Granja Rovira d’Avinyó (977); Jaumandreu de Fonollosa (935), la Granja Tatxé II de Pujalt (894); Cor de Roure a Olius (864); Can Gironella de la Clau de Veciana (843); Punsic 2 d’Avinyó (839) i Molí d’Anfesta de la Molsosa (843). Excepte la Granja Rovira i Molí d’Anfesta, dedicades a a la producció mixta, la Jaumandreu de Fonollosa, especialitzada en la transició de garrins, i la Punsic-2, que es dedica a la producció de garrins, la resta figuren classificades com a explotacions d’engreix.


Als quatre municipis de la regió (Mura, Castellbell i el Vilar, Masquefa i els Hostalets de Pierola) que han estat inclosos al perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana, només consten al registre de la Generalitat dues explotacions a Castellbell i el Vilar, Cal Carné i Cal Domingo.

5 desembre 2025

Regió7

S’aprova la cessió del terreny pel nou escorxador de Moià

març 2nd, 2021 Dídac Garcia

El nou escorxador, de petites dimensions i anomenat de “baixa intensitat”, ha de servir perquè els ramaders del Moianès no es vegin obligats a portar a sacrificar els seus animals lluny de la comarca. El motiu és que els grans escorxadors que són propers estan dedicats al sector porcí. Per tant, el nou escorxador ha de servir pels petits productors que es dediquen al bestiar boví, oví i cabrum.

Finalment, l’Ajuntament de Moià ha donat el permís al Consorci per ubicar la nova instal·lació en un solar del polígon industrial del Prat, molt a prop d’un escorxador ja existent i de la pista d’skate. L’aprovació del terreny es va fer al darrer Ple que va prosperar amb els vots a favor de tots els grups municipals menys el de Capgirem-CUP. La formació va votar en contra per discrepàncies amb l’aportació econòmica que hi ha de fer l’Ajuntament, així com l’emplaçament del nou escorxador.

De fet, la part econòmica va ser la més controvertida del Ple. Maria Tarter, de Junts, així ho va indicar posicionant-se en contra en un principi. Finalment, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va exposar que el preu de la construcció de l’escorxador és alt però que s’intentarà que tot surti més econòmic. Tanmateix, només es va aprovar la compra del terreny. Pel que fa a la licitació del projecte d’edificació, encara s’ha d’aprovar.

2 març 2021

OnaMoianès

Ramaders d'oví i cabrum esperen els petits escorxadors de proximitat per ser viables

 Els productors han de recórrer llargues distàncies per sacrificar el bestiar per la decisió de molts serveis a especialitzar-se en porcí laura serrat 07.11.2020 | 23:35

El ramat d'ovelles de la finca Cal Pauet pasturant en un dels paratges de l'entorn de l'Espunyola, al Berguedà arxiu particular

El tancament d'escorxadors o la seva especialització exclusivament en el sector porcí que s'ha viscut en els darrers anys en diferents zones de Catalunya, entre les quals les comarques de l'àmbit de Regió7, ha provocat un impacte econòmic per als ramaders d'oví i cabrum, que no poden sacrificar el seu bestiar a una distància raonable. La majoria han de transportar l'animal llargues distàncies, amb el consegüent cost econòmic i l'alteració del benestar animal que comporta. Els productors sovint es veuen obligats a vendre els seus animals a tractants, per la qual cosa es trenca el cercle de l'economia local.

Amb l'objectiu de pal·liar aquesta situació, la Generalitat ha impulsat un pla d'ajudes adreçades als petits escorxadors amb l'objectiu de garantir la seva viabilitat econòmica o bé impulsar la creació de nous escorxadors en zones mancades d'aquest servei. Un pla del qual la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va presentar dijous una primera convocatòria, dotada amb 150.357 euros, per millorar i reformar 16 escorxadors i fer-ne dos de nous a l'Anoia i al Moianès (vegeu Regió7 de divendres). El 2021 i el 2022 hi haurà dues convocatòries més dotades amb 600.000 euros.

El sector ramader valora positivament aquesta mesura, però adverteix que cal que aquesta aposta es mantingui al llarg del temps per poder crear una xarxa d'escorxadors de proximitat.

«El camí que ha iniciat el Govern hauria de tenir continuïtat si volem afavorir la venda de proximitat», afirma el responsable del sector de ramaders d'Unió de Pagesos, Jordi Armengol, que assenyala que la situació dels escorxadors ha canviat molt durant les últimes dècades. Si bé antigament existia un servei de sacrifici gairebé a cada municipi, ara els més petits tenen dificultats per sobreviure, a causa de normatives cada vegada més exigents, assenyala Armengol. «La desaparició de petits escorxadors s'estén per tot el territori català, especialment per les zones més rurals», sosté.

Per la seva part, el coordinador d'Unió de Pagesos del Bages, Josep Guitart, apunta que la regió central és un dels punts afectats. En comarques com el Bages no queda cap escorxador que sacrifiqui cabres o ovelles. «L'únic que hi havia era el de Mafrica, a Sant Joan de Vilatorrada, fins que va decidir orientar-se només al porcí», lamenta Guitart. En aquest sentit, posa de manifest que «cal donar resposta als ramaders que han de recórrer grans distàncies i, així, evitar que perdin la traçabilitat de la seva carn».

El sector de la ramaderia de la regió central té la vista posada al Moianès, on s'està gestant un projecte per construir un escorxador de baixa capacitat (el que ara ha estat subvencionat pel programa promogut pel departament) que donarà servei als ramaders d'oví i cabrum de la comarca que des de l'any 2015, quan l'escorxador comarcal va decidir matar només porcí, han de transportar els animals grans distàncies. La iniciativa està liderada pel col·lectiu de ramaders Som Pastura i pel Consorci del Moianès.

«Es tracta d'un projecte pioner i, per tant, una de les feines ha sigut arribar a un acord entre els diferents departaments de la Generalitat implicats», explica el president del Consorci del Moianès, Oriol Batlló. El nou escorxador de baixa capacitat, que anirà ubicat al polígon industrial El Prat de Moià, podrà sacrificar un màxim de 2.000 quilos de carn al dia.

La consellera Jordà admetia en la presentació del pla d'ajut que la realitat dels escorxadors petits és complicada i que això ha comportat un degoteig de tancaments, la qual cosa deixava tocada, alhora, explotacions ramaderes dels voltants per la dificultat d'acudir a escorxadors més llunyans. Per evitar que això passi, el Govern vol fer aquest «acompanyament» per impulsar les millores necessàries que serveixin per fixar el sector ramader el territori, i afavorir l'arrelament de la població en zones rurals i desenvolupar cadenes curtes i mercats locals.

 7 novembre 2020

Regió7