El govern de Moià aprova la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat de Moià

 




Alex Guerrero
Moià26 D’AG. 2026 23:20Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:00



El govern d’AraMoià, que té majoria absoluta, va aprovar ahir, durant el ple municipal, la nova modificació puntual urbanística que permetrà desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat de Moià. L’operació comporta un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs, d’iniciativa i propietat municipal. Tot i tirar endavant, la proposta va comptar amb els vots en contra de la CUP i Junts, i amb l’abstenció del PSC.

31 agost 2026

Regió7 

Susana Tapia no repetirà com a candidata dels socialistes de Moià a les pròximes eleccions municipals

Després de vuit anys com a regidora, considera tancada la seva etapa al capdavant del projecte
El PSC anunciarà en les pròximes setmanes el nou alcaldable 



Susana Tapia, actual regidora del PSC a Moià / PSC Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Regió7
Moià24 JUL 2026 12:01

Susana Tapia ha comunicat a l'assemblea de l'Agrupació Socialista del Moianès que no repetirà com a candidata dels socialistes de Moià a les eleccions municipals del maig de 2027. Després de vuit anys com a regidora a l'Ajuntament de Moià, considera que la seva etapa al capdavant del projecte ha arribat al seu final i ha decidit fer un pas al costat per donar pas a un nou lideratge.


Tapia va encapçalar la candidatura socialista a les eleccions municipals del 2019, recuperant la representació del PSC al consistori de Moià després d'anys sense presència. L'Agrupació Socialista del Moianès ha volgut destacar "la seva valentia, dedicació i compromís", qualitats que, assegura, "han estat determinants per consolidar el projecte socialista al municipi i han deixat una empremta molt positiva tant a Moià com al conjunt de l'Agrupació Socialista del Moianès".


De cara a les eleccions municipals del maig de 2027, Tapia tanca una "etapa de lideratge polític", però manté "intacte" el seu compromís amb el projecte socialista, que continuarà des d'una altra responsabilitat, segons ha informat el partit. En les setmanes vinents, l'Agrupació Socialista del Moianès farà públic el nom del nou candidat o candidata i presentarà el plantejament amb què concorrerà a les eleccions municipals de Moià.

24 juliol 2026

Regió7 

La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

L’oposició reclama a Aramoià que repensi els projectes del polígon, però el partit s’hi nega

Per a Junts, el PSC, la CUP, i els promotors de la consulta d'aquest diumenge, la contundència dels resultats conviden a «reflexionar» i a buscar alternatives de forma consensuada
Votacions a la consulta d'aquest diumenge a Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià12 GEN 2026 18:19

Després del «no» rotund a l’ampliació de l’escorxador de Moià i a la construcció d’una planta de biogàs expressat en la consulta popular d'aquest diumenge, els grups de l’oposició en aquest Ajuntament i els impulsors del procés participatiu, coincideixen que aquest resultat marca un abans i un després que hauria de fer reflexionar l’equip de govern d’Aramoià, partidari de desenvolupar aquests dos projectes. Li demanen que els aturi per repensar-los entre tots de manera consensuada, però l’alcalde, Dionís Guiteras, ja ha respost que no ho farà i que continuarà endavant amb les tramitacions.


A la consulta, el «no» es va imposar amb el 89,4 % dels vots. Un resultat prou contundent per fer marxa enrere, segons Junts, el PSC, Capgirem Moià (CUP) i la plataforma Per un Moià Viu, que agrupa els impulsors del procés participatiu. La consulta no era vinculant, però van optar pel «no» 1487 electors, 36 més que els obtinguts per Aramoià a les darreres eleccions municipals. Davant d’això, «caldria reflexionar sobre què ha dit el poble, aturar els projectes del polígon i replantejar-los», apunta la portaveu de Junts a l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter. A més, recorda que fa uns dies que sobre la taula hi hauria una nova proposta amb alguns canvis respecte a la inicial pel que fa a la ubicació de la planta de biogàs, que es podria estudiar.


Junts defensa que es desvinculi la legalització del polígon de l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. Admet que regularitzar el polígon és prioritari, però que no necessàriament passa per una ampliació com la que es proposa. «Falta una compensació de sòl per a equipaments, que es podria posar en un altre sector diferent dels terrenys enganxats al polígon del Prat», diu Tarter.


El PSC, que llegeix el resultat de la consulta com «un toc d’atenció a la gestió que Aramoià ha fet de tot aquest procés», també és partidari de desvincular la regularització del polígon de la planta de biogàs, per a la qual «hi ha alternatives, com el Pla Romaní». Ho diu el Primer Secretari de l’Agrupació Socialista del Moianès, Enric Terencio, convençut que «un canvi de lloc no seria complicat». Reivindica «un debat net i clar sobre la planta i la seva ubicació, que fins ara no hi ha hagut, i això ha portat a la crispació».

Pel que fa al polígon, els socialistes veuen la necessitat de regularitzar-lo com més aviat millor, però consideren que es podria fer una requalificació molt menor de la que ara es proposa.

Per la seva banda, Capgirem Moià (CUP) té clar que «el clam de Moià en contra d’aquest projecte ha estat contundent», i davant d’això, «està claríssim que l’Ajuntament l’ha de deixar estar, s’ha de fer enrere i ha de buscar les alternatives que el poble realment reclama», apunta la regidora del partit a l’Ajuntament, Lakhsmi Roset.

Per als cupaires, el 30,12 % de participació que hi va haver «és una brutalitat» per a una consulta «que no és vinculant i que al darrere no té l’estructura propagandística d’unes eleccions». A més, la formació és molt crítica amb l’actitud d’Aramoià «demanant l’abstenció», que en cap cas considera que s’hagi de comptabilitzar, «o hi hauria tantes situacions en minoria que no es podria fer res».
 

«Una victòria democràtica»

Des de fora del consistori, la plataforma Per un Moià Viu també s’ha mostrat molt crítica amb la gestió que Aramoià ha fet de tot el procés i de la consulta. La seva portaveu, Pilar Clapers, considera «gravíssim» que el partit fomentés l’abstenció, i li retreu «que ara se la vulguin apropiar, com si tothom qui no va anar a votar apostés pel sí».

La plataforma diu que el resultat d’aquest diumenge «va ser una victòria democràtica en mans de la ciutadania», i destaca el fet que el suport al «no» superés els vots d’Aramoià a les municipals, per la qual cosa l’equip de govern «hauria d’aturar el projecte» ara previst al polígon. «La regularització es pot fer de moltes maneres, sense necessitat de duplicar-ne la superfície», apunta Clapers, contrària el fet que l’escorxador i la planta de biogàs hi estiguin vinculats.
 

Aramoià es manté ferm

Malgrat els resultats de la consulta, no vinculant, i de les crítiques i les reclamacions que li arriben de l’oposició i la plataforma, el govern d’Aramoià té la intenció de continuar amb les tramitacions de legalització del polígon amb els termes ja previstos. Passen per una ampliació en uns terrenys que va comprar la propietat de l’escorxador, que en va cedir una part a l’Ajuntament perquè, a canvi, els requalifiqui i així l’empresa pugui ampliar la seva activitat. L’operació també inclou la construcció de la planta de biogàs.

L’alcalde, Dionís Guiteras, es manté en la postura que la majoria de la població no s’ha sentit cridada a votar en la consulta, i en part, ho atribueix al fet que la pregunta no incloïa «el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca».

Per això creu que aquells que potser van votar amb «la por» de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que «el poble s'omplirà de camions» perquè creixerà el sacrifici d'animals a l'escorxador, «cal fer-los veure i explicar-los que això no passarà», afirma l'alcalde.

Tot i que, d’entrada, no es preveu un canvi de postura, Aramoià es compromet a «reunir-se amb tothom», no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. «La gent vol que ho fem més, i és el que farem», remarca Guiteras.


El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

12 gener 2026

Regió7

El PSC del Moianès defensa la planta de biogàs però no la ubicació proposada

El socialistes critiquen la falta de transparència del govern d'Aramoià en el procés que ha desembocat en la consulta de diumenge



Una imatge de l'escorxador de Moià, al polígon del Prat / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià08 GEN 2026 19:33


L'Agrupació Socialista del Moianès, que integra el grup del PSC a Moià, amb una regidora a l'oposició en aquest Ajuntament, es mostra a favor de construir una planta de biogàs al poble, però no veu adient la ubicació del polígon del Prat que proposa l'equip de govern d'Aramoià, i seria partidària de situar-la al polígon del Pla Romaní, més allunyat del nucli urbà.


Així ho ha manifestat en un comunicat que la mateixa Agrupació ha publicat a les xarxes, quan falten tres dies per a la consulta popular que diumenge demanarà als ciutadans que es posicionin a favor o en contra de la modificació urbanística que ha de permetre l'ampliació del polígon del Prat, lligada a una ampliació de l'activitat de l'escorxador que hi ha ubicat, i a la construcció d'una planta de biogàs. Una consulta que els socialistes celebren que es faci, tot i que voldrien més opcions a la simple resposta de "sí" o "no".


El PSC considera "molt positiva" la construcció d'una planta de biogàs en el context de lluita contra el canvi climàtic i per poder gestionar els residus municipals. Diuen que "evitarà que el metà generat en la descomposició dels residus s'alliberi a l'atmosfera i reduirà les emissions d'efecte hivernacle". A més, "obre la porta a crear una xarxa de calor per a la climatització dels equipaments municipals i les llars". Tanmateix, no veu idònia la ubicació al polígon del Prat, com pretén l'equip de govern. Li retreu que aquest tema no s'hagi debatut, amb l'opció de situar-la al polígon del Pla Romaní.



Pel que fa a la requalificació del polígon, el PSC lamenta la "manca de transparència" que diu que hi ha hagut per part d'Aramoià pel que fa a l'operació de compra dels terrenys per on s'ha d'ampliar que en el seu dia va fer el propietari de l'escorxador, i troba "excessiva" la proposta de requalificar 10 hectàrees per fer possible l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta. Els socialistes retreuen a l'equip de govern que no hagi estat "prou hàbil" en tot aquest procés, i l'acusen d'una "falta de debat i de voluntat per arribar a un consens polític". Segons el PSC, el projecte de la planta de biogàs s'hauria d'haver desvinculat de la modificació urbanística per ampliar i poder legalitzar el polígon.

8 gener 2025

Regió7

El ple de Moià demana al Govern que s’apressi amb la variant de Sant Feliu i la millora fins al Transversal

Són dos projectes per potenciar la carretera C-59 que el departament de Territori ja té molt avançats en la tramitació

Acte d'estrena de les obres fetes entre Moià i Sant Feliu, el 30 de juliol passat / ARXIU/OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià25 SET 2025 19:02

L’Ajuntament de Moià requerirà a la Generalitat que s’afanyi a adjudicar i fer realitat tres projectes clau per millorar la connexió de la comarca a través del que és un dels seus eixos principals, la C-59. Així queda palès en una moció promoguda conjuntament per AraMoià-ERC, Junts i PSC i que ha estat aprovada en el ple municipal d’aquest dimecres amb els vots favorables de les tres formacions i l’abstenció de Capgirem Moià-CUP.


Cal recordar que el passat mes de juliol es va inaugurar la millora feta durant els últims dos anys al tram de 14 quilòmetres que va des de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines. Tanmateix, des de la comarca es considera que encara queden molts passos per fer per adequar el conjunt d’aquest eix que dona sortida a la comarca, tant cap al Vallès i l’àrea metropolitana (per Caldes de Montbui fins a connectar amb l’AP-7) com cap a l’eix Transversal.


Els tres projectes en relació amb els quals la moció expressa el seu suport i demana al departament de Territori que n’adjudiqui les obres «en el menor temps possible» són els que fan referència a la variant de Sant Feliu de Codines; el de millora del tram entre Moià i Santa Maria d’Oló, on connecta amb l’eix; i el del tram, ja plenament situat al Vallès, entre Palau de Plegamans i Caldes de Montbui.

Les dues intervencions que estan més directament relacionades amb la comarca, perquè formen part de l’àmbit o en són molt properes, es troben en un estadi de tramitació molt avançat, però no estan encara previstes en els pressupostos.

A final de juliol passat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va presentar ja l’esperat projecte de la variant de Sant Feliu, que ha de permetre treure el trànsit de l’interior d’aquest municipi i millorar la connexió entre el Moianès i el Vallès Oriental. Amb una inversió prevista de 48 milions d’euros, el projecte ja està aprovat definitivament i llavors va anunciar que els treballs es licitarien aquesta tardor i que començarien la primavera que ve, amb un termini d’execució de dos anys i mig.

En la major part del recorregut, la carretera serà de dos carrils més un tercer, en sentit Moià, per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. Comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una barrera de formigó. La nova via tindrà un viaducte de 515 metres per superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres a la zona de Can Bosc, que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


Pel que a la millora de la C-59 en el tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal, a Santa Maria d’Oló, el departament de Territori té previst aprovar-ne, aquesta mateixa tardor, el projecte executiu, que ja t’he redactat. Tal com va avançar Regió7, el plantejament del Govern és que se seguirà el mateix criteri que s’ha aplicat en les obres fetes entre la capital del Moianès i Sant Feliu de Codines. És a dir, els dos elements principals seran l’ampliació de la carretera amb la construcció de vorals trepitjables i la renovació del ferm. Però no es preveu la modificació de punts del traçat, malgrat que aquest tram té zones de revolts molts tancats, especialment entre l’Estany i Oló.

25 setembre 2025

Regió7

Ecologgistes veuen nul·la l'aprovació per ampliar l'escorxador de Moià

 14 juliol 2025

Regió7 paper

Moià aprova, entre protestes, ampliar el polígon on ubicarà la planta de biogàs

El govern d’Ara Moià ha fet valer la seva majoria al ple d’aquest dimecres per tirar endavant la proposta, el mateix dia que ha emès el decret d’admissió de la consulta que demanaven ciutadans sobre el projecte



L'equip de govern votant afavor del conveni de cessió de ls terrenys per a la planta de biogàs, al ple / Jordi Escudé


Jordi Escudé
Moià04 JUN 2025 22:09


El polèmic projecte d’una planta de biogàs de Moià és més a prop de ser una realitat després de l’aprovació inicial, aquest dimecres, de la modificació urbanística per ampliar el polígon industrial del Prat, on s’ubicarà, i del conveni de cessió anticipada dels terrenys per poder-la construir en sòl públic. Com era de preveure, el ple, de caràcter extraordinari, s’ha desenvolupat enmig d’un ambient crispat i amb constants crits de protesta per part de desenes de veïns convocats per entitats ecologistes que, des de la plaça de fora, reclamaven aturar el procés fins que no s’hagi celebrat la consulta ciutadana que hi ha pendent al respecte i que encara no té data.

De fet, aquest mateix dimecres, l’alcalde, Dionís Guiteras, ha emès el decret pel qual s’admet la consulta no refrendària, i es farà amb l’acceptació de la darrera pregunta formulada per la comissió promotora després que no hi ha hagut acord amb l’equip de govern per consensuar-la. Ara bé, caldrà que els mateixos promotors recullin les firmes (del 10 % del cens) que la llei demana per poder-la tirar endavant i validar-les abans de posar-hi data i engegar la maquinària per celebrar-la.


Una qüestió, la de la consulta, que ha estat el pal de paller de les protestes que hi ha hagut des de la plaça de Sant Sebastià, abans i durant el ple, amb xiulets i un rebombori constant que amb prou feines deixava escoltar la sessió. I és que, els veïns i les entitats que havien convocat la concentració, reclamaven que abans de votar el que s’ha aprovat avui, «s’escolti la gent, encara que sigui amb una consulta no vinculant», explicava una de les promotores, Carme Sala.




Protestes dels veïns a la plaça de Sant Sebastià / Jordi Escudé / Jordi Escud

La paràlisi respecte la consulta que hi havia fins al decret (que s’ha donat a conèixer al migdia), va portar aquest dimarts al grup de Junts, a l’oposició, a demanar la retirada de l’ordre del dia dels dos punts en qüestió. Una proposta que el govern rebutjaria, però a canvi, s’emetria el decret d’admissió, que Junts ha celebrat amb reserves.

Els dos punts que s’aprovaven aquest dimecres anaven estretament vinculats. I és que, com ha reiterat l’alcalde al llarg del ple, l’ampliació del polígon, de la qual se’n deriva la requalificació de sòl agrari en industrial, no és possible sense la previsió d’un equipament «d’interès públic», en aquest cas, de la planta de biogàs. Però fora de l’equip de govern d’Ara Moià, que ha fet valer la seva majoria per aprovar tots dos punts, els grups de l’oposició no ho veuen igual, i no hi han donat suport.

A grans trets, l’operatiu que s’ha aprovat gira al voltant de l’ampliació del polígon del Prat, que és dels anys 90, però que s’ha anat desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. L’equip de govern hi veu solució amb una ampliació que permeti regularitzar-lo guanyant l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei. Amb la modificació puntual del Pla General que s’ha aprovat avui s’afegiran 133.055 metres quadrats de sòl al polígon actual, que passarà a tenir-ne 234.733 m2. L’ampliació és possible amb la cessió gratuïta d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador comarcal que hi ha en el mateix polígon, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui, i d’aquesta manera l’escorxador podrà diversificar l’activitat amb més naus. En els nous terrenys també es vol construir la planta de biogàs de caràcter públic en uns terrenys de 2,5 hectàrees, dels quals avui s’ha aprovat la cessió anticipada. De moment, hi ha una subvenció de 3,6 milions d’euros dels fons Next Generation per tirar-la endavant.


En el seu argumentari, l’única regidora del PSC, Susana Tapia, que ha votat en contra dels dos punts, sosté que cal facilitar la gestió dels residus i contribuir a la millora de les energies renovables (com, segons Ara Moià es pretén amb la planta de biogàs), però els socialistes no estan d’acord amb la ubicació. I «per prudència», tampoc han avalat la modificació urbanística. Des de Capgirem Moià (CUP), que també s’ha oposat als dos punts, Lakshmi Roset, defensa la necessitat de regularitzar el polígon però diu que no s’ha de fer a canvi d’ampliar l’escorxador ni de voler impulsar una planta de biogàs. Per la seva banda, Junts, amb tres regidors, és directament contrària a la planta de biogàs, i per això ha votat en contra del conveni per a la cessió del terreny, i s’ha abstingut en l’altre punt, considerant la necessitat de legalitzar el polígon sempre i quan la proposta es desvinculi de la construcció de la planta.


L’alcalde ha reiterat la necessitat de regularitzar la situació del polígon, «i l’única solució que hem trobat és aquesta». Ha convidat la resta de grups a «exposar-ne una altra de millor", si es troba, durant tot el tràmit fins a l’aprovació definitiva.

4 juny 2025

Regió7

El PSC anuncia des de Sant Quirze millores a la C-59 amb la licitació de la variant de Sant Feliu abans d'acabar l'any

La població moianesa ha acollit la primera Festa de la Rosa dels socialistes a la comarca, amb presència, entre altres, del Secretari General de Territori, Jordi Terrades

Parlaments en la primera Festa de la Rosa del Moianès, que el PSC ha organitzat el cap de setmana a Sant Quirze / PSC Moianès


Redacció
Sant Quirze Safaja12 MAI 2025 18:36Actualitzada 12 MAI 2025 18:49


Les obres de millora de la C-59, que comuniquen el Moianès amb el Vallès i l'àrea metropolitana de Barcelona, faran un pas endavant amb la licitació prevista per abans de final d'any, de la construcció de la variant de Sant Feliu de Codines. Així ho va avançar el Secretari General del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Terrades, en la primera edició al Moianès de la Festa de la Rosa, organitzada pel PSC, i que aquest cap de setmana va congregar prop de 100 militants i simpatitzants del partit al Parc de l'Aigua de Sant Quirze Safaja.

Terrades va compartir amb la militància alguns dels principals reptes als quals s’enfronta el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, va destacar que “el govern del President Illa treballa per millorar el present i el futur de Catalunya amb prosperitat compartida per a tothom”. Va ser en aquest context que va marcar el 2025 com a data límit de la licitació de la variant, com a resposta a la reivindicació que fa temps que es fa d'aquesta obra des del territori.

Durant l’acte també va intervenir l’alcalde de Sant Quirze Safaja, Carlos Lupiáñez, que va agrair la presència al seu municipi dels socialistes de la comarca i va posar en valor l’espai el Parc de l’Aigua, reivindicant el paper de l’aigua en els entorns rurals. El Primer Secretari de l’agrupació del PSC Moianès, Enric Terencio, i el Primer Secretari de la Federació del PSC Vallès Oriental i Moianès, Jonatan Martínez, també van intervenir per mostrar la seva satisfacció de celebrar la primera Festa de la Rosa d’aquesta comarca, coincidint amb el desè aniversari de la creació del Moianès. Tots dos van reivindicar la feina feta pel partit en un territori on els resultats electorals no sempre li han estat favorables, i van desgranar alguns dels principals reptes que té el territori. Finalment, l’exalcaldessa de Sant Quirze Safaja, Assumpta Camps, històrica dirigent del socialisme al Moianès, va rebre un homenatge per part dels assistents per la seva dedicació al projecte durant tants anys i per obrir camí amb les polítiques progressistes al municipi. 

12 maig 2025

Regió7

El PSC del Moianès celebra dissabte la primera Festa de la Rosa

L'acte comptarà amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque

 

La consellera Paneque serà a la Festa de la Rosa del Moianès, dissabte / Arxiu | ACN


Jordi Escudé
Sant Quirze Safaja07 MAI 2025 13:45

La Festa de la Rosa, que congrega personalitats, militants i simpatitzants vinculats amb el PSC en les trobades que s'organitzen en diversos municipis, arribarà aquest dissabte per primera vegada al Moianès.

L'acte, que és públic, s'ha convocat a 3/4 d'1 del migdia al Centre Cívic Parc de l'Aigua de Sant Quirze Safaja, i comptarà com a convidada especial amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque. També es preveuen les intervencions de l'alcalde de Sant Quirze, Carlos Lupiáñez; del primer secretari de l'agrupació del PSC al Moianès, Enric Terencio; i del primer secretari de la federació del PSC Vallès Oriental i Moianès, Jonatan Martínez.

7 maig 2025

Regió7

El Parlament demana al Govern un estudi de viabilitat de la planta de biogàs que es projecta a Moià

El mandat arriba a través d’una moció dels Comuns que va tenir el suport del PSC, la CUP i AC


Imatge virtual de la planta de biogàs / ARXIU/AJM


David Bricollé
Moià 28 FEB 2025 16:41 Actualitzada 28 FEB 2025 16:41


El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció presentada pel grup parlamentari dels Comuns que insta el govern de la Generalitat a fer un estudi sobre la viabilitat de la planta de biogàs municipal que té projectat l’Ajuntament de Moià. Tal com va explicar Regió7, el que es demana és que s’avaluï com a principals factors la factibilitat econòmica del projecte, tenint en compte que la promou l’Ajuntament, la idoneïtat de la ubicació «en terreny protegit» i «la dependència dels residus de l’exterior de la comarca que generaria el projecte». La moció ha prosperat gràcies a un total de 54 vots a favor (PSC, Comuns, CUP i AC) i 31 vots en contra (ERC i Vox) i 49 abstencions (Junts i PP).

En el text aprovat, el grup parlamentari demana valorar altres factors del projecte, com la dependència dels residus, que exposa que majoritàriament haurien de provenir de l’exterior de la comarca, o la seva viabilitat econòmica quan estigui operativa. Finalment, diferents entitats del territori alerten sobre les repercussions d’una regulació urbanística «de terrenys protegits per la Generalitat» i que permetrien també l’ampliació de l’escorxador de Moià que, subratllen, «ja compta amb dues sentències de tancament i diverses il·legalitats».


A final del mes passat, formacions ecologistes del Moianès van portar al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Llavors es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguessin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. D’aquella trobada en surt ara aquesta moció aprovada pel Parlament.

28 febrer 2025

Regió7

Ecologistes del Moianès demanen a la Generalitat que aturi l'ampliació de l'escorxador

Representants de plataformes i d'una entitat veïnal van mantenir una trobada amb diputats al Parlament per expressar-los la seva oposició també a la planta de biogàs


Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud, al Parlament de Catalunya / Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès


David Bricollé
Barcelona 29 GEN 2025 14:00 Actualitzada 29 GEN 2025 13:58


Formacions ecologistes del Moianès han portat al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Precisament amb aquest objectiu, dimarts es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. De moment, ja hi ha el compromís del grup parlamentari dels Comuns d’entrar una proposta de resolució en aquest sentit.

Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud són els qui van mantenir aquesta trobada al Parlament amb Comuns, CUP, Junts, PP i PSC.


Pilar Clapers, membre col·lectiu El Fanal, va traslladar als diputats representants de les diferents formacions amb qui van mantenir la trobada els detalls de la proposta que hi ha sobre la taula, de la que Regio7 ja se n’ha fet ressò, i els motius pels quals s’hi oposen.


D’entrada, va exposar que es tracta d’un projecte que arrenca amb una modificació puntual urbanística «d’un terreny rústec, que és de protecció territorial segons el Pla Territorial de les Comarques Centrals en l'àmbit agrícola i paisatgístic». Modificació puntual que, va concretar, «són en total 27,6 hectàrees annexes a un polígon industrial el Prat, i pretén convertir 10,8 hectàrees en sòl industrial per a l’ampliació de les activitats de l’escorxador. A canvi d’aquesta requalificació, el propietari dels terrenys cediria 2,5 hectàrees al municipi de Moià per a la construcció d’una planta de biogàs municipal».

Clapers va argumentar que «ens fa molta por una ampliació per a aquest tipus d’activitat perquè suposaria un increment molt considerable del consum d’aigua, en un municipi en què estem en excepcionalitat per sequera, ens abastim només de pous subterranis i el nivell freàtic ha baixat uns 39 metres respecte de la situació prèvia a la sequera».

La portaveu també qüestionava com podia ser que des del departament de Territori fes un informe previ favorable al «si és un terreny de protecció territorial». Ella mateixa hi afegia que «s’excusen en un article, l’1.14 del mateix Pla Territorial de les Comarques Centrals, que cataloga el projecte d’interès general. Ho argumenten com que és un projecte clau per a la ramaderia de la comarca, quan sabem que en realitat aquest escorxador no està sacrificant pràcticament cap porc dels que es produeixen al Moianès. Totes les granges estan integrades i se’n van als seus propis escorxadors».


Quant al projecte de la planta de biogàs la preocupació que van traslladar als diputats té diversos factors. «Ens preocupa pel fet que se situa absolutament al sud de Moià, a 300 metres dels primers habitatges, a 600 dels primers blocs de pisos i a 660 de l’institut. Tindria un motor de cogeneració d’1,2 MW i, per tant, estaria cremant el biogàs que produiria la planta. Ens preocupen les emissions, malgrat els filtres que hi pugui haver, i les pudors».
 

Dubtes econòmics
També van exposar motius econòmics: «Ens preocupa molt la inversió que implicarà, perquè sí que tenen una subvenció de 3,3 milions dels fons europeus Next Generation, però en els pressupostos de 2025 hi ha a la partida d’inversions una previsió de 8,9 milions d’euros per a aquesta planta. Ens preocupa la viabilitat econòmica de la planta en funcionament, perquè serà municipal i no sabem qui té la formació per gestionar una instal·lació com aquesta».

Els col·lectius ecologistes tampoc no veuen clares les dades que es plantegen per al funcionament de la futura planta, «que són instal·lacions tractadores de residus, que els seus ingressos provenen del que cobren als generadors de residu». I en aquest sentit precisava que, «segons el projecte, el 77% d’aquest residu provindria del mateix escorxador, que serien unes 24.000 tones, però no ens quadra amb el que s’està declarant actualment a l’agència de residus. De residus orgànics de tot el municipi només consten 5.600 tones. No veiem clar d’on vindrien aquests residus quan l’ajuntament ens diu que provindrien tots del poble de Moià».


Les tres entitats denuncien «opacitat» en la tramitació «perquè tota la tramitació feta fins ara s’ha fet per decrets d’alcaldia». En la seva trobada amb els diputats els van informar que mesos enrere van fer una recollida de 1.786 firmes en contra d’aquesta tramitació, i que en aquests moments s’està promovent per part d’un grup de ciutadans la celebració d’una consulta popular no refrendaria.

29 gener 2025

Regió7

Moià apujarà el 21% el rebut de les deixalles per al 2025

Junts retreu que no es faci una rebaixa de l’IBI, que es manté, i el que considera una gestió deficient del servei de residus


Illa de contenidors per a la recollida deixalles a Moià, a toca de la carretera / ARXIU/DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià 30 D’OCT. 2024 14:36


L’Ajuntament de Moià aplicarà l’any que ve un increment del 21% en la taxa de deixalles, en la línia que s’està generalitzant a la majoria de municipis, i sota el mateix argument: l’aplicació i compliment de la normativa europea que ordena que a partir d’aquest proper exercici aquesta taxa no sigui deficitària. És a dir, que per si sola cobreixi la totalitat del cost del servei de recollida i tractament de les deixalles domèstiques. És la principal novetat d’unes ordenances, les de la capital del Moianès, que es van aprovar en el darrer ple municipal i que, tret d’aquest rebut per a la recollida i tractament de residus, pràcticament no experimenten cap variació.

AraMoià defensa la necessitat complir amb la normativa europea sobre residus, i de mantenir ingressos per afrontar les inversions previstes

Tanmateix, Junts, que és el principal grup de l’oposició, en va retreure tant la gestió que s’ha fet en els últims anys d’aquest servei de les deixalles, que considera que per tal com s’ha portat repercuteix en el cost, i també que no s’hagi atès una demanda que la formació ha posat sobre la taula, que és la de rebaixar l’IBI. La proposta es va provar amb els vots favorables de l’equip de govern (AraMoià-ERC) i del PSC, l’abstenció de Capgirem Moià-CUP i el vot en contra de Junts.


La regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va destacar de les ordenances per al 2025 que «hi ha molt poca modificació, tret de temes tècnics d’adequació a normativa», i de l’excepció de la taxa de deixalles, amb aquest increment del 21%: «D’aquesta manera es cobrirà el cost que genera i, com que l’objectiu és canviar l’actual sistema de contenidors oberts» per un model més eficient, «esperem generar cada cop menys rebuig i anar corregint la taxa».


La portaveu de Junts, Maria Tarter, va lligar l’Impost de Béns Immobles i les deixalles per sustentar la demanda del seu grup, incidint en el fet que «fa temps que plantegem i empenyem per una reducció de l’IBI», que de cara a l’any que ve no es toca. Tarter va exposar que «crèiem que ara hi havia una oportunitat aquest any per abaixar-lo». I ho va defensar pel fet que «per part del govern sempre hi ha l’argument que, si abaixem l’IBI, hem de treure aquesta part d’ingressos d’algun altre lloc. Com que aquest any hem d’apujar per força la taxa de residus perquè per si sola en cobreixi el cost, això farà que, al contrari del que passava fins ara, no s’hagin de destinar recursos municipals a cobrir part del cost d’aquest servei. I segons els càlculs de la regidora d’Hisenda això són uns 126.000 euros, dels que ara l’Ajuntament disposarà. Per això, pensem que era el moment per fer una rebaixa de l’IBI, i d’aquesta manera també compensar la càrrega sobre els ciutadans que suposarà l’augment de les deixalles».
«Des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%»

La resposta de la regidora d’Hisenda, Gemma Bisbal, va ser una lectura a la inversa. «Durant anys no hem pogut fer determinades coses perquè havíem destinat una part dels ingressos a cobrir el cost de la recollida de deixalles. Ara que es cobrirà amb el rebut, aquests diners es podran destinar a inversions o a més serveis», exposava. També va subratllar que, «des del 2015, el coeficient de l’IBI s’ha rebaixat el 7,46%. Traduït en la recaptació, això ha suposat que hem ingressat el 10% menys» per aquest concepte. I reblava que, «per contra, la població ha crescut en aquest temps el 13%, i això són més necessitats».

Per la seva part, l’alcalde, Dionís Guiteras, hi afegia que «com que aquest any i el que ve tenim moltes obres endegades i projectes a finançar», fent referència a les rehabilitacions de Cal Comadran i les Faixes i a la planta de biogàs, «hem considerat que era millor no tocar l’IBI. Que vol dir que no l’abaixem, però tampoc no l’apugem, malgrat que tenim aquest acumulat d’aquests últims anys que sí que l’hem anat reduint i no ho hem compensat ni tan sols amb l’IPC. En canvi, totes les despeses de l’Ajuntament sí que han anat augmentant».


Retornant a l’augment del rebut de les deixalles, la portaveu de Junts va retreure que, més enllà de les exigències de la normativa europea de no tenir una taxa deficitària, «estem pagant que en la gestió d’aquest servei esteu anant tard i malament». Maria Tarter ho va argumentar que «del tema de la recollida de residus portem parlant-ne des de fa molts anys: el contracte està caducat i amb pròrrogues des de desembre del 2015. No podem aplicar una taxa variable perquè encara no hem canviat de model. Per tant, tot plegat ve d’una mala gestió que arrosseguem de fa una dècada».

Dionís Guiteras va reiterar que «no és només el tema del sistema de reciclatge, és que la normativa diu que una taxa no es pot cobrir amb recursos públics. Fins ara, tots els ajuntaments ho hem fet, hem agafat recursos públics per subvencionar part de la taxa. La pujada és per cobrir la part que cobria l’Ajuntament».

D’altra banda, Tarter va exposar també el vot negatiu del seu grup pel fet que referent a la taxa de residus s’havien tret de l’ordenança diferents exempcions que hi havia previstes (quan un local comercial estava buit, per als centres educatius i sanitaris públics i les institucions que atenen discapacitats, o per a ciutadans amb informes de Serveis Socials que considerin que estan en situació d’exclusió social). En aquest punt, l’alcalde va admetre que es podia deure a un error i que es revisaria.


Per la seva part, la portaveu de Capgirem Moià-CUP, Lakhsmi Roset, es va referir a l’augment de les deixalles, exposant que «som conscients que ve de normativa europea, però hauríem volgut que s’estudiés la manera de reflectir aquesta taxa que hem d’incrementar amb el fet que es pogués concretar quines són les persones més generadores de residus. Poder acotar al màxim per ser justos».

30 octubre 2024

Regió7

Carles Lupiáñez relleva l'ara directora general de Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, a l'alcaldia de Sant Quirze

L'exalcaldessa socialista ha renunciat per dedicar-se de ple al nou càrrec pel qual el govern de Salvador Illa va nomenar fa un mes


Intercanvi d ela vara d'alcalde entre Sonsoles Letang i Carles Lupiáñez / PSC Vallès Oriental

Jordi Escudé
Sant Quirze Safaja 10 D’OCT. 2024 13:36 Actualitzada 10 D’OCT. 2024 14:32


El fins ara primer tinent d'alcalde del govern del PSC a l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja, Carles Lupiáñez, ha estat investit nou batlle en aquest municipi en substitució de Sonsoles Letang, que va anunciar la seva renúncia ara fa gairebé un mes després que va ser nomenada directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic pel nou govern socialista de Salvador Illa. Des de les darreres eleccions municipals que Lupiáñez, número 2 de la llista, ostentava les regidories d'Esports i Serveis a les Persones.

L'anunci de Letang com a nova directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic es va fer el 10 de juliol passat, i serà l'encarregada d'impulsar l'establiment d'estratègies, plans i projectes en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats a la Unió Europea. Unes tasques que l'han portat a deixar l'alcaldia per poder-hi dedicar el temps necessari.


Nascuda a Barcelona l'any 1974, Letang és Enginyera Tècnica Agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya i Enginyera Superior de Forests per la Universitat de Lleida. També ha cursat el Programa de Desenvolupament Directiu d'ESADE (Universitat Ramon Llull), i té un ampli bagatge professional en aquestes especialitats. Ha participat en projectes dins de l’àmbit forestal, agrícola i mediambiental, així com en treballs i direccions de perfil tècnic del Departament de Medi Ambient en l’àrea d’urbanisme, obra civil i edificació. També ha estat responsable de Medi Ambient, dins de la Unitat de Medi, Paisatge i Energia de l’Institut Català del Sòl, un càrrec que encara manté en excedència des de l'octubre de 2019, i que havia aparcat per ocupar-se de les seves funcions en el món local. I en l'àmbit acadèmic, ha compaginat la publicació de guies i articles especialitzats en medi ambient, urbanisme i àmbit forestal amb l’activitat docent com a professora universitària.


Darrerament, i fins a la seva renúncia, Letang havia centrat bona part de la seva activitat en el món local. En les darreres eleccions municipals, el 2023, va assolir l'alcaldia de Sant Quirze Safaja, on també encapçalava les àrees d'Urbanisme, Territori, Medi Ambient i Promoció Econòmica, i ha estat la titular d'Emergència Climàtica al Consell Comarcal del Moianès. En l'anterior mandat va ser cap de l'oposició en el mateix ajuntament i cap comarcal de l’Àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic.

 10 octubre 2024

Regió7

L'alcaldessa de Sant Quirze Safaja serà la nova directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic

Sonsoles Letang és Enginyera Tècnica Agrícola i Enginyera Superior de Forests, i destaca per la seva trajectòria vinculada a projectes de l'àmbit forestal, l'urbanisme i el medi ambient


Sonsoles Letang és alcaldessa de Sant Quirze des del 2023 / Arxiu | Jordi Escudé

Jordi Escudé
Manresa 10 SET 2024 17:28

L'actual alcaldessa de Sant Quirze Safaja i anterior cap de l'oposició en aquest Ajuntament, Sonsoles Letang Jiménez, ha estat nomenada aquest dimarts directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic pel nou govern socialista de Salvador Illa. Entre altres funcions, serà l'encarregada d'impulsar l'establiment d'estratègies, plans i projectes en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats a la Unió Europea.

Nascuda a Barcelona l'any 1974, Letang és Enginyera Tècnica Agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya i Enginyera Superior de Forests per la Universitat de Lleida. També ha cursat el Programa de Desenvolupament Directiu d'ESADE (Universitat Ramon Lllull), i té un ampli bagatge professional en aquestes especialitats. Ha participat en projectes dins de l’àmbit forestal, agrícola i mediambiental, així com en treballs i direccions de perfil tècnic del Departament de Medi Ambient en l’àrea d’urbanisme, obra civil i edificació. També ha estat responsable de Medi Ambient, dins de la Unitat de Medi, Paisatge i Energia de l’Institut Català del Sòl, un càrrec que encara manté en excedència des de l'octubre de 2019, i que ha aparcat per ocupar-se dels seus càrrecs en el món local. I en l'àmbit acadèmic, ha compaginat la publicació de guies i articles especialitzats en medi ambient, urbanisme i àmbit forestal amb l’activitat docent com a professora universitària.


Darrerament, ha centrat bona part de la seva activitat en el món local. En les darreres eleccions municipals, el 2023, va assolir l'alcaldia de Sant Quirze Safaja, on també encapçala les àrees d'Urbanisme, Territori, Medi Ambient i Promoció Econòmica, i és la titular d'Emergència Climàtica al Consell Comarcal del Moianès. En l'anterior mandat va ser cap de l'oposició en el mateix ajuntament i cap comarcal de l’Àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic.


Amb el nou càrrec també haurà de vetllar per la integració de la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic en les polítiques sectorials, i per l'impuls de projectes i actuacions concertades amb altres governs en matèria de polítiques climàtiques.

10 setembre 2024

Regió7

L’oposició de Moià demana més transparència al govern en l’afer de l’escorxador

Els partits troben a faltar informació i debat polític i ciutadà, mentre l’alcalde ho nega i els reclama espais per recuperar la confiança i evitar falsedats


Concentració que es va fer dimecres al vespre a Moià mentre es feia el ple / Arxiu particular


Jordi Escudé
Moià 20 JUL 2024 6:28

Poca transparència i poca informació tant a la resta de partits com als ciutadans. És la crítica generalitzada que els tres partits de l’oposició a l’Ajuntament de Moià (Junts, la CUP i el PSC) fan al govern en majoria d’AraMoià i a l’alcalde, Dionís Guiteras, amb relació a la proposta d’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador comarcal en uns terrenys annexos al polígon del Prat lligada a la construcció d’una planta de biogàs. Una proposta que està aixecant molta polseguera entre ecologistes i veïns que s’hi oposen.

La tensió va quedar palesa en el darrer ple municipal, que no preveia tractar cap d’aquestes qüestions en l’ordre del dia, però se’n va parlar a bastament en el torn de precs i preguntes, tenint en compte que a fora s’havia convocat una concentració de protesta veïnal que va aplegar unes 150 persones (tal com va informar aquest diari en l’edició de dijous).


Fa temps que la proposta arrossega crítiques dels seus opositors, que creuen que és desmesurada i perjudicial per al medi ambient i la sostenibilitat, però els ànims s’han encès amb l’obertura de l’expedient que ha d’acabar consolidant tot el procés i que el govern ha aprovat per decret, i no per ple. Consisteix a remetre l’avantprojecte de modificació del Pla General d’Ordenació de Moià (per poder ampliar i regularitzar el polígon) a l’Oficina Tècnica Ambiental perquè elabori l’informe pertinent que ha de servir de base per al projecte.


Fer-ho per decret és legal, però en aquest cas, els partits de l’oposició en qüestionen les formes per l’abast del projecte i perquè, segons diuen, ni ells mateixos no han estat prou informats de la proposta. Susana Tapia, del PSC, va ser la primera de demanar al ple per què s’havia tirat pel dret amb el decret amb relació a un projecte que va dir que no coneixia prou, i la portaveu de la CUP, Lakshmi Roset, va retreure al govern que l’aprovació d’un expedient per decret «no té les mateixes garanties democràtiques que si s’inclou en l’ordre del dia d’un ple», i més tenint en compte «el rebombori» que s’ha generat. Per la seva banda, Montse Girbau, de Junts, va recordar que el 2017 es va iniciar un procediment de tramitació idèntic en l’àmbit del circuit verd, «però no va ser per decret sinó que es va portar al ple». No entén per què ara no s’ha fet el mateix, i ho atribueix a «raons polítiques».

A tot plegat, Guiteras va respondre negant de totes totes «que hi hagi hagut manca de democràcia o obscurantisme», i va passar la pilota a l’oposició retraient-li que potser no havien estat prou al cas de tot aquest afer perquè «el que hi ha, s’ha dit». En aquest sentit, va recordar que el decret que ara s’ha tramitat es va signar el 23 d’octubre, que al ple següent va passar per la dació de comptes, i que també se’n va informar a la junta de portaveus (en què hi ha representats tots els grups municipals) del 20 de novembre, «però aleshores ningú no va dir res».

Tanmateix, Roset, de la CUP, va retreure a Guiteras que no hi ha hagut prou debat al ple i que «les audiències públiques han estat mínimes», fins al punt que «quan s’han fet preguntes no s’han contestat i no hem tingut prou accés a la informació» en referència, per exemple, als intents que s’han fet de regularització del polígon, a l’expedient complet de la proposta de modificació per a l’ampliació de l’escorxador, o la quantitat d’aigua que gasta. Unes preguntes que Guiteras va contestar breument al mateix ple i sobre les quals va dir que hi ha documentació disponible, i va proposar l’«obertura d’espais de confiança on puguem parlar de tot això» i que evitin «que la informació surti tergiversada» com diu que està passant. En aquest sentit, per exemple, va negar que l’avantprojecte que ha servit de base per a aquest decret ja estigui aprovat, tal com diu que s’ha afirmat en alguns casos.


Per part de Junts també va parlar la seva portaveu, Maria Tarter, que va demanar «calma després de les èpoques de crispació que ja hem viscut en aquest poble». En un to amable, va recalcar que «la gent necessita informació per poder opinar i en aquest sentit, va apuntar l’opció de donar a conèixer l’avantprojecte en qüestió (encara que sigui una primera proposta), considerant que si d’un bon començament «s’hagués fet públic i més obert, potser no hauríem arribat en aquest punt». També va remarcar la necessitat i la disposició «a tornar a fer reunions respecte a un projecte que pot tenir un gran impacte al poble».

Avui, jornada reivindicativa

La plataforma Moianès pel Decreixement, que agrupa veïns i entitats ecologistes i que s’oposa fermament al projecte de l’escorxador i la planta de biogàs, ha convocat per a aquesta tarda a 2/4 de 7, la «Festa pel Moià que volem», una jornada lúdica i reivindicativa en contra dels macroprojectes que es proposen a la comarca. Es farà a la part de dalt del parc municipal, amb xerrades, tallers i música. 

20 juliol 2024

Regió7

El Moianès aposta per Junts, però perd força

L'independentisme guanya a tots els municipis i suma més de la meitat dels vots, tot i que amb menys suport que fa 5 anys, a favor del PSC


Votacions en un col·legi de Castellterçol, aquest diumenge / Joan Capdevila


Jordi Escudé
Moià 09 JUN 2024 19:26 Actualitzada 10 JUN 2024 1:21


Junts s’ha tornat a imposar tant a Moià com al conjunt del Moianès a les eleccions europees d’aquest diumenge, que han reproduït un esquema molt semblant al dels dels comicis d’ara fa un mes, al Parlament de Catalunya, amb els republicans com a segona força, i un PSC en auge que li trepitja els talons, i fins i tot li ha fet el sorpasso a Sant Quirze Safaja, on els socialistes han quedat en segon lloc per darrere de Junts. També ha pujat amb força la dreta del PP i de Vox, mentre que Cs pràcticament ha desaparegut, amb només 8 vots en tot el territori.

Els juntaires han estat la força més votada en vuit de les deu poblacions del Moianès, i amb Moià al capdavant, on el partit s’ha endut pràcticament un de cada tres vots, igual com en el conjunt de la comarca. En aquestes eleccions, Junts ha repetit l’hegemonia que ha anat mantenint en els darrers comicis, tot i que ha reculat a tot arreu, coincidint també amb una forta davallada de la participació. A Moià, els juntaires han aconseguit 604 vots, però és que n’han perdut 765 respecte als que va obtenir el 2019, en què la participació va ser del 66,6% respecte al 40,3% actual. Una situació que també s’ha donat en el conjunt de la comarca, i amb uns efectes similars als d’ERC. I és que, juntaires i republicans sumen més de la meitat dels vots d’aquests darrers comicis, però ERC també ha perdut força. Els republicans s’han imposat a l’Estany i a Santa Maria d’Oló, i han estat segons a tota la resta de municipis (tret de Sant Quirze, on han quedat tercers per darrere del PSC). A Moià, ERC també ha tingut una forta reculada, amb 371 vots menys que ara fa cinc anys, i ara el partit s’ha quedat en 527.

El PSC i la dreta, amunt

Els socialistes mantenen la seva carrera a l’alça tant a Moià com en el conjunt de la comarca, que ja es va observar a les eleccions autonòmiques del maig. En el cas de la capital, ha obtingut 85 vots més que el 2019, i això són 9,41 punts més en un context de poca participació. Uns vots que, en part, es poden atribuir a les pèrdues generalitzades que han tingut els Comuns-Sumar i Podem, que ara es presentaven per separat.

Qui també surt victoriós d’aquestes eleccions és la dreta, especialment el PP, que ha esdevingut quarta força a Moià i a la comarca (el 2019 era sisena), i també Vox, que a Moià és cinquena per davant de Sumar i Podem. Al Moianès, la formació d’ultradreta ha quedat sisena, quan fa cinc anys era setena. Entre PP i Vox gairebé acumulen el 10 % dels vots, mentre que el 2019 tan sols suposaven el 2,5% del total.

En canvi, Cs ha intensificat la seva desfeta que ja es va observar amb els comicis del maig passat al Parlament, i ara tan sols ha sumat 5 vots a Moià, 2 a Castellterçol, i un a Calders. El partit s’ha vist superat, i amb escreix, per altres formacions com el Pacma, Pirates, o fins i tot per Se Acabó la Fiesta que, només a Moià, s’ha estrenat amb una vintena de vots. 

10 juny 2024

Regió7

Moià i el Moianès escullen clarament Junts

Els juntaires amplien el suport respecte fa quatre anys a costa d'ERC, que perd un terç dels vots a la comarca.
El PSC puja com a tercera força, Aliança irromp com a cinquena, i Cs pràcticament desapareix


Junts ha ampliat suports al Moianès / ARXIU


Jordi Escudé
Moià 12 MAI 2024 19:25 Actualitzada 13 MAI 2024 12:15


Junts ha tornat a guanyar les eleccions catalanes d'aquest diumenge tant a Moià com al Moianès, on ha estat la primera força a totes deu poblacions de la comarca. Hi ho ha fet amb una forta embranzida respecte dels resultats d'ara fa tres anys, en què aquesta formació també va es va imposar, però amb uns resultats molt ajustats pel frec a frec que hi va haver amb ERC. De fet, aleshores, els republicans van ser el partit més votat a Moià, mentre que aquesta vegada han patit un fort retrocés a tots els municipis, si bé es mantenen com a segona força en el global comarcal i també a la capital. En canvi, a Sant Quirze Safaja i a Castellterçol, és el PSC qui ha quedat per darrere de Junts, i han avançat als republicans.

I és que els socialistes continuen amb l'escalada que ja van experimentar ara fa tres anys. Aquesta vegada han sumat 364 vots (gairebé 5 punts percentuals) respecte al 2021, i s'acosten al miler. Amb aquests resultats, el PSC s'ha convertit en la tercera força a la comarca, i ha desbancat la CUP, que ha tingut un considerable descens, amb una pèrdua de més de 200 vots.


PSC i Junts s'han erigit com els grans triomfadors d'aquests comicis, després que han disparat els resultats tant a Moià com al conjunt del Moianès, i entre les dues forces sumen més de la meitat de les paperetes dipositades a les urnes aquest diumenge.


L'independentisme continua arrasant

Malgrat els retrocessos d'ERC i la CUP, el vot independentista continua sent molt majoritari i en el conjunt de la comarca quadruplica el suport que tenen la resta de partits. Aquesta vegada s'hi afegeix Aliança Catalana, que ha irromput amb una certa contundència fins a esdevenir cinquena força al conjunt de la comarca i també a Moià, i a l'Estany i Granera fins i tot s'ha convertit en la quarta, per darrere de Junts, ERC i el PSC. També ha aparegut Alhora, la formació liderada per Ponsatí i Graupera, tot i que ho ha fet amb molta més moderació, però amb vots en tots els municipis del Moianès (69 en total).

Fora de l'àmbit independentista, a banda del PSC, també ha tingut una forta embranzida el PP, per bé que partia de mot avall a la comarca. Ha augmentat en 2,4 punts percentuals respecte ara fa tres anys, i és sisena força al conjunt del Moianès i també a Moià, en aquest cas empatada amb 137 vots amb els Comuns, que han tingut un suport pràcticament calcat al de fa tres anys.

L'auge del PP, en part s'explica per la patacada de Cs, que gairebé desapareix del mapa comarcal. Ha obtingut 11 vots en total (7 a Moià), mentre que fa tres anys en tenia 120. VOX també ha millorat lleugerament els resultats, i ha sumat 51 vots als 189 que tenia en el conjunt de la comarca

Poca participació

A les eleccions d'aquest diumenge han votat sis de cada deu electors de la comarca. En concret, ho ha fet el 61,37% del cens, amb una xifra pràcticament idèntica a la de 2021, que va ser de 61,31%, si bé aleshores era en plena tercera onada de la pandèmia

Resultat molt igualat en les eleccions del 2021

Ens comicis del 14-F del 2021 es van debatre en un frec a frec que finalment va donar una victòria molt ajustada a Junts, que es va imposar per tan sols 114 vots de diferència a ERC, la segona força més votada al Moianès. La nit electoral de fa tres anys també es va tancar amb uns bons resultats per al PSC, que va aconseguir una remuntada respecte els comicis anteriors i es va situar com a quarta força a la comarca, però encara lluny de la victòria i amb un terç del suport que van obtenir els dos partits majoritaris.

Junts i ERC es van repartir el pastís, amb victòries per a l'un o l'altre en tots els municipis. Junts, que el 2017 va guanyar en tots deu, va notar la fugida d'alguns vots que aquesta vegada van anar al PDeCAT (299 en el conjunt de la comarca) i es va imposar en sis. ERC va ser la força més votada en tres poblacions, entre elles la capital, Moià, mentre que a Santa Maria d'Oló es va produir un empat a 200 vots entre les dues formacions.

Amb aquests resultats, l'independentisme va revalidar la seva hegemonia al territori, amb quasi 8 de cada deu vots, i amb un ascens destacat de la CUP, que va passar de quarta a tercera força, amb gairebé el 12% dels sufragis.

12 maig 2024

Regió7

Moià aprova la nova licitació de l’obra de Can Comadran amb un augment del 25% del pressupost

El projecte per rehabilitar l’antiga fàbrica es posarà a concurs públic per 4,3 milions d’euros

Vista d'una de les façanes exteriors de Can Comadran / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià 20 D’ABR. L 2024 6:25

L’Ajuntament de Moià ha donat llum verd a la nova licitació de les obres de rehabilitació de l’antic complex fabril de Can Comadran, un dels grans projectes de mandat. Aprovació que arriba després que la primera, que es va fer el desembre passat, va quedar deserta. Com ja va explicar aquest diari, tal com està passant amb nombroses obres públiques, l’alça de preus fa que les empreses no s’atreveixin a presentar proposta si el pressupost de sortida no és clarament garantista. En el cas del projecte de Can Comadran, finalment s’ha acordat un augment del 25% del cost inicial.


En el ple municipal celebrat aquesta setmana, el consistori moianès ha aprovat la licitació del contracte amb el nou pressupost, que és de 4,3 milions d’euros (l’anterior era de 3,4 milions). En paral·lel, encara s’està a l’espera que el govern central ampliï el termini d’execució de les obres, que tenen com a data límit el pròxim 30 de setembre, per no perdre la subvenció d’1,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, amb la qual es preveu finançar una part important del projecte.

La modificació del pressupost va prosperar amb els vots favorables de l’equip de govern (Ara Moià-ERC), mentre que els tres grups de l’oposició (Junts, Capgirem Moià-CUP i PSC) es van abstenir. Tanmateix, totes tres formacions van posar de manifest el seu desig que aquesta vegada l’import sigui prou ajustat perquè hi hagi empreses que presentin la seva oferta.


El projecte preveu convertir el complex tèxtil en un equipament multifuncional, que constarà de sales multi usos per esdeveniments culturals i socials i espais per empreses de sectors locals emergents. El projecte de rehabilitació de Can Comadran contempla intervenir en una superfície de 2.267 metres quadrats i preservar elements patrimonials històrics com la caldera, els motors i la xemeneia.


Actualment, el complex, que va tancar el 1978, està situat en una zona residencial on es concentren diferents equipaments municipals lúdics i esportius. Segons apunta el projecte, el nou equipament està pensat per fomentar la formació, l’emprenedoria i la dinamització social al nucli urbà de Moià.

L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va explicar durant el ple que la nova aprovació no suposa cap canvi en el plantejament del projecte, només l’actualització a l’alça del pressupost, que havia quedat desfasat a causa de l’increment del preu dels materials.

Pel que fa als terminis, l’ajuntament es troba a l’espera de la seva modificació per part del Ministeri d’Hisenda per a l’execució dels treballs, ja que el projecte s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i compta amb una subvenció d’1.416.566 d’euros dels fons Next Generation, un instrument de finançament de la Unió Europea. L’ampliació del termini per no perdre la subvenció s’està negociant a Madrid, però encara no hi ha una resolució». Tot i això, els tràmits segueixen els seus passos amb l’objectiu de poder licitar definitivament l’obra que, un cop iniciada, es preveu que tingui una durada de 12 mesos.

Precisament, en el ple d’aquesta setmana la portaveu de Junts (a l’oposició), Maria Tarter, expressava que «tot i que només queden quinze dies naturals per presentar-se a un projecte d’aquesta envergadura, esperem que les empreses que en el seu moment van mostrar interès, ara amb els nous preus presentin proposta i que es pugui salvar la subvenció perquè l’Ajuntament no l’hagi de posar de recursos propis. El nostre grup des del Senat va fent força per assolir una pròrroga».

L’Ajuntament de Moià va aprovar el novembre passat el projecte perquè l’antiga fàbrica tèxtil de Can Comadran recuperi la funció de dinamització social i econòmica que va tenir amb la creació d’un nou edifici multifuncional amb espais per a la formació i l’emprenedoria. El projecte es va obrir a licitació amb un pressupost de 3,4 milions d’euros i un termini d’execució d’11 mesos. El consistori va declarar deserta la licitació perquè no es va presentar cap oferta en el termini d’exposició pública en considerar que el termini d’execució, que tenia com a data límit el 30 de setembre del 2024, era molt just. Davant d’això, i per intentar salvar la subvenció atorgada pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el consistori va iniciar les gestions pertinents per demanar una pròrroga.

20 abril 2024

Regió7