Representants de plataformes i d'una entitat veïnal van mantenir una trobada amb diputats al Parlament per expressar-los la seva oposició també a la planta de biogàs
Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud, al Parlament de Catalunya / Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès
David Bricollé
Barcelona 29 GEN 2025 14:00 Actualitzada 29 GEN 2025 13:58
Formacions ecologistes del Moianès han portat al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Precisament amb aquest objectiu, dimarts es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. De moment, ja hi ha el compromís del grup parlamentari dels Comuns d’entrar una proposta de resolució en aquest sentit.
Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud són els qui van mantenir aquesta trobada al Parlament amb Comuns, CUP, Junts, PP i PSC.
Pilar Clapers, membre col·lectiu El Fanal, va traslladar als diputats representants de les diferents formacions amb qui van mantenir la trobada els detalls de la proposta que hi ha sobre la taula, de la que Regio7 ja se n’ha fet ressò, i els motius pels quals s’hi oposen.
D’entrada, va exposar que es tracta d’un projecte que arrenca amb una modificació puntual urbanística «d’un terreny rústec, que és de protecció territorial segons el Pla Territorial de les Comarques Centrals en l'àmbit agrícola i paisatgístic». Modificació puntual que, va concretar, «són en total 27,6 hectàrees annexes a un polígon industrial el Prat, i pretén convertir 10,8 hectàrees en sòl industrial per a l’ampliació de les activitats de l’escorxador. A canvi d’aquesta requalificació, el propietari dels terrenys cediria 2,5 hectàrees al municipi de Moià per a la construcció d’una planta de biogàs municipal».
Clapers va argumentar que «ens fa molta por una ampliació per a aquest tipus d’activitat perquè suposaria un increment molt considerable del consum d’aigua, en un municipi en què estem en excepcionalitat per sequera, ens abastim només de pous subterranis i el nivell freàtic ha baixat uns 39 metres respecte de la situació prèvia a la sequera».
La portaveu també qüestionava com podia ser que des del departament de Territori fes un informe previ favorable al «si és un terreny de protecció territorial». Ella mateixa hi afegia que «s’excusen en un article, l’1.14 del mateix Pla Territorial de les Comarques Centrals, que cataloga el projecte d’interès general. Ho argumenten com que és un projecte clau per a la ramaderia de la comarca, quan sabem que en realitat aquest escorxador no està sacrificant pràcticament cap porc dels que es produeixen al Moianès. Totes les granges estan integrades i se’n van als seus propis escorxadors».
Quant al projecte de la planta de biogàs la preocupació que van traslladar als diputats té diversos factors. «Ens preocupa pel fet que se situa absolutament al sud de Moià, a 300 metres dels primers habitatges, a 600 dels primers blocs de pisos i a 660 de l’institut. Tindria un motor de cogeneració d’1,2 MW i, per tant, estaria cremant el biogàs que produiria la planta. Ens preocupen les emissions, malgrat els filtres que hi pugui haver, i les pudors».
Dubtes econòmics
També van exposar motius econòmics: «Ens preocupa molt la inversió que implicarà, perquè sí que tenen una subvenció de 3,3 milions dels fons europeus Next Generation, però en els pressupostos de 2025 hi ha a la partida d’inversions una previsió de 8,9 milions d’euros per a aquesta planta. Ens preocupa la viabilitat econòmica de la planta en funcionament, perquè serà municipal i no sabem qui té la formació per gestionar una instal·lació com aquesta».
Els col·lectius ecologistes tampoc no veuen clares les dades que es plantegen per al funcionament de la futura planta, «que són instal·lacions tractadores de residus, que els seus ingressos provenen del que cobren als generadors de residu». I en aquest sentit precisava que, «segons el projecte, el 77% d’aquest residu provindria del mateix escorxador, que serien unes 24.000 tones, però no ens quadra amb el que s’està declarant actualment a l’agència de residus. De residus orgànics de tot el municipi només consten 5.600 tones. No veiem clar d’on vindrien aquests residus quan l’ajuntament ens diu que provindrien tots del poble de Moià».
Les tres entitats denuncien «opacitat» en la tramitació «perquè tota la tramitació feta fins ara s’ha fet per decrets d’alcaldia». En la seva trobada amb els diputats els van informar que mesos enrere van fer una recollida de 1.786 firmes en contra d’aquesta tramitació, i que en aquests moments s’està promovent per part d’un grup de ciutadans la celebració d’una consulta popular no refrendaria.
29 gener 2025
