Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creació comarca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Creació comarca. Mostrar tots els missatges

30 de des. 2015

RESUM 2015: La creació de la comarca del Moianès centra l’any a les comarques centrals

ACN Manresa.-El 15 d’abril de 2015 el Parlament aprovava el projecte de llei de la creació de la comarca del Moianès. Un pas històric per als deu municipis de les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental que feia anys que ;reivindicaven constituir-se com la 42a comarca de Catalunya. Altres temes destacats a la Catalunya Central aquest 2015 han estat l’explosió a una fàbrica d’Igualada que el 12 de febrer va causar un núvol químic que va obligar a confirmar la població. Unes setmanes abans, una gran nevada va deixar atrapats desenes de conductors al túnel del Bruc i es va crear un gran caos circulatori. En la vessant judicial, el 2015 ha estat marcat per l’acord en el cas Tous, ja que el gendre de la família de joiers va acceptar dos anys de presó per homicidi imprudent.
S’aprova al Parlament la creació de la comarca del Moianès El 15 d’abril el Parlament aprovava la llei de creació de la comarca del Moianès amb els vots en contra de Ciutadans i l’abstenció del PP. La 42a comarca de Catalunya va arribar després que els veïns haguessin decidit constituir-se en una nova realitat territorial a través d’un procés participatiu que es va celebrar el 22 de març. Amb un cens de 5.146 persones d’una desena de municipis del Bages, Osona i Vallès Oriental, en total va votar un 47,38% de la població i el 80,44% va optar pel ‘sí’. Una de les reivindicacions dels veïns del Moianès era la necessitat de mantenir l’activitat al Consorci del Moianès, que la LRSAL posava en perill, ja que hagués hagut de tancar si no s’hagués creat un Consell Comarcal. Els veïns del Lluçanès voten a favor de constituir-se en una nova comarca En ple estiu, el 26 de juliol, els ciutadans del Lluçanès van acudir a les urnes per pronunciar-se sobre el futur del territori com a nova comarca, la 43a. Amb una participació del 55,15%, el ‘sí’ es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% que hi va votar en contra. Tot i la victòria dels partidaris del ‘sí’ en el còmput global, a cinc dels tretze municipis – Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès – el ‘no’ en va sortir guanyador. El Govern va alertar que era un resultat “difícil” d’administrar. Els partidaris del ‘sí’ han reivindicat la validesa del resultat, que compleix els criteris que va establir Governació, però el procés ha quedat paralitzat fins a la constitució del nou Parlament. L’Ajuntament de Vic tira endavant el polèmic projecte de vianalització del barri de l’Eixample Morató, tot i l’oposició dels comerciants L’Ajuntament de Vic, encapçalat per Josep Maria Vila d’Abadal, va començar l’any posant en marxa la vianalització del barri de l’Eixample Morató. Ràpidament, els comerciants es van posar en peu de guerra contra perquè deien que espantava els clients i van demanar que el batlle rectifiqués. Vila d’Abadal, però, no va accedir a les demandes dels comerciants i els va demanar un any i mig per poder fer una valoració de la mesura. El mes de maig va accedir a l’alcaldia Anna Erra i va convocar veïns, comerciants i l’administració a asseure’s a la taula per dialogar. Finalment, es va tirar endavant un procés participatiu, que els comerciants no van reconèixer, per decidir el sentit de circulació d’un dels carrers més conflictius de tot l’Eixample. Tot i que la consulta només va tenir un 8% de participació, l’alcaldessa va donar la polèmica per tancada. L’opció guanyadora va decidir mantenir la mobilitat tal i com està ara. La CUP guanya a l’Ajuntament de Berga Les darreres eleccions municipals van trencar l’hegemonia de CiU a Berga. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va aconseguir el seu millor resultat electoral a la capital del Berguedà, on va doblar vots i regidors passant de 3 a 6. Berga es va convertir en la primera capital de comarca del país on la formació va guanyar l’alcaldia i, des d’aleshores, la seva candidata, Montse Venturós, és la nova alcaldessa de la ciutat i una de les més joves del país. Condemna la mestra de Gironella acusada de maltractar dos nens d’un anyEl jutjat penal número 1 de Manresa va condemnar a quatre anys de presó la mestra de Gironella acusada d’haver maltractat dos nens d’un any d’edat. La jutgessa va atribuir a la mestra dos delictes contra la integritat moral amb l’agreujant d’abús de superioritat. Darrerament, l’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna i ha deixat la pena en tres anys de presó. Acord pel cas Tous El setembre d’aquest 2015 es donava per tancat un dels litigis més mediàtics dels darrers anys: el cas Tous. Lluís Corominas, el gendre de la reconeguda família de joiers manresana, va acabar acceptant dos anys de presó per un homicidi imprudent per matar a trets el 2006 un suposat assaltant del xalet familiar. La condemna, pactada amb la fiscalia després que la família del mort rebés una indemnització per retirar-se de la causa, li va permetre no haver d’ingressar a presó, tot i que ha de comparèixer periòdicament davant de la justícia. Alcaldes farts de la precària mobilitat del BagesEls alcaldes del Bages estan tips de la precària situació de la comarca pel que fa a la mobilitat. El tall de la C-55 durant més de vuit hores per un accident d’una grua que hi estava treballant va precipitar que tots els alcaldes de la comarca es reunissin per consensuar un document on reclamen l’alliberament del peatge de la C-16, el desdoblament de la C-55 de Manresa a Castellbell i l’execució de les millores previstes al Pla d’Infraestructures Ferroviàries de l’Estat. A més, els alcaldes tampoc descarten emprendre accions legals contra la concessionària de l’autopista C-16 perquè consideren que ja està pagada amb escreix. Núvol químic a IgualadaEl dijous 12 de febrer els veïns d’Igualada es llevaven amb l’ordre de confinar-se dins de casa seva o al seu lloc de treball a causa d’una explosió en una empresa química del polígon de les Comes que va generar un núvol corrosiu. El núvol també fa afectar les poblacions veïnes de Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena i va obligar a tallar preventivament la línia R6 dels Ferrocarrils i les sortides de l’A2 al seu pas per Igualada. En total es van vessar més de 12.000 litres d’àcid nítric i fòrmic. L’Ajuntament d’Igualada va engegar una investigació d’ofici i la Diputació de Barcelona va licitar d’urgència la redacció de plans de risc químic a quatre poblacions de l’Anoia arran de l’incident. Col·lapse a l’A-2 al Bruc per la gran nevada El 4 de febrer de 2015 desenes de conductors van quedar atrapats al túnel del Bruc, a l’autovia A-2, durant més de cinc hores a causa d’una gran nevada que va col·lapsar la carretera. La indignació es va apoderar dels conductors que denunciaven falta de previsió i la manca d’informació. El conseller de Territori, Santi Vila, va admetre errors en el dispositiu, tot i que va carregar contra l’Estat –la via és de la seva titularitat- per la lentitud i la “falta de reflexos” a l’hora d’evitar el col·lapse. Polèmica a Solsona per un cartell “no oficial” del CarnavalEl Carnaval de Solsona d’aquest 2015 va estar marcat per la polèmica per la difusió d’un cartell “no oficial” de la festa que convidava a “matar espanyols”. La imatge es va difondre per Internet una setmana després del Carnaval i, tant l’Ajuntament com l’entitat organitzadora de la festa, se’n van desvincular. El cas va arribar a la via judicial, ja que tant el PP com Manos Limpias van denunciar els fets. Gairebé deu mesos després, aquest mes de desembre, ha sortit a la llum que un veí de Sitges proper a Societat Civil Catalana va confessar ser l’autor del cartell.L’incendi d’Òdena crema 1.200 hectàrees al Bages i l’AnoiaEl 26 de juliol de 2015 es va declarar a Òdena (Anoia) un incendi forestal que va acabar arrasant un total de 1.200 hectàrees de les comarques de l’Anoia i el Bages. Les condicions meteorològiques adverses van fer avançar el foc sense control, que va obligar a desallotjar diversos veïns. Finalment, dos dies més tard, els Bombers van donar el foc per controlat. Les investigacions dels Agents Rurals van determinar que l’incendi s’hauria originat a causa d’una màquina piconadora de palla en un camp i es va imputar un pagès. Amb tot, uns mesos més tard el jutge va arxivar la causa oberta contra el pagès en considerar que no hi havia proves suficients per atribuir l’origen de les flames als treballs agraris. Una dona mata el seu home i després se suïcida a Manresa El diumenge 25 d’octubre els Mossos van trobar a un pis del carrer de Santa Maria de Manresa una parella morta amb signes de violència. Els fets van impactar fortament a la capital del Bages i les investigacions policials van determinar que va ser la dona, de 35 anys i originaria de l’Argentina, qui va matar la seva parella i, posteriorment, es va suïcidar.

19 d’ag. 2015

Comencen a posar els cartells del Moianès a les carreteres

Ara mateix ja se'n poden veure entre Navarcles i Calders, i a la C-59 al coll de Poses, a Sant Quirze Safaja

15.07.2015 | 08:13
Un dels panells que indiquen l´entrada al Moianès a la carretera entre Navarcles i Calders
Un dels panells que indiquen l´entrada al Moianès a la carretera entre Navarcles i Calders 
La nova comarca del Moianès ja és visible des de les carreteres d'accés. El departament de Territori i Sostenibilitat ha començat instal·lar els senyals indicatius de la nova demarcació a les vies que són competència de la Generalitat i que fan frontera amb el Bages, el Vallès Oriental i Osona. Ara mateix ja se'n poden veure, per exemple, entre Navarcles i Calders, i a la C-59 al coll de Poses, a Sant Quirze Safaja.
Tal com ja va avançar aquest diari el 5 de juliol passat, es col·locaran 17 senyals i se'n modificaran 3 d'existents en 6 carreteres de l'àmbit de la Generalitat. D'una banda, se senyalitza l'eix Transversal (C-25), al seu pas pel Moianès, i diverses vies que parteixen d'aquesta artèria cap a l'interior de la comarca.
En concret, la C-59, que travessa el Moianès de nord a sud des de l'eix Transversal fins a la C-17, a Mollet del Vallès; i la C-670, que comunica l'eix Transversal amb Oristà, i que transcorre pel Moianès al terme de Santa Maria d'Oló.
També se senyalitza la N-141c, que uneix la C-16 des del Guix i la C-17 a Malla, i que travessa el Moianès d'est a oest entre Calders i Collsuspina; la B-431 entrant per Calders venint d'Artés; i la B-124, que fa frontera amb el Vallès Oriental entre els termes de Monistrol de Calders i Sant Llorenç Savall.

23 de maig 2015

Els Consells Comarcals del Bages, Osona i Vallès Oriental preparen el traspàs de competències al Moianès

La constitució del nou Consell Comarcal del Moianès es preveu per al mes de juliol
Presidents i gerents dels Consells Comarcals del Bages, Osona i Vallès Oriental s’han reunit amb representants del departament de Governació de la Generalitat per tractar com i quan s’ha de fer el traspàs de competències en el moment que es constitueixi el nou Consell Comarcal del Moianès. Els tres Consells van demanar al govern que es creï una comissió de treball entre representants de la Generalitat, de les tres comarques i del Moianès per concretar el traspàs en temes de patrimoni, serveis i treballadors de l’administració pública que han que quedar subrogats al nou Consell del Moianès. D’acord a la llei d’organització comarcal, “el territori de la comarca és l’àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències” per això l’endemà de la constitució del Consell Comarcal del Moianès és aquest l’únic ens que pot operar sobre l’àmbit d’influència del seu territori.
Bages, Osona i Vallès Oriental han marcat com a temes prioritaris les competències de Serveis Socials i les d’Ensenyament. En el cas de Serveis Socials hi ha un contracte-programa anual acordat amb la Generalitat i, per tant, els tres Consells es mostren disposats a continuar assumint les competències d’aquesta àrea fins a finals d’any a la zona del Moianès. En el cas d’Ensenyament i atès que la gestió funciona per cursos naturals, els tres consells entenen que el proper curs escolar 2015-2016 ja es gestionarà des del Moianès. D’acord al calendari electoral, es preveu que la constitució dels Consells Comarcals per la propera legislatura  es facin efectius la primera quinzena de juliol.

A la reunió hi han assistit Marc Prat, secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals; Jordi Souto, director general d’Administració Local; Mercè Cardona i Cristina Rubio, presidenta i gerent del Consell del Bages; Joan Roca i Anna Seijas, president i gerent del Consell d’Osona; i José Orive i Ignasi Valls, president i gerent del Consell del Vallès Oriental.

Els Consells del Bages, Osona i Vallès volen aclarir el traspàs al Moianès

Han marcat com a temes prioritaris les competències de Serveis Socials i les d'Ensenyament

08.05.2015 | 07:30
Presidents i gerents dels Consells Comarcals del Bages, Osona i Vallès Oriental s'han reunit amb representants del departament de Governació de la Generalitat per tractar com i quan s'ha de fer el traspàs de competències al del Moianès. Els tres Consells van demanar al govern que es creï una comissió de treball entre representants de la Generalitat, de les tres comarques i del Moianès per concretar el traspàs en temes de patrimoni, serveis i treballadors de l'administració pública que han de quedar subrogats al nou Consell del Moianès.
Bages, Osona i Vallès Oriental han marcat com a temes prioritaris les competències de Serveis Socials i les d'Ensenyament. En el cas de Serveis Socials hi ha un contracte-programa anual i els tres Consells es mostren disposats a continuar assumint les competències d'aquesta àrea fins a final d'any a la zona del Moianès. En el cas d'Ensenyament, i atès que la gestió funciona per cursos naturals, els tres Consells entenen que el proper curs escolar 2015-2016 ja es gestionarà des del Moianès.

22 de maig 2015

LLEI 4/2015, del 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès


El president de la Generalitat de Catalunya



 



Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

 

LLEI


 

Preàmbul

L'article 83 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix l'organització del govern local de Catalunya estructurada en una organització territorial bàsica _els municipis i les vegueries_ i un àmbit supramunicipal _constituït, en tot cas, per les comarques_, que ha de regular una llei del Parlament. En aquest sentit, l'article 92 de l'Estatut configura la comarca com un ens local amb personalitat jurídica pròpia, integrada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals.

D'acord amb el que estableix l'article 151 de l'Estatut, correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional dels articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l'organització territorial pel que fa a la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya.

Així mateix, el text refós de la Llei d'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre, regula l'organització comarcal i estableix el règim jurídic dels consells comarcals.

En aplicació de les normes esmentades, els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja han exercit la iniciativa de creació de la comarca del Moianès per acord del Ple dels ajuntaments respectius, adoptat amb el quòrum legalment establert. Aquesta iniciativa es basa en un estudi documentat que justifica la creació de la comarca del Moianès per l'existència de vincles territorials, històrics, econòmics, socials i culturals entre els municipis que la formen, en la conveniència de la gestió supramunicipal dels serveis a prestar i en la seva viabilitat econòmica.

El Moianès es configura com a espai geogràfic objectivable que agrupa municipis amb característiques socials, culturals i històriques comunes i en el qual s'estructuren les relacions bàsiques de l'activitat econòmica, essent l'àmbit més adequat per a fer efectiu el principi d'eficàcia en la prestació de serveis públics.

El Departament de Governació i Relacions Institucionals va sotmetre la proposta de creació de la comarca del Moianès a informació pública i va sol·licitar l'informe dels ajuntaments afectats i dels consells comarcals del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental.

La Comissió de Delimitació Territorial, en la sessió del 15 de desembre de 2010, va informar favorablement l'expedient de creació de la nova comarca del Moianès. Així mateix, la Comissió Jurídica Assessora, en la sessió del 24 de maig de 2012, va informar la proposta de creació de la comarca formulada per la Comissió de Delimitació Territorial.

La Moció 153/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès i sobre els projectes de creació de la comarca de l'Alta Segarra i del municipi de Medinyà, instà el Govern a iniciar el tràmit per a la realització d'una consulta mitjançant la qual tots els municipis que ho van sol·licitar referendessin la voluntat de creació de la comarca del Moianès, abans de la presentació del projecte de llei; i a presentar el projecte de llei de creació de la comarca del Moianès, pel procediment de lectura única, d'acord amb la legislació actual, dins el mes següent a la celebració de la consulta, si aquesta era la voluntat dels ciutadans que hi participaven.

En data de l'11 de març de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, la disposició addicional tretzena de la qual, en consonància amb la Moció 153/X del Parlament de Catalunya, disposa que el Govern ha d'haver presentat al Parlament de Catalunya, abans del 24 de maig de 2015, el Projecte de llei de creació de la comarca del Moianès, mitjançant el procediment de lectura única, perquè sigui votat en el termini de temps més curt possible, sempre que abans s'hagi consultat l'opinió dels ciutadans de tots els municipis del Moianès i aquesta sigui favorable a la creació de la comarca, i així mateix ho estimin els ajuntaments implicats.

Posteriorment, en data del 22 de març de 2015, va tenir lloc un procés participatiu no vinculant per a conèixer l'opinió de la població sobre si es volia formar part de la nova comarca del Moianès, en què, amb una participació del 47,36% de les persones cridades a participar, el sí es va imposar amb el 84,44% dels vots.

Amb la creació de la comarca del Moianès com a entitat local territorial d'abast supramunicipal es dóna resposta a les reivindicacions comarcals que es van posar de manifest en la consulta municipal del 1987 sobre el mapa comarcal de Catalunya, es tenen en compte la major part dels fets comarcals històrics i es resolen les principals contradiccions existents entre la percepció social de l'adscripció comarcal i el seu encaix administratiu actual.

 

Article 1. Creació i denominació

1. Es crea la comarca del Moianès, integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló.

2. El territori de la comarca del Moianès és el constituït pel conjunt dels termes dels municipis que l'integren.

 

Article 2. Capitalitat

1. La capital del Moianès és el municipi de Moià, on tenen la seu oficial els òrgans de govern de la comarca.

2. Sens perjudici del que disposa l'apartat 1, els serveis que presta la comarca es poden establir en qualsevol lloc dins els límits del territori comarcal.

 

Article 3. Personalitat i potestats

1. La comarca del Moianès, en la seva condició d'entitat local territorial, té personalitat jurídica pròpia i gaudeix de capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats.

2. En l'exercici de les seves competències, corresponen a la comarca del Moianès totes les potestats i prerrogatives que la legislació local reconeix a la comarca.

 

Article 4. Modificacions comarcals

Amb la creació de la comarca del Moianès queden modificades les comarques del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental, d'acord amb la nova adscripció comarcal dels municipis establerta per l'article 1.

 

 

Disposicions addicionals

 

Primera. Constitució del Consell Comarcal del Moianès

El Consell Comarcal del Moianès s'ha de constituir després de la celebració de les eleccions municipals posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

 

Segona. Divisió patrimonial

El Govern ha de fixar la distribució dels béns, els drets, les obligacions, els usos públics, els aprofitaments, les càrregues i el personal entre els consells comarcals del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Moianès, amb l'audiència prèvia als consells comarcals afectats.

 

Tercera. Empleats públics

Els empleats públics dels consells comarcals del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental que siguin traspassats al Consell Comarcal del Moianès s'integren com a personal propi en l'Administració receptora amb la mateixa vinculació. En l'accés de la resta del personal, s'han de respectar, en tot cas, els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés exigits per la normativa vigent en matèria de funció pública.

 

 

Disposició transitòria. Règim transitori dels consells comarcals del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental

Els consells comarcals del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental romanen inalterats fins a la constitució del Consell Comarcal del Moianès.

 

 

Disposicions finals

 

Primera. Desplegament de la Llei

S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions reglamentàries necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.

 

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

 

Palau de la Generalitat, 23 d'abril de 2015

 

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

 

Joana Ortega i Alemany

Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals

El Manifest pel Montserratí vol seguir els passos del Moianès i inclou El Bruc i Castellolí

La recent creació de la comarca del Moianès ha obert la porta d'esperança a d'altres regions catalanes que també aspiren a seguir uns mateixos passos que cap territori concloïa amb èxit des del 1988. Els seus veïns del Lluçanès són els qui disposen de més probabilitats de ser els següents per erigir-se en comarca, mentre que en d'altres zones, com el Montserratí, és encara un fet relativament incipient però futurible.


[Img #22023]
Montserrat seria l'epicentre de la hipotètica nova comarca
És per això que des del portal webwww.montserrati.cat s'acaba d'impulsar un manifest per tal que el màxim nombre d'agents socials, polítics i institucionals de la regió hi donin suport i, després dels passos corresponents, poder constituir-se com a nova comarca i afavorir així "la cohesió i integració dels pobles de Montserrat".



Els Hostalets, opcionals
El manifest inclou catorze municipis com els components d'un Montserratí oficial, entre els quals n'hi ha dos de l'Anoia: El Bruc i Castellolí. A més, també obre la porta a una hipotètica adhesió dels Hostalets de Pierola.


L'Informe Roca 'prenia' quatre municipis anoiencs
La creació d'una comarca amb les poblacions del voltant de Montserrat ha estat sobre la taula en diverses ocasions. Una dels recents amb més pes fou l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya de l'any 2000, conegut com l’Informe Roca. 


Aquesta proposta, a diferència del manifest actual, no incloïa Castellolí i sí Masquefa i Piera. A més, també hi era El Bruc i els ara opcionals Hostalets de Pierola.


El Moianès ja és oficialment comarca

Aquest dijous ha sortit publicada al DOGC la llei que permet la seva constitució


El Moianès ja és oficialment una comarca. Aquest dijous ha sortit publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la llei que va aprovar el ple del Parlament del 15 d'abril passat -amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de Ciutadans, que va votar en contra, i el PPC, que es va abstenir- i que ha fet possible la seva constitució. Amb tot, el Consell Comarcal no es crearà fins després de les eleccions municipals del 24 de maig. El naixement d'aquesta comarca dóna resposta a les reivindicacions del territori i és l'últim tràmit d'un llarg procés iniciat el 2010. Amb la creació del Moianès queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.
La nova comarca està integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló i té capital al municipi de Moià, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern.

La decisió va ser validada per la ciutadania dels deu municipis integrants de la comarca que, el passat 22 de març, s'hi van manifestar a favor en un procés participatiu amb un percentatge de suport del 80,4%. Posteriorment, els ajuntaments de la comarca es van posicionar novament demanant que segueixin els tràmits per tal que la comarca es pogués aprovar en seu parlamentària.

Vilaweb

El Moianès és oficialment comarca des d´aquest dijous

Avui ha sortit publicada la llei que permet la seva constitució al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)

30.04.2015 | 17:15
El Moianès ja és comarca formalment. Avui surt publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la llei que va aprovar el ple del Parlament del 15 d'abril passat -amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de Ciutadans, que va votar en contra, i el PPC que es va abstenir- i que ha fet possible la constitució de la comarca.



Captura del DOGC amb la publicació de la llei que ha permès la creació del Moianès 

La creació del Moianès com a entitat local territorial d´abast supramunicipal dóna resposta a les reivindicacions del territori i és l´últim tràmit d´un llarg procés iniciat l´any 2010. La nova comarca està integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l´Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d´Oló i té capital al municipi de Moià, on hi haurà la seu oficial dels òrgans de govern. Amb la creació de la comarca del Moianès queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

El Govern va aprovar el passat 31 de març el Projecte de llei pel qual es crea la comarca del Moianès, en compliment a les competències exclusives que li atorga l´Estatut d´Autonomia de Catalunya sobre l´organització territorial i pel que fa a la determinació, creació, modificació i supressió dels ens que configuren aquesta organització. Els ajuntaments havien exercit prèviament la iniciativa de creació de la comarca del Moianès, mitjançant l´acord de ple adoptat amb el quòrum legalment previst. Aquesta iniciativa es basa en un estudi documentat que justifica la creació de la comarca del Moianès per l´existència de vincles territorials, històrics, econòmics, socials i culturals entre els municipis que la formen, en la conveniència de la gestió supramunicipal dels serveis a prestar i en la seva viabilitat econòmica

La decisió va ser validada per la ciutadania dels deu municipis integrants de la comarca que, el passat 22 de març, s´hi van manifestar a favor en un procés participatiu amb un percentatge de suport del 80´4%. Posteriorment, els ajuntaments de la comarca, un cop finalitzat el participatiu, es van posicionar novament demanant que segueixin els tràmits per tal que la comarca es pugui aprovar en seu parlamentària.

23 de març 2015

El Moianès decideix si vol convertir-se en comarca

Més de 10.000 ciutadans majors de 16 anys estan cridats a les urnes aquest diumenge
"Vols que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". Aquesta és la pregunta que aquest diumenge estan cridats a respondre més de 10.000 ciutadans majors de 16 anys dels 10 municipis que formen l'altiplà entre les comarques del Bages, Vallès Oriental i Osona. Es tracta d'un procés participatiu emparat pel Govern –semblant al del 9-N– que busca donar resposta a la reivindicació històrica d'aquestes poblacions de comptar amb el seu propi consell comarcal. Tot i ser una consulta no vinculant, la Generalitat s'ha compromès a tirar endavant la creació de la nova comarca si aquesta és la voluntat dels municipis afectats.Les meses de participació s'han constituït aquest diumenge sense problemes i no hi ha hagut incidents.
De moment, tots els ajuntaments han fet campanya pel sí. Asseguren que és l'única manera de continuar mancomunant serveis com han fet els últims 20 anys a través del Consorci del Moianès, un ens que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local del PP ha buidat de competències. "El nou marc competencial no ens permet continuar treballant junts i, fins ara, ha donat bons resultats", afirma l'alcalde de Moià i diputat al Parlament, Dionís Guiteras (ERC), que afegeix: "Volem mantenir i ampliar serveis, tenir capacitat de finançament i ser un subjecte polític i jurídic". Guiteras deixa clar, però, que el desig de convertir-se en comarca ja ve de lluny. "El Moianès el forma un altiplà geogràficament diferenciat, i la història i el model econòmic i social als 10 municipis és pràcticament igual", diu.
Des de les 8.00 i fins les 20.00 hores, els ciutadans es podran acostar a les meses repartides pels diferents municipis –una per cada mil habitants– i dipositar a les urnes la papereta marcada amb una de les tres respostes possibles: 'sí', 'no' o 'altres' –en cas que tinguin una proposta diferent de la de crear una comarca–. El mateix dia es farà el recompte de vots i cada ajuntament impulsarà un acord al ple municipal interpretant els resultats.
Si el resultat del procés participatiu és favorable al consell comarcal, el Govern entrarà al Parlament l'avantprojecte de la creació de la comarca per la via d'urgència i amb una lectura única per tal d'agilitzar el procés, que culminaria tot just després de les eleccions municipals. Guiteras es mostra convençut que guanyarà el sí, i considera que els recels que han aparegut les últimes setmanes –sobretot en municipis petits que temen perdre serveis– són fruït de la desinformació. En tot cas, si en una població s'imposen els detractors, el ple de l'ajuntament serà lliure d'acordar excloure el municipi de la futura comarca.

Guiteras no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès

L'alcalde de Moià assegura que si guanya el 'si' la nova comarca podria estar operativa a partir de l'estiu

21.03.2015 | 17:51
Guiteras no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès
Guiteras no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès 
ACN · ID 783112
Barcelona (ACN).- L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès. "El Constitucional ha declarat inconstitucionals el títol primer i el títol segon d'aquesta llei, de la qual penja aquest procés participatiu, però ens és absolutament indiferent. Crec que a l'estat espanyol ni li va ni li ve decidir una competència que és de la Generalitat i, vaja, no crec que siguem tan importants els del Moianès per despertar sospites de res", ha assenyalat Guiteras a l'Entrevista de Catalunya Informació. El dia abans de la consulta a deu municipis, l'alcalde de Moià assegura que si guanya el 'sí' la nova comarca podria estar operativa a partir de l'estiu.
Guiteras ha explicat que l'actual Consorci del Moianès desapareixerà i es crearà el nou Consell Comarcal i un dels reptes és "retornar el prestigi a l'ens". "El Consorci del Moianès desapareix, per tant al personal també se li extingeixen els seus contractes laborals i obrim un procés de selecció per a la nova eina que és el Consell Comarcal", ha puntualitzat l'alcalde de Moià, que ha qualificat "d'esgotadora" la campanya a favor del 'sí' al Moianès. "L'actual divisió administrativa del territori no té res a veure amb la realitat comarcal de la zona", ha defensat Guiteras, que ha lamentat que els únics arguments del 'n'o al Moianès hagin vingut per part dels presidents dels Consells Comarcals d'Osona i el Vallès Oriental.
Un cop se sàpiguen els resultats, els deu municipis d'Osona, el Bages i el Vallès Oriental que fan la consulta - L'Estany, Santa Maria d'Oló, Moià, Calders, Monistrol de Calders, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Collsuspina- ratificaran aquest dilluns la decisió en un ple extraordinari i el projecte de llei de creació de la nova comarca entrarà al Parlament.

‘Referèndum’ al Moianès

Gairebé 11.000 veïns decideixen aquest diumenge si volen convertir-se en comarca

Els habitants dels 10 municipis que formen part del Consorci del Moianès voten aquest diumenge si volen convertir-se en comarca. Gairebé 11.000 persones estan cridades a un procés participatiu, en el qual poden votar les persones majors de 16 anys i que estiguin empadronades en algun dels pobles.

La pregunta que han de respondre és la següent: “Vol que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?”.

Aquest procés, però, no és vinculant. Un cop acabada la votació, els plens dels diferents ajuntaments -tots els alcaldes estan a favor del sí- decidiran si envien la petició per ser la comarca 42 de Catalunya. Si guanyés el Sí, el Govern hauria de presentar al Ple del Parlament en el termini d’un mes el projecte de llei per tal que sigui tramitat en lectura única.

El Parlament de Catalunya va aprovar a finals d’octubre una moció d’ERC que instava el Govern a celebrar dues consultes per saber si els ciutadans dels municipis del Moianès i el Lluçanès avalen la creació de dues noves comarques.

El text va ser aprovat amb els vots a favor dels grups de CiU, ERC i ICV-EUiA i el PSC, el contrari de C’s i l’abstenció del PP de Catalunya.

Satisfacció entre els veïns del Moianès pel «sí» a la creació de la comarca

El debat encara és viu en alguns pobles com Collsuspina, on el resultat ha estat molt ajustat

23.03.2015 | 13:52
El poble de Collsuspina ha estat un dels que ha registrat més participació, però els resultats han estat molt ajustats · ACN
El poble de Collsuspina ha estat un dels que ha registrat més participació, però els resultats han estat molt ajustats · ACN

Els veïns del Moianès s'han despertat tranquils després del ressò mediàtic d'aquest diumenge arran del procés participatiu per a la creació de la comarca. Aquest dilluns, els pocs que passejaven pel carrer s'han mostrat satisfets amb els resultats obtinguts. El 'sí' es va imposar amb el 80,44% dels vots i una participació del 47,31%. Els veïns consultats per l'ACN confien que el 'sí' aporti més recursos econòmics, i esperen que el futur Consell Comarcal absorbeixi els serveis que fins ara oferia el Consorci. Tot i això, el debat encara és viu en pobles com Collsuspina, on el resultat ha estat ajustat. Aquí, partidaris del 'sí' i del 'no' encara discutien aquest matí sobre els avantatges de cada opció.


Moianès i Lluçanès: malgrat lleis i trampes, comarques!

22.03.2015
Aquest diumenge, 22 de març, passarà a la història del Moianès, sense cap mena de dubte, perquè, independentment del resultat, les institucions autonòmiques de Catalunya hauran reconegut la seva existència i el seu dret a exercir com a comarca. Si, a més, hi ha un nombre de vots important, majoritàriament a favor del sí, caldrà confiar que definitivament hom els doni el vist-i-plau per a la constitució oficial com a nova comarca de Catalunya.

Aquest procés –tràmit o tràngol, segons es miri- també l’haurà de passar el Lluçanès, l’altre territori en litigi, i ho farà el 26 de juliol. I és que tots dos territoris històrics hauran de celebrar sengles consultes –altrament anomenades 'procés participatiu'-, per mor d’una normativa autonòmica avui sense efecte per la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol, i proposada a iniciativa del govern de la Generalitat tot i no ser un requisit contemplat en l’actual normativa autonòmica per a la creació de noves comarques.

No hi ha dubte que si el resultat de les respectives consultes té prou gruix de participació i a més rep un ampli suport l’opció favorable al reconeixement oficial de les comarques del Moianès i el Lluçanès, respectivament, l’aval democràtic popular serà –hauria de ser!- determinant per fer realitat aquesta oficialització comarcal. La part positiva, doncs, com diu l’alcalde de Prats de Lluçanès i President del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila, és que la consulta ens dóna una oportunitat i 'és a les nostres mans que es faci realitat'.

Caldria, però també, preguntar-se per què la Generalitat s’ha tret de la màniga aquest 'procés participatiu' si no calia, si el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya ja podrien fer efectiu aquest reconeixement, donat que ambdues comarques han seguit i assolit tots els camins i requisits que la llei estableix per fer-ne efectiva la creació.

I davant d’aquest interrogant, n'apareixen alguns altres. Cal recordar que quan es va fer públic l’anomenat 'Informe Roca' per a establir els criteris per abordar una nova organització territorial de Catalunya, el Lluçanès no va ser inclòs com a nova comarca per qüestions polítiques, perquè que afeblia un feu de CiU molt important, Osona. Més tard, i malgrat la reiterada mobilització ciutadana i les demandes institucionals, tant al Moianès com al Lluçanès, la por a 'obrir el meló comarcal' i que ploguessin noves propostes de comarques noves apareixia com a excusa per a frenar aquests processos. I ara, quan tots els passos estan donats i aprovats, quan el Moianès, primer, i el Lluçanès, seguidament, han fet els deures que la llei estableix, apareix una consulta que pot ser una gran oportunitat o un element de dilació més, que amagui la manca de voluntat política dels governants autonòmics. I és que, si les consultes són un èxit i ambdós territoris parlen clar i actuen com a subjecte de sobirania, ¿quan s’aplicaran aquests acords si les consultes no són vinculants? A la propera legislatura? Caldrà esperar a una hipotètica proclamació d’independència de Catalunya? A l’entrada en vigor de la nova legislació en matèria d’ordenació territorial que no se sap quan es farà?

I encara, un element gens menyspreable i de gran trascendència. S’ha creat un important consens en l’àmbit polític institucional, i s’ha traslladat a la població, en el sentit que les actuals estructures comarcals, els Consells Comarcals, són caus d’amiguisme i generen una despesa inacceptable, i que no té sentit que tinguin valor polític, sinó que cal buidar-los de contingut i que esdevinguin simples mancomunitats de serveis. En el mateix sentit, s’avala la possible reducció del nombre de municipis per mor d’una més gran eficàcia. Cal que no confonguem ni ens deixem confondre per qui parla de modernitat i eficiència amagant plantejaments centralitzadors i que allunyen la població dels centres de decisió. Avui, que a Catalunya es viu un debat i una mobilització vinculada amb els drets col·lectius com a poble, però també arreu dels Països Catalans, els municipis i les comarques són clau per dibuixar i definir l’estructura territorial pòpia per damunt de visions alienes a la nostra realitat. No oblidem que la darrera estructura pròpia, en el cas del Lluçanès, la Sotsvegueria, va ser suspesa pels Decrets de Nova Planta i aquests encara no han estat donats per liquidats.

És cert que la població d’aquests territoris tenen –tenim- l’oportunitat a les mans de fer història i de mostrar la decisió i el compromís per i amb la comarca. Però també ho és per als polítics, una oportunitat, perquè que poden mostrar a la gent del Moianès i del Lluçanès que estan al servei de la voluntat del territori, expressada amb la feina en comú a través dels respectius consorcis i amb els posicionaments populars i institucionals, polítics i socials, i d’una vegada per totes contribuir a posar en peu d’igualtat aquestes comarques amb la resta. I a nivell de cada comarca, els ajuntaments tenen també l’oportunitat de mostrar que les polítiques de l’individualisme, del localisme, les anomenades polítiques de campanar, ja són d’una altra època i que anar junts, amb els objectius clars, dóna bons fruits.

I esperem que des d’aquest diumenge, s’acabin els invents i ja ho puguem celebrar.

Dionís Guiteras: 'El Moianès fa anys que es creu i se sent comarca'

Entrevista amb el batlle de Moià · Avui es consulta als ciutadans de deu municipis si volen formar la nova comarca del Moianès


La d'avui és una consulta no vinculant, però és dels darrers passos per a 'acabar amb la indefensió i indefinició d'un territori com és el Moianès', diu Dionís Guiteras, batlle de Moià. Si guanya el sí, deu municipis del Bages, Osona i el Vallès Oriental poden esdevenir una nova comarca poc després de les eleccions municipals del 24 de maig. En parlem amb Guiteras i li preguntem sobre la conveniència del procés participatiu i sobre la intervenció que hi podria tenir l'estat espanyol. En aquesta entrevista li demanem què passaria si un dels deu municipis es decanta pel no i també dóna un consell per la gent del Lluçanès, que tenen prevista la mateixa consulta al juliol: 'Fóra bo que si creuen que val la pena no perdin el temps.'
—Esteu content? Ha costat arribar fins aquí.
—Estem molt contents d’haver arribat al punt que per fi la societat i els responsables polítics poden finalitzar aquest expedient administratiu, enriquit per un procés participatiu. Suposa acabar amb la indefensió i indefinició d’un territori com és el Moianès. És un territori que fa molts anys que treballa mancomunadament i que es creu i se sent comarca. L’únic que li manca és el reconeixement polític.

—Pels que encara dubten, podeu explicar per què cal aquesta comarca?
—Podrem seguir prestant serveis i tindrem l’oportunitat d’oferir-ne més. També podrem aconseguir més recursos econòmics, a més d’esdevenir un subjecte polític i jurídic. Els que estan cridats a participar però que encara dubten els diria que quan votin ho facin amb el cor i amb el cap.

—La consulta no és vinculant. El Moianès i el Lluçanès ja podrien ser comarques. Creieu que calia aquest procés participatiu?
—La llei no la contempla. Després molts segles de l’existència de Catalunya som el primer territori que se li demana si vol o no ser una comarca. Mai no s’havia preguntat a ningú. Ara el que cal és aprofitar aquesta eina per a superar un dels desafiaments que hi ha actualment, que és la desconnexió entre la ciutadania i els polítics. Tots junts decidirem, a base d’informació i comunicació, si val la pena ser una comarca.

—Què implicaria que un dels deu municipis digués que no vol la comarca?
—La llei no contempla un procés participatiu per a crear una comarca. Fem un procés participatiu per a enriquir aquest expedient administratiu que tècnicament i jurídicament ja diu que el Moianès és comarca. Per tant, si en aquest procés participatiu no vinculant el no guanya en algun municipi, el ple d’aquell ajuntament té la potestat per a decidir com interpreta aquell resultat i si decideix que no vol continuar en aquest procés simplement surt de l’expedient administratiu i la comarca del Moianès continua endavant amb menys municipis.

—L’estat espanyol pot impugnar d’alguna manera el procés participatiu?
—Seria força marcià. Ni ho sé ni m’interessa. L’únic que fem avui és demanar a la societat moianesenca si vol o no vol crear un consell comarcal, cosa que no és competència de l’estat.

—Quan creieu que es podrà fer efectiva la nova comarca?
—Si tot va com volem que vagi, quan es creïn els nous consells comarcals després de les eleccions municipals es crearà també la comarca del Moianès.

—Al Lluçanès faran un procés participatiu per decidir si són comarca al juliol. Quin consell els donaríeu vós, que aneu més avançat?
—Geogràficament, políticament i econòmicament som unes realitats iguals. Fóra bo que si creuen que val la pena no perdin el temps.

—Quan vau arribar a la batllia de Moià teníeu dels ajuntaments més endeutats de Catalunya. Ara teniu superàvit en la gestió del dia a dia i heu reduït el deute considerablement. Com ho heu fet?
—Hem racionalitzat, hi hem posat sentit comú i hem tractat els recursos públics com si fossin els d’un mateix. Això és un exemple per a assenyalar quan algú diu que els consells comarcals són inútils. Un ajuntament, un consell comarcal o la Generalitat de Catalunya es pot gestionar bé o malament. Les eines no són el problema, és la gestió. En el cas de Moià els resultats canten. Cal ser curós i assumir que els recursos públics són de tots.

Arrenca el procés participatiu sobre el futur del Moianès amb prop d´11.000 veïns cridats a les urnes

Poden votar tots els majors de 16 anys, fet que representa el 82% de la població del territori

22.03.2015 | 10:22
L´alcalde de Moià, Dionís Guiteras, votant al costat de la secretària general d´ERC, Marta Rovira · Isaac Paraire
L´alcalde de Moià, Dionís Guiteras, votant al costat de la secretària general d´ERC, Marta Rovira · Isaac Paraire
Un total de 10.861 veïns dels deu municipis del Moianès estan cridats a les urnes aquest diumenge amb motiu del procés participatiu que ha de servir per decidir si volen esdevenir comarca. Hi poden votar tots els majors de 16 anys, fet que representa el 82% de la població del territori. Les meses de participació s'han constituït sense problemes i no hi ha hagut incidents. Amb la pregunta 'Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?', finalment els electors podran decidir sobre el futur dels seus pobles en una demanda històrica al territori
Esdevenir o no comarca. Aquesta qüestió ha estat durant anys un interrogant al Moianès, que històricament ha reclamat el dret a decidir. Finalment, aquest diumenge, prop d'11.000 veïns dels deu municipis que integrarien la comarca tenen l'oportunitat de decidir sobre el futur dels seus pobles amb un procés participatiu que compta amb tot el suport del Govern de la Generalitat.
En total, 10.861 veïns dels deu municipis estan cridats a les urnes. El 63% correspon a habitants del Bages i d'aquests un 43% són veïns de Moià; el 29,5% són habitants del Vallès Oriental i només un 2,5% d'Osona. A diferència del procés participatiu que va celebrar Catalunya el 9-N, en aquest cas sí que s'ha fixat un cens tancat per a cadascun dels municipis, fet que permetrà establir amb precisió el percentatge de participació, malgrat que el resultat no sigui vinculant.
Els participants al procés participatiu poden contestar si volen o no esdevenir comarca i, en cas de no estar d'acord amb cap d'aquestes opcions, tenen la possibilitat d'expressar la seva proposta, ja que es tracta d'un procés participatiu. S'han instal·lat meses als 10 municipis -una per a cada mil habitants- i s'ha creat un organisme de control amb un representant de cada població.
Els arguments del 'sí'
Més enllà d'una qüestió d'identitat, que també hi és, el principal argument del 'sí' és la defensa del Consorci del Moianès, una mancomunitat que fa més de 20 anys que funciona i que aglutina els 10 municipis. El seu futur depèn de la creació de la comarca, ja que des del gener, l'entitat funciona sota mínims com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) aprovada pel PP.
Els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca "diferent", on els deu municipis tindran veu i vot.
La por a la pèrdua de serveis
La majoria dels partidaris del 'no' són veïns dels pobles més petits que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors.
En tot cas, els resultats se sabran aquesta nit, un cop es tanquin tots els centres de votació. Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho farà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se el resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi la paralització de tot el procés.