—Esteu content? Ha costat arribar fins aquí.
—Estem molt contents d’haver arribat al punt que per fi la societat i els responsables polítics poden finalitzar aquest expedient administratiu, enriquit per un procés participatiu. Suposa acabar amb la indefensió i indefinició d’un territori com és el Moianès. És un territori que fa molts anys que treballa mancomunadament i que es creu i se sent comarca. L’únic que li manca és el reconeixement polític.
—Pels que encara dubten, podeu explicar per què cal aquesta comarca?
—Podrem seguir prestant serveis i tindrem l’oportunitat d’oferir-ne més. També podrem aconseguir més recursos econòmics, a més d’esdevenir un subjecte polític i jurídic. Els que estan cridats a participar però que encara dubten els diria que quan votin ho facin amb el cor i amb el cap.
—La consulta no és vinculant. El Moianès i el Lluçanès ja podrien ser comarques. Creieu que calia aquest procés participatiu?
—La llei no la contempla. Després molts segles de l’existència de Catalunya som el primer territori que se li demana si vol o no ser una comarca. Mai no s’havia preguntat a ningú. Ara el que cal és aprofitar aquesta eina per a superar un dels desafiaments que hi ha actualment, que és la desconnexió entre la ciutadania i els polítics. Tots junts decidirem, a base d’informació i comunicació, si val la pena ser una comarca.
—Què implicaria que un dels deu municipis digués que no vol la comarca?
—La llei no contempla un procés participatiu per a crear una comarca. Fem un procés participatiu per a enriquir aquest expedient administratiu que tècnicament i jurídicament ja diu que el Moianès és comarca. Per tant, si en aquest procés participatiu no vinculant el no guanya en algun municipi, el ple d’aquell ajuntament té la potestat per a decidir com interpreta aquell resultat i si decideix que no vol continuar en aquest procés simplement surt de l’expedient administratiu i la comarca del Moianès continua endavant amb menys municipis.
—L’estat espanyol pot impugnar d’alguna manera el procés participatiu?
—Seria força marcià. Ni ho sé ni m’interessa. L’únic que fem avui és demanar a la societat moianesenca si vol o no vol crear un consell comarcal, cosa que no és competència de l’estat.
—Quan creieu que es podrà fer efectiva la nova comarca?
—Si tot va com volem que vagi, quan es creïn els nous consells comarcals després de les eleccions municipals es crearà també la comarca del Moianès.
—Al Lluçanès faran un procés participatiu per decidir si són comarca al juliol. Quin consell els donaríeu vós, que aneu més avançat?
—Geogràficament, políticament i econòmicament som unes realitats iguals. Fóra bo que si creuen que val la pena no perdin el temps.
—Quan vau arribar a la batllia de Moià teníeu dels ajuntaments més endeutats de Catalunya. Ara teniu superàvit en la gestió del dia a dia i heu reduït el deute considerablement. Com ho heu fet?
—Hem racionalitzat, hi hem posat sentit comú i hem tractat els recursos públics com si fossin els d’un mateix. Això és un exemple per a assenyalar quan algú diu que els consells comarcals són inútils. Un ajuntament, un consell comarcal o la Generalitat de Catalunya es pot gestionar bé o malament. Les eines no són el problema, és la gestió. En el cas de Moià els resultats canten. Cal ser curós i assumir que els recursos públics són de tots.
—Estem molt contents d’haver arribat al punt que per fi la societat i els responsables polítics poden finalitzar aquest expedient administratiu, enriquit per un procés participatiu. Suposa acabar amb la indefensió i indefinició d’un territori com és el Moianès. És un territori que fa molts anys que treballa mancomunadament i que es creu i se sent comarca. L’únic que li manca és el reconeixement polític.
—Pels que encara dubten, podeu explicar per què cal aquesta comarca?
—Podrem seguir prestant serveis i tindrem l’oportunitat d’oferir-ne més. També podrem aconseguir més recursos econòmics, a més d’esdevenir un subjecte polític i jurídic. Els que estan cridats a participar però que encara dubten els diria que quan votin ho facin amb el cor i amb el cap.
—La consulta no és vinculant. El Moianès i el Lluçanès ja podrien ser comarques. Creieu que calia aquest procés participatiu?
—La llei no la contempla. Després molts segles de l’existència de Catalunya som el primer territori que se li demana si vol o no ser una comarca. Mai no s’havia preguntat a ningú. Ara el que cal és aprofitar aquesta eina per a superar un dels desafiaments que hi ha actualment, que és la desconnexió entre la ciutadania i els polítics. Tots junts decidirem, a base d’informació i comunicació, si val la pena ser una comarca.
—Què implicaria que un dels deu municipis digués que no vol la comarca?
—La llei no contempla un procés participatiu per a crear una comarca. Fem un procés participatiu per a enriquir aquest expedient administratiu que tècnicament i jurídicament ja diu que el Moianès és comarca. Per tant, si en aquest procés participatiu no vinculant el no guanya en algun municipi, el ple d’aquell ajuntament té la potestat per a decidir com interpreta aquell resultat i si decideix que no vol continuar en aquest procés simplement surt de l’expedient administratiu i la comarca del Moianès continua endavant amb menys municipis.
—L’estat espanyol pot impugnar d’alguna manera el procés participatiu?
—Seria força marcià. Ni ho sé ni m’interessa. L’únic que fem avui és demanar a la societat moianesenca si vol o no vol crear un consell comarcal, cosa que no és competència de l’estat.
—Quan creieu que es podrà fer efectiva la nova comarca?
—Si tot va com volem que vagi, quan es creïn els nous consells comarcals després de les eleccions municipals es crearà també la comarca del Moianès.
—Al Lluçanès faran un procés participatiu per decidir si són comarca al juliol. Quin consell els donaríeu vós, que aneu més avançat?
—Geogràficament, políticament i econòmicament som unes realitats iguals. Fóra bo que si creuen que val la pena no perdin el temps.
—Quan vau arribar a la batllia de Moià teníeu dels ajuntaments més endeutats de Catalunya. Ara teniu superàvit en la gestió del dia a dia i heu reduït el deute considerablement. Com ho heu fet?
—Hem racionalitzat, hi hem posat sentit comú i hem tractat els recursos públics com si fossin els d’un mateix. Això és un exemple per a assenyalar quan algú diu que els consells comarcals són inútils. Un ajuntament, un consell comarcal o la Generalitat de Catalunya es pot gestionar bé o malament. Les eines no són el problema, és la gestió. En el cas de Moià els resultats canten. Cal ser curós i assumir que els recursos públics són de tots.