Moià activa el comptador per a la consulta de la planta de biogàs

L’Ajuntament acaba de validar 902 de les 994 presentades, i n’eren necessàries un mínim de 552


Concentració davant l'ajuntament, el mes de juny passat, per reclamar la celebració de la consulta / ARXIU/JORDI ESCUDÉ


David Bricollé
Moià07 D’OCT. 2025 6:25Actualitzada 07 D’OCT. 2025 8:13

L’Ajuntament de Moià ha validat les firmes recollides per una plataforma ciutadana per demanar la convocatòria d’una consulta popular en relació amb el projecte de construcció d’una planta de biogàs i la modificació urbanística que aquesta porta associada, lligada a una ampliació de l’escorxador.


D’aquesta manera, ara sí, s’activa definitivament un comptador que a partir d’ara té uns terminis molt marcats (tot i que encara amb uns certs marges), la qual cosa porta a concloure que, superat ara aquest requisit imprescindible, aquesta consulta s’hauria de celebrar, a tot estirar, a principi de març.


Segons la Llei 10/2024, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana -que marca els temps i els terminis que cal seguir en tot procediment d’aquestes característiques- en el moment que es produeix la validació de firmes d’aquestes iniciatives populars l’òrgan competent (que en aquest cas és l’Ajuntament de Moià) té un termini màxim de 90 dies per convocar la consulta (ha d’emetre formalment un decret de convocatòria), la qual cosa ens situa en un horitzó màxim entre final d’any i primers de gener. I des de la publicació d’aquest decret, segons estipula la llei, la consulta s’haurà de celebrar en un termini d’entre 30 i 60 dies naturals posteriors. Per tant, és aquest marge el que situa la celebració de la consulta a la capital del Moianès, com a màxim, a començament de març (la qual cosa no vol dir que no es pugui arribar a celebrar abans).


La comissió promotora de la consulta va presentar formalment per registre a l’Ajuntament de Moià les firmes recollides l’1 d’agost passat, juntament amb la memòria justificativa perquè aquesta pogués tirar endavant. La normativa estableix que cal un mínim del 10 % de signatures de totes les persones cridades a participar, i en el cas de Moià es van superar amb escreix. Es van aportar 994 firmes d’un cens que serà de 5.522 persones, que representa un 18 % del total i n’han estat validades 902. N’eren necessàries un mínim de 552. Ara bé, calia que s’arribés a aquest mínim del 10 % amb signatures verídiques (que complissin tots els requisits i que no fossin duplicades). Aquesta validesa es fa constar amb un certificat de Secretaria que acredita la inscripció en el cens de les persones signants de conformitat amb les dades del padró d’habitants en la data d’admissió a tràmit de la consulta, que va ser el 4 de juny passat.

La comissió promotora del procés participatiu sobre la modificació urbanística que ha de condicionar el futur de l’escorxador i la planta de biogàs, va registrar la petició de la consulta a l’Ajuntament a final de setembre de l’any passat. L’afer, però, ha passat per un llarg periple d’estira-i-arronsa entre la comissió ciutadana que la vol impulsar i l’Ajuntament, amb diferències sobre la pregunta i l’exposició de motius sobre la consulta que ha hagut d’acabar resolent la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat. Aquest organisme ha emès dues resolucions que donen la raó a la petició ciutadana i obliguen l’Ajuntament a admetre a tràmit la consulta (a la qual s’havia mostrat reticent) per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. Tot plegat ha allargat tot el procés més del compte, fins que el març passat la Comissió de Control tombava les al·legacions presentades per l’Ajuntament, posant fi a la via administrativa i deixant només l’opció del contenciós, al qual el consistori va decidir no recórrer.

Va ser al juny, quan s’acabava el termini per presentar aquest nou recurs judicial, que finalment es va admetre a tràmit la consulta, i la comissió promotora va començar a recollir les signatures.

7 octubre 2025

Regió7

El Moianès és la darrera comarca que es va crear a Catalunya, l’any 2015

En el procés de participació que es va fer prèviament, els veïns de tots deu municipis van dir un ‘sí’ rotund

Redacció. Manresa
13·02·23 | 06:25

La darrera comarca que es va crear oficialment a Catalunya, la 42a, va ser el Moianès. Deprés de 27 anys sense constituir-ne cap de nova, el Parlament va aprovar fa vuit anys la creació del Moianès, integrat per 10 municipis i 13.000 habitants. Moià és la capital i els altres municipis que formen la comarca són: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló.

El 15 d’abril del 2015 el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació del Moianès. Després de cinc anys de batalla, el territori esdevenia formalment comarca, tot i que en aquell moment encara quedava un llarg camí per recórrer per fer-la efectiva des del punt de vista administratiu. Tres setmanes abans, els veïns de tots deu municipis havien donat un «sí» rotund a la creació de la nova comarca en el procés participatiu celebrat el 22 de març d’aquell any, que va tenir una participació del 47% i un suport de més del 80%.

El Consell Comarcal del Moianès es va constituir el juliol del 2015, amb l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, com a primer president de l’ens. 

13 febrer 2023

Regió7

En marxa el procés participatiu per definir els espais i usos del nou Institut-Escola Castellterçol

 

desembre 11th, 2020 Dídac Garcia

La comunitat educativa té temps fins el 18 de gener per detallar-ne l’organització i distribució després de la reforma i l’ampliació de l’equipament.

El nou Institut-Escola de Castellterçol és un dels objectius prioritaris de l’actual equip de govern. Segons ha informat Imma Buxadera, subdirectora general de Construccions, Manteniments i Equipaments de la Generalitat, l’encàrrec del projecte executiu arquitectònic es durà a terme durant el primer trimestre de 2021.

L’actual projecte, pel qual la Direcció General ha confirmat una aportació de més de 4 milions d’euros, preveu una reforma de l’edifici de 2.200 m2 i una ampliació de l’equipament de 920 m2 més. Això ha de permetre que la població disposi d’un centre educatiu adequat i amb l’objectiu de poder compartir espais oberts amb la resta d’habitants del municipi.

Si tot avança segons el calendari previst, s’espera que a principis del segon trimestre de l’any vinent s’adjudiqui la redacció del projecte. Un tràmit que normalment suposa uns 6 mesos de treball. Finalment, caldrà licitar i adjudicar les obres per culminar el projecte amb el procés de construcció.

11 desembre 2020

OnaMoianès

Els habitants de Castellcir decideixen com ser més sostenibles

 

novembre 27th, 2020 Dídac Garcia

L’Ajuntament ha obert una convocatòria perquè els habitants decideixin quina proposta és la més interessant pel poble en termes d’ecologisme i sostenibilitat.

Aquesta és una campanya conduïda pel grup de treball “Castellcir Residu Zero”. L’associació ha elaborat tres propostes obertes a la ciutadania per mirar de triar la més adient.

Per fer-ho, els castellcirencs i castellcirenques han de dirigir-se a la “Plataforma Decidim” entrant al web decidim-castellcir.diba.cat i votar l’opció que prefereixin. Entre els suggeriments hi ha la construcció d’una planta de compostatge municipal, la creació d’un curs de formació continuada en sostenibilitat i cures, o l’establiment d’una xarxa de sensibilització.

Cada participant pot votar dues de les tres opcions. El termini acaba el proper diumenge 29 de novembre.

 

27 novembre 2020

 

OnaMoianès

 

Comença el curs pel procés participatiu que ha de definir com serà el nou Institut-Escola de Castellterçol

novembre 11th, 2020 Dídac Garcia

El Departament d’Ensenyament ha acceptat un procés que ha de fer-se realitat en les properes setmanes i que ha de servir per precisar els usos i espais del renovat centre educatiu. Albert Obrero, regidor d’Educació de Castellterçol, destaca la importància d’aquest projecte perquè l’escola esdevingui un element central pel poble.

De la mateixa manera, els arquitectes i aparelladors del servei tècnic de la Generalitat han començat a redactar uns informes sobre el disseny arquitectònic del centre i les seves possibilitats. Albert Obrero explica que hi ha sobre la taula tres o quatre opcions vàlides i que el què toca ara és decidir quina solució serà la definitiva.

Amb tot plegat, la Generalitat invertirà en l’execució, tant del projecte com de les obres, al voltant de 4 milions d’euros. Tot i això, s’estima que l’inici de les obres no començarien fins l’any 2023. 

11 novembre 2020

OnaMoianès

Castellterçol posa sobre la taula el projecte de reforma de l’Institut – Escola amb un procés participatiu a la tardor

juny 12th, 2020 Dídac Garcia


A principis d’any, el Conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, va confirmar que aquest 2020 donaria el tret de sortida el projecte de reforma de l’Institut – Escola Ramona Calvet.

Després de l’aprovació necessària dels pressupostos de la Generalitat, l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament estan mantenint converses per començar un procés participatiu per posar les bases de la reconstrucció del centre educatiu. Albert Obrero, regidor de Cultura i Educació de Castellterçol en dóna més detalls.

Albert Obrero, regidor de Cultura i Educació de Castellterçol El pas previ a la reforma de l’Institut de Castellterçol era connectar el Bosquet de Can Sedó amb l’escola, així com la millora del talús del pati de darrera. Unes obres que Castellterçol ja ha començat i tindran una durada de tres mesos.

Amb tot plegat, està previst que al setembre comenci el procés participatiu i l’inici de la redacció del projecte de reforma. Unes obres que estaran finançades íntegrament per la Generalitat de Catalunya.

12 juny 2020

OnaMoianès

Moià planificarà millores en places i parcs a partir d'un procés participatiu

L'alcalde de Moià: "Avui és el colofó de tants anys de treballar junts els 10 municipis del Moianès"

Dionís Guiteres assegura que durant la campanya electoral ha aconseguit convèncer molts reticents

ACN Moià | Actualitzada el 22/03/2015 12:55

•  El recomano 2
  0 Comentaris
• Ampliar font Reduïr font
   Llegir més tard

• 

Guiteres ha votat acompanyat de la secretària general d'ERC, Marta Rovira / CÈLIA ATSET

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteres, ha dit que la consulta que aquest diumenge se celebra per decidir si el Moianès es constitueix com a comarca "és el colofó" de molts anys de treball amb els 10 municipis afectats. Ha assegurat que la nova situació administrativa permetrà que els municipis tinguin nous serveis i capacitat per accedir a finançament. I ha dit que ara li toca al Govern complir el compromís del Parlament que el Consell Comarcal del Moianès sigui una realitat just després de les eleccions municipals.

Guiteres ha votat acompanyat de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ha posat com a exemple la consulta perquè és "pas a pas i vot a vot com s'ha de construir el nou país".

Ara.cat

El Moianès decideix si vol convertir-se en comarca

Més de 10.000 ciutadans majors de 16 anys estan cridats a les urnes aquest diumenge

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 21/03/2015 19:58

•  El recomano 1
  7 Comentaris
• Ampliar font Reduïr font
   Llegir més tard

• 
• 
• 

2 / 3

Marta Rovira, d'ERC, a la consulta del Moianès / CÈLIA ATSET

"Vols que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". Aquesta és la pregunta que aquest diumenge estan cridats a respondre més de 10.000 ciutadans majors de 16 anys dels 10 municipis que formen l'altiplà entre les comarques del Bages, Vallès Oriental i Osona. Es tracta d'un procés participatiu emparat pel Govern –semblant al del 9-N– que busca donar resposta a la reivindicació històrica d'aquestes poblacions de comptar amb el seu propi consell comarcal. Tot i ser una consulta no vinculant, la Generalitat s'ha compromès a tirar endavant la creació de la nova comarca si aquesta és la voluntat dels municipis afectats.Les meses de participació s'han constituït aquest diumenge sense problemes i no hi ha hagut incidents.

De moment, tots els ajuntaments han fet campanya pel sí. Asseguren que és l'única manera de continuar mancomunant serveis com han fet els últims 20 anys a través del Consorci del Moianès, un ens que la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local del PP ha buidat de competències. "El nou marc competencial no ens permet continuar treballant junts i, fins ara, ha donat bons resultats", afirma l'alcalde de Moià i diputat al Parlament, Dionís Guiteras (ERC), que afegeix: "Volem mantenir i ampliar serveis, tenir capacitat de finançament i ser un subjecte polític i jurídic". Guiteras deixa clar, però, que el desig de convertir-se en comarca ja ve de lluny. "El Moianès el forma un altiplà geogràficament diferenciat, i la història i el model econòmic i social als 10 municipis és pràcticament igual", diu.

Des de les 8.00 i fins les 20.00 hores, els ciutadans es podran acostar a les meses repartides pels diferents municipis –una per cada mil habitants– i dipositar a les urnes la papereta marcada amb una de les tres respostes possibles: 'sí', 'no' o 'altres' –en cas que tinguin una proposta diferent de la de crear una comarca–. El mateix dia es farà el recompte de vots i cada ajuntament impulsarà un acord al ple municipal interpretant els resultats.

Si el resultat del procés participatiu és favorable al consell comarcal, el Govern entrarà al Parlament l'avantprojecte de la creació de la comarca per la via d'urgència i amb una lectura única per tal d'agilitzar el procés, que culminaria tot just després de les eleccions municipals. Guiteras es mostra convençut que guanyarà el sí, i considera que els recels que han aparegut les últimes setmanes –sobretot en municipis petits que temen perdre serveis– són fruït de la desinformació. En tot cas, si en una població s'imposen els detractors, el ple de l'ajuntament serà lliure d'acordar excloure el municipi de la futura comarca.

 Ara.cat

L´Institut Cartogràfic haurà d´editar 4.000 nous mapes per la creació del Moianès

En el moment que s'aprovi la demarcació la institució editarà un miler d'exemplars de la nova comarca i de cadascuna de les tres afectades

23.03.2015 | 07:32

DAVID BRICOLLÉ | MANRESA Els veïns dels 10 municipis que es proposa que conformin la futura comarca del Moianès tenen avui una cita amb les urnes per ratificar o contradir aquest desig, fins ara expressat i tramitat pels diferents ajuntaments. Els resultats del procés participatiu que tindrà lloc al llarg de la jornada d'avui permetran visualitzar-ho, però tot apunta que la nova demarcació serà oficialment una realitat a curt termini, fins i tot abans de la celebració de les eleccions municipals.

Un procés que, quan culmini, suposarà no només el naixement d'un nou territori, sinó també un canvi important en l'estructura física -i, per tant, en la imatge- de les comarques ja existents que perdran municipis i, per tant, superfície. Una primera conseqüència pràctica és que la creació del Moianès comportarà que l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) haurà d'editar de manera immediata 4.000 mapes nous. Un miler de cadascuna de les comarques implicades en el canvi.

Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic, ha explicat a Regió7 que per protocol quan hi ha una modificació territorial de comarques es fa una edició en paper (escala 1:50.000) del nou territori.

Regió7

Guiteras no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès

L'alcalde de Moià assegura que si guanya el 'si' la nova comarca podria estar operativa a partir de l'estiu

21.03.2015 | 17:51

Guiteras no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès ACN

ACN ACN · ID 783112

Barcelona (ACN).- L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, no creu que el veto del TC a la Llei de consultes impedeixi la creació del Moianès. "El Constitucional ha declarat inconstitucionals el títol primer i el títol segon d'aquesta llei, de la qual penja aquest procés participatiu, però ens és absolutament indiferent. Crec que a l'estat espanyol ni li va ni li ve decidir una competència que és de la Generalitat i, vaja, no crec que siguem tan importants els del Moianès per despertar sospites de res", ha assenyalat Guiteras a l'Entrevista de Catalunya Informació. El dia abans de la consulta a deu municipis, l'alcalde de Moià assegura que si guanya el 'sí' la nova comarca podria estar operativa a partir de l'estiu.

Guiteras ha explicat que l'actual Consorci del Moianès desapareixerà i es crearà el nou Consell Comarcal i un dels reptes és "retornar el prestigi a l'ens". "El Consorci del Moianès desapareix, per tant al personal també se li extingeixen els seus contractes laborals i obrim un procés de selecció per a la nova eina que és el Consell Comarcal", ha puntualitzat l'alcalde de Moià, que ha qualificat "d'esgotadora" la campanya a favor del 'sí' al Moianès. "L'actual divisió administrativa del territori no té res a veure amb la realitat comarcal de la zona", ha defensat Guiteras, que ha lamentat que els únics arguments del 'n'o al Moianès hagin vingut per part dels presidents dels Consells Comarcals d'Osona i el Vallès Oriental.

Un cop se sàpiguen els resultats, els deu municipis d'Osona, el Bages i el Vallès Oriental que fan la consulta - L'Estany, Santa Maria d'Oló, Moià, Calders, Monistrol de Calders, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Collsuspina- ratificaran aquest dilluns la decisió en un ple extraordinari i el projecte de llei de creació de la nova comarca entrarà al Parlament.

Regió7

Guiteras: “Si el TC considera que és una animalada, no ho entendríem”

L’alcalde de Moià confia que el resultat de la consulta serà irrefutable i permetrà crear la nova comarca del Moianès

EL PAÍS Barcelona 21 MAR 2015 - 11:31 CET

Està previst que deu municipis votin demà si volen formar part d’una nova comarca: la del Moianès. La consulta es basa en els dos preceptes de la llei de consultes declarats inconstitucionals. Tot i així, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, té confiança que no hi haurà problemes legals. “Si el Constitucional considerés que és una animalada, no ho entendríem”, ha assegurat en una entrevista a TV3.

"Serem el primer territori de Catalunya al qual se li demana si vol formar part o no d’un territori o una comarca. No està emparat ni previst a la llei, però entenem que al segle XXI és el que demana la societat", ha defensat Guiteras. "Que el Constitucional avali o no un procés d'aquesta mena és absolutament indiferent", ha afegit.

Els ciutadans de Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Granera i Collsuspina estan convocats demà a les urnes per decidir si es volen constituir en la nova comarca. El procés no és vinculant, però hi ha el compromís del Govern que si guanya el sí, es tirarà endavant el procés. Guiteras confia que el resultat serà "irrefutable". Actualment, els municipis estan distribuïts en tres comarques: Bages, Osona i Vallès Oriental.

L'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) de l'Administració central és el que ha instat els municipis a demanar una nova comarca. La norma suprimeix els consorcis, com el del Moianès. Per l'alcalde, l'entitat oferia serveis bàsics, com la borsa de treball o la dinamització empresarials, dues tasques que ara només es poden fer a través del Consell Comarcal.

"Com més serem, més contundent serà el resultat i menys interpretacions hi poden haver", ha insistit Guiteras, que ha detallat quin serà el mecanisme després de la consulta de demà. "Prendrem els acords de ple, es portarà al Govern, del Govern anirà al Parlament per la via d'urgència i es constituirà just després de les eleccions municipals, quan es constitueixin la resta de comarques". El Moianès podria ser la comarca número 42.

El País.com

Santa Maria d´Oló viu la consulta com una jornada electoral

23.03.2015 | 08:24

Santa Maria d´Oló viu la consulta com una jornada electoralJOSEP SALLENT

La participació a Oló a la 1 del migdia, del 24%, semblant a la d'una jornada d'eleccions, ja indicava l'alt poder de convocatòria de la consulta al poble, com així va acabar sent. Les votacions es van fer a l'escola Sesmon (com en qualsevol cita electoral), i a aquella hora hi havia una gran afluència de persones, tant a dins (es van arribar a formar cues fins a la porta) com a l'exterior.

Regió7

Satisfacció entre els veïns del Moianès pel «sí» a la creació de la comarca

El debat encara és viu en alguns pobles com Collsuspina, on el resultat ha estat molt ajustat

23.03.2015 | 13:52

El poble de Collsuspina ha estat un dels que ha registrat més participació, però els resultats han estat molt ajustats · ACN

ACN | MOIÀ Els veïns del Moianès s'han despertat tranquils després del ressò mediàtic d'aquest diumenge arran del procés participatiu per a la creació de la comarca. Aquest dilluns, els pocs que passejaven pel carrer s'han mostrat satisfets amb els resultats obtinguts. El 'sí' es va imposar amb el 80,44% dels vots i una participació del 47,31%. Els veïns consultats per l'ACN confien que el 'sí' aporti més recursos econòmics, i esperen que el futur Consell Comarcal absorbeixi els serveis que fins ara oferia el Consorci. Tot i això, el debat encara és viu en pobles com Collsuspina, on el resultat ha estat ajustat. Aquí, partidaris del 'sí' i del 'no' encara discutien aquest matí sobre els avantatges de cada opció.

Regió 7

Dionís Guiteras: 'El Moianès fa anys que es creu i se sent comarca'

Entrevista amb el batlle de Moià · Avui es consulta als ciutadans de deu municipis si volen formar la nova comarca del Moianès

La d'avui és una consulta no vinculant, però és dels darrers passos per a 'acabar amb la indefensió i indefinició d'un territori com és el Moianès', diu Dionís Guiteras, batlle de Moià. Si guanya el sí, deu municipis del Bages, Osona i el Vallès Oriental poden esdevenir una nova comarca poc després de les eleccions municipals del 24 de maig. En parlem amb Guiteras i li preguntem sobre la conveniència del procés participatiu i sobre la intervenció que hi podria tenir l'estat espanyol. En aquesta entrevista li demanem què passaria si un dels deu municipis es decanta pel no i també dóna un consell per la gent del Lluçanès, que tenen prevista la mateixa consulta al juliol: 'Fóra bo que si creuen que val la pena no perdin el temps.'

—Esteu content? Ha costat arribar fins aquí.
—Estem molt contents d’haver arribat al punt que per fi la societat i els responsables polítics poden finalitzar aquest expedient administratiu, enriquit per un procés participatiu. Suposa acabar amb la indefensió i indefinició d’un territori com és el Moianès. És un territori que fa molts anys que treballa mancomunadament i que es creu i se sent comarca. L’únic que li manca és el reconeixement polític.

—Pels que encara dubten, podeu explicar per què cal aquesta comarca?
—Podrem seguir prestant serveis i tindrem l’oportunitat d’oferir-ne més. També podrem aconseguir més recursos econòmics, a més d’esdevenir un subjecte polític i jurídic. Els que estan cridats a participar però que encara dubten els diria que quan votin ho facin amb el cor i amb el cap.

—La consulta no és vinculant. El Moianès i el Lluçanès ja podrien ser comarques. Creieu que calia aquest procés participatiu?
—La llei no la contempla. Després molts segles de l’existència de Catalunya som el primer territori que se li demana si vol o no ser una comarca. Mai no s’havia preguntat a ningú. Ara el que cal és aprofitar aquesta eina per a superar un dels desafiaments que hi ha actualment, que és la desconnexió entre la ciutadania i els polítics. Tots junts decidirem, a base d’informació i comunicació, si val la pena ser una comarca.

—Què implicaria que un dels deu municipis digués que no vol la comarca?
—La llei no contempla un procés participatiu per a crear una comarca. Fem un procés participatiu per a enriquir aquest expedient administratiu que tècnicament i jurídicament ja diu que el Moianès és comarca. Per tant, si en aquest procés participatiu no vinculant el no guanya en algun municipi, el ple d’aquell ajuntament té la potestat per a decidir com interpreta aquell resultat i si decideix que no vol continuar en aquest procés simplement surt de l’expedient administratiu i la comarca del Moianès continua endavant amb menys municipis.

—L’estat espanyol pot impugnar d’alguna manera el procés participatiu?
—Seria força marcià. Ni ho sé ni m’interessa. L’únic que fem avui és demanar a la societat moianesenca si vol o no vol crear un consell comarcal, cosa que no és competència de l’estat.

—Quan creieu que es podrà fer efectiva la nova comarca?
—Si tot va com volem que vagi, quan es creïn els nous consells comarcals després de les eleccions municipals es crearà també la comarca del Moianès.

—Al Lluçanès faran un procés participatiu per decidir si són comarca al juliol. Quin consell els donaríeu vós, que aneu més avançat?
—Geogràficament, políticament i econòmicament som unes realitats iguals. Fóra bo que si creuen que val la pena no perdin el temps.

—Quan vau arribar a la batllia de Moià teníeu dels ajuntaments més endeutats de Catalunya. Ara teniu superàvit en la gestió del dia a dia i heu reduït el deute considerablement. Com ho heu fet?
—Hem racionalitzat, hi hem posat sentit comú i hem tractat els recursos públics com si fossin els d’un mateix. Això és un exemple per a assenyalar quan algú diu que els consells comarcals són inútils. Un ajuntament, un consell comarcal o la Generalitat de Catalunya es pot gestionar bé o malament. Les eines no són el problema, és la gestió. En el cas de Moià els resultats canten. Cal ser curós i assumir que els recursos públics són de tots.

Vilaweb.cat

El Moianès decideix si es converteix en comarca

El batlle de Moià diu que la consulta és 'el colofó' a molts anys de treball amb els deu municipis afectats

Més de deu mil ciutadans d'una desena de municipis estan votant avui en un procés participatiu per a dir si volen formar part d'una nova comarca, el Moianès, situada geogràficament entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental. Entre els que ja han emès el seu vot hi ha el batlle de Moià, Dionís Guiteras, que ha dit que la consulta és 'el colofó' a molts anys de treball amb els deu municipis afectats.

Guiteras també ha dit que ara li toca al govern complir el compromís del parlament de que el consell comarcal del Moianès sigui una realitat just després de les eleccions municipals. Guiteres ha votat acompanyat de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ha posat com a exemple la consulta perquè és 'pas a pas i vot a vot com s'ha de construir el nou país'.

Els veïns dels deu municipis han de respondre la següent pregunta: 'Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?'.

Hi poden votar els majors de 16 anys de tots deu municipis, on hi haurà instal·lades meses en cadascun d'ells, una per a cada mil vots. A més, es crearà un organisme de control amb un representant de cada població.

Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho llegirà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se un resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi que s'aturi el procés de creació administrativa d'aquesta nova comarca.

La vice-presidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, es va comprometre fa poc a impulsar la llei de la nova comarca del Moianès, si els electors voten majoritàriament sí. 'Tenim preparat ja el projecte de llei i si hi ha una majoria que l'avali, el portarem al Parlament i hi ha consens polític per tramitar-ho amb lectura única i de manera ràpida', va dir Ortega.

Aquesta consulta, com el 9-N, és un procés participatiu, i no pas una consulta vinculant i la convoquen els batlles a petició de la consellera. És a dir, la suspensió del nucli de la llei de consultes per part del Tribunal Constitucional espanyol no ha d'afectar pas aquest procés.

La majoria de batlles han fet campanya activa pel sí, començant per Dionís Guiteras, batlle de Moià i diputat d'ERC al parlament. Guiteras ha vingut explicant la necessitat de donar estatus de comarca i de disposar d'un consell comarcal, per a poder oferir la cobertura que oferia el consorci del Moianès, que va quedar despullat de competències i de recursos per la llei espanyola de reforma de l'administració local.

Veus a favor i contra

Més enllà d'una qüestió d'identitat, els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca 'diferent', on els deu municipis tindran veu i vot. 'Ara formem part d'una gran comarca i som l'últim mico. No ens hem sentit gens cuidats i estic segura que amb el Moianès la distribució dels diners serà més equitativa', explica a l'agència ACN la Teresa Valeri, veïna de Santa Maria d'Oló. El mateix opina en Paco Vallecillos, de Moià, qui assegura que 'aquí estem deixats de la mà de Déu'.

Precisament a Moià és on hi ha més convençuts, però la situació canvia als pobles més petits, on hi ha ciutadans que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors. 'A mi a Moià no se m'hi ha perdut res', explica en Pere Jubany, de Santa Maria d'Oló. 'La carretera està plena de revolts i és molt dolenta i ara amb l'Eix Transversal tardem 10 minuts fins a Manresa o Vic', recorda.

Por a l'abstenció i que els falsos mites afavoreixin el 'no'

L'any 2003 Santa Maria d'Oló va celebrar un referèndum popular per decidir si volien formar part de la comarca del Moianès. Hi van participar 526 veïns dels 998 habitants que aleshores tenia el poble i el 'no' va guanyar amb el 87% dels vots, mentre que els partidaris del 'sí' només en van aconseguir el 10%. Ara la situació ha canviat i sembla que són més els qui defensen la creació del Moianès. Tot i això, encara hi ha ciutadans enrocats en el 'no'.

Teresa Valeri ha explicat que els ciutadans de Santa Maria d'Oló han pogut assistir a diverses reunions amb els alcaldes on se'ls ha explicat els avantatges que suposa formar part del Moianès. Entre els principals arguments hi ha una redistribució més equitativa dels recursos que, segons Rafael Arcos, 'si l'ajuntament els sap repartir bé, en sortirem tots beneficiats'.

Per la seva banda, Maria Àngels Nieto, també d'Oló, apunta que les reunions han arribat 'tard' a falta de poques setmanes per anar a les urnes. La desinformació, segons ella, és una de les principals raons que faran que prefereixi 'quedar-se com està'. Pere Juvany va una mica més enllà i desconfia dels beneficis que aportarà la nova comarca. Aquest jubilat, veí de Santa Maria d'Oló, vol que algú li posi en una balança els suposats beneficis que aportarà als ciutadans una annexió dels deu municipis i què els suposaria continuar pertanyent al Bages. 'Quan tinguem aquesta informació, llavors podrem decidir', ha explicat.

L'abstenció i 'els falsos mites' posen en perill la creació de la comarca, segons la veïna de Moià, Iolanda Gordo, qui assegura que 'no és veritat que els habitants dels pobles més petits acabin perdent serveis'. 'Els nanos de Monistrol de Calders podran continuar anant a l'institut d'Artés o al metge Manresa. Aquí no muntarem cap hospital', explica. El Consorci del Moianès està elaborant un decalatge per desmuntar 'falsos mites' i espera que això pugui comportar un augment de la participació i el nombre de partidaris del 'sí'.

Vilaweb.cat

Arrenca el procés participatiu sobre el futur del Moianès amb prop d´11.000 veïns cridats a les urnes

Poden votar tots els majors de 16 anys, fet que representa el 82% de la població del territori

22.03.2015 | 10:22

L´alcalde de Moià, Dionís Guiteras, votant al costat de la secretària general d´ERC, Marta Rovira · Isaac Paraire

ACN | MOIÀ Un total de 10.861 veïns dels deu municipis del Moianès estan cridats a les urnes aquest diumenge amb motiu del procés participatiu que ha de servir per decidir si volen esdevenir comarca. Hi poden votar tots els majors de 16 anys, fet que representa el 82% de la població del territori. Les meses de participació s'han constituït sense problemes i no hi ha hagut incidents. Amb la pregunta 'Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?', finalment els electors podran decidir sobre el futur dels seus pobles en una demanda històrica al territori

Esdevenir o no comarca. Aquesta qüestió ha estat durant anys un interrogant al Moianès, que històricament ha reclamat el dret a decidir. Finalment, aquest diumenge, prop d'11.000 veïns dels deu municipis que integrarien la comarca tenen l'oportunitat de decidir sobre el futur dels seus pobles amb un procés participatiu que compta amb tot el suport del Govern de la Generalitat.

En total, 10.861 veïns dels deu municipis estan cridats a les urnes. El 63% correspon a habitants del Bages i d'aquests un 43% són veïns de Moià; el 29,5% són habitants del Vallès Oriental i només un 2,5% d'Osona. A diferència del procés participatiu que va celebrar Catalunya el 9-N, en aquest cas sí que s'ha fixat un cens tancat per a cadascun dels municipis, fet que permetrà establir amb precisió el percentatge de participació, malgrat que el resultat no sigui vinculant.

Els participants al procés participatiu poden contestar si volen o no esdevenir comarca i, en cas de no estar d'acord amb cap d'aquestes opcions, tenen la possibilitat d'expressar la seva proposta, ja que es tracta d'un procés participatiu. S'han instal·lat meses als 10 municipis -una per a cada mil habitants- i s'ha creat un organisme de control amb un representant de cada població.

Els arguments del 'sí'

Més enllà d'una qüestió d'identitat, que també hi és, el principal argument del 'sí' és la defensa del Consorci del Moianès, una mancomunitat que fa més de 20 anys que funciona i que aglutina els 10 municipis. El seu futur depèn de la creació de la comarca, ja que des del gener, l'entitat funciona sota mínims com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) aprovada pel PP.

Els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca "diferent", on els deu municipis tindran veu i vot.

La por a la pèrdua de serveis

La majoria dels partidaris del 'no' són veïns dels pobles més petits que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors.

En tot cas, els resultats se sabran aquesta nit, un cop es tanquin tots els centres de votació. Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho farà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se el resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi la paralització de tot el procés.

Regió 7

 

10.800 veïns del Moianès poden votar diumenge sobre la creació de la comarca

10.800 veïns del Moianès poden votar diumenge sobre la creació de la comarca
Programa emès el: 20-03-2015 [Durada: 03m. 46s.] 

Les ràdios municipals fan programes especials per la consulta del Moiànès

21.03.2015 | 07:03

REDACCIÓMANRESA Ràdio Moià farà un programa especial amb motiu de la consulta de demà sobre el Moianès. L'espai començarà a les 5 de la tarda i s'allargarà fins que s'acabi el procés. L'espai recollirà els fets més rellevants i les opinions dels protagonistes. Per la seva banda, Ràdio 010, de Santa Maria d'Oló, també farà un especial a partir de les 7 de la tarda amb connexions als punts de votació dels deu municipis que decidiran si es constitueixen en comarca, amb tertúlia i amb entrevistes als alcaldes de les poblacions afectades. L'especial també s'emetrà per les altres emissores municipals del Bages: Ràdio Balsareny, La Veu de Navàs, Ràdio Sallent, Ràdio Sant Joan, Ràdio Sant Fruitós, Ràdio Santpedor i Ràdio Súria, excepte Ràdio Moià, que fa la seva programació. La cobertura conjunta de la consulta del Moianès inaugura una nova etapa de col·laboració entre les emissores municipals de la comarca.

Regió7

El model de consulta sobre la comarca del Moianès permetrà votar al 82% de població

El cens definitiu elaborat per cada municipi, que inclou la franja de 16 i 17 anys, dóna veu a prop d'11.000 persones

20.03.2015 | 07:20

DAVID BRICOLLÉ | MANRESA Diumenge, 10.861 veïns dels deu municipis del Moianès tindran dret a dipositar el seu vot a favor o en contra de la nova comarca. És la suma dels censos definitius que han tancat cadascun dels ajuntaments implicats, amb l'ajut de la Diputació, sobre la base dels requisits que s'han fixat per a aquesta convocatòria. Requisits que presenten una diferència fonamental respecte dels dels comicis habituals: el de l'edat mínima per exercir el vot. En aquest cas la franja s'amplia dels 18 anys als 16. Aquest requisit es tradueix que el 82% dels habitants empadronats als municipis on es fa la convocatòria estan cridats a les urnes i, per tant, tenen l'oportunitat de dir-hi la seva mitjançant el vot sobre la creació de la futura comarca.
L'ampliació de l'edat mínima és un factor coincident de la consulta moianesa amb la primera i gran experiència de procés participatiu feta a Catalunya, la del 9-N. Respecte d'aquella, però, hi ha també una diferència subratllable. En la convocatòria de fa quatre mesos no es partia d'un cens previ, sinó que aquest es va anar elaborant exclusivament amb les dades dels que van decidir expressar-se a les urnes. Per contra, en la de diumenge als deu pobles del Moianès sí que s'ha fixat un cens tancat per a cadascun dels municipis -que sumats donen la xifra abans esmentada de 10.861 persones- i, per tant, en aquest cas sí que serà possible establir amb precisió el percentatge de participació, malgrat que no sigui una consulta vinculant.

Regió 7