L’excel·lència arquitectònica del Parc de Bombers de Moià arriba a la Biennal de Venècia

És una de les 16 obres seleccionades pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana per representar l’estat espanyol al prestigiosa mostra que obrirà portes el 10 de maig


Vista exterior del Parc de Bombers de Moià / Mireia Arso


Jordi Escudé
Redacció
Moià 15 GEN 2025 6:25 Actualitzada 15 GEN 2025 7:41


El Parc de Bombers de Moià serà present a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’obra, dels arquitectes Josep Ferrando, Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas, és un dels 16 projectes que representaran Espanya en la 19a edició de la mostra, que tindrà lloc del 10 de maig al 23 de novembre, i que exhibeix propostes arquitectòniques de caràcter internacional que destaquen per la seva modernitat i innovació com a construccions sostenibles.

La selecció s’ha fet d’entre 171 propostes presentades fins al 12 de desembre passat a l’Open Call convocada per la Secretaria General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. Les instal·lacions de referència de les 16 propostes seleccionades es presentaran a la sala central del Pavelló d’Espanya de la Biennal a través de la proposta Internalities: Arquitectures for Territorial Equilibrium. El jurat que ha triat els projectes estava format pel responsable de la Secretaria, Iñaqui Carnicero; per tres arquitectes de reconegut prestigi, com són Anna Bach, Eva Gil i María Langarita; i pels dos comissaris guanyadors del concurs de comissariat del pavelló, Roi Salgueiro i Manuel Bouzas. En la seva acta, el jurat destacava «l’alta qualitat dels 171 treballs presentats», dels quals el Parc de Bombers de Moià integra el grup predilecte que serà exposat al pavelló, entre els quals també hi ha altres propostes catalanes com el Bloc 6x6, de 35 habitatges de Girona, de l'estudi Bosch. Capdeferro Arquitectura; o bé la rehabilitació de la cooperativa agrícola com a espai polivalent i cultural a Flix, de Camps Felips Arquitectura. A aquests 16 projectes s’hi sumaran 16 propostes més d’entre les 171 finalistes, que en aquest cas seran recollides en el catàleg de l’exposició.

Imatge exterior d'un dels laterals del Parc de Bombers de Moià / Mireia Arso
 

Un edifici reconegut

El Parc de Bombers de Moià va estrenar el nou edifici el desembre del 2020, que es va construir al mateix lloc que l’anterior (a tocar de la carretera N-141c), amb una renovació integral per deixar enrere l’obsolescència de l’anterior equipament. L’estudi Josep Ferrando el va concebre com un edifici funcional i fàcilment ampliable, de manera que presenta una estructura modular de fusta i línies rectes amb els espais distribuïts en dues plantes.

Amb tot plegat, el Parc de Bombers de Moià ja acumula dos reconeixements de prestigi en els seus més de quatre anys d’història, després que va ser una de les obres seleccionades per optar al guardó Unió Europea d’Arquitectura Contemporània del Premi Mies van der Rohe, l’any 2022.
 

Cap a la sostenibilitat

La proposta Internalities: Arquitectures for Territorial Equilibrium, que organitza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, i en el marc de la qual s’han seleccionat els projectes espanyols de la Biennal, té com a objectiu explorar estratègies clau per a la descarbonització de l’arquitectura a Espanya.

En aquest sentit, i segons fonts del mateix Ministeri, l’exposició presenta una generació emergent d’arquitectes amb propostes que busquen equilibrar ecologia i economia, de manera que el pavelló mostrarà obres que han recuperat materials locals, regeneratius i que tenen una baixa petjada de carboni, i en què prenen protagonisme la fusta, la pedra, la ceràmica, el suro, la terra, l’argila, o les fibres vegetals.

Un cop finalitzada la Biennal, el 23 de novembre, l’exposició farà un recorregut internacional itinerant per diverses ciutats.

15 gener 2025

Regió7

Malestar a Moià per l’inici del procés per ampliar l'escorxador i construir la planta de biogàs

Grups ecologistes protestaran aquesta tarda davant l’Ajuntament per expressar el seu rebuig als projectes
L'Escorxador Comarcal del Moianès, amb Moià al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià 17 JUL 2024 6:26 Actualitzada 17 JUL 2024 8:34


La proposta d’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador de Moià, lligada a la construcció d’una planta de biogàs en uns terrenys adjacents al polígon del Prat, continua portant cua. El govern d’AraMoià ha iniciat l’expedient mitjançant decret d’alcaldia per començar a donar forma als nous equipaments, i això ha generat malestar entre entitats i grups ecologistes, que ja fa temps que expressen la seva oposició als projectes, i que aquesta tarda tenen previst concentrar-se davant l’Ajuntament per protestar. La convocatòria és a les 7, mitja hora abans de començar el ple ordinari d’aquest juliol que, tanmateix, no contempla cap punt de l’ordre del dia en què es tracti específicament aquesta qüestió.

Els ecologistes lamenten la forma com està procedint el govern municipal en aquest afer, considerant que, «per la seva magnitud, és una qüestió de poble» que no s’hauria d’haver iniciat mitjançant un decret d’alcaldia. «És legal, però no és lícit, ni de cultura democràtica», segons que ha apuntat a aquest diari la portaveu del Fanal, una de les entitats que posen en dubte la viabilitat del projecte, Pilar Clapers. L’alcalde, Dionís Guiteras, sosté que malgrat l’abast del projecte, el decret d’alcaldia «és la figura administrativa» prevista per a l’inici d’aquests expedients, «i no es pot delegar al ple».


En qualsevol cas, Guiteras puntualitza que el que s’està fent ara encara és en un estat molt incipient, i «falten mesos» perquè tot plegat hagi avançat prou com per portar-ho a l’aprovació del ple, i abans caldrà superar estudis i informes que aniran definint la proposta. El primer pas és l’informe d’avaluació ambiental «sobre aquest primer document genèric» que haurà d’estudiar el departament d’Acció Climàtica, i que «ens donarà les bases sobre la viabilitat del que demanem, si es podrà fer o no, i en quines condicions». A més, d’aquest tràmit hi haurà un termini d'exposició pública per fer-hi al·legacions «que no caldria, però que volem fer per donar el màxim de transparència i perquè tothom hi tingui el seu espai de participació», puntualitza l’alcalde.


Els ecologistes ja han manifestat la intenció de dir-hi la seva mitjançant opinions, al·legacions o suggeriments en el termini màxim d’un mes, que és el temps de què disposen per fer-ho, i que la Generalitat podria tenir en compte a l’hora de definir l’abast i els continguts que haurà de tenir aquest estudi ambiental estratègic. Paral·lelament, «i com a acció més immediata», aquesta tarda ja es volen expressar abans que comenci el ple.
Una operació complexa

La proposta inicial que planteja AraMoià afecta uns terrenys de 27 hectàrees adjacents al polígon del Prat adquirits fa un temps per l’escorxador, que el propietari vol ampliar. L’operació preveu la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície (a la part situada més al sud) per a la planta de biogàs a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més, just al costat de l’escorxador, per poder engrandir les instal·lacions. Entremig quedaria un espai que es mantindria com a sòl rústic.

Tot plegat implica una modificació de l’actual planejament urbanístic per ampliar el sòl urbanitzable entre el polígon i la carretera C-59, que els ecologistes, agrupats en aquest afer sota la plataforma Moianès pel Decreixement, consideren sobredimensionada i amb perjudicis mediambientals i de sostenibilitat. Entre altres coses, diuen, suposaria multiplicar la despesa d’aigua a l’escorxador, que tampoc es veuria compensada pels llocs de treball que generaria, mentre que la planta generaria emissions i males olors, a banda dels perjudicis que consideren que tot plegat podria tenir per a la flora i la fauna.


Per la seva banda, l’equip de govern entén que l’operació seria beneficiosa per al conjunt del municipi. Pel que fa a l’escorxador, pel pes econòmic que hi té, i Guiteras puntualitza que l’ampliació no ha de servir per sacrificar més animals sinó per a la transformació i la incorporació de serveis d’envasat de productes ja elaborats. Pel que fa a la planta de biogàs, la proposta del govern assenyala que està dimensionada als residus que genera Moià i que servirà per proveir d’electricitat i calor els edificis municipals amb un estalvi de 700.000 euros anuals. Guiteras hi afegeix que, tot plegat, servirà per legalitzar i poder recepcionar el polígon del Prat. I és que la part edificada presenta situacions anòmales, com ara excessos d’ocupació i edificabilitat, fins i tot en espais destinats a zones verdes, entre altres. 

17 juliol 2024

Regió7

El Bages baixa tres posicions en un any en el rànquing comarcal de competitivitat

La comarca se situa la quinzena de la llista el 2020, quan dos anys enrere era el desè territori del conjunt català
Carles Blaya
01·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 09:43

Vista aèria d'una part de la ciutat de Manresa Arxiu / Manuel Jurado


El Bages es va situar com la comarca número 15 de Catalunya el 2020 en el rànquing de competitivitat i sostenibilitat de Catalunya, que elabora anualment la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). Això suposa tres posicions menys que el 2019 i cinc menys que l’any anterior.

L’índex de la FEGP valora cinquanta indicadors que avaluen la sostenibilitat social i mediambiental, la qualificació dels recursos humans, les infraestructures de transport i comunicacions, la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, la disponibilitat de pols de desenvolupament, l’accés als mercats, la innovació i el desenvolupament tecnològic, el volum de mercat i l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial de cada comarca.

Segons l’informe, l’esgotament econòmic de recuperació, entre d’altres factors, va motivar que el 2019 la majoria de comarques experimentessin un important retrocés dels seus nivells de competitivitat i sostenibilitat, però l’any següent es va recuperar la tendència positiva. Això va provocar que 30 de les 42 comarques del país experimentessin una millora dels seus índex. El Bages figura entre les set que van retrocedir i fruit d’aquest retrocés és la caiguda de tres posicions anuals en el rànquing.

En contrapartida, l’Anoia va escalar tres posicions, fins a la divuitena, el mateix nombre que va pujar el Solsonès, fins a la 21a. La Cerdanya va perdre una posició (26), el Moianès en guanya 2 (31) i l’Alt Urgell es manté en la mateixa 38a posició.

El Berguedà, per la seva banda, va experimentar el 2020 una caiguda de 6 posicions en el rànquing, fins a la 34a. La comarca va ser la que més va davallar en el llistat que elabora la FEGP.

El darrer informe de la federació posa de manifest que el Berguedà, en contrapunt, va ser la de les comarques del país que menys va notar els efectes de la covid en el seu atur. En l’anàlisi fet per l’estudi en el període comprès entre el febrer del 2020 i el juny del 2021, l’increment d’aturats va ser del 14,8%, amb un increment de l’afiliació de l’1,9%, dels més elevats de Catalunya en el mateix període. En el cantó contrari, la Cerdanya va experimentar un increment del seu atur del 45,3%, dels més rellevants del país, amb una afiliació que es va mantenir estable. En aquesta llista, el Bages va veure pujar el seu atur el 17,1% i va perdre l’1,8% de l’afiliació, fet que la situa en un lloc mig de la taula estadística. A l’Anoia, la variació de l’atur en el període estudiat va ser del 18,3%, mentre que va perdre el 0,4% de l’afiliació. Al Solsonès, l’increment del nombre de persones aturades va ser molt més significatiu, del 35,2% i va registrar una pèrdua de l’afiliació del 0,8%. Per la seva banda, el Moianès va experimentar un augment de l’atur del 16,5% i també una puja de l’afiliació del 0,5%, mentre que a l’Alt Urgell la diferència de l’atur va ser del 29,2%, amb una afiliació estable. 

1 octubre 2021

Regió7

Els habitants de Castellcir decideixen com ser més sostenibles

 

novembre 27th, 2020 Dídac Garcia

L’Ajuntament ha obert una convocatòria perquè els habitants decideixin quina proposta és la més interessant pel poble en termes d’ecologisme i sostenibilitat.

Aquesta és una campanya conduïda pel grup de treball “Castellcir Residu Zero”. L’associació ha elaborat tres propostes obertes a la ciutadania per mirar de triar la més adient.

Per fer-ho, els castellcirencs i castellcirenques han de dirigir-se a la “Plataforma Decidim” entrant al web decidim-castellcir.diba.cat i votar l’opció que prefereixin. Entre els suggeriments hi ha la construcció d’una planta de compostatge municipal, la creació d’un curs de formació continuada en sostenibilitat i cures, o l’establiment d’una xarxa de sensibilització.

Cada participant pot votar dues de les tres opcions. El termini acaba el proper diumenge 29 de novembre.

 

27 novembre 2020

 

OnaMoianès

 

Catsellterçol consolida la fira de l'ecologia i la sostenibilitat

15 maig 2018

Regió7 paper