Denuncien un abocament de residus carnis a Moià i a Calders: "Incompleixen la normativa a tort i a dret i ningú fa res"

L'entitat ecologista El Fanal ha presentat una queixa formal davant el Departament d’Agricultura, l’Agència de Salut Pública i l’Agència de Residus
El col·lectiu també ha alertat dels riscos sanitaris que comporten aquests abocaments, que ja han succeït diverses vegades




Abocament de residus carnis a la carretera de Manresa de Moià, aquest dimarts al matí / El Fanal


Ariadna Gombau
Jordi Escudé
Moià30 D’ABR. 2026 18:46Actualitzada 30 D’ABR. 2026 18:47

Un camió que transportava residus carnis va perdre dimarts al matí part de la càrrega a les carreteres de Manresa i de Vic, al terme de Moià, així com a l'N-141c en direcció a Calders, segons ha informat l’entitat ecologista El Fanal. El col·lectiu ha presentat una denúncia davant el Departament d’Agricultura, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, i ha qualificat els fets d’“irresponsabilitat brutal”, tot remarcant que no és la primera vegada que succeeix.


Dimarts al matí, els veïns de Moià es van trobar vísceres d’animals escampades en una de les principals vies del municipi, les carreteres de Vic i de Manresa. L’abocament continuava per l'N-141c, ja dins del terme municipal de Calders, just abans d’arribar al nucli urbà. Segons Pilar Clapers, membre d’El Fanal, “es veia claríssimament que era un camió que havia anat perdent aquests residus carnis”. D’acord amb el col·lectiu, es tractaria de càrrega provinent de l’escorxador ubicat al mateix municipi.


Aquell mateix dia, l’ecologista va localitzar un camió aturat a l’altura de la masia de la Grossa, a Calders: “Feia molta pudor i al costat també hi havia un vehicle de manteniment de carreteres”. A partir d’aquest punt, ja no es van detectar més restes a la via. Clapers assegura que després El Fanal va saber que, presumiblement, el servei de manteniment de carreteres va ser qui va netejar la càrrega de residus carnis que havia caigut.


Més enllà de les molèsties ocasionades al veïnat per les fortes olors que desprenien les vísceres, l’entitat alerta que es tracta d’uns fets “molt perillosos”: “És una irresponsabilitat. Parlem de residus amb una elevada perillositat en l’àmbit de la salut que no poden quedar escampats a la via pública, encara menys ara que comença a fer calor”, apunta Clapers.
 

Un fet recurrent

“El més greu és que no és un fet puntual”, assegura l’ecologista. De fet, El Fanal ja va interposar una primera denúncia l’any passat, arran de diversos abocaments a la cruïlla entre les carreteres de Manresa, Vic i Barcelona i l’avinguda de la Vila de Moià. “Passava un camió sense tapar i, quan frenava al semàfor, queien els residus a terra i quedava tot tacat de sang”, detalla. Aleshores, la queixa es va enviar a l’Agència de Residus de Catalunya, que va reconèixer la gravetat dels fets, però va derivar el cas al Departament d’Agricultura, que no va donar resposta al col·lectiu. En una altra ocasió, segons Clapers, les restes van aparèixer molt a prop de l’escorxador, al polígon del Prat.


Camió transportant residus carnis a la carretera de Vic, a Moià, el juliol de 2025 / El Fanal

Pel que fa a les denúncies actuals, fonts de la subdirecció de Ramaderia del Departament d’Agricultura apunten que, en tractar-se de productes carnis i no d’animals (ni tan sols cadàvers), no és de la seva competència resoldre casos com aquest. Les mateixes fonts indiquen que la qüestió correspondria al Departament de Salut. Amb tot, fins dijous a la tarda la delegació de salut pública a la Catalunya Central no tenia constància de la denúncia. De moment, tampoc no s’ha pronunciat l’Agència de Residus de Catalunya, a qui, segons El Fanal, dimarts també es va comunicar el cas.


Paral·lelament, l'entitat té previst presentar una altra denúncia perquè, segons afirmen, l’escorxador sacrifica més del doble de porcs dels quals té autoritzats. “Estem bastant cansats”, assegura Clapers, que també recorda un abocament orgànic a la riera de Castellnou fa uns mesos. “Incompleixen la normativa a tort i a dret i ningú fa res; tenen una capacitat d’influència brutal”, afegeix. El Fanal és una de les organitzacions que s’ha posicionat en contra de l’ampliació de l’escorxador de Moià, vinculada al projecte d’una planta de biogàs que vol impulsar l’Ajuntament de Moià.

30 abril 2026

Regió7

Una granissada emblaquina la part alta del Moianès

La tempesta ha fet especialment perillós el tram nord de la C-59, des de l’eix Transversal fins a Moià, passant per l’Estany

Ariadna Gombau

David Bricollé
Moià14 MAR 2026 15:18Actualitzada 14 MAR 2026 16:28


Un mes i mig de la nevada que va tenyir de blanc la part alta del Moianès, inclosa la capital, una part d’aquesta mateixa zona s’ha tornat a emblanquinar aquest dissabte al migdia, però en aquest cas com a conseqüència d’una granissada.


Un dels punts on aquesta tempesta ha estat especialment visible i intensa ha estat entre l’eix Transversal i Moià, passant per l'Estany. La carretera que connecta aquesta via principal i aquests municipis, la C-59 nord, és la que s’ha vist afectada per aquesta granissada, com també la N-141c, a Moià i Collsuspina, la qual cosa les ha fet especialment perilloses durant el temps que ha durat, ja que ha convertit l’asfalt en una superfície relliscosa, i l’acumulació d’aigua feia que s’hi produís l’efecte aquaplaning.




Una imatge de la granissada d'aquest migdia / ARIADNA GOMBAU

Aquesta situació, com es deia, s’ha produït un mes i mig després que les carreteres d’aquesta zona del Moianès registressin diversos incidents per una copiosa nevada. La d’aquest dissabte és una jornada que ja s’havia avisat que seria complicada des del punt de vista meteorològic. De fet, a banda de la pluja força generalitzada, està nevant de manera important al Pirineu i fins i tot a les cotes altes del Berguedà, com ara als Rasos de Peguera, i al Montseny.

De fet, està previst que Protecció Civil enviï un missatge ES-Alert als mòbils aquesta tarda a les comarques de l’Alt Empordà, el Berguedà, el Ripollès i la meitat nord de la Cerdanya, per risc de ventades. L’episodi, amb ratxes que poden superar els 140 km/h, començarà a les set del matí de diumenge i es preveu que finalitzi a les quatre de la tarda. Així ho ha assegurat la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que ha demanat a la població que eviti desplaçaments i activitats a l’exterior en aquestes zones, així com "molta vigilància" al volant. També es preveu mala mar, amb onades de més de quatre metres, a l’Alt i al Baix Empordà.

14 març 2026

Regió7

Moià acaba la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar

S’han instal·lat plafons que expliquen als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret

Detall d'un dels plafons explicatius que s'han instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià10 FEB 2026 18:30


Moià ha completat la museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil situades a la zona del Pla del Cuspinar. Després d’enllestir la intervenció arqueològica, s’hi han instal·lat plafons informatius per explicar als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret durant el conflicte.


A final de l’any passat es va donar a conèixer la posada al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans en aquesta zona del Moianès. L’excavació, que va portar a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, formava part d’una nova campanya que donava continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


El projecte de senyalització i explicació ha estat coordinat pel Museu de Moià i ha comptat amb el suport econòmic del Memorial Democràtic de la Generalitat, que ha aportat una subvenció de poc més de 5.000 euros per a la recerca i la difusió. Tot i que els treballs ja han finalitzat, l’ajuntament ha anunciat que la inauguració oficial d’aquest nou itinerari patrimonial tindrà lloc pròximament.


Detall d'un dels indicadors que s'ha instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a l'N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més.

Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi van localitzar dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res.

El que s’ha determinat és que aquestes tres trinxeres formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar. A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats.

10 febrer 2026

Regió7

La borrasca Ingrid deja una nevada abundante a cotas por debajo de 600 metros en Catalunya

Plan Neucat activado
Una cincuentena de carreteras se encuentran afectadas por la nevada, según el Servei Català de Trànsit
La Generalitat advierte de futuras nevadas en el Alt Empordà, Pallars Sobirà, Val d'Aran y Cerdanya

La Vanguardia
Barcelona
24/01/2026 09:14 Actualizado a 24/01/2026 23:33

La borrasca Ingrid está dejando este sábado una nevada abundante y general por encima de los 600 metros -y en algunos casos por debajo- en Catalunya y especialmente en las comarcas de la Segarra, Solsonès, Berguedà, Ripollès, Bages, Alta Anoia, Moianès y la Selva. Incluso la nieve ha caído de manera notable en el Tibidabo, en la sierra de Collserola de Barcelona.

Protecció Civil activó la alerta del plan NEUCAT y envió un mensaje Es-Alert por nieve a los ciudadanos de las comarcas del Solsonès, Berguedà, Ripollès, Moianès y la Cerdanya, ante la previsión de nevadas copiosas. También ha activado la alerta del plan de prevención VENTCAT ante la previsión de fuertes rachas de viento, que pueden alcanzar los noventa kilómetros por hora, hasta la mañana de este domingo.

La nieve ha hecho acto de presencia por la mañana por el oeste de Catalunya y se ha extendido progresivamente a buena parte del país, desplomándose hasta los 400 metros en sectores de Poniente. Las acumulaciones superan ya los 10 centímetros en varias localidades de la Catalunya Central, Prepirineo y cordillera Prelitoral (Montserrat, Montseny y Sant Llorenç del Munt y L'Obac). Destacan registros como los 15 centímetros de Villalonga de Ter, los 10 centímetros de Sant Guim de Freixenet o los 8 centímetros de Collsuspina.

Protecció Civil activó esta mañana la alerta del plan NEUCAT por nevadas en cotas bajas, incluso a 300 o 400 metros, durante este sábado en el centro y el nordeste de Catalunya. La nieve ha llegado incluso al Tibidabo de la ciudad de Barcelona.


La subdirectora operativa de Protecció Civil, Imma Solé, hizo un llamamiento a la prudencia en los desplazamientos y actividades exteriores ante la “meteorología adversa” en todo el país, así como a ir “equipados” para poder responder ante posibles incidencias.

En el caso de las nevadas, Solé insistió en que hay que estar “vigilantes” también por la tarde, aunque se espera que el temporal vaya “menguando”. Se prevé que la precipitación se dirija hacia el noreste y acabe saliendo por el Empordà, donde llegará en forma de agua. De ahí que Protecció Civil pida “vigilar” en el Empordà por acumulación de agua porque esta precipitación se suma a la de los días anteriores.

“Recordamos que un vehículo enseguida puede ser arrastrado por el agua. Con poca agua que corra ya puede arrastrarlo y, si vamos a pie, aún más”, advirtió la subdirectora operativa de Protecció Civil.


Los Bomberos atendieron hasta las 20.00 horas a un total de 256 avisos por lluvia y nieve, 35 de ellos entre las 18.00 y las 20.00 horas. La mayoría de incidencias son por árboles caídos o vehículos bloqueados en lugares como Toses (Ripollès); Vilanova de Prades (Conca de Barberà), donde han apoyado varios vehículos en la TV-7005, o en Isona y Conca Dellà (Pallars Jussà), donde se han extraído al menos diez coches. En Navès (Solsonès), en la C-462, cuarenta vehículos habían quedado bloqueados por la nieve, cuatro fuera de la vía, y los Bomberos se desplazaron para asistirles. En Calders (Moianès), los Bomberos han dado asistencia a un autocar atravesado en la B-124, y en la GI-401, en Gombrèn (Ripollès), había también un autobús atascado.

Por regiones de emergencias, 80 fueron de la región central y 74 del Camp de Tarragona. En Ponent se han hecho 27, en las comarcas gerundenses 27, en el área metropolitana 45 –19 en la región metropolitana norte y 26 en la sur– y 3 en las Terres de l'Ebre. El teléfono de emergencias 112 ha recibido al menos 987 llamadas por el temporal. La mayoría de avisos, 116, se han realizado desde el Solsonès.

En Navès (Solsonès), en la C-462, cuarenta vehículos habían quedado bloqueados por la nieve, cuatro de ellos fuera de la vía. En Calders (Moianès), los Bombers dieron asistencia a un autocar atravesado en la B-124, y en la GI-401, en Gombrèn, había también un autobús atascado. Entre las 12 y las 14 horas se han atendido a 61 servicios. De los 116 avisos en total, 18 fueron por nieve.


Por regiones de emergencias, 179 han sido de la región central y 53 del Camp de Tarragona. En Ponent se han hecho 19, en las comarcas gerundenses 18, en el área metropolitana 34 –14 en la región metropolitana norte y 20 en la sur– y 3 en las Terres de l'Ebre. El teléfono de emergencias 112 ha recibido al menos 879 llamadas por el temporal, 212 en las últimas horas. La mayoría de avisos, 212, se han realizado desde el Solsonès.

Por su parte, el teléfono de emergencias 112 de Catalunya ha recibido 375 llamadas hasta las 14 horas de este sábado por los efectos causados por el temporal de nieve y lluvia en el territorio. Según informó en un apunte en X, las llamadas han generado 217 incicentes relacionados con el temporal.


Las comarcas más afectadas han sido el Solsonès (Lleida), con 75 llamadas, seguido de Osona (Barcelona) con 41, Cerdanya (Girona) con 24, y Moianès y Berguedà (Barcelona) con 21.

En este escenario, el Servei Català de Trànsit ha pedido a los conductores prudencia, que eviten desplazamientos no necesarios y que, si deben conducir, que lo hagan equipados.


El Servei Català de Trànsit Tráfico ha informado que en la provincia de Lleida es necesario el uso de cadenas en una quincena de tramos de las carreteras C-28, en el Port de la Bonaigua; en la N-260, en el Puerto del Cantón; en la C-147, en Esterri d'Àneu; en la C-462, en Sant Llorenç de Morunys; en la C-12, en Àger; y en la T-221, en Talavera.

En la provincia de Barcelona, son necesarias las cadenas en la carretera C-59, entre Moià y Santa Maria de Oló; en la C-153, entre la Ardilla y Rupit y Pruit; y en la N-141c, entre Calders y Tona. Durante la jornada, se ha cortado en algún momento el Eix Transversal, la C-25, en Gurb, por acumulación de nieve.


En Girona, se necesitan las cadenas en la carretera GI-520, en Viladrau; en la GI-541, en Sant Hilari Sacalm; en la GI-543, en Arbúcies, en la GI-544, en Espinelves, y en la N-260, entre Planoles y Guils de Cerdanya.

En la demarcación de Tarragona, han sido cortadas por nieve durante este sábado la T-700, entre Prades y Vilanova de Prades; la TV-7004, entre Ulldemolins y Vallclara, y la TV-7005, en Vilanova de Prades. Con el paso de las horas, la nieve ha ido desapareciendo y la situación se ha ido normalizando.

Una cincuentena de carreteras se encuentran afectadas por la nevada en Catalunya este sábado al mediodía, según informa el Servei Català de Trànsit. La nieve restringe la circulación de camiones de gran tonelaje en la A-2 en un tramo de 60 kilómetros entre el Bruc (Anoia) y Tàrrega.


Están cortadas por la nevada la T-700 entre la Espluga de Francolí y Prades; la TV-7004, entre Ulldemolins y Vilaclara; la TV-7005 en Vilanova de Prades; y la GIV-5201, entre Arbúcies y Viladrau. Por último, en más de una veintena de carreteras hay peligro por presencia de nieve/hielo en la calzada, destacando la C-25/Eix Transversal entre Cervera y Rajadell, o la AP-2 entre el Albi y l'Espluga de Francolí.


En un comunicado, la Generalitat ha señalado que se prevén esta noche nevadas en la comarca del Alt Empordà en cotas de 600 metros de altitud, que pueden bajar hasta los 300 metros en algunos momentos. Así, se pueden registrar hasta dos centímetros de nieve acumulada en cotas de 500 metros.

El domingo por la tarde y noche, por contra, serán las comarcas leridanas del Pallars Sobirà, Val d'Aran y Cerdanya, y en menor medida las de Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell y Ripollès (esta, en Girona), las más afectadas. Pueden acumularse en el norte de estas comarcas hasta 10 centímetros en cotas de 900 metros de altitud.

24 gener 2026

LaVanguardia

Moià furga en el rastre de la Guerra Civil destapant dues noves trinxeres

Els treballs donen continuïtat a l’excavació, fa quasi un any, d’una primera fortificació més petita, però amb més material que el que s’ha trobat ara




Personal de Cat Patrimoni excavant una trinxera prop de Moià fa uns dies / Cat Patrimoni


Jordi Escudé
Moià04 DES 2025 6:25


Moià ha posat al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans durant la Guerra Civil. L’excavació, que ha portat a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, forma part d’una nova campanya que dona continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a la N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més. Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi han localitzat dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res de res. Això indica «que es van fer servir poc», explica el responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà. Les baines trobades demostrarien que «una trinxera es va ocupar, però ràpidament es va abandonar», i l’altra no s’hauria fet servir «perquè no hi havia prou soldats, o perquè no hauria calgut». De fet, això no és estrany, afegeix Tardà, «perquè eren unes fortificacions que es preparaven per si de cas» i a l’hora de la veritat potser no s'ocupaven per falta d’efectius o perquè els atacs transcorrien per un altre lloc.




Una de les trinxeres que s'ha excavat, en forma de ziga-zaga com les altres / Cat Patrimoni
 

Unes fortificacions connexes

El que està clar, diu Tardà, és que aquestes tres trinxeres «formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar». A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua. Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.




Les dues beines trobades en una de les trinxeres / Cat Patrimoni
 

Interès per traçar els combats

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació «ens ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats», sosté Tardà. Per això, i en la mesura que hi vagi havent finançament, apunta que seria interessant poder continuar excavant els terrenys de l’altra costat de la carretera, on hi ha més trinxeres, «per anar definint i acotant cap a on van continuar els combats i quina intensitat van tenir». Diu que, en superfície, això no es detecta, i «fins que no excaves, no ho saps».


Igual com es va fer amb el primer cas, les dues trinxeres que s’acaben d’excavar se senyalitzaran, es museïtzarà l’entorn amb panells explicatius, i es muntarà una ruta que les enllaci totes tres.

 4 desembre 2025

Regió7

Comencen els treballs per implantar una banda sonora central a cinc carreteres de la Catalunya central

El Departament ha començat les actuacions a la demarcació de Barcelona i l'N-141c, entre Moià i Navarcles



El Departament de Territori ha començat les actuacions a la demarcació de Barcelona i la carretera N-141c, entre Moià i Navarcles / Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica


ACN
Barcelona23 NOV 2025 12:21


El Departament de Territori ha iniciat aquesta setmana els treballs per implantar una banda sonora longitudinal a l'eix de la carretera en més de 210 quilòmetres de carreteres a la demarcació de Barcelona. Aquest element serveix per alertar els usuaris si envaeixen amb el seu vehicle el carril contrari, amb l'objectiu de reduir el risc de xoc frontal. Les obres han començat a l'N-141c, entre Moià i Navarcles, i es desenvoluparan en 12 carreteres com la C-16, entre Berga i Bagà, la C-37, entre Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, la C-55, entre Abrera i Castellbell i el Vilar, i entre Manresa i Solsona i la B-224, entre Piera i Sant Esteve Sesrovires.


Els treballs es duran a terme majoritàriament en horari nocturn i s'aniran executant fins a principis de desembre. Els caps de setmana i els festius no es treballarà. En aquells trams on es treballi, en general es mantindrà el trànsit obert per als dos sentits de circulació durant els treballs dels equips a l'eix de la calçada i els vehicles circularan amb una amplada més reduïda. En casos puntuals, quan sigui necessari per a la seguretat o per la naturalesa de les tasques, s'habilitarà pas alternatiu regulat.


Les bandes sonores a l'eix de la calçada produeixen un soroll i una vibració quan la roda d'un vehicle hi circula per sobre, cosa que permet a l'usuari corregir la seva trajectòria en cas de distracció i reduir, així, el risc d'accidents frontals i frontolaterals. La implantació de la banda sonora longitudinal es realitza en general mitjançant el fresat del paviment i el posterior pintat de la marca de l'eix. Les bandes tenen una forma rectangular, de 15 centímetres en sentit longitudinal i 30 centímetres d'amplada, i les franges de fresat tenen forma d'arc circular amb una profunditat màxima 8 mil·límetres.


Les actuacions s'executaran en cinc contractes d'obres, un per a cada Servei Territorial de Carreteres –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquesta tardor comencen les obres del primer i entre aquest any i el vinent, s'impulsaran les obres en els altres quatre àmbits territorials.

23 novembre 2025

Regió7

La generalitat projecte construir dues rotondes a la carretera N-141c a Calders

 1 setembre 2025

Regió7 paper

La Generalitat projecta la construcció de dues rotondes a Calders

Estaran situades a la carretera de Manresa a Moià i serviran per connectar amb la urbanització de la Guàrdia i amb una part del nucli



Tram de la N-141c al seu pas per la urbanització de la Guàrdia de Calders / CCM


David Bricollé
Calders27 D’AG. 2025 10:28


El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té en procés de licitació la redacció del projecte constructiu de dues rotondes al terme municipal de Calders, al Moianès. Totes dues estaran ubicades al pas de la carretera que va des de Manresa fins a Moià i Vic, passant per Calders (N-141c). De sud a nord, la primera rotonda es projectarà a la intersecció amb el carrer de Puigrodós, on hi ha l’accés a la urbanització de la Guàrdia, al punt quilomètric 15,6. La segona rotonda es projectarà a la intersecció amb el carrer Montserrat, al punt quilomètric 17,8 per facilitar la connexió amb la part del nucli urbà situada a la banda dreta d’aquesta via (sentit Moià).
 

Tram afectat per l'actuació.

Fonts del departament de Territori han concretat que amb la projecció i futura construcció d’aquestes dues rotondes situades a banda i banda de la zona urbana del municipi es pretén crear «un tram de carretera pacificat», coincidint amb la travessera de la carretera, de manera que aquestes infraestructures funcionin com a reductors de velocitat.


També es pretén que ofereixin «una solució més adequada i segura» als moviments d’entrada i sortida dels vehicles a les dues interseccions, i així millorar la funcionalitat i la seguretat viària. El projecte haurà d’incloure un estudi de trànsit per garantir el funcionament de les rotondes i minimitzar les afectacions durant l’execució de les obres.

La licitació es fa per un valor de 121.244 euros. El termini de redacció serà de deu mesos i les ofertes es poden presentar fins al pròxim 10 de setembre.

27 agost 2025

Regió7

Territori enllesteix la C-59 de Moià a Sant Feliu i encarrila la connexió fins a l’eix Transversal

El departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació de les millores en el tram que va fins a la C-25, a Santa Maria d’Oló




La consellera Sílvia Paneque ha visitat avui la C-59 a Sant Quirze Safaja / Oscar Bayona

Queralt Casals
Sant Quirze Safaja30 JUL 2025 13:52Actualitzada 30 JUL 2025 19:03


Les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines, que es duien a terme des de fa més de dos anys, ja estan enllestides. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat l’actuació i ha anunciat que aquesta tardor s’aprovarà el projecte per continuar les millores d’aquesta via en el tram que va de Moià fins a l’Eix Transversal (C-25), a Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. D’altra banda, l’any vinent començaran els treballs de la variant de Sant Feliu, que permetrà alliberar de trànsit el nucli urbà.

Les comarques del Moianès i el Vallès Oriental ja estan més ben connectades gràcies a les obres que s’han dut a terme a la C-59. Concretament, s’ha actuat en un tram de 16 quilòmetres entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines (Vallès), passant també pels termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze.


Els treballs han consistit en el condicionament i renovació del ferm i l’aplicació de diverses millores per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. Paneque, que avui ha visitat la via a Sant Quirze Safaja, ha destacat que aquesta actuació «enforteix un eix vertebrador» i «els municipis queden millor connectats, amb un temps de trajecte més segur i còmode».


Per la seva banda, el subdirector general de Projectes i Obres, Pedro Malavia, va explicar que les millores que s’han fet a la carretera «són fruit d’una feina conjunta de detecció de problemes i cerca de solucions» amb els agents del territori i va destacar que «el què inicialment era una actuació d’un milió d’euros per condicionar la carretera ha acabat sent un projecte de 8,2 milions amb parades d’autobús, generació de passos de fauna i millora d’interseccions». La carretera ja està plenament en servei, tot i que té pendents d’acabar algunes marquesines i tanques cinegètiques, que es completaran a la tardor.

Entre les actuacions que s’hi han dut a terme hi ha la renovació del ferm de tot el tram, la construcció de cunetes transitables per a guanyar amplada a la carretera i afavorir la seguretat viària, la creació de zones habilitades per a l’aturada d’autobusos en 16 parades i el condicionament de passos de fauna. La consellera ha subratllat l’aposta del Govern per millorar la seguretat viària i disminuir l’accidentalitat mortal, en especial xocs frontals. Paneque ha destacat també el paper d’aquesta actuació en «la cohesió territorial, el desenvolupament econòmic local i les relacions humanes i econòmiques entre poblacions veïnes».

Durant la seva estada al Moianès, la consellera també ha anunciat que el Departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins a l’eix Transversal. La Generalitat, ha explicat, ha iniciat avui el tràmit d’audiència pública del projecte de condicionament del tram de la C-59 des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló. Aquest tram té una longitud de més de 15 quilòmetres i el projecte inclou actuacions de característiques similars a l’obra que ara ha finalitzat.


D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha posat avui en servei la millora de l’accessibilitat del sector industrial la Teuleria-Pla de Romaní amb la carretera N-141c. Amb un pressupost de 520.000 euros, l’actuació ha consistit en la construcció de carrils centrals per a facilitar els moviments d’incorporació i de sortida en l’accés a aquesta zona industrial. Aquesta obra s’emmarca en un conveni de col·laboració entre el Departament i l’Ajuntament de Moià, pel qual la Generalitat aporta el 80% del cost i l’Ajuntament, el 20%.


Variant de Sant Feliu de Codines

La consellera Paneque ha visitat també l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, on ha refermat «el compromís del Govern» amb l’impuls de la variant de la C-59 que permetrà alliberar de trànsit de pas pel nucli urbà. Així, la consellera ha anunciat que el Departament ha aprovat definitivament el projecte, amb una inversió prevista de 48 milions d'euros. Una actuació que, segons Paneque, «millorarà la seguretat viària», així com «la traça urbana, l’economia local i la qualitat de vida de la ciutadania». Es preveu que els treballs es licitin el setembre vinent i comencin la primavera que ve, amb un termini d’execució de 30 mesos.

30 juliol 2025

Regió7

Tres ferits en dos accidents a Moià en menys de 12 hores

Un motorista i un cotxe han patit sortides de via a la carretera N-141 C


Senyalització d'un accident de trànsit. / Mossos d'Esquadra


Núria León
Manresa26 JUL 2025 12:31Actualitzada 26 JUL 2025 13:54

Tres persones han resultat ferides en dos accidents a Moià amb menys de dotze hores de diferència a la carretera N-141 C. El primer avís s'ha rebut a les 20.45 h, quan un vehicle amb dos ocupants hauria perdut el control i ha sortit de la via. Les dues persones han resultat ferides lleus i una dotació de Bombers ha treballat en l'accident.

El segon avís ha estat aquest dissabte al matí, a les 8.43h. Un motorista també ha perdut el control de la moto i ha acabat sortint de la carretera. El conductor ha resultat ferit lleu.

26 juliol 2025

Regió7

Un xoc entre dos camions talla la carretera de Calders a Moià durant gairebé cinc hores

Un dels tràilers portava porcs, que es van haver de traslladar a un altre vehicle de transport animal. Un parell, van morir



 

El camió de porcs amb la tractora fora de la carretera | Mossos d'Esquadra


Ferran Polo
16/04/2025
Moià

La topada entre dos camions –un d’ells transportava porcs– va mantenir tallada la carretera N-141c entre Calders i Moià durant gairebé cinc hores aquest dimarts a la tarda. Mentre la carretera va estar tallada, els vehicles que volien accedir a Moià ho van haver de fer a través de la C-59 per Caldes i Sant Feliu o per la N-141c des d’Osona.

El sinistre va passar cap a 2/4 de 5 de la tarda a l’altura del quilòmetre 21. El tràiler que transportava porcs vius va quedar inestable amb la tractora fora de la calçada. Un parell d’animals van morir i altres van patir lesions.

Per tot plegat, es va haver d’activar un altre vehicle per poder retirar els porcs vius del camió accidentat que els Bombers van haver d’estabilitzar. El xofer d’un dels camions va patir lesions lleus i va ser traslladat a l’Hospital de Manresa. L’altre en va sortir il·lès, segons Trànsit.

16 abril 2025

el9nou

Bandes sonores centrals per alertar els conductors a la C-55 i la carretera de Moià

S’habilitaran al mig de la calçada, a l’eix de la carretera, com a separador entre els dos sentits de la circulació
Treballs de construcció d'una banda sonora a l'eix de la carretera / TERRITORI


David Bricollé
Manresa01 D’ABR. 2025 12:48

En paral·lel al pla d’extensió del model 2+1 que el Govern ha aprovat per als pròxims cinc anys, el departament de Territori també vol impulsar en una trentena de carreteres del conjunt de la xarxa viària catalana una mesura addicional, totalment enfocada al reforç de la seguretat. I que en aquest cas inclou també tres vies de la Catalunya Central, entre les quals, de nou, la C-55.

Es tracta del que tècnicament s’anomena banda sonora, de la que els conductors habituals ja tenen com a referència les línies laterals rugoses que emeten un so quan s’envaeixen per alertar que s’està sortint del carril cap a l’exterior.

En aquest cas, però, es tracta de bandes rugoses (sonores) que s’habilitaran al mig de la calçada, a l’eix de la carretera, com a separador entre els dos sentits de la circulació. Són bandes més amples que les habituals dels laterals, i també més pronunciades, de manera que provoquen un soroll i una vibració dins del vehicle que alerten el conductor que pot estar envaint el sentit contrari.


En total, s'aplicaran en 700 quilòmetres del conjunt de la xarxa viària, amb una inversió global de 2,5 milions d'euros.

Aquesta mesura es preveu anar desplegant entre aquest any i el que ve, i se n’han planificat al llarg de 46 quilòmetres de la C-55 (des de Manresa fins a Solsona); 19,3 a la C-59 (la carretera que connecta el Moianès amb el Vallès); i 18,2 a la N-141c (de Manresa a Vic per Calders i Moià).

1 abril 2025

Regió7

Moià recorda la petjada de la Guerra Civil amb la restauració de trinxeres

L’Ajuntament ha iniciat un procés de recuperació de símbols de la resistència republicana al municipi l’any 39


Inauguració de la restauració de la trinxera / Mireia Arso


Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:25 Actualitzada 26 GEN 2025 9:25

Recordar el passat per entendre el present i conduir el futur. És el missatge que es va voler transmetre aquest dissabte en la inauguració dels treballs de restauració d’una trinxera de la Guerra Civil que va servir de defensa dels soldats republicans a Moià, i que l’Ajuntament ha recuperat perquè es pugui visitar. Aquesta, situada al camí de les Coves del Toll, als afores del poble en direcció a Collsuspina, ha estat la primera, però l’objectiu és excavar, investigar i museïtzar la quinzena que es considera que hi ha al municipi.

Just ara fa 86 anys que aquestes trinxeres van tenir el seu protagonisme. Va ser amb l’arribada al poble de les tropes franquistes, que hi van donar batalla els dies 29, 30 i 31 de gener, ja en el tram final de la guerra, tot i que la resistència republicana ja havia construït les trinxeres amb previsió durant la tardor del 38. Ahir es van recordar els fets amb un acte inaugural que va aplegar desenes de persones, i que va comptar amb l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras; amb Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, l’empresa que ha fet l’excavació arqueològica; amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; i amb l’historiador local Ramon Tarter. Es va fer memòria del que va passar aquells dies, i es va descobrir el plafó explicatiu que contextualitza la història i el significat de la trinxera.

De Manresa a Vic
La seva construcció en aquesta zona s’entén per la voluntat dels republicans de frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic, després que ja havien ocupat Manresa. Eren les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


És en aquest context que es van fer diverses trinxeres seguint la carretera (l’actual N-141c) entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar, com a últimes resistències abans d’arribar a Osona, juntament amb nius de fusellers, pous de tiradors, posicions per a metralladores, o petits refugis.

La que ahir s’inaugurava era la darrera de totes en direcció a Osona, però molt ben situada i fàcil d’excavar, apuntava l’alcalde. Els treballs van durar una setmana i, segons Tardà, de l’empresa que els ha fet, el resultat «sorprèn» tant pel seu estat de conservació com pel material trobat. La trinxera «està intacta», deia, i en part, les troballes s’hi han conservat per la pluja que sembla que hauria caigut l’endemà de la batalla, que les hauria cobert de terra i això hauria impedit saquejos posteriors per vendre el metall.
 

Bales, carregadors i beines
Segons consta en documents i memòries, en aquesta trinxera només s’hi hauria combatut un dia, el 31 de gener del 1939, però tanmateix, s’hi han pogut recuperar més de 200 bales (de fusells russos del model Mosin Negant), carregadors, beines de cartutxos ja disparats, i fins i tot dues pintes intactes amb deu cartutxos, que ara es conservaran al Museu de Moià.


Per la seva disposició, amb material concentrat en punts concrets, es creu que la trinxera va servir de defensa per a uns «quatre o cinc soldats», que la nit anterior al combat haurien dormit allà mateix perquè s’hi han trobat senyals que van fer una foguera per escalfar-se a l’espai més ampli i circular on hi havia el niu de metralladora (per bé que no van fer servir metralladores sinó fusells).

Aquesta era l’àrea central de la trinxera, que uns 35 metres de llargada i un de profunditat, per la qual cosa els soldats s’havien de moure ajupits. A banda i banda del niu de metralladora, s’obren les línies de trinxera en ziga-zaga. Una forma que, segons es va explicar a la inauguració d’ahir, respon a la necessitat d’incrementar el grau de protecció mitjançant angles tancats davant d’una possible explosió dins la trinxera.
 

Un valor per recuperar
Durant la inauguració d’ahir, l’alcalde, Dionís Guiteras, destacava «la importància de recuperar la memòria històrica d’uns fets que no s’haurien de tornar a repetir». I ho va contextualitzar en el moment actual i «en un entorn on aquestes lliçons sembla que no s’han après ni es recorden». Per això, va afegir, «la nostra obligació és explicar-ho a les noves generacions. Cal que ni la violència ni els sacrificis que hi va haver aquí, no s’oblidin».

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, es va pronunciar en una línia semblant quan va defensar la necessitat «d’assentar la memòria democràtica en el present i projectar-la amb rigor analític i perspectiva crítica d’una manera divulgativa perquè arribi a la ciutadania». Va concloure que, restauracions com aquesta «són una oportunitat per posar sobre la taula els horrors de la guerra i fomentar els valors de la pau».

Feta la restauració de la trinxera, ara s’elaborarà una memòria amb tota la informació extreta.

Es faran més excavacions

La restauració inaugurada ahir és el primer pas d’un seguit d’actuacions que vol fer l’Ajuntament de Moià per recuperar i explicar la història vinculada amb la Guerra Civil al poble. Això inclou l’excavació de més trinxeres (s’està preparant la propera per a enguany o començament del 2026) amb ajuts de la Diputació i el Memorial Democràtic, i altres investigacions, com l’incendi de l’església de Sant Sebastià.

26 gener 2025

Regió7

L’excel·lència arquitectònica del Parc de Bombers de Moià arriba a la Biennal de Venècia

És una de les 16 obres seleccionades pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana per representar l’estat espanyol al prestigiosa mostra que obrirà portes el 10 de maig


Vista exterior del Parc de Bombers de Moià / Mireia Arso


Jordi Escudé
Redacció
Moià 15 GEN 2025 6:25 Actualitzada 15 GEN 2025 7:41


El Parc de Bombers de Moià serà present a la propera Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’obra, dels arquitectes Josep Ferrando, Pedro García, Mar Puig i Manel Casellas, és un dels 16 projectes que representaran Espanya en la 19a edició de la mostra, que tindrà lloc del 10 de maig al 23 de novembre, i que exhibeix propostes arquitectòniques de caràcter internacional que destaquen per la seva modernitat i innovació com a construccions sostenibles.

La selecció s’ha fet d’entre 171 propostes presentades fins al 12 de desembre passat a l’Open Call convocada per la Secretaria General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. Les instal·lacions de referència de les 16 propostes seleccionades es presentaran a la sala central del Pavelló d’Espanya de la Biennal a través de la proposta Internalities: Arquitectures for Territorial Equilibrium. El jurat que ha triat els projectes estava format pel responsable de la Secretaria, Iñaqui Carnicero; per tres arquitectes de reconegut prestigi, com són Anna Bach, Eva Gil i María Langarita; i pels dos comissaris guanyadors del concurs de comissariat del pavelló, Roi Salgueiro i Manuel Bouzas. En la seva acta, el jurat destacava «l’alta qualitat dels 171 treballs presentats», dels quals el Parc de Bombers de Moià integra el grup predilecte que serà exposat al pavelló, entre els quals també hi ha altres propostes catalanes com el Bloc 6x6, de 35 habitatges de Girona, de l'estudi Bosch. Capdeferro Arquitectura; o bé la rehabilitació de la cooperativa agrícola com a espai polivalent i cultural a Flix, de Camps Felips Arquitectura. A aquests 16 projectes s’hi sumaran 16 propostes més d’entre les 171 finalistes, que en aquest cas seran recollides en el catàleg de l’exposició.

Imatge exterior d'un dels laterals del Parc de Bombers de Moià / Mireia Arso
 

Un edifici reconegut

El Parc de Bombers de Moià va estrenar el nou edifici el desembre del 2020, que es va construir al mateix lloc que l’anterior (a tocar de la carretera N-141c), amb una renovació integral per deixar enrere l’obsolescència de l’anterior equipament. L’estudi Josep Ferrando el va concebre com un edifici funcional i fàcilment ampliable, de manera que presenta una estructura modular de fusta i línies rectes amb els espais distribuïts en dues plantes.

Amb tot plegat, el Parc de Bombers de Moià ja acumula dos reconeixements de prestigi en els seus més de quatre anys d’història, després que va ser una de les obres seleccionades per optar al guardó Unió Europea d’Arquitectura Contemporània del Premi Mies van der Rohe, l’any 2022.
 

Cap a la sostenibilitat

La proposta Internalities: Arquitectures for Territorial Equilibrium, que organitza el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, i en el marc de la qual s’han seleccionat els projectes espanyols de la Biennal, té com a objectiu explorar estratègies clau per a la descarbonització de l’arquitectura a Espanya.

En aquest sentit, i segons fonts del mateix Ministeri, l’exposició presenta una generació emergent d’arquitectes amb propostes que busquen equilibrar ecologia i economia, de manera que el pavelló mostrarà obres que han recuperat materials locals, regeneratius i que tenen una baixa petjada de carboni, i en què prenen protagonisme la fusta, la pedra, la ceràmica, el suro, la terra, l’argila, o les fibres vegetals.

Un cop finalitzada la Biennal, el 23 de novembre, l’exposició farà un recorregut internacional itinerant per diverses ciutats.

15 gener 2025

Regió7

Ensur per una fuita de gasolina

27 desembre 2024

Regió7 paper
 

Territori enllestirà a la primavera la millora de la C-59 al Moianès, amb un cost afegit de 2 milions

Les obres acabaran suposant una inversió de 8,5 milions, ja que s’hi han incorporat actuacions a posteriori, com ara un nou carril d’avançament

Entrada sud de castellterçol, un dels trams que ja presenten un nou aspecte / OSCAR BAYONA


David Bricollé
Moià 27 DES 2024 16:34


El que fa tres anys es preveia com una actuació de retocs amb una inversió d’1,5 milions, i que quan es va adjudicar ja era una obra més general de 6,4, finalment s’ha acabat convertint en un projecte global que haurà suposat un total de 8,5 milions per aconseguir que un dels trams del Moianès de la complicada C-59 (via de connexió cap al Vallès) es converteixi en una carretera força més segura i practicable. El departament de Territori hi ha anat incorporant millores a mesura que mantenia un diàleg amb els agents de la comarca i n’escoltava les demandes, i ara es preveu que aquest projecte en execució estigui plenament enllestit la primavera del 2025 o, fins i tot, durant el primer trimestre.

Una de les actuacions sobrevingudes més rellevants de les que s’hi han afegit és la construcció d’un nou tram amb carril d’avançament (el que ara es coneix tècnicament com a 2+1) que s’habilita abans de l’entrada nord de Sant Feliu de Codines, un dels extrems de l’àmbit que abasta el projecte en execució.


David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, detallava que «tot allò que estava inicialment en el projecte, l’ampliació de trams amb vorals trepitjables, la millora del ferm, els elements de contenció, les parades de bus, està molt avançat. Però dels aspectes que hem anat incorporant al novembre n’hem començat el nou tercer carril, perquè hem considerat que sense aquesta actuació quedava un tram molt llarg sense poder avançar». Prat destacava el fet que «el projecte ha anat incorporant millores arran de les reunions que anem mantenint amb els ajuntaments i associacions del territori, i creiem que això és positiu. Aquest tercer carril, per exemple, no hi era i ens ha obligat a modificar el projecte, però ens ho han traslladat, ho hem valorat i hem entès que era raonable per motius de seguretat».

Més trams ampliats

Prat precisava que també s’han fet més quilòmetres dels inicialment previstos ampliats amb cunetes trepitjables «i hem potenciat la intervenció en les parades d’autobús. Per exemple, millorant encara més els carrils per accedir-hi. I hi ha altres mesures de caràcter ambiental, com ara l’ampliació dels passos de fauna també ampliats. Però alguns aspectes ja formen part d’un altre projecte, tot i que els estem treballant en paral·lel, perquè estàvem al límit del que contractualment hem pogut introduir dins del pressupost de l’obra per poder dur a terme les actuacions addicionals».
Una de les mesures principals és ampliar el traçat amb cunetes trepitjables / OSCAR BAYONA

Si es compleix el termini ara anunciat (primavera de l’any vinent) hauran estat dos anys d’obres, ja que es van començar el maig del 2023. Aquest projecte en execució abasta un tram de 16,5 quilòmetres, el que va des de la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, fins a la zona urbana de Sant Feliu de Codines, i comprenen també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. No es varia cap punt del traçat, i les principals actuacions són l’ampliació de trams, la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals en un dels punts més perillosos i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals.

Amb les obres ja fetes o en execució s’afavoreix la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’ha construït una rotonda de 36 metres de diàmetre, i s’ha donat continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, s’habiliten carrils centrals per a les maniobres d’entrada i sortida. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Per a reforçar la separació de sentits i minimitzar els xocs frontals, s’implanta un separador en un tram de 2,2 quilòmetres detectat com a especialment conflictiu, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Es fa amb una franja central vermella per fer més visible la separació en la conducció.

Mesures per eviar accidents amb fauna

Per evitar accidents amb fauna, que sovintegen en aquesta carretera, s’han estat condicionant obres de drenatge com a passos de fauna; es col·loquen tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’habiliten passos canadencs, formats per barres metàl·liques als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construeixen nous passos de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

En paral·lel, David Prat destacava que s’està acabant de redactar el projecte per donar continuïtat a aquesta millora de la C-59 en l’altre tram que afecta la comarca del Moianès. El que va des de Moià, al punt on s’acabarà ara, fins a la connexió amb l’eix Transversal, en terme de Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. Es tracta d’un tram de 15 quilòmetres, que al llarg del primer semestre de l’any que ve se n’hauria de conèixer la intervenció prevista, pendent després del pressupost per poder-la materialitzar.

27 desembre 2024

Regió7

surt per una fuita en un sortidor de combustible en una gasolinera de Moià

El vessament ha afectat un conductor que estava omplint el dipòsit
Una ambulància del SEM / SEM


Laura Serrat
Manresa 26 DES 2024 19:00 Actualitzada 26 DES 2024 21:04

Una petita fuita en un sortidor de combustible de la gasolinera de Moià situada a la N-141c ha mobilitzat aquest dijous a la tarda els Bombers de la Generalitat. L'incident ha afectat el propietari del vehicle que estava omplint el dipòsit i ha estat atès pel SEM.

Els Bombers han abalisat la zona per precaució i després de contenir el vessament han comprovat que no hi havia perill. L'incident ha tingut lloc a la gasolinera situada al punt quilomètric 27,7 de la carretera.

26 desembre 2024

Regió7

Tres ferits, un d'ells menor, en un xoc frontal a Moià

 10 desembre 2024

Regió7 paper

Tres ferits, un d'ells menor, en un xoc frontal entre tres vehicles a Moià

Els Bombers han excarcerat un dels implicats en el sinistre, que havia quedat atrapat a l'interior del cotxe


Dos dels cotxes implicats en l'accident a Moià / Xarxes socials / Anti-radar Catalunya

Alba Díaz
Moià 04 DES 2024 11:29 Actualitzada 04 DES 2024 13:00

Tres persones han resultat ferides en un xoc frontal entre tres vehicles a Moià. L'accident ha tingut lloc a les 9:21 hores a l'N141c, al quilòmetre 28, entre Moià i Collsuspina. Un menor es troba entre els afectats i ha estat traslladat en estat menys greu a l'hospital de Vic. Segons dades del SEM, els altres dos ferits són dos homes: un d'ells es troba ingressat a la Mútua de Terrassa en estat greu. L'altra, ferit menys greu, l'han traslladat a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Dues dotacions de Bombers s'han desplaçat fins al lloc dels fets per excarcerar l'ocupant d'un dels vehicles que ha quedat atrapat. També s'han desplegat sis dotacions dels Mossos d'Esquadra i tres unitats del SEM.

En un primer moment, la via ha quedat tallada i s'ha habilitat pas alternatiu fins que s'han retirat els vehicles implicats que ocupaven la calçada.

4 desembre 2024

 Regió7

Dos ferits en un xoc entre tres cotxes a Moià

El sinistre ha tingut lloc a primera hora del matí a l'N-141C

Senyalització d'un accident de trànsit / Arxiu / Mossos d'Esquadra

Alba Díaz
Manresa 26 NOV 2024 10:03

Dues persones han resultat ferides en un xoc entre tres vehicles a Moià. El sinistre ha tingut lloc a les 7:31 hores, a la carretera N-141C. Segons dades del Servei Català de Trànsit, dos vehicles han xocat frontalment i un tercer ha acabat xocant per encalç. Les primeres informacions apunten que dues persones han resultat ferides lleus, i altres dues han resultat il·leses.

L'accident ha causat retencions a la via des de primera hora del matí.

 26 novembre 2024

Regió7