L’Ajuntament ha iniciat un procés de recuperació de símbols de la resistència republicana al municipi l’any 39
Inauguració de la restauració de la trinxera / Mireia Arso
Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:25 Actualitzada 26 GEN 2025 9:25
Recordar el passat per entendre el present i conduir el futur. És el missatge que es va voler transmetre aquest dissabte en la inauguració dels treballs de restauració d’una trinxera de la Guerra Civil que va servir de defensa dels soldats republicans a Moià, i que l’Ajuntament ha recuperat perquè es pugui visitar. Aquesta, situada al camí de les Coves del Toll, als afores del poble en direcció a Collsuspina, ha estat la primera, però l’objectiu és excavar, investigar i museïtzar la quinzena que es considera que hi ha al municipi.
Just ara fa 86 anys que aquestes trinxeres van tenir el seu protagonisme. Va ser amb l’arribada al poble de les tropes franquistes, que hi van donar batalla els dies 29, 30 i 31 de gener, ja en el tram final de la guerra, tot i que la resistència republicana ja havia construït les trinxeres amb previsió durant la tardor del 38. Ahir es van recordar els fets amb un acte inaugural que va aplegar desenes de persones, i que va comptar amb l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras; amb Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, l’empresa que ha fet l’excavació arqueològica; amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; i amb l’historiador local Ramon Tarter. Es va fer memòria del que va passar aquells dies, i es va descobrir el plafó explicatiu que contextualitza la història i el significat de la trinxera.
De Manresa a Vic
La seva construcció en aquesta zona s’entén per la voluntat dels republicans de frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic, després que ja havien ocupat Manresa. Eren les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.
És en aquest context que es van fer diverses trinxeres seguint la carretera (l’actual N-141c) entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar, com a últimes resistències abans d’arribar a Osona, juntament amb nius de fusellers, pous de tiradors, posicions per a metralladores, o petits refugis.
La que ahir s’inaugurava era la darrera de totes en direcció a Osona, però molt ben situada i fàcil d’excavar, apuntava l’alcalde. Els treballs van durar una setmana i, segons Tardà, de l’empresa que els ha fet, el resultat «sorprèn» tant pel seu estat de conservació com pel material trobat. La trinxera «està intacta», deia, i en part, les troballes s’hi han conservat per la pluja que sembla que hauria caigut l’endemà de la batalla, que les hauria cobert de terra i això hauria impedit saquejos posteriors per vendre el metall.
Bales, carregadors i beines
Segons consta en documents i memòries, en aquesta trinxera només s’hi hauria combatut un dia, el 31 de gener del 1939, però tanmateix, s’hi han pogut recuperar més de 200 bales (de fusells russos del model Mosin Negant), carregadors, beines de cartutxos ja disparats, i fins i tot dues pintes intactes amb deu cartutxos, que ara es conservaran al Museu de Moià.
Per la seva disposició, amb material concentrat en punts concrets, es creu que la trinxera va servir de defensa per a uns «quatre o cinc soldats», que la nit anterior al combat haurien dormit allà mateix perquè s’hi han trobat senyals que van fer una foguera per escalfar-se a l’espai més ampli i circular on hi havia el niu de metralladora (per bé que no van fer servir metralladores sinó fusells).
Aquesta era l’àrea central de la trinxera, que uns 35 metres de llargada i un de profunditat, per la qual cosa els soldats s’havien de moure ajupits. A banda i banda del niu de metralladora, s’obren les línies de trinxera en ziga-zaga. Una forma que, segons es va explicar a la inauguració d’ahir, respon a la necessitat d’incrementar el grau de protecció mitjançant angles tancats davant d’una possible explosió dins la trinxera.
Un valor per recuperar
Durant la inauguració d’ahir, l’alcalde, Dionís Guiteras, destacava «la importància de recuperar la memòria històrica d’uns fets que no s’haurien de tornar a repetir». I ho va contextualitzar en el moment actual i «en un entorn on aquestes lliçons sembla que no s’han après ni es recorden». Per això, va afegir, «la nostra obligació és explicar-ho a les noves generacions. Cal que ni la violència ni els sacrificis que hi va haver aquí, no s’oblidin».
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, es va pronunciar en una línia semblant quan va defensar la necessitat «d’assentar la memòria democràtica en el present i projectar-la amb rigor analític i perspectiva crítica d’una manera divulgativa perquè arribi a la ciutadania». Va concloure que, restauracions com aquesta «són una oportunitat per posar sobre la taula els horrors de la guerra i fomentar els valors de la pau».
Feta la restauració de la trinxera, ara s’elaborarà una memòria amb tota la informació extreta.
Es faran més excavacions
La restauració inaugurada ahir és el primer pas d’un seguit d’actuacions que vol fer l’Ajuntament de Moià per recuperar i explicar la història vinculada amb la Guerra Civil al poble. Això inclou l’excavació de més trinxeres (s’està preparant la propera per a enguany o començament del 2026) amb ajuts de la Diputació i el Memorial Democràtic, i altres investigacions, com l’incendi de l’església de Sant Sebastià.
26 gener 2025