Moià acaba la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar

S’han instal·lat plafons que expliquen als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret

Detall d'un dels plafons explicatius que s'han instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià10 FEB 2026 18:30


Moià ha completat la museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil situades a la zona del Pla del Cuspinar. Després d’enllestir la intervenció arqueològica, s’hi han instal·lat plafons informatius per explicar als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret durant el conflicte.


A final de l’any passat es va donar a conèixer la posada al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans en aquesta zona del Moianès. L’excavació, que va portar a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, formava part d’una nova campanya que donava continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


El projecte de senyalització i explicació ha estat coordinat pel Museu de Moià i ha comptat amb el suport econòmic del Memorial Democràtic de la Generalitat, que ha aportat una subvenció de poc més de 5.000 euros per a la recerca i la difusió. Tot i que els treballs ja han finalitzat, l’ajuntament ha anunciat que la inauguració oficial d’aquest nou itinerari patrimonial tindrà lloc pròximament.


Detall d'un dels indicadors que s'ha instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a l'N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més.

Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi van localitzar dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res.

El que s’ha determinat és que aquestes tres trinxeres formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar. A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats.

10 febrer 2026

Regió7

Moià recorda la petjada de la Guerra Civil amb la restauració de trinxeres

L’Ajuntament ha iniciat un procés de recuperació de símbols de la resistència republicana al municipi l’any 39


Inauguració de la restauració de la trinxera / Mireia Arso


Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:25 Actualitzada 26 GEN 2025 9:25

Recordar el passat per entendre el present i conduir el futur. És el missatge que es va voler transmetre aquest dissabte en la inauguració dels treballs de restauració d’una trinxera de la Guerra Civil que va servir de defensa dels soldats republicans a Moià, i que l’Ajuntament ha recuperat perquè es pugui visitar. Aquesta, situada al camí de les Coves del Toll, als afores del poble en direcció a Collsuspina, ha estat la primera, però l’objectiu és excavar, investigar i museïtzar la quinzena que es considera que hi ha al municipi.

Just ara fa 86 anys que aquestes trinxeres van tenir el seu protagonisme. Va ser amb l’arribada al poble de les tropes franquistes, que hi van donar batalla els dies 29, 30 i 31 de gener, ja en el tram final de la guerra, tot i que la resistència republicana ja havia construït les trinxeres amb previsió durant la tardor del 38. Ahir es van recordar els fets amb un acte inaugural que va aplegar desenes de persones, i que va comptar amb l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras; amb Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, l’empresa que ha fet l’excavació arqueològica; amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; i amb l’historiador local Ramon Tarter. Es va fer memòria del que va passar aquells dies, i es va descobrir el plafó explicatiu que contextualitza la història i el significat de la trinxera.

De Manresa a Vic
La seva construcció en aquesta zona s’entén per la voluntat dels republicans de frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic, després que ja havien ocupat Manresa. Eren les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


És en aquest context que es van fer diverses trinxeres seguint la carretera (l’actual N-141c) entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar, com a últimes resistències abans d’arribar a Osona, juntament amb nius de fusellers, pous de tiradors, posicions per a metralladores, o petits refugis.

La que ahir s’inaugurava era la darrera de totes en direcció a Osona, però molt ben situada i fàcil d’excavar, apuntava l’alcalde. Els treballs van durar una setmana i, segons Tardà, de l’empresa que els ha fet, el resultat «sorprèn» tant pel seu estat de conservació com pel material trobat. La trinxera «està intacta», deia, i en part, les troballes s’hi han conservat per la pluja que sembla que hauria caigut l’endemà de la batalla, que les hauria cobert de terra i això hauria impedit saquejos posteriors per vendre el metall.
 

Bales, carregadors i beines
Segons consta en documents i memòries, en aquesta trinxera només s’hi hauria combatut un dia, el 31 de gener del 1939, però tanmateix, s’hi han pogut recuperar més de 200 bales (de fusells russos del model Mosin Negant), carregadors, beines de cartutxos ja disparats, i fins i tot dues pintes intactes amb deu cartutxos, que ara es conservaran al Museu de Moià.


Per la seva disposició, amb material concentrat en punts concrets, es creu que la trinxera va servir de defensa per a uns «quatre o cinc soldats», que la nit anterior al combat haurien dormit allà mateix perquè s’hi han trobat senyals que van fer una foguera per escalfar-se a l’espai més ampli i circular on hi havia el niu de metralladora (per bé que no van fer servir metralladores sinó fusells).

Aquesta era l’àrea central de la trinxera, que uns 35 metres de llargada i un de profunditat, per la qual cosa els soldats s’havien de moure ajupits. A banda i banda del niu de metralladora, s’obren les línies de trinxera en ziga-zaga. Una forma que, segons es va explicar a la inauguració d’ahir, respon a la necessitat d’incrementar el grau de protecció mitjançant angles tancats davant d’una possible explosió dins la trinxera.
 

Un valor per recuperar
Durant la inauguració d’ahir, l’alcalde, Dionís Guiteras, destacava «la importància de recuperar la memòria històrica d’uns fets que no s’haurien de tornar a repetir». I ho va contextualitzar en el moment actual i «en un entorn on aquestes lliçons sembla que no s’han après ni es recorden». Per això, va afegir, «la nostra obligació és explicar-ho a les noves generacions. Cal que ni la violència ni els sacrificis que hi va haver aquí, no s’oblidin».

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, es va pronunciar en una línia semblant quan va defensar la necessitat «d’assentar la memòria democràtica en el present i projectar-la amb rigor analític i perspectiva crítica d’una manera divulgativa perquè arribi a la ciutadania». Va concloure que, restauracions com aquesta «són una oportunitat per posar sobre la taula els horrors de la guerra i fomentar els valors de la pau».

Feta la restauració de la trinxera, ara s’elaborarà una memòria amb tota la informació extreta.

Es faran més excavacions

La restauració inaugurada ahir és el primer pas d’un seguit d’actuacions que vol fer l’Ajuntament de Moià per recuperar i explicar la història vinculada amb la Guerra Civil al poble. Això inclou l’excavació de més trinxeres (s’està preparant la propera per a enguany o començament del 2026) amb ajuts de la Diputació i el Memorial Democràtic, i altres investigacions, com l’incendi de l’església de Sant Sebastià.

26 gener 2025

Regió7