Excepcional troballa a Moià: Dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Els dos esquelets, amb un "extraordinari grau de conservació", són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica
A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos




Treballs d’excavació arqueològica de les restes de rinoceront de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus recuperades al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Susana Paz
Regio7
Manresa17 JUL 2026 12:09Actualitzada 17 JUL 2026 13:42


S'esperava una campanya "prolífica" i així ha estat. Dos esquelets sencers de rinoceront estepari, de 200.000 anys d'antiguitat, i amb un "extraordinari grau de conservació". És l'excepcional troballa que han fet els arqueòlegs que estan treballant en la campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres de Moià. Excepcional perquè els esquelets dels rinoceronts, per primer cop trobat a les Teixoneres, "són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia".I excepcional, com ha apuntat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, investigador principal del projecte, perquè "no sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior" d'una cova que continua "sorprenent" als professionals que hi treballen des de fa 24 anys.


A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos. Les excavacions les duen a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA.







Vista general de la superfície d’excavació amb les restes de dos exemplars / Coves del Toll
 

Com hi arriben a les Teixoneres aquests rinoceronts?

Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions, com aquests dos esquelets sencerts de rinoceront que pertanyen a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari.


Com ha explicat Rosell, "s'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s". Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho".

"Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període", comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", afegeix la investigadora.






Detall de la mandíbula d’un exemplar de Stephanorhinus hemitoechus recuperada al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll

Primer cop que es trobes restes d'aquesta espècie a les Teixoneres

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Teixoneres i Toll: refugi de moltes espècies

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua Rivals.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines" explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia".

De fet, l'any passat ja es va descobrir un fogar datat entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals" que, al Moianès, apuntava Rosell, "tenim constància que van aguantar uns quants milers d'anys més".
 

El Toll: lloc d'hibernació dels ossos de les cavernes

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat industria lítica", comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà".

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

17 juliol 2026

Regió7 

Moià furga en el rastre de la Guerra Civil destapant dues noves trinxeres

Els treballs donen continuïtat a l’excavació, fa quasi un any, d’una primera fortificació més petita, però amb més material que el que s’ha trobat ara




Personal de Cat Patrimoni excavant una trinxera prop de Moià fa uns dies / Cat Patrimoni


Jordi Escudé
Moià04 DES 2025 6:25


Moià ha posat al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans durant la Guerra Civil. L’excavació, que ha portat a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, forma part d’una nova campanya que dona continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a la N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més. Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi han localitzat dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res de res. Això indica «que es van fer servir poc», explica el responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà. Les baines trobades demostrarien que «una trinxera es va ocupar, però ràpidament es va abandonar», i l’altra no s’hauria fet servir «perquè no hi havia prou soldats, o perquè no hauria calgut». De fet, això no és estrany, afegeix Tardà, «perquè eren unes fortificacions que es preparaven per si de cas» i a l’hora de la veritat potser no s'ocupaven per falta d’efectius o perquè els atacs transcorrien per un altre lloc.




Una de les trinxeres que s'ha excavat, en forma de ziga-zaga com les altres / Cat Patrimoni
 

Unes fortificacions connexes

El que està clar, diu Tardà, és que aquestes tres trinxeres «formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar». A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua. Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.




Les dues beines trobades en una de les trinxeres / Cat Patrimoni
 

Interès per traçar els combats

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació «ens ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats», sosté Tardà. Per això, i en la mesura que hi vagi havent finançament, apunta que seria interessant poder continuar excavant els terrenys de l’altra costat de la carretera, on hi ha més trinxeres, «per anar definint i acotant cap a on van continuar els combats i quina intensitat van tenir». Diu que, en superfície, això no es detecta, i «fins que no excaves, no ho saps».


Igual com es va fer amb el primer cas, les dues trinxeres que s’acaben d’excavar se senyalitzaran, es museïtzarà l’entorn amb panells explicatius, i es muntarà una ruta que les enllaci totes tres.

 4 desembre 2025

Regió7

Descobreixen per sorpresa un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià

AGENCIAS
21/07/2025 04:15

ACN Moià - La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat “de transició”. Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent “als darrers neandertals”. “No ens ho esperàvem”, ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però “al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més”, puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol.

Durant la campanya de l'any passat es va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat on, segons Jordi Rosell, va aparèixer una “acumulació faunística insòlita”. En concret es van trobar restes d'animals molt grans, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ús de les cavernes. Enguany s'ha rebaixat una zona propera fins a l'estrat on es van descobrir tots aquests animals i s'ha deixat a punt per a la campanya de l'any vinent. Això fa pensar als investigadors que serà “molt prolífica”, ha dit Rosell. De fet, gràcies als treballs, ja s'albira el que podria ser un tros de mandíbula d'un animal de grans dimensions.

Aquestes troballes han situat la cronologia de la cova entre els 230.000 anys amb una estratigrafia que arriba fins als 35.000 anys. “Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès”, ha destacat Rosell. “Això ens dona molts avantatges de cara a poder estudiar no només com es movien, sinó també com va evolucionar el seu comportament, però també com va canviant el paisatge, i com els canvis de comportament es relacionen amb els canvis de paisatge o de clima”, ha afegit l'investigador.

El treball a les Teixoneres no s'ha centrat només al fons de la cova, sinó que també hi ha un grup d'arqueòlegs focalitzat a l'entrada, el lloc on es va descobrir les dents i restes de neandertals a partir del 2016. Els investigadors són conscients que, tot i ser difícil, perquè els ossos estaven molt fragmentats, “es podrien trobar més restes”. Segons ha explicat Rosell, “afortunadament” ja hi ha tècniques que permetran identificar els ossos “amb molta més claredat”.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs han centrat els seus esforços a seguir excavant la zona exterior de la cavitat, un espai que es va començar a excavar l'any passat. Tot i que de moment no ha aparegut res rellevant, l’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes. La Cova del Toll, ha explicat l’investigador, és un lloc d’hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos.

Jordi Rosell defensa que és important conèixer com vivien i com eren els neandertals “perquè no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen”. A més, ha afegit, “com a Homo sapiens sempre hem pensat que som el final d'una evolució i pensem que aquí s'acaba tot”. I convida a reflexionar sobre el fet que si els neandertals van desaparèixer i tenien un cervell més gran que el dels sàpiens i dominaven una tecnologia “gairebé tan sofisticada”, “per què ells van desaparèixer i nosaltres no?”.

21 juliol 2025

LaVanguardia

Noves excavacions a les Teixoneres i al Toll per aprofundir en el poblament Neandertal a la Catalunya Central

Fins al 23 de juliol es duu a terme la 23a campanya a les coves moianeses on l'any passat va aparèixer una acumulació de restes animals "insòlita" de fa més 230.000 anys
Des del 2016 han aflorat les restes de dos infants (de 6 i 11 anys), un adult i un adolescent de 16 i 20 anys, que va viure en aquest indret del Moianès fa uns 52.000 anys



Treballs a l'interior de la Cova de les Teixoneres / Ajuntament de Moià

Redacció
Manresa09 JUL 2025 10:50


Fins al 23 de juliol es duu a terme una nova campanya d’excavació arqueològica a la Cova de les Teixoneres i a la Cova del Toll de Moià, la vint-i-tresena, codirigida per Ruth Blasco (investigadora de l’IPHES-CERCA), Anna Rufà (investigadora de l’ICArEHB-Universidade do Algarve), Florent Rivals (investigador ICREA a l’IPHES-CERCA) i Jordi Rosell (professor de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA).

La darrera campanya a la Cova de les Teixoneres va destacar per l’aparició d’una acumulació de restes animals de fa més 230.000 anys, entre els quals s’aprecien rinoceronts llanuts, cavalls, cèrvids, urs o ossos de les cavernes.

Paral·lelament, es va iniciar l’excavació a la zona exterior de la Cova del Toll, espai associat al processament de carn durant el Paleolític, d’on es van recuperar algunes eines lítiques i restes òssies d’os de les cavernes.


La campanya, en aquest cas, seguirà la línia dels anys anteriors, investigant per aprofundir en el poblament Neandertal a la Catalunya Central de fa 200.000 anys (gràcies a la presència de fogars) fins a les últimes poblacions ara fa uns 35.000 anys.

9 juliol 2025

Regió7

Moià recorda la petjada de la Guerra Civil amb la restauració de trinxeres

L’Ajuntament ha iniciat un procés de recuperació de símbols de la resistència republicana al municipi l’any 39


Inauguració de la restauració de la trinxera / Mireia Arso


Jordi Escudé
Moià 26 GEN 2025 6:25 Actualitzada 26 GEN 2025 9:25

Recordar el passat per entendre el present i conduir el futur. És el missatge que es va voler transmetre aquest dissabte en la inauguració dels treballs de restauració d’una trinxera de la Guerra Civil que va servir de defensa dels soldats republicans a Moià, i que l’Ajuntament ha recuperat perquè es pugui visitar. Aquesta, situada al camí de les Coves del Toll, als afores del poble en direcció a Collsuspina, ha estat la primera, però l’objectiu és excavar, investigar i museïtzar la quinzena que es considera que hi ha al municipi.

Just ara fa 86 anys que aquestes trinxeres van tenir el seu protagonisme. Va ser amb l’arribada al poble de les tropes franquistes, que hi van donar batalla els dies 29, 30 i 31 de gener, ja en el tram final de la guerra, tot i que la resistència republicana ja havia construït les trinxeres amb previsió durant la tardor del 38. Ahir es van recordar els fets amb un acte inaugural que va aplegar desenes de persones, i que va comptar amb l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras; amb Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, l’empresa que ha fet l’excavació arqueològica; amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; i amb l’historiador local Ramon Tarter. Es va fer memòria del que va passar aquells dies, i es va descobrir el plafó explicatiu que contextualitza la història i el significat de la trinxera.

De Manresa a Vic
La seva construcció en aquesta zona s’entén per la voluntat dels republicans de frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic, després que ja havien ocupat Manresa. Eren les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


És en aquest context que es van fer diverses trinxeres seguint la carretera (l’actual N-141c) entre el Pla Romaní i el Pla del Cospinar, com a últimes resistències abans d’arribar a Osona, juntament amb nius de fusellers, pous de tiradors, posicions per a metralladores, o petits refugis.

La que ahir s’inaugurava era la darrera de totes en direcció a Osona, però molt ben situada i fàcil d’excavar, apuntava l’alcalde. Els treballs van durar una setmana i, segons Tardà, de l’empresa que els ha fet, el resultat «sorprèn» tant pel seu estat de conservació com pel material trobat. La trinxera «està intacta», deia, i en part, les troballes s’hi han conservat per la pluja que sembla que hauria caigut l’endemà de la batalla, que les hauria cobert de terra i això hauria impedit saquejos posteriors per vendre el metall.
 

Bales, carregadors i beines
Segons consta en documents i memòries, en aquesta trinxera només s’hi hauria combatut un dia, el 31 de gener del 1939, però tanmateix, s’hi han pogut recuperar més de 200 bales (de fusells russos del model Mosin Negant), carregadors, beines de cartutxos ja disparats, i fins i tot dues pintes intactes amb deu cartutxos, que ara es conservaran al Museu de Moià.


Per la seva disposició, amb material concentrat en punts concrets, es creu que la trinxera va servir de defensa per a uns «quatre o cinc soldats», que la nit anterior al combat haurien dormit allà mateix perquè s’hi han trobat senyals que van fer una foguera per escalfar-se a l’espai més ampli i circular on hi havia el niu de metralladora (per bé que no van fer servir metralladores sinó fusells).

Aquesta era l’àrea central de la trinxera, que uns 35 metres de llargada i un de profunditat, per la qual cosa els soldats s’havien de moure ajupits. A banda i banda del niu de metralladora, s’obren les línies de trinxera en ziga-zaga. Una forma que, segons es va explicar a la inauguració d’ahir, respon a la necessitat d’incrementar el grau de protecció mitjançant angles tancats davant d’una possible explosió dins la trinxera.
 

Un valor per recuperar
Durant la inauguració d’ahir, l’alcalde, Dionís Guiteras, destacava «la importància de recuperar la memòria històrica d’uns fets que no s’haurien de tornar a repetir». I ho va contextualitzar en el moment actual i «en un entorn on aquestes lliçons sembla que no s’han après ni es recorden». Per això, va afegir, «la nostra obligació és explicar-ho a les noves generacions. Cal que ni la violència ni els sacrificis que hi va haver aquí, no s’oblidin».

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, es va pronunciar en una línia semblant quan va defensar la necessitat «d’assentar la memòria democràtica en el present i projectar-la amb rigor analític i perspectiva crítica d’una manera divulgativa perquè arribi a la ciutadania». Va concloure que, restauracions com aquesta «són una oportunitat per posar sobre la taula els horrors de la guerra i fomentar els valors de la pau».

Feta la restauració de la trinxera, ara s’elaborarà una memòria amb tota la informació extreta.

Es faran més excavacions

La restauració inaugurada ahir és el primer pas d’un seguit d’actuacions que vol fer l’Ajuntament de Moià per recuperar i explicar la història vinculada amb la Guerra Civil al poble. Això inclou l’excavació de més trinxeres (s’està preparant la propera per a enguany o començament del 2026) amb ajuts de la Diputació i el Memorial Democràtic, i altres investigacions, com l’incendi de l’església de Sant Sebastià.

26 gener 2025

Regió7

Troben restes "insòlites" de rinoceronts i ossos de les cavernes en unes coves de Moià

Els animals descoberts aquest estiu a les coves del Toll podrien tenir 230.000 anys d'antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l'ecologia de la zona
Redacció/ACN27/08/2024 - 07.32

compartir a Facebook
compartir a X



La campanya d'excavació a les coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba a la recta final després d'un mes de feina.

L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que enguany han fet una campanya "de canvi d'estratègia" després d'uns anys "molt concentrats" al nivell de 60.000 anys d'antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s'ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una acumulació de fauna "insòlita".

En concret, s'han trobat restes "d'animals molt grossos" com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ós de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una "perspectiva molt interessant" de com era el paisatge i l'ecologia de la zona.

A més, es podrà observar "com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals". Una visita a l'interior de la cova del Toll de Moià (ACN/Mar Martí)
 

Seguint la pista dels neandertals

Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. "De moment ja ha aparegut alguna eina, i això ens demostra que hi van ser", assegura.

L'any 2023, l'equip investigador de l'IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d'un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d'antiguitat a la cova de les Teixoneres de Moià.

Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d'un infant de 6 anys, l'any 2016. Restes de fogars localitzats a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Pel que fa a la cova del Toll, enguany els arqueòlegs s'han centrat a excavar la zona exterior de la cavitat, que fins ara no s'havia explorat. L'objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes, una espècie d'ós que es va extingir fa més de 27.000 anys.


La cova del Toll, explica l'investigador, és un lloc d'hibernació de l'ós de les cavernes, i algun exemplar d'aquest animal moria o bé se'l menjaven altres carnívors.

D'aquesta manera, els neandertals n'aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s'han trobat eines i també marques lítiques als ossos dels animals, i per això volen buscar "el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes".

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià.

Les restes localitzades l'any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Aquest estiu s'han fet noves excavacions a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Un dels aspectes que s'està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que, si fos així, podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.

Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d'ADN, i en aquests moments s'estan mostrejant diverses restes que s'han anat trobant i se n'estan buscant de noves als sediments.

"Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals", conclou.

27 agost 2024

324

La Cova del Toll de Moià ja té enllestida la passarel·la d’accés per facilitar els treballs arqueològics

La construcció permetrà continuar amb les excavacions a l’exterior de la cavitat i amb les visites guiades al seu interior


Nova passarel·la d'accés a la Cova del Toll de Moià / Ajuntament de Moià


Redacció
Moià 11 JUL 2024 11:43


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià ha enllestit aquesta setmana les obres del nou porxo i la passarel·la d’accés a la cavitat. La necessitat de compaginar les visites guiades a l’interior de la Cova del Toll i seguir, al mateix temps, amb les excavacions arqueològiques a l’exterior han fet necessària la nova infraestructura, que l'Ajuntament de Moià ha construït en els darrers mesos.

Les excavacions a Toixoneres han revelat, en els darrers anys, que la part exterior de l’entrada de la cova era un espai molt utilitzat, i ara s’hi poden trobar una gran quantitat de restes. Tenint en compte això i la importància de les troballes a l’interior de la Cova del Toll, l’equip d’arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que està realitzant intervencions arqueològiques anuals en els jaciments de les Coves del Toll i Toixoneres, van posar en relleu la necessitat de començar l’excavació fora de la cova. Per fer-ho, era imprescindible la construcció d’una passarel·la d’accés a la porta de la cova que permetés excavar-hi a sota, que ara s’ha fet realitat.

El projecte consta d’una estructura de bigues d’acer laminat que s’ancoren a la roca lateralment i aguanten la passarel·la d’accés. Paral·lelament i per protegir aquesta zona d’excavació, a la vegada que facilitar la seguretat del jaciment i dels arqueòlegs, s’ha construït un porxo que protegeixi de les inclemències meteorològiques.


Les Coves del Toll estan declarades bé cultural d'interès local / Ajuntament de Moià

Les obres, amb un cost de 45.980 euros, han rebut una subvenció de 35.000 euros per part de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l'any 2024.

Segons fonts municipals, l’actuació continua amb la línia de prioritats de l’Ajuntament de Moià de «preservar i difondre el patrimoni cultural del municipi i així impulsar un dels atractius turístics més importants de la comarca».

Les Coves del Toll estan declarades bé cultural d'interès local i consten a l’inventari de jaciments arqueològics i paleontològics de la Generalitat de Catalunya. Atesa la seva importància paleontològica i geològica, des de l’any 2003, l'IPHES hi està realitzant intervencions arqueològiques.

11 juliol 2024

Regió7

Moià renovarà l’enllumenat del camí d’accés a la Cova del Toll

El projecte preveu instal·lar la nova il·luminació en una part del recorregut i la substitució de les arquetes elèctriques


Visitants a l'interior de les Coves del Toll / ARXIU/ALEX GUERRERO

David Bricollé
Moià 28 MAR 2024 6:25


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll tindrà nova instal·lació d’enllumenat a l’itinerari d’accés a la cova principal per optimitzar la seva gestió energètica. L’Ajuntament de Moià ha aprovat la memòria tècnica que preveu l’execució del projecte d’il·luminació, amb un pressupost de 45.000 euros.

La memòria defineix l’enllumenat d’una part del recorregut, concretament d’un tram d’aproximadament 75 metres, que correspon a l’accés de la Cova del Toll des de la zona d’aparcament i punt d’informació. La lluminària que es proposa és una balisa de peu, de secció circular de 115 mm de diàmetre i 80 cm d’alçada. El color es definirà més endavant per permetre la integració total en el paisatge. Es planteja situar les balises just per davant de la barana en els trams on n’hi ha, i donar continuïtat a aquesta on no n’hi ha.


El projecte també inclou la substitució de les arquetes elèctriques existents en tot el recorregut. Actualment, la instal·lació està formada per un subministrament elèctric de 17,321 kW de potència amb una instal·lació soterrada de tubs i arquetes al llarg del recorregut que no estan en bon estat. Aquestes se substituiran per unes de noves que quedaran fixades al terreny amb formigó i amb una tapa de registre. També hi ha alguns tubs deteriorats per pas de cables elèctrics descoberts, que se soterraran de nou. Pel que fa a la durada dels treballs, es preveu que sigui de 3 mesos.


El projecte està subvencionat per la Diputació de Barcelona en el marc del programa sectorial de rehabilitació i millora d’edificis, edificacions i jaciments arqueològics locals amb valors patrimonials.

Aquesta serà una nova millora que s’introduirà al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià, on actualment s’ha dut a terme també la construcció d’una passarel·la i un porxo just al davant de l’accés a la cova.

Aquesta nova estructura permetrà que els arqueòlegs puguin treballar als nivells inferiors de l’entrada a la cavitat i que alhora els visitants puguin continuar accedint al recinte. D’aquesta manera, sense afectar el camí de ronda del Parc Prehistòric, es podrà continuar amb l’excavació de restes prehistòriques per sota de la passarel·la, situada just a l’exterior de la cova. D’altra banda, el porxo que permetrà protegir l’accés a la cova i les noves excavacions arqueològiques i facilitarà la seguretat del jaciment.

Amb aquestes millores, el consistori assegura que segueix treballant perquè aquest jaciment arqueològic sigui «referent mundial».

 28 març 2024

Regió7

Moià fa una passera d’accés a la cova del Toll per facilitar els treballs arqueològics

La nova estructura permetrà als visitants continuar accedint al recinte i garantir la continuïtat de les excavacions que es duen a terme al complex

Queralt Casals
Moià | 08·02·24 | 06:25



Treballs a l’accés de la cova del Toll de Moià Ajuntament de Moià


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià ha iniciat les obres de construcció d’una passarel·la i un porxo just al davant de l’accés a la cova. Aquesta nova estructura permetrà que els arqueòlegs puguin treballar als nivells inferiors de l’entrada a la cavitat i que alhora els visitants puguin continuar accedint al recinte. Els treballs s'allargaran un mes i mig.


Per garantir l’accés a l’interior de la cova del Toll i alhora la continuïtat de les excavacions a l’exterior, l’Ajuntament de Moià ha iniciat els treballs per construir una passarel·la i un porxo d’accés al recinte. Les excavacions que es duen a terme des de fa anys al Parc Prehistòric de les Coves del Toll requereixen poder seguir avançant en l’àmbit de l’accés a la cova i perquè es pugui anar excavant en el seu subsol s’ha fet necessària la construcció d’una passera. Amb aquestes millores, el consistori assegura que segueix treballant «perquè aquest jaciment arqueològic sigui referent mundial».


D’aquesta manera, sense afectar el camí de ronda del Parc Prehistòric, es podrà continuar amb l’excavació de restes prehistòriques per sota de la passarel·la, situada just a l’exterior de la cova. Al mateix temps, es farà un porxo que permetrà protegir l’accés a la cova i les noves excavacions arqueològiques i facilitarà la seguretat del jaciment. La nova estructura es delimitarà amb un reixat metàl·lic i baranes per tal d’evitar risc de caiguda a la mateixa excavació.


Actualment, l’accés a l’interior de la cova del Toll es realitza a peu pla des del caminet d’accés que dona la volta al Parc Prehistòric. L’accés està tancat mitjançant un reixat d’acer i just davant hi ha una petita placeta on s’inicia la visita guiada cap a l’interior de la cova. És en aquest punt on s’està construint la nova passera, i el porxo, que tindrà unes dimensions d’uns 6,5 metres de llarg per una amplada variable d’entre 3 i 4 metres i una alçada aproximada de 3,5.

Els treballs compten amb l’autorització preventiva del departament de Cultura de la Generalitat i la direcció tècnica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Les obres, que tenen un cost de 63.097,45 euros estan subvencionades per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura.

Cada estiu un grup d’arqueòlegs duen a terme noves excavacions al jaciment del Moianès. Les últimes troballes, el juny passat, van ser les restes del quart individu Neandertal que apareix al recinte. Concretament, es van trobar dos fragments d’occipital d’un individu jove de fa 52.000 anys. 

8 febrer 2024

Regió7

“Deixar el castell al poble és el meu llegat a la societat”

Entrevista a Josep Maria Anzizu, propietari del Castell de Castellterçol 

El 9 Nou
18/04/2023 | 9:00
Castellterçol

Josep Maria Anzizu, amb el castell al fons | Sebastià Renom

No sé si impressiona el títol. Vostè és el senyor del castell, oi?

Ara, això sembla, sí [riu]. Quan el vam comprar, un amic del poble em va dir: “Escolta’m, ja saps què has comprat? El senyor del castell té molt mala fama!”. Es veu que un dels Xatmar, els antics propietaris durant l’edat mitjana, era terrible. Penjava tots els enemics.

Sort que vinc en so de pau. Vostè se l’ha estimat sempre, el castell.

Provinc d’una família d’origen basc, però barcelonina de diverses generacions. Vam venir al Moianès per la malaltia d’un dels meus germans. Primer vam anar a Moià i després vam venir a Castellterçol. En aquella època el castell tenia dos habitatges, la masoveria i el pis dels propietaris, que es llogava als estiuejants. El pis estava molt “esgavellat”, però la meva mare adorava la història i li feia il·lusió viure al castell. Vam aconseguir un lloguer baix a canvi de fer-hi millores cada any.

Llavors, viure al castell, no era com a les pel·lícules? Mobles espectaculars i llars de foc enceses per tot arreu…

Tot al contrari! L’aigua la trèiem d’un pou proper i l’electricitat era molt dèbil. No hi havia calefacció ni mobles. Ni tan sols un pas directe per als cotxes des del poble. La vida al castell era força precària. Els pares van arreglar molt la casa per dins. També van portar l’aigua corrent, van arreglar la teulada i van gestionar la construcció del pont per arribar al castell més fàcilment.

El van llogar amb fantasma?

Nosaltres no n’hem vist mai cap! En canvi, sí que sentíem les rates quan es passejaven per l’altell de l’habitació on dormíem.

La fortalesa devia ser una bona zona de jocs, quan era jove.

Quan hi vam arribar, quedaven encara en peu parts de la muralla i de la torre principal. Però mai vaig jugar a ser un cavaller medieval. Amb els amics de la colònia d’estiuejants jugàvem a lladres i policies, amb pistoles de ganxet. Ens les fèiem nosaltres, amb un tros de fusta, un ganxet de cortina i una goma. Ens perseguíem al voltant de les ruïnes. Aquest lloc era ideal per a la canalla a l’estiu, envoltat de natura i animals.

També va passar uns quants hiverns al castell. Això devia ser més dur.

Ja era més gran i vaig venir-hi sol. Feia molt fred i nevava de tant en tant. Em vaig instal·lar en una habitació petita, per on passava la xemeneia dels masovers. El vespre anava a casa d’ells, que tenien la llar de foc encesa. I a la hora de dormir m’acompanyaven unes ampolles d’aigua calenta. Era dur, però de jove ho aguantes tot.

Va venir a l’hivern a Castellterçol a sanar-se.

Al campament militar de Castillejos, l’últim dia de les milícies universitàries, em va explotar una bomba de mà. Em va fer ferides, però sobretot vaig patir seqüeles, probablement de l’ona expansiva. Els metges en deien un “mal silenciós”. Tenia mal de cap, no em concentrava, llegir em cansava. Llavors tenia 21 anys i feia cinquè de la carrera de Dret. Vaig pensar que venir al poble em faria bé. Feia vida a l’aire lliure, dormia millor que a Barcelona, sortia d’excursió, a caçar, vaig jugar amb l’equip de futbol local… Em vaig fer amb la gent d’aquí i vaig conèixer un altre Castellterçol, molt diferent del poble d’estiueig. I em vaig anar recuperant.

Això el va influir per comprar la propietat?

Era una finca petita, que no rendia gaire i l’any 1987 les propietàries, les germanes Oller, la van posar a la venda. Nosaltres ja vivíem en una casa propera, Can Tombarella, però els meus pares encara estiuejaven al castell. Ens els sentíem molt nostre. I de tots els meus germans, jo era el que em sentia més lligat a Castellterçol. Volia continuar treballant en l’edifici, perquè no es perdés. Era la manera d’ajudar un poble que sempre m’ha fet molt bé. On m’hi trobo molt bé.

I què se sent quan signa les escriptures d’un castell?

La meva mare em va dir: “Heu comprat el castell, però vosaltres en sou només els administradors. Un castell és un bé de la comunitat.” I la meva dona Terry em va recordar que seria una despesa per a tota la vida. I així és. Però ens feia il·lusió. No tenim fills i vaig pensar que aquesta era la meva manera de deixar un llegat a la societat, una cosa que jo estimo.

Però no l’han donat pas a l’Ajuntament, sinó que el gestiona una fundació.

Aquest és un castell petit, però necessita manteniment i millores. Intentem pagar-ho amb les quotes dels Amics del Castell i les entrades d’algun acte cultural, lloguem un habitatge turístic, busquem subvencions. I la meva dona i jo encara hi afegim una mitjana de 20.000 euros l’any. Per a l’Ajuntament seria una càrrega econòmica, una despesa que potser no podria assumir, perquè entenem que hi pot haver altres prioritats o urgències. I el castell s’aniria desfent. Per això, fa cinc o sis anys, vam decidir donar-lo a una fundació, i ens en vam quedar només amb l’usdefruit. La Fundació Josep Maria Anzizu està pensada per garantir el futur del castell. Ara hi ha una part de la muralla que amenaça ruïna. Doncs ens agradi o no, l’hem de reparar. Mantenir el patrimoni històric és car.

Un arquitecte els va dir que, per mantenir-lo dempeus, havia de ser un castell viu.

Vam consultar a l’historiador Antoni Pladevall, al servei de Patrimoni de la Generalitat, a l’arquitecte Jordi Sarri… Tots ens van dir que, per no acabar ruïnós, un castell havia de compaginar usos: l’agrícola, l’històric i el cultural. Així que hem continuat cultivant la finca, hem fet excavacions arqueològiques i s’ha redactat un pla director arquitectònic que ens guia a l’hora de fer qualsevol millora. També ens van dir que obríssim el castell al públic. I vam ser dels primers a fer-ho a Catalunya. Oferim visites guiades. I cada any organitzem un concert i celebrem un aplec a l’ermita. També hi hem fet teatre, sardanes, cinema, contes, exposicions de fotografia…
La sort del castell, potser, és que aquí sempre s’hi ha viscut.
El primer document data del 898, en temps de Guifré el Pilós. Va cedir les terres a un tal Tersol per fer-hi un castell. Tot i que creiem que no queden restes d’aquesta època. Era un castell per controlar camins, situat en línia amb les fortaleses de Sant Martí de Centelles, Castellcir i Granera. La muralla és plena d’espitlleres, però mai s’han trobat documents de cap batalla. Al segle XVI el castell medieval, el vell, va deixar de ser útil, però la part més nova, convertida en masoveria, no es va abandonar mai. El recinte i la finca han estat sempre cuidats.

Quines obres tenen pendents?

N’hi ha un parell d’importants en l’aspecte econòmic. Arreglar la torre nova, que ens agradaria condicionar com a mirador. I fer habitatges per als masovers fora del recinte. Així podríem ensenyar al públic tot l’edifici i ampliar el museu. També tenim el repte de fer rendir les terres. Ara hi provarem el conreu de nogueres.

El poble, Castellterçol, porta el nom del castell i del seu primer senyor. Els veïns se’l senten seu?

Costa, la veritat. La gent de Castellterçol mai li van donar massa importància, el van considerar més aviat una masoveria. Però quan hi entren i en coneixen la història se sorprenen. I solen canviar d’opinió.

Vostè ha comprat el castell i l’ha donat al poble, sense ànim de lucre. A Catalunya, s’entén el mecenatge?

Es practica poc, comparat amb altres països com els Estats Units, on està a l’ordre del dia. Jo provinc de dues famílies molt humanistes que sempre han fet accions d’aquest tipus. El meu germà ha fundat diverses fusteries al Txad. Sor Eulàlia Anzizu va ser mecenes del monestir de Pedralbes. L’oncle de la meva mare, Modest Furest, fundador de Vichy Catalán, va ajudar a fer que el seu poble, Sant Pol de Mar, tingués atractiu turístic. La Terry i jo tenim una vida força senzilla, fins i tot austera. Podem dedicar diners a ajudar els altres. Ens ve d’arrel.

La seva dona Terry és un puntal de la seva vida. També és una “senyora” del castell atípica.

Ella és americana. Treballava al consolat del seu país a Barcelona, i volia aprendre català. I jo volia aprendre anglès, per poder estudiar als Estats Units. Primer vam ser parella lingüística quan això no estava ni de moda. I ja en fa cinquanta-molts anys. És una dona de valors, independent, esportista, emprenedora. No li costa gens arremangar-se per fer qualsevol arranjament que necessiti el castell.

L’1 de maig vostè fa 90 anys. No li cal cap regal, doncs.

Amb 90 anys no necessites res més que salut per anar aguantant. Jo sempre he fet molt esport, he estat federat en set disciplines diferents. A futbol, vaig jugar a Tercera Divisió. He fet vela, alpinisme, esquí de muntanya, tennis, golf i vaig estar jugant al pitch&putt fins a 85 anys. De fet, en vaig ser el primer president de la federació catalana. L’esport sempre m’ha anat bé.

Ha treballat com a advocat, economista i a l’empresa de finques familiar. Ha fet docència i ha assessorat a les millors universitats de negocis del país. Malgrat el “mal silenciós” va tirar endavant.

Sí, vaig aconseguir acabar Dret. I el vaig enfocar al món de l’empresa i l’economia. Vaig treballar per a advocats del sector i per a una important consultora anglesa. També he estat lligat a les escoles de negocis com l’IESE o ESADE. D’aquesta última en vaig promoure la internacionalització. He col·laborat amb la UAB, la Pompeu Fabra, la Universitat de Vic. Mai he buscat fer gaires diners, sinó dedicar-me a coses que m’agradessin. Del meu pare, en vaig heretar Finques Anzizu, una empresa que vaig rejovenir i ha funcionat bé. I és la que m’ha permès dedicar-me al mecenatge.

Economista, empresari, docent… Ha viscut moltes crisis i molts canvis.

I el més gran i ràpid és l’època digital d’ara. A la gent gran ens costa molt d’adaptar-nos-hi. Jo encara domino l’ordinador, però moltes persones de la meva edat no n’han tingut mai. El mòbil em costa i ja no et dic les xarxes socials. I la Kings League? 92.000 persones que van omplir un estadi. A aquesta gent, què els interessa, de la vida? Em té realment encuriosit.

Ha escrit unes memòries, “Arrels i sobretot ales”.

Per una banda explico les meves arrels, provinents d’una família basca, molt arrelada a Catalunya, amb un pare estricte i una mare apassionada per la història. Però, a la vegada, he anat una mica per tot el món, he volat.

I què li ha influït i ensenyat més a la vida, les arrels o les ales?

Les ales! Vaig marxar a estudiar fora quan aquí no ho feia ningú, a París, a Anglaterra, els Estats Units, la Xina. Les ales em va ajudar a aprendre que el món és molt divers, que la gent té principis molt variats i que s’han de respectar. Hem de ser molt més tolerants.

Amb 90 anys, falten coses per fer?

Deixar-ho tot ben organitzat. Una de les coses que més m’ha agradat fer és organitzar. Per exemple, esdeveniments esportius. Amb 14 anys vaig fundar un club esportiu amb els joves de la colònia d’estiueig, el Club Atlético de Castelltersol. Fèiem atletisme, futbol, bàsquet, ciclisme… Va arribar a tenir gairebé un centenar de nens!

18 abril 2023

El 9 Nou

Entre neandertals i carnívors

 

 

5 agost 2022

el9nou paper

Cendres sospitoses sota els peus

La Catalunya prehistòrica (2)

El jaciment de Moià té la pel·lícula completa del neandertal, amb óssos i (potser) focs de fa 250.000 anys

Barcelona
01/08/2022 11:27

Un jaciment que en són dos. Dues coves de vides paral·leles, a pocs metres de distància, que possiblement van ser-ne només una. Som a les coves del Toll, a Moià, a 745 metres d’ altura. Dues coves, o una, que expliquen la presència humana des de fa un quart de milió d’anys, ni més ni menys.

Un equip de 20 persones, dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha estat fins a finals de juliol treballant en els dos focus d’interès d’aquest jaciment, que possiblement ofereix, després de 20 anys d’excavacions arqueològiques, més preguntes que respostes. El jaciment ocupa diversos punts d’unes coves al llarg de 1.148 metres. Al voltant de 180 metres estan habilitats per a la visita (i és un gran lloc on passar l’onada de calor). Temperatura estable de 12ºC –cal anar-hi abrigat–, una mica més si la temperatura externa és extrema. El visiten unes 50.000 persones a l’any.
Els habitants de la zona entren a les coves a menjar ós: el maten ells o en mengen la carronya?

A l’interior, a deu metres de capes de sediments, s’explica una pel·lícula fascinant d’homes de les cavernes, però sobretot que serveix per desmentir el tòpic quaternari. Perquè en un dels focus arqueològics, a la cova del Toll, el que sosté l’equip de Rosell és que l’home de les cavernes no és més que un mite. Viuen a l’exterior, en cabanes de què no queden restes. Estem parlant de fa 45.000 anys.

A les coves hi entren, sí, però una estoneta. A caçar óssos o potser a rapinyar-ne la carn si els troben morts: el fred els conserva. “La cova és un bon lloc per caçar-los. Estreta, no gaire alta, amb prou feines es poden posar drets; alguns poden arribar a fer quatre metres, i a sobre pot ser que els sorprenguin hibernant, o sigui, atordits”, explica Rosell. Al costat de les restes d’óssos n’apareixen de hiena, lleó, llop, cérvols, cavalls, urs... alguns semblen haver estat traslladats a la cova pels óssos per a les seves cries.

Curiosament, en aquesta cova únicament hi hibernen femelles, joves o velles, i cadells. No hi ha restes de mascles. Rosell i el seu equip estan en contacte amb els estudiosos de l’ós pirinenc per comprendre’ls més bé.

Els arqueòlegs han aplicat una tecnologia d’intel·ligència artificial a l’anàlisi dels ossos. Han entrenat un algoritme, una finíssima tècnica de reconeixement òptic, que determina quines marques dels ossos van ser practicades pel sílex dels neandertals. El sistema té un 95% de fiabilitat i ha determinat 30 vegades més talls que els que detectava l’ull humà. Les costelles dels óssos mostren aquestes marques. Els neandertals els han buidat les entranyes, se n’han emportat el filet. També s’han endut el cap i les extremitats, tot allò que poden tallar i transportar. Sencers, poden arribar a 500 quilos.

A la gruta, amb les restes d’ ossos, han aparegut al voltant de 30 eines lítiques. La hipòtesi de Rosell és que els van caure del sarró o les van abandonar perquè estaven desgastades, però un nombre tan elevat denota una altíssima quantitat de visites a aquesta cova, una veritable carnisseria prehistòrica.

Sí que ocupen l’entrada de les coves. La zona il·luminada. Per això, ara una de les hipòtesis de l’equip és que a l’entrada de la cova del Toll el subsòl conserva possiblement un campament, provisional o temporal. Rosell voldira poder cobrir aquesta zona i excavar en futures campanyes.

Reforça aquesta idea amb el fet que a la cova adjacent, la Teixonera, els resultats són espectaculars a l’entrada. La part interior ha estat buidada per datar els sediments. Hi apareixen focs, dents humanes, ossos d’espècies diverses. “Els canvis en la fauna expliquen els canvis climàtics”, explica Florent Rivals, especialista en zoologia de l’equip, “aquí també apareix un exemplar de cérvol gegant, un megaloceros; és la presència més al sud d’Europa d’aquesta espècie, i tenim rinoceront llanut i mamut, espècies de clima fred”. La precisió de l’urani-tori diu que els sediments oscil·len del 17.000 al... 230.000! És més: són dades encara no calibrades, de manera que fins i tot podria ser anterior, de fa 250.000 anys. El jaciment arriba fins al 4.000 a.C., quan neix l’agricultura.

A la boca de la gruta, i en aquestes cronologies, apareixen sediments barrejats amb trossets d’ os i restes carbonitzades: foc? D’on surt foc és dels ulls de Rosell quan explica que podríem estar parlant del seu ús per part del neandertal en cronologies molt antigues. No les que més, ja que estan documentades en 400.000 anys, però les que s’apunten a la Teixonera serien fabuloses. Perquè permetria tenir una seqüència completa del neandertal a Catalunya des de l’inici fins al final, fa uns 35.000 anys. D’aquesta època la Teixonera ofereix restes de campaments d’usos de pocs dies: gent de passada? Caçadors darrere d’un ramat de cérvols? En trànsit cap a les mines de sal de Cardona o d’ Oló, cap al Montseny a buscar sílex? Més preguntes que no pas respostes.

1 agost 2022

LaVanguardia

Les excavacions estudies la relació entre els humans i la fauna salvatge

 17 juliol 2022

Regió7 paper

Les coves del Toll obren portes per celebrar els 70 anys de la descoberta

 16 juliol 2022

Regió7 paper

Els neandertals del Toll s'alimentaven d'ossos

 6 agost 2021

el9nou paper

Els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular a les coves del Toll

1 agost 2021

el9nou paper
 

Els neandertals de les coves del Toll de Moià menjaven óssos de les cavernes

Durant les excavacions s'han trobat eines de tall que certificarien que, a més d'herbívors, els humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys també s'alimentaven de carnívors
Redacció31/07/2021 - 17.31Actualitzat31/07/2021 - 17.58

Una vintena d'arqueòlegs han trobat al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven óssos de manera regular.

En les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, s'han trobat eines de tall que certificarien que, a més d'herbívors, els neandertals també s'alimentaven de carnívors. 

Una petita eina de tall trobada al costat de restes d'ós a la cova del Toll (ACN / Carola López)

A les coves de Moià s'hi fan excavacions cada estiu, però el 2020 es van aturar per la Covid i ara s'han reprès. Estan considerades "un dels jaciments més importants de Catalunya" i encara hi ha molt per explorar.

En aquesta ocasió, la recerca s'ha centrat a la cova de les Teixoneres i, especialment, a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.A l'entrada de la cova del Toll hi ha un panell informatiu amb els animals que van viure a la zona (ACN / Carola López)

Les descobertes més sorprenents s'han fet a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys.

El director de l'excavació, Jordi Rosell, professor de la Universitat Rovira i Virgili, explica que la troballa d'eines de tall certifica que aquests neandertals tenien els plantígrads "com un dels seus recursos habituals".Tres investigadors analitzen les restes animals trobades (ACN / Carola López)

Ara intenten verificar si les restes trobades corresponen a óssos morts durant la hibernació o si van ser animals que van caçar els humans per alimentar-se i per aprofitar-ne les pells.

Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'ós de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads femelles que s'ha trobat a la cova del Toll:


"És potser una de les més importants de la península Ibèrica i, a més, correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa."Dues arqueòlogues analitzen els ossos trobats a les coves de Moià (ACN / Carola López)

Un cop acabades les excavacions, a la vintena d'arqueòlegs que han treballat a les coves del Moianès els espera un llarg treball de laboratori i d'investigació per presentar finalment les descobertes als congressos especialitzats.

La feina no s'atura i l'estiu que ve tornaran a fer excavacions en aquestes coves, que encara tenen molt per oferir. "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", diu Jordi Rosell.

31 juliol 2021

324

Arqueòlegs troben proves a les coves del Toll de Moià que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular

31/07/2021 - 15.30

ACN Moià.-Una vintena d'arqueòlegs han trobat a les coves del Toll de Moia diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular. Les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, han estat dirigides per Jordi Rosell, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili, que ha detallat que han descobert restes de plantígrads amb marques de tall fetes amb eines fabricades pels humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys. La troballa d'aquests objectes afilats a les cavernes fa pensar que els neandertals tenien els ossos com un dels seus recursos habituals i que, a més d'herbívors, també menjaven carnívors.

Després d'un any d'aturada a causa de la covid, un equip d'arqueòlegs ha reprès aquest juliol les excavacions que any rere any fan a l'estiu a Moià. En aquesta ocasió s'han centrat a la cova de les Teixoneres i especialment a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys d'antiguitat i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.Les descobertes més sorprenents, però, s'han trobat a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys al seu voltant. Cosa que, segons Rosell, certifica que tenien aquests plantígrads "com un dels seus recursos habituals". "Estem mirant si aquests ossos havien mort durant la hibernació o els mateixos neandertals els mataven amb activitats de cacera", ha detallat el director de l'excavació que ha explicat, en declaracions a l'ACN, que fa temps que estan intentant verificar aquesta idea.Jordi Rosell ha subratllat que la presència d'eines tallants que es podrien fer servir per a la caça dels plantígrads "és molt poc freqüent en aquests llocs". "Ningú no deixa les eines al supermercat", ha dit en to de broma per explicar de manera més planera la sorprenent troballa. En aquest sentit, ha destacat que han trobat marques de tall als ossos per treure'ls la pell i les vísceres i que també han descobert algun dels ganivets que utilitzaven per fer-ho.Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'os de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads que han trobat a la cova del Toll. "És potser una de les més importants de la península Ibèrica i a més correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa", ha dit tot afegint que tots els exemplars analitzats fins ara són femelles, cosa que els fa pensar que algunes d'elles passaven els hiverns juntes.Un cop finalitzades les excavacions, la vintena d'arqueòlegs que han treballat durant les darreres setmanes a les coves del Moianès tenen un "llarg treball de laboratori, de pensar i de discutir amb els companys" per tal de finalment presentar-ho als congressos, on hauran d'ensenyar quines són les seves hipòtesis i els mètodes que han utilitzat per certificar-les. Aquí, però, no s'acabarà la feina, l'estiu que ve tornaran a la zona, ja que "les coves del Toll són un dels jaciments més importants de Catalunya i encara hi ha molt per explorar". "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", ha resumit Rosell per fer palesa la seva importància.

31 juliol 2021

324