Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marta Fàbrega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marta Fàbrega. Mostrar tots els missatges

26 de jul. 2025

Primera taula participativa d’institucions del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya central



Primera taula participativa d’institucions del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya central / Museu de Moià


Redacció
Manresa26 JUL 2025 6:25

La primera taula participativa d’institucions del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central, va tenir lloc el passat dimecres 23, al Centre d’Interpretació del Geoparc a Sallent. Aquestes reunions s’estan duent a terme per a la definició del Pla Estratègic Educatiu del Geoparc, per aquest motiu és de gran importància que tots els agents implicats hi participin. Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià-Casa Museu Rafael Casanova i del Parc Prehistòric de les Coves del Toll, va assistir en representació dels dos equipaments que formen part del Geoparc.

26 juliol 2025

Regió7

21 de des. 2022

Un palau per al Museu de Moià

La Casa Museu Rafael Casanova és on va viure el polític fins als 11 anys i, alhora, la seu del Museu de Moià

Queralt Campàs
21/12/2022 | 15:58
Moià

Fragments del retaule del Roser |

Aquest palauet, situat al carrer Rafel Casanova, número 8, de Moià, és la casa on va néixer Rafael Casanova i Comas el 1660. L’edifici Can Casanova és una casa benestant, edificada en la seva distribució actual a cavall dels segles XVII i XVIII sobre construccions anteriors. A més compta amb la certificació de Monument Històric i Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Aquesta edificació és, al mateix temps i des del 1935, la seu del Museu de Moià, i de fet és més reconeguda com a tal per tota la població moianenca. És un dels pocs museus que van estar oberts durant la Guerra Civil i el franquisme, amb visites en català. L’Ajuntament va llogar l’espai a la família, però als anys 80 estava molt deteriorat i el consistori no en podia assumir l’adquisició. Finalment, la Generalitat el va comprar i el 1993 es va tornar a obrir al públic. Actualment, la gestió és compartida: l’immoble és propietat de la Generalitat, però el contingut (obres d’art, etc.) és municipal.

L’exposició permanent de Rafael de Casanova, inaugurada i creada l’any 2005, està situada a la primera planta i compta amb diverses estances. Hi ha dues parts principals. D’una banda, s’explica “Moià i els Casanova”, que relata la vinculació de la família amb la població a través de les estances de la casa noble (menjador i cuina, capella i sala alcova). “Ens ha permès exposar peces importants del Museu de Moià com el retaule barroc del Roser, que és una joia del barroc català”, detalla Marta Fàbrega, directora del Museu. També hi ha l’escut d’un peix, que correspon a en Planella, el senyor feudal de Moià. “Quan la família va arribar al poble, en època medieval, no es van poder posar en un lloc cèntric, van haver de comprar la torre Casanova als afores perquè el poble era feudal”. De fet, la paret de les oficines del Museu és l’antiga muralla medieval. Alhora es pot veure l’escut de Moià en un dels capitells, que permet entendre per què Casanova va ser conseller en cap de la ciutat de Barcelona, després de 400 anys. “Gràcies al dret de carreratge Moià es va alliberar del senyor feudal pagant uns diners i va passar a ser tutela del comte de Barcelona”. En la segona part de l’exposició expliquen la Guerra de Successió.

A l’edifici hi ha diverses qüestions que demostren el poder adquisitiu de la família: els graons de l’entrada que utilitzaven les dones quan eren les cavallerisses per muntar a cavall de costat, el pou de 40 metres, la capella o la galeria del segle XVIII. La resta de l’edifici està format per les oficines, el soterrani, el laboratori de restauració, l’arxiu històric i la sala d’exposicions temporals. A més, al segon pis hi ha el Museu Arqueològic i Paleontològic, traslladat allà el 1998.

21 desembre 2022

el9nou

16 de jul. 2022

Les coves del Toll obren portes per celebrar els 70 anys de la descoberta



 16 juliol 2022

Regió7 paper

Moià recupera la placa original del monument de Rafael Casanova perduda el 1939

La peça, de marbre blanc, l’han trobat ben conservada a la finca del tenor Francesc Viñas els seus nous propietaris, i l’han cedit al museu

Jordi Escudé
Moià | 16·07·22 | 06:30


Cristina Casinos, encarregada de la conservació de peces del Museu de Moià, polint la placa MUSEU DE MOIÀ

La placa incrustada al monument original dedicat a Rafael Casanova de Moià, que va desaparèixer juntament amb l’estàtua just acabada la Guerra Civil i que es donava per perduda, ha aparegut 83 anys després. Era a la finca del tenor local Francesc Viñas, que havia fet construir el monument l’any 1932, i fa uns dies, els actuals propietaris de l’immoble van trobar la peça per casualitat mentre hi feien obres. L’han cedit al Museu de Moià.

L’estàtua de bronze (i la seva placa), que és una rèplica exacta del monument que l’escultor Rossend Nobàs havia fet a Barcelona, va ser inaugurada el 16 d’agost del 1932 per l’aleshores president de la Generalitat, Francesc Macià, al jardinet que el mateix Viñas havia adaptat davant la seva finca (on actualment hi ha la plaça de l’Hospital). Tanmateix, un cop acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes la van retirar, i des d’aleshores no s’havia sabut res més del monument. Segons consta en un informe elaborat arran de la troballa per l’arxiver local Ramon Tarter, «per testimonis orals sembla ser que l’estàtua va romandre un temps arraconada als baixos del cafè del Círcol Recreatiu i que fou venuda posteriorment per ser fosa», si bé també hi ha la versió que hauria estat retornada a la família Viñas. Cap de les dues hipòtesis s’ha pogut confirmar mai, i en qualsevol cas, no hi ha rastre de l’estàtua. L’únic que ara ha aparegut és la placa, i en aquest cas si que s’ha trobat a la finca de la família que n’havia pagat la construcció.
Inauguració del monument a Moià, l'any 1932, amb presència del president Francesc Macià MUSEU DE MOIÀ

Encara no fa dos anys que l’immoble va ser adquirit per Daniel Cruz i el seu marit, que s’hi van traslladar a viure per Sant Joan de l’any passat amb els seus fills. Expliquen que la troballa va ser «tota una sorpresa» perquè no sabien que a la casa hi hagués cap peça d’aquest tipus. A més, «com que estava girada, pensàvem que eren les restes d’alguna còmoda, i mai no n’havíem fet cas», diu Cruz. No se’n van adonar fins que la van haver de moure per les obres. De fet, es trobava en un edifici secundari de la finca, on hi havia hagut l’antiga bugaderia i el columbari, «i només hi anàvem esporàdicament». Era en una habitació «plena de trastos» darrere d’unes fustes.
 

Ben conservada
Es tracta d’una peça de marbre i de color blanc, de gairebé 80 centímetres d’alçada i 40,5 d’amplada, i amb un gruix de més de 2,5 centímetres. Malgrat aquestes dimensions i el temps que ha estat desapareguda, es conserva en bon estat i tan sols té «alguna ratllada», explica la conservadora del museu, Cristina Casinos, de manera que només s’hi ha fet una neteja superficial en sec. S’hi pot llegir la inscripció «A l’insigne fill de Moià Rafel Casanova 1714», i manté l’escut. S’ha registrat «i se’n farà ressò», apunta la directora-gerent del Museu de Moià, Marta Fàbrega, però no s’exposarà de forma permanant per falta d’espai tenint en compte la inmensitat de peces que hi ha, si bé seguramet es mostrarà al públic en moments puntuals encara per determinar.

Acabada la dictadura es va erigir una nova estàtua dedicada a Rafael Casanova seguint l’estètica de l’anterior i al mateix lloc, però més petita i de poca qualitat, i es va acabar degradant, mentre que la placa es va fer en base a fotografies de la del 1932 que s’havia perdut i es va incrustar al pedestal (que és l’únic que s’havia conservat). El 1993 es va fer l’estàtua actual, que ja era de bronze i amb unes mides proporcionades al pedestal. És obra de l’escultor Josep Maria Molist.

16 juliol 2022

Regió7

16 de jul. 2020

La Universitat d’Estiu del Moianès es consolida en la seva sisena edició en un any marcat pel coronavirus

juliol 16th, 2020 Dídac Garcia 


L’acte educatiu organitzat pel Consell Comarcal i la Universitat Ramon Llull ha sigut tot un èxit i vol esdevenir un punt de referència pel que fa a la formació continuada. De la mateixa forma, un any més ha mantingut les portes obertes a tothom, tant a ciutadans de la comarca com els que són de fora. Marta Fàbrega, una de les mestres del curs de la tarda, i gerent de les Coves del Toll, destaca la reeixida edició d’enguany.

Tot i la pandèmia l’equip rector va tenir clar en tot moment que si hi havia alguna possibilitat de tirar endavant la Universitat d’Estiu ho farien. I així ha sigut, del 6 al 10 de juliol s’han dut a terme els dos cursos que es basaven en visites a l’exterior, un pel matí i un per la tarda. Pel que fa al segon curs, basat en la descoberta dels valors naturals del Moianès, Marta Fàbrega destaca la bona predisposició dels alumnes i com això va suposar reactivar l’activitat a les Coves del Toll.

La sisena edició celebrada enguany ha comptat amb un total de 56 participants i gairebé totes les places disponibles plenes. També cal destacar les gairebé 300 persones que es van aplegar al Parc de Moià dijous passat per assistir a la taula rodona sobre “Viure amb el coronavirus”. En el marc d’aquesta xerrada es van dipositar unes caixes de cartró per fer aportacions voluntàries destinades a la fundació Càrites. En total, l’organització va aconseguir recaptar 523,12 €.

16 juliol 2020

OnaMoianès