El geòleg manresà Josep M. Mata-Perelló fa una generosa donació bibliogràfica al Museu de Moià Al mig, Josep M. Mata-Perelló, durant l'entrega del material bibliogràfic

 

Al mig, Josep M. Mata-Perelló, durant l'entrega del material bibliogràfic / Museu de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià31 D’AG. 2026 9:50Actualitzada 31 D’AG. 2026 9:50


El doctor en Geologia manresà i president del Consell Científic del Geoparc de la Catalunya Central, Josep M. Mata-Perelló, va fer la setmana passada una generosa donació bibliogràfica al Museu de Moià. Entre els documents entregats, destaquen les revistes i llibres especialitzats en geologia.


A partir d’ara aquests materials es podran consultar al museu i estaran a disposició de tothom qui vulgui aprofundir en aquest àmbit de la ciència. Des del museu moianès han aprofitat per agrair a Mata-Perelló aquesta aportació «tan valuosa», segons han manifestat.






El material rebut pel Museu de Moià / Museu de Moià

31 agost 2026

Regió7 

"Compromís total" per tornar a Moià les restes arqueològiques de les Coves del Toll i les Teixoneres

L'alcalde Dionís Guiteras assegura que tant l'IPHES-CERCA com la Generalitat i el consistori moianès estan d'acord amb el projecte, que podria començar l'any vinent
El trasllat de les peces trobades als jaciments al llarg de vint-i-quatre anys es faria a l'espai polivalent Cal Comadran, que es convertiria en un centre de recerca científica



Urbano Lorenzo, de la URV; Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià i Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, en el moment d'anunciar el possible trasllat de les restes / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Mar Peñarroja Paz
Manresa20 JUL 2026 13:56


"Compromís total", afirma Dionís Guiteras, alcalde de Moià, entre IPHES-CERCA, la Generalitat i l'Ajuntament de Moià per traslladar totes les restes arqueològiques dels jaciments de les Coves el Toll i les Teixoneres a Cal Comadran, l'antiga fàbrica recentment convertida en espai polivalent. El projecte, que encara s'està concretant, el va fer públic el mateix alcalde de Moià durant la roda de premsa de les darreres descobertes de la Cova de les Teixoneres (dos rinoceronts de fa 200.000 anys i restes lítiques neandertals) i es preveu que es comenci a fer realitat l'any vinent.


"És una proposta de la Universitat", explica Guiteras. L'alcalde es refereix a la Rovira i Virgili de Tarragona, vinculada a l'IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i a la província on es troben actualment les restes dels jaciments del moianès. "Actualment, al nostre fons hi tenim les troballes des de l'any 52 fins a mitjans dels 90, és a dir, els descobriments previs a la regulació", explica Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià. Fàbrega fa referència a la regulació del 1993 de gestió del patrimoni, moment en el qual les restes del Toll i les Teixoneres van començar a conservar-se a Tarragona. "Als jaciments de la comarca es troben una mitjana de 3.000/3.500 peces per campanya", continua la directora, i al municipi ja han arribat a la seva màxima capacitat d'emmagatzematge. I Cal Comadran, antiga fàbrica recentment habilitada com un espai polivalent, "seria el millor lloc on podrien estar", conclou.




Inauguració de l'espai polivalent Cal Comadran, que podria acollir les restes arqueològiques i el centre de recerca / Mireia Arso

150 m2 a la planta subterrània on conservar i preservar les restes i un centre de cotreball a la planta superior on acollir "investigadors de tot el món" que, a més, "puguin visitar els jaciments mentre fan els seus estudis", diu Guiteras. Una oportunitat per centralitzar a Moià tota la recerca relacionada amb les troballes, "unes restes que impliquen a científics de moltes disciplines diverses" i que, a Cal Comadran, "podrien treballar conjuntament". Actualment, el Museu de Moià té obert el seu fons a tots aquells qui necessitin veure'n les restes, "però no ho tenim tot", explica Fàbrega que creu que el projecte de l'Ajuntament és "100% positiu". "La iniciativa ajudaria a la difusió i conservació del patrimoni comarcal", continua, i concretaria el projecte iniciat el 2008 que, amb el nom Museu de l'os de les cavernes, ja tenia la intenció (frustrada) de reagrupar les troballes del Toll i Teixoneres.


"Cal Comadran es pot fàcilment habilitar en termes de seguretat i conservació ambiental", diu la directora-gerent. En ser una planta soterrada, "tèrmicament és senzill", diu Fàbrega, d'unes peces sòlides que necessiten emmagatzemar-se en estructures de Metalux dimensionades i col·locades segons la seva càrrega de foc o grau d'inflamabilitat, "per prevenció d'incendis", afegeix. Mesures, però, que l'antiga fàbrica pot complir.

"Tant de bo", diu Fàbrega d'un projecte que, de moment, "si tot va bé", afirma Guiteras, "podria començar l'any vinent".



`Roda de premsa de les troballes de la darrera campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres, a Moi / Alex Guerrero
 

El Museu de Moià: un projecte de futur

"És imprescindible", diu Fàbrega. La directora-gerent fa referència a la millora i rehabilitació de l'actual Museu de Moià. Ubicat en un palauet medieval del segle XV, el Museu necessita una "actualització", per tal d'estar a l'altura d'un museu comarcal. Guiteras, que és conscient de la necessitat, afirma que des de l'Ajuntament tenen la voluntat de millorar la infraestructura museística, però que el projecte "té un altre termini".


Per a la directora-gerent del centre cultural, tant el projecte de Cal Comadran com la futura remodelació del Museu de Moià són dues iniciatives "molt interessants i que secundem". "Estem molt contents", continua, i de moment, si les restes tornen, "el museu pot esperar". 

20 juliol 2026

Regió7 

Les Coves del Toll i el Museu de Moià clouen el curs amb un rècord de visites escolars

Un grup d'ecsolars visitant el patrimoni històric de Moià / Museu de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià15 JUN 2026 16:51


El Museu de Moià i el Parc Prehistòric de les Coves del Toll ha tancat aquest curs amb unes xifres de visites d’escolars que han batut rècords.


Un total de 13.148 alumnes han viscut la prehistòria de primera mà al Parc Prehistòric i 1.599 més han descobert la Casa Rafael Casanova.



Fonts del Museu asseguren que «ha estat un any intens, marcat per les vagues i pels capricis del temps — aiguats, nevades i tot el que la natura ha volgut posar-nos al davant-. I, tot i això, aquí estem».

15 juny 2026

Regió7 

El Museu de Moià incorpora una peça restaurada excepcional: un orgue d’aire del segle XIX

L'instrument, procedent de l’antiga església de Sant Pere, es pot visitar a l’exposició permanent després de passar per una restauració integral




L'orgue d’aire del segle XIX exposat al Museu de Moià / Museu de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià15 JUN 2026 18:51


El Museu de Moià ha incorporat recentment a la seva exposició permanent una nova peça de gran valor històric i musical: un orgue d’aire del segle XIX, ara completament restaurat i visible per al públic. L’instrument provenia de l’antiga església de Sant Pere, avui desapareguda, situada al barri de la Mànega. Aquest instrument va entrar a formar part del fons del Museu a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, després d’haver patit l’espoli d’alguns dels seus tubs originals, un fet que en va alterar parcialment l’estructura.


Es tracta d’un orgue d’aire de 51 tecles, construït al segle XIX per un autor desconegut. Està elaborat principalment amb fusta, amb elements metàl·lics i detalls en ivori, característics dels instruments d’aquesta època. Tal com han explicat des del Museu de Moià, amb el pas del temps, la peça havia anat deteriorant-se fins a presentar un estat de conservació delicat: presentava incrustacions de brutícia, degradacions mecàniques, oxidació en diversos components, així com parts trencades i elements deformats. Aquest conjunt de patologies feia necessària una intervenció integral per garantir-ne la preservació.


La restauració ha estat realitzada durant diversos mesos al taller Montart Restorer, on s’ha dut a terme una neteja exhaustiva i la recuperació funcional i estructural de l’instrument. El procés ha seguit criteris estrictes de reversibilitat i estabilitat dels materials utilitzats, evitant qualsevol intervenció que pogués falsejar l’original o alterar-ne la morfologia històrica.

Aquest projecte ha estat cofinançat per la Diputació de Barcelona, contribuint així a la conservació i difusió del patrimoni musical i històric. Amb aquesta incorporació, el Museu "reforça el seu compromís amb la preservació de peces singulars que permeten entendre millor la història cultural i musical del territori".

15 juny 2026

Regió7 

El Museu de Moià i les Coves del Toll baten el rècord històric amb gairebé 35.000 visitants el 2025

Els equipaments patrimonials registren 34.952 entrades, un 49,36% més que l’any anterior, impulsats especialment per l’augment de les visites escolars




Un grup de visitants a les Coves del Toll de Moià / Arxiu/Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Moià15 JUN 2026 6:25


El Museu de Moià i les Coves del Toll han batut el seu rècord de visitants. El 2025, sumant els usuaris de les Coves del Toll, de la Casa Rafael Casanova —on s’ubica el Museu Arqueològic i Paleontològic—, de l’Arxiu Històric i de les activitats programades, es van registrar un total de 34.952 entrades. Aquesta xifra, a més de ser la més alta des de 1999, suposa un increment del 49,36% respecte a l’any anterior.


Com és habitual, el 2025 el Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià va ser l’espai més visitat. En concret, 25.145 persones es van apropar a l’indret per visitar la cavitat i el seu entorn, un 36,48% més que l’any anterior. Al Museu, en canvi, hi van acudir 7.831 usuaris, un increment del 78,42%. La xifra es completa amb els 1.884 participants en les activitats programades, que han crescut un 286,07%, i les 92 visites a l’Arxiu Històric.


Així doncs, en comparació amb el 2024, l’augment de visitants ha estat notable: s’ha passat de 23.402 a 34.952 entrades, un 49,36% més. Aquell any, 18.424 usuaris van visitar les Coves del Toll, 4.389 el Museu, 488 van participar en activitats i 101 van consultar l’Arxiu Històric.


Segons fonts del Museu de Moià, el paper de les escoles ha estat clau per assolir aquest rècord: 13.148 escolars han viscut la prehistòria de primera mà al Parc Prehistòric i 1.599 han descobert la Casa Rafael Casanova.
 

Un atractiu a la comarca

Les dades evidencien que les Coves del Toll i el Museu de Moià s’han consolidat com un dels principals referents turístics del Moianès i de la Catalunya Central. De fet, comparant les dades de 1999 amb les del 2025, l’increment de visitants és del 118,03%, ja que el registre de llavors va ser de 16.031 entrades (5.895 a les Coves del Toll i 10.136 al Museu).

També cal tenir en compte que les activitats programades es comptabilitzen des del 2010 i que l’accés a l’Arxiu Històric es registra des del 2009. Això reforça encara més la tendència de creixement sostingut que ha experimentat el conjunt dels equipaments patrimonials de Moià.

En tots aquests anys, només entre el 1999 i el 2002 la Casa Rafael Casanova va superar les Coves del Toll en nombre de visitants, probablement a causa dels treballs arqueològics que es duien a terme a la cavitat.

Entre els anys amb una afluència més elevada destaquen el 2004, quan es van registrar 28.641 usuaris; el 2009, amb 30.122; el 2011, amb 33.190; el 2015, amb 32.184, i el 2018, amb 33.482. Una altra dada remarcable és la del 2020, en plena pandèmia de la covid-19, quan es van sumar un total de 13.448 visitants, la xifra més baixa registrada des de 1999.

Al Parc Prehistòric, la cova visitable és la del Toll, però les contínues descobertes arqueològiques, especialment a la Cova de les Teixoneres, juntament amb l’entorn natural i la recreació d’un poblat prehistòric, converteixen el conjunt en un atractiu de primer ordre per als visitants.


Des de 1999, els diferents equipaments gestionats pel Museu de Moià han acumulat un total de 714.456 visitants. D’aquesta xifra, 475.113 corresponen a les Coves del Toll, 213.880 al Museu, 23.643 a les activitats programades i 1.820 a les consultes de l’Arxiu Històric.

15 juny 2026

Regió7 

El Museu de Moià acull la seva pròpia 'Fashion Week' gràcies a uns alumnes de 1r d'ESO

 

Part de l'exposició "Fashion Week Moià" / Museu de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

Regió7
Moià12 JUN 2026 12:29


Alumnes de 1r d’ESO de l’INS Moianès han inaugurat l’exposició Fashion Week Moià, al Museu de Moià. Tal com va dir la seva professora Neus Cervosa: "No només és un projecte d'agulles. Al darrere hi ha molta il·lusió. A molts us feia por agafar una agulla, però al final, amb perseverança, ho vau aconseguir."


Però la Fashion Week Moià va molt més enllà de la costura. Els alumnes ens han descobert la regla dels tres segons: "només pots opinar del físic d'algú altre si allò del que opines ho pot canviar en tres segons. Tres segons que amaguen una indústria amb un impacte enorme en l'ecosistema i en la pressió de gènere".


El regidor Cinto Montsec va presidir l'acte d'inauguració de l'exposició recordar la importància que té per a l'Ajuntament que l'institut engegui projectes com aquest. Perquè la moda és molt més que consum. És identitat, és consciència, és canvi.

Un centenar de persones van ser presents a acte i es van aturar a mirar, aprendre i reflexionar.

12 juny 2026

Regió7 

Moià renova la retolació de la Xarxa de Mobilitat Turística per a una major seguretat i funcionalitat

Un dels cartells que ha estat renovat a Moià / Museu de Moià
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià11 JUN 2026 16:26


El Museu de Moià ha dut a terme aquesta setmana una part dels treballs de camp per revisar tota la retolació de la Xarxa de Mobilitat Turística als sectors sud-est i nord-est del terme no urbà de la capital de comarca. L’objectiu de l'acció és actualitzar i substituir els elements de senyalització que ho requereixi per garantir una xarxa segura, clara i funcional per a tots els usuaris.


La Xarxa de Mobilitat Turística de la Diputació de Barcelona és un conjunt de camins, pistes i corriols connectats per a usos no motoritzats, com el senderisme i el ciclisme, que enllacen municipis i espais naturals del territori.


Aquesta actuació forma part del suport tècnic del Catàleg de Serveis 2026 de la Diputació de Barcelona i es desenvolupa conjuntament amb l'Albert Martín, tècnic de l'Oficina de Turisme de la Diputació de Barcelona, i la Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià.

11 juny 2026

Regió7 

Moià recupera l'esperit de les antigues Enramades amb una nova tradició comunitària

La proposta artística d’Anna Pascó Boltà transforma el record d’un antic sopar veïnal en un ritual col·lectiu vinculat a la memòria, la cultura popular i la convivència



Moià recupera l'esperit de les antigues Enramades amb una nova tradició comunitària / A cobert
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià09 JUN 2026 17:11


El carrer Sant Pere de Moià acollirà a finals de juny Enramades, una proposta artística participativa d’Anna Pascó Boltà presentada dins del cicle La Tradició d’a cobert. El projecte recupera la memòria de les antigues Enramades del carrer —un sopar popular i comunitari desaparegut fa més de vint anys— per activar una nova tradició col·lectiva vinculada al present. Lluny de plantejar una reconstrucció folklòrica o nostàlgica, Enramades entén la tradició com una pràctica viva, compartida i en constant transformació. La proposta desplega un conjunt d’elements rituals, materials i simbòlics pensats perquè puguin ser apropiats, reinterpretats i mantinguts pels mateixos veïns i veïnes amb el pas del temps, sense dependència de cap institució o agent artístic.


El projecte gira al voltant del pa, un aliment que durant segles va constituir la base de l’alimentació popular i que, en moments de crisi econòmica i incertesa, sovint recupera la seva centralitat dins l’àpat. En aquesta proposta, el pa deixa de ser un simple acompanyament per convertir-se en el plat principal i en l’element simbòlic que articula tota la celebració. Per a l’ocasió, serà elaborat per l’Escola del Gremi de Flequers de Barcelona i adoptarà la forma d’una clau, símbol de Sant Pere i metàfora de l’obertura, l’acollida i la pertinença a una comunitat.






Moià recupera l'esperit de les antigues Enramades amb una nova tradició comunitària / A cobert

L’acció començarà a l’antiga lleteria del carrer Sant Pere, on una imatge de Sant Pere situada dins d’una fornícula construïda especialment per a l’ocasió serà "despertada" amb versos cantats i una ofrena de llorer i roure. Aquest gest anirà a càrrec d’un infant del carrer que aquell any compleixi dotze anys, incorporant així una dimensió de relleu generacional al ritual.


La instal·lació inclourà també vuit plats de ceràmica elaborats per l’artista en col·laboració amb la ceramista local La Pit Roig, destinats a contenir els aliments compartits durant el sopar. Un cop finalitzat l’àpat, cada plat quedarà en custòdia d’un veí o veïna fins a la següent edició, convertint-se en un objecte de transmissió i continuïtat. Les taules es cobriran amb estovalles confeccionades a partir de peces antigues aportades pel veïnat i recosides amb teles noves, en un gest que entrellaça la memòria domèstica amb noves formes de convivència.






Moià recupera l'esperit de les antigues Enramades amb una nova tradició comunitària / A cobert

L’espai es completarà amb branques i elements vegetals de l’entorn, seleccionats amb l’assessorament de L’Auró, centre de jardineria i disseny floral de Moià, i amb la recuperació del joc popular de la virolla, tradicionalment utilitzat en festes i aplecs per rifar objectes. En aquesta ocasió, la virolla servirà per sortejar rajoles creades per l’artista amb versos i jocs de paraules vinculats a la col·lectivitat, el paisatge i la cultura popular.



El projecte ha comptat amb la complicitat del Museu de Moià en la recerca de virolles antigues i amb la participació de l’historiador Ramon Tarter en el desenvolupament, conjuntament amb Anna Pascó Boltà, d’una nova interpretació contemporània d’aquest objecte tradicional. La proposta incorpora, a més, la participació activa del veïnat del carrer Sant Pere, protagonista indispensable de la iniciativa. Enramades forma part de La Tradició, el cicle d’activitats impulsat per a cobert durant el 2026 per explorar les formes contemporànies de transmissió cultural, memòria col·lectiva i cultura popular.

9 juny 2026

Regió7 

Moià acaba la museïtzació de les trinxeres descobertes al Pla del Cuspinar

S’han instal·lat plafons que expliquen als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret

Detall d'un dels plafons explicatius que s'han instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

David Bricollé
Moià10 FEB 2026 18:30


Moià ha completat la museïtzació de les trinxeres de la Guerra Civil situades a la zona del Pla del Cuspinar. Després d’enllestir la intervenció arqueològica, s’hi han instal·lat plafons informatius per explicar als visitants com era la vida i la defensa en aquest indret durant el conflicte.


A final de l’any passat es va donar a conèixer la posada al descobert dues noves trinxeres que van servir de defensa als soldats republicans en aquesta zona del Moianès. L’excavació, que va portar a terme l’empresa igualadina CatPatrimoni per encàrrec de l’Ajuntament, formava part d’una nova campanya que donava continuïtat al buidatge i la restauració que ja es va fer fa quasi un any d’una primera fortificació molt propera, i constata la forta resistència que va oferir el poble a l’exèrcit franquista a finals de gener del 1939.


El projecte de senyalització i explicació ha estat coordinat pel Museu de Moià i ha comptat amb el suport econòmic del Memorial Democràtic de la Generalitat, que ha aportat una subvenció de poc més de 5.000 euros per a la recerca i la difusió. Tot i que els treballs ja han finalitzat, l’ajuntament ha anunciat que la inauguració oficial d’aquest nou itinerari patrimonial tindrà lloc pròximament.


Detall d'un dels indicadors que s'ha instal·lat / AJUNTAMENT DE MOIÀ

De fet, ja es coneixia de l’existència d’aquestes trinxeres, però no se’n sabien les característiques ni la intensitat amb què es van fer servir. S’ubiquen en un indret del Pla del Cuspinar molt proper a l'N-141c, en el camí que va cap a les Coves del Toll, i a uns 200 metres de distància de la trinxera excavada fa un any, on es conservaven més de 200 bales, carregadors, beines de cartutxos, i dues pintes intactes amb deu cartutxos més.

Totes tres fortificacions són d’unes característiques molt semblants, amb un niu de metralladora més ample al mig, des d’on s’obren línies en ziga-zaga formant angles tancats que donaven més protecció en cas d’una explosió. Per la seva grandària, les dues darreres podien encabir una quinzena de soldats. Fan cap a 45 metres de llargada, uns deu més que la primera, però no són tan profundes, i a diferència d’aquella, ara pràcticament o s’hi han trobat restes. En una, tan sols s’hi van localitzar dues baines de bales fetes servir i una tercera a l’exterior, i en l’altra, res.

El que s’ha determinat és que aquestes tres trinxeres formaven part d’un petit centre de resistència i preparació defensiva on es treballaria conjuntament perquè són visibles les unes amb les altres i, per tant, els soldats es podien ajudar. A més, formen part d’un conjunt de defenses que es van construir a l’estiu o la tardor del 1938, quan el front encara era a l’Ebre, i no van ser ocupades fins a les batalles que van tenir lloc al voltant de Moià els dies 29, 30 i 31 de gener del 1939 contra les tropes de la 84a Divisió franquista, comandada pel coronel Alfredo Galera Paniagua.


Com ja es va explicar en el seu dia, a la primera trinxera excavada s’hi hauria combatut el dia 31 per frenar l’avenç de les tropes franquistes cap a Vic amb uns 4 o 5 soldats que hi van dormir la nit abans, segons es dedueix dels senyals que es van trobar d’una foguera que haurien encès per escalfar-se.

Les dues altres trinxeres donen poca informació des d'un punt de vista material perquè pràcticament no se n’hi ha trobat, però igualment, la seva excavació ajuda a identificar sobre el terreny per on van anar els combats.

10 febrer 2026

Regió7

El Museu de Moìa rep les rèpliques de diverses gerres ceràmiques

El Museu de Moià rep les rèpliques de diverses gerres ceràmiques / Arxiu particular


Regió7
Manresa29 D’OCT. 2025 7:27

El Cap de Didactica del Museu de Moià Jofre Costa va rebre les rèpliques de diverses gerres ceràmiques per l’ampliació de l’accessibilitat a l’exposició permanent del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià gràcies al programa "La Mirada Tàctil" de la Diputació.

29 octubre 2025

Regió7

El Museu de Moià assisteix a uns tallers de millora de la Diputació

El Museu de Moià assisteix a uns tallers de milloa de la Diputació / Arxiu particular

Regió7
Manresa22 D’OCT. 2025 7:25

La tècnica Cristina Campos del Museu de Moià va assistir als Tallers de Millora del Cercle de Comparació Intermunicipal de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de millorar els serveis que ofereixen a la ciutadania.

22 octubre 2025

Regió7

Més de 400 persones visiten el Museu de Moià per la Diada

 

Més de 400 persones visiten el Museu de Moià per la Diada / Arxiu particular


Redacció
Manresa17 SET 2025 6:26

El Museu de Moià va rebre la visita de més de 400 persones per gaudir de la Diada Nacional de Catalunya. Els assistents van poder participar en activitats i tallers, així com la inauguració de la mostra «Rafael Casanova i les commemoracions de l’11 de setembre a Moi’a»

17 setembre 2025

Regió7

Primera taula participativa d’institucions del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya central

Primera taula participativa d’institucions del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya central / Museu de Moià


Redacció
Manresa26 JUL 2025 6:25

La primera taula participativa d’institucions del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central, va tenir lloc el passat dimecres 23, al Centre d’Interpretació del Geoparc a Sallent. Aquestes reunions s’estan duent a terme per a la definició del Pla Estratègic Educatiu del Geoparc, per aquest motiu és de gran importància que tots els agents implicats hi participin. Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià-Casa Museu Rafael Casanova i del Parc Prehistòric de les Coves del Toll, va assistir en representació dels dos equipaments que formen part del Geoparc.

26 juliol 2025

Regió7

La Casa-Museu Rafael Casanova de Moià acull dues visites narrades amb 35 participants

La Casa-Museu Rafael Casanova de Moià acull dues visites narrades amb 35 participants | Arxiu particular


Redacció
Manresa10 JUL 2025 6:25

La Casa-Museu Rafael Casanova de Moià va acollir el passat diumenge dues visites narrades oferides per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural en el marc de la Universitat d’Estiu del Moianès i en col·laboració amb el Museu de Moià I el Consell Comarcal del Moianès. De forma gratuïta, 35 visitants van recórrer les estances de la planta noble de la Casa natal d’en Rafael Casanova de la mà de la narradora oral Patrícia McGill. Gràcies a aquesta es va descobrir una vessant diferent del patrimoni, en la qual s’entrellaçaven històries sorgides dels objectes, de les estances, i sobretot, d’aquells que l’habitaven

10 juliol 2025

Regió7

On ha anat a parar el cap de Franco?

La pilota de futbol d'Eugenio Merino i Indecline utilitzada dijous per al partit de la Copa del Generalísimo del festival ExAbrupto s'exhibeix entre tombes
Merino i Indecline, amb el cap de Franco al davant, al Museu de Moià / MIREIA ARSO


Toni Mata i Riu
Moià05 JUL 2025 18:21Actualitzada 07 JUL 2025 6:57


Entre la tomba d'un nen d'uns vuit anys i la d'una dona que va morir a la cinquantena es mostra durant el cap de setmana el cap de Francisco Franco Bahamonde, 'Caudillo de España por la Gracia de Dios'. Un objecte sense l'antigüitat de les restes òssies que el flanquegen però carregat de simbolisme: dijous va ser la pilota d'un partit de futbol batejat com la Copa del Generalísimo. No podia ser d'altra manera.

L'inusual estatge del bust és el segon pis del Museu de Moià, allà on l'equipament ensenya al públic diverses restes arqueològiques trobades al llarg dels anys a les excavacions de les coves del Toll i les Teixoneres. Entre els esquelets parcials dels dos individus esmentats, el cap de Franco s'està dins d'una vitrina on també hi ha restes de munició recuperades en una trinxera de la Guerra Civil de Moià. Un llegat recuperat fa dos anys en uns treballs realitzats al camí de les Coves del Toll en una construcció bèl·lica que formava part del sistema defensiu de l'exèrcit republicà. Entre els materials desenterrats hi havia nombroses beines i carregadors corresponents al fusell Mosin-Nagant, un armament soviètic que va fer servir el bàndol republicà.

"Vam escollir l'ubicació del cap en relació amb el tema de les fosses comunes, tot i que aquests esquelets no tenen res a veure amb la guerra", explicava Eugenio Merino en conversa amb aquest diari. "Volem que l'espectador prengui consciència que Franco és molt més que un cap", afegia: "és tot el que va deixar, els cossos que encara s'han de desenterrar, la memòria històrica".

Merino i el col·lectiu nord-americà Indecline ja van muntar partits amb les efígies de Bolsonaro, al Brasil, i de Trump a la frontera de Mèxic. El madrileny va ser l'autor de la instal·lació "Always Franco", per la qual va ser denunciat en dues ocasions. En cap de les dues, però, el jutge va trobar res delictiu en posar un bust del dictador dins d'una nevera amb refrescos.

"No sé fins quan tindrem el cap aquí", comentava Merino. El partit, però, voltarà arreu perquè "el vam enregistrar en vídeo i segurament es veurà en molts llocs". Els primers telespectadors són els que ahir i avui dissabte han assistit a les projecions al bar El Casal.

"El partit va anar perfecte!", afirmava el Ryen, del col·lectiu Indecline. "Amb la pluja i el fang, el cap ha quedat que semblava que hagués tingut lloc una batalla", ha conclòs en rememorar un matx que, en comptes de la pilota habitual, en va tenir una altra feta de poliuretà flexible per dins i silicona de platí per fora.

5 juliol 2025

Regió7

Ex Abrupto 2025: rodaran caps

El Festival experimental de creacions contemporànies Ex Abrupto tindrà lloc a Moià el 4 i 5 de juliol

Neus Purtí CireraPeriodista cultural@neuspcirera

26/06/2025

Narrativa invertida, una cocreació de la ballarina i coreògrafa Mabel Olea amb l’Orquestra de Cambra del Moianès serà l’espectacle inaugural de la desena edició del festival Ex Abrupto. L’arrencada es celebrarà el divendres 4 de juliol a les deu de la nit, a l’església de Moià. L’espectacle, encarregat ex professo pel festival i que aplegarà gairebé una trentena de músics acompanyant el solo de la ballarina, insisteix en la idea de concatenació de principis, de primeres passes amb uns sorprenents arranjaments de música tradicional per a orquestra en un intent, tant musical com coreogràfic, d’explotar-ne el concepte i fer-ne una litúrgia escènica.

Eugenio Merino i INDECLINE presentaran ‘La Copa del Generalísimo’ al festival Ex Abrupto 2025.

D’aquesta manera Ex Abrupto, el Festival experimental de creacions contemporànies del Moianès, encetarà l’edició d’aniversari dels seus deu anys. Una edició que es celebra els pròxims 4 i 5 de juliol i que agafa el llibre del Gènesi com a font original d’on beu la idea general d’enguany. Així el festival es pregunta per les nostres arrels, per com vivim, per tot allò que creem, però volent anar més enllà, fins a arribar a l’estadi previ: les tenebres primigènies, que ja hi eren abans de tot. Tal com també hi va ser el dictador Francisco Franco: una excusa com una altra per a presentar La Copa del Generalísimo, proposta de l’artista Eugenio Merino amb Indecline, i que commemora els cinquanta anys de la mort del dictador. Una acció per la qual el festival ha fet una crida, encara vigent, de voluntaris que vulguin jugar un partit de futbol amb una rèplica del cap de Franco. El partit es jugarà i s’enregistrarà el dijous 3 de juliol. El resultat d’aquest registre es podrà visualitzar dissabte a la pantalla del bar El Casal de Moià, el mateix que sol aplegar els seguidors dels partits de la lliga.

Altres projectes que desvetllaran la memòria són les exposicions Nacionalcatolicisme, l’església i el poder a Moià, que presentarà un recull de fotos inèdites a Cal Juli, i la instal·lació audiovisual Desde el umbral del sueño me llamaron, proposta híbrida entre la ficció i la memòria documental de Vanessa Peña que es podrà veure al Museu de Moià, fruit de la convocatòria de residència impulsada per aCobert i el festival. El programa d’instal·lacions artístiques tornarà a omplir aquesta barriada de Moià, les cases particulars del carrer Sant Sebastià, amb una vintena d’artistes. S’hi veuran les peces d’Eneritz Tejada, Joan Morey, Àlex Rigol o Mercè Soler, entre altres. A l’Auditori Sant Josep, en projecció contínua s’hi veurà la tríada de La possibilitat d’una forma, selecció cinematogràfica a cura de la investigadora Cloe Massota amb obra d’Elena Duque, Colectivo Los Ingrávidos i Azucena Losana. Així mateix, el suport al talent emergent d’Ex Abrupto mostrarà les col·laboracions amb BAU (el Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona) i l’Escola d’Art de Vic. Totes les instal·lacions artístiques quedaran obertes el mateix divendres a partir de les sis de la tarda i el dissabte romandran obertes des de les onze del matí fins a les nou del vespre.

L’artista Eneritz Tejada presentarà la instal·lació ‘Collective Harmonies’ al festival Ex Abrupto 2025.

Una desena de propostes conformen el menú dedicat a les arts sonores, amb un focus especial per a la immersió dels sentits a qualsevol de les quatre peces experimentals allotjades a l’església de l’Escola Pia la tarda de dissabte (Soul Twin, Eli Gras, The Seer i Espectre), així com els DJ sets que arrancaran a les cinc de la tarda i acabaran de matinada a l’escenari Torrent del Mal del Parc Municipal, amb projectes musicals arriscats com els SMforma o els SDH. Al llarg del dissabte el programa de performances a cura d’Irene Vicente Salas, L’acció es va fer verb romandrà actiu i repartit per diferents punts del poble (La Gallery, A cobert, Plaça Major).

També durant tot el dia, les vores del llac del Parc Municipal de Moià esdevindran l’epicentre de la trentena de noms presents al mercat d’autoedició i per a famílies amb canalla s’organitzen els set tallers infantils gratuïts del programa ExAbrupto Canalla per a la creació d’autoretrats, logos, jocs musicals, gravats o tatuatges. La proposta d’Ex Abrupto, que manté tant la gratuïtat de totes les activitats com l’aposta per la creativitat experimental, és una clara invitació a la descoberta.

 26 juny 2025

Núvol

El 10è Ex Abrupto farà rodar el cap de Franco per les trinxeres

El festival d’art contemporani tornarà a omplir Moià d’una intensa programació el 4 i 5 de juliol

 

Ainhoa Garrido col·locant cabell humà al cap de Franco obra d’Eugenio Merino |

Josep Font Sentias
26/06/2025
Moià

Els propers 4 i 5 de juliol, divendres i dissabte de la setmana que ve, Ex Abrupto tornarà a omplir Moià amb una programació intensa i multidisciplinària. És un festival consolidat i compromès amb la creació radical, la connexió amb el territori i, enguany, amb la memòria democràtica.

La 10a edició es presenta explosiva.

Una de les accions que més expectació ha generat és La Copa del Generalísimo, performance ideada per l’artista Eugenio Merino, conegut per les seves intervencions contra el franquisme, i el col·lectiu nord-americà Indecline.

La proposta consisteix en un partit de futbol jugat amb una rèplica hiperrealista del cap de Franco com a pilota, a les trinxeres de la Guerra Civil a Moià.

L’acció, concebuda com a crítica a la impunitat del franquisme i a la instrumentalització històrica del futbol, s’acompanyarà d’una exposició al Museu de Moià i serà retransmesa als bars del municipi, i es convertirà així en una experiència col·lectiva i expandida.

La inauguració del festival, el vespre del 4 de juliol, tindrà lloc a l’església de Santa Maria, espai que es transformarà en escenari d’una experiència sensorial i simbòlica. Estarà protagonitzada per Narrativa Invertida, una peça escènica que uneix la creadora Mabel Olea i l’Orquestra de Cambra del Moianès. La proposta integra una litúrgia contemporània amb dansa i música de cambra.

També destaca el projecte audiovisual de Vanesa Peña Alarcón, “Desde el umbral de un sueño me llamaron”, una instal·lació que dona veu a la resistència republicana a través de la memòria oral i la ficció especulativa.

El projecte s’ha desenvolupat en residència a l’espai cultural A Cobert i es podrà visitar al Museu de Moià durant tot l’estiu.

En el terreny del cinema, el festival presenta el cicle La Possibilitat d’una Forma, comissariat per Cloe Masotta, amb peces filmades en 16 mm i Súper-8 d’artistes com Elena Duque, Azucena Losana i el Colectivo Los Ingrávidos.

La programació d’Ex Abrupto 2025 inclou, a més, noms destacats com Joan Morey, amb una proposta centrada en el llenguatge de la performance i el poder; María Cañas, amb una peça irreverent basada en la reapropiació audiovisual, i Estudio San Martín, que presenta La Sagrada Bíblia Artificial, un llibre experimental creat amb intel·ligència artificial que reescriu el relat bíblic des d’una òptica posthumana.

Els comissariats d’aquesta edició aborden el concepte de gènesi des de diverses perspectives.

Com a part essencial del seu projecte cultural, Ex Abrupto manté un fort vincle amb l’educació i la formació artística.

El projecte Ars Educandi, en col·laboració amb les escoles de Moià, dona lloc a una instal·lació col·lectiva amb peces creades per l’alumnat, que s’exposaran als aparadors del poble.

Paral·lelament, el festival obre les portes al talent emergent amb la participació d’estudiants de BAU, l’Escola d’Art de Vic i la Universidad Católica de Temuco (Xile), amb què es donarà visibilitat a joves creadors en un context professional.

26 juny 2025

el9nou

L'artista que va ficar Franco en una nevera serà un dels plats forts del festival Ex Abrupto de Moià

El madrileny Eugenio Merino i el col·lectiu Indecline protagonitzaran l’estrena mundial d’una performance de caràcter polític
El certamen experimental de creacions contemporànies del Moianès celebrarà la seva desena edició els dies 4 i 5 de juliol
Vanesa Peña Alarcón exhibirà una peça audiovisual sobre la memòria de les Coves del Toll durant la Guerra Civil i el franquisme




La peça d'Eugenio Merino "Always Franco" / ACN


Susana Paz

Redacció
Manresa02 MAI 2025 15:10


L'artista que va ficar Franco en una nevera a Arco 2012 (Always Franco) -peça que es pot veure al Museu de l'Art Prohibit- o que el 2020 va cremar una falla de gairebé 5 metres de Felip VI creada amb Santiago Sierra al Konvent de Cal Rosal -un any després d'exhibir-la mateixa fira madrilenya- serà un dels grans protagonistes del festival Ex Abrupto de Moià, que celebrarà el seu desè aniversari els dies 4 i 5 de juliol. El madrileny Eugenio Merino (1975), exponent de l'art visual més polític, abonat a la controvèrsia, col·laborarà amb el col·lectiu artístic nord-americà Indecline, responsable d'alguns dels actes de desobediència creativa mes publicitats dels darrers anys (una estàtua de Trump despullat, per exemple), per estrenar una performance antifeixista, com apunten els organitzadors, acompanyada d'una instal·lació que es podrà visitar durant tot el cap de setmana.

Merino i Indecline ja van treballar conjuntament el 2020 amb Freedom Kick, on feien rodar caps de silicona de Trump, Putin i Bolsonaro. Conegut per les seves figures hiperrealistes de silicona i poliuretà, entre les seves últimes creacions hi ha un Lorca enterrat com a símbol de la repressió franquista o la peça presentada enguany a Arco Lavado de cara, una crítica a la rentada de cara de l'extrema dreta a través d'un rentavaixelles que conté 16 plats amb el rostre de líders mundials com Donald Trump, Santiago Abascal, Marine Le Pen o Elon Musk. Considerat un dels creadors més rellevants de l’escena artística espanyola de l’última dècada, Merino ha exhibit una obra políticament i socialment compromesa en exposicions internacionals a Miami, Houston, Basilea, Brussel·les, Rio de Janeiro, Màlaga i València.




La peça d'Arco d'enguany de Merino / ACN

La temàtica del festival experimental de creacions contemporànies, girarà enguany al voltant del concepte Gènesi.

Una altra de les propostes "més colpidores" d’Ex Abrupto 2025 serà Desde el umbral de un sueño me llamaron, de la comissària i investigadora Vanesa Peña Alarcón. Desenvolupada en residència a l’espai cultural a cobert de Moià, el projecte parteix d’una recerca profunda sobre la memòria oral i escrita de les Coves del Toll durant la Guerra Civil i el franquisme. El resultat és una peça audiovisual que es podrà veure al Museu de Moià durant el festival -i fins a finals d’agost-, i que activa la memòria col·lectiva a través de la ficció i la narrativa especulativa.


Inauguració

Coorganitzat per l’Ajuntament de Moià i Vanderpla, sota la direcció artística del col·lectiu Ex Abrupto, la inauguració del festival, el dia 4, es farà amb una producció inèdita, creada expressament per al certamen, que uneix la força de la creadora escènica Mabel Olea amb el talent de l’Orquestra de Cambra del Moianès. Coneguda per la seva exploració física i performativa de la bellesa, la imatge i l'aparença a través d'un llenguatge còmic i irònic, Olea ha treballat amb figures com Núria Guiu, Les Impuxibles, Marta Pazos o la mateixa Rigoberta Bandini. Aquesta nova proposta posarà en diàleg la dansa contemporània i la música en directe, reivindicant la col·laboració entre creadors emergents i el teixit cultural local.

La programació d'Ex Abrupto 2025 tindrà, també, figures rellevants de l'art contemporani com Joan Morey, que investiga el llenguatge de la performance per qüestionar les estructures de poder i control en la vida quotidiana; María Cañas, amb una peça programada en col·laboració amb l'arxiu Hamaca, que continua la seva línia irreverent i crítica a partir de la reapropiació d’imatges; o el col·lectiu Estudio San Martín amb La Sagrada Biblia Artificial, un llibre experimental creat amb intel·ligència artificial, que revisita el relat bíblic per imaginar un futur posthumà on tecnologia i vida es fusionen. En l'àmbit sonor, el festival comptarà amb propostes com SDH, SMForma o Eli Gras, entre d’altres.
 

Gènesi

El festival, que manté la seva aposta per l’art contemporani més arriscat i per una connexió profunda amb el territori combinant instal·lacions artístiques, arts sonores i performatives, accions educatives, un mercat d’autoedició i activitats per als més petits a través d’Ex Abrupto Canalla, presentarà dos comissariats que exploren el concepte de gènesi des de perspectives complementàries. El cicle performatiu, titulat I l'acció es va fer verb, està comissariat per Irene Vicente Salas, historiadora de l'art, dramaturga i creadora. Inclou tres accions performatives a càrrec de Paola Massi, Alejandro Curiel i Maria Stoyanova, per qüestionar conceptes com el llenguatge o la divinitat. Paral·lelament, el cicle fílmic La possibilitat d'una forma, comissariat per Cloe Masotta, crítica, docent i investigadora especialitzada en cinema experimental i art contemporani, proposarà una selecció de peces que reflexionen sobre el Gènesi des d’una perspectiva natural. El cicle inclou obres d'Elena Duque, Azucena Losana i el Colectivo Los Ingrávidos.
 

Mercat d'autoedició

Es duplicarà respecte a edicions anteriors, amb la participació de projectes editorials independents, artistes visuals i col·lectius de música experimental. Aquesta edició ha estat comissariada per Bone x Iklektik i Empty 6 Pack per reforçar el vincle entre l’autoedició i l'art contemporani emergent, així com les col·laboracions amb col·lectius artístics independents.


Educació

Una altra de les novetats, expliquen els promotors del festival, és el reforç del compromís educatiu i de plataforma per a nous artistes del certamen. En aquesta línia, el festival ha establert un conveni de col·laboració amb tres institucions de referència: l’Escola Universitària de Disseny, Art i Tecnologia BAU (Barcelona), l’Escola d’Art de Vic i la Universidad Católica de Temuco (Xile). I, finalment, s’ha posat en marxa la línia de pedagogia artística Ars Educandi, un projecte de creació educativa desenvolupat amb escoles de Moià. Les peces resultants s’exposaran a diversos establiments comercials de Moià gràcies a la col·laboració amb l’Associació de Botiguers i Comerciants de Moià (ABIC Moià). 

2 maig 2025

Regió7

Per què hi ha pollets de mona amagats entre les restes arqueològiques del Museu de Moià?

L'equipament cultural organitza una caça de figuretes amb premi per qui en trobi més: sorteig d’unes entrades per visitar la Cova del Toll
Alguns dels pollets amagats al Museu de Moià / Museu de Moià

Redacció
Manresa08 D’ABR. 2025 16:43


El Museu de Moià acollirà, del 12 al 21 d’abril, una activitat familiar que convida els visitants a convertir-se en detectius per un dia. L'equipament cultural planteja una proposta lúdica i misteriosa: trobar un grup de pollets de mona que, segons expliquen des de l’organització, “passegen lliurement per totes les sales de l’edifici”.

Els visitants hauran de recórrer les diferents àrees del museu —des de les restes arqueològiques fins a la Casa Natal de Rafael Casanova— per trobar tots els pollets que s’han escapat.


Aquesta divertida gimcana patrimonial no només convida a observar amb ulls nous cada detall del museu, sinó que premia la mirada més afinada: els qui aconsegueixin localitzar més pollets entraran en el sorteig d’unes entrades per visitar la Cova del Toll, un dels atractius turístics més destacats del municipi.

8 abril 2025

Regió7

Moià reconstrueix el cos de la geganta centenària que es va destruir per la Guerra Civil

De l'antiga figura, només se'n conservava el cap, originari del 1904, i ara l’Ajuntament n’ha reproduït l’estructura i en confeccionarà el vestit


La geganta, amb el cos restaurat al Museu de Moià, amb la seva directora, Marta Fàbrega, i el regidor de Cultura, Lluís Cascales / Mireia Arso

Jordi Escudé
Moià 05 FEB 2025 6:25


L’Ajuntament de Moià, amb el suport de la colla gegantera, ha iniciat el procés de recuperació de la geganta centenària que hi havia hagut al poble fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil, l’any 1936, en què tan sols en va quedar el cap. Se’n va fer una còpia, i ara s’ha impulsat la reproducció de la resta del cos com a primera fase d’un procés que es completarà amb la confecció del vestit tal com era en origen.

La Geganta de Moià, que és com es coneix popularment perquè mai no va tenir un nom, data del 1904, i és obra de l’escultor Lambert Escaler. En la seva última etapa, a partir d’alguns canvis que es van fer a final de la dècada dels anys 20, representava la figura d’una princesa, amb una corona i l’escut de Moià que va incorporar arran d’aquesta remodelació. El cap i la corona és el que s’ha conservat fins ara al Museu de Moià, i és la imatge que perdurarà de la geganta un cop reconstruïda del tot. Tanmateix, en origen no era cap princesa, sinó que simplement representava «una senyora del segle XIX», explica l’historiador i tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Moià, Ramon Tarter. Així és com la va dissenyar Escaler el 1904, amb la creació d’un cap nou per substituir el d’una geganta anterior, que s’havia anat deteriorant.

Les arrels, del 1883

Els orígens de tot plegat es remunten al 1883, quan la família Bussanya, uns propietaris rurals de Moià que havien marxat a Barcelona, van tornar al poble per celebrar el segon centenari de la fundació de l’Escola Pia. Aquesta família tenia en possessió una parella de gegants, també sense nom, que hauria portat a Moià amb motiu de la festa per cedir-los a l’Ajuntament i deixar-los al poble. El gegant era la imatge d’una persona musulmana, i la geganta era la senyora del segle XIX, de la qual el 1904 se’n faria un cap nou, i a final dels anys 20 uns petits canvis la convertirien en princesa. El gegant, en canvi, va ser sempre el mateix però també va ser destruït el 1936, i en aquest cas, no se’n va conservar res.

Una restauració fidel

El procés de restauració a què s’ha sotmès ara la geganta es fa «a partir de documentació gràfica que tenim i de la còpia del cap original, que també ens ha permès establir l’alçada, d’uns 3 metres», explica Tarter. L’estructura del cos s’ha volgut fer respectant els cànons de l’època (de finals del segle XIX i començament del XX), tant pel que fa a les formes com als materials. Això vol dir que incorpora llistons de fusta i una estructura de cavallets, que proporcionen un pes més elevat a la figura que els mètodes actuals, i encara falta el vestit. Els treballs d’aquesta primera fase els ha realitzat el Taller Avall de Reus, i han costat uns 4.000 euros. La confecció del vestuari es preveu en una segona fase aquest mateix 2025, i després la idea és conservar la geganta més aviat com a peça de museu i no com una figura de ball i cercaviles, tot i que no es descarta que pugui sortir al carrer en moments especials, apunta el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Lluís Cascales. En principi es conservarà al Museu de Moià, a l’espera, més endavant, de traslladar la geganta a alguna de les antigues naus del poble que s’estan adequant com a centres culturals.

Malgrat aquesta diferència d’ús amb la resta, la Geganta de Moià serà un element més de l’extensa imatgeria gegantera del poble. Després d’aquestes peces originàries malmeses per la Guerra Civil, l’any 1944 Moià estrenaria els gegants Reis, que van ser «un regal» pagat pels estiuejants de l’època al poble, recorda Tarter. Encara existeixen, juntament amb la parella de gegants prehistòrics, els dos gegantons, i el gegant boig que es va estrenar l’any passat a imatge del Pollo Matapuces (un altre element singular i festiu del poble). Per la seva banda, les escoles del poble també tenen les seves figures.
Una geganta de 125 pessetes

La reedició (bàsicament el cap) que l’escultor Lambert Escaler va fer el 1904 de l’anterior geganta, va costar a l’Ajuntament de Moià 125 pessetes.

En concret, fer el cap nou va costar 50 pessetes; per a la perruca es van pagar 50 pessetes més; i les arracades, la caixa per posar la geganta i el transport des de Barcelona fins a Moià, en van costar 25. 

5 febrer 2025

Regió7