"Compromís total" per tornar a Moià les restes arqueològiques de les Coves del Toll i les Teixoneres

L'alcalde Dionís Guiteras assegura que tant l'IPHES-CERCA com la Generalitat i el consistori moianès estan d'acord amb el projecte, que podria començar l'any vinent
El trasllat de les peces trobades als jaciments al llarg de vint-i-quatre anys es faria a l'espai polivalent Cal Comadran, que es convertiria en un centre de recerca científica



Urbano Lorenzo, de la URV; Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià i Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, en el moment d'anunciar el possible trasllat de les restes / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Mar Peñarroja Paz
Manresa20 JUL 2026 13:56


"Compromís total", afirma Dionís Guiteras, alcalde de Moià, entre IPHES-CERCA, la Generalitat i l'Ajuntament de Moià per traslladar totes les restes arqueològiques dels jaciments de les Coves el Toll i les Teixoneres a Cal Comadran, l'antiga fàbrica recentment convertida en espai polivalent. El projecte, que encara s'està concretant, el va fer públic el mateix alcalde de Moià durant la roda de premsa de les darreres descobertes de la Cova de les Teixoneres (dos rinoceronts de fa 200.000 anys i restes lítiques neandertals) i es preveu que es comenci a fer realitat l'any vinent.


"És una proposta de la Universitat", explica Guiteras. L'alcalde es refereix a la Rovira i Virgili de Tarragona, vinculada a l'IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i a la província on es troben actualment les restes dels jaciments del moianès. "Actualment, al nostre fons hi tenim les troballes des de l'any 52 fins a mitjans dels 90, és a dir, els descobriments previs a la regulació", explica Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià. Fàbrega fa referència a la regulació del 1993 de gestió del patrimoni, moment en el qual les restes del Toll i les Teixoneres van començar a conservar-se a Tarragona. "Als jaciments de la comarca es troben una mitjana de 3.000/3.500 peces per campanya", continua la directora, i al municipi ja han arribat a la seva màxima capacitat d'emmagatzematge. I Cal Comadran, antiga fàbrica recentment habilitada com un espai polivalent, "seria el millor lloc on podrien estar", conclou.




Inauguració de l'espai polivalent Cal Comadran, que podria acollir les restes arqueològiques i el centre de recerca / Mireia Arso

150 m2 a la planta subterrània on conservar i preservar les restes i un centre de cotreball a la planta superior on acollir "investigadors de tot el món" que, a més, "puguin visitar els jaciments mentre fan els seus estudis", diu Guiteras. Una oportunitat per centralitzar a Moià tota la recerca relacionada amb les troballes, "unes restes que impliquen a científics de moltes disciplines diverses" i que, a Cal Comadran, "podrien treballar conjuntament". Actualment, el Museu de Moià té obert el seu fons a tots aquells qui necessitin veure'n les restes, "però no ho tenim tot", explica Fàbrega que creu que el projecte de l'Ajuntament és "100% positiu". "La iniciativa ajudaria a la difusió i conservació del patrimoni comarcal", continua, i concretaria el projecte iniciat el 2008 que, amb el nom Museu de l'os de les cavernes, ja tenia la intenció (frustrada) de reagrupar les troballes del Toll i Teixoneres.


"Cal Comadran es pot fàcilment habilitar en termes de seguretat i conservació ambiental", diu la directora-gerent. En ser una planta soterrada, "tèrmicament és senzill", diu Fàbrega, d'unes peces sòlides que necessiten emmagatzemar-se en estructures de Metalux dimensionades i col·locades segons la seva càrrega de foc o grau d'inflamabilitat, "per prevenció d'incendis", afegeix. Mesures, però, que l'antiga fàbrica pot complir.

"Tant de bo", diu Fàbrega d'un projecte que, de moment, "si tot va bé", afirma Guiteras, "podria començar l'any vinent".



`Roda de premsa de les troballes de la darrera campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres, a Moi / Alex Guerrero
 

El Museu de Moià: un projecte de futur

"És imprescindible", diu Fàbrega. La directora-gerent fa referència a la millora i rehabilitació de l'actual Museu de Moià. Ubicat en un palauet medieval del segle XV, el Museu necessita una "actualització", per tal d'estar a l'altura d'un museu comarcal. Guiteras, que és conscient de la necessitat, afirma que des de l'Ajuntament tenen la voluntat de millorar la infraestructura museística, però que el projecte "té un altre termini".


Per a la directora-gerent del centre cultural, tant el projecte de Cal Comadran com la futura remodelació del Museu de Moià són dues iniciatives "molt interessants i que secundem". "Estem molt contents", continua, i de moment, si les restes tornen, "el museu pot esperar". 

20 juliol 2026

Regió7 

Excepcional troballa a Moià: Dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Els dos esquelets, amb un "extraordinari grau de conservació", són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica
A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos




Treballs d’excavació arqueològica de les restes de rinoceront de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus recuperades al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Susana Paz
Regio7
Manresa17 JUL 2026 12:09Actualitzada 17 JUL 2026 13:42


S'esperava una campanya "prolífica" i així ha estat. Dos esquelets sencers de rinoceront estepari, de 200.000 anys d'antiguitat, i amb un "extraordinari grau de conservació". És l'excepcional troballa que han fet els arqueòlegs que estan treballant en la campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres de Moià. Excepcional perquè els esquelets dels rinoceronts, per primer cop trobat a les Teixoneres, "són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia".I excepcional, com ha apuntat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, investigador principal del projecte, perquè "no sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior" d'una cova que continua "sorprenent" als professionals que hi treballen des de fa 24 anys.


A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos. Les excavacions les duen a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA.







Vista general de la superfície d’excavació amb les restes de dos exemplars / Coves del Toll
 

Com hi arriben a les Teixoneres aquests rinoceronts?

Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions, com aquests dos esquelets sencerts de rinoceront que pertanyen a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari.


Com ha explicat Rosell, "s'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s". Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho".

"Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període", comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", afegeix la investigadora.






Detall de la mandíbula d’un exemplar de Stephanorhinus hemitoechus recuperada al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll

Primer cop que es trobes restes d'aquesta espècie a les Teixoneres

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Teixoneres i Toll: refugi de moltes espècies

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua Rivals.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines" explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia".

De fet, l'any passat ja es va descobrir un fogar datat entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals" que, al Moianès, apuntava Rosell, "tenim constància que van aguantar uns quants milers d'anys més".
 

El Toll: lloc d'hibernació dels ossos de les cavernes

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat industria lítica", comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà".

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

17 juliol 2026

Regió7 

Declaracions de Jordi Rosell responsable de les excavacions de les coves del Toll i Teixoneres

ACN
21·07·25 | 09:57

La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat "de transició". Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals". "No ens ho esperàvem", ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però "al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més", puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol. 

21 juliol 2025

Regió7

Descobreixen per sorpresa un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià

AGENCIAS
21/07/2025 04:15

ACN Moià - La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat “de transició”. Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent “als darrers neandertals”. “No ens ho esperàvem”, ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però “al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més”, puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol.

Durant la campanya de l'any passat es va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat on, segons Jordi Rosell, va aparèixer una “acumulació faunística insòlita”. En concret es van trobar restes d'animals molt grans, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ús de les cavernes. Enguany s'ha rebaixat una zona propera fins a l'estrat on es van descobrir tots aquests animals i s'ha deixat a punt per a la campanya de l'any vinent. Això fa pensar als investigadors que serà “molt prolífica”, ha dit Rosell. De fet, gràcies als treballs, ja s'albira el que podria ser un tros de mandíbula d'un animal de grans dimensions.

Aquestes troballes han situat la cronologia de la cova entre els 230.000 anys amb una estratigrafia que arriba fins als 35.000 anys. “Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès”, ha destacat Rosell. “Això ens dona molts avantatges de cara a poder estudiar no només com es movien, sinó també com va evolucionar el seu comportament, però també com va canviant el paisatge, i com els canvis de comportament es relacionen amb els canvis de paisatge o de clima”, ha afegit l'investigador.

El treball a les Teixoneres no s'ha centrat només al fons de la cova, sinó que també hi ha un grup d'arqueòlegs focalitzat a l'entrada, el lloc on es va descobrir les dents i restes de neandertals a partir del 2016. Els investigadors són conscients que, tot i ser difícil, perquè els ossos estaven molt fragmentats, “es podrien trobar més restes”. Segons ha explicat Rosell, “afortunadament” ja hi ha tècniques que permetran identificar els ossos “amb molta més claredat”.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs han centrat els seus esforços a seguir excavant la zona exterior de la cavitat, un espai que es va començar a excavar l'any passat. Tot i que de moment no ha aparegut res rellevant, l’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes. La Cova del Toll, ha explicat l’investigador, és un lloc d’hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos.

Jordi Rosell defensa que és important conèixer com vivien i com eren els neandertals “perquè no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen”. A més, ha afegit, “com a Homo sapiens sempre hem pensat que som el final d'una evolució i pensem que aquí s'acaba tot”. I convida a reflexionar sobre el fet que si els neandertals van desaparèixer i tenien un cervell més gran que el dels sàpiens i dominaven una tecnologia “gairebé tan sofisticada”, “per què ells van desaparèixer i nosaltres no?”.

21 juliol 2025

LaVanguardia

La Catalunya central realitza 448 intervencions arqueològiques en dos anys

Les intervencions més rellevants, portades a terme dins del període 2022-2023, es presentaran a Moià en les setenes Jornades d'Arqueologia del territori central
La trobada, que se celebra des del 2010, es farà enguany a la capital del Moianès, els dies 25 i 26 d'octubre per commemorar els 70 anys del redescobriment de les Coves del Toll

Presentació, avui, de les jornades que es faran a final de mes a Moià / Arxiu particular


Susana Paz
Manresa 01 D’OCT. 2024 20:43 Actualitzada 01 D’OCT. 2024 21:28


La Bauma de la Surgència, al Parc Prehistòric de les Coves del Toll, ha estat l'escenari, avui, de la presentació de les setenes Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que se celebraran els dies 25 i 26 d’octubre a l’espai cultural les Faixes de Moià i que serviran per recordar les set dècades dels inicis dels treballs a les Coves del Toll. La intenció és aprofitar l'efemèride per fer un reconeixement a tots aquells que han fet possible el que avui es coneix com el complex prehistòric. El 2022, el Parc Prehistòric de les Coves del Tollva celebrar ja una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Oblidada durant milers d’anys, la cova es redescobrirà el 1952, culminant el 1954 amb l’obertura de l’entrada perduda.

Organitzades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya juntament amb l’Ajuntament de Moià i el Museu de Moià, les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central s'estructuraran en dos blocs. El dia 25 d’octubre estarà dedicat a la recerca feta a les Coves del Toll i les Teixoneres per emmarcar el que significa aquest jaciment i tot l’altiplà del Moianès per al poblament prehistòric català. I, a la tarda, està previst fer una visita a les coves i al complex prehistòric. Després, a la Cova Gran del mateix jaciment es farà un debat amb la participació del públic de les jornades.

El dia 26 d’octubre al matí es presentaran a l’espai de Les Faixes les intervencions arqueològiques i paleontològiques rellevants, portades a terme dins del període 2022-2023 a les comarques de la Catalunya central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquestes abasten totes les cronologies i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades. La inscripció a les Jornades és gratuïta, però s'ha de formalitzar a la web del Museu de Moià-Coves del Toll (covesdeltoll.com) o la web de la Tribuna d’Arqueologia (tribunadarqueologia.blog.gencat.cat).

448 intervencions arqueològiques a la Catalunya central

Entre el 2022 i 2023 a la Catalunya central es van autoritzar unes 448 intervencions arqueològiques i paleontològiques de diferents característiques vinculades a obres i/o actuacions, a projectes de recerca o amb caràcter d’urgència, repartides per comarques de la següent manera: l’Anoia: 91; el Bages: 94, el Berguedà: 52, el Moianès: 18; Osona-Lluçanès: 161, el Solsonès: 32.

Ha presentat les jornades l’alcade de Moià, Dionís Guiteras; el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Francesc Serra; el director de les excavacions de les Coves del Toll, Jordi Rossell; la directora-gerent del Museu de les Coves del Toll-Museu de Moià, Marta Fàbrega i l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura a la Catalunya Central, Antoni Caballé.

La gènesi, el 2010

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central neixen el 2010 amb la voluntat de ser una eina útil de difusió i de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys. El Departament de Cultura ha organitzat un total de sis edicions de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Aquestes jornades han tingut un caràcter itinerant i s’han fet cada dos anys, amb excepció del 2020, quan no es van portar a terme per la pandèmia de la COVID-19 ponències, comunicacions i resums de les d’intervencions es podran trobar a EL CALAIX de Departament de Cultura ( http://calaix.gencat.cat/) 

1 octubre 2024 

Regió7

Descubre el cementerio prehistórico del Moianès

La Cova dels Ossos de Collsuspina , dónde se han encontrado restos humanos, es ahora patrimonio cultural
 
La entrada a la Cova dels Ossos en Collsuspina, Moianès. Narcís Serrat


Carlota Garcia Lorenzo (texto), Narcís Serrat (fotos)
Barcelona
05/10/2023 07:00


La Cova dels Ossos (cueva de los huesos) está situada en Collsuspina, en la comarca del Moianès, a donde nos trasladan estas fotografías que Narcís Serrat ha compartido en Las fotos de los lectores de la Vanguardia.

Se trata de una cavidad alargada, con una apertura en medio de un acantilado y a medida que te vas adentrando en dirección a poniente, sus dimensiones se van haciendo pequeñas, hasta llegar a una sala de formas redondeadas, creando así una separación de tres espacios : la cueva, el pasillo de acceso y la zona exterior.

La cueva fue excavada en 1991 por el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, tal como indica el Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Lo curioso de esta cueva que ahora es patrimonio cultural, es que se dice que probablemente fue un lugar donde enterraban a las personas durante los años 2700-1500 a. C., durante la Edad del Bronce. 

Fotografía del interior de la cueva de los huesos. Narcís Serrat

Esto se cree debido a la cantidad de restos humanos que han podido encontrarse a lo largo de los años, como dientes o huesos. Se ha constatado un mínimo de 19 muertos enterrados en estas cuevas, aunque aún no se ha podido descubrir qué método o ritual utilizaban para hacerlo.

 

Explorando el exterior de la cueva de los huesos. Narcís Serrat

Una excavación de 1991 nos indicó que la cueva fue vaciada años antes de su descubrimiento, ya que no había prácticamente restos materiales y se encontró un considerable número de restos óseos, como 156 dientes humanos, ocho falanges y varios fragmentos no identificados.

 
Interior de la cueva de los huesos. Narcís Serrat

Esta cueva a día de hoy está en investigación y su uso es científico. Se puede acceder libremente aunque llegar a ella no es fácil. Actualmente, es parte del patrimonio cultural de Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà y Seva.

 

Grieta en el interior de la Cova dels Ossos.

 5 octubre 2023

laVanguardia

El enigma del canibalismo neandertal

Los restos de Moià alientan el debate sobre por qué se comían unos a otros


Los restos encontrados en la excavación ofrecen muchas respuestas, pero también algunas preguntas sin resolver Mané Espinosa




Ignacio Orovio
Barcelona
29/08/2023 06:00 Actualizado a 29/08/2023 08:08




¿Por qué los neandertales que vivían en la Cova de les Teixoneres, en Moià (Barcelona) hace alrededor de 52.000 años se comieron unos a otros? ¿Por qué si la zona era riquísima en caza, como denotan los abundantísimos restos de oso, hiena, león, lobo, ciervo, caballo o uro localizados en las escombreras de esas cuevas? Si no pasaban hambre, ¿para qué se comieron a sus congéneres? Esa es la gran pregunta que se plantean los arqueólogos cuando analizan el fenómeno del canibalismo, más complicada de explicar cuanto más atrás viajan en el tiempo, y especialmente compleja si había caza de sobra. ¿Entonces?

Un equipo de arqueólogos del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), adscrito a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona anunció hace pocas semanas el hallazgo de dos fragmentos de hueso occipital de un neandertal juvenil que presentan rasgos de cortes que revelan que se le separó la carne del hueso para ingerirla. En este yacimiento se han hallado hasta hoy restos de cuatro individuos, dos de siete y nueve años aproximadamente, un anciano y dicho pre-adulto; las edades están calculadas comparando el desarrollo metabólico de aquellos huesos con los nuestros, porque las técnicas que permitirían hacer análisis más precisos son demasiado agresivas todavía para la conservación de tales tesoros. Estos huesos estaban en un lugar que no les correspondería, mezclados con los de otros animales... si no fuera porque también acabaron en el plato. Muchos de los huesos están muy fracturados, señal de que trataron de llegar a la parte más nutritiva, la médula.
 

Los científicos buscan respuestas a esta práctica en un entorno que era rico en caza y alimentos

“No sabemos qué parentesco tenían, pero el ADN mitocondrial nos indica que estos individuos son de una especie de neandertal más antigua de la que le correspondería por el contexto, digamos que es como el de individuos de hace unos 100.000 años, pero viven hace unos 50.000”, explica a este periódico en conversación telefónica el director de la investigación, Jordi Rosell.

“Solemos pensar en el canibalismo como algo violento, pero en este caso no estamos hablando de ningún tipo de conquista territorial, pensamos que aquí posiblemente tiene otro significado, dudamos que haya una violencia previa a ese fenómeno”. “Pensemos que hablamos de una densidad poblacional de alrededor de 100.000 neandertales en toda Europa y que cuando había un encuentro de diferentes grupos, posiblemente pensaban más en la reproducción y perpetuación de la especie que no en comerse unos a otros”.

No es el primer caso documentado de canibalismo entre neandertales, aunque no es un fenómeno tan frecuente. En los últimos años han aparecido casos de canibalismo en diferentes etapas del desarrollo humano en decenas de yacimientos, Atapuerca entre ellos. Recién acabada la campaña de 2023 en este yacimiento burgalés precisamente atiende a La Vanguardia Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador del Iphes y experto en antropofagia: “El canibalismo en la prehistoria es relativamente común, hablamos de un periodo de 3 millones de años de evolución humana, y podríamos irnos hasta los 8 millones, con los primates. Estamos viendo muy poco de lo que pasó allí y aun así lo estamos detectando, de manera que podemos pensar que fue frecuente. Lo encontramos en diferentes épocas y entornos”.
 

Puedo imaginarme a un neandertal que observa a un igual como alimento potencial”

Aparece en yacimientos africanos, pero también en Bélgica, Gran Bretaña y España, en gran número. Justamente a finales de junio el instituto Smithsonian norteamericano anunció que posiblemente unos restos de 1’45 millones de años hallados al norte de Kenia constituían la muestra más antigua de canibalismo jamás descubierta. La investigación recayó sobre un equipo del Museo Nacional de Historia Natural de dicha entidad, que analizó en instituciones africanas huesos de aquellos primeros humanos. Descubrió que nueve marcas de corte en un hueso de la espinilla izquierda de un homo sapiens correspondían probablemente a señales de antropofagia. Un minucioso análisis con modelos en 3D evidenció que las marcas habían sido efectuadas por herramientas de piedra, igual que en Moià (aunque un millón y medio de años más tarde).

La Vanguardia entrevistó por correo electrónico a la responsable de esa investigación, Brianna Pobiner, paleontóloga del Smithsonian: “Hace 1,45 millones de años –dijo– los primeros humanos podrían haber visto a otras personas como comida potencial, pero como hay tan pocos fósiles anteriores a 1 millón de años con marcas de carnicería de otros humanos primitivos no podemos saberlo con seguridad”. Esta especialista no descarta “la posibilidad de algún tipo de actividad ritual de alimentación, pero dado que vemos tan pocos ejemplos de carnicería de huesos de homínidos de hace más de 1 millón de años, dudo mucho que fuera un comportamiento ritual, debemos esperar a ver más pruebas de ello”.

“Cuando la arqueología descubre el canibalismo de los neandertales parece que les pone la etiqueta de salvajes, pero lo que hacemos es acercarlo al Homo sapiens, que es la especie que más lo ha practicado”, argumenta Antonio Rodríguez-Hidalgo investigador del Iphes experto en antropofagia. “Desde el canibalismo simbólico del cristianismo, a casos extremos como el archiconocido del avión de los Andes, o el que han practicado algunas sociedades en guerra. Hay una gran diversidad de causas. No olvidemos que fue un argumento para la conquista de América: había que someter a esos salvajes. Para los aztecas, era necesario comerse a otros para que saliera el sol”.

La gran incógnita del canibalismo es el porqué: ¿alimentación? ¿Ritual? ¿Guerra? “No tenemos pruebas de rituales o comportamientos culturales complejos de hace 1,45 millones de años. No sabemos si entonces existía un tabú, pero muchas otras especies animales practican el canibalismo, por lo que es posible que no existiera un tabú en esa época. Pero realmente no podemos saberlo. Mi opinión es que este comportamiento no consistía en consumir deliberadamente a otros de grupos enemigos, ni en buscar a otros homínidos específicamente como presa, sino que era más probable que se debiera a que los homínidos que practicaban la antropofagia simplemente tenían hambre”, argumenta Pobiner.

En algunas culturas, el depredador de otro humano se quedaba su fuerza. “Desconfío mucho de aplicar cualquier tabú cultural moderno al comportamiento de los homínidos de hace 1,45 millones de años”. “Yo puedo perfectamente imaginarme a un neandertal observando a un igual como alimento potencial”, afirma Rodríguez-Hidalgo. Este arqueólogo detalla que en algún yacimiento de una época tan reciente como el Paleolítico superior (hace entre 35.000 y 10.000 años) “encontramos elementos de ritualización caníbal, con decoración del hueso humano, lo que denota un componente simbólico y complejo”.

“Es un fenómeno que hay que analizar con relativismo cultural, porque además es uno de los pocos tabús universales, junto al incesto. Pero no podemos llevar nuestra interpretación hacia el pasado”, cierra Rodríguez-Hidalgo.

29 agost 2023

laVanguardia

Hallados en Barcelona restos humanos neandertales canibalizados hace más de 52.000 años

Barcelona, 23 jun (EFE).- Arqueólogos del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES-CERCA) han hallado en el yacimiento de la Cova de les Teixoneres de la localidad barcelonesa de Moià restos humanos neandertales de más de 52.000 años de antigüedad con señales de haber sido canibalizados.



AGENCIAS
23/06/2023 11:35 Actualizado a 23/06/2023 13:55


Barcelona, 23 jun (EFE)- Arqueólogos del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES-CERCA) han hallado en el yacimiento de la Cova de les Teixoneres de la localidad barcelonesa de Moià restos humanos neandertales de más de 52.000 años de antigüedad con señales de haber sido canibalizados.

Los restos recuperados corresponden a dos fragmentos de occipital (parte posterior del cráneo) de un individuo neandertal juvenil. Según el director del IPHES-CERCA, Robert Sala, se trata de "un hallazgo extremadamente singular", ya que estos restos de cráneo corresponden al cuarto individuo recuperado en el yacimiento desde que en 2016 aparecieron los primeros restos humanos.


Además, los estudios que se llevan a cabo han permitido identificar marcas de corte en la superficie de algunos de estos huesos, lo que se ha interpretado como resultado de actividades relacionadas con el canibalismo.

Con estos restos son al menos cuatro los individuos de distintas edades recuperados en el yacimiento, desde que en 2016 se hallaran los de un niño neandertal.

Desde entonces, se han encontrado más restos humanos aislados que han podido ser asignados a, como mínimo, tres individuos diferentes: un niño de unos 6-7 años, otro de más de 11 años y un tercer individuo senil.

Ahora, durante la campaña que se está celebrando este mes de junio, se han localizado los restos de un cuarto individuo, dos fragmentos de un mismo occipital en pleno desarrollo si bien presenta ya las suturas occipito-mastoides bien formadas, que, por sus características físicas, podría pertenecer a un individuo juvenil, casi adulto.

Esta gran cantidad de restos humanos convierte a la Cova de les Teixoneres en uno de los enclaves más importantes para conocer el mundo neandertal.

Según los estudios efectuados hasta ahora, todos estos restos tienen una cronología ligeramente superior a los 52.000 años de antigüedad y se encontraban dispersos en una misma superficie en la entrada de la cavidad y mezclados con los huesos y los dientes de otros animales cazados por estos humanos.

Aunque en su inicio se hacía difícil averiguar las causas concretas de su presencia en la cueva, el descubrimiento de marcas de corte en una clavícula hace pensar que fueron procesados por otros neandertales y muy posiblemente comidos por sus congéneres, apunta Sala.

Además, los restos de estos humanos están muy fragmentados, probablemente para poder acceder a la médula y otros nutrientes contenidos en el interior de sus huesos.

Esto hace que la mayoría de ellos sean muy difíciles de reconocer y distinguirlos de los demás animales, sobre todo en el caso de los restos correspondientes a niños.

Para paliar esta dificultad, el equipo está utilizando técnicas biomoleculares muy especializadas para identificarlas y poder realizar estudios de ADN, tanto mitocondrial como nuclear, y se espera que con los resultados de estos estudios aumente el número de restos humanos identificados.

Este no es el primer caso documentado de canibalismo entre los neandertales, pero sí que es el primero identificado en Cataluña, y aunque la antropofagia no parece haber sido un fenómeno habitual entre estos humanos, en Europa existen algunos yacimientos que sugieren prácticas parecidas, lo que hace pensar a los arqueólogos que, en un futuro, saldrán otros casos similares.

Aparte de los miembros del IPHES-CERCA, el equipo cuenta con la colaboración de investigadores de otras instituciones como el laboratorio ICArEHB en la Universidad del Algarve (Portugal), el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET, Argentina), la Universidad de Glasgow, la Universidad de Castilla la Mancha, o la Universidad Complutense de Madrid. EFE

23 juny 2023

LaVanguardia

Cendres sospitoses sota els peus

La Catalunya prehistòrica (2)

El jaciment de Moià té la pel·lícula completa del neandertal, amb óssos i (potser) focs de fa 250.000 anys

Barcelona
01/08/2022 11:27

Un jaciment que en són dos. Dues coves de vides paral·leles, a pocs metres de distància, que possiblement van ser-ne només una. Som a les coves del Toll, a Moià, a 745 metres d’ altura. Dues coves, o una, que expliquen la presència humana des de fa un quart de milió d’anys, ni més ni menys.

Un equip de 20 persones, dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha estat fins a finals de juliol treballant en els dos focus d’interès d’aquest jaciment, que possiblement ofereix, després de 20 anys d’excavacions arqueològiques, més preguntes que respostes. El jaciment ocupa diversos punts d’unes coves al llarg de 1.148 metres. Al voltant de 180 metres estan habilitats per a la visita (i és un gran lloc on passar l’onada de calor). Temperatura estable de 12ºC –cal anar-hi abrigat–, una mica més si la temperatura externa és extrema. El visiten unes 50.000 persones a l’any.
Els habitants de la zona entren a les coves a menjar ós: el maten ells o en mengen la carronya?

A l’interior, a deu metres de capes de sediments, s’explica una pel·lícula fascinant d’homes de les cavernes, però sobretot que serveix per desmentir el tòpic quaternari. Perquè en un dels focus arqueològics, a la cova del Toll, el que sosté l’equip de Rosell és que l’home de les cavernes no és més que un mite. Viuen a l’exterior, en cabanes de què no queden restes. Estem parlant de fa 45.000 anys.

A les coves hi entren, sí, però una estoneta. A caçar óssos o potser a rapinyar-ne la carn si els troben morts: el fred els conserva. “La cova és un bon lloc per caçar-los. Estreta, no gaire alta, amb prou feines es poden posar drets; alguns poden arribar a fer quatre metres, i a sobre pot ser que els sorprenguin hibernant, o sigui, atordits”, explica Rosell. Al costat de les restes d’óssos n’apareixen de hiena, lleó, llop, cérvols, cavalls, urs... alguns semblen haver estat traslladats a la cova pels óssos per a les seves cries.

Curiosament, en aquesta cova únicament hi hibernen femelles, joves o velles, i cadells. No hi ha restes de mascles. Rosell i el seu equip estan en contacte amb els estudiosos de l’ós pirinenc per comprendre’ls més bé.

Els arqueòlegs han aplicat una tecnologia d’intel·ligència artificial a l’anàlisi dels ossos. Han entrenat un algoritme, una finíssima tècnica de reconeixement òptic, que determina quines marques dels ossos van ser practicades pel sílex dels neandertals. El sistema té un 95% de fiabilitat i ha determinat 30 vegades més talls que els que detectava l’ull humà. Les costelles dels óssos mostren aquestes marques. Els neandertals els han buidat les entranyes, se n’han emportat el filet. També s’han endut el cap i les extremitats, tot allò que poden tallar i transportar. Sencers, poden arribar a 500 quilos.

A la gruta, amb les restes d’ ossos, han aparegut al voltant de 30 eines lítiques. La hipòtesi de Rosell és que els van caure del sarró o les van abandonar perquè estaven desgastades, però un nombre tan elevat denota una altíssima quantitat de visites a aquesta cova, una veritable carnisseria prehistòrica.

Sí que ocupen l’entrada de les coves. La zona il·luminada. Per això, ara una de les hipòtesis de l’equip és que a l’entrada de la cova del Toll el subsòl conserva possiblement un campament, provisional o temporal. Rosell voldira poder cobrir aquesta zona i excavar en futures campanyes.

Reforça aquesta idea amb el fet que a la cova adjacent, la Teixonera, els resultats són espectaculars a l’entrada. La part interior ha estat buidada per datar els sediments. Hi apareixen focs, dents humanes, ossos d’espècies diverses. “Els canvis en la fauna expliquen els canvis climàtics”, explica Florent Rivals, especialista en zoologia de l’equip, “aquí també apareix un exemplar de cérvol gegant, un megaloceros; és la presència més al sud d’Europa d’aquesta espècie, i tenim rinoceront llanut i mamut, espècies de clima fred”. La precisió de l’urani-tori diu que els sediments oscil·len del 17.000 al... 230.000! És més: són dades encara no calibrades, de manera que fins i tot podria ser anterior, de fa 250.000 anys. El jaciment arriba fins al 4.000 a.C., quan neix l’agricultura.

A la boca de la gruta, i en aquestes cronologies, apareixen sediments barrejats amb trossets d’ os i restes carbonitzades: foc? D’on surt foc és dels ulls de Rosell quan explica que podríem estar parlant del seu ús per part del neandertal en cronologies molt antigues. No les que més, ja que estan documentades en 400.000 anys, però les que s’apunten a la Teixonera serien fabuloses. Perquè permetria tenir una seqüència completa del neandertal a Catalunya des de l’inici fins al final, fa uns 35.000 anys. D’aquesta època la Teixonera ofereix restes de campaments d’usos de pocs dies: gent de passada? Caçadors darrere d’un ramat de cérvols? En trànsit cap a les mines de sal de Cardona o d’ Oló, cap al Montseny a buscar sílex? Més preguntes que no pas respostes.

1 agost 2022

LaVanguardia

Les coves del Toll celebren 70 anys amb un acte retrospectiu

L’efemèride reconeix la tasca dels primers descobridors de les cavitats i dels arqueòlegs que han contribuït a la recerca del passat dels jaciments
 

La jornada de portes obertes de les coves del Toll va convidar el públic familiar a visitar l’interior de les cavitats | ALEX GUERRERO

Laura Serrat
Moià | 17·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:25


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll va celebrar ahir una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; d’una banda, la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i, de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La celebració va convidar un públic familiar a gaudir de les activitats i tallers per als infants i de les visites guiades a l’interior d’unes cavitats que, avui en dia, s’han posicionat com un referent en la recerca arqueològica.


La ballada dels gegants de Moià va obrir l’acte institucional, que va tenir la presència de la directora del Museu de Moià i coves del Toll, Marta Fàbrega, que va posar en relleu «la suma d’esforços que han contribuït a crear un dels principals actius turístics de la comarca i un espai per a la recerca arqueològica». En aquest sentit, va lloar la valentia de Sofia Luitz i el seu fill Francesc, que es van atrevir a endinsar-se a l’àmplia galeria sud, més lluny del que ningú havia arribat en aquell moment, i hi van trobar una gerra neolítica, que simbolitza la primera troballa de les restes arqueològiques del Toll.

Per recordar els descobridors de la cova, el director d’Excavacions dels Jaciments i investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, va lliurar un obsequi als familiars presents en l’acte, que es van endur una còpia emmarcada de la carta que Sofia i Francesc van deixar a l’interior de la cova per testificar la descoberta. Després d’entregar el preuat document, Rosell va realçar la tasca dels descobridors, voluntaris i equips d’arqueòlegs que l’han precedit en la seva feina. «Sense ells, avui no seríem on som, cada avenç en els jaciments és fruit del treball de les generacions anteriors».

La melodia Clair de lune, de Debussy, interpretada per Gerard Romeu al piano, va servir per introduir un sincer homenatge a Enric Oliveras, un moianès, de 86 anys, que des dels anys seixanta es va dedicar de forma voluntària a l’impuls de l’actual parc prehistòric. Amb la presència de l’homenatjat, l’arxiver de l’Arxiu Històric de Moià i amic, Ramon Tarter, va llegir una glossa en què va destacar la seva aportació al parc, «impulsant el primer museu arqueològic de Moià, fent de guia turístic en les primeres visites a les cavitats o desbrossant la zona, com si fos el seu propi jardí».

Al seu torn, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reconèixer l’Enric «com una persona que s’ha estimat les coves i que les ha ajudat a donar a conèixer». El batlle també va tenir un reconeixement per la tasca que duen a terme els arqueòlegs, «que han convertit les coves en una referència en l’estudi de les comunitats neandertals». En aquest sentit, va afegir que «els coneixements que ens arriben del passat ens poden ajudar a interpretar millor el nostre present». Ho va exemplificar posant de manifest que «entendre per què van desaparèixer els neandertals, ens pot servir per comprendre les possibles afectacions del canvi climàtic». L’acte va cloure amb la ballada dels gegants de Moià.

«En veure unes petites arrels, vam pensar que darrere la roca hi havia una sortida»

Dos dels veïns de Moià que van destapar la galeria sud, entrada actual a la cova, relaten l’experiència

Uns anys després que Sofia Luitz i el seu fill Francesc arribessin a l’àmplia galeria sud des de la Surgència, i aconseguissin la primera resta arqueològica del Toll, un grup de nadius del Moianès va aconseguir destapar la galeria sud, l’entrada turística actual de la cova. D’aquests en queden pocs testimonis, alguns dels quals van assistir a l’acte per celebrar els 70 anys de les coves del Toll, i van rememorar l’experiència que els va portar a descobrir l’accés principal a la cavitat.

Els veïns de Moià Pere Quintana, de 89 anys, i Josep Tarradellas, de 85 anys, expliquen que, juntament amb alguns companys més, van entrar a la galeria sud, amb la llum d’una espelma, seguint els passos dels primers descobridors. Una vegada van ser a dins, van recórrer la cavitat, «fins a un punt on ens vam trobar unes petites arrels, que ens van fer pensar en la possibilitat que darrere la roca hi hauria una sortida», relata Quintana. Al seu torn, Tarradellas explica que aleshores van decidir «fer una barrinada a la roca i, per fortuna, vam descobrir l’entrada».

En evocar el descobriment, constaten com ha evolucionat l’entorn, «on abans hi havia molta més aigua i sorties enfangat quan t’endinsaves a la cova», recorden. Ara, gairebé setanta anys després, se senten orgullosos de la consolidació del parc prehistòric com un espai de recerca i un atractiu turístic per a visitants d’arreu. «Els canvis que ha experimentat en aquests setanta anys són immillorables i, en part, són gràcies a molta gent del poble que hi ha cregut», afirmen.

El públic va poder visitar les cavitats i participar en tallers

La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll va tenir desenes de visitants que van poder gaudir de les nombroses propostes per als infants i de les visites a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, va conduir personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de la cova de les Teixoneres i va donar a conèixer els últims resultats en la recerca arqueològica.

A la zona del poblat s’hi van fer els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres. També hi havia un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. Els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent van animar l’ambient amb diverses ballades per l’entorn. 

17 juliol 2022

Regió7

Els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular a les coves del Toll

1 agost 2021

el9nou paper
 

Els neandertals de les coves del Toll de Moià menjaven óssos de les cavernes

Durant les excavacions s'han trobat eines de tall que certificarien que, a més d'herbívors, els humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys també s'alimentaven de carnívors
Redacció31/07/2021 - 17.31Actualitzat31/07/2021 - 17.58

Una vintena d'arqueòlegs han trobat al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven óssos de manera regular.

En les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, s'han trobat eines de tall que certificarien que, a més d'herbívors, els neandertals també s'alimentaven de carnívors. 

Una petita eina de tall trobada al costat de restes d'ós a la cova del Toll (ACN / Carola López)

A les coves de Moià s'hi fan excavacions cada estiu, però el 2020 es van aturar per la Covid i ara s'han reprès. Estan considerades "un dels jaciments més importants de Catalunya" i encara hi ha molt per explorar.

En aquesta ocasió, la recerca s'ha centrat a la cova de les Teixoneres i, especialment, a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.A l'entrada de la cova del Toll hi ha un panell informatiu amb els animals que van viure a la zona (ACN / Carola López)

Les descobertes més sorprenents s'han fet a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys.

El director de l'excavació, Jordi Rosell, professor de la Universitat Rovira i Virgili, explica que la troballa d'eines de tall certifica que aquests neandertals tenien els plantígrads "com un dels seus recursos habituals".Tres investigadors analitzen les restes animals trobades (ACN / Carola López)

Ara intenten verificar si les restes trobades corresponen a óssos morts durant la hibernació o si van ser animals que van caçar els humans per alimentar-se i per aprofitar-ne les pells.

Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'ós de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads femelles que s'ha trobat a la cova del Toll:


"És potser una de les més importants de la península Ibèrica i, a més, correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa."Dues arqueòlogues analitzen els ossos trobats a les coves de Moià (ACN / Carola López)

Un cop acabades les excavacions, a la vintena d'arqueòlegs que han treballat a les coves del Moianès els espera un llarg treball de laboratori i d'investigació per presentar finalment les descobertes als congressos especialitzats.

La feina no s'atura i l'estiu que ve tornaran a fer excavacions en aquestes coves, que encara tenen molt per oferir. "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", diu Jordi Rosell.

31 juliol 2021

324

Arqueòlegs troben proves a les coves del Toll de Moià que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular

31/07/2021 - 15.30

ACN Moià.-Una vintena d'arqueòlegs han trobat a les coves del Toll de Moia diverses proves que certificarien que els neandertals menjaven i caçaven ossos de manera regular. Les excavacions, que van començar fa vint dies i han acabat aquest dissabte, han estat dirigides per Jordi Rosell, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili, que ha detallat que han descobert restes de plantígrads amb marques de tall fetes amb eines fabricades pels humans que vivien al Moianès fa 50.000 anys. La troballa d'aquests objectes afilats a les cavernes fa pensar que els neandertals tenien els ossos com un dels seus recursos habituals i que, a més d'herbívors, també menjaven carnívors.

Després d'un any d'aturada a causa de la covid, un equip d'arqueòlegs ha reprès aquest juliol les excavacions que any rere any fan a l'estiu a Moià. En aquesta ocasió s'han centrat a la cova de les Teixoneres i especialment a la del Toll. A la primera hi han estat excavant les restes de campaments neandertals amb una antiguitat d'entre 52.000 i 54.000 anys d'antiguitat i també han estat treballant en uns nivells inferiors on hi ha campaments neandertals de fa 200.000 anys.Les descobertes més sorprenents, però, s'han trobat a la cova del Toll, on els arqueòlegs han trobat una col·lecció d'ossos amb marques de tall i alguna eina feta per neandertals fa 50.000 anys al seu voltant. Cosa que, segons Rosell, certifica que tenien aquests plantígrads "com un dels seus recursos habituals". "Estem mirant si aquests ossos havien mort durant la hibernació o els mateixos neandertals els mataven amb activitats de cacera", ha detallat el director de l'excavació que ha explicat, en declaracions a l'ACN, que fa temps que estan intentant verificar aquesta idea.Jordi Rosell ha subratllat que la presència d'eines tallants que es podrien fer servir per a la caça dels plantígrads "és molt poc freqüent en aquests llocs". "Ningú no deixa les eines al supermercat", ha dit en to de broma per explicar de manera més planera la sorprenent troballa. En aquest sentit, ha destacat que han trobat marques de tall als ossos per treure'ls la pell i les vísceres i que també han descobert algun dels ganivets que utilitzaven per fer-ho.Rosell ha explicat que fa 50.000 anys "l'os de les cavernes era el rei del Moianès" i que així ho certifica "la col·lecció de restes" de plantígrads que han trobat a la cova del Toll. "És potser una de les més importants de la península Ibèrica i a més correspon a la varietat més meridional que es coneix a Europa", ha dit tot afegint que tots els exemplars analitzats fins ara són femelles, cosa que els fa pensar que algunes d'elles passaven els hiverns juntes.Un cop finalitzades les excavacions, la vintena d'arqueòlegs que han treballat durant les darreres setmanes a les coves del Moianès tenen un "llarg treball de laboratori, de pensar i de discutir amb els companys" per tal de finalment presentar-ho als congressos, on hauran d'ensenyar quines són les seves hipòtesis i els mètodes que han utilitzat per certificar-les. Aquí, però, no s'acabarà la feina, l'estiu que ve tornaran a la zona, ja que "les coves del Toll són un dels jaciments més importants de Catalunya i encara hi ha molt per explorar". "A la cova de la Teixonera tenim pràcticament tota la història dels neandertals de la Catalunya central concentrada", ha resumit Rosell per fer palesa la seva importància.

31 juliol 2021

324

El sistema d'ocupació dels neandertals a les Teixoneres no va variar en 20.000 anys

Un estudi constata que l'estructura bàsica dels seus campaments seguia les mateixes pautes, tant si l'estada era curta com de mesos acn. lugar 25.02.2021 | 22:58


Rosell i Carbonell amb l'arqueòloga que va trobar la dent, el 2016
 
Un estudi publicat a la revista Scientific Reports conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes. El 2016, però, a les Teixoneres, es van trobar per primer cop restes humanes neandertals, les primeres de la Catalunya Central. Concretament un ullal d'un nen d'entre 7 i 9 anys, que feia 50.000 anys va viure a Moià. L'anomenat «El nen de Moià» no es va quedar sol: l'any següent, les excavacions van treure a la llum una dent d'adult i dos més d'infant.

Ara, una investigació multidisciplinari ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.

El 2003, investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre les formes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie, ara fa uns 35.000 anys.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats:eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. «Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna», afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. «En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària», afegeix.

«Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres», afirma l'investigador. «A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades», assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que «els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova». Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cates a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes», insisteix. «Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models: d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos».

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques», destaca Ruth Blasco. «Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes», explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

Els neandertals van ocupar la Cova de les Teixoneres de Moià durant més de 20.000 anys

Un estudi constata que s'instal·laven a l'entrada i mai no hi faltava el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques acn | moià 25.02.2021 | 10:24

Arqueòlegs treballant a la Cova de les Teixoneres a Moià en una imatge d'arxiu ACN

Un estudi publicat a la revista "Scientific Reports" conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes, si bé també van aparèixer indicis ocasionals de presència humana.

Ara, però, una investigació multidisciplinar ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions que hi van haver es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.
 
Des del 2003 que investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre els modes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie humana ara fa 35.000 anys aproximadament.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. "Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna", afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. "En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària", afegeix.

"Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres", afirma l'investigador. "A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades", assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que "els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova". Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes", insisteix. "Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos.

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques", destaca Ruth Blasco.

Un treball multidisciplinar

"Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes", explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

Uns treballs a Monistrol de Calders posen al descobert el que podria ser un jaciment d'origen iber

26/01/2021 - 13.31

Vista aèria del jaciment trobat a Monistrol de Calders. Imatge publicada el 26 de gener del 2021. (Horitzontal)

ACN Monistrol de Calders.-Monistrol de Calders (Moianès) ha localitzat, en el marc d'uns treballs de millora d'uns camins forestals, el que podria ser un jaciment d'un alt valor històric i patrimonial, probablement d'origen iber. Segons ha explicat l'Ajuntament, duran les obres va quedar al descobert el que podia semblar una sitja antiga. Arran de la troballa es va realitzar una primera excavació arqueològica a càrrec de l'empresa Arqueòlegs.cat. A l'espera de l'estudi en profunditat, de moment s'ha posat al descobert unes estructures d'època antiga que podrien ser "de gran valor". El jaciment s'ubica al pendent de llevant del Serrat del Gordi, en una zona propera a la riera de Calders i als camps de conreu de l'antic mas Llandric.

Fins ara, a través de la primera intervenció, s'ha pogut documentar un conjunt de dues sitges excavades per a l'emmagatzematge de cereals o lleguminoses i un forat circular d'1,5 metres de diàmetre amb un seguit de forats de pal al seu voltant. En aquest darrer cas, els primers inicis apunten al fet que es tracta d'una estructura productiva relacionada amb el foc.Les sitges i l'estructura circular, un cop deixaren d'estar en ús, van ser reomplertes amb terra i pedregar fins a crear un espai de circulació regular en superfície. Sobre d'aquest es va edificar un edifici de planta rectangular del qual, a hores d'ara, s'han delimitat parcialment dos àmbits de tres metres d'amplada. El pendent del terreny va afavorir l'assentament d'aquesta edificació, adossant-se les parets de tancament nord al mateix turó, tot resseguint-lo circularment. El fet que les estructures estiguin assentades sobre les antigues sitges fa pensar, segons les primeres investigacions, que es tractaria de dos períodes diferenciats.Pel que fa a quin període pertany el jaciment, s'ha realitzat un primer acotament basat en el conjunt ceràmic recuperat, l'estudi del qual està encara en procés, i la tipologia de l'edificació. S'ha recuperat poca ceràmica de les sitges del moment en què ja es trobaven en desús i foren reblertes. Es tracta de ceràmiques grises i de producció molt tosca, pertanyents a hores d'ara a un període cronològic molt ampli, que comprendria des de l'època del ferro fins a la tardo-antiguitat. No obstant això, els investigadors confien que amb la realització d'un estudi de Carboni 14 de les restes de fauna localitzades es pugui acotar el període.Pel que fa a la tipologia constructiva de l'edificació i la seva ubicació en l'espai, els primers indicis apunten a un possible assentament iber. No obstant això, caldrà corroborar-ho en futures intervencions.Amb aquest primer estudi l'Ajuntament de Calders volia conèixer la rellevància del jaciment i ara la intenció és aprofundir-hi encara més. Per aquest motiu ha demanat que es declari Bé Cultural d'Interès Local i estan buscant el finançament necessari.Alhora, per acostar el jaciment a la ciutadania, el proper dissabte es farà una visita guiada on l'arqueòleg director de la intervenció explicarà amb detall els elements que els fa pensar que es tracta d'un jaciment amb un gran interès històric i científic.

26 gener 2021

324

Ruth Blasco i Jordi Rossell: “L’estudi sobre el canibalisme de l’òs de les cavernes farà replantejar moltes conclusions d’altres jaciments”

 




desembre 2nd, 2020 Dídac Garcia

Ho explicàvem la setmana passada, un estudi a les Coves del Toll demostra els hàbits caníbals dels óssos de les cavernes. Avui, a La Central d’Ona Bages i Ona Moianès, hem esbrinat com s’ha fet aquest estudi i com s’ha arribat a aquesta conclusió amb dos dels coautors, la Ruth Blasco, arqueòloga del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana, i en Jordi Rosell, codirector del projecte arqueològic de les coves i integrant de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

2 desembre 2020

OnaMoianès

Les excavacions al castell de calders posen al descobert l'església romànica

 13 agost 2019

Regió7 paper

es reprenen les excavacions al Toll després de l'aturada pel 155

 8 agost 2019

Regió7 paper

Un estudi de fòssils del Toll mostra que l'os de les cavernes menjava carn abans d'hibernar

11 juny 2019

Regió7 paper