Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris URV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris URV. Mostrar tots els missatges

29 d’ag. 2023

El enigma del canibalismo neandertal

Los restos de Moià alientan el debate sobre por qué se comían unos a otros


Los restos encontrados en la excavación ofrecen muchas respuestas, pero también algunas preguntas sin resolver Mané Espinosa




Ignacio Orovio
Barcelona
29/08/2023 06:00 Actualizado a 29/08/2023 08:08





¿Por qué los neandertales que vivían en la Cova de les Teixoneres, en Moià (Barcelona) hace alrededor de 52.000 años se comieron unos a otros? ¿Por qué si la zona era riquísima en caza, como denotan los abundantísimos restos de oso, hiena, león, lobo, ciervo, caballo o uro localizados en las escombreras de esas cuevas? Si no pasaban hambre, ¿para qué se comieron a sus congéneres? Esa es la gran pregunta que se plantean los arqueólogos cuando analizan el fenómeno del canibalismo, más complicada de explicar cuanto más atrás viajan en el tiempo, y especialmente compleja si había caza de sobra. ¿Entonces?

Un equipo de arqueólogos del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), adscrito a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona anunció hace pocas semanas el hallazgo de dos fragmentos de hueso occipital de un neandertal juvenil que presentan rasgos de cortes que revelan que se le separó la carne del hueso para ingerirla. En este yacimiento se han hallado hasta hoy restos de cuatro individuos, dos de siete y nueve años aproximadamente, un anciano y dicho pre-adulto; las edades están calculadas comparando el desarrollo metabólico de aquellos huesos con los nuestros, porque las técnicas que permitirían hacer análisis más precisos son demasiado agresivas todavía para la conservación de tales tesoros. Estos huesos estaban en un lugar que no les correspondería, mezclados con los de otros animales... si no fuera porque también acabaron en el plato. Muchos de los huesos están muy fracturados, señal de que trataron de llegar a la parte más nutritiva, la médula.
 

Los científicos buscan respuestas a esta práctica en un entorno que era rico en caza y alimentos

“No sabemos qué parentesco tenían, pero el ADN mitocondrial nos indica que estos individuos son de una especie de neandertal más antigua de la que le correspondería por el contexto, digamos que es como el de individuos de hace unos 100.000 años, pero viven hace unos 50.000”, explica a este periódico en conversación telefónica el director de la investigación, Jordi Rosell.

“Solemos pensar en el canibalismo como algo violento, pero en este caso no estamos hablando de ningún tipo de conquista territorial, pensamos que aquí posiblemente tiene otro significado, dudamos que haya una violencia previa a ese fenómeno”. “Pensemos que hablamos de una densidad poblacional de alrededor de 100.000 neandertales en toda Europa y que cuando había un encuentro de diferentes grupos, posiblemente pensaban más en la reproducción y perpetuación de la especie que no en comerse unos a otros”.

No es el primer caso documentado de canibalismo entre neandertales, aunque no es un fenómeno tan frecuente. En los últimos años han aparecido casos de canibalismo en diferentes etapas del desarrollo humano en decenas de yacimientos, Atapuerca entre ellos. Recién acabada la campaña de 2023 en este yacimiento burgalés precisamente atiende a La Vanguardia Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador del Iphes y experto en antropofagia: “El canibalismo en la prehistoria es relativamente común, hablamos de un periodo de 3 millones de años de evolución humana, y podríamos irnos hasta los 8 millones, con los primates. Estamos viendo muy poco de lo que pasó allí y aun así lo estamos detectando, de manera que podemos pensar que fue frecuente. Lo encontramos en diferentes épocas y entornos”.
 

Puedo imaginarme a un neandertal que observa a un igual como alimento potencial”

Aparece en yacimientos africanos, pero también en Bélgica, Gran Bretaña y España, en gran número. Justamente a finales de junio el instituto Smithsonian norteamericano anunció que posiblemente unos restos de 1’45 millones de años hallados al norte de Kenia constituían la muestra más antigua de canibalismo jamás descubierta. La investigación recayó sobre un equipo del Museo Nacional de Historia Natural de dicha entidad, que analizó en instituciones africanas huesos de aquellos primeros humanos. Descubrió que nueve marcas de corte en un hueso de la espinilla izquierda de un homo sapiens correspondían probablemente a señales de antropofagia. Un minucioso análisis con modelos en 3D evidenció que las marcas habían sido efectuadas por herramientas de piedra, igual que en Moià (aunque un millón y medio de años más tarde).

La Vanguardia entrevistó por correo electrónico a la responsable de esa investigación, Brianna Pobiner, paleontóloga del Smithsonian: “Hace 1,45 millones de años –dijo– los primeros humanos podrían haber visto a otras personas como comida potencial, pero como hay tan pocos fósiles anteriores a 1 millón de años con marcas de carnicería de otros humanos primitivos no podemos saberlo con seguridad”. Esta especialista no descarta “la posibilidad de algún tipo de actividad ritual de alimentación, pero dado que vemos tan pocos ejemplos de carnicería de huesos de homínidos de hace más de 1 millón de años, dudo mucho que fuera un comportamiento ritual, debemos esperar a ver más pruebas de ello”.

“Cuando la arqueología descubre el canibalismo de los neandertales parece que les pone la etiqueta de salvajes, pero lo que hacemos es acercarlo al Homo sapiens, que es la especie que más lo ha practicado”, argumenta Antonio Rodríguez-Hidalgo investigador del Iphes experto en antropofagia. “Desde el canibalismo simbólico del cristianismo, a casos extremos como el archiconocido del avión de los Andes, o el que han practicado algunas sociedades en guerra. Hay una gran diversidad de causas. No olvidemos que fue un argumento para la conquista de América: había que someter a esos salvajes. Para los aztecas, era necesario comerse a otros para que saliera el sol”.

La gran incógnita del canibalismo es el porqué: ¿alimentación? ¿Ritual? ¿Guerra? “No tenemos pruebas de rituales o comportamientos culturales complejos de hace 1,45 millones de años. No sabemos si entonces existía un tabú, pero muchas otras especies animales practican el canibalismo, por lo que es posible que no existiera un tabú en esa época. Pero realmente no podemos saberlo. Mi opinión es que este comportamiento no consistía en consumir deliberadamente a otros de grupos enemigos, ni en buscar a otros homínidos específicamente como presa, sino que era más probable que se debiera a que los homínidos que practicaban la antropofagia simplemente tenían hambre”, argumenta Pobiner.

En algunas culturas, el depredador de otro humano se quedaba su fuerza. “Desconfío mucho de aplicar cualquier tabú cultural moderno al comportamiento de los homínidos de hace 1,45 millones de años”. “Yo puedo perfectamente imaginarme a un neandertal observando a un igual como alimento potencial”, afirma Rodríguez-Hidalgo. Este arqueólogo detalla que en algún yacimiento de una época tan reciente como el Paleolítico superior (hace entre 35.000 y 10.000 años) “encontramos elementos de ritualización caníbal, con decoración del hueso humano, lo que denota un componente simbólico y complejo”.

“Es un fenómeno que hay que analizar con relativismo cultural, porque además es uno de los pocos tabús universales, junto al incesto. Pero no podemos llevar nuestra interpretación hacia el pasado”, cierra Rodríguez-Hidalgo.

29 agost 2023

laVanguardia

25 de febr. 2021

El sistema d'ocupació dels neandertals a les Teixoneres no va variar en 20.000 anys

Un estudi constata que l'estructura bàsica dels seus campaments seguia les mateixes pautes, tant si l'estada era curta com de mesos acn. lugar 25.02.2021 | 22:58


Rosell i Carbonell amb l'arqueòloga que va trobar la dent, el 2016

 
Un estudi publicat a la revista Scientific Reports conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes. El 2016, però, a les Teixoneres, es van trobar per primer cop restes humanes neandertals, les primeres de la Catalunya Central. Concretament un ullal d'un nen d'entre 7 i 9 anys, que feia 50.000 anys va viure a Moià. L'anomenat «El nen de Moià» no es va quedar sol: l'any següent, les excavacions van treure a la llum una dent d'adult i dos més d'infant.

Ara, una investigació multidisciplinari ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.

El 2003, investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre les formes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie, ara fa uns 35.000 anys.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats:eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. «Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna», afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. «En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària», afegeix.

«Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres», afirma l'investigador. «A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades», assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que «els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova». Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cates a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes», insisteix. «Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models: d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos».

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques», destaca Ruth Blasco. «Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes», explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7

Els neandertals van ocupar la Cova de les Teixoneres de Moià durant més de 20.000 anys

Un estudi constata que s'instal·laven a l'entrada i mai no hi faltava el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques acn | moià 25.02.2021 | 10:24

Arqueòlegs treballant a la Cova de les Teixoneres a Moià en una imatge d'arxiu ACN


Un estudi publicat a la revista "Scientific Reports" conclou que el sistema d'ocupació dels campaments neandertals a la Cova de les Teixoneres de Moià va ser el mateix durant més de 20.000 anys. Aquest jaciment arqueològic, descobert pels volts del 1950, va ser interpretat com a un cau de carnívors, principalment hienes de les cavernes, si bé també van aparèixer indicis ocasionals de presència humana.

Ara, però, una investigació multidisciplinar ha analitzat la distribució espacial de més de 40.000 objectes datats entre els 60.000 i els 40.000 anys d'antiguitat. I ha constatat que les diferents ocupacions que hi van haver es van concentrar a l'entrada de la cavitat i amb el foc com a element central.
 
Des del 2003 que investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van posar en marxa un programa d'excavacions a la cova per recopilar informació sobre els modes de vida de les darreres comunitats de neandertals. Les excavacions recents han posat de manifest les reiterades visites de grups neandertals a la cova des de fa més de 200.000 anys fins a la seva desaparició com espècie humana ara fa 35.000 anys aproximadament.

L'estudi es basa en la distribució espacial dels objectes recuperats: eines lítiques, fragments d'ossos i dents dels animals consumits, restes de les fogueres i, fins i tot, la disposició de les pedres de calcària caigudes del sostre i de les parets. "Es tracta d'un estudi transdisciplinari de gran complexitat que intenta posar en comú les dades procedents d'àrees tan diferents com la geocronologia, l'estratigrafia, els estudis sobre tecnologia lítica i fauna", afirma Jordi Rosell, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) adscrit a l'IPHES. "En total, l'estudi inclou 38.244 ítems arqueològics i 5.888 blocs de calcària", afegeix.

"Des del principi pensàvem que els campaments humans, en cas d'haver-se produït, es situarien a l'entrada de la cova i no a l'interior. D'aquesta manera podrien aprofitar la llum del dia i evitar concentracions del fum de les fogueres", afirma l'investigador. "A dins solament hi havia foscor i humitat i resultaria un entorn hostil per fer-hi estances prolongades", assegura Rosell.

Per la seva banda, Ruth Blasco, coautora del treball i investigadora de l'IPHES remarca que "els carnívors, sobretot les hienes, són els únics que utilitzaven les galeries interiors de la cova". Això va portar als primers investigadors, que van situar les seves cales a les zones internes, a interpretar les Teixoneres com un cau de hienes", insisteix. "Ara, amb aquest treball, hem vist que les ocupacions humanes en aquest indret van ser més freqüents del que pensàvem i que va haver-hi models molt diferents: des d'ocupacions de molt curta durada, autèntics bivacs, fins a campaments de llarga durada, de setmanes o fins i tot de mesos.

Els denominadors comuns a totes elles, però, són la seva posició exclusivament a l'entrada de la cavitat i el foc com element central i catalitzador de les activitats domèstiques", destaca Ruth Blasco.

Un treball multidisciplinar

"Ha estat un treball lent i costós que ha necessitat la implicació de molts especialistes", explica Jordi Rosell. I afegeix que ara poden afirmar que l'estructura bàsica dels campaments neandertals no va variar en més de 20.000 anys, independentment de la durada de les ocupacions.

25 febrer 2021

Regió7