"Compromís total" per tornar a Moià les restes arqueològiques de les Coves del Toll i les Teixoneres

L'alcalde Dionís Guiteras assegura que tant l'IPHES-CERCA com la Generalitat i el consistori moianès estan d'acord amb el projecte, que podria començar l'any vinent
El trasllat de les peces trobades als jaciments al llarg de vint-i-quatre anys es faria a l'espai polivalent Cal Comadran, que es convertiria en un centre de recerca científica



Urbano Lorenzo, de la URV; Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià i Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, en el moment d'anunciar el possible trasllat de les restes / Alex Guerrero
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Mar Peñarroja Paz
Manresa20 JUL 2026 13:56


"Compromís total", afirma Dionís Guiteras, alcalde de Moià, entre IPHES-CERCA, la Generalitat i l'Ajuntament de Moià per traslladar totes les restes arqueològiques dels jaciments de les Coves el Toll i les Teixoneres a Cal Comadran, l'antiga fàbrica recentment convertida en espai polivalent. El projecte, que encara s'està concretant, el va fer públic el mateix alcalde de Moià durant la roda de premsa de les darreres descobertes de la Cova de les Teixoneres (dos rinoceronts de fa 200.000 anys i restes lítiques neandertals) i es preveu que es comenci a fer realitat l'any vinent.


"És una proposta de la Universitat", explica Guiteras. L'alcalde es refereix a la Rovira i Virgili de Tarragona, vinculada a l'IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i a la província on es troben actualment les restes dels jaciments del moianès. "Actualment, al nostre fons hi tenim les troballes des de l'any 52 fins a mitjans dels 90, és a dir, els descobriments previs a la regulació", explica Marta Fàbrega, directora-gerent del Museu de Moià. Fàbrega fa referència a la regulació del 1993 de gestió del patrimoni, moment en el qual les restes del Toll i les Teixoneres van començar a conservar-se a Tarragona. "Als jaciments de la comarca es troben una mitjana de 3.000/3.500 peces per campanya", continua la directora, i al municipi ja han arribat a la seva màxima capacitat d'emmagatzematge. I Cal Comadran, antiga fàbrica recentment habilitada com un espai polivalent, "seria el millor lloc on podrien estar", conclou.




Inauguració de l'espai polivalent Cal Comadran, que podria acollir les restes arqueològiques i el centre de recerca / Mireia Arso

150 m2 a la planta subterrània on conservar i preservar les restes i un centre de cotreball a la planta superior on acollir "investigadors de tot el món" que, a més, "puguin visitar els jaciments mentre fan els seus estudis", diu Guiteras. Una oportunitat per centralitzar a Moià tota la recerca relacionada amb les troballes, "unes restes que impliquen a científics de moltes disciplines diverses" i que, a Cal Comadran, "podrien treballar conjuntament". Actualment, el Museu de Moià té obert el seu fons a tots aquells qui necessitin veure'n les restes, "però no ho tenim tot", explica Fàbrega que creu que el projecte de l'Ajuntament és "100% positiu". "La iniciativa ajudaria a la difusió i conservació del patrimoni comarcal", continua, i concretaria el projecte iniciat el 2008 que, amb el nom Museu de l'os de les cavernes, ja tenia la intenció (frustrada) de reagrupar les troballes del Toll i Teixoneres.


"Cal Comadran es pot fàcilment habilitar en termes de seguretat i conservació ambiental", diu la directora-gerent. En ser una planta soterrada, "tèrmicament és senzill", diu Fàbrega, d'unes peces sòlides que necessiten emmagatzemar-se en estructures de Metalux dimensionades i col·locades segons la seva càrrega de foc o grau d'inflamabilitat, "per prevenció d'incendis", afegeix. Mesures, però, que l'antiga fàbrica pot complir.

"Tant de bo", diu Fàbrega d'un projecte que, de moment, "si tot va bé", afirma Guiteras, "podria començar l'any vinent".



`Roda de premsa de les troballes de la darrera campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres, a Moi / Alex Guerrero
 

El Museu de Moià: un projecte de futur

"És imprescindible", diu Fàbrega. La directora-gerent fa referència a la millora i rehabilitació de l'actual Museu de Moià. Ubicat en un palauet medieval del segle XV, el Museu necessita una "actualització", per tal d'estar a l'altura d'un museu comarcal. Guiteras, que és conscient de la necessitat, afirma que des de l'Ajuntament tenen la voluntat de millorar la infraestructura museística, però que el projecte "té un altre termini".


Per a la directora-gerent del centre cultural, tant el projecte de Cal Comadran com la futura remodelació del Museu de Moià són dues iniciatives "molt interessants i que secundem". "Estem molt contents", continua, i de moment, si les restes tornen, "el museu pot esperar". 

20 juliol 2026

Regió7 

Excepcional troballa a Moià: Dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres

Els dos esquelets, amb un "extraordinari grau de conservació", són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica
A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos




Treballs d’excavació arqueològica de les restes de rinoceront de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus recuperades al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Susana Paz
Regio7
Manresa17 JUL 2026 12:09Actualitzada 17 JUL 2026 13:42


S'esperava una campanya "prolífica" i així ha estat. Dos esquelets sencers de rinoceront estepari, de 200.000 anys d'antiguitat, i amb un "extraordinari grau de conservació". És l'excepcional troballa que han fet els arqueòlegs que estan treballant en la campanya d'excavacions a la Cova de les Teixoneres de Moià. Excepcional perquè els esquelets dels rinoceronts, per primer cop trobat a les Teixoneres, "són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia".I excepcional, com ha apuntat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, investigador principal del projecte, perquè "no sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior" d'una cova que continua "sorprenent" als professionals que hi treballen des de fa 24 anys.


A la campanya d’excavació s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos. Les excavacions les duen a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA.







Vista general de la superfície d’excavació amb les restes de dos exemplars / Coves del Toll
 

Com hi arriben a les Teixoneres aquests rinoceronts?

Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions, com aquests dos esquelets sencerts de rinoceront que pertanyen a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari.


Com ha explicat Rosell, "s'ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s". Segons l’investigador, el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria afavorit la seva acumulació a l’interior. "És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho".

"Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període", comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. "Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops", afegeix la investigadora.






Detall de la mandíbula d’un exemplar de Stephanorhinus hemitoechus recuperada al jaciment de la Cova de les Teixoneres / Coves del Toll

Primer cop que es trobes restes d'aquesta espècie a les Teixoneres

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. "En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. "Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Teixoneres i Toll: refugi de moltes espècies

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua Rivals.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. "El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines" explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. "Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia".

De fet, l'any passat ja es va descobrir un fogar datat entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals" que, al Moianès, apuntava Rosell, "tenim constància que van aguantar uns quants milers d'anys més".
 

El Toll: lloc d'hibernació dels ossos de les cavernes

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. "També aquí hem trobat industria lítica", comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. "Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà".

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

17 juliol 2026

Regió7 

Declaracions de Jordi Rosell responsable de les excavacions de les coves del Toll i Teixoneres

ACN
21·07·25 | 09:57

La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat "de transició". Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent "als darrers neandertals". "No ens ho esperàvem", ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però "al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més", puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol. 

21 juliol 2025

Regió7

Descobreixen per sorpresa un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià

AGENCIAS
21/07/2025 04:15

ACN Moià - La campanya d'excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià està arribant a la recta final després de gairebé un mes de feina. L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que la campanya d'enguany ha estat “de transició”. Durant les excavacions, s'ha descobert un fogar que data entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat, corresponent “als darrers neandertals”. “No ens ho esperàvem”, ha dit Rosell. I situa la troballa en un moment en què se sap que els neandertals a Europa estaven propers a l'extinció, però “al Moianès encara tenim constància que aguanten uns quants milers d'anys més”, puntualitza. La campanya que encapçala Rosell amb altres investigadors i arqueòlegs de l'IPHES s'allargarà fins al 23 de juliol.

Durant la campanya de l'any passat es va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat on, segons Jordi Rosell, va aparèixer una “acumulació faunística insòlita”. En concret es van trobar restes d'animals molt grans, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ús de les cavernes. Enguany s'ha rebaixat una zona propera fins a l'estrat on es van descobrir tots aquests animals i s'ha deixat a punt per a la campanya de l'any vinent. Això fa pensar als investigadors que serà “molt prolífica”, ha dit Rosell. De fet, gràcies als treballs, ja s'albira el que podria ser un tros de mandíbula d'un animal de grans dimensions.

Aquestes troballes han situat la cronologia de la cova entre els 230.000 anys amb una estratigrafia que arriba fins als 35.000 anys. “Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès”, ha destacat Rosell. “Això ens dona molts avantatges de cara a poder estudiar no només com es movien, sinó també com va evolucionar el seu comportament, però també com va canviant el paisatge, i com els canvis de comportament es relacionen amb els canvis de paisatge o de clima”, ha afegit l'investigador.

El treball a les Teixoneres no s'ha centrat només al fons de la cova, sinó que també hi ha un grup d'arqueòlegs focalitzat a l'entrada, el lloc on es va descobrir les dents i restes de neandertals a partir del 2016. Els investigadors són conscients que, tot i ser difícil, perquè els ossos estaven molt fragmentats, “es podrien trobar més restes”. Segons ha explicat Rosell, “afortunadament” ja hi ha tècniques que permetran identificar els ossos “amb molta més claredat”.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs han centrat els seus esforços a seguir excavant la zona exterior de la cavitat, un espai que es va començar a excavar l'any passat. Tot i que de moment no ha aparegut res rellevant, l’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes. La Cova del Toll, ha explicat l’investigador, és un lloc d’hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos.

Jordi Rosell defensa que és important conèixer com vivien i com eren els neandertals “perquè no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen”. A més, ha afegit, “com a Homo sapiens sempre hem pensat que som el final d'una evolució i pensem que aquí s'acaba tot”. I convida a reflexionar sobre el fet que si els neandertals van desaparèixer i tenien un cervell més gran que el dels sàpiens i dominaven una tecnologia “gairebé tan sofisticada”, “per què ells van desaparèixer i nosaltres no?”.

21 juliol 2025

LaVanguardia

Noves excavacions a les Teixoneres i al Toll per aprofundir en el poblament Neandertal a la Catalunya Central

Fins al 23 de juliol es duu a terme la 23a campanya a les coves moianeses on l'any passat va aparèixer una acumulació de restes animals "insòlita" de fa més 230.000 anys
Des del 2016 han aflorat les restes de dos infants (de 6 i 11 anys), un adult i un adolescent de 16 i 20 anys, que va viure en aquest indret del Moianès fa uns 52.000 anys



Treballs a l'interior de la Cova de les Teixoneres / Ajuntament de Moià

Redacció
Manresa09 JUL 2025 10:50


Fins al 23 de juliol es duu a terme una nova campanya d’excavació arqueològica a la Cova de les Teixoneres i a la Cova del Toll de Moià, la vint-i-tresena, codirigida per Ruth Blasco (investigadora de l’IPHES-CERCA), Anna Rufà (investigadora de l’ICArEHB-Universidade do Algarve), Florent Rivals (investigador ICREA a l’IPHES-CERCA) i Jordi Rosell (professor de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA).

La darrera campanya a la Cova de les Teixoneres va destacar per l’aparició d’una acumulació de restes animals de fa més 230.000 anys, entre els quals s’aprecien rinoceronts llanuts, cavalls, cèrvids, urs o ossos de les cavernes.

Paral·lelament, es va iniciar l’excavació a la zona exterior de la Cova del Toll, espai associat al processament de carn durant el Paleolític, d’on es van recuperar algunes eines lítiques i restes òssies d’os de les cavernes.


La campanya, en aquest cas, seguirà la línia dels anys anteriors, investigant per aprofundir en el poblament Neandertal a la Catalunya Central de fa 200.000 anys (gràcies a la presència de fogars) fins a les últimes poblacions ara fa uns 35.000 anys.

9 juliol 2025

Regió7

La Catalunya central realitza 448 intervencions arqueològiques en dos anys

Les intervencions més rellevants, portades a terme dins del període 2022-2023, es presentaran a Moià en les setenes Jornades d'Arqueologia del territori central
La trobada, que se celebra des del 2010, es farà enguany a la capital del Moianès, els dies 25 i 26 d'octubre per commemorar els 70 anys del redescobriment de les Coves del Toll

Presentació, avui, de les jornades que es faran a final de mes a Moià / Arxiu particular


Susana Paz
Manresa 01 D’OCT. 2024 20:43 Actualitzada 01 D’OCT. 2024 21:28


La Bauma de la Surgència, al Parc Prehistòric de les Coves del Toll, ha estat l'escenari, avui, de la presentació de les setenes Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que se celebraran els dies 25 i 26 d’octubre a l’espai cultural les Faixes de Moià i que serviran per recordar les set dècades dels inicis dels treballs a les Coves del Toll. La intenció és aprofitar l'efemèride per fer un reconeixement a tots aquells que han fet possible el que avui es coneix com el complex prehistòric. El 2022, el Parc Prehistòric de les Coves del Tollva celebrar ja una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Oblidada durant milers d’anys, la cova es redescobrirà el 1952, culminant el 1954 amb l’obertura de l’entrada perduda.

Organitzades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya juntament amb l’Ajuntament de Moià i el Museu de Moià, les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central s'estructuraran en dos blocs. El dia 25 d’octubre estarà dedicat a la recerca feta a les Coves del Toll i les Teixoneres per emmarcar el que significa aquest jaciment i tot l’altiplà del Moianès per al poblament prehistòric català. I, a la tarda, està previst fer una visita a les coves i al complex prehistòric. Després, a la Cova Gran del mateix jaciment es farà un debat amb la participació del públic de les jornades.

El dia 26 d’octubre al matí es presentaran a l’espai de Les Faixes les intervencions arqueològiques i paleontològiques rellevants, portades a terme dins del període 2022-2023 a les comarques de la Catalunya central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquestes abasten totes les cronologies i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades. La inscripció a les Jornades és gratuïta, però s'ha de formalitzar a la web del Museu de Moià-Coves del Toll (covesdeltoll.com) o la web de la Tribuna d’Arqueologia (tribunadarqueologia.blog.gencat.cat).

448 intervencions arqueològiques a la Catalunya central

Entre el 2022 i 2023 a la Catalunya central es van autoritzar unes 448 intervencions arqueològiques i paleontològiques de diferents característiques vinculades a obres i/o actuacions, a projectes de recerca o amb caràcter d’urgència, repartides per comarques de la següent manera: l’Anoia: 91; el Bages: 94, el Berguedà: 52, el Moianès: 18; Osona-Lluçanès: 161, el Solsonès: 32.

Ha presentat les jornades l’alcade de Moià, Dionís Guiteras; el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Francesc Serra; el director de les excavacions de les Coves del Toll, Jordi Rossell; la directora-gerent del Museu de les Coves del Toll-Museu de Moià, Marta Fàbrega i l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura a la Catalunya Central, Antoni Caballé.

La gènesi, el 2010

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central neixen el 2010 amb la voluntat de ser una eina útil de difusió i de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys. El Departament de Cultura ha organitzat un total de sis edicions de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Aquestes jornades han tingut un caràcter itinerant i s’han fet cada dos anys, amb excepció del 2020, quan no es van portar a terme per la pandèmia de la COVID-19 ponències, comunicacions i resums de les d’intervencions es podran trobar a EL CALAIX de Departament de Cultura ( http://calaix.gencat.cat/) 

1 octubre 2024 

Regió7

Troben restes "insòlites" de rinoceronts i ossos de les cavernes en unes coves de Moià

Els animals descoberts aquest estiu a les coves del Toll podrien tenir 230.000 anys d'antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l'ecologia de la zona
Redacció/ACN27/08/2024 - 07.32

compartir a Facebook
compartir a X



La campanya d'excavació a les coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba a la recta final després d'un mes de feina.

L'investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l'ACN que enguany han fet una campanya "de canvi d'estratègia" després d'uns anys "molt concentrats" al nivell de 60.000 anys d'antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s'ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una acumulació de fauna "insòlita".

En concret, s'han trobat restes "d'animals molt grossos" com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l'ós de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una "perspectiva molt interessant" de com era el paisatge i l'ecologia de la zona.

A més, es podrà observar "com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals". Una visita a l'interior de la cova del Toll de Moià (ACN/Mar Martí)
 

Seguint la pista dels neandertals

Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. "De moment ja ha aparegut alguna eina, i això ens demostra que hi van ser", assegura.

L'any 2023, l'equip investigador de l'IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d'un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d'antiguitat a la cova de les Teixoneres de Moià.

Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d'un infant de 6 anys, l'any 2016. Restes de fogars localitzats a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Pel que fa a la cova del Toll, enguany els arqueòlegs s'han centrat a excavar la zona exterior de la cavitat, que fins ara no s'havia explorat. L'objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes, una espècie d'ós que es va extingir fa més de 27.000 anys.


La cova del Toll, explica l'investigador, és un lloc d'hibernació de l'ós de les cavernes, i algun exemplar d'aquest animal moria o bé se'l menjaven altres carnívors.

D'aquesta manera, els neandertals n'aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s'han trobat eines i també marques lítiques als ossos dels animals, i per això volen buscar "el lloc on els neandertals processaven els óssos de les cavernes".

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià.

Les restes localitzades l'any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Aquest estiu s'han fet noves excavacions a la cova de les Teixoneres de Moià (ACN/Mar Martí)

Un dels aspectes que s'està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que, si fos així, podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.

Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d'ADN, i en aquests moments s'estan mostrejant diverses restes que s'han anat trobant i se n'estan buscant de noves als sediments.

"Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals", conclou.

27 agost 2024

324

La Cova del Toll de Moià ja té enllestida la passarel·la d’accés per facilitar els treballs arqueològics

La construcció permetrà continuar amb les excavacions a l’exterior de la cavitat i amb les visites guiades al seu interior


Nova passarel·la d'accés a la Cova del Toll de Moià / Ajuntament de Moià


Redacció
Moià 11 JUL 2024 11:43


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià ha enllestit aquesta setmana les obres del nou porxo i la passarel·la d’accés a la cavitat. La necessitat de compaginar les visites guiades a l’interior de la Cova del Toll i seguir, al mateix temps, amb les excavacions arqueològiques a l’exterior han fet necessària la nova infraestructura, que l'Ajuntament de Moià ha construït en els darrers mesos.

Les excavacions a Toixoneres han revelat, en els darrers anys, que la part exterior de l’entrada de la cova era un espai molt utilitzat, i ara s’hi poden trobar una gran quantitat de restes. Tenint en compte això i la importància de les troballes a l’interior de la Cova del Toll, l’equip d’arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que està realitzant intervencions arqueològiques anuals en els jaciments de les Coves del Toll i Toixoneres, van posar en relleu la necessitat de començar l’excavació fora de la cova. Per fer-ho, era imprescindible la construcció d’una passarel·la d’accés a la porta de la cova que permetés excavar-hi a sota, que ara s’ha fet realitat.

El projecte consta d’una estructura de bigues d’acer laminat que s’ancoren a la roca lateralment i aguanten la passarel·la d’accés. Paral·lelament i per protegir aquesta zona d’excavació, a la vegada que facilitar la seguretat del jaciment i dels arqueòlegs, s’ha construït un porxo que protegeixi de les inclemències meteorològiques.


Les Coves del Toll estan declarades bé cultural d'interès local / Ajuntament de Moià

Les obres, amb un cost de 45.980 euros, han rebut una subvenció de 35.000 euros per part de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l'any 2024.

Segons fonts municipals, l’actuació continua amb la línia de prioritats de l’Ajuntament de Moià de «preservar i difondre el patrimoni cultural del municipi i així impulsar un dels atractius turístics més importants de la comarca».

Les Coves del Toll estan declarades bé cultural d'interès local i consten a l’inventari de jaciments arqueològics i paleontològics de la Generalitat de Catalunya. Atesa la seva importància paleontològica i geològica, des de l’any 2003, l'IPHES hi està realitzant intervencions arqueològiques.

11 juliol 2024

Regió7

Descobreixen restes "insòlites" de rinoceronts, cavalls i ossos de les cavernes a la Cova de les Teixoneres de Moià

Els animals tindrien 230.000 anys d’antiguitat i permetran explicar com era el paisatge i l’ecologia de la zona

ACN

ACN
Moià 23 JUL 2024 13:08 Actualitzada 23 JUL 2024 13:41


La campanya d’excavació a les Coves del Toll i de les Teixoneres de Moià arriba la recta final després d’un mes de feina. L’investigador principal, Jordi Rosell, ha explicat a l’ACN que enguany han fet una campanya “de canvi d’estratègia” després d’uns anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat en què van aparèixer les restes de neandertals joves.

Així, s’ha fet una prospecció fins als 230.000 anys d’antiguitat i, en aquest punt, hi ha aparegut una “acumulació faunística insòlita”. En concret, s’han trobat restes “d’animals molt grans” com rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i l’os de les cavernes. Això permetrà, segons Rosell, tenir una “perspectiva molt interessant” de com era el paisatge i l’ecologia de la zona.


L’any 2023 l’equip investigador de l’IPHES-CERCA va recuperar dos fragments de crani d’un neandertal juvenil de més de 52.000 anys d’antiguitat a la Cova de les Teixoneres de Moià. Aquest era el quart individu identificat a Moià des que es va descobrir la dent d’un infant de 6 anys l’any 2016. Enguany, l’equip investigador ha volgut fer un “canvi d’estratègia” i continuar fent prospeccions tant a l’interior com a l’exterior de les coves després de diversos anys “molt concentrats” al nivell de 60.000 anys d’antiguitat, segons ha explicat Rosell.


La campanya ha donat els seus fruits i en una prospecció que s’ha fet a l’estrat de més de 230.000 anys d’antiguitat ha aparegut “una acumulació faunística insòlita”. En concret, ha relatat Rosell, s’han localitzat restes d’animals “molt grans” com són rinoceronts, cavalls, cèrvids, urs i ossos de les cavernes. Això, detalla l’investigador, “ens donarà una perspectiva molt interessant per veure com era el paisatge i l’ecologia de la zona”. A més, es podrà observar “com va evolucionant aquest paisatge fins a arribar al moment de la desaparició dels neandertals”. Rosell no descarta que en futures campanyes es puguin descobrir més restes de neandertals en aquests nivells. “De moment ja ha aparegut alguna eina i això ens demostra que hi van ser”, assegura.

Pel que fa a la Cova del Toll, enguany els arqueòlegs s’han centrat en excavar la zona exterior de la cavitat, una zona que fins ara no s’havia explorat. L’objectiu, detalla Rosell, és intentar trobar algun campament de neandertals o la zona on els neandertals processaven els ossos de les cavernes -una espècie d’os que es va extingir fa més de 27.000 anys-. La Cova del Toll, explica l’investigador, és un lloc hibernació de l’os de les cavernes i algun exemplar d’aquest animal moria o bé se’l menjaven altres carnívors. D’aquesta manera, els neandertals n’aprofitaven els ossos. Rosell relata que en aquest indret s’han trobat eines i també marques lítiques als ossos des animals i, per això, volen buscar “el lloc on els neandertals processaven els ossos de les cavernes”.
 

Canibalisme i parentesc

Un altre dels aspectes en què segueixen treballant els investigadors és en la pràctica del canibalisme entre els neandertals que van establir-se a Moià. Les restes localitzades l’any 2023 presentaven marques de canibalisme i això demostrava que van ser processats i menjats pels seus congèneres. Un dels aspectes que s’està estudiant és si els neandertals localitzats tenien algun grau de parentesc entre ells, ja que si fos així podria ser un fenomen de tractament de la mort dins del propi grup.


Però per arribar a conclusions definitives, afirma Rosell, són necessàries proves d’ADN i en aquests moments s’estan mostrejant diverses restes que s’han anat trobant i se n’estan buscant de noves als sediments. “Amb això no només volem saber si eren parents entre ells, sinó també la seva pròpia evolució, des dels moments més antics fins als darrers dies dels neandertals”, conclou.

23 juliol 2024

Regió7

Moià fa una passera d’accés a la cova del Toll per facilitar els treballs arqueològics

La nova estructura permetrà als visitants continuar accedint al recinte i garantir la continuïtat de les excavacions que es duen a terme al complex

Queralt Casals
Moià | 08·02·24 | 06:25



Treballs a l’accés de la cova del Toll de Moià Ajuntament de Moià


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià ha iniciat les obres de construcció d’una passarel·la i un porxo just al davant de l’accés a la cova. Aquesta nova estructura permetrà que els arqueòlegs puguin treballar als nivells inferiors de l’entrada a la cavitat i que alhora els visitants puguin continuar accedint al recinte. Els treballs s'allargaran un mes i mig.


Per garantir l’accés a l’interior de la cova del Toll i alhora la continuïtat de les excavacions a l’exterior, l’Ajuntament de Moià ha iniciat els treballs per construir una passarel·la i un porxo d’accés al recinte. Les excavacions que es duen a terme des de fa anys al Parc Prehistòric de les Coves del Toll requereixen poder seguir avançant en l’àmbit de l’accés a la cova i perquè es pugui anar excavant en el seu subsol s’ha fet necessària la construcció d’una passera. Amb aquestes millores, el consistori assegura que segueix treballant «perquè aquest jaciment arqueològic sigui referent mundial».


D’aquesta manera, sense afectar el camí de ronda del Parc Prehistòric, es podrà continuar amb l’excavació de restes prehistòriques per sota de la passarel·la, situada just a l’exterior de la cova. Al mateix temps, es farà un porxo que permetrà protegir l’accés a la cova i les noves excavacions arqueològiques i facilitarà la seguretat del jaciment. La nova estructura es delimitarà amb un reixat metàl·lic i baranes per tal d’evitar risc de caiguda a la mateixa excavació.


Actualment, l’accés a l’interior de la cova del Toll es realitza a peu pla des del caminet d’accés que dona la volta al Parc Prehistòric. L’accés està tancat mitjançant un reixat d’acer i just davant hi ha una petita placeta on s’inicia la visita guiada cap a l’interior de la cova. És en aquest punt on s’està construint la nova passera, i el porxo, que tindrà unes dimensions d’uns 6,5 metres de llarg per una amplada variable d’entre 3 i 4 metres i una alçada aproximada de 3,5.

Els treballs compten amb l’autorització preventiva del departament de Cultura de la Generalitat i la direcció tècnica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Les obres, que tenen un cost de 63.097,45 euros estan subvencionades per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura.

Cada estiu un grup d’arqueòlegs duen a terme noves excavacions al jaciment del Moianès. Les últimes troballes, el juny passat, van ser les restes del quart individu Neandertal que apareix al recinte. Concretament, es van trobar dos fragments d’occipital d’un individu jove de fa 52.000 anys. 

8 febrer 2024

Regió7

El enigma del canibalismo neandertal

Los restos de Moià alientan el debate sobre por qué se comían unos a otros


Los restos encontrados en la excavación ofrecen muchas respuestas, pero también algunas preguntas sin resolver Mané Espinosa




Ignacio Orovio
Barcelona
29/08/2023 06:00 Actualizado a 29/08/2023 08:08




¿Por qué los neandertales que vivían en la Cova de les Teixoneres, en Moià (Barcelona) hace alrededor de 52.000 años se comieron unos a otros? ¿Por qué si la zona era riquísima en caza, como denotan los abundantísimos restos de oso, hiena, león, lobo, ciervo, caballo o uro localizados en las escombreras de esas cuevas? Si no pasaban hambre, ¿para qué se comieron a sus congéneres? Esa es la gran pregunta que se plantean los arqueólogos cuando analizan el fenómeno del canibalismo, más complicada de explicar cuanto más atrás viajan en el tiempo, y especialmente compleja si había caza de sobra. ¿Entonces?

Un equipo de arqueólogos del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes), adscrito a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona anunció hace pocas semanas el hallazgo de dos fragmentos de hueso occipital de un neandertal juvenil que presentan rasgos de cortes que revelan que se le separó la carne del hueso para ingerirla. En este yacimiento se han hallado hasta hoy restos de cuatro individuos, dos de siete y nueve años aproximadamente, un anciano y dicho pre-adulto; las edades están calculadas comparando el desarrollo metabólico de aquellos huesos con los nuestros, porque las técnicas que permitirían hacer análisis más precisos son demasiado agresivas todavía para la conservación de tales tesoros. Estos huesos estaban en un lugar que no les correspondería, mezclados con los de otros animales... si no fuera porque también acabaron en el plato. Muchos de los huesos están muy fracturados, señal de que trataron de llegar a la parte más nutritiva, la médula.
 

Los científicos buscan respuestas a esta práctica en un entorno que era rico en caza y alimentos

“No sabemos qué parentesco tenían, pero el ADN mitocondrial nos indica que estos individuos son de una especie de neandertal más antigua de la que le correspondería por el contexto, digamos que es como el de individuos de hace unos 100.000 años, pero viven hace unos 50.000”, explica a este periódico en conversación telefónica el director de la investigación, Jordi Rosell.

“Solemos pensar en el canibalismo como algo violento, pero en este caso no estamos hablando de ningún tipo de conquista territorial, pensamos que aquí posiblemente tiene otro significado, dudamos que haya una violencia previa a ese fenómeno”. “Pensemos que hablamos de una densidad poblacional de alrededor de 100.000 neandertales en toda Europa y que cuando había un encuentro de diferentes grupos, posiblemente pensaban más en la reproducción y perpetuación de la especie que no en comerse unos a otros”.

No es el primer caso documentado de canibalismo entre neandertales, aunque no es un fenómeno tan frecuente. En los últimos años han aparecido casos de canibalismo en diferentes etapas del desarrollo humano en decenas de yacimientos, Atapuerca entre ellos. Recién acabada la campaña de 2023 en este yacimiento burgalés precisamente atiende a La Vanguardia Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador del Iphes y experto en antropofagia: “El canibalismo en la prehistoria es relativamente común, hablamos de un periodo de 3 millones de años de evolución humana, y podríamos irnos hasta los 8 millones, con los primates. Estamos viendo muy poco de lo que pasó allí y aun así lo estamos detectando, de manera que podemos pensar que fue frecuente. Lo encontramos en diferentes épocas y entornos”.
 

Puedo imaginarme a un neandertal que observa a un igual como alimento potencial”

Aparece en yacimientos africanos, pero también en Bélgica, Gran Bretaña y España, en gran número. Justamente a finales de junio el instituto Smithsonian norteamericano anunció que posiblemente unos restos de 1’45 millones de años hallados al norte de Kenia constituían la muestra más antigua de canibalismo jamás descubierta. La investigación recayó sobre un equipo del Museo Nacional de Historia Natural de dicha entidad, que analizó en instituciones africanas huesos de aquellos primeros humanos. Descubrió que nueve marcas de corte en un hueso de la espinilla izquierda de un homo sapiens correspondían probablemente a señales de antropofagia. Un minucioso análisis con modelos en 3D evidenció que las marcas habían sido efectuadas por herramientas de piedra, igual que en Moià (aunque un millón y medio de años más tarde).

La Vanguardia entrevistó por correo electrónico a la responsable de esa investigación, Brianna Pobiner, paleontóloga del Smithsonian: “Hace 1,45 millones de años –dijo– los primeros humanos podrían haber visto a otras personas como comida potencial, pero como hay tan pocos fósiles anteriores a 1 millón de años con marcas de carnicería de otros humanos primitivos no podemos saberlo con seguridad”. Esta especialista no descarta “la posibilidad de algún tipo de actividad ritual de alimentación, pero dado que vemos tan pocos ejemplos de carnicería de huesos de homínidos de hace más de 1 millón de años, dudo mucho que fuera un comportamiento ritual, debemos esperar a ver más pruebas de ello”.

“Cuando la arqueología descubre el canibalismo de los neandertales parece que les pone la etiqueta de salvajes, pero lo que hacemos es acercarlo al Homo sapiens, que es la especie que más lo ha practicado”, argumenta Antonio Rodríguez-Hidalgo investigador del Iphes experto en antropofagia. “Desde el canibalismo simbólico del cristianismo, a casos extremos como el archiconocido del avión de los Andes, o el que han practicado algunas sociedades en guerra. Hay una gran diversidad de causas. No olvidemos que fue un argumento para la conquista de América: había que someter a esos salvajes. Para los aztecas, era necesario comerse a otros para que saliera el sol”.

La gran incógnita del canibalismo es el porqué: ¿alimentación? ¿Ritual? ¿Guerra? “No tenemos pruebas de rituales o comportamientos culturales complejos de hace 1,45 millones de años. No sabemos si entonces existía un tabú, pero muchas otras especies animales practican el canibalismo, por lo que es posible que no existiera un tabú en esa época. Pero realmente no podemos saberlo. Mi opinión es que este comportamiento no consistía en consumir deliberadamente a otros de grupos enemigos, ni en buscar a otros homínidos específicamente como presa, sino que era más probable que se debiera a que los homínidos que practicaban la antropofagia simplemente tenían hambre”, argumenta Pobiner.

En algunas culturas, el depredador de otro humano se quedaba su fuerza. “Desconfío mucho de aplicar cualquier tabú cultural moderno al comportamiento de los homínidos de hace 1,45 millones de años”. “Yo puedo perfectamente imaginarme a un neandertal observando a un igual como alimento potencial”, afirma Rodríguez-Hidalgo. Este arqueólogo detalla que en algún yacimiento de una época tan reciente como el Paleolítico superior (hace entre 35.000 y 10.000 años) “encontramos elementos de ritualización caníbal, con decoración del hueso humano, lo que denota un componente simbólico y complejo”.

“Es un fenómeno que hay que analizar con relativismo cultural, porque además es uno de los pocos tabús universales, junto al incesto. Pero no podemos llevar nuestra interpretación hacia el pasado”, cierra Rodríguez-Hidalgo.

29 agost 2023

laVanguardia

El Toll fa emergir restes de crani i apunta al canibalisme neandertal

La campanya arqueològica realitzada aquest mes de juny al jaciment moianès ha permès desenterrar dos fragments d’occipital d’un adolescent que va viure a l’indret fa 52.000 anys i des del 2016 han sortit trossets de quatre individus

Toni Mata i Riu
Moià | 23·06·23 | 13:54 | Actualitzat a les 19:09




Els dos fragments d'occipital trobats aquest mes s'han presentat juntament les quatre dents trobades anys enrere OSCAR BAYONA

La teoria del canibalisme no és novedosa en l’estudi del comportament dels neandertals però no va ser la primera opció en els debats dels arqueòlegs quan fa set anys es va localitzar una dent d’infant i, dotze mesos després, tres dents més de dos altres individus. La darrera campanya realitzada als jaciments de les Coves del Toll i les Toixoneres aquest juny, però, sembla que fa decantar la balança gràcies a la descoberta de dos fragments d’occipital del crani d’un individu jove, d’entre 16 i 20 anys, que va viure en aquest indret del Moianès fa uns 52.000 anys. En total, doncs, han aflorat les restes de dos infants (de 6 i 11 anys), un adolescent i un adult.

«Una possibilitat era que una hiena hagués arrossegat les restes del nen fins l’entrada de la cova, on vem trobar la dent», ha comentat avui al migdia Rosell recordant les primeres discussions després de la descoberta del 2016: «també hi ha la hipotèsi de l’enterrament, però tot plegat no ens acabava de convèncer, i es va posar sobre la taula la pràctica del canibalisme». La teoria ha estat confirmada en jaciments com el de la cova del Sidrón (Astúries), Krapina (Croàcia), Talteüll (França) i Atapuerca (Burgos), així com altres indrets de França i Bèlgica.





Treballs al jaciment de la Cova de les Teixoneres a Moià on han aparegut restes d'humínid


En la campanya realitzada durant aquest mes de juny amb una vintena d’arqueòlegs, sota la direcció de Ruth Blasco, Anna Rufà, Florent Rivals i Jordi Rosell, s’han continuat trobant restes de neandertal, en aquesta ocasió dos fragments d’occipital, la part posterior del crani. Són dues peces petites i encara no s’han pogut estudiar a fons, tot i que Rosell ha explicat que es tracta de restes d’un jove perquè l’os està en ple desenvolupament però ja té les sutures occipito-mastoides ben formades.

A la primavera també es va poder identificar com a part d’una clavícula una resta trobada en una campanya precedent: la presència de marques de tall en la superfície d’aquest fragment i la posició del conjunt de les troballes fetes fins ara a l’entrada de la cova dona cos a la hipotesi del canibalisme. «No sabem si se’ls menjaven vius o morts», ha apuntat Rosell, però està clar que «estem davant d’un tractament específic de la mort, els neandertals sabien què feien».

Un dels problemes que han hagut d’afrontar els arqueòlegs i especialistes en diferents disciplines és el reconeixement dels ossos i les dents de neandertal recuperades en un indret a l’entrada de la cova de les Toixoneres on estaven barrejades amb restes de fauna de l’època. La identificació és especialment conflictiva en el cas de restes d’infants, fins el punt que en alguns casos es fan servir tècniques biomoleculars. «L’anàlisi de les proteïnes ens han permès determinar si l’os era de neandertal o d’animal», ha afegit l'arqueòleg com a exemple.

La genètica també juga un paper clau i per això hi ha restes trobades al moianès que s’estan tractant al reputat Institut Max Planck de Leipzig (Alemanya). «Encara no tenim els resultats», ha dit Rosell, afegint que s’avaluarà si és pertinent fer anàlisis genètiques amb els fragments d’occipital, on encara no s’ha pogut comprovar si hi ha marques de tall, que permetrien saber si hi havia parentesc entre els individus. 

23 juny 2023

Regió7

Troben per primer cop proves de canibalisme en els neandertals de les coves del Toll, a Moià

La troballa d'un individu entre les restes d'animals caçats i les marques de tall en alguns ossos fa pensar que neandertals van menjar congèneres
Redacció23/06/2023 - 12.44Actualitzat25/06/2023 - 21.43

compartir a Facebook
compartir a Twitter

L'excavació de la cova de les Teixoneres, al Moianès, ha permès una "troballa extremadament singular". Els investigadors han trobat les restes d'un individu neandertal. És el quart que s'ha identificat des del 2016, i és tan excepcional perquè permet relacionar el jaciment amb el canibalisme.

La troballa són dos fragments d'occipital --la part posterior del crani-- d'un individu jove de fa 52.000 anys, que s'han trobat entre altres ossos d'animals.

En l'estudi d'aquestes i les altres restes de neandertal trobades al jaciment de la cova del Toll s'han identificat marques de tall en la superfície d'alguns d'aquests ossos, un fet que els investigadors interpreten com el resultat d'activitats relacionades amb el canibalisme.

Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí que és el primer identificat a Catalunya.

Ossos humans i d'animals

Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) que treballen en l'excavació, qualifiquen la troballa d'"extremadament singular".

El fet que ja s'hagin trobat restes de quatre individus de diferents edats entre els ossos i dents d'altres animals caçats per aquests humans ha fet difícil la identificació.

Els investigadors també es preguntaven per què estaven disperses en una mateixa zona a l'entrada de la cova.

En un primer moment es van trobar marques de tall en els ossos d'animals en aquest jaciment de les coves del Toll, així com eines que van demostrar que els neandertals que vivien en aquest campament fa més de 50.000 anys eren caçadors que s'alimentaven d'animals herbívors i carnívors.

Però la descoberta de marques de tall en una clavícula humana indica que també "van processar, i molt possiblement menjar, els seus congèneres".

A més, les restes d'aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l'interior dels seus ossos, expliquen.

Això fa que la majoria siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes trobades d'infants. Dents i ossos de neandertals trobats a la cova del Toll de Moià (ICREA/IPHES-CERCA/Maria de Guillén)

Per això, l'equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per identificar-les i poder fer estudis d'ADN, tant mitocondrial com nuclear. S'espera que amb els resultats d'aquests estudis s'augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Tot i que l'antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, es trobaran altres casos similars.
 

Quatre humans

Les restes de crani que s'han trobat en l'excavació d'aquest estiu a la cova del Toll és la del quart individu que s'hi troba des del 2016, quan van aparèixer les primeres restes humanes.

L'any 2016 es van trobar les restes d'un infant neandertal, concretament una dent i un tros de l'os parietal del crani d'un nen que tindria entre 6 i 7 anys. Des d'aleshores s'han anat recuperant més restes humanes aïllades que han pogut ser assignades a, com a mínim, tres individus diferents: les de l'infant d'uns 6-7 anys, un altre de més d'11 anys i un tercer individu senil.

Les d'ara són d'un quart individu diferent. Dos fragments d'un mateix occipital en ple desenvolupament, però com que ja té les sutures occipitomastoides ben formades, fa pensar que podien pertànyer a un individu juvenil, gairebé adult.

Totes aquestes restes tindrien una antiguitat de més de 52.000 anys, segons els estudis fets fins ara, però es podrien trobar restes més antigues en capes inferiors del jaciment.

Aquesta gran quantitat de restes humanes neandertals converteixen la cova de les Teixoneres i el Toll en un dels punts més importants per conèixer el món neandertal.

20 anys de recerca a les coves del Toll

Aquest any es compleixen 20 anys d'excavacions de l'IPHES-CERCA a les coves del Toll. Per celebrar-ho, l'equip de recerca i l'Ajuntament de Moià han organitzat una jornada de portes obertes per a aquest dissabte 24 i diumenge 25 de juny. Al Parc Prehistòric de les Coves del Toll hi haurà la xerrada "T'expliquem tot el que ha passat a Teixoneres" per part del personal investigador de l'IPHES-CERCA.


El parc prehistòric de les coves del Toll i Teixoneres es pot visitar i fa compatible la recerca i la divulgació.

23 juny 2023

324

Hallados en Barcelona restos humanos neandertales canibalizados hace más de 52.000 años

Barcelona, 23 jun (EFE).- Arqueólogos del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES-CERCA) han hallado en el yacimiento de la Cova de les Teixoneres de la localidad barcelonesa de Moià restos humanos neandertales de más de 52.000 años de antigüedad con señales de haber sido canibalizados.



AGENCIAS
23/06/2023 11:35 Actualizado a 23/06/2023 13:55


Barcelona, 23 jun (EFE)- Arqueólogos del Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES-CERCA) han hallado en el yacimiento de la Cova de les Teixoneres de la localidad barcelonesa de Moià restos humanos neandertales de más de 52.000 años de antigüedad con señales de haber sido canibalizados.

Los restos recuperados corresponden a dos fragmentos de occipital (parte posterior del cráneo) de un individuo neandertal juvenil. Según el director del IPHES-CERCA, Robert Sala, se trata de "un hallazgo extremadamente singular", ya que estos restos de cráneo corresponden al cuarto individuo recuperado en el yacimiento desde que en 2016 aparecieron los primeros restos humanos.


Además, los estudios que se llevan a cabo han permitido identificar marcas de corte en la superficie de algunos de estos huesos, lo que se ha interpretado como resultado de actividades relacionadas con el canibalismo.

Con estos restos son al menos cuatro los individuos de distintas edades recuperados en el yacimiento, desde que en 2016 se hallaran los de un niño neandertal.

Desde entonces, se han encontrado más restos humanos aislados que han podido ser asignados a, como mínimo, tres individuos diferentes: un niño de unos 6-7 años, otro de más de 11 años y un tercer individuo senil.

Ahora, durante la campaña que se está celebrando este mes de junio, se han localizado los restos de un cuarto individuo, dos fragmentos de un mismo occipital en pleno desarrollo si bien presenta ya las suturas occipito-mastoides bien formadas, que, por sus características físicas, podría pertenecer a un individuo juvenil, casi adulto.

Esta gran cantidad de restos humanos convierte a la Cova de les Teixoneres en uno de los enclaves más importantes para conocer el mundo neandertal.

Según los estudios efectuados hasta ahora, todos estos restos tienen una cronología ligeramente superior a los 52.000 años de antigüedad y se encontraban dispersos en una misma superficie en la entrada de la cavidad y mezclados con los huesos y los dientes de otros animales cazados por estos humanos.

Aunque en su inicio se hacía difícil averiguar las causas concretas de su presencia en la cueva, el descubrimiento de marcas de corte en una clavícula hace pensar que fueron procesados por otros neandertales y muy posiblemente comidos por sus congéneres, apunta Sala.

Además, los restos de estos humanos están muy fragmentados, probablemente para poder acceder a la médula y otros nutrientes contenidos en el interior de sus huesos.

Esto hace que la mayoría de ellos sean muy difíciles de reconocer y distinguirlos de los demás animales, sobre todo en el caso de los restos correspondientes a niños.

Para paliar esta dificultad, el equipo está utilizando técnicas biomoleculares muy especializadas para identificarlas y poder realizar estudios de ADN, tanto mitocondrial como nuclear, y se espera que con los resultados de estos estudios aumente el número de restos humanos identificados.

Este no es el primer caso documentado de canibalismo entre los neandertales, pero sí que es el primero identificado en Cataluña, y aunque la antropofagia no parece haber sido un fenómeno habitual entre estos humanos, en Europa existen algunos yacimientos que sugieren prácticas parecidas, lo que hace pensar a los arqueólogos que, en un futuro, saldrán otros casos similares.

Aparte de los miembros del IPHES-CERCA, el equipo cuenta con la colaboración de investigadores de otras instituciones como el laboratorio ICArEHB en la Universidad del Algarve (Portugal), el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET, Argentina), la Universidad de Glasgow, la Universidad de Castilla la Mancha, o la Universidad Complutense de Madrid. EFE

23 juny 2023

LaVanguardia

Entre neandertals i carnívors

 

 

5 agost 2022

el9nou paper

Cendres sospitoses sota els peus

La Catalunya prehistòrica (2)

El jaciment de Moià té la pel·lícula completa del neandertal, amb óssos i (potser) focs de fa 250.000 anys

Barcelona
01/08/2022 11:27

Un jaciment que en són dos. Dues coves de vides paral·leles, a pocs metres de distància, que possiblement van ser-ne només una. Som a les coves del Toll, a Moià, a 745 metres d’ altura. Dues coves, o una, que expliquen la presència humana des de fa un quart de milió d’anys, ni més ni menys.

Un equip de 20 persones, dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha estat fins a finals de juliol treballant en els dos focus d’interès d’aquest jaciment, que possiblement ofereix, després de 20 anys d’excavacions arqueològiques, més preguntes que respostes. El jaciment ocupa diversos punts d’unes coves al llarg de 1.148 metres. Al voltant de 180 metres estan habilitats per a la visita (i és un gran lloc on passar l’onada de calor). Temperatura estable de 12ºC –cal anar-hi abrigat–, una mica més si la temperatura externa és extrema. El visiten unes 50.000 persones a l’any.
Els habitants de la zona entren a les coves a menjar ós: el maten ells o en mengen la carronya?

A l’interior, a deu metres de capes de sediments, s’explica una pel·lícula fascinant d’homes de les cavernes, però sobretot que serveix per desmentir el tòpic quaternari. Perquè en un dels focus arqueològics, a la cova del Toll, el que sosté l’equip de Rosell és que l’home de les cavernes no és més que un mite. Viuen a l’exterior, en cabanes de què no queden restes. Estem parlant de fa 45.000 anys.

A les coves hi entren, sí, però una estoneta. A caçar óssos o potser a rapinyar-ne la carn si els troben morts: el fred els conserva. “La cova és un bon lloc per caçar-los. Estreta, no gaire alta, amb prou feines es poden posar drets; alguns poden arribar a fer quatre metres, i a sobre pot ser que els sorprenguin hibernant, o sigui, atordits”, explica Rosell. Al costat de les restes d’óssos n’apareixen de hiena, lleó, llop, cérvols, cavalls, urs... alguns semblen haver estat traslladats a la cova pels óssos per a les seves cries.

Curiosament, en aquesta cova únicament hi hibernen femelles, joves o velles, i cadells. No hi ha restes de mascles. Rosell i el seu equip estan en contacte amb els estudiosos de l’ós pirinenc per comprendre’ls més bé.

Els arqueòlegs han aplicat una tecnologia d’intel·ligència artificial a l’anàlisi dels ossos. Han entrenat un algoritme, una finíssima tècnica de reconeixement òptic, que determina quines marques dels ossos van ser practicades pel sílex dels neandertals. El sistema té un 95% de fiabilitat i ha determinat 30 vegades més talls que els que detectava l’ull humà. Les costelles dels óssos mostren aquestes marques. Els neandertals els han buidat les entranyes, se n’han emportat el filet. També s’han endut el cap i les extremitats, tot allò que poden tallar i transportar. Sencers, poden arribar a 500 quilos.

A la gruta, amb les restes d’ ossos, han aparegut al voltant de 30 eines lítiques. La hipòtesi de Rosell és que els van caure del sarró o les van abandonar perquè estaven desgastades, però un nombre tan elevat denota una altíssima quantitat de visites a aquesta cova, una veritable carnisseria prehistòrica.

Sí que ocupen l’entrada de les coves. La zona il·luminada. Per això, ara una de les hipòtesis de l’equip és que a l’entrada de la cova del Toll el subsòl conserva possiblement un campament, provisional o temporal. Rosell voldira poder cobrir aquesta zona i excavar en futures campanyes.

Reforça aquesta idea amb el fet que a la cova adjacent, la Teixonera, els resultats són espectaculars a l’entrada. La part interior ha estat buidada per datar els sediments. Hi apareixen focs, dents humanes, ossos d’espècies diverses. “Els canvis en la fauna expliquen els canvis climàtics”, explica Florent Rivals, especialista en zoologia de l’equip, “aquí també apareix un exemplar de cérvol gegant, un megaloceros; és la presència més al sud d’Europa d’aquesta espècie, i tenim rinoceront llanut i mamut, espècies de clima fred”. La precisió de l’urani-tori diu que els sediments oscil·len del 17.000 al... 230.000! És més: són dades encara no calibrades, de manera que fins i tot podria ser anterior, de fa 250.000 anys. El jaciment arriba fins al 4.000 a.C., quan neix l’agricultura.

A la boca de la gruta, i en aquestes cronologies, apareixen sediments barrejats amb trossets d’ os i restes carbonitzades: foc? D’on surt foc és dels ulls de Rosell quan explica que podríem estar parlant del seu ús per part del neandertal en cronologies molt antigues. No les que més, ja que estan documentades en 400.000 anys, però les que s’apunten a la Teixonera serien fabuloses. Perquè permetria tenir una seqüència completa del neandertal a Catalunya des de l’inici fins al final, fa uns 35.000 anys. D’aquesta època la Teixonera ofereix restes de campaments d’usos de pocs dies: gent de passada? Caçadors darrere d’un ramat de cérvols? En trànsit cap a les mines de sal de Cardona o d’ Oló, cap al Montseny a buscar sílex? Més preguntes que no pas respostes.

1 agost 2022

LaVanguardia

Les excavacions estudies la relació entre els humans i la fauna salvatge

 17 juliol 2022

Regió7 paper

Les coves del Toll celebren 70 anys amb un acte retrospectiu

L’efemèride reconeix la tasca dels primers descobridors de les cavitats i dels arqueòlegs que han contribuït a la recerca del passat dels jaciments
 

La jornada de portes obertes de les coves del Toll va convidar el públic familiar a visitar l’interior de les cavitats | ALEX GUERRERO

Laura Serrat
Moià | 17·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:25


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll va celebrar ahir una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; d’una banda, la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i, de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La celebració va convidar un públic familiar a gaudir de les activitats i tallers per als infants i de les visites guiades a l’interior d’unes cavitats que, avui en dia, s’han posicionat com un referent en la recerca arqueològica.


La ballada dels gegants de Moià va obrir l’acte institucional, que va tenir la presència de la directora del Museu de Moià i coves del Toll, Marta Fàbrega, que va posar en relleu «la suma d’esforços que han contribuït a crear un dels principals actius turístics de la comarca i un espai per a la recerca arqueològica». En aquest sentit, va lloar la valentia de Sofia Luitz i el seu fill Francesc, que es van atrevir a endinsar-se a l’àmplia galeria sud, més lluny del que ningú havia arribat en aquell moment, i hi van trobar una gerra neolítica, que simbolitza la primera troballa de les restes arqueològiques del Toll.

Per recordar els descobridors de la cova, el director d’Excavacions dels Jaciments i investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, va lliurar un obsequi als familiars presents en l’acte, que es van endur una còpia emmarcada de la carta que Sofia i Francesc van deixar a l’interior de la cova per testificar la descoberta. Després d’entregar el preuat document, Rosell va realçar la tasca dels descobridors, voluntaris i equips d’arqueòlegs que l’han precedit en la seva feina. «Sense ells, avui no seríem on som, cada avenç en els jaciments és fruit del treball de les generacions anteriors».

La melodia Clair de lune, de Debussy, interpretada per Gerard Romeu al piano, va servir per introduir un sincer homenatge a Enric Oliveras, un moianès, de 86 anys, que des dels anys seixanta es va dedicar de forma voluntària a l’impuls de l’actual parc prehistòric. Amb la presència de l’homenatjat, l’arxiver de l’Arxiu Històric de Moià i amic, Ramon Tarter, va llegir una glossa en què va destacar la seva aportació al parc, «impulsant el primer museu arqueològic de Moià, fent de guia turístic en les primeres visites a les cavitats o desbrossant la zona, com si fos el seu propi jardí».

Al seu torn, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reconèixer l’Enric «com una persona que s’ha estimat les coves i que les ha ajudat a donar a conèixer». El batlle també va tenir un reconeixement per la tasca que duen a terme els arqueòlegs, «que han convertit les coves en una referència en l’estudi de les comunitats neandertals». En aquest sentit, va afegir que «els coneixements que ens arriben del passat ens poden ajudar a interpretar millor el nostre present». Ho va exemplificar posant de manifest que «entendre per què van desaparèixer els neandertals, ens pot servir per comprendre les possibles afectacions del canvi climàtic». L’acte va cloure amb la ballada dels gegants de Moià.

«En veure unes petites arrels, vam pensar que darrere la roca hi havia una sortida»

Dos dels veïns de Moià que van destapar la galeria sud, entrada actual a la cova, relaten l’experiència

Uns anys després que Sofia Luitz i el seu fill Francesc arribessin a l’àmplia galeria sud des de la Surgència, i aconseguissin la primera resta arqueològica del Toll, un grup de nadius del Moianès va aconseguir destapar la galeria sud, l’entrada turística actual de la cova. D’aquests en queden pocs testimonis, alguns dels quals van assistir a l’acte per celebrar els 70 anys de les coves del Toll, i van rememorar l’experiència que els va portar a descobrir l’accés principal a la cavitat.

Els veïns de Moià Pere Quintana, de 89 anys, i Josep Tarradellas, de 85 anys, expliquen que, juntament amb alguns companys més, van entrar a la galeria sud, amb la llum d’una espelma, seguint els passos dels primers descobridors. Una vegada van ser a dins, van recórrer la cavitat, «fins a un punt on ens vam trobar unes petites arrels, que ens van fer pensar en la possibilitat que darrere la roca hi hauria una sortida», relata Quintana. Al seu torn, Tarradellas explica que aleshores van decidir «fer una barrinada a la roca i, per fortuna, vam descobrir l’entrada».

En evocar el descobriment, constaten com ha evolucionat l’entorn, «on abans hi havia molta més aigua i sorties enfangat quan t’endinsaves a la cova», recorden. Ara, gairebé setanta anys després, se senten orgullosos de la consolidació del parc prehistòric com un espai de recerca i un atractiu turístic per a visitants d’arreu. «Els canvis que ha experimentat en aquests setanta anys són immillorables i, en part, són gràcies a molta gent del poble que hi ha cregut», afirmen.

El públic va poder visitar les cavitats i participar en tallers

La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll va tenir desenes de visitants que van poder gaudir de les nombroses propostes per als infants i de les visites a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, va conduir personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de la cova de les Teixoneres i va donar a conèixer els últims resultats en la recerca arqueològica.

A la zona del poblat s’hi van fer els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres. També hi havia un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. Els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent van animar l’ambient amb diverses ballades per l’entorn. 

17 juliol 2022

Regió7

Les coves del Toll obren portes per celebrar els 70 anys de la descoberta

 16 juliol 2022

Regió7 paper

Els neandertals del Toll s'alimentaven d'ossos

 6 agost 2021

el9nou paper