El Consorci i el Consell del Moianès han atès més de 231.000 visites al llarg de 30 anys

Les dues entitats han donat el tret de sortida als actes per celebrar el seu trentè i desè aniversari

Celebració dels 30 anys del Consorci del Moianès i dels 10 anys del Consell Comarcal / Consell Comarcal Moianès


Redacció
Moià15 D’ABR. 2025 13:42


El Consorci del Moianès i el Consell Comarcal del Moianès han atès, al llarg de tres dècades, 231.037 visites i han gestionat més de 13 milions d’euros en ajudes. Aquestes són algunes de les dades que s’han fet públiques coincidint amb l’acte de celebració dels 30 anys del Consorci i dels 10 anys del Consell Comarcal, a l’espai cultural Les Faixes de Moià. La trobada, que va ser el tret de sortida dels actes de celebració que es faran al llarg de l’any, va reunir prop de 200 persones, entre representants polítics i professionals que han format part de la trajectòria d’aquestes dues entitats durant tot aquest període.

La vetllada va incloure una taula rodona en la qual van participar els presidents/es i vicepresidents/es del Consorci i el Consell Comarcal en representació de les diferents legislatures i que van fer un recorregut per la història del Consorci des de la seva creació l’any 1994. Es van repassar les diverses etapes per les quals va passar, inclòs l’any 2015, quan es va viure amb incertesa la possibilitat del seu tancament, i poc després es va crear la comarca i el Consell Comarcal del Moianès. El debat també va valorar la convivència i complementarietat d’ambdues institucions fins a l’actualitat i el treball conjunt i la cooperació amb els 10 ajuntaments de la comarca.


Durant els parlaments es va fer incís en el fet que s’havia assolit el reconeixement de la comarca gràcies al treball conjunt de tots els representants polítics que hi havien treballat al llarg dels 30 anys i el fet de lluitar conjuntament pel mateix objectiu. També es van exposar els resultats més destacats de la feina feta i es va destacar que al llarg dels 30 anys s’ha atès a 231.037 visites des del Consorci i Consell Comarcal i s’ha atorgat 13.318.214 euros en ajudes per la Generalitat i Consell.

1.446 nous llocs de treball

Des del Servei d’Ocupació del Moianès s’ha fet 38.124 entrevistes per la recerca de feina, i s’ha gestionat 6.837 ofertes. Per la seva banda, des de l’Àrea d’Emprenedoria i empreses s’ha assessorat 4.966 nous projectes empresarials i empreses i s’ha creat 1.446 nous llocs de treball. De la mateixa manera s’ha realitzat un total de 2.641 cursos amb 35.296 alumnes participants. Des de l’Oficina de Turisme i els Punts d’Informació Turística, s’ha atès a 182.171 visitants, i s’ha destinat 3 milions d’euros en inversions realitzades als municipis dins del projecte Ecomuseu i en turisme.

Des de la posada en funcionament del Consell Comarcal el 2015, hi ha hagut 11.126 participants en activitats per la gent gran i 31.933 participants en les activitats del Servei Comarcal de Joventut. També s’han prestat 41.497 hores de Servei d’Atenció Domiciliària i s’ha atorgat 4.498.024 d’euros en subvencions en l’àmbit d’habitatge, 1.543.118 euros en beques menjador i 208.914,55 euros en el marc de les 5 convocatòries per entitats del Consell Comarcal. Finalment, s’ha creat o ampliat 66 expedicions de transport públic i s’ha creat dos serveis mancomunats pels Ajuntaments: el servei informàtic i l’OSTEM (Oficina de Serveis Tècnics del Moianès)

Un cop finalitzats els parlaments, l’acte va continuar amb un tast de productes locals del Moianès i una actuació musical sorpresa a càrrec de l'artista Quim Vila, el qual en el moment de la campanya per la creació de la comarca va crear una cançó reivindicant la comarca del Moianès, i que va tornar a cantar i tocar en directe en aquesta trobada. La celebració va culminar amb un moment simbòlic i emotiu amb les espelmes commemoratives, com a reconeixement a la trajectòria compartida i la mirada cap al futur del territori.

15 abril 2025

Regió7

80 anys dels gegants de Moià...

29 juliol 2024

el9nou paper
 

Els Gegants Reis de Moià celebren el seu 80è aniversari amb la presentació d'un nou gegant

El Ferran i la Isabel van ballar ahir pels carrers de Moià acompanyats d’altres parelles històriques de Catalunya
El gegant es diu Pollo, un personatge emblemàtic de la vila


Els Gegants Reis van celebrar amb una gran festa el seu vuitantè aniversari | MIREIA ARSO


Ariadna Gombau
Moià 28 JUL 2024 6:25


Els Gegants Reis de Moià van celebrar ahir els seus vuitanta anys d’història acompanyats de quatre parelles històriques de Catalunya. Després de la cercavila, totes les colles participants van fer una mostra de balls a la Plaça de l’Església acompanyades de la Cobla Berga Jove, moment en què també va haver-hi un petit parlament de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i del president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Miquel Audí.

La trobada va despertar gran expectació al poble | MIREIA ARSO

El Ferran i la Isabel, els Gegants Reis, han complert 80 anys i la Colla Gegantera de Moià ho celebra amb un cap de setmana replet d’activitats dedicades a l’aniversari de la parella de gegants més representativa de la vila.


Ahir dissabte, al voltant de les sis de la tarda, va començar la cercavila amb quatre colles reconegudes: els Gegants Egipcis de Cassà de la Selva, els Gegants Centenaris de Vilassar de Dalt, els Gegants del Carrer Viserta de Monistrol de Montserrat i els Gegants de Catalunya. La ruta es va iniciar a la Plaça de Sant Sebastià i va anar fins a la Plaça de l’Església, on cada parella de gegants va mostrar el seu ball més representatiu acompanyada de la Cobla Berga Jove, que hi va posar el ritme.


Després de la mostra de balls, Miquel Audí, president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, va reconèixer la tasca de la Colla de Moià que «va ser una de les fundadores de l’Agrupació fa prop de 40 anys» i va destacar la forta tradició gegantera del poble que «suma més de 140 anys». Per acabar, Audí va fer entrega d’una rèplica en miniatura dels Gegants de Catalunya, Cultura i Treball. Dionís Guiteras, alcalde de Moià, va continuar amb els parlaments celebrant els 80 anys dels Reis.

Per tancar el dia es va celebrar el sopar popular, l’espectacle «Tenim un bon pollu» i la Cercavila Nocturna. Durant el dia d’avui hi ha programada la tradicional cercavila amb la participació d’onze colles més.

Després del sopar es va anunciar l'arribada d'un nou gegant, el Pollo, personatge emblemàtic de la localitat.

 

El nou gegant 'Pollo' / Redacció

28 juliol 2024

Regió7

Els Gegants Reis de Moià faran 80 anys acompanyats d'altres gegants històrics

La celebració, el proper dissabte 27, preveu la presència dels gegants de Catalunya


El gegant Rei amb el nou anell i pergamí / Arxiu Particular


Lluc Grandia
Moià 16 JUL 2024 6:20


Els Gegants Reis de Moià, Ferran i Isabel, celebraran els seus 80 anys de vida amb un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món geganter, el 27 i 28 d’aquest mes. El dissabte serà el torn dels actes més relacionats amb l’efemèride, mentre que diumenge se celebrarà la tradicional trobada gegantera, que enguany arriba a la quaranta-dosena edició i que tindrà onze colles convidades.

Els Gegants Reis són els gegants actius més vells de Moià. «Al museu tenim el cap d’una geganta, però no es fa servir», recalca Ubasart. «També tenim els gegants prehistòrics, que són els que fan sortides. Quan els vam fer, el 2007, vam decidir que els Gegants Reis només sortirien en ocasions especials, ja que estaven desgastats pels anys i així els podíem conservar millor». Per celebrar l'efemèride, els Gegants Reis tindran uns nous anells i un nou pergamí, provinents del taller Casserras. Són reformes menors, perquè pel setanta-cinquè aniversari ja van tenir una rentada de cara integral i ara estan en bon estat.

Leandre Ubasart, president de la Colla Gegantera de Moià, explicava que «portem prop d’un any preparant els actes dels 80 anys. Hem fet alguna cosa prèvia com, per exemple, el concurs i l'elecció del cartell, perquè també hi participés el poble, però l’acte central és el dissabte 27», que és la cercavila de dissabte: «a partir de dos quarts de sis de la tarda arribaran els gegants convidats, que són quatre parelles de renom del país gràcies a la seva longevitat: Els gegants de Catalunya, els de Cassà de la Selva, els del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat i els de Vilassar de Dalt. Alhora, hi haurà un directe per YouTube durant una hora, que el farà Ràdio Moià».

A partir de dos quarts de set començarà la cercavila, que finalitzarà a la plaça Major, «i llavors a plaça, la Cobla Berga Jove tocarà els balls de les quatre colles participants». «A les nou del vespre hi haurà un sopar popular que organitzen els Trucs del Cau de Moià i a les deu hi haurà un espectacle d’humor de la companyia Tres Panys. Després hi haurà una sorpresa, i en acabat hi haurà una cercavila nocturna fins a la piscina, on l’Ajuntament fa la piscina nocturna». Ubasart ha volgut fer especial èmfasi a les entitats moianeses que han volgut col·laborar.

El diumenge serà el torn de la tradicional trobada de gegants, on la colla moianesa estarà acompanyada per les colles d’Amer, Avinyó, Capellades, Hospitalet de Llobregat, Tortosa, Montbrió del Camp, Manresa, Súria, Torroella de Montgrí, la Seu d'Urgell i Sitges. Totes elles són parelles de gegants històrics: «Hem volgut recuperar el format que vam fer fa cinc anys [pel setanta-cinquè aniversari]. Habitualment es fa en dissabte, però enguany l’hem passat a diumenge per la celebració», va afegir el cap de colla. 

16 juliol 2024

Regió7

Més garrofins que mai

 22 gener 2024

el9nou paper

Santi i Alba Careta protagonitzen el quinzè aniversari d'un oasi de la cultura del Bages

 6 novembre 2023

Regió7 paper

L'artista Marina Berdalet crea amb Tèmenos un espai creatiu a l'Estany

 4 novembre 2023

Regió7 paper

Quinze anys fusionant art i natura

 4 novembre 2023

Regió7 paper

Joventuts Musicals de Moià reivindica el seu llegat en el concert del 25è aniversari

L’entitat moianesa va celebrar dissabte amb un gran èxit el primer quart de segle d’existència oferint una actuació amb obra de Beethoven del Tempus Trio i la Camerata Penedès, que va omplir de gom a gom el Centre Cultural Les Faixes

Redacció
Moià | 13·03·23 | 06:25 | Actualitzat a les 10:19




 

El Tempus Trio i la Camerata Penedès van omplir l’escenari en un Centre Cultural Les Faixes de gom a gom JMM


Joventuts Musicals de Moià va celebrar dissabte a la tarda els seus primers 25 anys de vida amb un Centre Cultural Les Faixes ple de gom a gom, que quedava petit per a l’ocasió, tal com va reivindicar la presidenta de l’entitat, Nona Arola, en les seves paraules inicials davant les autoritats que assistiren a l’acte. Abans de la interpretació d’El Triple Concert de Beethoven a càrrec del Tempus Trio i la Camerata Penedès, Nona Arola va demanar també més suport per part de les administracions a iniciatives de la societat civil i sense ànim de lucre com és el cas de Joventuts Musicals.

I és que, efectivament, a l’escenari no hi cabia ni una agulla, ple dels músics de la Camerata Penedès, una jove però ja talentosa formació que actua, sense director, a les ordres de la concertino gironina Elena Rey. En aquesta ocasió, l’orquestra va acompanyar un brillantíssim Tempus Trio, una altra formació cambrística catalana que està arrasant als escenaris europeus i que actualment està essent recolzat per Joventuts Musicals, ja que en són artistes residents. El trio compagina aquesta residència amb la que tenen també al cicle Schlosskonzerte del Palau de Mirabell de Salzburg, on viuen actualment. La seva interpretació del Triple Concert de Beethoven va fer vibrar el públic que també omplia la platea, tal com manifestaren alguns dels assistents en el col·loqui final amb els artistes, i que va posar el colofó a un acte de celebració totalment reeixit.

Joventuts Musicals de Moià es va començar a gestar el 1997 i un any després es va constituir oficialment i va celebrar el primer concert. Durant aquest darrer quart de segle, l’entitat ha consolidat la programació estable de música clàssica i tot un seguit de festivals tant a la localitat com a la comarca que han fet pujar a gairebé mig miler els concerts oferts a la ciutadania. De fet, la temporada passada en van ser 42, una xifra molt meritòria per un territori de més de tretze mil habitants.

L’entitat moianesa forma part d’una àmplia xarxa d’abast internacional, creada durant la Segona Guerra Mundial a Brussel·les, tot i que funciona de forma autònoma i es dedica a programar concerts i a divulgar el talent jove. 

13 març 2023

Regió7

25 anys de clàssica a Moià

Joventuts Musicals ha organitzat més de 500 concerts des de la seva creació i manté una programació regular

Jordi Vilarrodà
12/03/2023 | 17:30
Moià

Nona Arola, dimarts amb Tempus Trio (Marta Tió, Ricard Rovirosa i Ferran Bandolet), abans d'un assaig a Moià | Albert Llimós

El dia 3 de maig de 1997, un jove Albert Guinovart feia un concert de piano a l’auditori de Sant Josep de Moià, amb peces pròpies i d’Enric Granados. Era el primer que organitzava la nova delegació de Joventuts Musicals (JJMM), i la notícia d’EL 9 NOU explicava que l’entitat “aviat tindrà legalitzats els estatuts”. Al cap de més de 25 anys, continua viva i a aquell concert n’han seguit molts més, fins a mig miler llarg.

La celebració és aquest dissabte amb un d’extraordinari, tant per la formació –Tempus Trio, ara vinculats a Moià com a grup resident de JJMM– com per la peça que interpretaran, el Triple concert de Beethoven.
Nona Arola és l’actual presidenta de JJMM a Moià, càrrec en què va rellevar l’històric activista cultural Enric Oliveras. Ja formava part de la junta, ha treballat professionalment al voltant del món de la música clàssica, i creu que “l’èxit nostre ha estat tenir una programació regular”. Mantenir-la durant 25 anys en una comarca petita com el Moianès és gairebé un miracle. I de fet, es manté com a únic grup de JJMM constituït entre les comarques del seu entorn (a Vic n’hi havia hagut fa molts anys, i a Súria també, però va desaparèixer). “És una cursa de fons, subsistir no és fàcil i a vegades els ajuntaments mateixos són els que fan la competència com a programadors de concerts.” No és el cas de Moià, “perquè aquí tenim el seu suport”. JJMM de Moià es manté gràcies als seus 168 socis –no només de la comarca mateixa sinó també del Bages i d’Osona– que paguen uns mòdics 30 euros a l’any. I per aquest preu, tenen l’entrada gratuïta en els concerts, excepte els festivals.

Des de JJMM de Moià es fa un concert mensual a l’Auditori de Sant Josep, excepte a l’estiu, s’organitza el Festival Internacional Francesc Viñas (anterior a la mateixa entitat, i que enguany celebrarà la 40a edició) i el Cicle de Joves Talents Maria Vilardell. També es promou el Moianès Sona, que vincula música i patrimoni en diferents llocs de la comarca, i el Festival a Granera. Sense oblidar la part de formació amb el Campus Musical del Moianès. Comptant només els concerts, l’any 2022 es van realitzar 42 activitats. Estar dins de JJMM és formar part d’un moviment internacional que ho facilita. Creat com a Jeunesses Musicales a Brussel·les l’any 1940, en plena Segona Guerra Mundial i amb les ganes de donar esperança als joves a través de la música, té presència arreu d’Europa i organitza concursos d’on surten nous talents.

“Els premis, més que els diners, són les gires: per a músics acabats de formar, poder fer gires d’una vintena de concerts és excepcional, serveix de detonant de moltes carreres musicals”, diu Arola. Ells mateixos ho han vist a Moià: van veure de més joves figures com el mateix Albert Guinovart, com els germans Tomàs del Quartet Casals o com el pianista Daniel Ligorio, i ara van veient “una segona generació”, la dels deixebles d’aquests artistes que s’han convertit en figures indiscutibles.

El cas de Tempus Trio és un d’aquests: la relació que ja hi tenien ha fet que es convertissin en el primer grup resident de JJMM de Moià, una vinculació que s’ha establert per tres anys i que inclou concerts o activitats formatives. “Escollir el Triple concert de Beethoven ho vam fer conjuntament, ells van dir que els agradaria, però feia falta una bona orquestra. “Tots hi vam posar el coll i hem pogut complir el somni, sentirem a Moià un concert que difícilment es pot escoltar fora de Barcelona”.

Si una cosa lamenta Nona Arola és que havent-hi tot aquest entorn es perdés l’Escola Municipal de Música de Moià, que va ser víctima de la greu crisi econòmica que patia el seu ajuntament i va tancar l’any 2012. Va ser l’any en què per poc no es perd també el festival Viñas: l’edició de 2011 no es va arribar a fer, també perquè va fallar el suport institucional. Però tot això queda enrere. Aquest dissabte a Les Faixes, JJMM de Moià demostrarà que els 25 anys li proven bé.

12 març 2023

el9nou

Joventuts Musicals de Moià celebra 25 anys amb el Triple Concert de Beethoven

El Tempus Trio i la Camerata Penedès interpretaran aquest dissabte una de les grans obres del compositor alemany en una vetllada que tindrà lloc a l'espai cultural Les Faixes

Toni Mata i Riu
Manresa | 09·03·23 | 18:58 | Actualitzat a les 06:30

Tempus Trio Moià ARXIU PARTICULAR


Res millor que la música per fer pujar l’ànim dels joves en una Europa a la deriva que el 1940 s’estava dessagnant per la més mortífera de les guerres que hauria de conèixer la humanitat. La creació de Les Jeuneses Musicales a Brussel·les s’amarava d’unes nobles intencions que, liquidada la contesa cinc anys després, va donar com a fruit el naixement de la Federació Internacional. A partir d’aquí, la idea es va expandir arreu del món com una taca d’oli que el 1997 va arribar a Moià per crear, ja de forma oficial un any després, les Joventuts Musicals de la localitat. Un quart de segle més tard, l’entitat celebra les noces d’argent amb un gran concert, «inèdit a la Catalunya central», tal i com explica la presidenta, Nona Arola, el Triple Concert de Beethoven amb el Tempus Trio i la Camerata Penedès.

«El primer concert que vam organitzar el va fer l’Albert Guinovart el 8 de maig del 1997», indica Arola, gestora cultural que va impulsar la creació de l’entitat a la capital moianesa. «La primera acta és del 20 de desembre del 1997 i s'hi encomana a la junta gestora la constitució de Joventuts Musicals», rememora: «el març del 98 es va fer un concert obert amb diferents músics i la primera actuació la va protagonitzar, el 31 de juliol del 1998, el grup de polifonies Musica Reservata de Barcelona". L’actual presidenta va assumir el 2020 un càrrec que prèviament van ocupar Sebastià Padrissa, Josep Antoni Alcantarilla i Enric Oliveras, aquest darrer durant quinze temporades.

Vint-i-cinc anys després, l’espai cultural Les Faixes, amb tres-centes cadires disponibles, acollirà aquest dissabte 11 de març (18 h) l’acte principal de la commemoració amb un concert que «el més normal és veure’l a Barcelona amb l’OBC o a Sabadell amb la Simfònica del Vallès». El Tempus Trio, una jove formació que actua arreu del món i ostenta la condició de formació resident de Joventuts Musicals de Moià, estarà acompanyat pels 45 músics de la Camerata Penedès en la interpretació del Triple Concert de Beethoven per a violí, cello, piano i orquestra.

«És un luxe poder tenir un trio solista com el Tempus, que recentment ha guanyat tres guardons de molt prestigi», explica Arola referint-se al 3r Premi a la Rising Stars Berlin International Competition, el 1r Premi ex-aequo del concurs internacional Città di Padova (Itàlia) i el 1r premi del Petrichor International Music Competition de Nova York. A més, el conjunt integrat per Maria Tió (violí), Ferran Bardolet (cello) i Ricard Rovirosa (piano) ha estat recentment formació resident del cicle de concerts Schlosskonzerte del Palau de Mirabell de Salzburg (Àustria).

«Per a qualsevol trio, poder fer El Triple Concert de Beethoven és un somni, i el Tempus el pot veure realitzat amb la Camerata Penedès, on hi ha intèrprets de la talla d’Elena Rey en condició de concertino directora», apunta Arola. Per dimensionar l’ambició del projecte, «una obra antològica de Beethoven preciosa», la principal responsable de Joventuts Musicals de Moià explica que cal una orquestra, i això a Catalunya no és fàcil d’aconseguir. Per aquest motiu, insisteix en que és un concert «inèdit» al territori central, que es repetirà diumenge a Vilafranca del Penedès.

L’espectacle respon també a un dels objectius fundacionals de l’entitat: el suport al talent jove. «Per aquí hi van passar en el seu moment músics com l’Arnau Tomàs, l’Abel Tomàs, l’Albert Guinovart, el José Menor, el Daniel Ligorio, ... i ara ja tenim la segona generació, joves intèrprets que són deixebles d’aquests que he esmentat». Nona Arola recull en la satisfacció amb que parla de l’entitat el vigor d’un projecte que, enguany, «arribarà als 500 concerts programats» i que viurà la 40a edició del seu festival estrella, el que porta el nom del tenor Francesc Viñas.


Una entitat amb 168 socis i 42 concerts anuals

En una població de 6.500 habitants com Moià -i una comarca que suma el doble- resulta gairebé miraculós que una entitat programi 42 concerts, la majoria de música clàssica. «Som els únics de la Catalunya central», afirma Nona Arola, que té el carnet de soci amb el número 1 de Joventuts Musicals de Moià, un col·lectiu sense ànim de lucre. «Ara ja som 168», precisa la moianesa, que en el seu moment va ser la Directora Executiva de Joventuts Musicals d’Espanya i té rera seu un ampli bagatge com a gestora cultural.

L’entitat es regeix per una junta directiva de 8 membres «on tothom fa una cosa o altra, ja sigui enganxar cartells, vendre entrades, anar a recollir els programes a la impremta o posar cadires». Cada associació local de Joventuts Musicals «funciona de manera independent i decideix quina activitat porta a terme». En el cas de Moià, els dos grans objectius són l’organització de concerts i la formació de perfeccionament a través del Campus d’estiu que l’any passat va aplegar 55 inscrits i enguany superarà la setantena.

No en va, JMM munta el cicle de Granera, el Moianès Sona en espais no convencionals com un pou de glaç o una ermita, el Cicle de Joves Talents Maria Vilardell i el Festival Viñas. «Hi ha gent de Manresa i Vic que venen a Moià perquè el que fem no ho tenen a les seves ciutats», conclou Arola.

9 març 2023

Regió7

La commemoració del centenari deixa al CE Moià el llibre que en recull la història

L’historiador Jaume Clarà i Arisa és l’autor de l’obra que detalla les vicissituds del vaixell insígnia esportiu de la capital del Moianès
Lluís Cascales, Dionís Guiteras, Pere Alsina, Paco Moral, Jaume Clarà i Carles Riera avalen l’obra | CE MOIÀ

Lluís Cuberes i Martí
29·12·22 | 06:25


Club Esportiu Moià, cent anys en groc-i-negre (1922-2022). Aquest és el títol del llibre en el qual ha treballat des del desembre del 2021 l’historiador i bibliotecari Jaume Clarà i Arisa, de 55 anys, per compilar els esdeveniments més remarcables de la història del principal referent esportiu de la capital del Moianès. La seva edició tanca la reeixida commemoració del centenari de l’entitat presidida per Paco Moral.


La portada del llibre juga amb els històrics colors groc i negre | CE MOIÀ

El màxim dirigent del club groc-i-negre exposa que «arran de la celebració del cinquantè i del setanta-cinquè aniversari de l’entitat, es van editar uns números especials de la revista La palestra, la publicació periòdica que recollia les activitats de totes les seccions del CE Moià fins el 2016, que tenien el format d’un llibret i que permetien fer una aproximació a la història de l’entitat». Ara fa un any, però, el desembre del 2021, la comissió organitzadora del centenari va optar per editar una obra que permetés conèixer a fons els orígens i les vicissituds dels primers cent anys de vida del club groc-i-negre i va traslladar aquesta inquietud a Jaume Clarà i Arisa, membre de les redaccions de Modilianum. Revista d’estudis del Moianès i de La Tosca. L’autor de llibres com L’obra cívica del tenor Francesc Viñas. Cent anys de la Festa de l’Arbre Fruiter (1904-2003) i Moià. Una història per conèixer, va entomar el desafiament i el resultat de la seva recerca és «una obra gràfica» de 255 pàgines que conté «quelcom més de 300 fotografies», concreta Jaume Clarà. La primera edició consta de 600 exemplars. El preu de cadascun és de 25 euros. Divendres, l’Auditori de Sant Josep de la capital del Moianès va acollir l’acte de presentació de Club Esportiu Moià, cent anys en groc-i-negre (1922-2022). Les persones que van assistir als tradicionals quintos de Nadal i Sant Esteve que organitza el CE Moià van poder adquirir-ne els primers exemplars. Paco Moral explicita que «dissabte vinent, el club posarà una parada al carrer del Comerç per vendre llibres. També es podran adquirir durant la celebració dels quintos que es fa anualment per Any Nou i per la diada de Reis. Després, els interessats podran trobar-ne exemplars a les oficines del club, a Queviures Cal Truques i al Museu Arqueològic». No endebades, la institució cultural acull l’exposició CE Moià. 100 anys d’història fins el proper divendres, 6 de gener.

Un segle i sis períodes històrics

Tal com detalla Jaume Clarà, la configuració de l’actual CE Moià, una entitat poliesportiva que té seccions de futbol, natació, tennis i pàdel, és podria dividir «en sis etapes o períodes històrics». El club va néixer el 1922 al si del Centre de Cultural Popular, «una entitat catòlica que també va impulsar l’excursionisme».

«Tots els indicis apunten que es va adoptar una indumentària groc-i-negra degut a un grup d’industrials de Mataró que estiuejaven a la població i que van assumir el cost de les xarxes de les primeres porteries». «S’emmirallaven en l’Iluro SC», primera denominació del CE Mataró.

El degà de l’esport moianès va viure la primera de les tres crisis que han posat en perill la seva supervivència abans de la Guerra Civil (període 1933-34) i la pitjor, entre el 2013 i el 2016, arran del deute generat per la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol i per les obres de rehabilitació dels vestidors de les piscines. El CE Moià ja ha superat aquest atzucac i, després de commemorar el centenari, encara un futur que «no serà un camí de roses per a cap entitat esportiva, tot i la tasca de vertebració social que desenvolupen», conclou Jaume Clarà. 

29 desembre 2022

Regió7

Primer aniversari d'"El 9 Moianès"

 10 octubre 2022

el9nou paper

Els geganters de Moià celebren 40 anys amb el relleu assegurat

Actualment a l’entitat hi ha una quarantena de persones

Jordi Morros
15·08·22 | 06:26 | Actualitzat a les 07:47



Jaume Canadell, un dels fundadors dels geganters de Moià ara fa 40 anys, amb Sara Arisa, d’11 anys i també de la colla | ALEX GUERRERO


«He vist molts pobles de Catalunya a través d’un forat». El forat que els gegants tenen al mig de la roba que els cobreix perquè els portadors hi puguin veure. Ho explicava ahir rient Jaume Canadell, dels geganters de Moià. La colla va commemorar el seu quarantè aniversari, i Canadell va ser dels primers en formar-ne part. Encara porta gegants, però té el relleu assegurat amb joves com la Sara Arisa, d’11 anys, que ja porta els gegantons i que així que pugui també portarà els gegants grans.


Ahir van celebrar l’aniversari com millor saben fer. És a dir, ballant pels principals carrers del poble. Però amb la particularitat que hi van participar veterans del grup, els qui van començar a fer ballar els gegants del poble fa 40 anys. Se’ls va convidar a tornar-ho a fer. I més d’un es va animar. Va ser un acte senzill i emotiu enmig de la Festa Major de Moià.
 

La banda de l’Espai Musical va acompanyar els gegants | ALEX GUERRERO

Jaume Canadell, Sebastià Padrisa, l’Eugeni i Josep Maria Coma, juntament amb Sofia Padrisa i Maria Àngels Vilalta van ser alguns dels que 40 anys enrere van decidir crear la colla. Els gegants reis de la població, Ferran i Isabel, en tenen 78. Fins aleshores sortien bàsicament només per les festes de Moià i l’Ajuntament pagava els portadors.

Trobada a Manresa
Canadell va explicar ahir a aquest diari que va ser arran d’una trobada de gegants que es va fer a Manresa, on van coincidir amb altres colles com la de Sallent i Avinyó, que, «xerrant, xerrant, ens vam demanar per què no fèiem una agrupació. I així fins ara». No sap quants cops ha portat els gegants, però amb una mitjana de 15 sortides l’any, «imagina’t. Encara els porto, però ja no puc gaire».

Va assegurar que dins un gegant el més important és mantenir l’equilibri. «Els gegants i les figures han d’estar equilibrades, i necessites els que van a fora perquè a dins no hi veus gran cosa. Tens una visió reduïda i quan dones més de quatre voltes ja no saps on pares». Canadell presumia d’haver conegut molts pobles de Catalunya gràcies a les trobades de gegants, però «els he vist per un forat».

Sebastià Padrisa és un altre dels fundadors de la colla. Molts dels qui van crear la colla procedien dels armats de Moià. «Bàsicament donàvem a conèixer el poble. T’ho passes molt bé perquè és una festa familiar». La seva germana Sofia Padrisa també és de la colla inicial. «Ens ho hem passat molt bé. Si no, no hi seríem. Estem orgullosos que hi hagi una colla tan maca després de 40 anys».


El gegant al seu pas per un dels carrers de Moià | ALEX GUERRERO

Una festa familiar
La d’ahir també va ser una festa familiar. Una mostra clara n’és la Sara Arisa, d’11 anys. «El meu germà David anava sempre darrere dels gegants i al final ens hi vam enganxar tota la família. Ara la meva mare toca la gralla. El meu germà, el meu pare i jo portem els gegants. Jo, els gegantons».

Acompanyats de la banda musical de l’Espai Musical de Moià, els gegants reis van repetir la cercavila que els geganters van fer fa 40 anys enrere. Va començar a la plaça de Sant Sebastià, a l’Ajuntament, i va passar pel carrer de les Joies, plaça Major –davant l’església–, Sant Antoni, Comerç, plaça del Colom, carrer de Sant Josep, Sant Sebastià, per acabar novament a la plaça. «Avui [ahir per al lector] fa 40 anys es va fer la primera cercavila com a colla. A partir de llavors va començar tot», va afirmar l’actual cap de colla, Leandre Ubasart. «Farem el mateix recorregut. És un acte simbòlic».

La colla té els gegants reis, les figures prehistòriques del Toll i la Teixonera, que enguany fan 15 anys, i els gegantons Trapella i el Grony.

La festa major culminarà amb la de l’Arbre Fruiter
Moià viu de ple la seva festa major. Ahir, al tradicional mercat dels diumenges a la plaça Major s’hi va afegir el mercat del vi i del formatge, i els gegants van tornar a sortir en cercavila a la tarda. Avui hi haurà activitats durant tot el dia que culminaran amb el ball de festa major amb l’orquestra Rosaleda a l’espai cultural Les Faixes. Al parc municipal hi haurà un concert de Tapeo Sound System. Dimarts a la tarda se celebrarà la XI Mostra de cultura popular, un carnaval d’estiu i la representació de La bona gent, de Quim Masferrer. I dimecres se celebrarà l’homenatge a la gent gran i la Festa de l’Arbre Fruiter.

15 agost 2022

Regió7

Les coves del Toll celebren 70 anys amb un acte retrospectiu

L’efemèride reconeix la tasca dels primers descobridors de les cavitats i dels arqueòlegs que han contribuït a la recerca del passat dels jaciments
 

La jornada de portes obertes de les coves del Toll va convidar el públic familiar a visitar l’interior de les cavitats | ALEX GUERRERO

Laura Serrat
Moià | 17·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 11:25


El Parc Prehistòric de les Coves del Toll va celebrar ahir una jornada de portes obertes per commemorar una doble efemèride; d’una banda, la descoberta de l’àmplia galeria sud que va generar la primera resta arqueològica del Toll i, de l’altra, els vint anys de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La celebració va convidar un públic familiar a gaudir de les activitats i tallers per als infants i de les visites guiades a l’interior d’unes cavitats que, avui en dia, s’han posicionat com un referent en la recerca arqueològica.


La ballada dels gegants de Moià va obrir l’acte institucional, que va tenir la presència de la directora del Museu de Moià i coves del Toll, Marta Fàbrega, que va posar en relleu «la suma d’esforços que han contribuït a crear un dels principals actius turístics de la comarca i un espai per a la recerca arqueològica». En aquest sentit, va lloar la valentia de Sofia Luitz i el seu fill Francesc, que es van atrevir a endinsar-se a l’àmplia galeria sud, més lluny del que ningú havia arribat en aquell moment, i hi van trobar una gerra neolítica, que simbolitza la primera troballa de les restes arqueològiques del Toll.

Per recordar els descobridors de la cova, el director d’Excavacions dels Jaciments i investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, va lliurar un obsequi als familiars presents en l’acte, que es van endur una còpia emmarcada de la carta que Sofia i Francesc van deixar a l’interior de la cova per testificar la descoberta. Després d’entregar el preuat document, Rosell va realçar la tasca dels descobridors, voluntaris i equips d’arqueòlegs que l’han precedit en la seva feina. «Sense ells, avui no seríem on som, cada avenç en els jaciments és fruit del treball de les generacions anteriors».

La melodia Clair de lune, de Debussy, interpretada per Gerard Romeu al piano, va servir per introduir un sincer homenatge a Enric Oliveras, un moianès, de 86 anys, que des dels anys seixanta es va dedicar de forma voluntària a l’impuls de l’actual parc prehistòric. Amb la presència de l’homenatjat, l’arxiver de l’Arxiu Històric de Moià i amic, Ramon Tarter, va llegir una glossa en què va destacar la seva aportació al parc, «impulsant el primer museu arqueològic de Moià, fent de guia turístic en les primeres visites a les cavitats o desbrossant la zona, com si fos el seu propi jardí».

Al seu torn, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va reconèixer l’Enric «com una persona que s’ha estimat les coves i que les ha ajudat a donar a conèixer». El batlle també va tenir un reconeixement per la tasca que duen a terme els arqueòlegs, «que han convertit les coves en una referència en l’estudi de les comunitats neandertals». En aquest sentit, va afegir que «els coneixements que ens arriben del passat ens poden ajudar a interpretar millor el nostre present». Ho va exemplificar posant de manifest que «entendre per què van desaparèixer els neandertals, ens pot servir per comprendre les possibles afectacions del canvi climàtic». L’acte va cloure amb la ballada dels gegants de Moià.

«En veure unes petites arrels, vam pensar que darrere la roca hi havia una sortida»

Dos dels veïns de Moià que van destapar la galeria sud, entrada actual a la cova, relaten l’experiència

Uns anys després que Sofia Luitz i el seu fill Francesc arribessin a l’àmplia galeria sud des de la Surgència, i aconseguissin la primera resta arqueològica del Toll, un grup de nadius del Moianès va aconseguir destapar la galeria sud, l’entrada turística actual de la cova. D’aquests en queden pocs testimonis, alguns dels quals van assistir a l’acte per celebrar els 70 anys de les coves del Toll, i van rememorar l’experiència que els va portar a descobrir l’accés principal a la cavitat.

Els veïns de Moià Pere Quintana, de 89 anys, i Josep Tarradellas, de 85 anys, expliquen que, juntament amb alguns companys més, van entrar a la galeria sud, amb la llum d’una espelma, seguint els passos dels primers descobridors. Una vegada van ser a dins, van recórrer la cavitat, «fins a un punt on ens vam trobar unes petites arrels, que ens van fer pensar en la possibilitat que darrere la roca hi hauria una sortida», relata Quintana. Al seu torn, Tarradellas explica que aleshores van decidir «fer una barrinada a la roca i, per fortuna, vam descobrir l’entrada».

En evocar el descobriment, constaten com ha evolucionat l’entorn, «on abans hi havia molta més aigua i sorties enfangat quan t’endinsaves a la cova», recorden. Ara, gairebé setanta anys després, se senten orgullosos de la consolidació del parc prehistòric com un espai de recerca i un atractiu turístic per a visitants d’arreu. «Els canvis que ha experimentat en aquests setanta anys són immillorables i, en part, són gràcies a molta gent del poble que hi ha cregut», afirmen.

El públic va poder visitar les cavitats i participar en tallers

La celebració dels 70 anys de la descoberta de les coves del Toll va tenir desenes de visitants que van poder gaudir de les nombroses propostes per als infants i de les visites a l’interior de les cavitats. El director de les campanyes d’excavació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Jordi Rosell, va conduir personalment alguns dels itineraris de 20 minuts per l’interior de la cova de les Teixoneres i va donar a conèixer els últims resultats en la recerca arqueològica.

A la zona del poblat s’hi van fer els tallers de pintura facial, pintura rupestre, foc, sílex i altres. També hi havia un photocall prehistòric, una tirolina per travessar el riu i un pont tibetà. Els gegants de les coves –el Toll i la Teixonera– i Gerard Climent van animar l’ambient amb diverses ballades per l’entorn. 

17 juliol 2022

Regió7

 20 desembre 2021

el9nou paper

Joan Codina, el centenario ajedrecista que en el franquismo jugaba partidas por carta con los países comunistas

Joan Codina cumplió 100 años el 21 de septiembre y su mayor legado es haber transmitido a los jóvenes la magia del tablero


Celes Piedrabuena Jefe de sección Actualizado a 25-09-2020 07:30
“Te invito al pastel y a una copa de cava”. Pronuncia estas palabras y cuelga. Al otro lado del teléfono, Joan Codina, ilustre vecino de Moià para el que el ajedrez lo ha sido todo y que ya tiene más de un siglo de vida desde el 21 de septiembr . En el transcurso de la conversación lo primero que llama la atención de este hombre sabio, que fue herrero como su padre, es su gran lucidez, la ilusión que mantiene por la vida, el sentido del humor y la pasión que sigue teniendo por un deporte que empezó a practicar con diez años y del que sigue enamorado, aunque las circunstancias actuales no le permitan disfrutar de él.

“Empecé a jugar en el bar del pueblo. A la hora de comer mi padre tenía una partida de cartas y yo le acompañaba. Me aficioné al ver a la gente jugar y el ajedrez se convirtió en mi hobby”, explica Joan desde la Fundació Hospital Residència Vila de Moià, donde vive desde hace más de diez años.


El ajedrez es como una droga pacífica que te engancha, y te es igual ganar o perder porque estás con los amigos

Como los niños de entonces, Joan –que sigue estando federado y en activo, y que hasta la temporada pasada jugó el Campeonato de Catalunya por equipos con el Club d’Escacs Moià-Moianès– jugaba al fútbol, al saco y a ‘balas’, y era especialmente en invierno cuando más jugaban al ajedrez. “Recuerdo que se fundó el club, íbamos por los pueblos y enseñé a mucha gente a jugar a ajedrez. Me gustaba para pasar el rato. Es como una droga pacífica que te engancha, y te es igual ganar o perder porque estás con los amigos”, aunque no puede esconder la vertiente competitiva. “Cuando uno juega lo hace para ganar y el orgullo de ver que has ganado no te lo quita nadie. Y si pierdes tienes que pensar que ya volverás a ganar, pero nunca enfadarse”, apunta. 

A lo largo de su vida Joan – el jugador de mayor edad del mundo– ha disputado infinidad de torneos, pero pocos recuerda con mayor emotividad que el de Pamplona 2017. Joan, que perdió a su mujer por culpa del alzheimer, fue invitado por la organización de ese torneo dedicado a la lucha contra esta enfermedad.

Él reconoce que probablemente gracias al ajedrez ha podido esquivar esta demencia. “Gracias a Dios todavía tengo bien la cabeza. Para pensar lo tengo muy bien, lo que pasa es que los jóvenes pueden jugar mucho más rápido que yo. Con el coronavirus hace unos seis meses que no juego y como no veo del todo bien no puedo jugar por Internet”.


Las partidas de ajedrez con los jugadores de los países comunistas duraban un año. Existía la censura, pero en el pueblo nos conocíamos todo

Eso sí, recuerda perfectamente las muchas partidas que jugó por carta con los países comunistas durante el franquismo. “Todavía tengo alguna postal donde escribíamos los movimientos. Las partidas duraban un año. En aquel tiempo sí que existía la censura, pero en el pueblo nos conocíamos todos, sólo retrasaban un poco las postales”, explica, y a la pregunta de si hablaban de política, él asegura que “no, sólo hacíamos partidas de ajedrez, pero si ponías mata y una x el censor no sabía qué era y llamaba a ver lo que me decía”.

Joan Codina –un maestro del tablero, que cuando jugaba era para pasar el rato o para atraer a los jóvenes al noble arte del ajedrez– no ha sido un número 1 mundial, pero sus victorias son las clases magistrales que ha transmitido a infinidad de jóvenes por los que incluso era capaz de dejarse ganar para ver su cara de felicidad y la pasión que sigue sintiendo por un “juego de mucha inteligencia y muy bonito, en el que gana quien más sabe”.

Joan Codina, por todo, muchas felicidades.

 

Unos meses antes de que empezara la Covid-19, el ayuntamiento de Moià le dedicó la construcción de un tablero de ajedrez gigante en la plaza Sant Sebastià, justo delante del ayuntamiento, donde también hay una placa con su nombre

 25 setembre 2020

 MundoDeportivo

Espectacle familiar per celebrar el 85è aniversari de la Biblioteca i el Museu de Moià

Dissabte al matí Els Picarols interpretaran "Una de sabates"

per Redacció , 21 de setembre de 2020 a les 13:13 |


Museu de Moià | CCMoianès

Enguany, la Biblioteca i el Museu de Moià celebren el 85 aniversari de la seva creació i obertura (1935-2020). El segon acte conjunt de celebració d'aquesta important efemèride tindrà lloc a la part de baix de Parc Municipal de Moia, el proper dissabte 26 de setembre a les 11.30h, i serà un espectacle familiar amb el grup infantil Els Picarols, que porta per títol Una de sabates.

En cas de mal temps es canviarà la data de l'espectacle. Se seguiran les mesures de seguretat i protecció vigents davant la Covid-19 de l'autoritat sanitària. L'activitat és gratuïta.

21 setembre 2020

NacióDigital

Moià inicia la celebració dels 85 anys de la biblioteca i el museu

 18 agost 2020

Regió7 paper

El Museu i la Biblioteca de Moià fan 85 anys aquest 2020

juliol 15th, 2020 Dídac Garcia 


L’arribada del coronavirus va trastocar els plans de celebració en un primer moment però durant els propers dies s’aniran desgranant tot un seguit d’activitats per gaudir amb petits i grans. La intenció és celebrar que fa 85 anys que es van crear dues institucions culturals com la Biblioteca de Moià o el Museu Rafael Casanova. Marta Fàbrega, directora del Museu, explica que a partir de l’11 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Moià, començaran un seguit de propostes que s’allargaran fins a finals d’any.

A més de Moi Jordana, artista de Collsuspina; el 26 de setembre està previst un espectacle de contes de la mà del grup d’animació tarragoní “Els Picarols”. També hi haurà més actes que s’han d’acabar de concretar com la presència d’Antonia Mercader o un esdeveniment de poesia i música clàssica. Malgrat tot, els actes aniran condicionats en funció de com evolucioni la Covid-19. Marta Fàbrega explica com la pandèmia ha afectat també el funcionament normal del Museu i les Coves del Toll.

Amb tot plegat, Fàbrega destaca la fortalesa del Museu i es remet a la història. L’edifici va obrir com a Museu Rafael Casanova el 1935, un any abans de la Guerra Civil, però durant el conflicte no va tancar les seves portes. Tampoc es va deixar de parlar català durant la postguerra i figures com Joan Estebanell, antic procurador del Museu, va ser cabdal en la conservació i el rescat de peces religioses.

15 juliol 2020

OnaMoianès