Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marina Berdalet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marina Berdalet. Mostrar tots els missatges

10 de març 2024

Una ruta per descobrir l’Estany des de la mirada dels pintors del poble

Passa pel Puig de la Caritat o l’antiga plana on antigament hi havia l’estany natural

Un dels quadres i panells de la Ruta dels Pintors de l'Estany. Inclou obres de Marina Berdalet, Manel Doblas, Pepi Custó, Valeri Ferràs, David Cid, Jaume Rovira i Jaume Crespiera | Sebastià Renom


Jordi Gibert
10/03/2024
L'Estany


L’Estany és un poble ubicat en un petit altiplà que reuneix natura, patrimoni i cultura. Això es deu al seu paisatge, la història, i als veïns. La Ruta dels Pintors constitueix, en aquest sentit, una eina que permet descobrir el municipi d’una manera diferent.

La iniciativa parteix del fet que a l’Estany hi viuen fins a set pintors de renom. I que per a tots el poble ha estat font d’inspiració. El resultat, que Marina Berdalet, Manel Doblas, Pepi Custó, Valeri Ferràs, David Cid, Jaume Rovira i Jaume Crespiera interpreten diferents indrets, des d’espais icònics fins a racons amb encant, des d’un punt de vista artístic.

La ruta forma part de Viu l’Estany, un projecte cultural i turístic iniciat el 2015 que vol posar en valor el patrimoni cultural i natural del poble. Ho fa mitjançant rutes turístiques i activitats organitzades des de la Casa de Cultura, un equipament municipal que engloba una sala d’exposicions i conferències, sala de lectura i un centre d’interpretació.

Situada a tocar del monestir de l’Estany, la Casa de Cultura és precisament el punt de partida de les diferents rutes del poble.

La dels pintors discorre, per exemple, per la plana on antigament hi havia l’estany natural que dona nom al poble. El terreny pantanós va ser dessecat al segle XVIII gràcies a la construcció d’una mina de desguàs feta amb la tècnica de la pedra seca. L’espai l’ocupen actualment camps de conreu, l’emblemàtica carretera flanquejada per grans plataners i recs d’origen medieval que impedeixen, igual que la mina, que l’estany torni a ressorgir.

Un altre dels punts emblemàtics que es pot descobrir amb la ruta és el Puig de la Caritat, el turó que resguarda l’Estany a la seva carena, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de la Catalunya Central, amb el Pirineu de fons, i un entorn dominat per bosc i agricultura.

Fer la ruta convida el visitant a descobrir el municipi d’una manera única, sumant a la seva pròpia visió del paisatge la percepció dels set pintors. Una experiència que, a més a més, evoca a la reflexió sobre l’entorn o fins i tot els canvis que el van moldejant amb el pas dels anys o les estacions.

I com és que en un poble de 400 habitants hi ha tants pintors? Potser perquè resseguir els seus camins és sinònim de tranquil·litat, serenor, bellesa, llum, recolliment, reflexió, fantasia… Un espai, en definitiva, que fomenta la creativitat. I la prova és que hi viuen, a banda dels set pintors, músics, escultors i dramaturgs.

La Ruta dels Pintors té un altre valor afegit: els diferents panells on podem veure les rèpliques dels quadres dels artistes locals, que van acompanyats d’un codi QR que trasllada l’excursionista al portal web de cada pintor.

Aquest recurs permet entrar a fons a la seva obra i fins i tot concertar una visita als tallers, és a dir, interactuar amb ells i conèixer els veïns del poble. Una estratègia, alhora, de fomentar l’economia local.

La ruta és circular i no té gaire dificultat tècnica. Acaba a les portes de la Casa de Cultura, on es pot complementar la visita amb les diferents exposicions temporals que acull la sala polivalent de l’equipament. Fins al proper 23 de març l’artista local Manel Doblas hi exposa “Espais urbans”, una col·lecció de paisatges on els protagonistes són l’asfalt i el ciment. Un bon contrast amb el bosc i la terra de l’Estany.

10 març 2024

el9nou

9 de maig 2022

Uns 50 artistes, activistes i entitats del Moianès volen reconvertir una antiga fàbrica en un gran complex cultural

El col·lectiu Moianès Cultura presenta un "ambiciós" projecte per remodelar un espai de 3.000 metres quadrats

ACN
Moià | 09·05·22 | 12:15 | Actualitzat a les 12:33


Neus Purtí (periodista i poeta), Marina Bardalet (pintora) i Eduard Altarriba (il·lustrador) del col·lectiu 'Moianès Cultura' davant del complex Les Faixes Laura Busquets


Una cinquantena d'artistes, activistes culturals i entitats del Moianès vol que l'antic complex industrial de Les Faixes, amb 3.000 metres quadrats d'espai útil a Moià, torni a ser productiu. La seva idea és que els antics telers passin a "cuidar" el ric ecosistema cultural que té la comarca. "Partim d'una situació de diversitat i amb molt dinamisme, però mancat de polítiques culturals i sense un espai", explica Neus Purtí, una de les impulsores del col·lectiu Moianès Cultura. A través d'un procés participatiu, han elaborat una proposta de complex cultural "ambiciosa" que esperen que es pugui materialitzar per fases. Segons el col·lectiu, l'Ajuntament, malgrat que encara no s'hi ha volgut pronunciar, veu amb bons ulls la iniciativa.

Les Faixes és com es coneix popularment la fàbrica de Moià, construïda entre el 1920 i el 1922, que es dedicava a fabricar el teixit amb què es fabricava aquesta peça d'indumentària. Juntament amb La Central i El Vapor, van ser les indústries pioneres en la modernització i la mecanització de la indústria tèxtil de Moià a principis del segle XX.

Un dels antics magatzems de la fàbrica ja es va rehabilitar fa uns anys per convertir-lo en una sala polivalent per a celebrar-hi diferents activitats com ara festes, espectacles o activitats de les entitats locals. El nou col·lectiu Moianès Cultura s'ha proposat, però, convertir tot l'antic complex fabril de Les Faixes de Moià – de més de 3.000 metres quadrats- en un gran centre cultural. La proposta contemplaria un espai escènic, un altre de musical, espais de formació, una sala d'exposicions, i també una plaça oberta i un bar.
 

Què pensen els integrants del col·lectiu Moianès Cultura?
Neus Purtí, periodista i poeta i una de les integrants del nou col·lectiu, considera que el Moianès ha patit "una manca de suport a la cultura contemporània" i assegura que aquesta situació es va agreujar l'any 2011 quan l'Ajuntament de Moià es va declarar en fallida. "És una comarca amb una riquesa cultural enorme, però amb una manca d'espais evident", lamenta. De fet, Purtí relata que aquesta manca d'espais es tradueix, per exemple, en què hi ha creadors que opten per no exposar les seves obres al municipi "perquè no hi ha un espai d'exposicions adequat".

Una altra de les integrants del col·lectiu és l'artista visual, pintora i dibuixant Marina Bardalet. Ella resideix al poble de l'Estany i lamenta que no troba cap espai on pugui "treballar dignament". "A l'Estany tenim una petita sala d'exposicions però acaba sent una sala polivalent i sempre s'hi estan fent altres coses, per tant, no pots mostrar mai el teu treball", lamenta aquesta artista. De fet, assegura que tots els artistes que hi ha a la comarca incideixen positivament en la "dinàmica cultural i educativa" del territori i, per això, veu important que el nou espai de Les Faixes serveixi per a "crear una xarxa amb incidència social".

Per la seva banda, l'il·lustrador Eduard Altarriba, creu que l'espai fabril de Les Faixes, per la seva ubicació, pot convertir-se en la "clau de volta entre la part vella del poble i la part nova". "Faria una connexió molt interessant entre aquests dos mons", relata Altarriba, tot assegurant que el nou complex "supliria la necessitat que té Moià de disposar de més espais culturals, però també de llocs on les entitats i la gent del territori pugui trobar-se i fer coses".
 

El projecte es consolidarà per fases
La idea del col·lectiu és que el projecte es pugui anar desenvolupant per fases. Creuen que inicialment es podria adequar una zona on s'hi ubicaria un bar i un espai per als artesans i artistes del Moianès on s'hi puguin programar "petits concerts i activitats". En una segona fase, asseguren, s'adequarien les aules per a activitats, la zona de 'coworking' per als artistes i empreses del món de la cultura.

Finalment, en una darrera fase, s'adequaria la sala principal de 700 metres quadrats, que estaria dedicada als grans concerts, espectacles de circ o teatre. "S'haurà d'anar fent en funció de les necessitats que hi hagi al poble", destaca Altarriba, que deixa clar que "en cap cas és una proposta tancada". "Nosaltres presentem una idea i volem que vagi evolucionant, que sigui viva i dinàmica", afegeix.

De moment, el col·lectiu ha presentat la proposta a tota la ciutadania i també als diferents grups polítics del consistori. Amb tot, no tenen cap calendari previst ni tampoc saben quina inversió necessitarien per fer realitat tot el projecte. 

9 maig 2022

Regió7

5 d’oct. 2021

Gioconda Belli, poeta i activista nicaragüenca, obrirà el Tocats de Lletra

La quinzena edició del festival literari manresà reivindicarà la fortalesa de la fragilitat i ha programat 32 propostes entre el 19 i el 31 d’octubre

Pepa Mañé Vall de Vilaramó
05·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:47




Antoni Daura, del Gremi de Llibreters; Anna Crespo, regidora de Cultura; Josep Brunet, Pura Travé i Jordi Martínez, de Foto Art; i Núria Brugarolas, del Centre de Normalització Lingüística Montserrat. Ajupits, l’artista Marina Berdalet, Neus Capdevila, de la biblioteca de l’Ateneu Les Bases; i Jordi Estrada, d’Òmnium | ALEX GUERRERO


Tant l’espot que signa el manresà Oriol Segon (es pot veure a www.tocatsdelletra.cat) com la imatge creada per al cartell de l’artista Marina Berdalet, de l’Estany, transmeten l’esperit de la quinzena edició del Tocats de Lletra, que se celebrarà del 19 al 31 d’octubre i girarà entorn del concepte de fragilitat que, segons va subratllar ahir la regidora de Cultura de Manresa, Anna Crespo, «dona molt de sí, perquè fragilitat no vol dir feblesa, que siguem fràgils no vol dir que no siguem forts».

Gioconda Belli, poeta i activista nicaragüenca, obrirà el Tocats de Lletra

El festival, impulsat per l’Ajuntament, el Gremi de Llibreters de Catalunya i Òmnium Cultural Bages-Moianès amb la complicitat d’un munt d’entitats de la ciutat vinculades a l’àmbit cultural, «ha agafat una volada impressionant i ha posat Manresa en el món literari», va destacar ahir Antoni Daura, en nom del Gremi de Llibreters. En aquesta ocasió oferirà 32 propostes presencials en diversos escenaris i, tal i com ja es va establir en l’edició de l’any passat (que no es va poder completar a causa de les restriccions derivades de la pandèmia), molts dels actes es retransmetran en directe a través del YouTube de Manresa Cultura.

Aquest Tocats de Lletra destaca per la presència paritària de dones i homes. Precisament, un dels plats forts serà el que estrenarà la programació (dimarts 19 d’octubre, 19 h, Espai Plana de l’Om): una trobada amb la reconeguda poeta, novel·lista i activista Gioconda Belli (Managua, Nicaragua, 1948). Des dels seus inicis, l’autora sempre va acompanyar l’escriptura amb la reivindicació pública del paper de les dones a la societat, un fet que la va portar a participar activament al Front Sandinista d’Alliberament Nacional i a ocupar diversos càrrecs al seu país. La seva conversa amb la poeta Àngels Gregori permetrà indagar en l’univers literari d’aquesta veu imprescindible de la literatura llatinoamericana. Recentment ha publicat l’obra El pez rojo que nada en el pecho, que li ha comportat el premi de poesia Jaime Gil de Biedma.

Altres caps de cartell són els tres protagonistes del ja clàssic recital País petit (dissabte 23 d’octubre, 19h), que dóna veu a tres llengües (basc, català i gallec): Bernardo Atxaga, Manuel Forcano i Chus Pato; la poeta i traductora Teresa Pascual, que protagonitzarà una nova edició de la Festa Estellés (dijous 28 d’octubre, 20 h), que es recordarà amb motiu del 50è aniversari de la publicació del Llibre de meravelles; i Josep Vallverdú, que als seus 98 anys ha publicat el poemari Pa de forment i el presentarà el dissabte 30 d’octubre (13 h), a l’Espai Òmnium.

Però el Tocats de Lletra també és plataforma per a poetes emergents, com Núria Contreras Coll, Irene Gómez Diéguez i Anna Casajuana Gumà, «que, com qui diu, acaben de sortir de l’ou, però se’n sentirà a parlar», va assenyalar Jordi Estrada, d’Òmnium Cultural Bages-Moianès. Seran les protagonistes del recital Darrera fornada (dissabte 23, 21 h).
 

Felícia Fuster i Jordi Cussà
A més, hi haurà propostes per recordar autors que ja no hi són. A Felícia Fuster, en el centenari del seu naixement, se li dedicarà una exposició, un club de lectura i un recital (23 d’octubre, 12 h) amb Carme Sansa i Sílvia Comes. Es reivindicarà Jordi Cussà, «un autor molt nostre, que sempre havia col·laborat amb el Tocats i que, tot i que és més conegut per la seva narrativa, també tenia una obra poètica considerable», va apuntar Estrada. En parlaran dos bons amics de l’escriptor berguedà traspassat el juliol passat: Llorenç Capdevila i Matthew Tree (dimecres 27 d’octubre, 19 h). I la relació de Joan Margarit, mort a principi d’any, amb la música protagonitzarà el recital inaugural del Tocats de Lletra (dimecres 20 d’octubre, 20 h), a càrrec de l’actriu Sílvia Bel i el compositor i pianista manresà Manel Camp.

Del festival literari manresà també en destaquen les produccions pròpies, com el muntatge anual a càrrec de la Companyia Els Carlins, enguany basat en textos de poetes que van patir l’exili (divendres 22 d’octubre, 20.30 h).

Marina Berdalet crea una obra amb fum per il·lustrar el cartell
Marina Berdalet, artista barcelonina resident a l’Estany, va rebre «amb il·lusió» l’encàrrec de fer la imatge per al programa d’enguany del Tocats, especialment per la temàtica: «la fragilitat l’hem viscut tots a nivell social per la pandèmia i jo també a nivell personal, i per això he començat a treballar amb fum, que té la capacitat de deixar empremta tot i que no és matèria». Al cartell, els versos del poema En la meva mort, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, queden foradats pel foc.

5 octubre 2021

Regió7

10 de set. 2020

Pintant amb el foc i el fum


 10 setembre 2020

el9nou paper

24 de maig 2019