El nou bus d'oci nocturn del Moianès suma en quatre nits prop de mil usuaris

Joves de tota la comarca han fet ús del servei per assistir a les festes majors de Castellcir, Sant Quirze i Moià, i queda la de Castellterçol les nits del 22 i 26 d’agost




Un dels concerts de Festa Major, la nit del 16 d'agost a Moià, en què hi va haver servei de bus nocturn / Ajuntament de Moià


Jordi Escudé
Moià20 D’AG. 2025 6:26


El servei de bus nocturn que s’ha activat aquest estiu al Moianès per transportar usuaris a festes majors de la comarca, està complint totes les expectatives, i en quatre jornades ja ha sumat fins a 955 inscrits, entre el viatge d’anada i els dos de tornada que es fan en cada ocasió. L’experiència d’enguany, que encara no s'ha acabat, vol ser una prova pilot, però la resposta que està tenint fins ara, amb els busos gairebé plens, «demostra que és un servei necessari i que dona resposta a una demanda històrica del jovent de la comarca», apunta el conseller comarcal de Joventut, Ferran Jordà.

La proposta del bus nocturn es va posar en marxa durant la Nit Jove del 26 de juliol passat, a Castellcir, i l’experiència es va repetir l’1 d’agost, amb la Safarra de Sant Quirze Safaja, i les nits del 14 i el 16 d’agost, durant la Festa Major de Moià. Les últimes cites seran els pròxims divendres i dimarts, 22 i 26 d’agost, a la Festa Major de Castellterçol. Són les celebracions que, d’entrada, els promotors d’aquest nou servei van considerar que tindrien una major convocatòria tenint en compte com han funcionat els altres anys, i fins ara s’han complert els pronòstics, amb inscripcions de joves de la comarca, però també de municipis propers com Avinyó. Ha sorprès l’edat dels usuaris, que se situa al voltant d’entre els 14 i els 30 anys, segons fonts de l’organització, que esperava una demanda molt més majoritària de menors i no tant de majors de 20 o 25.

El servei funciona amb tres busos simultanis en cada jornada, cadascun dels quals fa una ruta diferent fins al municipi de destinació on se celebra la festa. N’hi ha dos de 22 places i un de 55, i fan un sol viatge d’anada i dos de tornada, el primer cap a les 3 i l’altre cap les 5 de la matinada, que és el que més s’omple. De fet, i segons les dades facilitades pel Consell Comarcal del Moianès (que és qui enguany ha assumit íntegrament el cost del servei), sent dobles, les tornades sempre han tingut més usuaris que els viatges d’anada, i la demanda ha estat especialment notòria durant la Festa Major de Moià. Dissabte passat, 16 d’agost, s’hi van desplaçar amb el bus nocturn 290 persones (sigui fent un sol viatge o tots dos), mentre que la nit del 14 d’agost hi va haver 273 inscrits. Es dona el cas que, tant en una ocasió com en l’altra, va destacar l’assistència de joves provinents de l’Estany, fins al punt que es van haver de fer dos viatges d’anada per poder-los encabir, i també viatges addicionals de tornada.


L’estrena del servei a la Nit de Castellcir, el bus nocturn del Moianès va comptar amb un total de 213 usuaris (sumant anada i tornada), i la Safarra de Sant Quirze, l’1 d’agost passat, amb 179. Les inscripcions de cara a la Festa Major de Castellterçol amb el bus de nit d’aquest divendres i de dimarts que ve, també van a bon ritme, expliquen fonts del Consell Comarcal del Moianès.
La campanya «Fem oci segur»

Més enllà de donar l'opció de desplaçar-se a poblacions veïnes per viure-hi les festes majors sense necessitat d’haver d’agafar el cotxe, Jordà apunta que aquest servei també promou «unes celebracions saludables i cíviques. Ajuda als joves a interrelacionar-se i a fer xarxa amb els d’altres municipis».

En aquest sentit, recorda que el bus nocturn s’afegeix al projecte «Fem oci segur», amb informadors itinerants que intervenen en qüestions de salut, violència de gènere, drogues o altres temes lligats a l’oci nocturn. Precisament, aquests busos incorporen aquests educadors, que no tan sols controlen que tothom hagi fet la reserva prèvia correctament, sinó que també donen un servei d’acompanyament en aquestes qüestions. L’organització assegura que fins ara, el civisme i la bona conducta han predominat en tots els viatges que s’han fet.


Després de la Festa Major de Castellterçol es farà una valoració general de l’experiència, amb voluntat de tornar-la a repetir l’any que ve. Tanmateix, Jordà insisteix en l’èxit ja assolit fins ara «com una mostra de cara al departament de Territori de la Generalitat que es tracta d’un servei necessari», i en aquest sentit demana la implicació de la conselleria de cara a l’oferta i possible ampliació del servei en un futur.

20 agost 2025

Regió7

Territori enllesteix la C-59 de Moià a Sant Feliu i encarrila la connexió fins a l’eix Transversal

El departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació de les millores en el tram que va fins a la C-25, a Santa Maria d’Oló




La consellera Sílvia Paneque ha visitat avui la C-59 a Sant Quirze Safaja / Oscar Bayona

Queralt Casals
Sant Quirze Safaja30 JUL 2025 13:52Actualitzada 30 JUL 2025 19:03


Les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines, que es duien a terme des de fa més de dos anys, ja estan enllestides. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat l’actuació i ha anunciat que aquesta tardor s’aprovarà el projecte per continuar les millores d’aquesta via en el tram que va de Moià fins a l’Eix Transversal (C-25), a Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany. D’altra banda, l’any vinent començaran els treballs de la variant de Sant Feliu, que permetrà alliberar de trànsit el nucli urbà.

Les comarques del Moianès i el Vallès Oriental ja estan més ben connectades gràcies a les obres que s’han dut a terme a la C-59. Concretament, s’ha actuat en un tram de 16 quilòmetres entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines (Vallès), passant també pels termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze.


Els treballs han consistit en el condicionament i renovació del ferm i l’aplicació de diverses millores per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció. Paneque, que avui ha visitat la via a Sant Quirze Safaja, ha destacat que aquesta actuació «enforteix un eix vertebrador» i «els municipis queden millor connectats, amb un temps de trajecte més segur i còmode».


Per la seva banda, el subdirector general de Projectes i Obres, Pedro Malavia, va explicar que les millores que s’han fet a la carretera «són fruit d’una feina conjunta de detecció de problemes i cerca de solucions» amb els agents del territori i va destacar que «el què inicialment era una actuació d’un milió d’euros per condicionar la carretera ha acabat sent un projecte de 8,2 milions amb parades d’autobús, generació de passos de fauna i millora d’interseccions». La carretera ja està plenament en servei, tot i que té pendents d’acabar algunes marquesines i tanques cinegètiques, que es completaran a la tardor.

Entre les actuacions que s’hi han dut a terme hi ha la renovació del ferm de tot el tram, la construcció de cunetes transitables per a guanyar amplada a la carretera i afavorir la seguretat viària, la creació de zones habilitades per a l’aturada d’autobusos en 16 parades i el condicionament de passos de fauna. La consellera ha subratllat l’aposta del Govern per millorar la seguretat viària i disminuir l’accidentalitat mortal, en especial xocs frontals. Paneque ha destacat també el paper d’aquesta actuació en «la cohesió territorial, el desenvolupament econòmic local i les relacions humanes i econòmiques entre poblacions veïnes».

Durant la seva estada al Moianès, la consellera també ha anunciat que el Departament aprovarà, aquesta tardor, el projecte per a la continuació d’aquesta actuació de millora fins a l’eix Transversal. La Generalitat, ha explicat, ha iniciat avui el tràmit d’audiència pública del projecte de condicionament del tram de la C-59 des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal, a Santa Maria d’Oló. Aquest tram té una longitud de més de 15 quilòmetres i el projecte inclou actuacions de característiques similars a l’obra que ara ha finalitzat.


D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha posat avui en servei la millora de l’accessibilitat del sector industrial la Teuleria-Pla de Romaní amb la carretera N-141c. Amb un pressupost de 520.000 euros, l’actuació ha consistit en la construcció de carrils centrals per a facilitar els moviments d’incorporació i de sortida en l’accés a aquesta zona industrial. Aquesta obra s’emmarca en un conveni de col·laboració entre el Departament i l’Ajuntament de Moià, pel qual la Generalitat aporta el 80% del cost i l’Ajuntament, el 20%.


Variant de Sant Feliu de Codines

La consellera Paneque ha visitat també l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, on ha refermat «el compromís del Govern» amb l’impuls de la variant de la C-59 que permetrà alliberar de trànsit de pas pel nucli urbà. Així, la consellera ha anunciat que el Departament ha aprovat definitivament el projecte, amb una inversió prevista de 48 milions d'euros. Una actuació que, segons Paneque, «millorarà la seguretat viària», així com «la traça urbana, l’economia local i la qualitat de vida de la ciutadania». Es preveu que els treballs es licitin el setembre vinent i comencin la primavera que ve, amb un termini d’execució de 30 mesos.

30 juliol 2025

Regió7

Una tempesta carregada de pedra a la Catalunya central inunda baixos a Moià, la C-59 i desploma temperatures

A la capital del Moianès, entre les 5 i les 6 de la tarda han caigut més 60 litres en una hora

Forta tempesta a Moià

Àlex Mur
Andrea Izquierdo
Núria León
David Bricollé
Ariadna Gombau
Manresa03 JUL 2025 18:36Actualitzada 03 JUL 2025 20:04


Pàrquings i baixos inundats a Moià, la C-59 intransitable i caiguda en picat de les temperatures. Aquestes són algunes de les conseqüències de l'episodi de temps violent que assota aquest dijous la Catalunya central. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha posat en avís pràcticament totes les comarques de la regió, que aniran veient com arriba aquest temporal amb el pas de les hores. Punts com la Cerdanya, el Berguedà, el Moianès i l'Alt Urgell ja han patit a primera hora de la tarda aiguats intensos, acompanyats d'una caiguda de fins a 15 graus dels termòmetres.
 

El temps violent

Les primeres tempestes fortes del dia s'han produït a les comarques del nord de la regió, concretament a punts de la Cerdanya, el Berguedà, l'Alt Urgell i el Moianès. Aquesta última ha concentrat alguns dels episodis més destacats. Entre 5 i 6 de la tarda, han caigut uns 67,6 litres, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Una de les afectacions més visibles, la inundació de la C-59. S’ha acumulat una gran quantitat de terra i fangs a l’entrada del municipi per la carretera de l’Estany, fins a la plaça de l’Ajuntament i l’avinguda de la Vila. Material que provenia majoritàriament del nucli de Montví de Baix, que queda per sobre del poble, ja que s’hi estan fent obres d’urbanització i s’hi havien començat a estendre terres i graves per a les capes base. La Policia Local de Moià ha tallat l'accés al nucli per la C-59, on operaris de les obres treballen per retirar fang, pedres i terra i així, agilitzar el restabliment de la circulació.


Inundacions a la C-59, a l'entrada de Moià Arxiu Particular

Aquest episodi ha deixat atrapats vehicles que no han tingut temps de defugir del mal temps. Alguns conductors més perspicaços han aprofitat les voreres per evitar que l'aigua acabés cobrint part dels seus vehicles, mentre que la gran majoria, han vist com una gran acumulació d'aigua els arribava a cobrir les rodes. En aquest municipi, els baixos de diversos edificis i alguns pàrquings també han patit inundacions.

L'aigua ha arrossegat la grava de les obres a Montví cap a altres punts del municipi com el carrer de la Tosca, on també s'ha prohibit durant una estona el pas de vehicles per la gran quantitat de pedres acumulades a la calçada.

A conseqüència del temporal, Moià ha experimentat un notable descens de les temperatures. El municipi ha passat dels 30,9 graus a les 3 de la tarda als 16,7 de les 6.


Grava al carrer de la Tosca de Moià / Ariadna Gombau

En altres punts com Puigcerdà, per exemple, l'aiguat acompanyat de calamarsa pels volts de les dues de la tarda ha complicat qualsevol mena d'activitat a l'aire lliure pel municipi. Seguint la línia de Moià, els mercuris també han notat l'arribada de la pluja. A la capital cerdana, els termòmetres han passat de marcar 29,1 graus a les 12 del migdia a 14,7 a les 2 de la tarda.


Tempesta a Puigcerdà, acompanyada de calamarsa Pol Trilles
 

Avisos per inundacions i petits focs

Les actuacions més destacades dels Bombers es concentren al Moianès i a la Cerdanya. Els serveis d'emergències han rebut sis alertes per inundacions en pàrquings i baixos i també per arbres caiguts. Cap a les set de la tarda, diverses dotacions treballaven per talar-ne un d'enganxat amb el cablejat elèctric a Montví.


Un arbre enganxat al cablejat elèctric desprès de la tempesta a Moià / Ariadna Gombau

A la Cerdanya, s'han registrat dues actuacions destacades dels Bombers, ambdues a Bellver. S'han hagut de mobilitzar diverses dotacions per inundacions, una en una zona d'aparcament municipal a la plaça de Sant Roc i l'altra al camí Ral.

Els Bombers també s'han activat per un llamp que ha provocat un petit incendi a Oliana sobre les sis de la tarda. S'hi han desplaçat amb tres dotacions però quan hi han arribat, la pluja ja havia apagat les flames.

L'avís per pluja intensa ha tingut en alerta tota la regió. El Bages, el Moianès i el Berguedà han estat en alerta taronja, és a dir, alta, fins a les vuit de la tarda. A la resta de comarques, el llindar de perill ha estat moderat. Tot i que de forma menys intensa que al Moianès i a la Cerdanya, els xàfecs han estat generalitzats.

3 juliol 2025

Regió7

Territori afrontarà la millora de la C-59 de Moià a l’eix a partir de l’any que ve

El secretari general del departament assegura que el projecte executiu ja està fet i que ja es podria licitar, però que la manca de pressupostos aquest 2025 ho impedeix




Un moment de la taula rodona sobre mobilitat celebrada a Castellterçol / DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Castellterçol02 JUL 2025 17:30


Les obres de la millora de la carretera C-59 que s’estan portant a terme des de fa més de dos anys, en el tram que va des de Moià fins a Sant Feliu de Codines, quedaran enllestides finalment aquest mateix mes de juliol. Del projecte finalment previst només quedarà pendent la instal·lació de tanca cinegètica (per evitar l’entrada d’animals i conduir-los cap a passos de fauna), per problemes amb la licitació, però es farà efectiva a la tardor. Aquest és el compromís que ha pres el secretari general del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, que aquest dimarts al vespre va prendre part en una taula rodona celebrada a Castellterçol sobre les infraestructures de mobilitat a la comarca, en el marc de la Universitat d’Estiu del Moianès.

Terrades hi afegia un altre compromís molt rellevant per al futur d’aquesta carretera. El representant del departament de Territori va assegurar que ja està enllestit el projecte executiu per remodelar i millorar un altre tram d’aquesta C-59, en aquest cas el que va des de Moià cap a l’oest, fins a Santa Maria d’Oló, passant per Montví i l’Estany, on connecta amb l’Eix Transversal. Fins al punt que, va dir, formalment ja es podria iniciar el procés de licitació de l’obra, «però no és possible enguany perquè aquest 2025, com sabeu, la Generalitat està funcionant amb uns pressupostos prorrogats». Jordi Terrades es va mostrar convençut, però, que l’any que ve sí que hi haurà acords per disposar de pressupostos nous i que, si és així, el 2026 ja es podrà començar a afrontar aquesta obra. Un projecte que abastarà un traçat de 15 quilòmetres, però del que ahir el representant de Territori no en va donar detalls.


La taula rodona la completaven la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, la moianesa Sonsoles Letang; l’alcalde de Castellterçol, Toni Massot; i el portaveu de la plataforma C-59 segura, Jordi Terradellas.


El secretari general del Departament de Territori va fer un balanç positiu de l’actuació feta al llarg d’aquests dos anys, que quan es va començar a dissenyar (fa quatre anys) preveia una inversió d’1,6 milions d’euros, que finalment s’ha convertit en un projecte de 8 milions, «en el qual hi ha hagut un diàleg constant amb el territori per anar-hi incorporant millores».

I encara li donava més valor al resultat d’aquesta intervenció davant d’un altre anunci, que és que aquest mateix mes de juliol, «o com a màxim el setembre», el Govern aprovarà el projecte executiu de la variant de Sant Feliu, peça clau per millorar la connexió del Moianès per aquesta C-59 cap al Vallès o l’AP-7. El projecte previst inclou aquest futur nou traçat exterior, d'uns quatre quilòmetres, per l’oest del nucli urbà de Sant Feliu de Codines. En la major part del recorregut, la secció de la carretera es preveu de dos carrils més un tercer carril en sentit Moià per facilitar els avançaments en els trams amb més pendent. En la part amb menys pendent, la secció tindrà un carril per sentit.

Per afavorir la seguretat viària i evitar els xocs frontals, la variant comptarà amb un separador de fluxos entre els dos sentits de la circulació, format per una zona de franges central i elements d'abalisament. Cal remarcar com a elements constructius un viaducte de 515 metres de longitud per a superar el sot de l’Ullar i un fals túnel de 120 metres de longitud a la zona de Can Bosc que podrà fer les funcions de pas de fauna i connector ecològic.


El projecte inclou la construcció de tres rotondes a nivell per a connectar amb la vialitat de l’entorn (carreteres de Gallifa i de Centelles), a més de la reposició de camins que donen accessos a propietats adjacents. Amb la rotonda de la carretera de Gallifa, també es generarà un nou accés a Sant Feliu de Codines des de la nova variant.

 

2 juliol 2025

 

Regió7

L’Estany presenta un llibre per preservar i revitalitzar cançons que són exclusives del poble

La iniciativa, de Mireia Barrera, n’inclou la lletra, la partitura, el context i un enregistrament

Mireia Barrera amb el grup de cantaires de l'Estany que han participat en el projecte | Ajuntament de l'Estany



Guillem Soler
17/06/2025
L'Estany


Amb l’objectiu de preservar i revitalitzar cançons populars i litúrgiques cantades exclusivament a l’Estany, fa uns tres anys que la reconeguda directora de cor Mireia Barrera, veïna del poble, va tenir la idea de recopilar-les en un llibre.

Després d’unificar-ne la lletra, generar en alguns casos la partitura, aportar context històric i enregistrar els cants, l’obra es presentava aquest dissabte, amb el nom L’Estany canta. Onze cançons estanyenques.

La llavor de tot plegat es remunta a mitjan segle XX, quan mossèn Bernat Fargas va crear un seguit de cançons exclusivament per a les caramelles de l’Estany.

Del seu record en quedava escrita alguna lletra, però sobretot la tradició oral sostinguda gràcies al cant de les dones més grans del poble.

Barrera, en el seu afany de preservar-les abans no es perdessin, ha unificat les diverses melodies i n’ha generat les partitures. “En alguns casos hi havia com llacunes. Una ho cantava d’una manera i una altra d’una altra. He hagut de refer les partitures, i com a músic prendre la decisió de quina versió em quedava”, explica Barrera.

La publicació també inclou cançons litúrgiques, com ara els Goigs de Santa Maria de l’Estany.

El llibre l’ha coordinat l’Ajuntament de l’Estany, i ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.


Guillem Freixa, tècnic de Cultura de l’Ajuntament, destaca que el resultat final és una obra de 54 pàgines, estructurada a través de les 11 cançons.

A partir d’una explicació del projecte a càrrec de Barrera i d’una introducció històrica i de context que firma David Prat, cada capítol segueix la mateixa estructura: s’obre amb la partitura, la segueix la lletra de la cançó i acaba amb uns paràgrafs de context.

Una de les particularitats del llibre, i que el fa especialment viu, són codis QR que permeten als lectors escoltar les cançons.

Les interpreten les mateixes veïnes de l’Estany. “Per mi és un reconeixement envers elles”, explica Barrera, “l’única cosa que els demanava era que s’entengués el que cantaven”.

La iniciativa no s’acaba amb la presentació del llibre, ja que també hi ha la voluntat de revitalitzar les cançons i que la gent les torni a cantar.

Per aconseguir-ho, Barrera ha visitat en dues ocasions l’escola del poble: “Intentarem que els nens i nenes les aprenguin, i també n’inclourem algunes a les caramelles”.

Des de la Regidoria de Cultura de l’Estany, dirigida per Agnès Rotger, es valora positivament projectes que, com aquest, preserven el patrimoni cultural i musical del poble de cara a futures generacions. Barrera apunta, en aquest sentit, que sumaria molt a la identitat municipal i catalana que altres poblacions seguissin l’estela de l’Estany.

17 juny 2025

el9nou

Nevada a Catalunya: el temporal deixa gruixos de fins a 20 centímetres a la Cerdanya, el Solsonès i el Berguedà

Per ara, la neu no provoca problemes de circulació a la xarxa principal de les comarques centrals
A municipis cerdans de la vall, com Puigcerdà i Bellver, els gruixos ronden els 5 centímetres


Una màquina llevaneu actuant a Guixers aquest matí / Ajuntament de Guixers

Miquel Spa
Xavi Moraleda
Pau Brunet
Manresa / Prullans / Solsona14 MAR 2025 12:17Actualitzada 14 MAR 2025 17:34


El temporal de neu que va començar a tocar el Pirineu ahir, dijous, al vespre, s'ha estès a primera hora d'avui per les comarques de l'àmbit de Regió7 amb gruixos d'entre tres i cinc centímetres al fons de la vall de la Cerdanya (per exemple a ciutats com Puigcerdà, Alp, Bellver o Prullans) i superiors als 20 centímetres en cotes altes de la Cerdanya, el nord del Solsonès, l'alt Berguedà i l'Alt Urgell. Igualment, la neu ha fet acte de presència, tot i que de forma més testimonial, al Moianès.

Arran de les nevades, són obligatòries les cadenes al port de la Bonaigua, al pla de Beret, i al coll de la Creueta. També s'ha restringit el pas de camions al port de Perves i la BV-4024 de Bagà a coll de Pal està tallada per risc d'allaus.


En conseqüència del temporal, Protecció Civil ha posat en fase de prealerta el pla AllauCat per perill fort d’allaus de neu (nivell 4 sobre 5) al Vessant Nord del Cadí i Moixeró i al Prepirineu fins a la mitjanit de dissabte a diumenge.

Equips de neteja activats a la Cerdanya

Des de primera hora de la matinada d'aquest divendres ha començat a emblanquinar el fons de la vall, a la cota dels 1.000 metres. Els flocs van començar a caure durant el vespre prenent ja als pobles per sobre dels 1.300 metres i durant la matinada l'emblanquinada s'ha generalitzat a tota la vall. Entorn de la cota dels mil metres a primera hora del matí s'hi han sumat gruixos al voltant dels tres i els cinc centímetres.

En tractar-se d'una neu humida i caure ja a mig mes de març, quan tant els prats com l'asfalt de les vies de comunicació han començat a acumular calor, el temporal no provoca de moment problemes de circulació a la xarxa principal. No obstant això, els equips de neteja de les carreteres i els dels municipis s'han activat per llançar potassa amb l'objectiu d'evitar una possible concentració de neu si el temporal persisteix.
La neu emblanquina els teulats de Puigcerdà aquest divendres al matí amb 4,5 centímetres a les nou / JORDI QUERALT

El meteoròleg i divulgador del món de la neu vinculat a la Cerdanya Àlex Van der Laan, ha apuntat que la lectura dels mapes de la previsió del temps indiquen que es tracta d'un temporal que no deixarà grans gruixos i que, per tant, anirà a la baixa en les pròximes hores. Van der Laan ha situat el gruix acumulat aquesta hora del matí a la cota 1.650 de la Molina d'uns tres centímetres de neu nova. Les temperatures es mantenen fredes a tota la comarca, per bé que no tant com en episodis anteriors, amb registres al voltant dels tres graus negatius als 1.650 metres i de zero graus a Puigcerdà, segons ha recollit el meteoròleg local Jordi Queralt.

El nord del Solsonès es desperta amb gruixos d'uns 20 cm

La zona nord del Solsonès també s'ha despertat vestida de blanc. Les nevades han començat durant aquesta nit i encara estaven emblanquinant el territori a mig matí, quan la cota de neu ha baixat entre els 800 i 850 metres. Els alcaldes han alertat per les xarxes socials i canals de difusió que els veïns extremin les precaucions, ja que les nevades s'estan intensificant durant aquest matí.

«En les cotes més altes de Guixers hi ha gruixos d'uns 20 centímetres», com ha assegurat a aquest diari l'alcalde, Jordi Selga. Per aquest motiu, les màquines llevaneu s'han activat des de primera hora del matí. En les zones més baixes del municipi, com explica, la neu no està prenent de la mateixa manera, però s'està acumulant especialment en teulades i camps. «Estem atents a la climatologia perquè pot ser una nevada important i això complicaria les comunicacions al municipi», manifesta.

Així mateix, l'Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys ha emès un avís per les xarxes socials aquest matí: «s'ha intensificat la nevada i comença a prendre en alguns carrers de la part alta del municipi. Molta precaució»

.
Vistes de la nevada des del Zoo del Pirineu, a Odèn / Zoo del Pirineu

A Odèn les nevades també han estat generoses i estan deixant bons gruixos de neu a tot el municipi, també al Zoo del Pirineu, el refugi d'animals salvatges ubicat en aquesta població del nord del Solsonès.

Segons les previsions del Meteocat, a la Coma i la Pedra, el municipi que es troba més al nord de la comarca, hi nevarà ininterrompudament durant tot el dia. En altres municipis de la vora, com ara Sant Llorenç de Morunys, Odèn, Guixers i Lladurs, el pronòstic indica que continuarà nevant fins a la tarda i continuarà cap a la nit.
 

Rècord en gruixos de neu al Port del Comte

Les nevades han beneficiat a l'estació d'esquí del Port del Comte, que aquest matí presenta uns gruixos de neu que oscil·len entre els 90 i els 120 centímetres, una xifra rècord des de principi de temporada. Avui s'han obert 26 pistes, de les 40 que hi ha a l'estació, que suposen uns 37,6 quilòmetres esquiables.L'estat de neu del Port del Comte, aquest matí / Port del Comte

Segons les dades aportades per la mateixa estació d'esquí, ubicada a la Coma i la Pedra, la neu que hi ha en aquests moments a les pistes és de qualitat pols.
 

De l'alt Berguedà al Moianès i al Lluçanès

La nevada també ha estat rellevant a l'alt Berguedà. Al Xalet dels Rasos de Peguera, per exemple, a 1.754 metres, informen d'una acumulació de neu d'entre els 25 i els 30 centímetres. Més al sud, ha emblanquinat entorn del Santuari de Queralt, a 1.150 metres, mentre que a Berga, en canvi, la precipitació ha estat en forma de pluja.

També neva, sense agafar, al Moianès, a Collsuspina i l'Estany; i al Lluçanès, a Prats.

Al Ripollès, la neu també cau en alguns punts de la vall de Ribes i de la vall de Camprodon. El Consell Comarcal fa seguiment a la situació en coordinació amb els alcaldes i, de moment, no hi ha hagut cap incidència.

Davant les precipitacions, Protecció Civil manté en fase de prealerta els plans Neucat i Inuncat i recomana als usuaris anar equipats amb cadenes si tenen previst circular per les carreteres del Pirineu.

També s’aconsella dur el mòbil carregat, el dipòsit del vehicle ple de carburant i roba d’abric, així com consultar l'estat de les carreteres abans de sortir.

14 març 2025

Regió7

Sis propostes per descobrir el Moianès a través del seu patrimoni preindustrial visitable

L'Ecomuseu del Moianès és un projecte territorial i transversal en construcció que vol ser un atractiu turístic i generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis d'aquesta comarca jove


 

Masia d'EspluguesGeneralitat
Aleix Camprubí
Barcelona-09/03/2025 09:31

El Moianès és una comarca jove en la història recent del país, però farcida d'una història i un patrimoni envejable. Situada a la Catalunya Central, té una població total que no arriba als 15.000 habitants. Entre els diversos atractius turístics, hi trobem especialment un patrimoni. En aquest cas ens fixem en el preindustrial i industrial, amb diversos espais que es desenvolupaven al país al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, i que podem visitar gràcies al projecte de l'Ecomuseu del Moianès.


Es tracta d'una proposta que permet veure el patrimoni en el seu lloc original, per conèixer com es vivia en una masia, entrar en una poua de gel o passejar al voltant d'una mina com la de l'Estany. És un projecte territorial i transversal que té com a objectiu bàsic revalorar el patrimoni i convertir-lo en un producte turístic per generar activitat econòmica i nous llocs de treball en els deu municipis. En total seran 100 llocs visitables i 10 espais radials, dels quals avui ja en podem visitar alguns que recull el web turístic.

1. Forn de la Calç

Es tracta d'un complex ubicat a Calders i format per tres forns circulars de calç, situats a la casa del mateix nom. Segons detalla la font, la tradició d’explotació de la pedra calcària a la zona es remunta al segle X, en llocs on hi havia pedra de calç i llenya. Això no obstant, aquest daten del segle XIX i van ser explotats fins als anys 50 del segle XX.

La seva utilització era esporàdica, i tenien una durada limitada, ja que quan es coïa la calç també es coïa el forn i el desgastava uns 2 cm. Al costat dels forns hi trobem avui dia el Centre d’Art Contemporani i Sostenible El Forn de la Calç (CACIS), que es dedica a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, especialment els relacionats amb l’ecologia i el medi natural del lloc.

2- Esplugues

Parlem ara d'una construcció molt especial i única al Moianès. Al costat de la riera de Fontscalents, hi trobem Esplugues, una masia de l'època troglodítica construïda sota una bauma que li fa de teulada. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals del 2002.

El cobert ha estat restaurat i avui és el punt d’acollida dels visitants, amb la recepció, els serveis i una sala polivalent per exposicions, concerts i altres activitats relacionades amb l’Ecomuseu de la comarca. Completa el conjunt el pont romànic del s. XI, que tenim just al costat. La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sudoest del terme municipal de Castellcir.

3. Poues de la Ginebreda

Castellterçol va ser el poble que millor va organitzar la producció i comercialització del gel, per la qual cosa destaca per conservar un bon nombre de poues, basses o carregadors. La Poua de la Ginebreda ha estat restaurada recentment i ens permet conèixer com era, com es treballava, com es comercialitzava, descobrir-hi una munió de pous singulars o visitar la capella de l’únic gremi de pouers de gel català.

La indústria manufacturera creada entorn d'aquestes eines donava feina a un bon nombre de treballadors durant l'hivern, en la qual es podien comptabilitzar les feines del camp i de pouer. Al Moianès se n’han comptabilitzat unes cinquanta, i a Castellterçol podreu entrar dins una poua de glaç.

 

Poues de la GinebredaGeneralitat


4. El Rentador del Roquer

A Castellterçol també trobem una construcció singular com el Rentador de llana del Roquer. Com s'hi fos un safareig, s'hi podia rentar-hi la llana o la roba. A dins hi trobem una taula llarga de pedra, darrere de la qual hi ha un pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on passava l’aigua, amb dos canals.

És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya, i per això forma part dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial català. Situat a un extrem del Polígon industrial del Vapor, a tocar de la riera de Fonts Calents, s'usà dels segles XVI al XIX, quan fou de gran importància.

5. La Mina de l'Estany

També és especialment coneguda la Mina de l'Estany, que suposa una proposta per conèixer les relacions que lliguen l’espai natural d'aquesta zona humida amb el monestir agustinià que n’era el propietari. Segons detalla el web turístic, aquest tingué la iniciativa de dessecar-lo per lluitar contra les febres quartanes i guanyar noves terres de conreu.


Ver vídeo 

L'ESTANY: HISTÒRIA I NATURA


La mina és una obra d’enginyeria construïda per les 5 dignitats reials, les obres de la qual van ser realitzades durant tres anys, del 1734 al 1737. Està feta de pedra seca, i té una llargada de 425 metres. S'aconsegueix finalment l'assecament al segle XVIII, gràcies al pendent de la construcció de la mina de pedra seca, s’aconsegueix l'assecament, i avui manté la seva funció.
 

Mina de l'EstanyGeneralitat

6. Espai Hemalosa

I acabem aquesta ruta per l'Espai Hemalosa, l'Antiga Fàbrica de Santa Maria d’Oló, on trobem l'exposició Oló a ritme de teler. La mostra explica com el poble va passar de ser un indret preindustrial en l'àmbit domèstic a una població totalment industrialitzada a partir de l’establiment de dues fàbriques tèxtils. Els plafons es complementen amb vitrines amb peces originals relacionades amb el treball tèxtil, dos telers restaurats i un audiovisual d’entrevistes als treballadors.

Durant la dècada dels vint aquestes dues fàbriques feren que s’establís la població i que en determinades èpoques fins i tot augmentés, tal com detalla el web comarcal turístic. Com si es tractés d'una colònia tèxtil, els dos propietaris de les fàbriques impulsaren nous serveis i infraestructures a la vegada que controlaven les iniciatives promogudes.
Espais visitables

Per visitar Esplugues, les Poues de la Ginebreda, el rentador de la llana i l’Espai Hemalosa, el preu és de 3,00 euros els adults i gratuït per als menors de 12 anys, sempre que hi hagi un mínim 10 persones, sinó costa 30 euros. Es poden fer visites concertades al 938301418. Per visites al Forn de la Calç, consultar horaris i disponibilitat a: www.cacis.cat. Per visites al Centre de Visitants i Mina de L’Estany, mirar la web: viulestany.cat.

9 març 2025

Públic

 

La Generalitat inclou la C-59 en el pla d’inversions Catalunya Lidera

És una de les cinc carreteres de la xarxa que formen part d’aquest programa que, entre altres factors, pretén incidir en la «vertebració territorial»

Tram de la C-59 on s'han fet les obres que s'estan culminant / ARXIU/OSCAR BAYONA

David Bricollé
Moià 27 FEB 2025 6:25 Actualitzada 27 FEB 2025 7:47

La C-59, un dels tres eixos principals de connexió viària del Moianès (en aquest cas cap al Vallès) és una de les cinc carreteres que la Generalitat ha inclòs dins del Pla Catalunya Lidera, que preveu mobilitzar fins a 18.500 milions d'euros en els pròxims cinc anys en diferents àmbits, entre els quals el de les infraestructures, amb el propòsit d’assolir diferents objectius, com ara «la vertebració territorial», que s’ajustaria especialment a aquest cas. D’aquesta manera, el Govern situa aquesta C-59, que en els darrers anys ha estat motiu d’una intensa campanya de reivindicació política i ciutadana, entre les vies prioritàries per millorar-ne les prestacions.

En les properes setmanes s’ha d’enllestir la redacció del projecte de millora del tram des de Moià fins a l’Eix Transversal

La seva inclusió en aquest pla la va explicitar la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, a la presidenta del Consell del Moianès, Laia Bonells, i al conseller comarcal de Mobilitat, Xavier Bach, en una trobada recent per tractar sobre les demandes de connectivitat de la comarca. Tot i que no es van especificar imports, ni tampoc per a quines actuacions concretes es destinaria, Bach posava de manifest la seva satisfacció i «grata sorpresa» pel fet que aquesta carretera estigui marcada dins d’un espai important de l’agenda del Govern.
Santa maria
La C-59 al seu pas pel Moianès ja és objecte d’un projecte de millora que s’està executant des de fa gairebé dos anys i que actualment abasta el traçat que va des de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines (uns 16 quilòmetres), amb una inversió que ha anat creixent (tenint en compte diferents demandes) fins als gairebé 8,5 milions d’euros.


El Consell Comarcal demana que no s’aturi la inversió «en un eix que és clau per a la mobilitat del Moianès»

Tanmateix, en la trobada amb Territori els representants del Consell del Moianès van fer palès que, malgrat que en aquesta part s’haurà fet una millora substancial, «quan acabin les obres la carretera encara no estarà com considerem que hauria de ser. Bàsicament, un dels problemes principals és que les amplades segueixen sent molt variables i que en alguns trams continuen sent insuficients. Per tant, insistim que ha de ser una via molt més homogènia i l’amplada que correspon a una via molt més segura».
Tram de la C-59 on s'han fet les obres que s'estan culminant / ARXIU/OSCAR BAYONA

A més a més, el mateix Govern té ja en marxa dos projectes més per a aquesta via, en diferents fases de procediment, que afecten de manera molt directa al Moianès, però en tots dos casos caldrà destinar-hi les corresponents partides pressupostàries, que caldrà veure si són en aquest Pla Catalunya Lidera. Un està plenament dins de la comarca, ja que es tracta de la millora de la part de traçat on no s’hi ha fet encara res, que és el que va des de Moià fins a la connexió amb l’Eix Transversal. El Govern en va adjudicar la redacció del projecte el novembre del 2023 i s’està enllestint. Abastarà un total de 15 quilòmetres i definirà quines són les actuacions necessàries per reformar i posar al dia aquest tram de via, des del punt on acaben les obres actuals fins a Santa Maria d’Oló, passant per l’Estany i la urbanització moianesa de Montví.
Tram de la C-59 poc abans de la connexió amb l'Eix Transversal / ARXIU/QUERALT CASALS

Es tracta d’un recorregut molt estret i ple de revolts, que el fa per exemple molt inadequat per al pas de vehicles de gran tonatge, malgrat que és la connexió directa de la comarca amb un dels grans eixos viaris de Catalunya, situat tot just a aquesta quinzena de quilòmetres de la capital.

Variant de Sant Feliu

D’altra banda, també està en la fase final la redacció de l’estudi d’impacte ambiental per a l’aprovació del projecte de la variant de Sant Feliu de Codines. Tot i que aquesta infraestructura quedarà ja fora dels límits del Moianès, és clau per a la mobilitat dels veïns de la comarca cap al Vallès, ja que donarà sortida a aquesta C-59 per fora de la població. Actualment, tot el trànsit ha de passar per dins del nucli urbà i és un dels principals focus de retencions i d’accidentalitat.

En la trobada amb el departament de Territori, els representants del Consell del Moianès van incidir, segons ha explicat Xavier Bach, en la necessitat de no aturar la inversió en aquesta carretera i considerar-lo globalment com «tot un eix viari» que «és clau per a la mobilitat del Moianès, especialment en termes de seguretat».
 

Més carril d’avançament

Al tram on ja s’està treballant des de fa dos anys, entre Moià i Sant Feliu, es preveu enllestir els treballs aquesta primavera, ja que, com es deia, s’hi han anat afegint intervencions recollint demandes del territori. Una de les actuacions sobrevingudes més rellevants és la construcció d’un nou tram amb carril d’avançament (el que ara es coneix tècnicament com a 2+1) que s’habilita abans de l’entrada nord de Sant Feliu. També s’han fet més quilòmetres dels inicialment previstos ampliats amb cunetes trepitjables i s’han introduït més millores a les parades d’autobús. Per exemple, fent més adequats els carrils per accedir-hi.

Ara bé, no s’ha variat cap punt del traçat, malgrat que hi ha trams amb revolts pronunciats, i les principals actuacions són l’ampliació de trams, la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals en un dels punts més perillosos i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals

També s’afavoreix la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’ha construït una rotonda de 36 metres de diàmetre, i s’ha donat continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, s’habiliten carrils centrals per a les maniobres d’entrada i sortida.

27 febrer 2025

Regió7

De Montserrat a l'Estany passant per Bagà: així ha estat la primera enfarinada a la regió

La precipitació ha cobert d'una fina capa de blanc punts com Collsuspina, Montserrat, Moià o l'Estany

Paisatge enfarinat per la nevada aquest dimecres, a Collsuspina / Meteo Osona


Andrea Izquierdo
Miquel Spa
Manresa 11 DES 2024 9:11 Actualitzada 11 DES 2024 17:41


Els pronòstics es compleixen i cotes baixes de la Catalunya central s'ha despertat aquest dimecres amb els paisatges coberts per una lleugera capa de neu. Encara que no ha precipitat de la mateixa manera, des de primera hora de la matinada, els flocs han començat a caure a punts del Bages, el Moianès, el Berguedà i la Cerdanya.


Al Bages, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteo.cat) ha nevat a una altitud de 900 metres, com ha estat el cas de Montserrat, on la neu ha anat agafant forma notable per sobre dels 950 metres. A Sant Jeroni, (1236 metres) s'han acumulat 4 cm de neu.


Al Moianès, per la seva banda, la neu ha fet acte de presència a Moià, Collsuspina o l'Estany.


Nevada a Moià / Ariadna Gombau
 

A la Cerdanya, el nou front del temporal ha reactivat una precipitació lleu a tota la comarca. La neu ha arribat a la cota dels mil metres, cobrint els teulats i les vies de circulació. Els equips de neteja de les carreteres i els dels municipis s'han activat per llançar potassa a fi efecte d'evitar la concentració de neu o gel als vials.



El temporal ha deixat tres centímetres de neu a Puigcerdà, on no s'han registrat grans afectacions. A Das, un dels altres punts de la comarca que apareixen als registres del Meteo.cat, s'hi han acumulat dos centímetres més.
La nevada aquest dimecres a Prullans / MIQUEL SPA


Pel que fa al Berguedà, la neu també ha emblanquinat els punts més alts. Per exemple, als Rasos de Peguera, els flocs han cobert el paissatge amb gruixos d'entre dos i quatre centímetres. A la Pobla de Lillet i a Bagà també ha nevat, però amb una intensitat encara més lleu que només ha provocat una enfarinada que no arriba a un centímetre. A Castellar de N'Hug, on la precipitació també ha estat lleu, s'ha prohibit circular sense cadenes per la BV-4031 fins a Toses fins que acabi l'episodi d'alerta.


Segons el pronòstic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), es preveu que la neu caigui fins al migdia, amb una probabilitat baixa d'acumulació de neu, fins a dos centímetres a 500 metres d'altitud.

Per aquest motiu, Protecció Civil de la Generalitat ha posat en Prealerta el Pla Especial d´Emergències per Nevades a Catalunya NEUCAT per la previsió. L'alerta també afectaria també les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Lluçanès, Osona, el Priorat, la Segarra, els Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
 

Altres restriccions en la circulació

El Servei Català de Trànsit ha informat que l'N260 a Collada de Toses, entre el Ripollès i la Cerdanya s'ha restringit a camions articulats.

11 desembre 2024

Regió7

Antenes wifi per al comerç rural de 17 pobles del Bages, Moianès, Berguedà, Anoia i Osona

Les noves xarxes, promogudes per la Diputació, facilitaran o milloraran l’accés a internet de botigues i clients

Punt de distribució de wifi instal·lat a Talamanca / DIBA

Redacció
Manresa 07 NOV 2024 11:36

La Diputació de Barcelona ha instal·lat antenes wifi per millorar la digitalització del comerç rural de 17 pobles del Bages, Berguedà, Moianès, Anoia i Osona. Els municipis beneficiats de l’àrea de Regió7 són Calaf, Fonollosa, Gaià, Sant Mateu de Bages, Talamanca, Bagà, Borredà, Vilada, Castellcir, l’Estany i Sant Quirze Safaja, tots ells amb una població inferior a 5.000 habitants i amb un percentatge de població major de 65 anys superior a la mitjana de la demarcació.

La implantació d’aquestes noves antenes permetrà facilitar o millorar l'accés a internet tant dels comerciants com dels clients, que podran utilitzar de forma gratuïta les xarxes wifi indicades en plaques identificatives a les zones comercials.


«L'accés a internet és imprescindible per al desenvolupament correcte de qualsevol negoci i de les accions diàries de la ciutadania. Amb aquesta actuació volem contribuir a la millora de la digitalització i la competitivitat dels comerços rurals, perquè es puguin adaptar als nous hàbits de consum de la ciutadania i puguin mantenir la seva funció de comerç essencial als municipis», explica la diputada delegada de Comerç i Consum de la Diputació de Barcelona, Olga Serra Luque.

La instal·lació d’aquestes xarxes wifi s’emmarca en el programa Comerç rural i essencial: innovador, sostenible i eficient, un projecte de dinamització i modernització del comerç rural que té per objectiu garantir l’aprovisionament de la població en els comerços rurals; avançar en la competitivitat, sostenibilitat i transformació digital dels establiments

A més de la instal·lació de xarxa wifi, el projecte inclou altres actuacions com la creació d’una web de comerços rurals, la instal·lació d’armaris refrigerats intel·ligents o la senyalització direccional i identificativa de comerços locals, entre altres accions que es desenvoluparan al llarg d'aquest 2024 gràcies a l’aportació de 490.000 euros del fons Next Generation EU Zones Rurals i de 122.500 euros de la Diputació de Barcelona.

7 novembre 2024

Regió7

 

Cinc propostes per a la intensa oferta musical del cap de setmana

Una agenda que passa per Prats de Lluçanès, Moià, l’Estany, Campelles i Ripoll



 

Mar Pujol | Albert Llimós


El 9 Nou
02/08/2024
Vic/Ripoll


A Prats, 20 anys de Fes-te l’Agost

Cinc propostes artístiques passaran aquest mes pel cicle Fes-te l’Agost, que organitza l’Ajuntament de Prats i que aquest any arriba a la vintena edició. Cada divendres a les 10 del vespre, als jardins de Cal Bach, hi haurà una proposta escènica que dona prioritat als artistes del Lluçanès. Aquest divendres comença el cicle amb Mar Pujol, que presentarà el seu nou disc Cançons de rebostamb la violoncel·lista Bruna González. El cicle continuarà la setmana que ve amb Ca N’Alpens, formació nascuda a l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. Els altres tres concerts aniran a càrrec del quartet Fool Of Musica, Ernest Crusats amb la seva proposta en solitari i el percussionista manresà Dan Arisa.
 

A Moià, concert amb Lluís Calvet

El baríton Lluís Calvet, guanyador del Premi al Millor Cantant Català del Concurs Internaci-onal Tenor Viñas, protagonit-zarà el concert d’aquest diumenge al festival de Moià. El certamen Tenor Viñas, que arribava enguany a la 61a edició, inclou darrerament aquest premi patrocinat per l’Ajuntament de Moià i Joventuts Musicals. Lluís Calvet, sabadellenc de nai-xement però molt vinculat a Castellcir, despunta fa temps com una de les millors veus joves de la lírica catalana, i actualment ja està vinculat a l’Staatsoper de Hannover (Alemanya). El concert de Moià tindrà lloc a l’Auditori de Sant Josep, a les 8 del ves-pre, amb l’acompanyament al piano de Clara Hyerim Byum.
 

A l’Estany, jazz per encetar l’Stagnum

El claustre del monestir de l’Estany tornarà a acollir el cicle Stagnum, en quatre sessions durant aquest mes d’agost. La primera serà dissabte a les 10 del vespre, amb l’actuació de Jazz Clar. Aquesta for-mació de quartet s’ha especialitzat a portar al català estàndards de jazz, adaptant les lletres que habitualment són en anglès. La formació la integren Adela Vilà (veu), Carles Pineda (saxo), Elisabet Raspall (piano) i Pau Bombardó (bateria). El cicle continuarà la setmana vinent amb el seu concert més emblemàtic, la Bachiana, que arriba a la 22a edició. En aquest cas, el violinista Pavel Amilcar i el clavicembalista Andrés Alberto Gómez inter-pretaran les peces de Johann Sebastian Bach.

A Campelles, veu i música… i Pessoa

El cicle Campelles i El Baell Emo-cionen es posa en marxa aquest divendres amb textos de Fernando Pessoa com a motiu del primer espectacle. El guitarrista Toti Soler i l’actriu Montse Vellvehí s’han endinsat en l’obra de l’escriptor portuguès a través dels dos personatges heterònims que va crear i que l’amaga-ven a ell mateix, Álvaro de Campos (futurista) i Alberto Caeiro (més lligat a la natura). El cicle consta de quatre espectacles i continuarà la setmana vinent amb el músic i compositor Alfonso de Vilallonga, en un espectacle basat en el cabaret i el music hall. El cicle inclou, el dia 16 d’agost, l’actuació de l’actor campellenc Jordi Coromina, amb Laura Roig, en un espec-tacle basat en Josep Pla.
 

A Ripoll, un recital líric de dues veus

El recital líric és una de les cites obligades de cada any al Festival Internacional de Música de Ripoll. En la seva 45a edició, aquest concert tindrà com a protagonistes les veus de la soprano cordovesa Lucía García i la mezzosoprano colombiana Yeraldin Leon, acompanyades per la pianis-ta Anna Crexells. Actuaran aquest dissabte a 2/4 de 10 del vespre, al claustre del monestir. Aquesta sessió del festival compta amb el suport de la Fundació Montserrat Caballé, recordant la vinculació que la soprano havia tingut amb Ripoll i el seu festival. En el repertori del recital interpretaran obres de Delibes, Händel, Verdi, Rossini, Puccini, Sain-Saëns, Gounod i Offenbach, entre d’altres.

2 agost 2024

el9nou

El Geoparc de la Catalunya Central se sotmetrà aquesta setmana a la revàlida de la Unesco

Dos avaluadors de la Unesco visitaran diversos indrets per valorar si s'han dut a terme correctament les recomanacions de l'última visita

Montserrat serà un dels punts de visita dels avaluadors / Geoparc de la Catalunya Central

Redacció
Manresa 11 JUN 2024 14:07 Actualitzada 11 JUN 2024 15:13

Dos avaluadors de la Unesco seran aquesta setmana al Geoparc de la Catalunya Central per sotmetre’l a la revàlida que ha de passar cada quatre anys per formar part de la xarxa de Geoparcs Mundials d’aquest organisme. Els avaluadors, la irlandesa Kirstin Lemon i l’italià Giuseppe Ottria, arribaran el pròxim dijous, 13 de juny, i faran estada al territori fins al proper dilluns 17. Durant aquests dies, visitaran diferents espais i revisaran que s’hagin portat a terme les recomanacions que es van fer durant la darrera revàlida.

El Geoparc de la Catalunya Central és el primer de Catalunya que va ser integrat a la xarxa de Geoparcs mundials de la Unesco, l’any 2015, i periòdicament ha de passar una revàlida per confirmar que continua sent mereixedor de la designació. La darrera va tenir lloc l’any 2021, fa només tres anys, ja que s’havia de fer el 2020 i es va endarrerir per la pandèmia.


El president del Geoparc de la Catalunya Central, Eduard Mata, explica que “afrontem la revàlida conscients de les recomanacions fetes en la darrera avaluació i amb la motivació de posar en valor no sols un territori tan singular a nivell geològic com el nostre, sinó també tots els projectes que des del 2021 s’han anat treballant i que han d’impulsar i posicionar el Geoparc de la Catalunya Central com l’eina de desenvolupament social i econòmic que volem per al territori”. En aquest sentit, Mata agraeix “al director científic, tècnics, municipis patrons, representants del consell científic i consell comarcals del Bages, el Moianès i el Baix Llobregat la seva implicació, col·laboració i coordinació per enfortir, difondre, projectar i posicionar el Geoparc”.


Els avaluadors arribaran dijous al migdia i es dirigiran directament cap a Montserrat, on mantindran trobades amb representants del Geoparc i de la comunitat de monjos del monestir. L’endemà visitaran el centre d’interpretació del Geoparc situat a l’estació superior del Funicular de Sant Joan, on es reuniran amb responsables de FGC i del parc natural de la muntanya. També mantindran una trobada amb professionals del Camp d’Aprenentatge del Bages per conèixer les propostes educatives que tenen a veure amb el Geoparc.

A la tarda, es dirigiran fins a les tines de la Vall del Flequer, on es trobaran amb membres del cos d’Agents Rurals i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i faran una activitat d’enoturisme que vincula la geologia amb la tradició vitivinícola del territori i el patrimoni de pedra seca. També mantindran una trobada amb investigadors de la Universitat de Barcelona que estudien com les roques poden contribuir a mitigar el canvi climàtic i visitaran la biblioteca de Navarcles per conèixer el funcionament del programa de Punts d’Informació Turística del Geoparc.

El programa de dissabte començarà a la comarca del Moianès, on visitaran el centre d’art contemporani CACIS de Calders, les Coves del Toll i el municipi de L’Estany. Al migdia faran una caminada per Artés utilitzant la webapp del Geoparc i a la tarda aniran a Cardona per visitar la Muntanya de Sal. Al vespre tindrà lloc un sopar amb representants institucionals del Geoparc i del govern de Catalunya, així com altres agents del territori.


L’últim dia de visites serà diumenge, amb parades a les Tines dels Manxons de Callús per veure la senyalització de la Ruta de la Sal que uneix Cardona amb Manresa, a Súria per visitar el nou Museu de la Mineria i el Pou El Salí, a Manresa per fer un recorregut guiat per la ciutat, i a Sallent per veure el centre de visitants del Geoparc.

11 juny 2024

Regió7

L’Estany fa ‘visible’ al tacte els capitells del claustre

Un projecte conjunt entre els alumnes de l’escola del poble i l’associació Steam4all ha recreat quatre de les peces arquitectòniques amb reproduccions fetes amb impressora 3D


Reproducció dels capitells del claustre del monestir de l'Estany / MIREIA ARSO


Helena Carbonell
L'Estany 11 JUN 2024 6:26 Actualitzada 14 JUN 2024 18:38

L’Estany vol trencar barreres en la difusió del seu patrimoni. Fer-lo accessible a tothom. I amb aquest objectiu, acaba d’estrenar quatre elements que, tot i la seva aparent senzillesa, és tota una declaració d’intencions. Es tracta de la reproducció de quatre dels capitells del destacat claustre del monestir de Santa Maria de l'Estany, que es poden palpar i resseguir, pensats perquè descobreixen i gaudeixin d’aquesta joia arquitectònica persones amb limitacions visuals. Amb l’afegit que els promotors i creadors d’aquest material és també un equip singular, el que formen els alumnes de l’escola del poble i l'associació Steam4all, un col·lectiu d’enginyers jubilats que ja fa temps que col·laboren per acostar la ciència i la tecnologia a les escoles rurals del Moianès.

El resultat del darrer projecte ha estat aquesta recreació en plàstic de 4 capitells de les columnes fets amb una impressora 3D. L'objectiu és que les persones amb dificultats visuals puguin entendre els capitells i palpar-los. Material que es complementa amb àudios descriptius i explicatius de cadascuna de les peces (en català, castellà i anglès) que han enregistrat els alumnes de l'escola municipal.

Steam4all ha estat l'associació que ha fet aquest projecte possible. Es tracta d'una entitat que promociona l'ús de les STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, per les seves sigles en anglès) en entorns rurals com el Moianès. Un dels membres, Eusebi Calonge, explica que «és una idea que pot anar bé per persones que tenen poca agudesa visual o per a gent gran, per exemple».

Els capitells estan exposats a l'oficina d'atenció a la ciutadania, dins l'edifici de l'ajuntament perquè, tot i que la idea principal era posar-los sota dels originals al claustre, no va ser possible. Calonge detalla que hi havia set capitells preparats, però només se n'han exposat quatre per manca d'espai a la sala d'exposició.

Al costat de cadascuna de les peces hi ha un text explicatiu en braille, que diu el mateix que els àudios als quals es pot accedir a través d'un codi QR. En l’acte de presentació, alguns dels participants van poder fer ús d’uns antifaços per, sense visió, comprovar el tacte dels capitells i jugar a identificar quin era cadascun.


Un altre dels membres de Steam4all, Wouter Molevelt, va explicar que «les còpies es van poder fer a través de moltes imatges de cadascuna de les columnes, és una prova que la tecnologia està a l'abast de tothom perquè tothom disposa d'un telèfon que pot fer fotografies avui en dia».

La regidora de Cultura, Agnès Rotger, va destacar el fet que «és una manera de fer el patrimoni més viu i és una mostra de col·laboració social que tenim al poble» i va destacar «l'esforç de tanta gent per tirar endavant un projecte que promociona la cultura del poble».

Promoció turística

El director de l’escola municipal de l’Estany, Xavier Costa, es remunta a tres anys enrere per marcar l’inici d’aquest projecte a l’escola. «Vam començar per veure quins eren els elements més significatius del poble i com podríem fer una promoció turística de l’Estany a través de les STEAM», va recordar.


Aquest curs, l'escola compta amb 35 alumnes des d'infantil 2 fins a 6è de primària i, segons destaca Costa, tots van participar d'una forma o altra en el projecte final, encara que no totes les tasques es vegin reflectides en el resultat. «Els més petits van enregistrar els àudios explicatius en català, els mitjans en castellà i els més grans de l'escola van fer els que estan en anglès». A l'acte de presentació de diumenge al matí hi va anar fonamentalment gent del poble, que estaven molt satisfets amb les reproduccions dels capitells del seu claustre. També hi van acudir alguns dels infants que havien enregistrat els àudios explicatius per sentir-los en directe al lloc on sonaran a partir d'ara.

11 juny 2024

Regió7

El Moianès aposta per Junts, però perd força

L'independentisme guanya a tots els municipis i suma més de la meitat dels vots, tot i que amb menys suport que fa 5 anys, a favor del PSC


Votacions en un col·legi de Castellterçol, aquest diumenge / Joan Capdevila


Jordi Escudé
Moià 09 JUN 2024 19:26 Actualitzada 10 JUN 2024 1:21


Junts s’ha tornat a imposar tant a Moià com al conjunt del Moianès a les eleccions europees d’aquest diumenge, que han reproduït un esquema molt semblant al dels dels comicis d’ara fa un mes, al Parlament de Catalunya, amb els republicans com a segona força, i un PSC en auge que li trepitja els talons, i fins i tot li ha fet el sorpasso a Sant Quirze Safaja, on els socialistes han quedat en segon lloc per darrere de Junts. També ha pujat amb força la dreta del PP i de Vox, mentre que Cs pràcticament ha desaparegut, amb només 8 vots en tot el territori.

Els juntaires han estat la força més votada en vuit de les deu poblacions del Moianès, i amb Moià al capdavant, on el partit s’ha endut pràcticament un de cada tres vots, igual com en el conjunt de la comarca. En aquestes eleccions, Junts ha repetit l’hegemonia que ha anat mantenint en els darrers comicis, tot i que ha reculat a tot arreu, coincidint també amb una forta davallada de la participació. A Moià, els juntaires han aconseguit 604 vots, però és que n’han perdut 765 respecte als que va obtenir el 2019, en què la participació va ser del 66,6% respecte al 40,3% actual. Una situació que també s’ha donat en el conjunt de la comarca, i amb uns efectes similars als d’ERC. I és que, juntaires i republicans sumen més de la meitat dels vots d’aquests darrers comicis, però ERC també ha perdut força. Els republicans s’han imposat a l’Estany i a Santa Maria d’Oló, i han estat segons a tota la resta de municipis (tret de Sant Quirze, on han quedat tercers per darrere del PSC). A Moià, ERC també ha tingut una forta reculada, amb 371 vots menys que ara fa cinc anys, i ara el partit s’ha quedat en 527.

El PSC i la dreta, amunt

Els socialistes mantenen la seva carrera a l’alça tant a Moià com en el conjunt de la comarca, que ja es va observar a les eleccions autonòmiques del maig. En el cas de la capital, ha obtingut 85 vots més que el 2019, i això són 9,41 punts més en un context de poca participació. Uns vots que, en part, es poden atribuir a les pèrdues generalitzades que han tingut els Comuns-Sumar i Podem, que ara es presentaven per separat.

Qui també surt victoriós d’aquestes eleccions és la dreta, especialment el PP, que ha esdevingut quarta força a Moià i a la comarca (el 2019 era sisena), i també Vox, que a Moià és cinquena per davant de Sumar i Podem. Al Moianès, la formació d’ultradreta ha quedat sisena, quan fa cinc anys era setena. Entre PP i Vox gairebé acumulen el 10 % dels vots, mentre que el 2019 tan sols suposaven el 2,5% del total.

En canvi, Cs ha intensificat la seva desfeta que ja es va observar amb els comicis del maig passat al Parlament, i ara tan sols ha sumat 5 vots a Moià, 2 a Castellterçol, i un a Calders. El partit s’ha vist superat, i amb escreix, per altres formacions com el Pacma, Pirates, o fins i tot per Se Acabó la Fiesta que, només a Moià, s’ha estrenat amb una vintena de vots. 

10 juny 2024

Regió7

La Diputació arrenca el servei de caixer mòbil a set pobles del Moianès

El dilluns 29 d’abril passarà per Calders, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja

 

El vehicle del caixer mòbil | Diputació de Barcelona

Ferran Polo
26/04/2024
Monistrol de Calders

La Diputació posa en marxa aquesta setmana el servei de caixer mòbil que arribarà a set dels deu municipis del Moianès, tots els que no tenen oficina bancària. Els primers municipis que rebran el servei seran Calders, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja. Serà el dilluns dia 29.

Durant el mes de maig, el vehicle amb el caixer arribarà a la resta de municipis. La freqüència depèn de la població: un cop cada mes als pobles de menys de 1.000 habitants i dos cops al mes als que tenen entre 1.000 i 5.000 habitants. El temps d’estada també varia segons la població.

El servei està operat per l’empresa Prosegur, que va guanyar el concurs públic convocat per la Diputació. El vehicle amb el caixer permetrà fer diverses gestions: treure efectiu amb la targeta i amb el mòbil, consultar els últims moviments del compte corrent, consultar el saldo, canviar de PIN, recarregar la targeta de prepagament i informar-se dels serveis que presta la Diputació. A més, hi haurà una persona disposada a ajudar i a resoldre de manera personalitzada qualsevol dubte relacionat amb els serveis que es presten.

El caixer se situarà en els punts que s’han pactat amb els ajuntaments. Al Moianès, el servei s’estrenarà a Calders amb la furgoneta que aparcarà a la plaça Major i prestarà servei a partir de les 9.05 del matí. Després, es desplaçarà a Monistrol de Calders. Pararà a l’avinguda Pere Tarrés a partir de les 9.40 del matí. A Granera, la furgoneta estarà davant del casal social del poble a partir de 2/4 d’11 del matí. La darrera parada de la jornada al Moianès serà a Sant Quirze Safaja: quan faltin deu minuts per les 12 del migdia estarà disponible al costat de la llar d’infants Els Quirzets. El temps d’estada a cada municipi és limitat perquè el vehicle va fent ruta al llarg de la jornada.

Les següents visites previstes al Moianès són: Calders (22 de maig), Castellcir i Collsuspina (24 de maig), l’Estany (27 de maig) i Granera, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja (29 de maig).
També al Vallès Oriental

En total, 96 municipis de la demarcació de Barcelona rebran la visita dels caixers mòbils en un servei semblant al que des de fa anys dona el Bibliobús als pobles més petits. Hi viuen o treballen un total de 58.000 persones. Al Vallès Oriental, sis municipis es beneficiaran de la iniciativa: Sant Pere, Campins, Fogars i Santa Maria de Martorelles (rebran la primera visita el 21 de maig), Figaró (dia 24) i Tagamanent (30).

26 abril 2024

el9nou

Una ruta per descobrir l’Estany des de la mirada dels pintors del poble

Passa pel Puig de la Caritat o l’antiga plana on antigament hi havia l’estany natural

Un dels quadres i panells de la Ruta dels Pintors de l'Estany. Inclou obres de Marina Berdalet, Manel Doblas, Pepi Custó, Valeri Ferràs, David Cid, Jaume Rovira i Jaume Crespiera | Sebastià Renom


Jordi Gibert
10/03/2024
L'Estany


L’Estany és un poble ubicat en un petit altiplà que reuneix natura, patrimoni i cultura. Això es deu al seu paisatge, la història, i als veïns. La Ruta dels Pintors constitueix, en aquest sentit, una eina que permet descobrir el municipi d’una manera diferent.

La iniciativa parteix del fet que a l’Estany hi viuen fins a set pintors de renom. I que per a tots el poble ha estat font d’inspiració. El resultat, que Marina Berdalet, Manel Doblas, Pepi Custó, Valeri Ferràs, David Cid, Jaume Rovira i Jaume Crespiera interpreten diferents indrets, des d’espais icònics fins a racons amb encant, des d’un punt de vista artístic.

La ruta forma part de Viu l’Estany, un projecte cultural i turístic iniciat el 2015 que vol posar en valor el patrimoni cultural i natural del poble. Ho fa mitjançant rutes turístiques i activitats organitzades des de la Casa de Cultura, un equipament municipal que engloba una sala d’exposicions i conferències, sala de lectura i un centre d’interpretació.

Situada a tocar del monestir de l’Estany, la Casa de Cultura és precisament el punt de partida de les diferents rutes del poble.

La dels pintors discorre, per exemple, per la plana on antigament hi havia l’estany natural que dona nom al poble. El terreny pantanós va ser dessecat al segle XVIII gràcies a la construcció d’una mina de desguàs feta amb la tècnica de la pedra seca. L’espai l’ocupen actualment camps de conreu, l’emblemàtica carretera flanquejada per grans plataners i recs d’origen medieval que impedeixen, igual que la mina, que l’estany torni a ressorgir.

Un altre dels punts emblemàtics que es pot descobrir amb la ruta és el Puig de la Caritat, el turó que resguarda l’Estany a la seva carena, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de la Catalunya Central, amb el Pirineu de fons, i un entorn dominat per bosc i agricultura.

Fer la ruta convida el visitant a descobrir el municipi d’una manera única, sumant a la seva pròpia visió del paisatge la percepció dels set pintors. Una experiència que, a més a més, evoca a la reflexió sobre l’entorn o fins i tot els canvis que el van moldejant amb el pas dels anys o les estacions.

I com és que en un poble de 400 habitants hi ha tants pintors? Potser perquè resseguir els seus camins és sinònim de tranquil·litat, serenor, bellesa, llum, recolliment, reflexió, fantasia… Un espai, en definitiva, que fomenta la creativitat. I la prova és que hi viuen, a banda dels set pintors, músics, escultors i dramaturgs.

La Ruta dels Pintors té un altre valor afegit: els diferents panells on podem veure les rèpliques dels quadres dels artistes locals, que van acompanyats d’un codi QR que trasllada l’excursionista al portal web de cada pintor.

Aquest recurs permet entrar a fons a la seva obra i fins i tot concertar una visita als tallers, és a dir, interactuar amb ells i conèixer els veïns del poble. Una estratègia, alhora, de fomentar l’economia local.

La ruta és circular i no té gaire dificultat tècnica. Acaba a les portes de la Casa de Cultura, on es pot complementar la visita amb les diferents exposicions temporals que acull la sala polivalent de l’equipament. Fins al proper 23 de març l’artista local Manel Doblas hi exposa “Espais urbans”, una col·lecció de paisatges on els protagonistes són l’asfalt i el ciment. Un bon contrast amb el bosc i la terra de l’Estany.

10 març 2024

el9nou

El pressupost del Govern per a aquest any preveu potenciar la millora de la C-59 al Moianès

A banda de completar les obres en execució en un tram de 16 km, s’inclou la variant de Sant Feliu i el projecte per millorar el tram des de Moià fins a l’eix Transversal

Pas del trànsit per l'estret vial de la C-59 per l'interior del nucli urbà de Sant Feliu de Codines ARXIU/DAVID BRICOLLÉ


David Bricollé
Moià | 04·03·24 | 06:25

La millora de la C-59, un dels principals eixos viaris per a la connexió del Moianès (en aquest cas, principalment cap al Vallès), tindrà continuïtat i es veurà clarament reforçada si s’aproven (i es compleixen) els pressupostos de la Generalitat que, de moment, han pactat ERC i PSC. En concret, a banda de finalitzar les obres que s’estan portant a terme des de fa gairebé un any en el tram que va des de la sortida sud de Moià fins a l’entrada nord de Sant Feliu de Codines, la proposta de pressupostos preveu una peça que, tot i que es troba just a fora dels límits del Moianès, és clau per a la transformació de la mobilitat de la comarca per aquest corredor. Es tracta de la construcció de la variant de Sant Feliu, que és el gran coll d’ampolla d’una carretera ja de per si prou complexa. Alhora, l’acord també recull el compromís de finalitzar la redacció del projecte per condicionar l’altre tram d’aquesta carretera que afecta de ple el Moianès, el que va des del nucli urbà de Moià fins a enllaçar amb l’eix Transversal, en terme de Santa Maria d’Oló.


Pel que fa a la variant, l’acord parla de destinar-hi en aquest pressupost un total de 41 milions d’euros, que equival al cost total de la variant. Tanmateix, l’objectiu és que aquest 2024 serveixi per portar a terme tots els tràmits administratius per poder iniciar l’obra, de manera que en el millor dels escenaris se’n fes l’adjudicació a final d’any i els treballs es comencessin a executar l’any vinent.


De fet, la Generalitat ja va redactar l’any 2016 el projecte de la variant, però ara fa un any l’entitat ecologista ADENC alertava que la declaració d’impacte ambiental (un dels documents essencials de tota obra d’aquestes característiques) havia caducat i que, per tant, és un dels tràmits que s’ha de fer de nou.


El de Sant Feliu de Codines és el punt més problemàtic de la connexió del Moianès per la C-59, ja que el trànsit d’aquesta via creua pel mig del nucli urbà, per carrers estrets i que obliguen a disminuir al màxim la velocitat i en què fins i tot és difícil l’encreuament entre dos vehicles de gran tonatge.

El projecte que es va redactar fa vuit anys preveia una variant de 4,1 quilòmetres i una amplada variable d'entre 10 i 13,50 metres. Una via d'un sol carril per sentit excepte en els trams de més pendent, on es plantejava un tercer carril per afavorir l'avançament dels vehicles lents. Una de les obres més singulars de la variant seria un viaducte d'uns 500 metres que hi haurà a la banda sud per sobre del torrent de Can Bosc, prop del quilòmetre 20, on s'iniciaria la nova carretera amb una rotonda que distribuirà el trànsit entre aquest futur vial i el traçat actual que permetria accedir a Sant Feliu pel sud. La variant vorejaria el nucli urbà per l'oest i connectaria amb la carretera BP-1241 per anar cap a Gallifa amb una segona rotonda a nivell. El punt final seria a l’altura de l’encreuament amb la carretera C-1413b cap a Centelles. Aquí es preveia una tercera rotonda a nivell.

Aquesta variant, a banda del fet d’estalviar el pas pe nucli urbà i les limitacions que això suposa, suposaria una reducció de 900 metres del recorregut actual. Els càlculs d’aquell moment deien que permetria treure uns 4.000 vehicles diaris del dins de Sant Feliu.


El tram fins a l'eix Transversal

Pel que fa al segons compromís per a la C-59 recollit en aquest acord de pressupostos entre ERC i PSC, es tracta de completar la redacció d’un projecte de remodelació i adequació del tram que va des de Moià fins a la connexió amb l’eix Transversal (C-25), en terme de Santa Maria d’Oló. Abasta un total de 15 quilòmetres i ha de definir quines són les actuacions necessàries per reformar i posar al dia aquest tram de via, que també connecta amb l’Estany i la urbanització moianesa de Montví de Baix.

Tram de Moià fins a l'eix del que se n'ha de fer el projecte EQUIP D'INFOGRAFIA

Es tracta d’un recorregut molt estret i ple de revolts, que el fa per exemple molt inadequat per al pas de vehicles de gran tonatge, malgrat que és la connexió directa de la comarca amb un dels grans eixos viaris de Catalunya, situat tot just a aquesta quinzena de quilòmetres de la capital.
Completar l'obra iniciada

I el pressupost en procés d’aprovació també preveu la culminació de les obres que estan en execució en aquesta carretera en el tram que va des de Moià fins a Sant Feliu de Codines. L’obra afecta un recorregut de 16,5 quilòmetres i el que s’hi fa sobretot és una ampliació amb l’habilitació de cunetes trepitjables, renovació del ferm i la implantació d’un separador de fluxos per reduir el risc de xocs frontals. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Per a reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.

A més, es milloren dues connexions. A Castellterçol, al polígon el Vapor, s’està enllestint una rotonda de 36 metres diàmetre per fer aquest enllaç, s'adeqüen dues parades de bus existents i es dona continuïtat a les voreres del carrer de Moià.

Rotonda que es construeix a Castellterçol per connectar amb el polígon ARXIU/DAVID BRICOLLÉ

A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Un altre front del projecte previst en aquest tram és el de reduir els nombrosos accidents amb animals que s’hi registren. Entre les mesures previstes que s’estan materialitzant es condicionaran obres de drenatge com a passos de fauna; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’executaran passos canadencs (formats per barres metàl·liques) als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals. 

4 març 2024

Regió7

Lluvia y nieve alivian los bosques más sedientos en plena sequía

Crisis hídrica

Las precipitaciones apenas mejorarán, no obstante, la situación de emergencia

Redacción
Barcelona
04/03/2024 06:00 Actualizado a 04/03/2024 10:41




Una nevada bastante extendida, que no solo se limitó a las zonas de alta montaña, sino que alcanzó también las comarcas del interior por encima de los 700 metros de altitud, dejó este fin de semana una engañosa sensación de alivio en pleno episodio de sequía que requerirá una primavera muy lluviosa para ver un pequeño rayo de esperanza en la gravísima crisis hídrica que padece Catalunya y que ha obligado a activar todas las alertas.

Las precipitaciones caídas este fin de semana habrán servido, sobre todo, para calmar la sed de los bosques de algunas de las comarcas que ven todavía con máxima inquietud el elevado riesgo de incendios pronosticado para los próximos meses, que obligará a adelantar la campaña de prevención a fechas más tempranas que nunca.
 

L'Estany, en el Moianès, nevado Redacció / ACN
 

El agua caída en buena parte de Catalunya este pasado fin de semana no variará el estado crítico de los embalses

Media Catalunya amaneció ayer con lluvia generalizada y con nieve en cotas poco frecuentes. Unas precipitaciones a todas luces insuficientes para mejorar de manera sustancial en los próximos días la situación de los embalses, que ayer domingo se encontraban al 14,59% de su capacidad, por debajo del 16% que marcó la entrada en la fase de emergencia por sequía. El de Sau está al 1,10% y casi tan mal se encuentran los de Riudecanyes (2,70%) y Siurana (3,10%).

En cualquier caso, el mes de marzo ha comenzado con lluvias y con nevadas que han superado los cinco centímetros de grosor por encima de los 700 metros en las comarcas del Vallès Oriental y Occidental, el Moianès, Osona y la Selva, además de hacerlo en las montañas de Prades y Montsant, y de manera copiosa en el Pirineo.

 

Una máquina quitanieves limpia una carretera en Prades Bombers de la Generalitat / ACN

En Prades, a una cota de 926 metros, en la comarca tarraconense del Baix Camp, se acumularon hasta 11 centímetros de nieve, mientras que en el Pirineo, entre el sábado y el domingo, se alcanzaron grosores de más de 40 centímetros en Boí (Alta Ribargorça); 34 en Espot (Pallars Sobirà); 29 en la Bonaigua (Pallars Sobirà), precipitaciones todas ellas que fueron muy bien recibidas por las estaciones de esquí, que confían en que este episodio vaya seguido de otros más para poder alargar la temporada.

Incluso en algún municipio del área metropolitana, como es el caso de Begues (Baix Llobregat), se pudieron ver algunos copos de nieve que también enharinaron el paisaje de las montañas de Montserrat.

La lluvia fue especialmente abundante en el Empordà. En el municipio de Roses, por ejemplo, se registraron la madrugada del sábado al domingo 44 litros por metro cuadrado. Asimismo, el agua de la lluvia regó los necesitados parques y jardines de Barcelona, donde la temperatura bajó hasta los cinco grados, un registro inédito en este invierno tan poco gélido que encara su recta final. En la capital catalana cayeron entre 5 y 20 litros por metro cuadrado, unas cifras muy escasas pero infrecuentes en estos tiempos de extrema sequía en que cada gota cuenta más que nunca.

Las precipitaciones de este pasado fin de semana provocaron que durante la mañana de ayer se cerrasen al tráfico por nieve la carretera C-28, en el puerto de la Bonaigua, en Lleida; y la T-704, de Maspujols a L’Aleixar; la TV-7004, de Ulldemolins a Vallclara; la TV-7012, en Arbolí; y la TV-7092, entre Arbolí y La Mussara, todas ellas en la provincia de Tarragona, y en varias carreteras pirenaicas fue necesario el uso de cadenas. Sin embargo, al mediodía, una vez finalizadas las precipitaciones, solo permanecía cerrada por nieve la C-28, en el puerto de la Bonaigua, y por viento el acceso al Coll de Pal.

4 març 2024

LaVanguardia

La nevada pinta de blanc el Moianès, Montserrat i punts del Berguedà i la Cerdanya

A la Catalunya central el temporal s'ha fet notar en punts com Collsuspina, l'Estany, Moià i Castellcir o els Rasos de Peguera

Andrea Izquierdo | @andreaizfu
Manresa | 03·03·24 | 09:05 | Actualitzat a les 16:06

8
La nevada d'aquest diumenge, en imatges Redacció


La nevada d'aquest diumenge ha enfarinat alguns paisatges de la Catalunya central. La previsió de la baixada de la cota de neu s'ha complert i el temporal ha acabat cobrint de blanc part del Moianès. Però la neu no només s'ha deixat veure en aquesta comarca, sinó que també ha caigut de forma intensa en punts del Berguedà i ha fet acte de presència a Montserrat i a la Cerdanya.

Al Moianès, la neu no només ha arribat a municipis situats a cotes altes com l'Estany o Collsuspina (870 metres), sinó que també s'ha fet notar a punts més baixos com Moià (717 metres), Castellcir (693 metres) o Santa Maria d'Oló (547 metres).

Paral·lelament, la neu ha caigut amb força en altres punts de la Catalunya central com al refugi dels Rasos de Peguera, al Berguedà, on aquest matí s'acumulaven gruxios de més de 20 centímetres.

Encara que de forma testimonial, la nevada també ha arribat al Bages. El temporal ha deixat una imatge inesperada a Montserrat, on els flocs de neu han cobert el paissatge per sobre dels 800 metres.

A la Cerdanya, el temporal que creua el país ha deixat a les cotes altes de la Cerdanya nous gruixos d'uns quinze centímetres al llindar dels 1.500 metres. La precipitació blanca no ha tocat pràcticament el fons de la vall i tan sols els teulats més freds encarats a nord han agafat una enfarinada. Durant la nit, i ja des del vespre de dissabte, la vall ha rebut una pluja constant que ha remullat els prats.


La zona de Trampoli de l'estació de la Molina aquest diumenge al matí amb el nou gruix H.SPA

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ja va alertar aquest dissabte de l'arribada d'una borrasca en les pròximes hores que pot deixar xàfecs moderats al litoral i prelitoral –localment amb tempesta- i neu que previsiblement baixaria localment fins als 500 metres. Protecció Civilva activar la prealerta del Neucat ja que es poden acumular més de 20 centímetres de neu nova per sobre dels 1.400 metres a l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. La previsió ja alertava que la cota s'acabaria situant a l'entorn dels 500-700 metres i que el paisatge podria quedar tenyit de blanc al Moianès, Osona, la Selva i el Vallès Oriental. S'espera que les precipitacions no cessin fins al migdia.

Afectacions

A l'Eix Transversal (C-25) es recomana precaució per neu i gel a la calçada en un tram de 25 quilòmetres entre Sant Julià de Vilatorta (Osona) i Arbúcies (Selva) passant pel coll de Revell, i també a la TV-7004 entre Ulldemolins i Vallclara. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la precipitació anirà marxant lentament i a migdia s'imposarà el sol i el fort vent, sobretot a l'Empordà, l'Ebre i a les cotes altes del Pirineu. De fet, ja s'han registrat ratxes de fins a 138 km/h a l'Hospitalet de l'Infant, 135 km/h a Portbou, 127 km/h a Mas de Barberans, 110 km/h al Perelló i 107 km/h a Mont-roig del Camp, segons dades de les estacions automàtiques de Meteocat i Meteoclimatic. 

3 març 2024

Regió7

Crema un cobert amb un cotxe dins en una casa de l'Estany

 7 desembre 2023

el9nou paper